ESPECIAL CULTURA POPULAR

Dona i cultura popular - Xavi Badia - Cristianisme i tradicio Lilit - Les Trementinaires - Dijous Gras ...

nmero 8 - estiu 2011

editorial

1 7

la bstia

mots en dansa

un caf amb... te nadones?

4-6

DONAICULTURAPOPULAR
Les expressions de cultura popular han sobreviscut al llarg del temps i Cervera ns un clar exemple. Encara avui hi conviuen gegants, capgrossos, diables, trabucaires... Totes elles, prctiques culturals que originriament eren realitzades per homes per que, sortosament, cada vegada ms, les dones tamb hi van ocupant un lloc important. Diccionari en m, trobem que cultura s definida com aquell conjunt de smbols, valors, normes, models dorganitzaci coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradici, el patrimoni, la forma de vida, duna societat o dun poble. Per si a aquesta definici hi afegim ladjectiu popular, li atribum la seva relaci amb el poble, s a dir, amb la comunitat que la mant viva. Una comunitat formada per dones i homes, tot i que histricament, noms sha fet visible la participaci dels homes, grans protagonistes de totes les prctiques de cultura popular. En aquest sentit, no es pot obviar la contribuci de les dones al llarg de la histria com a comunicadores i transmissores de cultura. Tradicionalment, la socialitzaci dels infants ha estat una tasca bsicament femenina. Leducaci de les criatures estava relegada, primer, a lmbit domstic on la mare era lencarregada de transmetre tots aquells valors, normes i smbols propis de la cultura on totes les persones estem immerses. Ms endavant, la instituci escolar (formada majoritriament per professionals dones) va assumir tamb aquesta tasca. Encara avui, conscients de la seva importncia, les entitats de cultura popular hi busquen el seu espai. Un clar exemple en sn els projectes de Festa de la Colla a les Escoles dels Diables de Cervera-Carranquers, o el nou grup de treball de difusi de la cultura popular a les escoles de lAgrupaci Seny Major. No es pot negar, doncs, que la transmissi cultural t base femenina, i malgrat la visibilitat de les prctiques culturals estigus en mans dels homes, no podem deixar de reconixer el paper que hi han jugat les dones en la seva permanncia al llarg dels temps. Que avui dia puguem gaudir dels castells i les sardanes a la plaa o dels correfocs i cercaviles de Festa Major, tamb s grcies a les dones que, segurament sense saber-ho, han ajudat a construir la cultura popular com la coneixem actualment.

dhomes i dones

men del dia

8-9
dona salut

ves quina cosa!

10

11 16

12-13

mirades

14-15

tot distreu

16

la bafarada

EDITA: Associaci de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf EQUIP de REDACCI: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Slvia Pons i Roser Pont CORRECCI: Slvia Pons * DISSENY ORIGINAL: Carme Cucurull * MAQUETACI: Xavi Miret DISTRIBUCI: Centre Ocupacional lEspgol de Cervera

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

l@ bsti@
Dijous Gras [dijous llarder] [folk] Dijous anterior al diumenge de carnestoltes,
amb qu siniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes

La Geganta de Baudelaire
Baudelaire era un poeta que escrigu duna geganta i de dormir sota una teta, gran com un planeta. No s com nera ell, de petit; ella era molt grossa i anar-sen junts al llit no semblava bona cosa... Penseu el poeta i a sobre seu eixa donassa amb eixes mans, amb eixos ulls, amb eixe nas i eixa bocassa. Sense haver-ho previst senamor de lelefanta i titul un nou poema la mida no importa massa. Es passaren tot lestiu rebolcant-se a la terrassa! Eduard Carmona

