Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Curs 2011-2012
Resoluci de 16 de juny de 2011 per la qual saprova el document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial per al curs 2011-2012
Lentrada en vigor de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, i del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent, ha actualitzat els referents per a lorganitzaci i el funcionament dels centres, als quals sadeqen les instruccions i orientacions per a la seva organitzaci i funcionament. Aix mateix, tots els centres han dincorporar mesures precises per contribuir a lassoliment de lobjectiu de reducci a la meitat dels actuals ndexs de fracs escolar, en el decurs dun quadrienni, i dacord amb el que sestableix en el Pla de Govern. Laplicaci de les mesures sha de fer, al seu torn, en el context dausteritat econmica que caracteritza tots els sectors de lactivitat. En conseqncia, sens perjudici de les normatives especfiques que regulen situacions particulars, i en virtut de les atribucions que em confereix larticle 16 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya,
RESOLC:
1. Aprovar el document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial per al curs 2011-2012 que figura a lannex. 2. El document es pot consultar a http://educacio.gencat.cat/portaldecentre (centres pblics de la Generalitat) i a http://educacio.gencat.cat/gestiocentre (centres pblics daltres titularitats). Les direccions dels centres nhan dinformar els diferents sectors de la comunitat escolar i han de facilitar-los laccs a les informacions que shi contenen. 3. Per a la seva aplicaci a lmbit de la ciutat de Barcelona, correspon al Consorci dEducaci ladaptaci i el desenvolupament del contingut del document.
Annex
Document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial (curs 2011-2012)
Organitzaci i funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial per al curs 2011-2012
I. Organitzaci general del centre................................................................................... 6 1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre................................ 6 2. El centre acollidor ................................................................................................... 7 2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes............................................ 7 2.2. Impuls a les terceres llenges ......................................................................... 8 3. Atenci a les necessitats educatives dels alumnes ................................................ 9 4. L'educaci bsica als centres d'educaci especial............................................... 14 5. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics.................. 15 6. Avaluaci de centre .............................................................................................. 16 7. Coordinaci entre primria i secundria ............................................................... 17 8. Programaci general anual del centre. Memria anual ........................................ 18 II. Aspectes curriculars ................................................................................................. 20 9. Currculum i competncies bsiques.................................................................... 20 9.1. Competncies bsiques i proves d'avaluaci ................................................ 20 9.2. Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura.................................................... 21 9.3. Competncies bsiques i suport escolar personalitzat.................................. 21 10. Programacions didctiques ................................................................................ 22 11. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) .................................. 22 12. Atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament........................... 23 13. Ensenyament de la religi .................................................................................. 23 14. Avaluaci i promoci dels alumnes .................................................................... 24 III. Organitzaci del curs ............................................................................................... 26 15. Calendari escolar................................................................................................ 26 16. Horari del centre ................................................................................................. 26 17. Activitats fora del recinte escolar ........................................................................ 27 18. Horari dels alumnes............................................................................................ 28 19. Horari dels professors......................................................................................... 29 19.1. Horari general dels professors..................................................................... 29 19.2. Compatibilitats ............................................................................................. 29 19.3. Reduccions de jornada ................................................................................ 29 19.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels mestres afectats per reduccions de jornada ........................................................................... 30 19.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin entre 55 i 64 anys...................................................................... 31 19.6. Assignacions al centre en concepte de dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci ................................ 32 19.7. Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci.............................. 32 19.8. Horaris especfics de professors en centres que desenvolupen un pla d'autonomia de centre ............................................... 33 20. Assignaci de mestres als cicles, cursos i rees. Mestres especialistes ........... 33 21. Mestres de religi ............................................................................................... 34 22. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa ............... 34 IV. Zones escolars rurals .............................................................................................. 36 23. Mestres especialistes itinerants a les ZER ......................................................... 36 24. Dedicaci horria dels rgans de govern. Reunions de coordinaci i de claustre................................................................ 37 25. Substitucions en ZER ......................................................................................... 37 V. Aspectes generals.................................................................................................... 39 26. Assistncia dels professors ................................................................................ 39 26.1. Llicncies i permisos.................................................................................... 39 26.2. Vacances anuals.......................................................................................... 39 26.3. Substitucions ............................................................................................... 40
4
26.4. Encrrec de serveis ..................................................................................... 40 26.5. Registre d'absncies.................................................................................... 40 26.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la deducci proporcional d'havers ........................................... 41 26.7. Aplicaci de la via disciplinria en supsits d'absncia i d'impuntualitat no justificades dels professors.......................................... 42 26.8. Exercici del dret de vaga.............................................................................. 43 27. Gesti econmica dels centres........................................................................... 43 28. Gesti acadmica i administrativa ...................................................................... 43 29. Recollida de dades a efectes estadstics............................................................ 44 30. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal ........................................ 44 31. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar ........................ 44 32. Igualtat d'oportunitats per a nens i nenes ........................................................... 45 33. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar .......................................................... 46 33.1. Biblioteca escolar......................................................................................... 46 33.2. Llibres de text .............................................................................................. 48 34. Beques i ajuts ..................................................................................................... 48 35. Seguretat i salut.................................................................................................. 49 36. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident......... 50 36.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns materials) ......................................................................... 50 36.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar.............. 51 37. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials que afecten alumnes que hi sn escolaritzats .......................... 52 38. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre ............ 52 39. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i protecci de la imatge....................................................................................... 53 39.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet ................................... 53 40. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors ...................... 54 41. Implicaci i participaci de les famlies en el procs educatiu. Carta de comproms educatiu............................................................................. 54 VI. Recursos per a la formaci permanent del professorat .......................................... 56 VII. Referents normatius ............................................................................................... 58 D. Documents ............................................................................................................... 62 A. Annexos ................................................................................................................... 63 A1. Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Annex .............. 63 M. Models ..................................................................................................................... 78
I. Organitzaci general del centre 1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre Lorganitzaci general del centre educatiu ha de concordar amb els principis rectors del sistema educatiu establerts a larticle 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci i sha de fer en el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius. Lorganitzaci general del centre ha dorientar-se en funci del projecte educatiu. Dacord amb la Llei deducaci i el Decret dautonomia dels centres educatius, els centres pblics i els centres privats sostinguts amb fons pblics estableixen en el seu projecte educatiu les fites que, progressivament, esdevenen objecte dacci prioritria de la instituci escolar. Aquestes fites han destar alineades amb lobjectiu prioritari del Servei d'Educaci de Catalunya, que s desenvolupar al mxim les capacitats de tots i cadascun dels seus alumnes, com a principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesi social. Les programacions generals anuals dels centres expliciten les actuacions que es duen a terme en relaci amb aquesta prioritat. El Decret d'autonomia dels centres educatius s el marc normatiu reglamentari en qu sordena la presa de les decisions que han d'adoptar els rgans competents de cada centre per tal de donar compliment al que sindica en el pargraf anterior. Tenint en compte lobjectiu prioritari enunciat, els centres han de prendre en consideraci els aspectes segents:
Ladquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal de l'alumne/a. En especial, lassoliment d'un bon nivell dexpressi i comprensi orals, dexpressi escrita i de comprensi lectora, dhabilitats matemtiques bsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. Aix mateix, la consolidaci d'un hbit de lectura independent, diria i reflexiva, que formi lectors capaos daccedir al contingut de qualsevol text. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. En finalitzar l'ensenyament obligatori, els currculums han de garantir el ple domini de les llenges oficials catalana i castellana (vegeu-ne orientacions i recordatoris en el document Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit dAran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic). En la documentaci que hagin dexpedir, els centres sajustaran al que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei deducaci.
La importncia de l'aprenentatge de, com a mnim, una llengua estrangera, amb lobjectiu que els alumnes nadquireixen les competncies descoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu com de referncia. Aix mateix, la seva progressiva introducci en continguts drees no lingstiques a partir de l'educaci primria. La identificaci preco dels trastorns de laprenentatge, de la comunicaci i el llenguatge i de la conducta, i la seva adequada atenci metodolgica i personalitzada, amb el benents que l'atenci educativa de tots els alumnes es regeix pel principi descola inclusiva. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodolgics i organitzatius per fer possible que tots els alumnes participin i aprenguin en els entorns escolars ordinaris, sempre que aix sigui possible. L's de les TIC i dels recursos digitals ha dafavorir la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, aix com donar suport a l'atenci a les necessitats educatives especfiques i a la diversitat dels alumnes. Els alumnes han de desenvolupar la competncia digital en tots els nivells educatius. Les avaluacions censals de competncies bsiques de 6 d'educaci primria i de 4t d'educaci secundria obligatria aportaran dades significatives sobre el conjunt del sistema educatiu, sobre cada alumne en particular i sobre cada centre educatiu. El retorn dels resultats a crrec del Consell Superior d'Avaluaci permetr introduir, si escau, modificacions de millora a tots els nivells. L'atenci especfica als alumnes amb altes capacitats, perqu puguin, dins del marc curricular establert, desenvolupar al mxim el seu talent, en benefici dells mateixos i dels seus companys.
2. El centre acollidor Els centres han dintegrar, mitjanant el seu projecte educatiu, tots els alumnes, amb independncia de la seva llengua, cultura, condici social i origen, en benefici de la cohesi social. 2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes Cal que el projecte educatiu del centre doni marc suficient per:
Preveure lacollida dels professors nous i la de les famlies que matriculen els seus fills i filles per primera vegada en el centre. Fomentar leducaci intercultural en un marc de dileg i convivncia. Promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci.
Coordinar degudament en el centre les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social. Dissenyar i desenvolupar estratgies i actuacions orientades a la millora de la convivncia i la gesti positiva dels conflictes. Promoure el treball i laprenentatge en xarxa amb els diferents ens educatius de lentorn amb la finalitat de compartir i desenvolupar un projecte educatiu com. En el cas dels centres educatius que formen part dun Pla educatiu dentorn (PEE), el centre haur de vincular els objectius i les actuacions del PEE al projecte educatiu i a la programaci general anual respectivament. Aprofitar les iniciatives i recursos del Pla catal desport a lescola.
El document Desenvolupament del centre educatiu acollidor s un document informatiu que pot resultar til per desenvolupar les indicacions anteriors en un context de projecte i plantejaments educatius de centre acollidor. 2.2. Impuls a les terceres llenges Quan un centre desenvolupa un projecte per donar impuls a les terceres llenges, correspon als professors implicats en el projecte:
Collaborar en el desplegament o actualitzaci del projecte lingstic, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i amb l'assessorament puntual del coordinador/a o referent de llenges dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, de l'rgan competent del Consorci d'Educaci. Promoure acords i criteris per a la bona prctica en la coordinaci, la docncia i el treball conjunt amb la resta dels professors, relatius a les metodologies integrades de les llenges (en especial del "Content and Language Integrated Learning" i de "L'enseignement d'une Matire Integre une Langue trangre"). Fer difusi en el centre dels materials elaborats per a limpuls a les terceres llenges, aix com promouren el bon s. Promoure, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i el coordinador/a o referent de llenges estrangeres dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci, les activitats de recerca, de mobilitat, dassociaci escolar, daprofundiment en la reflexi pedaggica i de coordinaci amb la resta de projectes, dacord amb la planificaci i el projecte lingstic del centre.
Dinamitzar accions educatives en llenges estrangeres a la biblioteca, en especial si el centre participa en el programa de biblioteques escolars "puntedu" o projectes internacionals en diferents idiomes.
Totes aquestes accions tenen com a finalitat ltima lincrement de lxit educatiu dels alumnes, el desenvolupament professional dels professors i la promoci de les accions de sensibilitat plurilinge i intercultural de tota la comunitat educativa. En els centres que estiguin desenvolupant algun projecte educatiu internacional (Comenius, eTWINNING) o un pla experimental de llenges estrangeres (PELE) conv que hi hagi un/a responsable de la coordinaci d'aquests projectes. Els professors del centre que participen en els plans experimentals de llenges estrangeres tindran prioritat en la formaci, que es vehicula a travs dels plans de formaci de zona, amb la finalitat daprofundir en les metodologies emprades i en lelaboraci de material adient. Aquesta formaci proporciona eines i recursos que permeten, a partir de la reflexi sobre la prpia tasca docent, posar en prctica amb els alumnes els continguts de les diferents propostes del pla experimental. Els centres que disposen d'auxiliars de conversa d'altres pasos o de professors complementaris de llenges d'origen en horari extraescolar han de vetllar per l'adequada acollida d'aquests professors i per la coherncia de les seves activitats en relaci amb el projecte lingstic del centre. Els centres que incorporen classes extraescolars d'altres llenges no curriculars han de garantir la coordinaci dels seus professors amb la resta del claustre i la seva mxima implicaci en les activitats d'entorn i d'acollida. Els centres han de garantir que lalumne/a que, en virtut dun projecte internacional en qu participa el centre (Comenius, Leonardo, etc.), marxa temporalment a lestranger, romangui matriculat en el centre dorigen i sigui la seva comissi o junta davaluaci prenent en consideraci els resultats davaluaci en el centre o centres estrangers qui lavalu del curs corresponent. 3. Atenci a les necessitats educatives dels alumnes Latenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i lobjectiu dassolir les competncies que els permetin el seu desenvolupament personal i escolar s un principi com a tots els cicles i etapes de leducaci obligatria, que cada centre precisa en el seu projecte educatiu i que t conseqncies en lorganitzaci de la seva activitat docent i en la prctica professional dels professors.
Ms especficament, latenci a les necessitats educatives dels alumnes en un context dinclusi escolar condiciona:
Lacci tutorial. El suport escolar personalitzat (vegeu ms endavant "Competncies bsiques i suport escolar personalitzat"). l'apartat
Ladopci de mesures especfiques datenci als alumnes segons la diversitat de necessitats educatives que presenten, entre les quals shan de destacar les derivades de situacions socioeconmiques desfavorides i de la condici dalumne/a nouvingut, les derivades de lalumne/a amb necessitats educatives especials i les derivades de la condici dalumne/a que pateix una malaltia prolongada. La manera com es coordinen en el centre les mesures adoptades en matria datenci a la diversitat dels alumnes. Les decisions a adoptar en la incorporaci dalumnes procedents de sistemes educatius estrangers.
En el document Atenci a la diversitat es desenvolupen amb detall orientacions i suggeriments en matria datenci a la diversitat, referides als tems que a continuaci sexpliciten. Acci tutorial Lacci tutorial (article 15 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius) comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes en els termes establerts en el projecte educatiu i en les normes dorganitzaci i funcionament del centre amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i prestar-los lorientaci de carcter personal i acadmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integraci social. Per facilitar a les famlies lexercici del dret i el deure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu de llurs fills, els centres han destablir els procediments de relaci i cooperaci amb les famlies previstos a la carta de comproms educatiu, i els han de facilitar informaci sobre levoluci escolar i personal de llurs fills (article 57.7 de la Llei deducaci). (Vegeu l'apartat "Implicaci i participaci de les famlies en el procs educatiu. Carta de comproms educatiu".) Els tutors, com a responsables del seguiment dels alumnes, han de vetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies bsiques i per la coordinaci, a aquest efecte, de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne/a. El centre, normalment a travs dels tutors, i en els termes establerts a les seves normes dorganitzaci i funcionament, ha de garantir la realitzaci dentrevistes i reunions amb pares i mares o tutors legals, el seguiment de la documentaci acadmica i la coordinaci en lelaboraci dadaptacions de la programaci a les necessitats i a les caracterstiques dels alumnes.
