ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA A LESO

esperona lalumnat a usar les estratgies apreses en altres matries o contextos en la resoluci de problemes que es donen en les cincies socials. 3.1. Orientacions i estratgies metodolgiques a) Enfocaments globalitzadors: Aprenentatge basat en problemes (ABP) Es basa en el plantejament dun tema a partir dun cas o problema social rellevant per a les cincies socials i significatiu per a lalumnat, normalment a travs del treball cooperatiu en petit grup. No s un exercici daplicaci desprs duna explicaci terica, sin que es planteja una situaci problematitzada i es busca el suport disciplinari per resoldrel. Caracterstiques: ! Cal triar problemes socials rellevants relacionats amb el tema que es treballa. ! A linrevs dels mtodes tradicionals, primer es planteja el problema, llavors es busca la informaci i finalment s resol. ! No totes les solucions sn igual de vlides. Exemples i recursos sobre continguts de 3r dESO: ! El contingut Anlisi de les noves formes de producci d'aliments i del problema de la fam al mn i les seves implicacions globals, es pot plantejar a partir la segent problemtica: els aliments transgnics poden ser una soluci al problema de la fam? ! El contingut Presa de conscincia del carcter exhaurible dels recursos i de la necessitat d'una producci respectuosa amb el medi ambient i d'un consum responsable s susceptible de ser presentat a partir de la pregunta: les fonts denergia renovables podran satisfer les necessitats de la poblaci? ! El contingut Anlisi i contrast de diferents formes d'organitzaci poltica i territorial. Comparaci amb algunes formes d'organitzaci poltica del passat, pot introduir-se amb la qesti: la democrcia s el millor dels sistemes poltics? ! El contingut Anlisi dels principals paisatges agraris a Catalunya es pot plantejar amb la pregunta: maduixes per Nadal?

El treball per projectes Consisteix en un conjunt daccions, interaccions i recursos plantejats i orientats cap a la resoluci dun problema, la realitzaci duna recerca o lelaboraci duna producci concreta, en grup cooperatiu, generalment a partir dun tema un abast i interdisciplinarietat. Caracterstiques: ! Requereix lorganitzaci del grup i la planificaci de les tasques a desenvolupar, la recerca dinformaci, el treball cooperatiu i lobtenci dun resultat final. ! El professorat tutora el grup, el qual treballa de manera autnoma. ! El contingut dels projectes es basa en problemes reals des dun enfocament transdisciplinari o global. ! El resultat final s tan important com el procs a travs del qual sobt.

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 27

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA A LESO

Exemples i recursos: ! Els ssers humans ocupen el planeta. ! La societat de la informaci: de Guttenberg a lera telemtica. ! Els conflictes i guerres en el canvi de millenni: identificaci dels focus de conflicte en el mn actual, tot relacionant les seves causes amb factors histrics. ! El cam cap a la democrcia i els drets humans. ! El fenomen de la globalitzaci: contrastos i desigualtats. ! Els canvis de la societat del segle XXI: estructura familiar i rols de gnere. ! Societat de consum i cultura de masses: els moviments alternatius i la satisfacci de les necessitats.

Mtode del cas o del descobriment Consisteix a plantejar una situaci real que lalumnat ha de resoldre, construint, aix, el seu propi aprenentatge en un context que laproxima a la realitat. Sovint es proporciona a lalumnat una srie de pistes i es tracta que analitzi la situaci, contrasti la informaci de qu disposa, busqui informaci complementria, comparteixi les diferents interpretacions o punts de vista sobre el cas i proposi solucions o alternatives. Caracterstiques: ! La situaci sha de presentar sense resoldre, ha de ser real o semblar-ho i ha de ser rellevant perqu lalumnat hi trobi sentit i simpliqui en la seva resoluci. ! Facilita la comprensi de la informaci a travs de la discussi i el debat des de diferents punts de vista. ! Permet la collaboraci i participaci activa de lalumnat en el treball grupal, a partir de la comunicaci de punts de vista, la discussi, la negociaci i la presa de decisions. Exemples i recursos: Un bon recurs en aquest cas s treballar a partir de notcies de lactualitat relacionades amb el tema que es tracta i que tinguin un cert grau de complexitat o controvrsia: larribada dimmigrants, un conflicte bllic, els resultats electorals, el pas dun hurac, la crisi econmica, un descobriment arqueolgic, limpacte de la construcci duna infrastructura, etc.

Petites investigacions i treball de camp Consisteix a realitzar petits treballs de recerca, individuals o en grup petit, a mode diniciaci a la investigaci, emprant les tcniques i mtodes propis de la geografia, la histria o altres cincies socials. Caracterstiques: ! Permet conixer i emprar els mtodes cientfics i potencia lexperimentaci i les tcniques del treball de camp. ! Permet elaborar interpretacions prpies sobre fets i fenmens socials.

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 28

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA A LESO

Exemples i recursos: ! Realitzar una enquesta real definint una mostra de poblaci sobre qestions com ara: s dels sistemes de transport, hbits de reciclatge, realitzaci de tasques domstiques, etc. ! Analitzar lentorn proper a travs dinstruments dobservaci i presa de dades, per tal dinterpretar el resultat de la interacci entre els grups humans i el medi en la configuraci del paisatge. ! Utilitzar fonts materials, orals, iconogrfiques a laula (entrevistes, diaris, cartes, documents, fotografies, instruments, objectes, croquis) per elaborar interpretacions dels fets histrics. Aquests materials poden provenir de recerques basades en la histria oral o tamb de fonts arxivstiques. ! Fer indagacions sobre la memria histrica a lentorn dun determinat esdeveniment local o dabast ms gran, o b fer entrevistes a experts o a agents socials implicats sobre temes actuals.