questa s part de la definici que dna lEnciclopdia Catalana. A Cervera, per, quan sentim parlar de Dijous Gras no ens referim precisament a les festes del carnestoltes, sin a les festes de lAquelarre. Si recordem com va sorgir la idea de fer la festa del Dijous Gras, ens remuntem set anys enrere, un dissabte a la matinada a un pub de Cervera. All unes quantes carranqueres es preguntaven per qu a la colla de diables mai una dona portava una massa gran, i que elles eren capaces daix i ms. Entre glop i glop, la conversa va anar agafant embranzida i van proposar-se el repte de fer un correfoc noms amb les dones de la Colla de Diables. Ja ho diuen que al bar la boca es fa molt gran i que s don surten les grans idees; aquesta vegada no va ser menys, al contrari. La cosa no es va quedar noms a fer un correfoc de dones, sin que es va dir que encara seria millor si sobria a altres entitats de Cervera i aix fer una cercavila noms de dones el dijous abans de lAquelarre,

com a tret de sortida a les festes. Daqu el nom de Dijous Gras. De tot aix ja fa set anys i ens sentim molt orgulloses de veure com cada any la festa creix i es consolida, que formem part de lAgrupaci Seny Major com a grup de treball i que cada cop hi ha ms dones dentitats que se senten seva la festa i volen participar-hi. s un dia on les dones ens posem les espardenyes, cremem carretilles i portem masses grans, ens pengem els tambors, aixequem gegants, fem ballar capgrossos, portem dracs, rebentem timpans a cop de trabuc i, sobretot, fem evident que a la cultura popular tampoc hi ha dhaver diferncies de gnere. Qui ho diu que no passarem? Ens retrobem al Fossar! Grup de Treball de Dijous Gras

http://pamibotxa.blogspot.com/

Limaginari popular est farcit de personatges ambigus: els dracs, els animals daigua, ....
Quan decideixes que vols dedicar-te al mn de lart?

X AVI
Sc cerver, segarreta i catal.

BADIA
Magraden els colors de la Segarra, el temps robat per un amic, el caliu de casa i la gresca al carrer, un pet de bona nit..., i un de bon dia. Treballo cada dia pensant que a alg, a part de mi, li agrada el que faig. Sc constructor plstic i realitzo figures, objectes, elements, titelles de roba i mascotes de peluix, capgrossos illustres i dracs de foc, miralls de fusta i personatges en paper, diables petits per a petits diables i tot all que les mans em permetin recrear.

B, quan era petit no sabia que era lart, per volia saber com eren les coses per dins, les desmuntava i les tornava a muntar. La inquietud creativa i constructiva crec que fa temps que sem remena per dins. I ja ho veieu, procuro viure-ho i dedicar-mhi cada moment. Com descriuries la teva feina? Satisfactria i agrada. T molts moments de trencarthi les banyes i altres moments en qu tot surt rodat. s un mn que tabsorbeix i quan en tornes, portes les mans plenes de pintura... De quina manera creus que influeixen la cultura i les festes populars en el desenvolupament de la teva feina? Des de fa 15 anys estic amb els diables, uns altres ms amb els campaners, i quan el teu entorn est envoltat de cultura popular, tamb vols deixar-hi lempremta. Construir escenografies per als Aquelarres, bsties de foc per als diables, capgrossos per a cercaviles o decorar carrers i sales per alguna festa; crec que s la meva aportaci a la cultura popular. En la teva trajectria artstica has desenvolupat diversos ssers de bestiari, a lhora de lluir-los, sn manipulats de manera equitativa entre homes i dones? S, totes les bsties, des de titelles, mascotes, capgrossos i dracs es poden manipular per part dels

dos gneres. Tot i que nhi ha alguna que, pel seu pes, limita que el portador sigui un home, o una dona prou valenta per a carregar pes. Thas plantejat desenvolupar figures o existeixen figures de sexe ambigu? Limaginari popular est farcit de personatges ambigus: els dracs, els animals daigua, les bsties que estan fetes amb parts daltres bsties.... Hi ha personatges que no sn de sexe definit, els dracs, no se sap si sn mascle o femella, no els hi he vist el sexe a cap ni un. B s, les vbries tenen pits. I tamb tenim caragols, que sn hermafrodites, i molts personatges de fantasia que no se sap ben b de quin peu calcen, com les tarasques. A nivell dactivitats, bestiari..., en el mn de la cultura i les festes populars creus que shi troben representats ambds gneres de la mateixa manera? Per descomptat que s, ja que tothom s vlid i necessari. A nivell de participaci i organitzaci, en el mn de la cultura i les festes populars creus que est igualat el paper de la dona i el de lhome? Torno a repetir que s. Hi ha moltes feines a fer i, tant a lhora dorganitzar com a lhora dactuar, tots posem el nostre granet de sorra. Les feines comunes no distingeixen entre sexes.