10
Atenci a la diversitat La Llei deducaci estableix en larticle 91 que entre els elements que ha de contenir el projecte educatiu del centre hi ha els procediments dinclusi dels alumnes, a ms de les altres actuacions que caracteritzen el centre, com les prioritats i els plantejaments educatius i laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica. Latenci a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de plantejar-se des de la perspectiva global del centre i des de la participaci prioritria dels alumnes en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva planificaci. s fonamental fer un bon trasps dinformaci entre els centres de primria i els de secundria per tal de facilitar el coneixement de les caracterstiques dels alumnes que sincorporen a secundria. El centre ha dadoptar les mesures adients per garantir ladequada planificaci, implementaci i seguiment de les actuacions especfiques datenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i a aquests efectes s convenient mantenir una adequada coordinaci dactuacions amb participaci de responsables de la direcci del centre i dels altres docents que hi tinguin, per ra del crrec o la funci, responsabilitats especfiques. El Decret 142/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, tamb preveu a larticle 18.3 que cada centre ha destablir els principis per a latenci a la diversitat dels alumnes. En desplegament daquest Decret, larticle 5.2 de lOrdre EDU/296/2008 determina que sha delaborar un pla individualitzat per a un alumne/a quan es consideri que per al seu progrs sn insuficients les adaptacions incorporades a la programaci ordinria i les mesures de refor o ampliaci previstes. Per a ms precisions sobre els plans individualitzats es pot consultar lOrdre esmentada i el document Atenci a la diversitat, aix com el web Currculum i organitzaci, a mbits > Atenci a la diversitat > Plans individualitzats. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials En el marc dels principis generals de leducaci inclusiva, latenci als alumnes ha de tenir lloc, sempre que per les seves caracterstiques sigui possible i adequat, en entorns escolars ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per a la seva participaci en les activitats generals i per a lassoliment dels aprenentatges escolars i, molt especialment, de les competncies bsiques. Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives especials ha de seguir el mateix procs que la resta dels alumnes. Els plans individualitzats, per a aquells alumnes que en disposin, han desdevenir el referent per a lavaluaci daquests alumnes, tenint en compte en el marc dels objectius del curs, del cicle i de letapa lassoliment de les competncies bsiques, lautonomia personal i social (adaptaci a laula
11
ordinria, grup especfic, grup redut) i ladquisici dhbits de treball i daprenentatge. Correspon a la comissi davaluaci, especialment a travs de la tutoria de lalumne/a, fer el seguiment dels seus aprenentatges i adoptar les decisions que corresponguin en relaci amb latenci educativa que se li dna. En els informes trimestrals sexplicitar levoluci de lalumne/a en les diferents rees (continguts treballats i objectius assolits), lassoliment dhbits dautonomia i desenvolupament personal i ladaptaci al centre i al grup. En els documents oficials davaluaci hi han de constar les mesures datenci a la diversitat adoptades i el pla individualitzat, quan escaigui. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE) Les unitats de suport a leducaci especial (USEE) sn recursos per facilitar latenci educativa i promoure la participaci en entorns escolars ordinaris als alumnes amb discapacitats intellectuals, trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de lespectre autista. Els professionals assignats a aquestes unitats han datendre entre 5 i 10 alumnes. En un centre educatiu els alumnes als quals s'aplica el recurs USEE han de formar part dun grup ordinari dalumnes. Aix mateix, tots els professors que imparteixin docncia als alumnes de lUSEE han daportar les valoracions corresponents per a la seva avaluaci. Les unitats de suport a leducaci especial esmentades fins aqu inclouen tamb les unitats definides com deducaci especial en larticle 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa als alumnes amb necessitats educatives especials. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre d'educaci especial Dacord amb la Resoluci ENS/226/2011, d1 de febrer, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2011-2012 (DOGC nm. 5811, de 4.2.2011), els alumnes que sescolaritzin de manera compartida entre un centre ordinari i un centre deducaci especial es matricularan al centre en el qual sestiguin ms temps, segons la resoluci de la direcci dels serveis territorials o de lrgan competent del Consorci dEducaci de Barcelona. Aquest centre tindr la custdia de la documentaci acadmica corresponent. Lescolaritat compartida requereix la coordinaci entre els professionals dels centres educatius que atendran lalumne/a.
12
Atenci als alumnes nouvinguts Es considera alumne/a nouvingut aquell que sha incorporat per primera vegada al sistema educatiu, en un moment posterior a linici de leducaci primria, en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, en els darrers trenta-sis mesos si procedeix dmbits lingstics i culturals molt allunyats del nostre. Correspon a cada centre preveure les mesures especfiques destinades a assegurar un bon acolliment dels alumnes nouvinguts. Amb aquests efectes, es pot consultar el document Atenci a la diversitat, on hi ha indicacions referides a lacollida i integraci daquests alumnes i referides tamb a laula dacollida i a la seva tutoria i organitzaci. Aix mateix, els centres educatius disposen dun espai web que el Departament ha habilitat al portal XTEC amb informaci seleccionada i actualitzada sobre aquesta temtica. Adaptacions del currculum i avaluaci per als alumnes nouvinguts Laprenentatge de la llengua de lescola s una de les primeres necessitats dels alumnes que, sense conixer-la, sincorporen als centres educatius de Catalunya. Per aix, a ms de les activitats docents dedicades directament a lensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat escolar ha de vetllar especialment per facilitar-ne laprenentatge. Daltra banda, ladaptaci del currculum a les necessitats immediates daprenentatge dels alumnes nouvinguts pot fer molt convenient lelaboraci i aplicaci dun pla individualitzat. Vegeu-ne el protocol orientatiu al model Elaboraci de plans individualitzats per als alumnes nouvinguts en letapa deducaci primria, i ms detalls sobre la seva eventual aplicaci en el document Atenci a la diversitat. Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes nouvinguts sha de dur a terme amb relaci als objectius del seu pla individualitzat i a les adaptacions realitzades del currculum. Incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers en qualsevol dels cursos de leducaci primria sha de fer tenint com a referents la seva edat i els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs dacollida. Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades Latenci educativa als infants o joves que no poden seguir temporalment els estudis en el seu centre educatiu es fa a les aules hospitalries dels hospitals generals amb llits de pediatria, on sels ofereixen activitats especfiques adaptades al seu estat clnic i al temps destada amb lobjectiu de fomentar el desenvolupament integral, donar continutat al procs daprenentatge i facilitar el retorn a lescola un cop hagin rebut lalta mdica.
13
Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, lalumne/a podr rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, el centre on est matriculat l'alumne/a ha de fer el seguiment de la seva evoluci acadmica. La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC nm. 5029, de 14.12.2007), aprova les instruccions per establir el procediment per tal que lalumne/a que pateix malalties prolongades pugui rebre atenci educativa domiciliria per part de professors del Departament dEnsenyament. 4. L'educaci bsica als centres d'educaci especial Currculum El currculum que imparteixen els centres deducaci especial t per referents el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil, el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria i el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria. Avaluaci Lavaluaci dels alumnes que cursen les etapes de leducaci bsica en els centres deducaci especial es regeix per les ordres EDU/296/2008 i EDU/295/2008, que determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procs davaluaci a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria respectivament. Els documents oficials del procs davaluaci en leducaci primria sn els que determinen els articles 8 a 14 de lOrdre EDU/296/2008; els que corresponen a leducaci secundria obligatria sn als articles 18 a 23 de lOrdre EDU/295/2008. Els models corresponents estan disponibles a lapartat de normativa dels diferents ensenyaments del web Currculum i organitzaci. En acabar leducaci bsica, el director/a del centre educatiu ha dexpedir a lalumne/a un certificat descolaritzaci, on han de constar els anys descolaritzaci, les rees i matries cursades i, si escau, les qualificacions obtingudes. En cas que un alumne/a finalitzi letapa deducaci secundria obligatria en un centre deducaci especial i assoleixi les competncies, objectius i continguts bsics de letapa, el centre deducaci especial ha de sollicitar a la Direcci General dEducaci Infantil i Primria lautoritzaci per a lexpedici del ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria. A aquests efectes, el centre ha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, la sollicitud dexpedici de ttol, acompanyada de la cpia del document didentitat i duna cpia autenticada de lexpedient acadmic de lalumne/a. La Direcci General dEducaci Infantil i Primria dictar resoluci en qu autoritza lexpedici del ttol, previ informe de la Inspecci dEducaci, i efectuar els trmits pertinents per a la seva expedici. En el document L'educaci bsica als centres d'educaci especial sinclouen indicacions i
14
suggeriments relatius al currculum i a lavaluaci de lalumne/a que cursa leducaci bsica en centres deducaci especial. Escolaritzaci compartida Tal com sestableix en larticle 20.2 de la Resoluci ENS/226/2011, d1 de febrer, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2011-2012, lescolaritzaci compartida no pot comportar el trasllat de lalumne/a entre els dos centres durant lhorari lectiu. El document L'educaci bsica als centres d'educaci especial cont orientacions sobre lorganitzaci de lescolaritzaci compartida entre centres ordinaris i centres deducaci especial. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres d'educaci especial Els programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta que simparteixen en els centres deducaci especial tenen per finalitat afavorir que els alumnes amb dificultat funcional vinculada a discapacitat intellectual adquireixin les habilitats funcionals que els possibilitin participar, de la manera ms plena i autnoma possible, en els diversos contextos on es desenvolupar la seva vida adulta. Poden participar en aquests programes alumnes de 16 a 21 anys, escolaritzats en centres deducaci especial, que requereixin un suport continuat i sistemtic per adquirir les habilitats necessries per tal de funcionar amb la mxima autonomia possible en la vida quotidiana. El document L'educaci bsica als centres d'educaci especial cont orientacions relatives al currculum, lacci tutorial, el seguiment i lavaluaci en els programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres deducaci especial. Suport a l'escolaritzaci inclusiva d'alumnat amb discapacitat en centres ordinaris En el marc del que estableix larticle 81.4 de la Llei deducaci, els centres deducaci especial, en coordinaci amb els serveis educatius, poden donar suport a lescolaritzaci dalumnat amb discapacitat en centres educatius ordinaris. 5. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics El Departament dEnsenyament promou el projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE), que t com a finalitat millorar els resultats educatius, reduir laband escolar prematur i potenciar la cohesi social en els centres educatius pblics.
15
Els centres que participen en aquests projectes elaboren i apliquen, en el marc del seu projecte educatiu, un pla estratgic on defineixen els objectius, les estratgies i les actuacions per aconseguir-los i formalitzen amb el Departament un acord quadriennal. La concreci anual del pla estratgic s, per a aquests centres, lelement de referncia fonamental per elaborar la programaci general anual. Dacord amb el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, a mesura que els PMQCE o plans dautonomia de centre (PAC) finalitzin la seva vigncia, el Departament dEnsenyament impulsar i prioritzar acords de coresponsabilitat amb centres educatius per a laplicaci del projecte educatiu dacord amb el projecte de direcci, a fi que es desenvolupin estratgies orientades a assegurar lequitat i a millorar els resultats educatius en entorns de caracterstiques socioeconmiques i culturals especialment desfavorides o singulars, o projectes dexcellncia educativa que aportin experincies de qualitat al sistema educatiu. Els centres aplicaran un pla dactuaci i retran comptes a la comunitat escolar i a lAdministraci educativa de lassoliment dels objectius, en els termes establerts en lacord. 6. Avaluaci de centre Lavaluaci, en les seves modalitats d'avaluaci interna o autoavaluaci i d'avaluaci externa, s una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu. Sens perjudici del carcter reservat de les dades que se n'obtenen, el conjunt dactuacions davaluaci ha de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. Lavaluaci ha de permetre relacionar els resultats amb els processos densenyament i aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa, dacord amb les caracterstiques del context en qu es desenvolupa lacci educativa. Lavaluaci ha de ser especialment til per a la presa de decisions que contribueixi a lincrement de la qualitat educativa que reben els alumnes. El pla davaluaci del Departament dEnsenyament inclou la planificaci i laplicaci de tota lactivitat avaluativa que, dacord amb el ttol XI de la Llei deducaci, es fa des dels diferents mbits: avaluaci del sistema educatiu, avaluaci de programes, avaluaci de centres, avaluaci de la funci directiva, de la funci docent, aix com la planificaci i laplicaci de lavaluaci de centre des duna perspectiva que integra lavaluaci interna i lavaluaci externa. Les estratgies davaluaci de centre que actualment sapliquen de manera prioritzada sn lavaluaci global diagnstica (AGD) i els indicadors de centre. Lavaluaci global diagnstica serveix per avaluar el centre en el seu conjunt, tot i que no implica lavaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta avaluaci proporciona una visi panormica del centre. En particular, lavaluaci global diagnstica saplica en centres pblics que en el curs 20112012 finalitzen un pla estratgic de centre, i en centres que inicien un projecte de qualitat i millora contnua, de manera que la informaci obtinguda serveixi de
16
punt de partida per a lelaboraci del projecte. Tamb es podr aplicar en altres centres, pblics o concertats, que ho sollicitin o b en aquells que es determini. Laplicaci dels indicadors de centre, que es fa en tots els centres, t dues finalitats: proporcionar informaci til als centres educatius per a la seva millora i facilitar informaci al Departament dEnsenyament perqu pugui decidir i aplicar poltiques educatives ms eficients. Els indicadors de centre faciliten informaci mesurable dun conjunt acotat de variables educatives que sactualitza cada curs escolar i que permet analitzar levoluci del centre i fer valoracions comparatives. Els indicadors de centre tenen carcter sinttic. Mentre que lavaluaci global diagnstica aporta informaci sobre la situaci del centre com a punt de partida per plantejar millores, els indicadors de centre aporten informaci que permet al centre controlar el procs, conixer si va en la direcci adequada per aconseguir les fites proposades i fer, si escau, els reajustaments necessaris. Els indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de processos i de recursos, si b en el seu nivell daplicaci ms redut (indicadors de nivell 1) no es consideren els processos. Els indicadors de centre tamb inclouen els resultats de les proves davaluaci externa que sapliquen als centres. La informaci referida a aquest conjunt de variables ha de servir tant per analitzar levoluci del centre com per interpretar, explicar i millorar els processos densenyament i aprenentatge i els seus resultats. El curs 2008-2009 es va iniciar laplicaci generalitzada dels indicadors de centre. Laplicaci daquests indicadors cada curs permet disposar dinformaci acumulada per valorar si les millores sn consistents. 7. Coordinaci entre primria i secundria Amb la finalitat de garantir una adequada transici dels alumnes entre letapa deducaci primria i la deducaci secundria obligatria, els instituts i les escoles de les quals procedeixi lalumne/a planificaran la realitzaci, durant el curs escolar, de sessions de coordinaci que contribueixin a la coherncia del procs educatiu i de litinerari formatiu de lalumne/a, acordant criteris dactuaci comuns i compartits. Entre els aspectes rellevants que la coordinaci entre centres vinculats hauria dincloure, figuren els relatius a:
personal,
situaci
Concreci i desenvolupament del currculum (prioritzaci dobjectius i continguts, estratgies didctiques i metodolgiques i criteris davaluaci de lalumnat). Organitzaci del centre i dels alumnes, dins dels plantejaments descola inclusiva.
17
Treball conjunt descola i institut per establir els criteris per a lelaboraci de les activitats de refor destiu dels alumnes de 6 deducaci primria que no han superat satisfactriament alguna de les rees de llengua i matemtiques. Seguiment del procs dadaptaci a linstitut dels alumnes de 1r dESO.
En el trasps dinformaci dels alumnes, les escoles han de lliurar, a petici del centre deducaci secundria, una cpia de lhistorial acadmic, de linforme individualitzat i de linforme dels resultats de la prova davaluaci de 6 deducaci primria. Per facilitar una adequada atenci als alumnes que sincorporen a leducaci secundria, cal que aquest trasps dinformaci es faci abans del 30 de juny, comptant amb la collaboraci de lEAP en el trasps dinformaci referida als alumnes amb necessitats educatives especials. En la informaci de trasps al centre de secundria tamb sinclour la relaci dels alumnes que han de fer les activitats de refor destiu i una cpia de les activitats encomanades. Aquestes activitats es tindran en compte en lavaluaci inicial de 1r dESO. Al web "Currculum i organitzaci" trobareu Orientacions per a les activitats de refor d'estiu. Els equips directius dels centres vinculats determinen lestructura de la coordinaci i la planifiquen. Amb aquests efectes, es podran formular, si escau, propostes de formaci conjunta del professorat per incorporar al Pla de formaci permanent de zona. En la programaci de les seves activitats, i especialment en les del primer trimestre del curs, s'ha de preveure la realitzaci dentrevistes entre els tutors del darrer cicle de leducaci primria i els tutors del primer curs de leducaci secundria obligatria del centre o centres vinculats, per tal de completar la informaci sobre els alumnes en relaci amb els seus aprenentatges. Les actuacions previstes en el marc de la coordinaci entre primria i secundria formen part de la programaci general anual dels centres afectats. 8. Programaci general anual del centre. Memria anual Tal com sestableix a larticle 10 del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius, els centres han delaborar la programaci general anual, que s la concreci de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currculum, les normes i tots els plans dactuaci acordats i aprovats i els serveis que es presten en tot lhorari escolar. La programaci general anual explicitar les actuacions que es duran a terme, els recursos, els responsables i els mecanismes de seguiment de la seva implantaci, aix com els indicadors i procediments per a lavaluaci dels resultats, a partir dels indicadors del projecte de direcci i del projecte educatiu.
18
La programaci general anual del centre ha de ser coherent amb el projecte educatiu, ha de concretar el projecte de direcci vigent en el centre i sha de sotmetre a laprovaci del consell escolar i, pel que fa a les activitats educatives, a l'aprovaci prvia del claustre. La memria anual recull el resultat de lavaluaci de lassoliment dels objectius previstos en la programaci general anual del centre. Correspon al consell escolar avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. La direcci del centre ha de garantir que la comunitat escolar s informada del contingut de la programaci general anual i del resultat de la seva avaluaci.
