La Panplia Ibrica II

Sergi Segura Bueno, arqueleg i ilustrador (http://ilustraciohistorica.blogspot.com/) Jos Miguel Gallego Caamero, arqueleg (http://artifexcrpa.blogspot.com/)

LA PANPLIA DEFENSIVA
En aquest segon article dedicat a larmament ibric ampliem la informaci cap a larmament amb carcter defensiu, tot diferenciant entre les defenses actives i les defenses passives, cadascuna de les quals posseeix unes caracterstiques especfiques. Daltra banda, i com ja vam tenir oportunitat de conixer a lanterior article dedicat a larmament ofensiu, sha de destacar lexistncia a la zona de lactual Catalunya i lArag oriental duna tradici nord- pirinenca en determinats elements de larmament defensiu que la fan substancialment diferent a la resta de territoris ibrics els quals van rebre uns altres tipus dinfluncies mitjanant unes altres vies; tampoc en aquesta ocasi es pot defensar lexistncia dun armament defensiu prpiament ibric al nord de lEbre.

Defenses actives
Com a defenses actives shan entendre aquells elements que, manipulats voluntriament pel guerrer, li serveixen per cobrir- se, aturar o desviar els cops i projectils dels enemics. Aquest tipus de defensa s la ms important perqu un cop superada per ladversari, noms resten les defenses passives corporals com a darrer recurs per evitar ser ferit. Per com veurem de seguida, no existeix una tipologia concreta si no que saprecia una diversitat geo- cronolgica molt semblant a la que vam veure amb la panplia ofensiva. Escuts Lorigen de la paraula escut el trobem al terme llat Scutum. Aquesta paraula generalment sutilitza per fer referncia a un element defensiu que utilitzat amb la m esquerra (de diferents formes, com veurem) cobreix els guerrers mentre amb la dreta fan servir la seva arma ofensiva. Tanmateix, un Scutum s un tipus de protecci activa especfic amb unes caracterstiques prpies definides. La seva imatge (a grans trets) ens vindr rpidament al cap si ens imaginem un legionari rom. En aquest cas, es tracta duna pea rectangular, amb el cos fet amb tires de fusta entrecreuades, reforada exteriorment amb cuir o ll, convexa pels cantons ms llargs (sempre mirarem des de lexterior), amb un refor metllic quadrat al mig. Els ibers feien servir un tipus descut molt semblant als models ms antics de Scutum: lanomenat Escut Oval. Per com