Les tradicions tamb hi sn per a poder adaptar-les als temps

Daltra banda, creus que les tasques i els rols dorganitzaci dels esdeveniments populars sn diferents per als homes i per a les dones? En els que he participat fins ara no. Si aconseguir la igualtat entre homes i dones s un objectiu ms aviat recent, creus que haurem de replantejar-nos certes prctiques i esdeveniments populars i festius que potser han quedat obsolets a nivell tic i moral? Encara queden moltes festes en les quals no es permet que hi entrin dones. Festes centenries per exemple, com alguns pobles de muntanya en les baixades de falles, perqu diuen que tota la vida ha estat aix. Llavors, com veuries la idea de modificar lleugerament els protocols dalgunes festes i tradicions amb la intenci dintegrar la participaci activa de la dona? Posem, per exemple, un cas que sha posat sobre la taula aquests ltims anys: les festes de Moros i Cristians dAlcoi i la participaci directa de la dona. Aquestes festes en les quals els homes sn els nics organitzadors i participants, shan estancat en un bucle. Els protocols, en molts casos, no estan escrits, i, simplement, no es canvia res perqu tota la vida ho han vist fer de la mateixa manera. s qesti de trencar-ho. Les tradicions tamb hi sn per a poder adaptar-les als temps, sense perdre necessriament lessncia dall que representen. Dins el mn de la cultura i la festa popular, has detectat mai situacions de desigualtat entre homes i dones? Segur que nhi ha hagut i continua havent-nhi. En el meu cas puc dir que a Cervera, les noies disparen els trabucs, tiben les campanes, cremen carretilles, fumen puros a process, carreguen gegantons, redoblen els tabals, pugen al cavall amb les timbales de festa major, i sn caps de colla. Fa poc has obert La Grgola, un aparador del teu taller de construcci plstica. Com valoraries la resposta de la gent davant una iniciativa com aquesta? Estic molt content de la resposta de la gent. Mha donat molt aire fresc, ja que sempre havia treballat a lombra i per encrrec. Ara, a part de treballar, gaudeixo de bones converses i estic obert a ms pblic. A qui va dirigit aquest tipus de producte? A tothom, des del ms petit, que dia s i dia tamb el tinc enganxat al vidre de laparador ensenyant als seus pares com es diuen els dracs; fins al ms gran que et diu: jo de petit portava el capgrs del cuiner, per exemple. I, per acabar, quin creus que s o podria ser el paper de lart en lassoliment de la igualtat entre homes i dones? Uf, crec que la qesti s tenir el cap ben obert a tot el que vingui.

Cuques, titelles i el drac

Per lo Carranco Biland

Sc el drac de Cervera, escrit aix, en mascul, tot i que al llarg de la histria mhan anat canviant el nom i fins i tot el gnere. Doncs potser no sabreu que no he estat lnic drac que ha tingut Cervera; nhi ha hagut de totes formes i noms. Dels meus parents llunyans en sabem lexistncia grcies als documents guardats al nostre arxiu comarcal. Em va sorprendre rebre lencrrec descriure en aquesta revista sobre les relacions de gnere i la convivncia al mn del bestiari festiu. El meu tarann es basa en lacci, el fet de cremar i ballar tot fent giravolts. Mai havia reflexionat sobre el fet que la resta del bestiari festiu dels Diables de Cervera Carranquers s de gnere femen. Potser per aquesta ra es van adrear a mi, per explicar el dia a dia al costat de la Cuca de Cervera, la Polla de Cervera (el drac ms antic de la ciutat i que t lhonor de patir la lluita cada 23 dabril amb un tal Jordi), la Cuca Matraca (la ms petita i juganera), les titelles gegants, i no oblidem la meva germana ms petita, la Tarasca de Cervera.

