Activitats davaluaci

1. Els mitjans de comunicaci convencionals no sn materials

especficament educatius,per tenen possibilitats educatives i influncies negatives. Quins sn els aspectes positius i negatius de ls en intervencions socioeducativa dels mitjans de comunicaci convencional? Argumenta la teva resposta.

Aspectes positius

Vehiculen missatges informatius varis, suggestius, audiovisuals. Informen sobre la actualitat i sensibilitzen. La informaci s multicultural. Permeten comparar la forma en que diversos mitjans presenten la informaci sobre un tema, identificant la possible disparitat i errors en la informaci que proporcionen. Amb aix els alumnes desenvoluparan conscincia sobre els problemes de credibilitat i de perjudicis en mitjans.

Difonen de manera immediata les noticies sobre entorns, persones i fenmens llunyans. Desperten el inters, la curiositat i la imaginaci. Se poden emprar per desenvolupar la observaci en general, realitzar anlisis, fomentar el pensament crtic, assumir diferents perspectives o punts de vista (pensar possibles interpretacions) , fomentar habilitats de producci

(creativitat)... Ensenyen de manera prctica el llenguatge audiovisual. Constitueixen un instrument de socialitzaci de les persones (models de actuaci, valores...). Connecten als estudiants amb la comunitat. Difonen la cultura en tots els seus aspectes, no es elitista. Proporcionen temes comuns de conversaci i debat. Faciliten que els estudiants expressin les seves opinions i demostrin o expliquin la seva visi del mn. Entretenen.

Aspectes negatius

Els missatges que proporcionen sn generalment incorrectes. Les empreses meditiques tenen grans interessos ideolgics i econmics, que es reflexa en els seus productes. El tractament descarat que fan dalguns temes no resulta acadmic. Moltes vegades el contingut s descassa qualitat, no formativa. Presenta opcions banals i infantilitza. Promouen una actitud passiva, poc compromesa. Fragmenten i dispersen latenci, poden bloquejar lusuari. Els seus missatges audiovisuals sedueixen als espectadors a travs de les seves emocions ms immediates i primitives (la sensaci prima sobre la reflexi).

Captiven irracionalment, a vegades cultiven la violncia. Modelen a les persones i no sempre mitjanant models desitjables (individualisme, competitivitat, satisfacci immediata dels instints...). Tendeixen a uniformar, poden destruir valors e identitats culturals. Transmeten una ideologia. Constitueixen un instrument de control ideolgic i poltic, poden alienar. Ocupen temps, sn adictius. Relaxen, distrauen de lesfor productiu i daltres activitats com per exemple la lectura.

2. Com influeixen els mitjans de comunicaci massius en la socialitzaci de les persones? Els mitjans de comunicaci de masses sn un dels elements ms representatius i que ms caracteritzen a la societat actual. Des de la seva aparici poc a poc han anat agafant rellevncia a la nostra societat fins a arribar a on estem ara, a on els mitjans de comunicaci de masses sn part indispensable a les nostres vides. Avui en dia nins, joves, adults i gent major utilitza els mass media, ja sigui la televisi, la rdio, o Internet. Aquests mitjans dinformaci ens permeten tenir accs a una quantitat immesurable dinformaci en temps real, cosa que atrau molt a la gent.