19
II. Aspectes curriculars 9. Currculum i competncies bsiques Per a l'organitzaci del currculum del segon cicle de l'educaci infantil sn d'aplicaci el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5216, de 16.9.2008) i lOrdre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009). Per a l'organitzaci del currculum de leducaci primria sn d'aplicaci el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007) i lOrdre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). Al web Currculum i organitzaci, a Ensenyaments > Educaci infantil > Orientacions, i a Educaci primria > Orientacions, hi ha un recull de recursos i materials relatius a lorganitzaci curricular daquests ensenyaments. 9.1. Competncies bsiques i proves d'avaluaci En l'educaci primria cal prioritzar l'assoliment de les competncies bsiques que afavoreixen l'autonomia necessria per a l'aprenentatge i per al desenvolupament personal i social. En l'annex 1 del Decret 142/2007, de 26 de juny, s'estableixen les competncies bsiques, que sn les mateixes per a tot l'ensenyament obligatori. En el marc del seu projecte educatiu, els centres han de precisar els objectius que garanteixen l'assoliment de les competncies bsiques i determinar l'atenci que cal donar, des de cada una de les rees, a les competncies que tenen un carcter ms transversal. La finalitat central de cadascuna de les rees del currculum s el desenvolupament de les competncies bsiques. Cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques s'assoleix com a conseqncia del treball en les distintes rees. El web Currculum i organitzaci, a mbits > Competncies > Competncies bsiques, ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de l'adquisici de les competncies bsiques dels alumnes. En el curs 2011-2012 les proves d'avaluaci de l'educaci primria (6 curs) s'aplicaran els dies 7 i 8 de maig de 2012. Per aquest motiu, el centre no programar per als alumnes de 6 curs cap activitat que s'hagi de fer fora del centre durant aquests dies. Hi ha informaci complementria a la pgina web del Departament d'Ensenyament creada a aquest efecte: "Prova d'avaluaci de sis curs d'educaci primria Departament d'Ensenyament".
20
Aix mateix, entre el 17 i el 28 d'octubre de 2011 s'aplicar als alumnes de 5 curs d'educaci primria la prova d'avaluaci diagnstica que preveu l'article 21 de la LOE. 9.2. Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura Tenint en compte lofensiva de pas a favor de lxit escolar, establerta al Pla de Govern, que t com objectiu reduir a la meitat el fracs escolar, es considera la competncia comunicativa com a eix vertebrador de laprenentatge. Cal que els centres garanteixin a lalumne/a el procs daprenentatge de la lectura i lescriptura al llarg del segon cicle deducaci infantil i de letapa deducaci primria. Lassoliment daquestes habilitats facilita i aferma laprenentatge de totes les rees del currculum. El centre, atenent a les caracterstiques i necessitats de lalumne, ha de concretar i coordinar la metodologia i la didctica de laprenentatge de la lectura i lescriptura. 9.3. Competncies bsiques i suport escolar personalitzat Els objectius prioritaris que sindiquen en lapartat Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiu de centre se situen en laplicaci del principi de la qualitat de leducaci [art 2.1.g) de la Llei deducaci] amb vista a fer possible lassoliment de les competncies bsiques i la consecuci de lexcellncia en un context dequitat. En particular, en aquest i en els prxims cursos es considera prioritari dedicar especials esforos a laprenentatge de la comprensi i lexpressi orals, la comprensi lectora i l'expressi escrita, les habilitats matemtiques i les llenges estrangeres, atenent, entre altres al que preceptua la Llei deducaci en matria de drets dels alumnes (article 21), capacitats a desenvolupar mitjanant el currculum (article 52), atenci a la diversitat de ritmes daprenentatge dels alumnes (article 57.6 i 7) i criteris per a lorganitzaci pedaggica dels centres (articles 77, 79, 82 i 83), dacord amb lobjectiu de lescola catalana de desenvolupar un model de qualitat que afavoreixi l'xit escolar. En aquest context, les escoles han dorganitzar els seus recursos humans per tal de dedicar-los, parcialment, a les tasques de suport escolar personalitzat, tot prioritzant el tractament de la comprensi i lexpressi orals, la comprensi lectora i lexpressi escrita, les habilitats matemtiques i les llenges estrangeres de manera individualitzada per a la millora dels aprenentatges de lalumne/a que ho requereixi. Vegeu, al respecte, les Orientacions per a lorganitzaci dels centres en la gesti dels recursos per al suport escolar personalitzat a leducaci infantil i primria de la Direcci General d'Educaci Infantil i Primria.
21
10. Programacions didctiques La programaci s la planificaci de la tasca educativa adreada als alumnes de cada cicle de l'etapa i per a cada rea o mbit de coneixements, i comporta la concreci, distribuci i temporitzaci al llarg de cada cicle dels objectius, continguts i criteris d'avaluaci i de la relaci d'aquests elements amb les competncies bsiques, decisions que s'han de prendre en el centre en el marc del projecte educatiu i del que estableixen els articles 14 i 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010). El text literal d'aquests articles permet als centres implantar estratgies didctiques prpies amb l'objectiu fonamental de millorar els resultats educatius dels alumnes i les estratgies d'ensenyament i aprenentatge. En aquesta programaci l'avaluaci no pot quedar limitada a la identificaci del que s'ha aprs. s essencial que es programi tamb la prctica de l'avaluaci formativa, entesa com a mitj per regular els aprenentatges, s a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los. Aix mateix, tamb s'han de prendre decisions en relaci amb les opcions metodolgiques, organitzatives i d'atenci a la diversitat de tots els alumnes i amb les connexions entre les diferents rees. La programaci ha de ser coherent al llarg de cada cicle i de l'etapa. S'ha de formalitzar per escrit, com a complement del projecte educatiu. Per a leducaci infantil es disposa dorientacions i dinformaci complementria per a lelaboraci de les programacions al web Currculum i organitzaci, a Ensenyaments > Educaci infantil > Orientacions:
Per a leducaci primria es disposa dorientacions i dinformaci complementria per a lelaboraci de les programacions al web Currculum i organitzaci, a Ensenyaments > Educaci primria > Orientacions:
Desplegament del currculum a l'educaci primria Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a leducaci bsica
11. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) ofereixen mltiples recursos per a lacci didctica i per a laprenentatge dels alumnes, esdevenen un element de motivaci i de dinamitzaci per a l'adquisici de les competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i millora en els processos densenyament i daprenentatge, s a dir, esdevenen tecnologies per a laprenentatge i el coneixement (TAC).
22
Correspon a la direcci del centre definir les frmules que es considerin ms adequades per garantir la coordinaci ptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants organitzatius, pedaggics o tcnics. Es recomana l'establiment de mecanismes de coordinaci collegiada on cadascun dels seus membres es responsabilitzi d'aspectes concrets. El tipus de coordinaci TAC ha de quedar reflectit en el projecte educatiu i en el de direcci. La coordinaci TAC del centre ha de respondre, davant de la direcci, de les funcions que s'assignin al centre en relaci amb les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement. En el document Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC senumeren, a ttol orientatiu, les funcions bsiques que s'han d'exercicir en el marc de la coordinaci TAC i la planificaci daccions per promoure i garantir l's de la tecnologia per a l'aprenentatge. 12. Atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament Quan se'n presenti la necessitat, l'escola s'ha d'organitzar per prestar l'atenci individualitzada en castell en el primer ensenyament a qu fa referncia l'article 11.4 de la Llei deducaci, de manera que es faci compatible la pertinena al grup classe amb l'especificitat dels aprenentatges dels alumnes afectats. La direcci del centre ha de comunicar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci les necessitats derivades de l'organitzaci de l'atenci individualitzada en castell en el primer ensenyament que no puguin ser ateses amb els recursos propis del centre. Els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci han de prendre les mesures que considerin adequades per atendre-les. 13. Ensenyament de la religi Dacord amb la normativa vigent, lensenyament de la religi t carcter optatiu per als alumnes i s doferta obligatria per als centres. Per als alumnes de leducaci primria ser daplicaci el que es disposa en el Decret 142/2007, de 26 de juny. Correspon a cada centre adoptar les mesures organitzatives pertinents per tal que els alumnes rebin la deguda atenci educativa si llurs pares i mares o tutors legals no han optat perqu cursin ensenyaments de religi, a fi que lelecci duna o altra opci no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci no comportar en cap cas laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni a qualsevol rea de letapa. Els criteris organitzatius que el centre segueixi seran coneguts per pares, mares o tutors legals i estaran inclosos en el projecte educatiu del centre. La manifestaci de lopci per rebre ensenyament de la religi s totalment voluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol rebre atenci educativa alternativa. El centre ha doferir la possibilitat doptar per rebre lensenyament de la religi a lalumne/a de nou ingrs en el centre mitjanant el full de preinscripci o una declaraci dacord amb el model Declaraci sobre lopci
23
per rebre lensenyament de la religi o latenci educativa alternativa per als alumnes de nou ingrs en el centre. Els pares, mares o tutors legals dels alumnes, per iniciativa prpia, poden modificar lopci feta comunicant-ho per escrit a la direcci del centre abans de l'inici del curs. Els mestres de la plantilla del centre que ho vulguin tindran prioritat per impartir lrea de religi. Les persones interessades hauran de comunicar-ho a la direcci del centre abans de finalitzar el mes de maig, per tal que puguin ser proposades per les autoritats religioses corresponents, dacord amb el que hi ha establert respecte a aquesta qesti. Quan en les previsions per al curs segent no hi hagi prou mestres de la plantilla per impartir lrea de religi a tots els alumnes interessats, la direcci del centre ho ha de comunicar, abans de finalitzar el mes de maig, als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, a fi que es puguin assignar els professors que hagin dimpartir aquests ensenyaments. 14. Avaluaci i promoci dels alumnes En el segon cicle de l'educaci infantil, el procediment d'avaluaci dels alumnes i els documents i requisits formals del procs es regulen per lOrdre EDU/484/2009, de 2 de novembre (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009). En l'educaci primria, el procediment davaluaci dels alumnes i els documents i requisits formals del procs es regulen per lOrdre EDU/296/2008, de 13 de juny (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). L'avaluaci dels alumnes ha de ser contnua i global. La finalitat que es persegueix amb l'avaluaci s detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les mesures necessries a fi que l'alumne/a pugui continuar amb xit el seu procs daprenentatge. Els criteris generals d'avaluaci (article 2 de les esmentades ordres), concretats en el projecte educatiu, i els que s'aplicaran en l'avaluaci dels aprenentatges i per decidir si l'alumne/a passa de cicle, han de ser pblics i els centres educatius n'han d'informar les famlies i els alumnes. Especficament, cada famlia i cada alumne o alumna han de tenir clar qu s'espera que faci i assoleixi l'alumna o alumne. Aquesta informaci, en el marc de la carta de comproms educatiu, ha de permetre el comproms de cada famlia i de cada alumne o alumna en el procs d'aprenentatge. L'alumne o alumna ha d'estar informat en tot moment del seu progrs per tal dorientar el seu rendiment cap a l'xit escolar, ha de ser conscient dels seus errors i encerts i ha de poder prendre, amb l'ajut dels mestres, decisions per millorar. De la mateixa manera, les famlies han de tenir informacions sobre el procs d'aprenentatge dels seus fills i filles i rebre orientacions per ajudar-los a millorar des de l'entorn familiar. Els informes escrits a les famlies (article 7 de les esmentades ordres) sn un element habitual de comunicaci entre aquestes i el centre. De forma general, els resultats han d'acompanyar-se d'orientacions qualitatives que permetin a les
24
famlies i als alumnes trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. Altres informacions sobre el seguiment de l'alumne/a es poden vehicular per mitj d'entorns virtuals, que s'han mostrat com una eina molt efectiva de comunicaci entre l'equip docent i les famlies. Per als alumnes que passen de cicle sense haver assolit els objectius de l'anterior, caldr establir les mesures educatives necessries per afavorir la consolidaci daquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives per han d'incidir fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs d'avaluaci de lalumne o alumna. En qualsevol cas, sha davaluar contnuament el progrs en l'assoliment dels objectius dels cicles anteriors i, consegentment, shan de revisar constantment les estratgies ms convenients per detectar i atendre les dificultats al ms aviat possible. Per a aquells alumnes de letapa deducaci primria que no han assolit els objectius del cicle es pot decidir la repetici de curs en qualsevol dels tres cicles i per una sola vegada en tota leducaci primria (article 6.4 de lOrdre EDU/296/2008), tenint sempre present que caldr establir les mesures educatives necessries per afavorir la consolidaci d'aquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives, per han d'incidir fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs d'avaluaci. Aix mateix, a partir de lanlisi dels resultats globals del grup i del centre, i dels resultats de les proves davaluaci facilitades pel Departament dEnsenyament, es prendran, si escau, decisions de millora sobre els objectius i les estratgies. Avaluaci de 6 i activitats de refor destiu Es garantir que el/la cap destudis o un altre membre de lequip directiu assisteixi a les reunions finals davaluaci de 6. Aquest s el curs on es recullen els aprenentatges de tota letapa i cal vetllar perqu lalumne que en acabar leducaci primria no tingui assolits els nivells bsics de les rees instrumentals romangui en letapa un any ms, si no ho ha fet abans. Lequip de mestres del cicle superior ha de garantir que lalumne de 6 que en el curs segent inici letapa deducaci secundria i no hagi superat satisfactriament alguna de les rees de llengua i matemtiques, realitzi durant lestiu activitats de refor daquestes rees. (Al web "Currculum i organitzaci" trobareu Orientacions per a les activitats de refor d'estiu.) Els mestres han de facilitar aquestes activitats a les famlies considerant els resultats de les proves davaluaci de 6 deducaci primria i els continguts treballats al llarg del curs 2011-2012 en les rees de llengua i en lrea de matemtiques. A linici de curs 2012-2013 lalumne ha de lliurar les activitats de refor destiu al tutor/a de 1r dESO per tal que es tinguin en compte en lavaluaci inicial i en les posteriors actuacions de refor.
25
III. Organitzaci del curs 15. Calendari escolar Tots els centres han datenir-se al calendari escolar per al curs 2011-2012, aprovat amb carcter general per a tots els centres educatius de nivell no universitari per lOrdre ENS/102/2011, d'1 de juny de 2011 (DOGC nm. 5894, de 6.6.2011). Malgrat que la presa de possessi est estipulada per al dia 1 de setembre de 2011, sautoritza les persones que en el concurs de trasllats denguany han obtingut nova destinaci definitiva, diferent daquella en qu prestaven els seus serveis en el curs 2010-2011, a presentar-se al nou centre en el perode de l1 al 6 de juliol als efectes de preparaci del curs 2011-2012, sens perjudici de completar, en la destinaci anterior, les activitats de tancament del curs 20102011. 16. Horari del centre Correspon al consell escolar de cada escola decidir el marc horari per a leducaci infantil i el marc horari per a leducaci primria, respectant les prescripcions de lOrdre ENS/102/2011, d'1 de juny, del calendari escolar, i tenint en compte les caracterstiques de lescola i dels alumnes i els acords conjunts que es prenguin en relaci amb els centres del municipi. Lorganitzaci horria de lescola ha de garantir la millor atenci als alumnes i preveure prou temps per a les diferents reunions de coordinaci de lequip de mestres. Correspon a la direcci la concreci dels horaris, escoltat el claustre i tenint en compte les prioritats del projecte educatiu del centre i la normativa vigent. El consell escolar ha de vetllar per lorganitzaci del perode de temps de lhorari escolar, que sinicia en obrir les portes dentrada al recinte escolar i finalitza quan es tanquen a efectes de les activitats incloses en la programaci general anual del centre, en concordana amb el que estableix larticle 148.3.j) de la Llei deducaci, lOrdre del calendari escolar, i les necessitats especfiques de lescola. Inici de curs per als alumnes que comencen el segon cicle d'educaci infantil Si lescola considera convenient programar, per als alumnes que inicien el segon cicle d'educaci infantil, un comenament de curs diferent del previst amb carcter general, a fi de facilitar una adaptaci correcta dels infants a lescola, nha de demanar lautoritzaci als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, tal com sestableix en lOrdre del calendari escolar.
