IES ENRIC VALOR DE SILLA

DEPARTAMENT DE VALENCI
2n BATXILLERAT CURS 2011-2012

EXPLICACI DE LES PARTS DE LA PROVA DE VALENCI ELS TIPUS DE TEXT

EXPLICACI DE LA PROVA DE VALENCI 1.1. Comprensi del text (3 PUNTS) Avaluar la capacitat de lalumnat de comprendre un text. Es demanar a lalumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 lnies de carcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus segent: 1. Descriure el tema i les parts bsiques del text. 2. Resumir el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. 3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. 4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogrfica especificant els trets corresponents que apareixen al text. 5. Identificar recursos expressius o tipogrfics presents al text: metfora, metonmia, hiprbole, tipus de lletra, cometes, etc. 6. Identificar les veus del discurs. 7. Identificar i justificar les marques de modalitzaci del text. 1.2. Anlisi lingstica del text (3 PUNTS) Avaluar la competncia lingstica i el coneixement reflexiu del model lingstic de referncia. Es demanar a lalumnat que responga tres preguntes sobre qestions de pronncia, gramaticals, lxiques i fraseolgiques relacionades amb el text, com ara les segents: 1. Qestions sobre aspectes bsics de la pronncia: distinci entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaos fontics (fonosintaxi: les ales, una hora). 2. Qestions sobre ls dels temps verbals: alteraci de les referncies temporals dun fragment (ex.: de present a passat, de passat a present). 3. Qestions sobre aspectes sintctics i discursius: identificaci de les funcions sintctiques, tipus doracions compostes, mecanismes gramaticals de referncia (pronominalitzaci febles, relatius, connectors i dixi). 4. Qestions de lxic, semntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinnim, un antnim, hipernim o un hipnim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitj dun sinnim o duna definici) el significat dunitats fraseolgica extretes del text o generar una frase en qu es faa servir correctament mots, termes o unitats fraseolgiques extrets del text. 1.3. Expressi i reflexi crtica (4 PUNTS)

El punt datenci daquesta part de la prova ser la capacitat de lestudiant delaborar textos en un registre formal i de valorar crticament un text. Shi plantejaran dues qestions. Cada qesti demanar la producci dun escrit dextensi mitjana (unes 150 paraules). La primera pregunta se centrar en la literatura i podr tindre un dels enunciats segents: 1. Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producci narrativa de lpoca. 2. Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. 3. La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Ests dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu. 4. Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural. 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat contempornia i amb quins recursos literaris ho fa. 6. Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. 7. Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic. 8. Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica de Salvador Espriu. 9. Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual. 10. La poesia de Miquel Mart i Pol ha aconseguit un gran ress social. Explica-ho i raona-ho. 11. Descriu la renovaci teatral del perode que va des de la postguerra fins als anys 70. 12. Descriu els aspectes ms importants de lobra teatral de Manuel de Pedrolo. 13. Descriu les caracterstiques bsiques de lescriptura teatral actual. 14. Explica lobra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci amb el mn audiovisual. 15. Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de lpoca. 16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contempornia. Explica-ho. La segona pregunta ser oberta, tot i que vinculada amb el text de lopci triada. En general, servir perqu lestudiant produsca un text (al voltant de 150 paraules) en qu mostrar: 1. La seua competncia comunicativa 2. La seua capacitat per a donar una opini raonada, per a reelaborar informaci prpia i la que puga fornir-li el text, per a

connectar el contingut del text amb lectures i amb experincies prpies, etc. 3. Si el text de lopci triada s literari, aquesta pregunta podr consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb lexperincia personal: reflexi sobre ladaptaci dalguna obra literria al cinema; reflexi sobre la creaci literria personal; reflexi sobre els propis hbits lectors (literatura, premsa, cmics, etc.); ressenya crtica sobre una lectura; redacci dun text narratiu connectat amb el contingut del text de lopci triada i basat en experincies prpies, etc. 4. Si el text de lopci triada no s literari, aquesta pregunta podr consistir a elaborar un text de caracterstiques i de tema semblants per basat en informaci prpia; valorar el contingut o les opinions del text de lopci triada; redactar una crnica sobre una pellcula de temtica connectada amb el text de lopci triada; etc.