Com veieu visc envoltat de bsties en femen i ser casualitat o no... qui tira ms foc i es veu ms ferotge, sc jo. Deu ser que tinc molts ms punts de foc i al, contrari que la resta, cap part del meu cos est construt amb tela. Com veieu en aquest mn tot s ambigu, b potser no tant, perqu, segurament degut al meu pes, no han estat tantes les portadores com hagus desitjat les que mhan fet ballar. Guardo un record agradable daquell Dijous Gras que vaig estar en mans femenines tota la nit! Quin orgull, qui sap, potser sc el primer drac portat exclusivament per dones. La veritat, tot i ser poques, van deixar el llist ben alt. Aprofito aquestes lnies per engrescar totes les carranqueres perqu provin de convertir-se en les meves portadores i bastaixes. Jo estar encantat. Ah! I per qui no shi hagi fixat mai, a casa meva els pantalons no els porto jo, doncs acostumo a portar una petita faldilla anomenada fald.

De bon pair
HERBOLARIUM
Herbolarium s un documental dAntrtida Produccions ems per TV3 i C33 que entrellaa les histries de dos personatges referents i alhora ben contraposats de Catalunya: la vida duna de les ltimes trementinaires i la vida de linvestigador i botnic Pius Font Quer. Un documental realment interessant on es plasmen, per una banda, els interessos comuns daquests dos personatges sobre la necessitat de saber, de conixer i de difondre les propietats de les plantes medicinals. Daltra banda, el documental tamb contraposa lestil de vida i lobjectiu de cadascun dels protagonistes respecte aquesta recerca naturalstica: ls de lexperincia de les trementinaires en la preparaci dels remeis casolans per tirar endavant leconomia familiar es contraposen amb els objectius de Font Quer, amb un inters cientfic per descobrir i catalogar tota la flora del Mediterrani occidental per tal de recollir-la i difondre-la com fins mai ning havia fet. Tant luna com laltra veuen interrompudes les seves activitats quan esclata la Guerra Civil Espanyola, i finalment, entre els anys 50 i 60, les dones trementinaires abandonen la seva activitat davant els nous avenos medicinals, com la penicilina. Font Quer, a pesar de no poder aconseguir plenament el seu objectiu de catalogar tota la flora mediterrnia, publica un manual de referncia sobre plantes medicinals altament reconegut, anomenat Dioscrides que, de manera amena i alhora rigurosa i cientfica, recull tots els seus coneixements sobre aquestes plantes i potser sense proposar-sho, tamb deixa escrita tota aquella experincia que les trementinaires van transmetre anant de poble en poble, creuant valls, ports i muntanyes. Podeu veure el documental a: http://www.tv3.cat/videos/913959/Herbolarium

De mal pair
CRISTIANISME I TRADICI
La cultura on vivim s simblicament cristiana. Aix va ms enll de les prctiques religioses de cadasc. Sense anar ms lluny, el nostre calendari (i el de tot Occident) semmarca dins la religi cristiana. Per aix fem vacances per Nadal i Pasqua. Per malgrat reprodum aquestes pautes en pro de la tradici, no podem oblidar que aquestes tenen un origen pag. A finals de desembre se celebrava el solstici dhivern (daqu que encara donem cops de bast a un ti) i la Pasqua respon a les festes dinici de la sega. Si duem la tradici a nivell local, trobem prctiques de cultura popular lligades a la religi catlica i per extensi, a lEsglsia. Un clar exemple el tenim en lAnada a Ofici de la Festa Major. Sens diu que vivim en un estat aconfessional, per la quotidianitat de totes nosaltres no respon a aquesta premissa. I s que el mateix consistori participa daquest acte essent escortat, des de la Paeria fins a lEsglsia, per la majoria dentitats de cultura popular per escoltar la missa en honor al sant de torn. Sincerament, que avui en dia es doni suport institucional i popular a un acte religis (sigui quin sigui) no fa justcia a la gran quantitat de collectius maltractats (dones, homosexuals, etc.) per les creences dalguns. Mantenir certes prctiques o costums simplement perqu shan fet tota la vida no s massa coherent. La tradici ho s en tant que aix la viuen i la gaudeixen les persones que la fan possible. Per tant, est en transformaci constant, doncs est estretament lligada al context histric i cultural. Si no fos aix, encara es pagaria el delme o penjarem els alquimistes a la Plaa Major per heretges!