26
Marges de tolerncia en lhorari dentrada dalumnes Correspon a cada escola, en les seves normes dorganitzaci i funcionament, determinar quins sn els marges horaris mxims per permetre lentrada dels alumnes a lescola ms enll de lhora fixada per a linici de lactivitat escolar, fent sempre excepci dels casos en qu saddueixi una ra que la direcci del centre consideri suficientment justificada. Activitats no lectives Sens perjudici del temps dedicat al suport escolar personalitzat i fora de lhorari lectiu destinat a lensenyament reglat, lescola pot programar activitats complementries i extraescolars. La realitzaci daquestes activitats, que seran de carcter voluntari, no pot comportar, als alumnes que no hi participin, discriminaci o modificaci de lhorari lectiu o del calendari escolar. s social dels centres Les dependncies del centre poden ser utilitzades, normalment fora de lhorari escolar i, excepcionalment, dins lhorari escolar, dacord amb els requisits i el procediment que sestableixen en els articles 53 i 54 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius. Horaris dels centres amb alumnes usuaris de transport escolar Els horaris dels centres amb alumnes usuaris del transport escolar shan destablir de manera que sajustin amb els del servei de transport. Correspon a la direcci dels serveis territorials determinar, amb laudincia prvia dels consells comarcals que tinguin delegada la gesti del servei de transport, lhorari dels centres educatius amb alumnes usuaris del servei de transport escolar. 17. Activitats fora del recinte escolar Programaci La programaci de les activitats que shagin de fer fora del recinte escolar o que pel seu carcter general impliquin lalteraci de lhorari habitual, sha dincloure en la programaci general anual del centre o sha de preveure amb prou antelaci i ser aprovada pel consell escolar. En el marc daquesta programaci, les activitats especfiques les ha dautoritzar el director o directora del centre. Acompanyants en les sortides La relaci mxima dalumnes/mestres o acompanyants per a les sortides ha de ser la segent: segon cicle d'educaci infantil, 10/1; cicle inicial i cicle mitj d'educaci primria, 15/1; cicle superior d'educaci primria, 20/1. En cas que les activitats es prolonguin ms dun dia, les relacions mximes alumnes/mestres o acompanyants sn de: segon cicle d'educaci infantil, 8/1;
27
cicle inicial i cicle mitj d'educaci primria, 12/1; cicle superior d'educaci primria, 18/1. Excepcionalment, el consell escolar del centre, amb motivaci adequada i valorades les implicacions de seguretat i protecci a la infncia, podr, per a una activitat concreta, acordar el canvi daquestes relacions mximes. Sense lacord explcit i motivat per a una activitat concreta, shaur daplicar la relaci establerta amb carcter general. En tot cas, no es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessriament mestre/a, llevat daquelles sortides en qu el consell escolar determini altres condicions que exigeixin una rtio superior en el nombre dacompanyants. Per a alumnes amb necessitats educatives especials, correspon al centre adaptar les relacions esmentades en el pargraf anterior a les caracterstiques especfiques dels alumnes. Comunicaci als serveis territorials Les activitats que impliquin variaci en els espais habituals que afectin tot el centre shan de comunicar prviament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. Autoritzaci als alumnes Als alumnes que participin en activitats fora del centre els caldr lautoritzaci escrita dels seus pares, mares o tutors legals. Aquesta autoritzaci pot ser anual sempre que es comuniquin prviament les sortides a les famlies, dacord amb el que estableixi el consell escolar. Per a les sortides que impliquin pernoctar fora del domicili familiar caldr una autoritzaci especfica. 18. Horari dels alumnes Lhorari de classes dels alumnes s el corresponent a lhorari propi del procs densenyament i aprenentatge del currculum establert, incls, si escau, el temps dedicat al suport escolar personalitzat. Aquest horari inclou el temps desbarjo, que es considera una activitat educativa integrada en lhorari lectiu de lalumne/a i, per tant, shi han de respectar tamb els principis del projecte educatiu. El temps desbarjo ha de ser tutelat per mestres segons la distribuci horria aprovada pel consell escolar. Lassistncia de lalumne/a al centre s obligatria [art. 22.1.a) de la Llei deducaci]. Lescola ha de disposar de mecanismes efectius per tal de controlar lassistncia a classe i garantir la comunicaci de les absncies no justificades als pares, mares o tutors legals dels alumnes. En el cas dabsncies repetides, dins el marc dactuacions previst per a aquests casos en el centre, s'ha de procurar en primer lloc la soluci del problema amb lalumne/a i el pare, mare o tutor legal, i, si cal, s'ha de sollicitar la collaboraci dels professionals dels serveis educatius i dels serveis socials del municipi. (Vegeu tamb el document Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre.)
28
19. Horari dels professors 19.1. Horari general dels professors Els mestres tenen lhorari laboral setmanal establert amb carcter general per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari que actualment s de 37 hores i 30 minuts. La distribuci setmanal daquestes hores s la segent:
Docncia: 24 hores, que inclouen activitats docents amb grups classe, activitats de suport escolar personalitzat i altres activitats de suport, atenci a la diversitat, activitats de tutoria individual i de grup, substituci dabsncies de curta durada i activitats directives i de coordinaci amb les dedicacions previstes per a lexercici daquestes funcions. Activitats dhorari fix: 6 hores dactivitats complementries al centre, dintre de les quals sinclouen, entre altres, hores de coordinaci, reunions, activitats relacionades amb la tutoria, atenci als pares i mares dels alumnes, activitats de collaboraci amb altres professionals i treball en equip. Altres activitats relacionades amb la docncia: 7 hores i 30 minuts per a preparaci de classes, correccions, formaci permanent, reunions pedaggiques, preparaci de programacions, etc., que no shan de fer necessriament al centre.
Lhorari de les activitats programades i aprovades pel consell escolar a qu fa referncia lapartat Horari del centre ha de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i t per als mestres la mateixa obligatorietat que lhorari habitual de feina. Dintre de lesmentat horari total la direcci podr encarregar a un mestre/a activitats fora del seu horari personal. En el cas que se superi el total de la jornada laboral setmanal, lescreix de dedicaci horria es podr compensar en el marc de les 6 hores setmanals que shan de dedicar a activitats laborals dhorari fix que no sn docncia. 19.2. Compatibilitats Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prviament lautoritzaci de compatibilitat corresponent, dacord amb el que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre, dincompatibilitats del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat. 19.3. Reduccions de jornada El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius i situacions que es detallen en el document Supsits en qu s possible demanar reducci de jornada en els funcionaris docents. Aquestes reduccions de jornada sn incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econmica, retribuda o no, durant la jornada objecte de la reducci.
29
Aix mateix, els funcionaris docents no universitaris poden sollicitar una reducci de la meitat de la jornada per inters particular amb la deducci proporcional de retribucions, dacord amb el que disposen el Decret 223/2002, de 23 de juliol (DOGC nm. 3715, de 6.9.2002), i la Resoluci ENS/732/2011, de 14 de mar (DOGC nm. 5844, de 24.3.2011), per la qual es dicten instruccions sobre el procediment de sollicituds de reducci de jornada per al curs 2011-2012, que regula el procediment de sollicitud de reducci de jornada per inters particular. 19.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels mestres afectats per reduccions de jornada Per tal de fer compatible el dret dels funcionaris docents a les reduccions de jornada amb les exigncies organitzatives de cada centre, derivades del dret a leducaci de lalumne/a, i amb lobjectiu de planificar-ne adequadament el funcionament i garantir la continutat pedaggica dels alumnes, cal minimitzar limpacte de les reduccions de jornada en la prestaci correcta del servei docent. Amb aquests efectes, shan de seguir les instruccions segents: 1. Lhorari setmanal de dedicaci al centre dels mestres que tinguin concedida una reducci de jornada ha dincloure activitats lectives i complementries setmanals proporcionalment a la jornada laboral. Qui saculli a una reducci de jornada haur dassistir a totes les reunions de claustre, de coordinaci de cicle o drea, davaluacions i daltres que siguin preceptives i degudament convocades. 2. A sollicitud de la persona interessada, la seva dedicaci en el centre podr distribuir-se en 3, 4 o 5 dies. Quan ho permeti lorganitzaci horria del centre, i en funci del nombre de reduccions de jornada concedides i dels substituts nomenats per cobrir-les, es concedir al funcionari la part de la jornada que convingui als seus interessos personals. 3. Les persones interessades a acollir-se a una reducci de jornada han de sollicitar-ho amb una antelaci dalmenys quinze dies del seu inici i la durada de la reducci es perllongar, com a mnim, fins al dia en qu finalitzin les vacances escolars de Nadal, de Setmana Santa o b fins al 31 dagost de 2012. La reducci de jornada per inters particular sautoritzar, si escau, pel perode anual, de l1 de setembre de 2011 al 31 dagost de 2012, excepte els casos de fora major. Les reduccions de jornada del tercer trimestre escolar per aquesta causa es perllongaran fins al 31 dagost de 2012. 4. En el cas que en una mateixa escola hi hagi dues o ms vacants o substitucions a dedicaci parcial (per reducci de jornada dun ter o de la meitat) amb una durada prevista de tot el curs escolar, sacumularan les jornades parcials per facilitar la substituci de les activitats docents, sempre que aquestes siguin compatibles.
30
5. Es nomenar un mateix mestre per cobrir dues o ms substitucions o vacants a dedicaci parcial, amb la segent flexibilitzaci del criteri despecialitat: en el cas que una de les dedicacions parcials correspongui a lespecialitat dangls, es requerir que el candidat reuneixi aquest requisit despecialitat; en qualsevol altra combinaci shaur de garantir almenys una de les especialitats dels llocs de treball a substituir i/o la que determini la direcci del centre, que no sigui dangls. Als efectes de la compactaci, els directors dels centres hauran comunicat als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci les combinacions horries per compactar ms duna reducci de jornada en lhorari dun mateix substitut a dedicaci completa, per tal que puguin oferir-se aquestes substitucions compactades abans de linici del curs 2011-2012, dacord amb les instruccions especfiques que en el seu moment haur ems la Direcci General de Professorat i Personal de Centres Pblics. 19.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin entre 55 i 64 anys Els funcionaris docents que tinguin entre 55 i 58 anys poden sollicitar una reducci de dues hores dactivitats complementries setmanals de presncia al centre. Les 6 hores dhorari fix setmanal dactivitats complementries al centre passen a 4 hores. Els funcionaris docents que tinguin entre 59 i 64 anys poden sollicitar la reducci de dues hores de la jornada lectiva setmanal. Les activitats setmanals assignades en substituci de les dues hores de reducci lectiva o complementria sincorporen a lhorari setmanal que no sha de fer necessriament al centre, que passar a ser de 9 hores i 30 minuts dactivitats. Vegeu la Resoluci ENS/1232/2011, de 12 de maig, per la qual es dicten instruccions sobre el procediment de sollicituds de reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de presncia al centre per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i 58 anys i de reducci de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui entre 59 i 64 anys per al curs 2011-2012, i les condicions especfiques de l'horari setmanal d'aquest personal (DOGC nm. 5883 de 20.5.2011).
31
19.6. Assignacions al centre en concepte de dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci En el cmput de plantilles, els centres disposen del nombre global dhores lectives dedicades a la gesti que sindica a continuaci: 1 lnia 25 h 10 h 2 lnies 35 h 15 h 3 lnies 41 h 15 h
Els rgans unipersonals de direcci i de coordinaci dedicaran una part del seu horari lectiu a les tasques prpies del seu crrec en la quantia explicitada en les normes dorganitzaci i funcionament del centre, segons les responsabilitats assignades i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla assignada al centre. Lassignaci del nombre de crrecs i dhores reconegudes com a lectives per a lexercici de funcions dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci en els instituts escola en funcionament el curs 2011/12 sha dajustar al que sindiqui per a cadascun dells en instruccions especfiques que tindran carcter transitori mentre no entri en vigor i sapliqui la regulaci de la matria derivada del desplegament reglamentari de la Llei deducaci. En tot cas, les assignacions sestabliran en funci de loferta educativa de cada institut escola i mantindran la proporcionalitat adequada a laplicaci dels criteris generals de determinaci dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci de les escoles i dels instituts. 19.7. Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci Lapartat 4 de lAcord de la Mesa Sectorial de Personal Docent no universitari en lmbit de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, de 17 de novembre de 2005, aprovat per Acord de Govern de 22 de novembre de 2005 i fet pblic per la Resoluci TRI/874/2006, de 7 de febrer (DOGC nm. 4608, de 5.4.2006), estableix que tots els membres dels equips directius hauran de fer 35 hores setmanals de dedicaci al centre, les quals inclouen reunions i gestions que es facin fora del centre. Aquesta dedicaci especial no cal que sespecifiqui en horari fix, sin que es fa constar de manera global en la dedicaci horria individual. La dedicaci horria del professorat que pertany a lequip directiu ha de garantir la presncia al centre dun crrec directiu durant lhorari de classes. En el mes de juliol, mentre el centre romangui obert per ra de les tasques organitzatives, acadmiques, administratives i datenci al pblic prpies daquest mes, hi haur dhaver necessriament un membre de lequip directiu en el centre. Un cop concloses totes les activitats abans esmentades, la direcci del centre, dacord amb la programaci general anual dactivitats aprovada en el consell escolar, pot disposar-ne el tancament fins al final del perode de vacances dagost.
32
19.8. Horaris especfics de professors en centres que desenvolupen un pla d'autonomia de centre En els centres que desenvolupin un pla dautonomia de centre (centres PAC) i que voluntriament sacullin a la modalitat organitzativa de responsabilitats especfiques de coordinaci, els professors que corresponguin tenen el rgim de dedicaci horria i de complement retributiu establerts en l'Acord de Govern GOV/112/2009, de 30 de juny (DOGC nm. 5420, de 14.7.2009). 20. Assignaci de mestres als cicles, cursos i rees. Mestres especialistes Correspon a la direcci del centre l'assignaci dels mestres als diferents cicles, cursos i rees [article 10.1 b) del Decret 155/2010, de la direcci dels centres educatius pblics]. Aquesta assignaci s'ha de fer segons el que disposin les normes dorganitzaci i funcionament del centre, tenint en compte les especialitats dels mestres i ajustant-se al que determinen els articles 92 i 93 i la disposici addicional setena de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. La presncia de mestres especialistes a lescola permet a la resta de mestres disposar dhores lectives per potenciar latenci a la diversitat i lacci tutorial i aprofundir el treball en aquells aspectes que el centre hagi prioritzat a partir de lanlisi dels seus resultats educatius i dels resultats de les proves diagnstiques. Les rees de msica, educaci fsica i llengua estrangera, aix com leducaci infantil i leducaci especial, han de ser assignades preferentment als mestres que disposin de lespecialitat corresponent. En la mesura en qu lorganitzaci del centre ho requereixi, la direcci pot assignar rees despecialitat a mestres no especialistes del centre, sempre que comprovi que tenen ladequada titulaci, formaci o experincia. D'acord amb els criteris establerts pel centre, els mestres especialistes poden intervenir al segon cicle d'educaci infantil. La direcci de lescola ha dassegurar que els mestres especialistes facin prioritriament les tasques docents prpies de la seva especialitat i desprs la docncia en altres rees, les tasques de tutor o tutora i les prpies de la condici de mestre/a. La presncia de mestres especialistes ha de permetre una adequada coordinaci, el suport tcnic i educatiu i lassessorament als altres membres del claustre, aix com lassessorament de les programacions que elaborin els equips de mestres de cada cicle, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat. En el document Criteris per a lassignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu, sindiquen orientacions per a la major eficincia de ls del recurs pedaggic que comporta la disponibilitat de determinats mestres especialistes en el centre (mestres especialistes en educaci especial, mestres especialistes en audici i llenguatge i mestres dunitats de suport a leducaci especial) en relaci amb les prctiques inclusives.
33
21. Mestres de religi El curs 2011-2012 els trams de dedicaci setmanal dels professors de religi destinats a escoles seran de 0,5 o 1, excepte els professors que el curs 200102011 han tingut una dedicaci de 0,25 o 0,75 en un nic centre. En aquest supsit, per assolir la dedicaci de 0,5 o 1 han de sollicitar necessriament una segona destinaci. Els professors acollits a les garanties de continutat mantindran el curs 20112012 una dedicaci mnima igual a la del curs 2010-2011, sempre que continun en els mateixos centres i en el cas que la disminuci horria no sigui superior a un ter de la dedicaci del curs anterior. Altrament, i per tal de mantenir la mateixa dedicaci que el curs anterior, els professors han de sollicitar una altra destinaci. Per tal de completar la dedicaci docent, tal com es preveu en el pargraf anterior, aix com per garantir la mateixa dedicaci del curs anterior als professors acollits a les garanties de continutat (amb la limitaci del ter de la dedicaci consolidada), els directors o directores dels centres pblics els han dassignar altres activitats docents de suport, tenint en compte la seva capacitaci en funci de la titulaci, formaci o experincia docent, sense que aquest fet incideixi en la plantilla del centre. Els professors de religi amb dedicaci completa gaudiran de la mateixa dedicaci horria setmanal lectiva i complementria que els funcionaris docents del nivell educatiu corresponent. Quan la jornada de treball sigui parcial, sajustar proporcionalment lassignaci dhorari lectiu i complementari. En el cas que un professor o professora de religi imparteixi docncia en ms dun centre pblic, es comptaran fins a dues hores en concepte ditinerncia. Aquesta reducci es considera inclosa en el total dhores de contracte i sefectua sobre les hores no lectives de permanncia en els centres. Les direccions dels diferents centres on hagi estat destinat el professor de religi shan de coordinar per garantir que la persona interessada pugui compatibilitzar els horaris. Els professors de religi de centres pblics tenen la consideraci plena de professors del centre i, com a tals, sn membres del claustre i tenen la possibilitat de pertnyer a tots els rgans docents del centre, a excepci dels que estiguin explcitament assignats a funcionaris. En tot cas, la dedicaci a l'exercici d'aquestes responsabilitats no pot implicar laugment de la plantilla de religi assignada al centre. 22. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa s personal dadministraci i serveis del centre:
34
el personal auxiliar deducaci especial el personal educador deducaci especial el personal tcnic especialista en educaci infantil el personal fisioterapeuta el personal integrador social
En el document Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa dels centres educatius del Departament dEnsenyament sexpliciten, per a cadascun dels tipus de personal i de professionals que poden prestar serveis en centres pblics, els aspectes especfics referits a les funcions i la jornada i horari del personal. Aix mateix, es fan constar altres aspectes comuns a tot aquest personal referents a:
Vacances Permisos i llicncies Comunicats Ajuts de menjador Formaci del personal Serveis extraordinaris Control horari. Absncies Exercici del dret de vaga Participaci en els centres educatius
35
IV. Zones escolars rurals Lespecificitat de les zones escolars rurals (ZER) determina que, a ms dels aspectes generals daplicaci a totes les escoles, disposin dindicacions especfiques en relaci amb la seva organitzaci i funcionament. El personal auxiliar dadministraci (o, excepcionalment, personal administratiu) amb funcions de suport en la zona escolar rural ha de prestar els seus serveis en el centre educatiu i localitat on se nhagi establert la seu, sens perjudici de desenvolupar les funcions que li sn prpies respecte de tots els centres que constitueixin la ZER, amb els mitjans que estiguin al seu abast, especialment les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 23. Mestres especialistes itinerants a les ZER Ats que una de les caracterstiques de lescola rural s la intervenci de mestres especialistes itinerants, prevista i organitzada des del comenament de curs, cal que en la programaci general anual de la ZER consti lorganitzaci del temps lectiu dels mestres itinerants i dels mestres tutors en les hores en qu coincideixen en cadascuna de les escoles que la integren. Els mestres itinerants, un cop cobertes les necessitats docents derivades de la seva condici de mestre especialista, si disposen dhores lectives les dedicaran a les activitats de docncia prpies de la seva condici de mestre/a, complementant, ajudant i donant suport a lactuaci dels altres mestres. La programaci i la distribuci de les activitats de carcter no especialista del mestre itinerant estan en funci de les necessitats dels alumnes de cada escola, dacord amb el projecte educatiu de la ZER i seguint criteris deficincia en ls dels recursos per part de la direcci de la ZER. La presncia de mestres especialistes permet als mestres tutors disposar de ms hores lectives de les assignades al desenvolupament del currculum. Aquesta disponibilitat ha de facilitar, en el marc de lorganitzaci del centre, potenciar latenci a la diversitat i lacci tutorial i aprofundir el treball en aquells aspectes que el centre hagi prioritzat a partir dels resultats educatius i de les avaluacions diagnstiques. La resta de les hores lectives disponibles ha de facilitar latenci directa dels alumnes en temps desbarjo, les substitucions i les activitats dels rgans de coordinaci. La direcci de la ZER ha daplicar criteris deficincia en la gesti de ls de recursos i vetllar, en la confecci de lhorari setmanal dels mestres, perqu els mestres especialistes itinerants concentrin la seva docncia cada dia en una sola escola, evitant els desplaaments dins duna mateixa jornada per tal de provocar el mnim impacte en la jornada laboral daquests mestres. Quan, per circumstncies excepcionals, algun mestre itinerant hagi dexercir docncia un mateix dia en diverses escoles de la ZER i shagi de desplaar entre elles, la direcci de la ZER pot computar-li els desplaaments entre escoles dins de lhorari fix, preferentment no lectiu.
