el de vuit DIVENDRES, 2o DAGOST DEL 2C11

OPINI
en recursos naturals i infraes
tructures i comunicacions mi
llorades, s un lloc privilegiat
per viure i conviure.
Hem de ser notcia, com Sant
Jaume de Frontany amb qui
ens disputem el rnquing
del ms petit, o Arsguel per
la Trobada dAcordionistes, o
Cantonigrs pel Festival In
ternacional de Msica, etc.
tots petits. Ser relacionats
noms amb qestions de lli
bertats i/o rivalitats seria una
injustcia histrica per a la
bona gent que hi viu i hi ha
viscut.
Situat per la histria en una
pennsula, encerclada per
El Pla, Torrelavit, Guardiola de
Fontrub, Les Cabanyes, etc...
El petit ha de rendibilitzar
all que les vies deien al pot
petit hi ha la bona contura.
Si alg pensa que Puigdlber
no s prou atractiu per viure
hi, de ben segur que t una vi
si molt limitada de la realitat.
Puigdlber, ets petitets
molt gran !!! Aix s una
bona notcia. Noms depn
de nosaltres
Josep Pea
Cap del Grup d Esquerra a
Puigdlber
Vergonya
El I3 dagost vrem passar ver
gonya. Va ser a laparcament
del poliesportiu, durant la
festa house que va organitzar
lentitat cultural del nostre
poble Perkfusion.
Com moltes persones de Bell
vei, vam anar al poliesportiu,
al voltant de 2/4 de 3 de la
matinada. Abans darribar a la
rotonda, ja vam veure de qu
anava el festival noms amb la
aire que ens arribava i el que
ja viem de lluny: grups de
nois i noies de totes les edats,
asseguts i estirats per terra,
tant a la vorera com als camps
dels voltants, fumant a tort i
a dret.
En entrar a laparcament, on
es feia el concert, ens vam tro
bar amb ms del mateix. Ara
b, aqu, a ms del fum, hi ha
via beguda a dojo servida per
la senyora tinent dalcalde de
lAjuntament de Bellvei. No
ens ho podem creure! Com
podien servir begudes amb
alcohol daquella manera! Si
moltes delles no tenien ni IS
anys!
Un munt de preguntes van
passar pel nostre cap: s feina
de la tinent dalcalde de lAjun
tament de Bellvei servir be
gudes alcohliques a menors
dedat? Qu deuen pensar la
resta dentitats culturals del
nostre poble daquest favori
tisme envers aquesta entitat?
Com s possible que, per ms
>> Ve de la pgina anterior
La redacci daquest setmanari es
reserva el dret de publicar o no les
cartes adreades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan
excedeixin de . carcters,
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes
dopini ha de venir acompanyat
del nom i cognoms del seu autor,
adrea, DNI i un telfon de con
tacte. Tots els escrits es publicaran
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
collectiu,
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals, Ferran
Rodrguez (Redacci
El Vendrell), Montse
Juv (Cultura),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Anna
Llovera, Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
Epicur
(dedicat al Sr. Felip Puig, conseller dInterior)
Epicur fou un lsof grec que
es preocup per la felicitat
humana. Va escriure ms de
trescents llibres sobre aquest
assumpte, dissortadament
cremats pels fantics cristi
ans durant la destrucci de la
Biblioteca dAlexandria. Se
guidor de Demcrit, va intuir
com ell lexistncia de l`tom.
El seu pensament sanomena
epicureisme i tot el que sabem
dell ens ha arribat a travs
dels escriptors romans Cice
r, Sneca i Lucreci, qui va
escriure el poema De rerum
natura (La naturalesa de les
coses), on descriu el corrent
epicureista amb detall. Al
tres fonts han estat els grecs
Plutarc i Tigenes Laerci, el
qual conserv el testament
dEpicur.
La seva escola era coneguda
com El Jard, perqu ense
nyava a leixida de casa seva, a
Atenes, escola on hi podia as
sistir qualsevol persona sense
distinci dedat, sexe, religi
o condici social. Aix, entre
els seus alumnes es compta
ven dones i esclaus, la qual
cosa origin critiques per les
cndol que representava.
Les seves ensenyances pro
pugnaven, de manera resu
mida, la felicitat a travs de
lhedonisme racional i latomis
me, s a dir, la recerca del pla
er del cos i de lesperit, per
amb moderaci i exercint la
prudncia. Tamb, la supe
raci de les pors a la mort, al
dest i als dus com a via per
ser veritablement lliures. De
nia el plaer com a labsncia
de dolor i assegurava que tot
sser hum t dret al plaer,
finalitat daquesta vida. Cri
ticava durament els excessos
de tota mena i distingia tres
tipus de desig:
I Els naturals i necessaris,
com les funcions fsiques,
alimentarse o la seguretat.
2 El naturals i innecessaris,
com la conversa, la sexua
litat i les arts.
3 Els innaturals i innecessa
ris, que considerava super
flus, com la recerca de la
fama, el poder poltic o el
prestigi.
En el tercer punt recomanava
que no hem darriscar la salut,
lamistat ni leconomia en la
cerca de satisfer un desig in
necessari, ja que aix noms
condueix a un sofriment fu
tur. Epicur pensava que per
ser feli noms calen tres ele
ments: ser autosucient, te
nir amics (es referia als amics
tics, dels quals solament sen
tenen un o dos a la vida) i te
nir temps per pensar en un
hom mateix i el mn. La vi
gncia del seu pensament es
reecteix en les quaranta fra
ses que shan pogut conservar
dell, de les quals nesmento
quatre:
Res no s sucient per qui con
sidera que el que s sucient s
poc.