Els mitjans de comunicaci de masses es consideren avui en dia agent socialitzadors, ja que no noms ens permet tenir informaci a la nostra m, si no que tamb fa que podem xerrar en temps real amb qualsevol persona que estigui a qualsevol part del mn. Tot i que tot aix pareix ser positiu no s exactament aix, les persones avui en dia copien els models de vida que simposen i es difonen als mitjans de comunicaci, els rols i estereotips apareixen contnuament de manera subtil o accentuada, sens diu com hem de viure i qu hem de comprar, ja que aquest animen a la gent a consumir bens. Reprodueixen patrons de conducta, i perpetuen els rols de gnere i els estereotips sobre certs collectius de la societat. Un exemple clar s quan hi ha una notcia sobre violncia de gnere, si la persona, suposadament, culpable s immigrant sencarreguen de difondre-ho, per tant, la societat relaciona la violncia de gnere amb la immigraci i perpetuen actituds dodi envers els immigrants. s important dir que aix com se perpetuen conductes i actituds reprovables, tamb es transmeten valors positius, com la necessitat de cuidar el medi ambient, o la conscienciaci sobre la violncia de gnere. Ara mateix tamb he de dir que t de positiu el seu poder de convocaci. s ben sabut que avui en dia el que triomfa per Internet sn les xarxes socials, una cosa molt positiva per poder donar veu als sense veu. Mexplic. No sempre dona veu als sense veu, ja que com hem dit al llarg del curs hi ha molta gent que no te accs als mitjans de comunicaci, per cada dia ms ens enteram duna nova revolta social a qualsevol rac del mn, i per on se congreguen? A travs de les xarxes socials. Aleshores podrem dir que les xarxes socials donen una nova visi i forma a lactivisme social, unifica a persones amb els mateixos ideals, pensaments i inquietuds a un mn ciberntic, per aix facilita que tamb es puguin ajuntar en la vida real.

3. Els efectes de la TV sobre les audincies, des duna perspectiva educativa, sn positius? es podria fer una TV ms formativa? La televisi educa o s un mitj nociu? La TV avui en dia s un dels mitjans de comunicaci de masses amb ms fora i s la ms concorreguda per tot el gruix de la poblaci. Com ja he dit al llarg de tot el curs, penso que te aspectes negatius, i aspectes positius. Un dels aspectes positius s la quantitat dinformaci de qualsevol caire que en ella podem trobar, ens arriba informaci de manera molt rpida i en ella trobem informaci de molts dmbits. A ms a ms no serveix nicament i exclusiva per transmetre informaci, sin que tamb s una forma ms de fer oci avui en dia i una manera dentreteniment. Si la TV fos purament aix que he comentat, aquesta seria molt positiva, i educativa, el problema s que la TV davui en dia t molts de desavantatges. Totes les cadenes televisives estan dirigides per alg i s ben sabut que en funci de les idees politiques daquest alg la informaci ens arribar duna manera, duna altra, ms o menys completa. s a dir, no sempre ens podem fiar daquesta informaci que ens arriba a travs de la TV. La TV tamb t una funci dentreteniment, i es creen programes per a aquest entreteniment, per avui en dia s totalment qestionable la classe de programes, les seves finalitats i lo educatius que puguin ser. Programes del tipus Salsa Rosa, Aqu hay tomate o els Gran Hermano sn un llast per la societat actual, aliena a les persones i anulla la seva capacitat de crtica. s a dir, baix el meu punt de vista la TV actual i la seva programaci no sn ni educatives ni positives per la nostra societat, com ja he esmentat ens aliena i ens anulla, enlloc de potenciar la nostra visi crtica del mn, que s el que trobo que hauria de fer la TV. La TV podria i hauria de ser mil milions de vegades ms educativa i informativa, es podria fer, clar que si, per hi van molts dinteressos propis, interessos econmics i interessos politics darrera. Als magnats de la nostra societat no els interessa tenir una classe treballadora informada, crtica i conscienciada amb els problemes actuals.

4. Els mitjans de comunicaci socials convencionals shan traslladat al ciberespai, quines sn les peculiaritats daquest nou canal (Internet) que fa que presenti avantatges per als mitjans de comunicaci socials? Les peculiaritats que caracteritzen Internet sn les segents: s un canal que suporta sense cap problema molta informaci, s un canal universal, multimdia. s un canal omnifuncional, s capa de desenvolupar funcions connectores, distribudores i collectores. Aix significa que es un canal que es pot personalitzar. s un canal bidireccional e interactiu. s un canal dabast illimitat dmbit mundial.