36
24. Dedicaci horria dels rgans de govern. Reunions de coordinaci i de claustre Lespecificitat de les ZER comporta la necessitat de preveure la distribuci de responsabilitats directives entre la ZER i cadascuna de les escoles que en formen part. En la previsi dels efectius de la plantilla, es compten fins a 25 hores lectives setmanals per a la dedicaci a la gesti dels rgans de govern unipersonals de la ZER, (director/a, cap destudis i secretari o secretria de la zona escolar rural). A ms, a cadascuna de les escoles que conformen la ZER se li computen hores lectives per dedicar-les a la gesti dacord amb el criteri segent:
escoles amb una plantilla de 4 o ms mestres: 5 hores, entre direcci i secretaria escoles amb una plantilla d1-3 mestres: 2 hores de direcci.
Les ZER, en les seves normes dorganitzaci i funcionament, poden dissenyar models organitzatius singulars en relaci amb la gesti de les hores assignades per a lexercici de les tasques de direcci i de coordinaci, per donar resposta a les seves necessitats per al desenvolupament del projecte educatiu de la zona escolar rural. Per tal de facilitar-ne la participaci i la implicaci, la programaci general anual de la ZER ha de preveure lassistncia dels mestres a les sessions de coordinaci i de claustre de les zones escolars rurals. A aquests efectes, l'equip directiu de la ZER pot flexibilitzar les hores no lectives de permanncia dels mestres a les escoles acumulant dues o tres hores seguides en un mateix dia, que ha de coincidir amb un dia en qu no es facin activitats de formaci en el seu mbit territorial. Aquesta flexibilitzaci lha daprovar el consell escolar de la zona escolar rural. La direcci de la ZER, amb l'aprovaci del consell escolar de la ZER, pot determinar que les reunions del claustre de professors puguin ocupar lhorari lectiu de tarda dels alumnes, per a un mxim de dues tardes al mes. Les hores lectives corresponents es faran dins de la mateixa setmana, com a ampliaci de lhorari ordinari, i es garantir la realitzaci, per cada mestre/a, de les 24 hores lectives setmanals establertes. Els desplaaments per a reunions de coordinaci i de claustres comptabilitzaran dins lhorari no lectiu de permanncia obligada al centre. 25. Substitucions en ZER La substituci immediata del professor/a que est de baixa sha de considerar una prioritat en els centres educatius, i per aix cal preveure mecanismes en lmbit de centre i de la zona escolar rural per atendre la situaci dels primers dies, en espera que els serveis territorials envin el substitut corresponent. Si el centre t quatre o ms grups i la plantilla s superior al nombre de grups, la substituci d'absncies de curta durada anir a crrec de la plantilla del mateix centre.
37
Les normes dorganitzaci i funcionament de la ZER han de preveure els mecanismes de substituci dels mestres de baixa mentre els serveis territorials no proveeixin la substituci corresponent.
38
V. Aspectes generals 26. Assistncia dels professors Cada centre ha de disposar dun sistema de control dassistncia i de puntualitat dels professors i altre personal del centre dependent del Departament dEnsenyament. Aquest sistema ha de formar part de les normes d'organitzaci i funcionament del centre. Ha dincloure tant les activitats dhorari setmanal fix com les reunions dhorari no fix. Els professors estan obligats a complir lhorari i el calendari dactivitats establert en la programaci general anual del centre. Tamb estan obligats a assistir als claustres, a les reunions dels mbits de coordinaci que correspongui i a les altres reunions extraordinries no previstes en la programaci general anual del centre que siguin degudament convocades per la direcci. Les faltes dassistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedits. 26.1. Llicncies i permisos En el document Llicncies i permisos del personal docent sespecifiquen els continguts rellevants, en matria de llicncies i permisos, de les normes que els regulen, aix com els aspectes de procediment que sn associats a la seva petici i concessi. En tot cas, es recorda que els permisos de fins a nou dies lany previstos en el punt segon de larticle 96 del Text nic de la Llei de la funci pblica de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre i els dies de lliure disposici establerts a la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (BOE nm. 89, de 13.4.2007) dels funcionaris docents es consideren inclosos en els perodes de vacances escolars intercalats en el curs en els quals no sexigeix la seva presncia al centre, ja que durant el perode lectiu no es pot garantir que la mateixa unitat orgnica on es presten els serveis assumir sense dany per a terceres persones o per a la mateixa organitzaci les tasques del funcionari o funcionria al qual es concedeix el perms, condici a la qual la Llei subordina la concessi del perms. 26.2. Vacances anuals Les vacances anuals es fan durant el mes dagost. Les vacances anuals retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils de durada, o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a lany. En el cmput dels dies de vacances, els dissabtes no tenen la consideraci de dies hbils. Els dies addicionals de vacances que preveu el punt 11.2 de lAcord general sobre condicions de treball del personal de lmbit daplicaci de la Mesa General de Catalunya per als anys 2005-2008 [publicat per Resoluci TRI/3345/2005, de 15 de novembre (DOGC nm. 4517, de 24.11.2005)] saplicaran en lmbit docent durant els dies del mes de juliol en els quals la direcci no requereixi la presncia dels professors en els centres.
39
26.3. Substitucions Es cobreixen amb personal substitut, des del primer dia, les baixes de llicncia per malaltia, aix com les altres llicncies o permisos de quatre o ms dies de durada corresponents a mestres que imparteixen leducaci infantil i primria. Els altres permisos i llicncies de curta durada, i les baixes mentre no shagi incorporat el personal substitut, han de ser atesos amb mestres de la prpia plantilla, circumstncia que sha de preveure en lorganitzaci horria dels centres. En tot cas la direcci del centre ha dassegurar ladequada atenci als alumnes durant les absncies de mestres derivades dels permisos i les llicncies previstos a lordenament. 26.4. Encrrec de serveis En inters del centre, el director o directora pot assignar un encrrec de serveis a qualsevol docent, sempre que es compleixin les condicions segents:
Que hi hagi lacord del docent afectat. Que sorganitzi el sistema adequat datenci als alumnes durant el perode que duri aquest encrrec de serveis.
Els encrrecs de serveis shan de comunicar al claustre i quedar registrats en el centre, a disposici de la Inspecci dEducaci. En cap cas no poden superar els cinc dies lectius a lany per docent, llevat que es refereixin a activitats de formaci incloses en el Pla de formaci permanent que no afectin lhorari lectiu dels alumnes. 26.5. Registre d'absncies Els centres han de disposar dun registre dabsncies, que sha de mantenir al dia i en el qual sha dexplicitar el motiu de labsncia segons la classificaci segent:
Malaltia Llicncia Perms Encrrec de serveis Accident laboral o en servei Accident no laboral Fora major
40
La direcci del centre ha darxivar i tenir a disposici de les persones afectades, de la Inspecci dEducaci i del consell escolar la documentaci interna emprada per fer el control dabsncies, els justificants presentats i les relacions mensuals acumulatives corresponents al curs (on han de constar les faltes dels mesos anteriors del mateix curs acadmic). Totes les absncies, justificades o no, shan de donar a conixer a les persones afectades, les quals han de poder presentar-hi allegacions. 26.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la deducci proporcional d'havers Quan es produeixi una absncia o una impuntualitat de personal docent, la direcci del centre ho anotar a laplicaci informtica disponible amb aquests efectes i, si no hi havia perms concedit, ho notificar immediatament a la persona interessada mitjanant el model corresponent, que es pot obtenir en la mateixa aplicaci, amb acusament de recepci, i li donar 5 dies hbils per tal que justifiqui la falta dassistncia o de puntualitat o presenti a la direcci qualsevol altra allegaci que consideri convenient. Transcorregut el termini de 5 dies, la direcci del centre modificar a justificada la qualificaci de labsncia o en confirmar el carcter dinjustificada, segons correspongui, a laplicaci informtica. En aquest segon cas, obtindr de la mateixa aplicaci la resoluci, que com a director/a haur de signar i notificar a la persona afectada, sobre la deducci dhavers que se li aplicar, amb carcter no sancionador (article 30.1 de la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic). Dins dels 10 primers dies del mes en curs, la direcci ha de trametre als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona la relaci del personal docent dependent del Departament dEnsenyament sobre el qual ha ems resoluci de deducci proporcional dhavers per absncies o impuntualitats injustificades del mes anterior amb els efectes daplicar la corresponent deducci a la nmina. Aquesta tramesa es fa mitjanant laplicaci informtica abans esmentada. En tot cas, la direcci del centre ha de conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions lliurats a les persones afectades amb els acusaments de recepci, aix com les allegacions i altra documentaci que aquelles hagin pogut presentar.
41
26.7. Aplicaci de la via disciplinria en supsits d'absncia i d'impuntualitat no justificades dels professors Sens perjudici del que sindica a lapartat anterior, per aplicar la via disciplinria en els supsits dabsncia o d'impuntualitat no justificades shan de distingir els dos casos segents: a. Quan el total dabsncies i impuntualitats no justificades acumulades en el mes natural no arribi a 10 hores, si la direcci del centre considera que correspondria, a ms de la deducci dhavers, una sanci per presumpta falta lleu, sha dactuar seguint el procediment sumari, que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius pblics per lOrdre EDU/521/2010, de 2 de novembre (DOGC nm. 5756, de 16.11.2010), en aplicaci de larticle 50.4 del Decret 102/2010. En tot cas, sha de tenir en compte que en aquests supsits ja shaur aplicat des dels serveis territorials o des del Consorci dEducaci de Barcelona la deducci pertinent a la nmina, amb carcter no sancionador, a partir de la comunicaci de la direcci a qu fa referncia lapartat anterior. b. Quan el total dabsncies i impuntualitats no justificades en el mes natural sigui igual o superior a 10 hores, la correcci disciplinria per aquesta presumpta falta tipificada com a greu a lordenament correspon a la Secretaria General del Departament o a l'rgan competent del Consorci d'Educaci de Barcelona. Amb aquests efectes, la direcci ha de fer la pertinent proposta dincoaci dexpedient disciplinari (amb indicaci dels dies i hores no treballats, el cmput total mensual dhores no treballades, cpia de la notificaci a la persona interessada i, si escau, les allegacions que hagi presentat) i enviar-la, mitjanant el model Comunicaci d'absncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de Serveis de la Secretaria General o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu a cadascuna de les persones afectades (personal amb vinculaci administrativa), a:
Centres de Barcelona-ciutat: al Consorci dEducaci de Barcelona per fax (935.542.525) o per correu electrnic (juridic.ceb@gencat.cat) amb confirmaci immediata per correu ordinari (Plaa Urquinaona 6, 08010-Barcelona). Resta de centres de Catalunya: a la Inspecci de Serveis del Departament dEnsenyament per fax (932.415.333) o per correu electrnic (is.ensenyament@gencat.cat), amb confirmaci immediata per correu ordinari (Via Augusta 202-226, 08021Barcelona).
En els supsits dabsncies i impuntualitats no justificades que totalitzin 10 o ms hores al mes, el Departament no aplicar automticament la deducci proporcional dhavers per temps no treballat que li haur estat comunicada per la direcci del centre mitjanant laplicaci informtica, a lespera de la resoluci sancionadora de la falta disciplinria presumptament comesa.
42
Per a laplicaci de la via disciplinria als professors de religi i a altres professors amb vinculaci laboral amb el Departament, sestar al que es preveu per al personal laboral en el document Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa dels centres educatius del Departament dEnsenyament. Cap dels supsits daquest apartat [ni en el punt a) ni en el punt b)] no es refereix a les absncies degudes a lexercici del dret de vaga, que es regeixen pel que sindica en lapartat segent. 26.8. Exercici del dret de vaga En cas de vaga i un cop finalitzada, el director o directora ha de fer servir laplicaci telemtica dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les persones interessades (model Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga) i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en la nmina, i arxivar al centre els comunicats lliurats i les allegacions rebudes. Les absncies per exercici del dret de vaga comporten la deducci dels havers que correspongui, per en cap cas generen responsabilitats disciplinries. 27. Gesti econmica dels centres Els centres educatius pblics del Departament dEnsenyament han dajustar la seva gesti econmica al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010), lOrdre de 16 de gener de 1990 (DOGC nm. 1250, de 2.2.1990), la Resoluci de 19 dabril de 2006 (FDAADE nm. 1092, dabril de 2006) i les altres instruccions que shagin donat en la seva aplicaci. La gesti econmica del servei de menjador es regir, a ms, pel que estableix el Decret 160/1996, de 14 de maig (DOGC nm. 2208, de 20.5.1996). 28. Gesti acadmica i administrativa Els centres dels quals s titular el Departament dEnsenyament utilitzen el programari SAGA (Sistema dAdministraci i Gesti Acadmica) per a la gesti academicoadministrativa.
43
29. Recollida de dades a efectes estadstics Els centres educatius han de lliurar al Departament dEnsenyament les dades de matriculaci, s de serveis i altres, dacord amb el Pla Estadstic i el Programa anual dactuaci estadstica vigents. A aquests efectes, cal seguir les indicacions recollides a lannex Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics:
Instruccions de la Secretaria General, de 15 d'abril de 2011, per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012, referent als alumnes. Instruccions de la Secretaria General, de 29 d'abril de 2011, per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012, referent als centres.
La informaci sobtindr del Sistema dAdministraci i Gesti Acadmica (SAGA). 30. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal Dacord amb el que disposa larticle 138 de la Llei 12/2009, deducaci, i la resta de legislaci aplicable, lAdministraci educativa respon de les possibles responsabilitats civils indemnitzables que es puguin derivar de procediments judicials seguits contra els funcionaris docents i de la prestaci de les fiances corresponents. LAdministraci educativa vetlla, en tot moment, perqu els professors disposin duna defensa adient quan, arran duna denncia, demanda o querella per actuacions i/o omissions en lexercici de les seves funcions, necessitin assistncia lletrada. Se seguiran, en aquest sentit, els criteris que estableix el Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificaci del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual saprova el Reglament dels Serveis Jurdics de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya (DOGC nm. 3584, de 27.2.2002). Entre les funcions que sassignen al Gabinet Jurdic de la Generalitat de Catalunya hi ha la defensa dels funcionaris de la Generalitat per actes o omissions comesos en lexercici del seu crrec, dels quals puguin derivar-se responsabilitats per a la instituci o per al funcionari. 31. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar En el marc de la Llei deducaci (especialment dels articles 30 a 38), el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius determina que les normes dorganitzaci i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que laprenentatge i la prctica de la convivncia sn elements fonamentals del sistema educatiu. La disposici transitria primera.1 del mateix Decret dna als centres el termini dun any, que fineix lestiu de 2011, per adaptar a les previsions del Decret (singularment del que estableixen els seus articles 23, 24 i 25) les normes dorganitzaci i funcionament del centre.