veurem ms endavant, tamb feien servir un altre tipus, diferent, denominat pels romans Caetra, amb unes altres caracterstiques prpies. Com efectivament es mencionava a la introducci, podem establir una clara diferncia tipolgica entre els escuts les restes dels quals es documenten arqueolgicament a les zones purament ibriques (s a dir, Andalusia, Sud-est i Llevant) i les que es documenten al nord de lEbre, sota continus fluxos culturals cltics des de lIbric Antic. Per tant, per comenar es pot afirmar que els escuts prpiament ibrics (els tipus caetra) no tenen les mateixes caracterstiques que els de tradici nord- pirinenca (de tipus oval). A lrea catalana es documenten exclusivament peces de escuts ovals: Umbus rectangulars, motllurats i dales de papallona i els reforos metllics dels extrems de lescut (orles). En efecte, lligat al que succea amb altres elements de la panplia (veure espases dantenes i espases La Tne a lapartat anterior dedicat a larmament ofensiu), trobem que a la zona de lactual Catalunya i lArag Oriental saprecia lexistncia duna tradici diferent a la resta de territoris ibrics deguda principalment a les influncies que arriben des del nord dels Pirineus. En el cas de les evidncies arqueolgiques dels escuts, es pot afirmar que existeixen una srie de particularitats similars al mon cltic. De fet, es pensa que lorigen primer de lescut oval documentat en aquesta zona es troba als territoris cltics del nord de Itlia. Des daqu, a partir del segle V a. C. es va estendre cap a Grcia on es va conixer com Thureos. Seguidament va ser adoptat pels celtes i cap el segle IV a. C. va arribar a la zona catalana; llavors, cap a finals del segle III a. C., potser grcies als mercenaris al servei de Cartago, es va estendre a la resta de territoris ibrics. Aquest tipus, com ja havem dit, recorda morfolgica i funcionalment als dels legionaris romans. No obstant, els escuts ovals de tradici cltica, com els que es documenten a Catalunya, tenien secci plana i no cncava com els scuta romans, la qual cosa sembla ser disminua notablement la seva capacitat de protecci tal i com va destacar Pollibi en descriure la Batalla de Telam1. De tota manera, grcies a les seves dimensions es pot afirmar que aquest tipus de protecci podia resultar fora efectiva tant davant una pluja darmes llancvoles com per oferir a lenemic que carrega al cos a cos una lnia de front ferma i resistent. No oblidem que en aquell tipus de combat es tractava fonamentalment de mantenir cohesionada la formaci prpia a la vegada que sintentava trencar la de ladversari. Aquesta era, generalment, la clau de la victria. Es tracta de grans escuts que fan entre 80 i 120 cm. dalada i entre 50 i 80 cm. damplada, que no pesen ms de 5 6 kg. (els romans pesaven gaireb 10 kg.). Com es veu, constitueixen una excellent protecci, apta per ser utilitzada tant en combat cos a cos com en formacions tancades: es pot manipular molt lleugerament grcies al seu sistema demmanegament i cobreix una bona part del cos. Per a ms del cos de fusta i del cuir que el recobreix, existeixen unes altres peces que complementen leficcia i la resistncia daquest escut. La Spina s una pea de fusta que recorre longitudinalment la cara exterior. Es tracta del nervi de la pea, lelement cohesionador ms important. Al centre, on es troba lemmanegament, s ms ample i hi ha una concavitat per protegir la m del guerrer.

Pollibi: Histries, II, 30, 2-3.

LUmbus de ferro servia tant per mantenir ferma lestructura (els claus que el fixen a la fusta travessen tots els components de lescut) com per evitar que la m del guerrer que subjectava lescut rebs directament limpacte del cop enemic. La seva forma va experimentar una evoluci tipolgica entre els segles IV i I a. C. A la Pennsula Ibrica, els models ms antics es caracteritzen per estar elaborats a partir de dues peces que suneixen longitudinalment al mig. Sn els denominats bivalves. Els tipus del segle III a. C. estan fets duna sola pea de ferro i tenen forma rectangular i vores paralleles. Sincrnicament a aquests, trobem els umbus amb aletes motllurades. Cap a finals del segle III a. C. trobem els models amb aletes trapezodals que mica en mica donen pas als tipus dales de papallona, datables a cavall entre els segles II i I a. C. Finalment, trobem els umbus circulars amb un dimetre major que els associats a caetrae (aquests mai passen dels 15 cm.), que apareixen en contextos del s. I a. C., evidencies, potser, dels escuts de les tropes romanes auxiliars. En canvi, a lrea ibrica (i celtibrica) es documenten una gran quantitat de manetes de ferro forjat i tatxons de bronze (amb algun exemplar de ferro) totalment diferents morfolgicament dels anteriors, que formaven part de lestructura dun altre tipus descuts. A partir de la elaboraci dun minucis estudi de les seves caracterstiques fsiques, dun detallat buidament de les fonts clssiques i de la vinculaci amb la iconografia (escultura i pintura vascular) ibriques2, es pot establir que aquest tipus descut (Caetra) estava fet amb tires de fusta encolades amb resines, tenia forma circular i semmanegava (no com lAspis grec que sembraava). A la superfcie exterior portava una pea cncava circular de ferro, lUmbus, la funci de la qual era, de la mateixa manera que succea amb els scuta, la de cohesionar tota lestructura mitjanant uns claus que la travessaven, i de protecci per a la m del portador. Just darrera daquesta pea trobarem les manilles, amb aletes o no, el seu sistema demmanegament. Per fer ms fcil el seu transport portant- lo penjat del coll i per evitar perdrel desprs dun for cop, portava un sistema de suspensi amb una tira de cuir (Telamon) que passava a travs de dues anelles fixades a les aletes de les manetes. A ms, era majoritriament de secci plana o cncava, encara que en algun cas tamb shan documentat manetes amb una inclinaci que indiquen la existncia de caetrae amb seccions convexes. Les evidncies apunten a que la gnesi de les caetrae lhem de buscar als models caracterstics del perode Bronze Final. Les ibriques ms antigues, dentorn als segles VI i V a. C., estaven fabricades a partir de fusta i capes de cuir superposades sobre les quals es collocarien ocasionalment grans tatxons de bronze decorats (de entre 20 i 40 cm. de dimetre) que, al mateix temps que cohesionen lestructura,
2