La necessitat est dintre del
mal, per no hi ha cap causa ra
cional de viure amb necessitat
Vols ser ric?, aleshores no tafa
nyis a augmentar els teus bns,
sin a limitar la teva cobdcia
Deus? Si existeixen, ni socupen
ni es preocupen per nosaltres
Dels governs va dir que sels
havia de criticar encara que
facin les coses b, ja que tot
poder t tendncies perver
ses per mantenirse; per te
nen por de la critica, que els
fa perdre el poder.
Si el senyor conseller Felip
Puig t orelles, que escolti. O
que llegeixi els clssics, ja que
no hi ha res nou sota el sol.....
Considerava
superus
els desigs
innaturals i
innecessaris
com la recerca
de la fama, el
poder poltic o el
prestigi
Aquesta ser la tercera festa
major (FM) que visc com a
vilafranquina (que no com a
penedesenca) i no deixa de
meravellarme la manera en
qu els vilafranquins i les vi
lafranquines de pro (s a dir,
aquelles que han crescut amb
lFM i/o hi participen fervo
rosament) viuen aquests
dies. Tamb he de confessar
que cada any visc la festa
major amb ms entusiasme
i amb ms neguit. Ser per
qu pateixo el sndrome fes
tamajoril dels vilafranquins?
Magradaria pensar que s.
Tinc gravats al cap diferents
moments que per mi han re
sultat xocants i que voldria
compartir en aquest espai,
fent un particular homenat
ge a la Ms Tpica, per so
bretot als vilatans que la feu
especial i nica.
Recordo, per exemple, far
uns anys, quan treballava a
Vilafranca del Peneds, tots
els meus companys vila
franquins desapareixien del
seu lloc de treball el dia 29
al migdia. Anem a veure la
tronada, ara tornem. I no ca
lia dissimular en un anem a
esmorzar, ara tornem; o no
em trobo massa b, marxo
cap a casa. Ells, tot orgullo
sos, deien que no es podien
perdre lacte que marca linici
duns dies llargs i nits de son
ben curtes. Una bona traca a
la rambla de Sant Francesc,
cava i abraades acompanya
des amb frases de molt bona
festa major.
O aix dels dies festius... Co
neixeu algun altre municipi
que esculli dos dies festius se
guits com passa a Vilafranca?
S senyor! Quan ho vaig saber
vaig pensar: aquests s que en
saben! O quinze dies abans
de lFM, no us meravella veu
re que tots els aparadors te
nen motius de la Ms Tpica?
I tots segueixen la mateixa
tnica: el drac, els castells,
els gegants o lliga acompa
nyant lestampa de sant Flix.
Sorprn veure que lFM mar
qui linici o el nal del calen
dari dels vilafranquins ho
tindrem fet desprs de la fes
ta major; per la festa major,
impossible, tenim tancat;
que vols fer obres el dia 29
dagost? Impossible, s festa
major (i aix que els festius
ja sn el 30 i el 3I!).
O passejar en qualsevol hora
per Vilafranca i trobarte al
gun dels balls assajant. Avui,
per exemple, mhe trobat
els joves bastoners sense
samarreta fent saltironets en
ple sol en un parc de la vila.
Ho feien b, per en un pri
mer moment quan he vist els
bastons mhe espantat i he
pensat que all hi havia sarau
(les imatges de les revoltes al
Regne Unit per la televisi
han fet mal).
O emocionarte cap al vespre
quan veus els castellers de
ben a prop, assajant a les pla
ces de la vila. I vigila, que si
passes molt a prop, segur que
sense adonarten, et troba
rs fent pinya. O veure com
un a un, els diferents esta
bliments del municipi pen
gen el cartell de Tancat per
Vacances. Excepte els que
fan canelons, els que oferei
xen menjar i beure, o els bars;
que durant aquests dies fan
lagost. Sobretot, no soblidi
dencarregar els canelons, no
ho deixi per lltim dia!, sen
to la cuinera que li diu a una
clienta.
Per el moment que ms
mha emocionat aquest any
de la prvia de la festa major
ha estat un grup de quatre ne
nes duns cinc anys. Estaven
en una piscina, banyantse i
emulant la process de Sant
Flix. Tu fes de casteller, jo
faig de gitana, ella s pandero
i la Maria que faci de pastore
ta. I aix, una a una, anaven
fent una representaci dels
diferents balls de la Ms T
pica, tarallejaven la msi
ca i tot. I sant Flix, on era?
Doncs un flotador del Bob
Esponja tancava el seguici.
En aquell moment em vaig
mirar la meva filla, que en
guany viur la seva primera
festa Major, i vaig pensar que
magrada que es faci gran en
una vila com aquesta, on es
viu amb sentiment, emoci
i sensibilitat uns dies plens
de ciutadania i tradici. Que
tingueu una molt Bona Festa
Major!
Coses de la !fmvila
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Vaig mirar la meva
lla i vaig pensar
que magrada que
es faci gran en una
vila com aquesta,
on es viu amb
sentiment, emoci
i sensibilitat
uns dies plens
de ciutadania i
tradici