ge Ge l ga g nt es ant Agr s e u S ho con res pac ego el E mo ei d i ns s ls sex x c e C de ge t ual ap at Co ga em s pa alu ll nt ps en rel nya es l l , s s can mbi a de no hi vi t re en, cata l si . s

te ix en !

TENADONES?
LILIT, una figura en loblit Per
Alg sap qui s Lilit? A alg li sona aquest nom? I si parlem de la creaci, a alg li sona el nom dAdam? I el dEva? Estic segura que la resposta s afirmativa, oi? Doncs tamb ens hauria de sonar el nom de Lilit, ja que... Atenci! Va ser la primera dona que Du va crear i que s citada a la Bblia com a tal! Sembla mentida que una notcia daquest caire no shagi vist mai a la capalera dalgun diari important. Per qu no se sap massa cosa sobre aquesta figura? Per qu ha estat ocultada? Maventuraria a donar la resposta; espero no ser massa agosarada... Diria que no sen sap res perqu dhaver estat aix, la histria sobre la necessitat de les dones respecte dels homes hagus ferit la sensibilitat duna societat que ha estat envoltada de matisos patrialcals per tot arreu. I dic aix no perqu Lilit fos la primera dona creada, sin perqu va ser la primera que va plantar cara a un home, que li va dir que no, que el va rebutjar. Una dona lliure, valenta, ferma i amb decisi que no volia lligar-se a ning i que seguia el seu instint. Lilit no va voler sotmetres a les ordres dAdam, ni va voler tenir relacions amb ell; ella volia fer la seva i a la seva manera, no com li manessin. Creieu que hagus canviat el rumb de moltes creences que hi ha en la nostra societat si shagus fet saber des de bon principi una histria com la de Lilit? Jo crec que s. Crec que el paper de la dona no hagus estat tan subjecte a la submissi i que moltes dones haguessin decidit plantarse ms duna vegada quan, per contra, la seva veueta interior els hi deia: aguanta, aguanta. Per la histria no acaba aqu, no. Adam es va sentir tan ferit -penseu que la situaci va posar en dubte la seva masculinitat- que Du va decidir que Lilit fos desterrada a una mena dinfern on va patir el cstig de perdre els fills que sengendraven, fruit de la seva relaci amb els dimonis amb qui sembolicava en el seu hbitat infernal. Aix que cada cop que donava a llum, les criatures morien, i aix que podia parir fins a 100 fills en un dia! No s just que per rebutjar una persona shagi de castigar a alg tan severament. No s just que la llibertat de decisi i determinaci tingui aquest preu. Lilit, a la llegenda, va ser castigada i desterrada, aix com tamb ho va ser en el curs de la histria, on rarament sha esmentat aquesta figura i, si sha esmentat, no ha estat per donar a conixer un possible model a seguir.

pe r

curiositats
Les juntes de les diferents Associacions de cultura popular que formen Seny Major (Associaci dAmics de Sant Mag, Band Tokades, Bombollers, Campaners, Colla Sardanista, Carranquers, Geganters i Trabucaires) estan constitudes, principalment, per representants masculins. Aix, els crrecs de president/a, secretari/a i tresorer/a estan ocupats un 80% per homes i un 20% per dones.
(Consulta feta a les diferents entitats)

10

rika Bondia, psicloga

Paritat?