EXEMPLE DE PROVA ELS INDIS 1 Els indis americans sn ja gaireb noms un record, encara que han tingut un paper molt rellevant en la histria del pas. Els conqueridors que van arribar aqu al segle XV es pensaven que anaven a les ndies, i per aix van anomenar indis els nadius. La histria daquests pobles des daleshores, resumint-la drsticament, s la histria duna gent (els conqueridors espanyols, francesos i anglesos) que necessitaven terres i riqueses, i duns altres (els nadius) que per tant havien de recular cap a loest, sisplau per fora, i que finalment han perdut les terres completament i ara sn ja noms objecte de curiositat arqueolgica o musestica (els nobles salvatges) o de menyspreu i denuig (simplement els salvatges) de part dels blancs. Les pressions brutals van comenar el 1829. A lhivern de 1838-39 lexrcit federal foragita ms de 40.000 cheroquees (del territori de lactual Gergia) per un interminable cam de llgrimes que costar la vida a diversos milers. Els seminoles de la Florida seguiran el mateix dest. Desprs de la guerra civil entre esclavistes i antiesclavistes (1861ss), els nadius seran els ms malparats: des de 1887 fins ara mateix se succeeixen les lleis de repartiment (s a dir dexpropiaci) de terres, alhora que els indis van quedant cada cop ms esbarriats i delmats.

1 0

1 5

2 0

2 5

3 0

Algun cientfic i sobretot algun poltic i alguna persona del carrer encara es pregunten, sense dissimular el menyspreu i la indignaci, qu caram volen o qu nhem de fer dels indis. La llei universal i eterna de la conquesta, de la necessitat despai, de lnsia de poder i de riquesa. El cas s que amb ells shan perdut unes 300 llenges que parlaven i innombrables dialectes. Avui queden unes quantes comunitats dindis en reserves, indrets generalment muntanyosos i ms o menys independents: mantenen amb lEstat relacions de cosoberania i els forasters que sendinsen en una reserva tenen prohibit el pas en certs llocs que els nadius es reserven amb ms intimitat. LEstat, en compensaci de les malvestats histriques, els paga una certa quantitat de diners que per a molts sn suficients per viure, i aquesta mesura ms aviat juga contra ells: viuen allats i sense cap estmul econmic ni cultural, amb la qual cosa es van esllanguint com a individus i com a comunitats. Sembla que lalcoholisme s problema habitual. Joan Sol, fragment duna conferncia publicada dins Les claus del canvi lingstic, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002.

1. Comprensi del text [3 punts] a) Descriviu el tema i les parts bsiques del text [1 punt] b) Resumiu el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies [1 punt] c) s aquest un text noms expositiu? Justifiqueu la vostra resposta amb exemples concrets extrets del text. [05 punts] d) Expliqueu quin s fa lautor de la cursiva i de les cometes al llarg del text.[05 punts] 2. Anlisi lingstica del text [3 punts] a) [1 punt] Digueu com es pronuncien les consonants (les esses) subratllades. els conqueridors: sorda o sonora? al segle: sorda o sonora? les ndies: sorda o sonora? els nadius: sorda o sonora? b) Escriviu un sinnim dels mots segents, dacord amb el significat que prenen al text. [1 punt]

gaireb rellevant innombrable (al text: innombrables) indret (al text: indrets)

c) Digueu quin tipus doracions subordinades sn les que hi ha destacades en aquests fragments i quina funci sintctica fan. [1 punt] Els conqueridors que van arribar aqu al segle XV es pensaven que anaven a les ndies i [...] A lhivern de 1838-39 lexrcit federal foragita ms de 40.000 cheroquees (del territori de lactual Gergia) per un interminable cam de llgrimes que costar la vida a diversos milers 3. Expressi i reflexi crtica [4 punts] a) La poesia de Miquel Mart i Pol ha aconseguit un gran ress social. Explica-ho i raona-ho. (Extensi: 150 paraules) [2 punts] b) Qu opines sobre les qestions que planteja el text? Coneixes altres casos semblants (histrics o actuals)? Com es podrien resoldre aqueixes situacions? (Extensi: 150 paraules) [2 punts]

EL PRIMER CONTACTE AMB EL TEXT Ens acaben de presentar un examen sobre el text titulat Lmits de ladolescncia. Sempre procedirem amb estos passos previs al comentari: Concentraci Lectura Atenta

1. Llegim lencapalament del text: el ttol i el nom de lautor. I, immediatament, el peu del text: el canal en qu es va publicar (mitj de comunicaci, llibre...) i la data. Esta informaci ens situa contextualment. Completem algunes dades i les retenim en la memria. 2. Numerem en la part esquerra del text els pargrafs i les lnies. PRIMERA LECTURA: LECTURA GLOBAL. Llegim lexamen complet i duna tirada el text i tamb les qestions. Es tracta duna lectura comprensiva que pretn:

a. Que tinguem una idea general del document5 que analitzarem, que coneguem el seu desenvolupament i el seu final. b. Que coneguem les qestions per triar amb encert i anar preparant la nostra resposta. A ms a ms, ens fixem en alguns detalls del text, per si no els havem captat. Llig lexamen complet. Durant esta lectura no escrigues res encara, excepte la numeraci prvia en el text. Tindrem al final de la lectura una impressi general dels continguts i de lorganitzaci. Es tracta dun primer acostament per a establir: Lassumpte - tema El tipus de text Com identifiquem el tipus extraient conclusions de contingut, de lestructura retenint a la memria tota de text? Podem identificar el tipus de text la finalitat, del canal comunicatiu, del formal i de la fisonomia o aspecte. Anem esta informaci.