F. Quesada Sanz.: El armamento ibrico. Estudio tipolgico, geogrfico, funcional, social y simblico de las armas en la Cultura Ibrica (ss. VI-I aC); Editions Monique Mergoil, Montagnac, 1997.

suposen un notable element dostentaci. Les manetes de ferro dels escuts daquesta primera fase son orgniques amb anilles de ferro per passar el telamon; Tamb poden ser de ferro de tipus simple, s a dir, sense aletes ni passador pel telamon. A partir del segle IV a. C. i fins els segles II - I a. C., apareix un nou tipus de caetra a la zona ibrica amb nima de fusta i probablement recobert exteriorment amb cuir, amb dimetres de entre 60 i 80cm. que poden arribar als 100 cm. Aix ho testimonien les manetes de ferro documentades, en ocasions amb grans aletes triangulars, fora ms resistents; Aquestes estaven pensades per suportar cops ms grans, per lluitar tant en cos a cos com en formacions tancades amb grans escuts (recordem que la mesura dun escut pensat per combatre en falange, lAspis grec, ronda el metre). Daltra banda, es fa evident la escassetat arqueolgica (que no iconogrfica) dUmbus metllics, la qual cosa vol dir que o b estaven fets amb fusta, o b no es van dipositar a lurna funerria.

Defenses passives
Quan parlem de defenses passives ens referim a aquelles que no son manipulades voluntriament pel guerrer si no que, ms aviat, li protegeixen aquelles parts dels cos on les porta fixades. Dins daquest grup trobem doncs, els cascos, els pectorals (cardiophylakes) i les gamberes (cnemides). Cascos El cap s la part ms frgil i vulnerable del cos, el lloc on una petita ferida por esdevenir ms fcilment greu, o si ms no, pot arribar a ser molt incmoda. A ms, quatre dels cinc sentits shi troben ubicats. Per aquestes raons, era molt important una bona protecci al cap. El casc s llavors, sense cap mena de dubte, lelement ms important del conjunt que conformen les defenses passives ja des del perode Bronze Final. Al mateix temps que protegeix el cap tamb pot ser un clar element dostentaci. Es pot adornar fcilment amb diferents elements com metall, plomes i crineres de cavall per donar una aparena ms impressionant i heroica. Els exemples de cascos ibrics que shan pogut documentar son noms els que van ser elaborats amb metall perqu, evidentment, els que van fabricar a partir delements orgnics com el cuir i els tendons han desaparegut amb els temps. No obstant aix, s obvi que aquests materials es farien servir molt ms sovint del que es pensa habitualment; de fet, tant al mon grec com a molts altres indrets del mediterrani nexisteixen referncies. Aquesta protecci de tipus orgnic seria llavors la ms com fins gaireb finals del segle III a. C. quan sintrodueix als territoris ibrics un nou tipus de casc metllic, que tractarem una mica ms endavant. Aquesta afirmaci sha de matissar per: si b s cert que no existeixen antics exemplars de cascos metllics prpiament ibrics, a lrea tartssica van arribar alguns cascos de tipus corinti que no van tenir gaire xit entre les aristocrcies locals com ho demostra el fet que mai no van ser reproduts ni copiats, contrriament al que succeeix amb altres elements, lxit dels quals entre la societat ibrica es pot deduir per la seva immediata adopci local. Potser la ra va ser el fet que els exemplars corintis estaven pensats per protegir el cap el mxim possible amb una notable disminuci de la capacitat sensorial. O 4