u ba Ti . i nt. .. ca me n ran rra dem ue Car e o nt p , di nes de in, ona a d ho ampa t i don o ivi e v es s c mor ue om t art an le e s q s h mor a p mp de s d ade l l . ca ns oc ll unt i e o a tat ) s cio s t ata if r s a iu vera Le fun el s b el d abe vell la c Cer e s s ar e le ic s l si de art de rs d p a ne de rep gon ber s a ov mpa a e a m Un s S s a a l n (Ca

11

DONES I CASTELLS

Per membres castelleres de Margeners de Guissona

Actualment ning qestiona la presncia de la dona en el mn casteller. Per la seva introducci s ms recent del que ens pensem. Hi ha referncies del segle XIX que parlen de castelleres, sempre nenes, que pugen als castells, per en ocasions exepcionals o lligades a lambient festiu dactuacions concretes. A mitjans i a finals dels anys 70, les nenes dels Bordegassos de Vilanova sn les primeres que comencen a pujar al tronc, per encara faltaven uns anys perqu la situaci es normalitzs. No s fins el 1979 que neix una colla que compta amb la dona com a membre del seu equip, de la mateixa manera que ho fa amb els homes. s a Terrassa, fora la zona tradicional, on el Minyons de Terrassa inicien la seva aventura castellera. La colla, no noms estava ja integrada per homes i dones, sin que, a ms, es va formar una colla parallela, on la composici era ntegrament de dones: Les Minyones. Al cap de tres anys, per, la colla femenina es dissolia per la dificultat de compatibilitzar les actuacions duna i altra colla i, en part, perqu la presncia de dues colles diferenciades dins duna mateixa, era gaireb un sense sentit en un moment en qu ja es comptava amb persones dambds sexes per a la construcci dels seus castells. No s una casualitat que aquest fet es dons en aquesta colla, ja que com que la majoria de components eren menors de 20 anys, es considerava totalment lgic i normal. La dels Minyons, per, no era la mateixa realitat que es vivia en altres colles. La dona castellera s la que t el dinar preparat a casa quan lhome arriba dactuaci, s un comentari que illustra el que es respirava en aquell moment. En alguns casos, alguna dona castellera havia estat apartada de la pinya per algun membre duna altra colla amb cara de qu hi fas aqu? No s una qesti de masclisme, senzillament, sexplica perqu, en aquell moment, la presncia de la dona en el fenomen casteller no es contemplava en moltes colles tradicionals que durant 190 anys havien tingut els castells com una activitat exclusivament masculina, reflex del rol que desenvolupava la dona en la societat daquell temps. Poc a poc, la incorporaci femenina es va normalitzar al mn casteller, que es va adonar dels avantatges que suposen la lleugeresa i finesa i el fet que, normalment, les nenes maduren abans que els nens, fet que els permeten ocupar amb ms facilitat els pisos superiors dels castells. La dona ha canviat els castells, sha substitut la fora per la tcnica i aix ho canvia tot. s complicat pensar en sostres com el 3 de 10 amb folre i manilles sense el paper de les dones. Veiem doncs, que el paper de la dona ha anat guanyant terreny en els castells, per sabem que tamb ha estat aix en la resta dmbits socials i professionals. Pensem que sempre es pot fer ms, per una colla s un petit mn i la igualtat hi guanya la batalla. Essent aix, ens qestionem el valor daquests canvis i veiem que la dona ha estat una aportaci favorable que, a ms, ha trencat un estereotip molt lligat no noms a raons socials, sin a altres ms naturals com s el pressupsit duna activitat guiada per la fora. Potser som optimistes, per veiem en aquest canvi un exemple que ens fa creure en la possibilitat daltres canvis. Diuen que aquest s el segle de la dona i la tecnologia, per tamb veiem que sn temps durs, i quan els bns comencen a ser escassos, la cultura i els moviments socials poden caure de les primeres pgines. Ja hem estat protagonistes duna millora social, i desprs qestionem: per qu no podem ser-ho daltres? gaireb tots es passegen en parella i, curiosament, sempre amb una parella del sexe contrari. A dia davui, podem dir que els gegants i les gegantes sn noms heterosexuals? Us heu demanat mai per qu no veiem parelles de gegants homes o parelles de gegantes dones? No existeixen els gegants i les gegantes homosexuals? Potser aix de lhomosexualitat noms s cosa de gent dalada corrent? Es diu que els primers gegants tenen relaci amb la religi; sembla que antigament es passejaven pels carrers amb lobjectiu datraure el poble i ensenyar figures i escenes sagrades. Ah! Potser ve daqu i els gegants i les gegantes encara tenen arrelat aquest cristianisme ro i sovint homfob a les seves nimes que els limita que salliberin? Ja nestem tips i tipes de veure gegants de barretina i aixada o gegantes de falda i manteta! Des de La Figuera, un mitj que dna veu a tothom i a totdon, demanem als gegants i a les gegantes homosexuals que surtin de larmari i saltin al carrer a fer voltes i voltes, sense complexes. Sisplau, actualitzem el mn dels gegants! No cal donar-hi moltes voltes, la cultura popular tamb ha de ser suceptible de ser renovada! Oi?