SEGONA LECTURA: LECTURA REPOSADA. Ens cenyim al cos de larticle o del fragment triat. La lectura ser lenta i molt reflexiva, per pargrafs. Com que ja coneixem el final i la totalitat del text, ara s que assenyalarem i subratllarem el que ens interesse, ja que anirem reconeixent les idees principals i lestructura del contingut. Les anotacions seran poques, per clares i ben diferenciades segons el nostre propsit: les referents a la coherncia, a lesquerra del text; les referents a ladequaci i a la cohesi a la part dreta. La tria de les qestions: Si trobem que ja estem preparats per a triar les qestions, el nostres consell s iniciar la resposta de lexamen pel qestionari de lanlisi lingstica. s possible que el temps ens constrenya a les acaballes de lexamen: no podem arriscar punts. Quan ja sapiem, ms endavant, en quins apartats indagarem en la nostra anlisi i en el nostre comentari, ressaltarem en el text amb colors distints alguns dels aspectes que ens interessen. Amb molta probabilitat el temps que invertim en les lectures ajudar a elaborar una resposta de qualitat, ms exacta i precisa, i a redactar amb fludesa. Hem daconseguir no mirar a penes el text quan estiguem ja redactant; consultarem, en tot cas, les nostres succintes anotacions o els nostres subratllats. El ms aconsellable, com vorem, s comenar indagant en els elements de la coherncia:

Reconeixement de lorganitzaci parts del text (especificada amb claus en el text) Identificaci (subratllada) de: la tesi/les idees principals o arguments/i la conclusi.

TERCERA LECTURA: LECTURA CRTICA I MS MINUCIOSA. s una lectura aconsellada per a preparar la resposta de lapartat de la caracteritzaci del text, s a dir, de ladequaci i, sobretot, de la cohesi. Cada lectura ens suposa un parell de minuts o poc ms. No s excessiu dedicar huit o deu minuts a llegir amb atenci i concentraci el text: redundar en uns huitanta minuts de resposta sense precipitaci ni ansietat. CONSELLS PER A LA REDACCI 1. En esta primera fase del curs s recomanable escriure un esborrany per anar ms rpid; per immediatament ho passars a net. La nostra meta s escriure b a la primera: en els continguts i en la correcci ortogrfica i gramatical. 2. Sempre, abans descriure, cal pensar qu respondrem i com organitzarem el que volem dir, s a dir, com comencem, com seguim i com acabem. 3. Ens habituarem a escriure amb oracions breus i clares, amb moltes pauses majors (punts i seguit, punts i coma, dos punts...). 4. Quant al vocabulari, has de ser de moment natural i senzill: usa el lxic que estigues segur del seu significat. Poc a poc, anirs adquirint ms seguretat i usars un lxic ms precs i tcnic. 5. Has danar acostumant-te a usar nexes i connectors per a enllaar les idees (En primer lloc, en relaci amb, no obstant aix, encara que, malgrat tot, a pesar daix, aleshores...) 6. En la part de lexamen de reflexi i expressi crtica, tan el text sobre lenunciat de literatura com la redacci de la valoraci o opini personal, conv que tingues clar que cada idea o punt de vista anir en un pargraf diferent. Colloca algun connector que evidencie que vas avanant en la teua resposta (Tamb, al contrari, finalment, en conclusi...) 7. En esta primera fase del comentari, haurs de llegir i rellegir el que tu has escrit. Al principi et trobars amb errades que si tho proposes anirs corregint i aix et proporcionar satisfacci i gaudi. 8. Quan acabes descriure, llig el que has escrit. Si et resulta fluid, vol dir que t moltes possibilitats que estiga b, si no s aix, modifica la redacci (elimina idees innecessries o posan alguna que s necessria, colloca-hi ms nexes i connectors que relacionen millor les idees i ajuden a entendre el text sense dificultats. 9. Passa-ho a net a m. Aix sers conscient de la formalitat del