44
Aix mateix, dacord amb larticle 32 de la Llei deducaci, els centres poden resoldre, mitjanant els processos de mediaci establerts als articles 23 a 28 del Decret 279/2006, que continuen vigents, els conflictes generats per conductes dels alumnes contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la convivncia del centre, llevat de les excepcions previstes en larticle 25 del Decret 279/2006. Tamb es pot oferir la mediaci com a estratgia de reparaci o de reconciliaci un cop aplicada una mesura correctora o una sanci per tal de restablir la confiana entre les persones i millorar el clima escolar, dacord amb larticle 30.5 de la Llei deducaci. Laplicaci de mesures correctores per conductes contrries a les normes de convivncia del centre ha de seguir el procediment establert en la normativa vigent. No podran imposar-se sancions per conductes greument perjudicials per a la convivncia del centre sense la instrucci prvia dun expedient segons la forma indicada en larticle 25 del Decret dautonomia dels centres educatius. Les mesures correctores i les sancions shan dajustar al que estableixen els articles 34 a 37 de la Llei deducaci. Cada centre gestiona les situacions potencialment conflictives tenint en compte els criteris pedaggics del seu projecte educatiu en el marc del que estableix el ttol III de la Llei deducaci i el que sindica en els pargrafs anteriors. Pot comptar tamb amb lassessorament dels professionals dels serveis educatius i, si escau, de la Inspecci dEducaci. En casos particularment complexos o que no es poden resoldre pels canals ordinaris, qualsevol membre de la comunitat educativa pot adrear-se a la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar del Departament dEnsenyament (telfon 935.516.968 i adrea electrnica info.ensenyament@gencat.cat), que ofereix assessorament telefnic, i tamb presencial en el cas que els serveis territorials ho considerin necessari. 32. Igualtat d'oportunitats per a nens i nenes El carcter propi de lescola pblica, definit a larticle 93 de la Llei deducaci, comporta, entre altres aspectes, la definici de lescola pblica com a inclusiva. Les escoles i els centres deducaci especial han de promoure la igualtat doportunitats de nenes i nens, incorporar la perspectiva de gnere a lacci educativa, prevenir i gestionar comportaments i actituds discriminatoris per ra de gnere, potenciar el reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu, i generar nous i millors models identitaris de masculinitat i de feminitat. Aquests principis, en desenvolupament del carcter propi de lescola pblica, han dinformar el projecte educatiu del centre, amb la corresponent incidncia en les programacions daula i en les activitats educatives. En el desenvolupament del procs educatiu els centres han de garantir especialment:
La promoci dun llenguatge verbal i grfic que tracti equitativament ambds sexes. Ls no sexista dels espais educatius del centre.
45
La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i curriculars que promoguin un tracte equitatiu entre dones i homes. La importncia de la realitzaci de les tasques de cura envers les persones i la llar, indistintament per part d'ambds sexes. La potenciaci duna educaci afectiva que afavoreixi la construcci duna sexualitat positiva i saludable. La gesti positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds de carcter sexista i dorientaci afectivosexual.
Dacord amb el que sestableix en larticle 126.2 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, els consells escolars de centre han de designar una persona dentre els seus membres per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. El Departament dEnsenyament proporciona accions de formaci amb les persones designades per tal que puguin desenvolupar les seves funcions en condicions ptimes. La constituci al centre duna comissi de coeducaci, poltiques de gnere i digualtat doportunitats pot afavorir la implementaci dactuacions coeducatives i la implicaci de la comunitat educativa. El Departament dEnsenyament impulsa programes de coeducaci. A la pgina web http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio es poden trobar recursos digitals, experincies i bones prctiques coeducatives de centres, bibliografia especfica adreada al personal docent i als alumnes i enllaos dinters de diferents institucions i associacions que treballen aquesta temtica. 33. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar 33.1. Biblioteca escolar La biblioteca escolar, de la qual tots els centres han de disposar (article 88.1 de la Llei deducaci), s un recurs ms per a lassoliment dels objectius del projecte educatiu de cada centre. Les funcions de la biblioteca escolar shan de preveure precisament a partir dels objectius del projecte educatiu, i les activitats planificades en relaci amb la biblioteca i els serveis que ofereix a la comunitat escolar formen part de la programaci general anual del centre. La biblioteca escolar s un espai educatiu i dinmic, un centre de recursos que cont documents en tot tipus de suport per a laprenentatge i per a la recerca. s un servei per al desenvolupament del currculum i dels altres aspectes del projecte educatiu de centre adreat als professors, als alumnes i a tota la comunitat escolar. La seva missi s facilitar laccs i difondre els recursos dinformaci afavorint els processos de creaci del coneixement.
46
La biblioteca s un recurs fonamental per a ladquisici de les competncies bsiques i el desplegament dels continguts curriculars a totes les rees, matries i etapes educatives. Aix esdev, doncs, un element clau per a lassoliment de la competncia informacional, el foment de la lectura i ladquisici daprenentatges autnoms. La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les seves comunitats dusuaris utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci i sintegra als entorns virtuals daprenentatge i als sistemes dinformaci del centre. Daquesta manera, una biblioteca deixa de ser exclusivament un espai fsic i esdev una biblioteca que cont, tamb, espais virtuals per a la consulta i per a la comunicaci. El funcionament, lexpansi i la dinamitzaci de la biblioteca escolar al servei de laprenentatge i el coneixement giren a lentorn de quatre mbits:
Lorganitzaci de la informaci i del fons documental La biblioteca recull, gestiona i difon informaci i documents que la comunitat educativa necessita per al desenvolupament de les seves tasques curriculars i levoluci del projecte educatiu de cada centre. La seva gesti, com a ens mediador, comprn la selecci, adquisici, catalogaci i difusi de materials i requereix personal format, especialitzat i coneixedor del centre educatiu.
El pla de lectura del centre La biblioteca dna suport al pla de lectura del centre, que a partir de les necessitats detectades en una anlisi prvia desenvolupa objectius, metodologies i estratgies per aprofitar i assegurar lassoliment de les competncies bsiques i per fomentar lhbit lector i el gust per llegir.
La competncia informacional La biblioteca facilita fonts dinformaci i recursos diversos, tils per als alumnes, els professors i tota la comunitat escolar, alhora que proporciona eines i estratgies didctiques i metodolgiques per afavorir la competncia informacional. El treball conjunt amb les tecnologies de laprenentatge i la comunicaci s imprescindible.
La dinamitzaci dels seus serveis i recursos Els serveis i recursos de la biblioteca escolar es dinamitzen amb la planificaci i el desenvolupament de programes i activitats per donar-los a conixer i per promoure la lectura i la competncia informacional.
A la pgina Presentaci de la Biblioteca.edu hi ha informaci addicional amb orientacions sobre la concepci, l'organitzaci i el funcionament de la biblioteca escolar.
47
Tot i que els centres disposen dautonomia per decidir la millor manera de garantir leficincia i leficcia en ls del recurs biblioteca escolar, es recomana que en cada centre es designi una persona de lequip docent que en coordini o es responsabilitzi expressament de la seva utilitzaci. 33.2. Llibres de text Els llibres de text i altres materials didctics no requereixen autoritzaci prvia del Departament dEnsenyament, dacord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. Lelecci dels llibres de text i daltres materials didctics correspon al centre educatiu en el marc de lexercici de lautonomia pedaggica. Correspon als professors del centre vetllar perqu els materials seleccionats siguin adients a l'edat dels alumnes i al currculum establert. Els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i literatura i els de llenges estrangeres, han de ser normalment en catal (art. 11.2 de la Llei deducaci). A la Vall dAran seran en arans denominaci que pren loccit a lAran aquells que les disposicions especfiques estableixin. Amb carcter general, els llibres de text no es poden substituir abans de transcrrer un perode mnim de quatre anys. Abans d'aquest termini, noms en casos excepcionals i per raons plenament justificades, la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci, amb informe previ de la Inspecci dEducaci, pot autoritzar-ne la substituci. En el cas dels centres educatius que participen en el projecte eduCAT 1x1, aquestes pautes no sn daplicaci en els nivells educatius dels centres que, en el marc del projecte, fan servir llibres de text electrnics o altre material digitalitzat. Dacord amb la normativa vigent, els centres educatius han de fer pblica, abans del 30 de juny, la relaci de llibres de text seleccionats per al curs segent, per cursos i indicant-ne el ttol, lautoria, leditorial i lISBN. S'ha de tenir en compte que els professors i els centres educatius poden reproduir, distribuir i comunicar petits fragments de material publicat, excepte llibres de text, sense necessitat de lautoritzaci dels autors, dacord amb la redacci actual del text refs de la Llei de propietat intellectual. En canvi, la reproducci de llibres de text sense autoritzaci dels autors s estrictament prohibida per les lleis. 34. Beques i ajuts Anualment es convoquen diferents modalitats de beques i ajuts de suport a lestudi per als alumnes tant densenyaments obligatoris com de postobligatoris.
48
El Departament dEnsenyament ofereix informaci sistemtica i anticipada de les diferents modalitats de beques de les administracions educatives (web del Departament d'Ensenyament, a Serveis i trmits > Beques) i tamb d'ajuts i subvencions (web del Departament dEnsenyament, a Serveis i trmits > Ajuts i subvencions > Famlies i alumnat). Els centres educatius han de vetllar perqu la informaci sobre les convocatries dels ajuts i les beques de les administracions educatives, destinades als alumnes, arribi a les famlies o als alumnes amb prou antelaci, a fi que puguin presentar la sollicitud dins del termini establert en cada convocatria. 35. Seguretat i salut En el document Qestions relatives a seguretat i salut, sindiquen els detalls pertinents dels diversos aspectes de la normativa vigent sobre seguretat i salut que shan de tenir en compte en els centres educatius en tant que centres de treball i llocs que reuneixen, a ms, un determinat nombre dalumnes. Aquests aspectes es refereixen a:
Plans demergncia i simulacre anual, i actuacions preceptives del centre pblic en aquesta matria. Accidents laborals i la seva notificaci en els centres pblics. Farmaciola del centre. Administraci de medicaci als alumnes. Prevenci del tabaquisme, de lalcoholisme i del consum d'altres substncies que poden generar dependncia. Control de plagues. Requisits que han de complir els materials educatius emprats en el centre (educaci infantil i primria). Seguretat als tallers i laboratoris dels centres educatius. Programa Salut i Escola (educaci secundria). Manipulaci daliments.
Aix mateix, el document recorda lobligaci que tenen els centres pblics, a partir duna determinada dimensi, de personalitzar la coordinaci de la prevenci de riscos laborals en un docent, i orienta sobre les funcions que el centre hauria dassignar a la persona a qui sencomana lesmentada coordinaci.
49
En tot cas, es recorda lobligaci dels centres pblics dadoptar les mesures de prevenci contra incendis i devacuaci dels treballadors i dels alumnes. En concret, tots els centres han delaborar, revisar i actualitzar peridicament el pla demergncia, i han de garantir que, com a mnim, es far un simulacre durant el primer trimestre del curs escolar. Al web Salut a lescola hi ha orientacions sobre com resoldre els problemes de salut ms freqents que es presenten en lmbit escolar. 36. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident s un dret dels ciutadans la possibilitat de presentar, davant el Departament dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, davant el Consorci dEducaci, una reclamaci de responsabilitat patrimonial, per les lesions en els bns o drets dels alumnes amb els requisits legalment previstos, i tenint en compte que el dret a reclamar prescriu al cap dun any que shagi produt el fet lesiu, o des de la guarici en el cas de danys de caire personal o psicolgic, o des de la determinaci de labast de les seqeles. La resoluci de la reclamaci correspon al Departament dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, segons larticle 6.2. dels seus estatuts. 36.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns materials) Dacord amb el que disposa l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual saproven les instruccions que regulen les actuacions, els trmits i la gesti que han de fer els centres docents pblics de nivell no universitari de Catalunya en determinats casos daccidents o incidents (DOGC nm. 1225, de 29 de novembre), modificada per l'Ordre de 16 doctubre de 1991 (DOGC nm. 1510, de 25 doctubre), el professor o professora o altres professionals datenci educativa que es trobin dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o complementria en la qual tingui lloc un accident, hauran datendre la situaci produda amb els mitjans de qu puguin disposar, actuant en tot moment amb diligncia i conformement al que estableix la normativa vigent. El director o directora del centre ha de comunicar els fets, al ms aviat possible, a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci, a fi que lrgan competent pugui prendre les mesures adients de protecci de lalumne/a accidentat, si escau, i assabenti el pare, la mare o els seus tutors legals, o les persones perjudicades (tercers), dels fets ocorreguts i del procediment establert per reclamar en via administrativa. Per iniciar el procediment de reclamaci de responsabilitat patrimonial en via administrativa, linteressat o interessada, o el pare, la mare o els tutors legals de lalumne/a, han de presentar un escrit de reclamaci davant la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci dEducaci. Cal que els particulars adjuntin a lescrit documentaci acreditativa del seu dret i un detall sobre lestimaci del perjudici ocasionat. En el cas
50
daccidents soferts per alumnes, els interessats presentaran una fotocpia del llibre de famlia o del document judicial que acredita la representaci legal del menor, el certificat mdic de lesions, la justificaci i avaluaci de les despeses originades, o que es puguin originar, en ocasi de laccident, i qualsevol altra documentaci que considerin pertinent. El director o directora del centre ha demetre un primer informe descriptiu de la possible lesi en els bns o drets dels particulars i, sempre que hi concorrin les circumstncies que puguin donar lloc a responsabilitat civil de lAdministraci, lha de traslladar per via urgent a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci. El director/a del centre, amb lassistncia deguda, haur delaborar posteriorment un informe detallat dels fets i de les circumstncies relacionades amb laccident i trametrel sense demora a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci. Per a lelaboraci daquest informe, el director o directora ha de tenir en compte la versi dels fets donada (i ratificada posteriorment per escrit) pel professor/a o la persona que tenia encarregada la direcci, la vigilncia o la custdia de lalumne o alumna en el moment de produir-se laccident, i les informacions verbals o documentals de qu pugui disposar. L'Administraci resol lexpedient en el termini mxim de sis mesos, en notifica la resoluci al reclamant, i, si escau, tramita labonament de la indemnitzaci corresponent. 36.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar Quan en un centre educatiu o en qualsevol activitat que es faci fora del centre (excursions, colnies, viatges) es produeixi una situaci demergncia (mort, accident greu) cal trucar al 112 per tal que el Servei dEmergncies Mdiques (SEM) activi els recursos necessaris per atendre la situaci. El director/a del centre s linterlocutor del SEM durant la situaci demergncia. La intervenci dels professionals del Departament dEnsenyament (EAP i professors dorientaci educativa) dna suport a lequip del SEM que gestioni la intervenci psicolgica. Finalitzat el perode demergncia, lEAP collabora amb la direcci del centre en la normalitzaci de la vida escolar. En cas que calgui prosseguir alguna intervenci amb el personal del centre, el director/a del centre ho ha de sollicitar a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci dEducaci.
51
37. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials que afecten alumnes que hi sn escolaritzats El document Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre recull indicacions i recursos per atendre les situacions i supsits segents:
Absentisme dalumnes. Retard en la recollida dalumnes a la sortida del centre (escoles). Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills. Supsits dactuaci de la policia o de la DGAIA. Supsits de presumpta comissi, per part dalumnes, dalgun tipus de delicte o falta penal dins de les dependncies del centre. Supsits de sospites probables o de constncia de maltractaments a alumnes.
Les indicacions que sestableixen tenen en compte que, en lexercici de les seves funcions en el marc de lordenament, la direcci del centre pblic s autoritat competent per defensar linters superior de linfant, tal com estableix larticle 142.9 de la Llei deducaci. Aix mateix, en el document es tenen en compte les responsabilitats que assumeix el centre de titularitat privada i, directament, la persona titular, pel fet de lescolaritzaci de menors en el centre educatiu. 38. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre Els escrits de queixa sobre lexercici professional duna persona que presta serveis en un centre pblic del Departament dEnsenyament han dadrear-se a la direcci del centre i han de contenir la identificaci de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a qu es fa referncia. El director o directora del centre ha de traslladar cpia de la queixa al professor/a o treballador/a afectat i, directament o per mitj daltres membres de lequip directiu del centre, obtenir informaci sobre els fets exposats. Obtinguda la informaci i escoltat linteressat o interessada, el director/a ha de prendre les decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han presentat la queixa la soluci adoptada o, si escau, la desestimaci motivada, fent constar en lescrit lrgan al qual poden recrrer si no queden satisfets per la resoluci adoptada. La documentaci generada ha de quedar arxivada a la direcci o a la secretaria del centre.