GEGANTS I GEGANTES, SORTIU DE LARMARI!

Associaci de Gegants i Gegantes Homosexuals

Qui no ha quedat mai bocabadat amb la presncia de tals personatges? Els gegants i les gegantes, aquests ssers destatura exagerada que es passegen pels carrers de tants i tants pobles per celebrar qualsevol esdeveniment celebrable. Sempre acompanyats daquella msica tradicional que es repeteix dins els nostres caps hores i hores, ms o menys afinada. I, amb admirable bona cara i sense marejar-se -Du ens guardi duna vomitada des de les altures-, van fent voltes i voltes, incansables. El mn geganter forma part de la tradici catalana des de fa molt temps -a Catalunya hi ha ms de 2.000 gegants!- i, ens ho sembli o no, els gegants i les gegantes influieixen en les nostres vides ms del que ens imaginem. Qui no t un gegant de referncia a la seva vida? No ens enganyem, tots portem un gegant a dins! Uns ben alts, altres ben elegants, altres de poble i altres de camp, alguns mig vestits i altres mig despullats, per,

12

13

Sortien carregades, a peu i preveure les necessitats era difcil, a ms, tornaven carregades dencrrecs dels vens. Amb les millores de les vies de comunicaci i el transport pblic, lofici de trementinaire va millorar. Alguns remeis de les trementinaires TREMENTINA. Resina extreta del tronc del Pi roig (Pinus sylvestris), a la qual se li podia afegir cera, oli doliva o llard de porc, per aconseguir diferents textures i era la base de diferents ungents, pomades i blsams. Semprava per cicatritzar, treure punxes, dolor, cops, torades, picades, netejar infeccions. De la seva destillaci nobtenien: PEGA NEGRA. Pasta resinosa. Aplicada directament era utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocaci. ESSNCIA DE TREMENTINA O AIGUARRS. CORONA DE REI. s una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar, i per a parar les hemorrgies de certes ferides. ESCABIOSA. s sudorfera, i es pren per depurar la sang i per quan es tenia el xarampi. HISOP. Anomenada igual que la slvia herba de les dones pel seus usos prpiament femenins. La dita popular diu: Dues cullerades de flor dhisop tornen la mare a puesto i la filla a lloc. OLI DAVET. s dirtic i vulnerari. Les seves aplicacions sn per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, i per a les llagues destmac. OLI DE GINEBR. Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar. OLI DEL TIFUS. Oli compost per ms de 50 herbes; molt sollicitat durant els diferents brots de lepidmia.