teu text: lletra, marges, epgrafs... I si quan ho ests passant a net, se tocorre una redacci millor, no dubtes i escriu-la. 10. Este s el moment devitar que es repetisquen paraules: corregix-ho amb els sinnims. Repassa les qestions dortografia bsica que no hauries de fer malament en 2n de batxillerat: accents, apstrof i elisions, temps verbals... Consulta el diccionari i els apunts o referncies per a realitzar exercicis autocorrectius que et recomanar el teu professor. 11. Lexperincia far que automatitzes tot este procs. Llig molt (i a ser possible que siga del teu gust). El que ac sn 10 passos aparentment fatigosos prompte es reduiran. Anirs guanyant confiana i cada vegada hi haur menys errors i una millor redacci. Tot depn de tu. ERRORS MS FREQENTS 1. Illegibilitat. Lletra qie es llig amb moltes dificultats. 2. Presentaci formal deficient. No respectar els marges de la pgina per a centrar el text. No separar els apartats de lexamen ni tampoc collocar els epgrafs adequadament ressaltats sense diferncies interlineals. 3. Falta de claredat i de neteja. Excs de ratllades. 4. Falta de cohesi. Redacci poc fluida i confusa. 5. Errors dortografia. 6. Errades de redacci. 7. Expressions amb errors greus i inacceptables. 8. Falta dorganitzaci. 9. Omissi de les introduccions de cada part de la prova. 10. Brevetat excessiva.

TIPUS DE TEXTOS Tipologia textual predominant (tipologies secundries). Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, retric, descriptiu... Hi ha textos on es barregen diferents seqncies textuals. Per exemple, una seqncia expositiva i una argumentativa, en alguns gneres de lmbit periodstic o acadmic, dna lloc a una tipologia textual expositivoargumentativa.

TIPUS DE TEXT Expositiu o explicatiu

FINALITAT Explicar. Fer entendre una cosa. Per qu? Qu s? En estos textos s molt important seleccionar la informaci tenint en compte el receptor: Textos cientfics (receptor amb molts coneixements sobre la matria); Textos didctics (Lemissor sha adequat al nivell dels alumnes); Textos divulgatius (adreats a un pblic no especialitzat).

GNERE Fullet informatiu. Refrany. Exposici oral. Currculum. Llibre de text. Monografia. Examen. Article especialitzat. Diccionari. Enciclopdia. Tractat de divulgaci cientfica.

Argumentati Argumentar. Convncer u dalguna cosa. Lemissor selecciona els arguments ms adequats a la situaci per a defensar la seua tesi. Podem distingir o classificar diferents tipus darguments: arguments lgics; arguments dautoritat, arguments de quantitat; arguments danalogia; apellaci als valors compartits; arguments emotius Narratiu Narrar. Contar fets i accions. Qu fa? Qu passa? Els narratius literaris coten uns fets protagonitzats per uns personatges situats en un temps i en un espai. Narratius no literaris, com ara la notcia.

Article dopini. Columna periodstica. Debat. Carta al director. Anunci publicitari. Assaig (humanstic o cientfic). Editorial. Discurs poltic.

Notcia. Reportatge (informaci +opini). Crnica (informaci +opini). Pellcula. Acudit. [Novella.] [Conte.]

Descriptiu

Descriure. Com s? Shi fa una Catleg. Endevinalla. Guia selecci de les caracterstiques temtica. Retrat. Fitxa policial. dobjecte descrit en funci de la finalitat i es presenta en un ordre que pot ser espacial, de les caracterstiques generals a les particulars... Donar instruccions. Ordenar o Manual ds. Recepta de aconsellar alguna cosa. cuina. Llei. Gramtica. Consell. Reglament. o Finalitat esttica i ldica. Atraure latenci del receptor, produint-li sensacions diverses (divertiment, bellesa...) dos Novella.] [Conte.] Poema. Assaig literari. Embarbussament. Eslgan publicitari. Can.[Teatre.]

Instructiu Retric literari [

Conversacio Conversar. nal socialment interlocutors

Interactuar Entrevista. Conversa o ms telefnica. Conversa cara a cara. Debat televisiu. [Teatre.] Xat.

FINALI TAT
Textos informati us

MBIT DS
Acadmic

ESTRUCTURES TEXTUALS
Expositiu

GNERES TEXTUALS
Informe, resum, esquemes, diccionaris, monografia, exposici oral Assaig cientfic, article de divulgaci cientfica Notcia

REGISTRES

Formal: Estndard Cientificotcnic

Argumentatiu Expositiuargumentatiu Mitjans de Narratiu comunicaci (Periodstic) Textos que orienten lopini i la conducta Mitjans de comunicaci (Periodstic) Publicitari Argumentatiu Expositiuargumentatiu Narratiuargumentatiu Descriptiu /Instructiu Descriptiuargumentatiu Argumentatiu

Formal: Estndard Article dopini, dels mitjans de editorial, carta la comunicaci al director, entrevista, crtica Anuncis comercials Formal: Registre de la publicitat

Poltic

Textos Administrat que iu regulen la vida social Discurs esttic Literari

Instructius Expositius

Programes electorals, intervencions parlamentries Estatuts, lleis, reglament de regime intern, instncia

Formal: Estndard

Formal: juridicoadminis tratiu

Narratiu Lric Dramtic

Novel.la, conte, teatre, Formal o poesia informal Registre literari Colloquial o

Argumentatiu, Narratiuargumentatiu, Expositiuargumentatiu

Assaig literari

familiar, vulgar