52
El procediment detallat de tramitaci de les queixes sobre la prestaci del servei que qestionin lexercici professional de personal del centre ha dexplicitar-se en les normes dorganitzaci i funcionament del centre, atenent el que estableix la Resoluci de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1006, de maig de 2004). 39. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i protecci de la imatge En el document Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual sindiquen les normes vigents en aquestes matries i les precaucions que shan de prendre des dels centres en relaci, especficament, amb:
La captaci, s i difusi dimatges dels alumnes i del personal del centre. La publicaci de dades personals dels alumnes i del personal del centre. La publicaci de materials la propietat intellectual dels quals correspon als alumnes.
En tot cas, es recorda que per a la publicaci dimatges, dades personals o materials la propietat intellectual dels quals recau en els alumnes menors dedat, cal disposar de la corresponent autoritzaci signada per les persones que nexerceixen la ptria potestat. Lautoritzaci ha despecificar de la manera ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les dades, imatges o materials, la durada de lautoritzaci i el mitj de difusi. Quan els alumnes sn majors d'edat, l'autoritzaci l'ha de signar directament l'alumne/a. Aix mateix, es recorda que correspon a les direccions dels centres pblics i a la titularitat dels centres privats adoptar les mesures adients per garantir la seguretat de les dades de carcter personal que cont la documentaci del centre i evitar-ne lalteraci, la prdua i el tractament o laccs no autoritzats. 39.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet Les eines i serveis de l'anomenat web 2.0 que permeten el treball collaboratiu i la comunicaci entre usuaris s'estan estenent en els centres educatius per al treball acadmic, ateses les seves grans potencialitats per desenvolupar la competncia digital de l'alumnat. Per a la utilitzaci d'aquests entorns cal, en molts casos, un registre previ amb la consegent cessi de dades de carcter personal. El supsit esmentat a lapartat anterior s regulat a larticle 13.1 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, que admet la validesa del consentiment del tractament de les dades de carcter personal atorgat per les persones majors de 14 anys, mentre que per a les menors daquesta edat cal el consentiment de les persones que nexerceixen la ptria potestat.
53
Aix, doncs, per tal que els alumnes menors de 14 anys es puguin donar d'alta per a l's de serveis Internet, encara que siguin aplicacions educatives d'aquests serveis, cal una autoritzaci dels pares, mares o tutors legals que especifiqui quins serveis s'utilitzaran i amb quina finalitat i advertir que la responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari. Amb aquest efecte, es pot utilitzar el model Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula. Amb alumnes de 14 o ms anys que sn encara menors dedat es recomana informar els pares, mares o tutors legals de quins serveis es faran servir i amb quina finalitat i advertir que la responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari. Amb aquest efecte, es pot utilitzar el model Comunicaci relativa als alumnes de ms de 14 anys, per menors dedat: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula. 40. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors Ladrea de correu XTEC t el carcter de correu corporatiu del Departament d'Ensenyament en la seva comunicaci amb els centres i serveis educatius i amb els professors. Els responsables dels centres i serveis educatius han datendre amb regularitat aquesta bstia de correu electrnic. El servei de correu electrnic de la XTEC s d's preferent en lentorn professional dels docents dels centres pblics i privats sostinguts amb fons pblics. 41. Implicaci i participaci de les famlies en el procs educatiu. Carta de comproms educatiu La implicaci de les famlies en el procs educatiu dels seus fills s imprescindible per assolir lxit educatiu i contribuir a la millor integraci escolar i social de lalumne/a. En aquest sentit, la carta de comproms educatiu s una eina que facilita la cooperaci entre les accions educatives de les famlies i les del centre educatiu. Dacord amb larticle 20 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, la carta de comproms educatiu ha dexpressar els compromisos que la famlia i el centre educatiu savenen a adquirir en relaci amb els principis que la inspiren i amb la finalitat dassolir un entorn de convivncia, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives. Dacord amb larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, els continguts comuns de la carta shan de formular amb la participaci de la comunitat escolar, especialment els professionals de leducaci i les famlies, i han de ser aprovats pel consell escolar.
54
El centre i la famlia hauran de formalitzar la carta de comproms amb els seus continguts comuns en el moment de la matrcula. Aquest document anir signat pel pare, mare o tutor/a legal de lalumne/a i per la direcci del centre educatiu pblic o per la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes dorganitzaci i funcionament del centre. Daltra banda, i dacord amb larticle 7.4 del Decret 102/2010, la carta de comproms educatiu ha de fer referncia al seguiment de levoluci dels alumnes. En aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de comproms educatiu pugui ser una eina ms efectiva en el seguiment individualitzat de lalumne/a, s convenient afegir als continguts comuns de la carta altres continguts especfics addicionals per al seguiment de cada alumne/a. Per aix, els centres educatius, dacord amb cada famlia, poden completar cada carta de comproms amb una addenda de continguts especfics addicionals on, un cop detectades les necessitats de cada alumne/a, sespecifiquen les mesures que es duran a terme per millorar el seu rendiment escolar i la seva integraci escolar i social, els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en relaci amb aquestes accions, i el seguiment i els resultats de les mesures dutes a terme. Aquesta addenda, que ha de ser signada pel pare, mare o tutor/a legal de lalumne/a i pel tutor/a del centre, pot ser signada tamb per lalumne/a a partir del 1r curs de leducaci secundria obligatria, es formalitza durant el primer trimestre de curs i t una revisi anual, com a mnim. Els centres disposen d'Orientacions per a l'elaboraci de la carta de comproms educatiu on es recullen indicacions, orientacions i referncies respecte de la carta de comproms educatiu. Cal tamb que els centres afavoreixin les actuacions de les associacions de mares i pares tot habilitant espais per a les seves activitats i reunions. Tamb els han doferir la possibilitat de difondre la seva informaci en els taulers o sistema danuncis del centre i els han de garantir els contactes necessaris amb la direcci. Daltra banda, amb la finalitat de promoure la implicaci activa de les famlies en el procs educatiu dels seus fills i el projecte educatiu de centre, els centres educatius hauran de concretar en la programaci anual de centre les accions orientades a aquest objectiu. Per tal de facilitar aquesta acci, el Departament dEnsenyament posar a labast dels centres, durant el curs 2011-2012, el document Escola i famlia, un document de suport amb orientacions i recursos per promoure la participaci i la coresponsabilitzaci de la famlia en el procs educatiu dels seus fills.
55
VI. Recursos per a la formaci permanent del professorat Les accions de formaci permanent sn un recurs per a la millora dels professors i dels centres, que ha de fer compatible i complementria la formaci diniciativa individual, la formaci en el centre i la formaci al servei dels objectius generals del sistema educatiu prioritzats pel Departament dEnsenyament. La finalitat de loferta formativa s, doncs, donar resposta a les necessitats de formaci dels docents i dels centres educatius. Amb aquests efectes, sarticulen els plans de la formaci de centre, els plans de formaci de zona i laccs gratut dels professors a biblioteques i museus i als seus serveis de prstec. Tota la informaci respecte a la formaci permanent dels professors es pot consultar a la pgina web de "Formaci del professorat" i a les pgines web dels serveis educatius corresponents. La direcci del centre pblic, o la persona en qui ho delegui, i la titularitat del centre privat, o la persona en qui ho delegui, es responsabilitzen de rebre i canalitzar en el centre la informaci sobre les activitats de formaci permanent que puguin interessar o afectar els professors. Aix mateix, fa arribar als responsables de la formaci en els serveis educatius les necessitats de formaci del centre i dels professors. Plans de formaci de centre Cada centre, en funci dels objectius del seu projecte educatiu, planifica i concreta la formaci de centre, a curt i mitj termini. Els serveis educatius assessoren els centres en la concreci daquestes necessitats de formaci. Per a aquesta comesa, quan escaigui es portaran a terme activitats formatives adreades als responsables de la formaci dels centres educatius per tal de formar-los com a gestors dels plans de formaci de centre. Tenir elaborat un pla de formaci de centre (PFC) s criteri de prioritzaci per part de les corresponents comissions de plans de formaci de zona a lhora danalitzar les demandes de formaci. Aquest PFC ha destar ntimament relacionat amb el projecte educatiu del centre i els seus indicadors de progrs i, si escau, amb el projecte de direcci vigent. La previsi de les activitats del PFC sha dincorporar a la programaci general anual del centre, i normalment es duen a terme en horari laboral no lectiu. El PFC cal que doni resposta, com a mnim, a les necessitats derivades dels plans especfics de cada centre. El PFC inclour els indicadors de lavaluaci de la transferncia a laula de la formaci adquirida pels professors.
56
Plans de formaci de zona Els plans de formaci de zona (PFZ) concreten els objectius de millora dels centres i de formaci dels professors per a un mbit territorial determinat. Les activitats de formaci incloses en els PFZ sn impulsades, dinamitzades i coordinades pel servei educatiu del respectiu mbit territorial i, en els centres pblics, es duen a terme dins lhorari laboral no lectiu, llevat dels casos excepcionalment autoritzats per la direcci general que correspongui. Accs gratut a biblioteques i museus Les biblioteques i els museus sn un recurs ms per a la formaci permanent dels professors i, sovint, per a la preparaci dactivitats docents. En aquest sentit, i dacord amb el que sestableix a larticle 110.7 de la Llei deducaci, els professors degudament acreditats poden accedir de manera gratuta als museus i biblioteques que depenen dels poders pblics i daltres entitats que shan adherit a lacord subscrit entre el Departament dEnsenyament i el Departament de Cultura a partir del qual sacredita els docents amb el corresponent carnet docent. Aix mateix, les persones acreditades poden fer s dels serveis de prstec de llibres i altre material que ofereixen les biblioteques. Per generar el carnet docent i per consultar la relaci dentitats adherides cal anar al web del Departament dEnsenyament, a rees dactuaci > Professorat > Carnet docent.
57
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006). Derogats larticle 4 i el ttol IV. Ordre ENS/102/2011, d'1 de juny, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm. 5894, de 6.6.2011)
Currculum
Decret 181/2008, de 9 setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5216, de 16.9.2008) Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007)
Centres
Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010) Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, d11.11.2010)
Professors
Acord de govern GOV/71/2011, de 10 de maig, pel qual sadopten mesures excepcionals en matria de personal docent no universitari dependent de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2011-2015 (DOGC nm. 5877, de 12.5.2011)
Avaluaci dalumnes
Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual sestableixen els elements dels documents bsics davaluaci de leducaci bsica regulada per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, aix com els requisits formals derivats del procs davaluaci que sn necessaris per garantir la mobilitat de lalumnat (BOE nm. 149, de 22.6.2007)
58
Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008) Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci del segon cicle de leducaci infantil (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009)
Projecte lingstic
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de 9.1.1998). Vegeu tamb el ttol II de la Llei 12/2009, deducaci.
Educaci especial
Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de 28.11.1997)
Plans estratgics
Articles 9 i 10 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratgics dels centres docents sostinguts amb fons pblics (DOGC nm. 3401, d'1.6.2001). Vegeu tamb la disposici transitria sisena del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius. Resoluci EDU/2641/2008, de 4 dagost, per la qual es dna publicitat als centres que documentalment han formalitzat amb el Departament dEducaci un pla estratgic per al desenvolupament de lautonomia de centre, i als centres que han estat autoritzats a desenvolupar un pla de millora, i es crea la comissi de seguiment dels plans (DOGC nm. 5205, de 29.8.2008) Resoluci EDU/380/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat dels centres que estan fent el disseny del Pla estratgic per a la millora dels resultats educatius i la cohesi social com a objectius prioritzats pel Departament dEducaci, i es fixa el calendari per a la formalitzaci documental del Pla estratgic per a la millora de la qualitat i la promoci de lautonomia del centre educatiu durant els cursos 2010-2011, 20112012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm. 5571, de 19.2.2010). Modificada per la Resoluci EDU/839/2010, de 19 de mar (DOGC nm. 5597, de 29.3.2010) Resoluci EDU/1085/2010, de 31 de mar, per la qual es dna publicitat dels centres que finalitzen el cicle de planificaci estratgica 2006-2010 i sestableix el rgim de renovaci del cicle de planificaci estratgica 2010-2014 (DOGC nm. 5608, de 15.4.2010)
59
Resoluci EDU/1133/2010, de 7 dabril, per la qual es dna publicitat de les escoles que estan aplicant un pla dactuaci immediata per als cursos 2008-2010, i sestableix el rgim per a la formalitzaci dun pla estratgic per als cursos 2010-2014 (DOGC nm. 5610, de 19.4.2010). Modificada per la Resoluci EDU/1449/2010, de 30 dabril (DOGC nm. 5626, de 10.5.2010)
Ordre EDU/85/2009, d11 de mar, per la qual saproven les bases generals de les lnies de subvenci del Departament dEducaci, les bases especfiques dels programes que les integren, i sobre la convocatria pblica per a lany 2009 (DOGC nm. 5336, d11.3.2009) Resoluci EDU/602/2009, d11 de mar, per la qual saproven les bases generals i especfiques que regulen diversos programes i els projectes que els integren que han de dur a terme centres educatius dels quals s titular el Departament dEducaci, i sobre la convocatria de selecci per a lany 2009 (DOGC nm.5336, de 11.3.2009)
Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, pel qual saprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (DOGC nm. 2509 / Annex de 3 de novembre de 1997) Decret 295/2006, de 18 de juliol, sobre jornada i horaris del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 4681, de 21.7.2006) VI Conveni collectiu nic dmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per al perode 2004-2008.
Seguretat i salut
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (BOE nm. 269, de 10.11.1995) Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual saprova el Reglament dels serveis de prevenci (BOE nm. 27, de 31.1.1997) Reial decret 486/1997, de 14 dabril, pel qual sestableixen les disposicions mnimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE nm. 97, de 23.4.1997) Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya (DOGC nm. 2401, de 29.5.1997)
60
Decret 312/1998, d1 de desembre, pel qual es creen els serveis de Prevenci de Riscos Laborals per al personal al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 2784, d11.12.1998) Decret 183/2000, de 29 de maig, de regulaci del Servei de Prevenci de Riscos Laborals del Departament dEnsenyament (DOGC nm. 3152, d1.6.2000) Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia (DOGC nm. 572, de 7.8.1985), modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig (DOGC nm. 1445, de 22.5.1991) i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC nm. 2686, de 22.7.1998) i per la Llei 1/2002, d11 de mar (DOGC nm. 3598, de 19.3.2002) Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005), modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre (BOE nm. 318, de 31.12.2010)
s dimatges
Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge (BOE nm. 115, de 14.5.1982)
Protecci de dades
Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE nm. 281, de 24.11.1995), modificada per Llei orgnica 15/2003, de 25 de novembre (BOE nm. 283, de 26.11.2003) Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 dabril, pel qual saprova el Text refs de la llei de propietat intellectual (BOE nm. 97, de 22.4.1996) Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 298, de 14.12.1999) Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual saprova el Reglament de desplegament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 17, de 19.1.2008)
61
D. Documents Els documents, en format pdf, es poden consultar al cercador de lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic Document Desenvolupament del centre educatiu acollidor - Document Atenci a la diversitat - Document L'educaci bsica als centres d'educaci especial - Document Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC - Document Supsits en qu s possible demanar reducci de jornada en els funcionaris docents - Document Criteris per a l'assignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu - Document Qestions relatives al personal d'administraci i serveis i als professionals d'atenci educativa dels centres educatius del Departament d'Ensenyament - Document Llicncies i permisos del personal docent - Document Qestions relatives a seguretat i salut - Document Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre - Document Protecci de dades, d'imatges i de la propietat intellectual - Document
62
INSTRUCCIONS de 15 dabril de 2011 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012 referent als alumnes ...................................................................... p. 2
INSTRUCCIONS de 29 dabril de 2011 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012 referent als centres............................................. ...p. 9
1 de 15
INSTRUCCIONS de 15 dabril de 2011 per a la recollida de les dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012 referent als alumnes Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014, i el Decret 289/2011, de 8 de mar, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2011.
Primera 1.1. Els centres educatius que imparteixen educaci infantil i primria, educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius), programes de qualificaci professional inicial, ensenyaments darts plstiques i estudis superiors de disseny han de lliurar el fitxer informtic de dades que es descriu en lannex. 1.2. La direcci dels centres ha de comprovar que els fitxers de dades sajusten a les especificacions de lannex. 1.3. Tots els centres han de fer tramesa de les dades de matrcula actualitzades de tots els alumnes del centre. 1.4. El Departament dEnsenyament proveir els centres de les instruccions adients per a la creaci, la verificaci i la transmissi dels fitxers.
Segona Els directors dels centres pblics i els titulars dels centres privats han de lliurar al Departament dEnsenyament, abans del 31 doctubre de 2011, les dades dels alumnes que cursen educaci infantil i primria, educaci secundria obligatria, batxillerat, cicles formatius de formaci professional, cicles formatius de formaci especfica darts plstiques i disseny i estudis superiors de disseny.
Tercera 3.1. El Departament dEnsenyament, mitjanant els procediments adients, comprovar ladequaci de les dades a les especificacions de lannex i, si escau, informar els centres de les dades errnies perqu les esmenin. 3.2. Les dades dels alumnes sintegraran en el fitxer Alumnes matriculats, descrit en lannex I de lOrdre ENS/175/2003, de 10 de mar, per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades de carcter personal gestionats pel Departament dEnsenyament.