potser pel fet que la seva optimitzaci tctica shauria de buscar en un forma de combatre que no es donava aleshores a la Pennsula Ibrica, en formacions tancades a la manera hopltica. Posteriorment, de contextos del segle V a. C., tampoc no es conserva cap exemplar de casc metllic procedent de lmbit purament ibric. La tipologia dels cascos daquest perode noms es pot establir recolzant-nos en la iconografia, i principalment en el conjunt escultric del Cerrillo Blanco, a Porcuna (Jan). Els cascos que hi apareixen representats cobreixen perfectament tot el cap dels guerrers excepte la part frontal; s possible que aquests tipus fossin elaborats a partir duna superfcie de cuir, que es reforaria i es decoraria amb peces de bronze collocades a sobre. Aix es correspondria amb alguns exvots rituals en bronze lexemple ms clar dels quals s, sense dubte, el genet de Moixent, Alacant. Poc funcionals i ms vinculables a lostentaci personal, la presncia duna gran crinera de cavall i la possibilitat de dur plomes a cada costat reforaria la idea de que mitjanant aquests elements existeix una clara intenci, per part dun personatge, de destacar personalment i al mateix temps, reflectir i deixar clar un determinat status o prestigi social elevat. Aix tamb s aplicable al terreny militar: res millor que fer pensar el teu enemic que ets ms gran i corpulent del que realment ets. La seva por fa la resta. Ms endavant en el temps, i fins gaireb la fi del segle III a. C., fins i tot aquests petits elements de metall van desaparixer prcticament dels cascos ibrics. El que sha documentat arqueolgicament s un tipus de crinera de ferro que aniria fixada sobre una superfcie orgnica (probablement de cuir, potser semblant als models de la fase anterior), com la trobada al Cigarralejo, Murcia. Com diem abans, no s fins a finals del segle III a. C. quan arriba a la Pennsula Ibrica un nou tipus de casc metllic, principalment bronze, dorigen italo- etrusc: el tipus Montefort tamb conegut com de gorra de jockey. Fabricats majoritriament duna sola pea, amb bronze, tenen un petit guarda- clatells i estan rematats per un apndix que servia per collocar plomes o crines de cavall. Aquest casc es va generalitzar molt rpidament, potser pels esdeveniments del moment. Efectivament, amb linici de la Segona Guerra Pnica, lany 218 a. C., van arribar a la Pennsula Ibrica una gran quantitat de soldats romans i mercenaris cartaginesos que feien servir aquest casc. Els ibers el van adoptar rpidament i el van modificar traient-li les grans galteres en la majoria dels casos. Aquest s tamb el casc que a partir del segle II a. C. sestendr cap a linterior de la Pennsula Ibrica amb laven de la ocupaci romana i que va deixar com a testimonis els exemplars de Quintanar Redondo a Soria i de Caminreal a Terol. Amb un origen geogrfic molt prxim al tipus anterior tenim alguns cascos de tipus cltic documentats a Catalunya (un a La Pedrera de Vallfogona, Lleida i un altre a Can Miralles de Cabrera de Mar, Barcelona, errniament presos per montefortins) i a Murcia (al Cigarralejo) en contextos