Activitats de dramatitzaci, empatia, jocs de rol i simulaci Tracten de reproduir o representar de forma simplificada una situaci hipottica versemblant, alhora que permeten incorporar altres elements complementaris (competici, atzar, escenificaci...). Exemples i recursos: ! Jocs de simulaci. Es tracta dactivitats per prendre decisions sobre qestions diverses: localitzaci duna planta de reciclatge de residus, remodelaci dun barri antic, ubicaci dun castell, levoluci dun front de guerra, etc. En ocasions, les TIC proporcionen eines que permeten simular determinats processos socials. ! Jocs dempatia. Sn activitats per posar-se a la pell i comprendre les intencions i motivacions dels agents socials. Per exemple, en el tema de la Revoluci Francesa, es podria dividir la classe segons els estats generals i defensar les raons de cadascun, o b simular un plenari municipal per acordar una ordenana sobre el recull selectiu descombraries, on quedin representats els diferents interessos. ! Dramatitzacions. Sn escenificacions on lalumnat adopta i representa un rol emprant tcniques teatrals com, per exemple, escenificar la situaci del moviment obrer a partir de la II Revoluci Industrial a travs dels interessos dels diferents protagonistes: obrers duna fbrica, empresari, sindicalistes, governants i poltics.

Aprenentatge en acci El laboratori de les cincies socials s el mn. Darrere daquesta afirmaci es troba la necessitat de realitzar experincies en els camps de lanlisi social que inclouen treballs i serveis a la comunitat, sovint coneguts com a aprenentatge-servei, on es vehiculitzen els continguts de la matria. Aquest tipus dexperincies demanen una gesti flexible del temps i dels espais, perqu moltes de les activitats shan de realitzar fora del centre, per tenen molts avantatges, ja que sn metodologies centrades en lalumnat, que combinen processos daprenentatge de continguts curriculars i de serveis comunitaris, tot treballant en contextos reals, sobre necessitats reals de lentorn proper o lluny, i amb lobjectiu de millorar-lo. Sovint es realitzen en collaboraci amb entitats locals. En el cas de les cincies socials, el camp dacci daquest tipus dexperincies s molt ampli i t relaci directa amb el desenvolupament de la competncia social i ciutadana.

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 29

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA A LESO

Exemples i recursos: ! Histria oral. Treballs de recerca sobre temtiques diverses del passat recent per mitj de les entrevistes personals o histries de vida. Quan es realitza de forma sistemtica, en collaboraci amb collectius de gent gran, promou lintercanvi generacional de coneixements, sabers i experincies i permet fer una histria viscuda que t un sentit dimmediatesa que difcilment saconsegueix per altres mitjans. ! Participaci ciutadana. Treballs de camp i projectes de participaci en el barri o entorn proper per afavorir el comproms cvic, el coneixement de les institucions, la identificaci amb el territori i la millora de les relacions socials. ! Patrimoni natural i cultural. Projectes de coneixement, cura i difusi del patrimoni natural i cultural, incloent els elements patrimonials tangibles i intangibles. ! Solidaritat i cooperaci. Projectes que promouen el coneixement daltres realitats i lacci en favor de la defensa dels drets humans amb un abast ms ampli, a travs daccions de solidaritat directes o indirectes.

b) Ls de les TIC Les TIC proporcionen mltiples funcions i utilitats en el camp de laprenentatge individual i compartit. En la seva organitzaci social, faciliten la interacci de lalumnat amb altres persones i realitats, afavoreixen la resoluci de problemes, potencien laprenentatge a partir dels errors per mitj duna retroalimentaci immediata i efectiva, faciliten el treball amb clculs i entorns que amb altres mitjans poden ser feixucs i complexos, simulen fenmens o processos, i afavoreixen la presentaci, la collaboraci i la comunicaci, escrita i audiovisual, de les experincies i resultats de les recerques. La generalitzaci de ls de la xarxa com a eina bsica per a la cerca i consulta dinformaci comporta la necessitat de proporcionar a lalumnat els instruments per seleccionar b les fonts dinformaci, contrastar-les i triar-ne les ms adients per als objectius proposats. Per les TIC suposen, tamb, una oportunitat per aprendre. No es tracta noms de substituir el format paper pel format virtual, mantenint la mateixa metodologia expositiva, sin que cal cercar all que les TIC proporcionen en comparaci amb els instruments tradicionals. En aquest sentit, ls de les TIC representa un revulsiu en relaci amb el rol del professorat i de lalumnat, ja que reforcen la idea dun aprenentatge ms actiu i autnom, de manera individual i cooperativa, que possibilita la realitzaci dexperincies en els contextos reals o similars a la realitat. Cal afegir, especialment, les oportunitats que ofereixen els entorns i comunitats virtuals per al treball cooperatiu i la construcci de projectes en com. Cal tenir, doncs, les tecnologies de la informaci i comunicaci com a aportaci metodolgica i no nicament com a eina de cerca dinformacions. Alguns camps on laplicaci de les TIC s aconsellable: Aplicatius per fer grfics, frisos cronolgics, arbres genealgics, etc. Instruments digitals dorientaci en lespai. Eines denregistrament i edici audiovisual. Materials cartogrfics i fotografia aria. Simuladors de models (econmics, demogrfics, etc.) Bases de dades per a fonts estadstiques.

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 30