2 de 15
Quarta El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci, Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 1 del Decret 289/2011, de 8 de mar, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2011. Departament dEnsenyament
3 de 15
Descripci del fitxer Cada centre ha delaborar un nic fitxer amb les dades dels alumnes dacord amb la descripci que sindica a continuaci. Nom del fitxer: CENTRE8.TA1, on CENTRE8 s el codi que t assignat el centre. Format: ASCII de registre fix. Contingut: Cont les dades dels alumnes i t una longitud de 354 posicions. Els camps mantenen la seva longitud encara que estiguin en blanc. Entre camp i camp no hi ha dhaver cap carcter ni cap espai en blanc.
1. NOM
NOM DE LALUMNE/A. s un camp de 15 posicions on sha descriure el nom de lalumne/a. Si el primer cognom cont partcules, es posaran a continuaci del nom. PRIMER COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el primer cognom de lalumne/a. Si el cognom cont partcules que el separen del nom, es posaran al darrere del nom. SEGON COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el segon cognom de lalumne/a, si en t. TIPUS DE DOCUMENT. Camp duna posici per indicar el tipus de document didentificaci de lalumne/a (DNI, NIE, passaport). Es codificar segons sindica al document GUIA-MAT. NMERO DE DOCUMENT. s un camp de 14 posicions on es consignar el nmero del document de lalumne/a. Shi han dindicar tant els nmeros com la lletra, si en t (els DNI i NIE han de portar la lletra de manera obligatria). No shi han dincloure espais en blanc ni cap signe de puntuaci. Per als alumnes de nacionalitat espanyola a partir dels 16 anys, ser obligatori indicar-ne el DNI i es validar que aquest sigui correcte. Per als alumnes daltres nacionalitats a partir dels 16 anys, ser obligatori indicarne el NIE o el passaport i es validar que el codi sigui correcte en el cas del NIE.
2. COGNOM1
3. COGNOM2
4. TIPUS_DOC
5. DOCUMENT
6. LLIURE 7. ADRECA
s un camp de 6 posicions que sha de deixar en blanc. ADREA. Camp de 30 posicions on sha descriure ladrea actual de lalumne/a sense fer-hi constar el municipi ni el codi postal. CODI MUNICIPAL. Camp de 5 posicions que indica el municipi de ladrea actual de lalumne/a. Somple segons la Taula de Codis de Municipis de lINE. Vegeu la taula 6 del document GUIA-MAT. CODI POSTAL. Camp de 5 posicions per escriure-hi el codi postal corresponent a ladrea actual de lalumne/a.
8. CODIMUN
9. CP
4 de 15
10. TELEFON
Camp de 9 posicions per indicar el telfon que dna lalumne/a o la famlia de lalumne/a. DATA de NAIXEMENT de lalumne/a. s un camp de 6 posicions amb el format: DDMMAA. Camp duna posici: H per a homes i D per a dones.
11. DATANAIX
12. SEXE
13. NACIONALIT NACIONALITAT. Camp de 3 posicions que indica la nacionalitat de lalumne/a, codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT. Si es deixa en blanc, sentn que s espanyol. 14. CIP Camp de 14 posicions on sha dintroduir el Codi dIdentificaci Personal (CIP) de la Targeta Sanitria Individual (TSI) de lalumne/a. Si no es disposa daquesta dada, el camp es deixar en blanc. Camp duna posici per indicar la causa principal de les possibles necessitats educatives especfiques de lalumne/a. Es codificar segons sindica al document GUIA-MAT. En el cas dalumnes amb ms duna causa de necessitat educativa especfica, shi indicar la dominant. Els documents acreditatius shan dindicar en el camp ACI. 16. DATAMAT DATA DE MATRCULA. Camp de 6 posicions per indicar la data en qu lalumne/a es matricula per al curs 2011-2012. En format DDMMAA. CODI CENTRE. Camp de 8 posicions per escriure-hi el codi del centre on sha matriculat lalumne/a. ANY ACADMIC. Camp de 4 posicions per indicar lany acadmic; aix, el curs 2011-2012 sindicar 2012. Camp duna posici per indicar si lalumne/a s la primera vegada que fa el curs actual o si s repetidor/a. Sentn per repetidor lalumne/a que fa el mateix curs que el cursat lany anterior perqu no ha aprovat les matries necessries per passar de curs. Sha de considerar repetidor lalumne/a que estigui en aquesta situaci tot i que el pla destudis hagi canviat dun any a laltre. No saplicar aquest concepte en els cicles formatius ni en el batxillerat nocturn. Aix, aquest camp somplir amb una R en el cas que lalumne/a sigui repetidor/a i es deixar en blanc en cas contrari. Per a lalumne/a de batxillerat nocturn i cicles formatius aquest camp es deixar sempre en blanc. 20. ACCES Camp de 4 posicions que es deixar en blanc.
15. DEFICITS
17. CENTRE
18. ANY
19. REPETIDOR
21. PLADESTUDI PLA DESTUDIS. Camp de 3 posicions que somple segons els estudis que cursa lalumne/a. Vegeu la taula 1 de Pla destudis del document GUIA-MAT.
5 de 15
22. TIPUSENS
TIPUS DENSENYAMENT. Camp de fins a 4 posicions que indica el tipus especfic destudis que cursa lalumne/a. Sha domplir segons la taula 2 de tipus densenyament (document GUIA-MAT). Si el codi t menys de 4 carcters, cal acabar domplir-lo amb blancs. CURS ACADMIC. Camp duna posici que indica el curs que fa lalumne/a, dacord amb el que sindica en el quadre 1 de cursos segons el Pla destudis del document GUIA-MAT. Per a lalumne/a destudis estrangers, la indicaci del curs en qu es matricula es fa segons ledat en data 31/12/2011. Vegeu el quadre 1 del document GUIA-MAT. Si lalumne/a no es matricula del curs sencer, aqu shi ha de fer constar el curs ms alt entre totes les matries de qu es matriculi.
23. CURS
24. GRUP
Camp duna posici que indica el grup al qual pertany lalumne/a. Es pot omplir amb lletres o xifres. En cas que noms hi hagi un grup de cada curs, somplir amb A. Un grup s el conjunt dalumnes que reben lensenyament de totes les matries obligatries comunes dun curs pels mateixos professors, en la mateixa aula i amb el mateix horari. Els centres deducaci primria que tenen alumnes de diferents cursos en un mateix grup classe (grups mixtos) han de posar M en aquest camp.
25. TORN
Camp duna posici que indica lhorari. Somple segons: T a distncia D dirn ordinari M intensiu de mat
26. BLOC
Camp que han dutilitzar els centres deducaci primria que tenen grups mixtos, atenent les especificacions que es fan a la GUIA MAT. Camp duna posici que indica que un/a alumne/a de batxillerat no es matricula del curs complet, sin que es matricula noms de les matries que li manquen per aconseguir el ttol. S Per a alumnes que no es matriculen de curs complet. C Per a alumnes que es matriculen de curs complet.
27. SOLTES
28. 1R_IDIOMA
PRIMER IDIOMA. Camp de 3 posicions per escriure, en el cas dhaver-hi idioma en el curs, el codi corresponent segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no es cursa cap idioma, cal posar-hi NO. Camp de 18 posicions, que cal deixar en blanc.
29. OP_ANT
30 a 36. SOLPEN1 a SOLPEN7 Camps de 3 posicions per escriure-hi les matries pendents de cursos anteriors o b les matries soltes de les quals es matricula lalumne/a. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT.
6 de 15
37. 2N_IDIOMA
IDIOMA OPTATIU. Camp de 3 posicions per indicar el codi de lidioma que cursa lalumne/a, a ms del que consta com a obligatori en el pla destudis. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no en fa, poseu-hi NO. En el cas del batxillerat, el segon idioma shaur domplir amb els codis de les matries optatives del batxillerat a la taula 3 del mateix document. FORMACI RELIGIOSA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si lalumne/a segueix opcionalment els ensenyaments de la matria de religi. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. ENSENYAMENT FSICA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si lalumne/a segueix opcionalment els ensenyaments de la matria deducaci fsica. Shi posar S si en fa i N en cas contrari. Cal deixar-lo en blanc si lalumne/a ja en fa obligatriament.
38. F_RELIGIO
39. OP_ED_FIS
40. ASSEGURAN EXEMPT DASSEGURANA ESCOLAR. Camp duna posici que indica si s exempt dassegurana escolar. Es codifica amb E per a lalumne/a exempt dassegurana i es deixar en blanc per a la resta. 41. PROC_AC PROCEDNCIA ACADMICA. Camp duna posici on sha dinformar la titulaci que sha presentat per accedir a determinats nivells educatius. Noms sha domplir per als estudis postobligatoris atenent la codificaci que sespecifica al document GUIA MAT. La resta de nivells educatius deixaran en blanc aquest camp. PAS DE RESIDNCIA. Camp de 3 posicions per indicar el codi del pas de residncia. Si est en blanc correspon a Espanya. Es codifica segons la taula 4 del document GUIA-MAT. CONVOCATRIA 2n DE BATXILLERAT. Camp duna posici per indicar la convocatria en qu es matricula lalumne/a. Pot ser 1, 2, 3, 4, 5 Camp de 14 posicions que es deixar en blanc. Camp per indicar la documentaci que lalumne/a ha aportat si ha acreditat, mitjanant un document de lEAP corresponent, que ha de ser subjecte dadaptaci curricular individualitzada. Vegeu el document GUIA-MAT. Aquest camp completa la informaci recollida en el camp DFICITS, referent a la causa de les necessitats educatives especfiques. Ha destar en blanc per als alumnes que no en tenen cap. 46. ENSCAST ENSENYAMENT EN CASTELL. Camp duna posici per indicar si lalumne/a deducaci infantil o primria ha de rebre atenci individualitzada en castell.
42. PAIS_RESI
*43. CONVOC
47. C_MUNNAIX. CODI MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de cinc posicions per indicar-hi el codi INE del municipi de naixement de lalumne/a. Somple segons la Taula de Codis de Municipis de lINE. Els codis dels municipis de Catalunya estan identificats a la taula 6 del document GUIA MAT. En el cas dels municipis estrangers aquest camp somplir amb 99999 i el nom del municipi sindicar en el camp N_MUNNAIX. 48. N_MUNNAIX. NOM DEL MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de trenta posicions per indicar-hi el nom del municipi de naixement de lalumne estranger. Per a la resta, cal deixar-ho en blanc.
7 de 15
49. PAIS_NAIX.
PAS DE NAIXEMENT. Camp de 3 posicions per indicar el pas de naixement de lalumne/a. Si est en blanc correspon a Espanya. Codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT.
50. PROV_NAIX. PROVNCIA DE NAIXEMENT. Camp de 2 posicions per indicar la provncia espanyola on va nixer lalumne/a. Codificat segons la taula 5 del document GUIAMAT. 51. ERROR Camp ds intern del programa. Cal deixar-lo EN BLANC.
Nota: Els camps senyalats amb * davant del numeral han demplenar-los noms els alumnes que han de fer les PAU.
8 de 15
INSTRUCCIONS de 29 dabril de 2011 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012 referent als centres Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2011-2012, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014, i el Decret 289/2011, de 8 de mar, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2011. Per a lelaboraci daquesta estadstica el Departament dEnsenyament disposa ja de les dades dels professors dels seus centres obtingudes dels fitxers de gesti i de les dades dels alumnes obtingudes de la matrcula mecanitzada. Malgrat aix, el Departament no t totes les dades necessries per a lelaboraci de lestadstica prevista en el Programa anual per al 2011. Les dades que els centres han de lliurar sobtindran a partir duns formularis accessibles des dInternet. Per portar a terme aquesta recollida de dades es dicten les instruccions segents:
Primera Aquestes instruccions afecten els centres que imparteixen: Educaci infantil exclusivament: centres pblics i privats. Educaci infantil i primria: centres privats i aquells centres pblics la titularitat dels quals no s del Departament dEnsenyament. Educaci especial especfica: centres pblics i privats. Educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius): centres pblics i privats. Arts plstiques i disseny i estudis superiors de disseny: centres pblics i privats. Msica: centres pblics i privats. Dansa: centres pblics i privats. Idiomes: escoles oficials. Art dramtic. Conservaci i restauraci de bns culturals. Ensenyaments esportius: centres pblics i privats. Educaci dadults: centres pblics i privats. Estudis de sistemes educatius estrangers. Ensenyaments a distncia.
Segona Segons el que disposa larticle 34 de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, dEstadstica de Catalunya, s obligatori subministrar la informaci necessria per elaborar les estadstiques dinters de la Generalitat. Els centres educatius han demplenar els formularis que els corresponen segons els nivells que imparteixin.
9 de 15
Tercera Els centres pblics i privats que imparteixen exclusivament educaci infantil han demplenar el formulari amb dades referents a: Unitats per cursos Unitats concertades/subvencionades Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal educador o docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Altre personal del centre: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Edat Sexe Necessitats educatives especials Nacionalitat Llengua estrangera que estudien
Quarta Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament dEnsenyament que imparteixen educaci primria han demplenar el formulari amb dades referents a: Unitats per cursos Unitats concertades Serveis escolars: menjador, residncia i transport s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques Promoci dels alumnes de 6 de primria Personal docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Nivell que imparteixen Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat
10 de 15
Cinquena Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci secundria i/o ensenyaments darts plstiques i disseny i/o estudis superiors de disseny han demplenar el formulari amb dades referents a: Grups per nivells Serveis escolars: menjador, residncia i transport Avaluaci dels alumnes El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les dades davaluaci dels alumnes. El director o directora del centre ha de verificar que les dades traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es comunicar quan estar operativa aquesta funci.
Sisena Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament dEnsenyament que imparteixen educaci secundria i/o arts plstiques i disseny i/o estudis superiors de disseny han demplenar el formulari amb dades referents a: Grups per nivells Grups concertats Serveis escolars: menjador, residncia i transport s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques Personal docent segons: L loc que ocupen Sexe Dedicaci Nivell que imparteixen Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Avaluaci dels alumnes
11 de 15
Setena Els centres pblics i privats especfics deducaci especial han demplenar el formulari amb dades referents a: Unitats per nivells Unitats concertades Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal tcnic segons: Tipologia Sexe Dedicaci Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Edat Sexe Tipus de discapacitat Tipus dassistncia al centre deducaci especial Nacionalitat Alumnes de programes adaptats de garantia social segons la famlia professional
Vuitena Els centres pblics i privats que imparteixen ensenyaments de rgim especial didiomes, msica, dansa, art dramtic, conservaci i restauraci de bns culturals i ensenyaments esportius han demplenar el formulari amb dades referents a: Personal docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Sexe Curs Edat Especialitat Graduaci (finalitzaci destudis)
Annex Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics 12 de 15
Novena Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci dadults han demplenar el formulari amb dades referents a: Personal docent segons: Titulaci Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Sexe Edat Tipus densenyament Nacionalitat Alumnes que han superat estudis El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les dades de matrcula. El director/a del centre ha de verificar que les dades traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es comunicar quan estar operativa aquesta funci.
Desena Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament dEnsenyament que imparteixen educaci dadults han demplenar el formulari amb dades referents a: Personal docent segons: Titulaci Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Sexe Edat Tipus densenyament Nacionalitat Alumnes que han superat estudis
13 de 15
Onzena Els centres privats que imparteixen plans destudis estrangers han demplenar el formulari amb dades referents a: Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal docent segons: Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Alumnes segons: Edat Sexe Necessitats educatives especials Nacionalitat Llengua estrangera que estudien
Dotzena El centre que imparteix ensenyaments a distncia ha demplenar el formulari amb dades referents a: Alumnes segons: Sexe Nacionalitat Ensenyament Curs Modalitat/especialitat Avaluaci
Tretzena Els formularis shan demplenar abans del 31 doctubre de 2011. Els centres que imparteixen formaci permanent dadults i esports emplenaran els formularis durant el segon trimestre del curs acadmic. Les escoles oficials didiomes emplenaran un altre formulari amb dades referents al segon qadrimestre. El centre que imparteix ensenyaments a distncia emplenar un segon formulari amb les dades referents al segon quadrimestre i un tercer formulari amb les dades del tercer trimestre dESO.
14 de 15
Catorzena El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci, Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 1 del Decret 289/2011, de 8 de mar, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2011.
15 de 15
M. Models Els models, en format pdf emplenable, es poden consultar al cercador de lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. M1. Elaboraci de plans individualitzats per als alumnes nouvinguts en l'etapa d'educaci primria - Model M2. Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci educativa alternativa per als alumnes de nou ingrs en el centre - Model M3. Notificaci individual de faltes d'assistncia i de puntualitat no justificades del personal - Model M4. Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen retribucions per absncies o impuntualitats no justificades - Model M5. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona als efectes daplicar la deducci proporcional de retribucions amb carcter no sancionador - Model M6. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal amb vinculaci administrativa) - Model M7. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal laboral) Model M8. Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga Model M9. Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional Model M10. Autoritzaci relativa als alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elaboren (menors d'edat) - Model M11. Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula - Model