purament ibrics i datats al s. IV i a inicis del segle III a. C. Es tracta dexemplars de ferro (a diferncia dels Montefortins, fets amb bronze) que porten el guarda- clatells independent i un acabament de lapndix superior en petis discos superposats (en el cas de lexemplar de Lleida) i les galteres amb decoracions trilobulades (en el cas de lexemplar de Barcelona). Cuirasses De la mateixa manera, era necessari protegir mnimament la zona dels pulmons i del cor, uns altres rgans complementaris al cervell i fonamentals per lexistncia de vida. Aquesta era la funci que desenvolupaven les cuirasses i els discos- cuirassa, metllics o no. Tant les cuirasses completes com els pectorals simples, documentats a tota Europa, tenen el seu antecedent ms antic a larmadura micnica de bronze trobada a Dendra, Grcia, i datada al segle XIV a. C. Fetes amb bonze, protegeixen el tors sencer, encara que son ms aviat vinculables a lostentaci individual dun personatge fora important que a una funcionalitat bllica real degut a que disminuirien notablement la mobilitat del guerrer i, per tant, les seves capacitats ofensives i defensives. Pel que fa a les cuirasses metlliques documentades a la zona ibrica (i a tota la Pennsula Ibrica) noms sha recuperat un exemplar, que recorda vagament als tipus de cuirassa acampanada. Va ser trobat a la tomba de les Umbries a Calaceit, Terol, i es pot situar cronolgicament entorn del segle V a. C. Es tracta dun pectoral de bronze que mai no va portar associada cap pea per lesquena, al menys metllica. Est decorada amb motius geomtrics circulars sense parallels coneguts a Europa que potser feien algun tipus de referncia mitolgica al Sol a la manera dels grans tatxons de bronze per caetrae contemporanis. Pel que fa als discos- cuirassa, aquest tipus de protecci podia ser de tipus metllic (noms planxes de metall), mixta (les plaques de metall es colloquen per sobre de planxes de cuir) i orgnica (noms planxes de cuir o teixits). Fonamentalment, estava constituda per dos discos de metall duns 20 cm. de dimetre i 01cm. de gruix, principalment de bronze, encara que tamb ens ha arribat algun exemplar de ferro. De metall, mixtos o orgnics, els discos havien de ser fermament lligats entre s mitjanant quatre sries de cadenes o corretges de cuir, dos de les quals passaven per sobre les esquenes mentre que les altres dues passaven per sota les aixelles. Era indispensable que quedessin ben fixats al pit i a lesquena per evitar que qualsevol moviment brusc de lindividu al mig de la lluita deixs sense protecci aquesta zona vital. Encara que fos noms un instant, aquest descuidament podria resultar fatal. Per a ms del pit i de lesquena es podien collocar sobre les cames i sobre les espatlles per ampliar la zona protegida, com sobserva en un dels guerrers del conjunt escultric de Cerrillo Blanco a Porcuna que hi du uns altres discos ms petits penjant.