ORELLA DS. La infusi de les fulles s bona per guarir la tos i el constipat. Macerades en oli sutilitza per les morrenes. SALSUFRAGI. La infusi de la planta la recomanaven pel mal de pedra i infeccions dels ronyons. SLVIA. De Salvare, ho guareix tot. TE DE ROCA. Amb la planta florida sen fa una infusi pectoral i estomacal. SERPILD o SERPOLET. Amb aquesta farigola de muntanya feien una infusi digestiva i bona per la tos ferina. TABAC NEGRE. Les trementinaires elaboraven amb les fulles un remei (cataplasma) que guaria la diftria i el tifus. Us informo tamb sobre el precis Museu de les Trementinaires situat a TUIXENT (Pl. Serra del Cad, 1 25717 - Telfon: 973 37 00 30 - Correu electrnic: museu@trementinaires.org), que forma part de la Ruta dels oficis dahir, promoguda pel Consell Comarcal de lAlt Urgell. La visita a aquest museu us permetr conixer millor qui eren les trementinaires, quines herbes i remeis comercialitzaven o com organitzaven les seves rutes. A les afores del poble de Tuixent, a la crulla amb la carretera de la Seu dUrgell, tamb trobareu el Jard de les Trementinaires. All podreu veure i conixer in situ les principals caracterstiques i usos de les plantes que feien servir. Lentrada sofereix conjuntament amb la visita al Museu. I vosaltres, ja teniu la ruta preparada?

LES TREMENTINAIRES Dones valentes que dominaven la saviesa de la salut i els remeis tradicionals
Per Astrid van Ginkel. Fitomon.com, Cervera Localitzat a la zona de La Vansa-Tuixent (Alt Urgell), lofici de trementinaire era realitzat principalment per dones. Histricament podem situarlo entre els anys 1875 i 1984. El coneixement daquest ofici es deu grcies a la transmissi oral, la mateixa que empraven entre elles per a mantenir aquest coneixement popular. En qu consistia doncs lofici de trementinaire? Es tractava de viatjar, un o dos cops lany, per Catalunya venent remeis entre ells la trementina, daqu ve el nom, juntament amb te de roca, orella ds, serpolet, milfulles, hisop, tell, salze, oli davet, oli de ginebr, oli de serp, xarop de sac, ungents, i una llarga llista. Si ens hi fixem, aquests remeis no es trobaven a la plana on baixaven.

Habitualment, seguien una mateixa ruta i la relaci propera amb els seus clients afavoria que les acollissin a casa seva. Les rutes eren cap a La Seu, Berga, Solsona, Lleida, Tarragona, zones de Girona, Vall dAran, Pallars, i fins i tot cap a lArag o el sud de Frana. Sortien per parelles, una experta i una aprenent, desprs de la matana del porc i/o a la tardor, i la durada podia oscillar entre uns dies i fins i tot mesos. La resta de lany que no feien la venda ambulant, recollien, cultivaven a lhort i preparaven els seus remeis. Aix suposava una amplia cultura de les herbes, on trobar-les, quan recollir-les, les seves virtuts humanes i animals, quins preparats fer i com, quan i com utilitzar-los... La histria daquestes dones dOssera, Cornellana o Tuixent, era dadmiraci. Eren dones valentes, fortes, bones comunicadores i amb memria per recordar tots els usos, portadores de remeis naturals, molt esperades i justes amb el cobrament. La preparaci del viatge era un enrenou. Farcells plens de trementina, ungents, olis, herbes seques, pega negra, balana romana (statera), una muda, documentaci, un ganivet, i alguna coseta per picar.

14

15

Folklorista catal

BUTLLETA dINSCRIPCI a lAssociaci de Dones Progressistes de la Segarra

Es fa sentir

De la festa eliminaria el...

COGNOMS i NOM: ADREA: NMERO DNI: TELFON DE CONTACTE: CORREU ELECTRNIC: PAGAMENT QUOTA: 20 /any DATA:

Cal fer-la arribar a lAssociaci de Dones Progressistes de la Segarra, a ledi ci de Renfe, s/n de Cervera i contactarem amb vost

16

SOLUCI DELS JEROGLFICS (PGINA 16)

POBLACI: DATA NAIXEMENT: SIGNATURA:

Folklorista catal. Joan Amades Es fa sentir. Carranca De la festa eliminaria el ... Trabuc

lafiguera.r@gmail.com

adones.progressistes@gmail.com

Edifici Renfe, s/n - 25200 Cervera http://revistalafiguera.blogspot.com/