Amb una probable procedncia itlica, els discos cuirassa ms antics documentats arqueolgica i iconogrficament a lrea ibrica son tipus metllics i es daten al segle V a. C. La seva perduraci ms enll daquest moment no ha pogut ser contrastada arqueolgicament fins ara, encara que hem de pensar que el fet que no shagi trobat cap pea metllica no significa que aquest tipus de protecci no es continus utilitzant ms enll del segle IV a. C; s possible que el metall fos substitut per material orgnic com el cuir o el lli, com ho demostra el fet que les estatuetes votives en bronze siguin representades amb ella. Daltra banda sha de destacar lexistncia duna protecci associada als discoscuirassa per que pot funcionar perfectament sense ells. Es tracta dun encoixinat de llana o cuir que es collocaria per sota els discos (subarmalis). Amb forma de 8 horitzontal, aniria creuat a lesquena del guerrer i oferiria una protecci extra contra els cops enemics i al mateix temps evitaria que les corretges de cuir del propi guerrer li fers el cos com a resultat del moviment. Aquest tipus de encoixinat pot tamb servir per s mateix com a protecci lleugera, sense els discos- cuirassa per sobre, com es pot apreciar en un dels guerrers del conjunt escultric de Cerrillo Blanco. Gamberes (Cnmides) Les gamberes protegeixen la part inferior de les cames. La seva finalitat era evitar les ferides secundries per sota lescut que podien acabar sent ms perilloses indirectament si afectaven la capacitat de moviment del ferit. Una bona part dels atacs es dirigien contra les cames per inutilitzar loponent. Per aquesta ra, amb ms o menys profunditat, han estat un element important en la panplia defensiva de lantiguitat. De fet, depenent de les seves caracterstiques morfolgiques sn un component complementari perfecte per a dos tipus de situacions. Per una banda, en aquelles on sn necessries unes defenses corporals slides. En conjunt, aquestes sn idnies per presentar una de lnia de front mentre ms infranquejable millor, de tipus pseudo-hopltic. Aqu no es busca una gran mobilitat, sin ms aviat una frontalitat ferma, perqu amb elles, ser ferit des de davant es fa realment difcil. Si ens fixem, en aquests tipus de combat pseudofalangeta antic larmament defensiu tendeix a deixar poques zones al descobert (Cascos de tipus corinti, grans aspis i armadures de tors complert). Aleshores, el paper de les gamberes consistia en cobrir tota la zona desprotegida de les cames per sota els escuts. Daltra banda, tenim un altre tipus de situaci on prima la mobilitat. Es tracta dels combats dun contra un on no s efectiva la frontalitat anterior, perqu noms s efectiva amb un nombre elevat dhomes i s sempre lenta en moviments: sn els denominats combats heroics entre membres de les aristocrcies. Aquest s el tipus de combat propi del perode Ibric Antic (pensem en La Ilada). All que realment interessa s una capacitat de mobilitat rpida. Per aquesta ra, tota la panplia associada a elles s lleugera (espases de front, petites caetrae, discos- cuirassa i cascos de cuir), i les gamberes tpiques daquest tipus de combat no ho sn menys.

Totes les gamberes ibriques trobades arqueolgicament pertanyen a la zona llevantina i septentrional; iconogrficament, a ms de a llevant, tamb les trobem representades al conjunt escultric de Cerrillo Blanco. Cronolgicament, totes les gamberes documentades a la zona ibrica poden situar- se en contextos a cavall entre els segles VI i V a. C. associades, com diem abans, a la panplia antiga. De nou en aquest cas, hi trobem influncies arribades a Ibria per referents dorigen nord- pirinenc. Es tracta de peces fetes amb els mateixos materials emprats per la resta de proteccions passives, s a dir, metall (bronze) o matria orgnica com el cuir, els tendons i els cabells trenats encara que noms es recuperen les fetes amb lmines de bronze. Sempre sn molt primes i gaireb no passen de 15 mm. de gruix. Estan pensades per cobrir noms la canyella duna manera envoltant i per ser cosides a linterior, probablement, b a una pea de cuir b a un encoixinat que evitaria les ferides derivades del contacte directe del metall amb la pell de la cama. En ocasions, les vores es decoraven amb detallats motius geomtrics.

Bibliografia
- F. Grcia Alonso: La Guerra en la Protohistoria. Hroes, nobles, mercenarios y campesinos; Ed. Ariel, Barcelona, 2002. - F. Quesada Sanz: El armamento ibrico. Estudio tipolgico, geogrfico, funcional, social y simblico de las en la Cultura Ibrica (ss. VI I a. C.); Monographies Instrumentum ditions Monique Mergoil, Montagnac, 1997. - F. Quesada Sanz, P. Moret, (eds.): La Guerra en el mundo ibrico y celtibrico (ss. VI II a. de C.); Coleccin de la Casa de Velzquez, vol. n 78, Casa de Velzquez, Madrid, 2002. - F. X. Hernndez: Histria militar de Catalunya, vol. I: dels ibers als carolingis; ed. Dalmau, Barcelona, 2003. - W. S. Kurtz,: La coraza metlica en la Europa protohistrica; BAEAA 21, pgs.1323. - P. Wilcox, R. Trevio: Barbarians against Rome. Romes celtic, germanic, spanish and gallic enemies; ed. Osprey History, 2000.