ACTA DE LA REUNI DE LES ENTITATS DE MEMRIA

Dia i hora: 19 hores del 18 de juliol de 2011 Lloc: seu de l'Amical de Mauthausen i altres camps, carrer Sils, 1 baixos, Barcelona Assistents: Associaci Catalana dExpresos Poltics del franquisme Associaci Pro-memoria als immolats per la llibertat a Catalunya (Llus Serra.) Associaci per a la recuperaci de la memria histrica de Catalunya (Manel Perona, Nria Gallach) Amical de Mauthausen i altres camps (Rosa Toran) Associaci Memria i Histria de Manresa (Joaquim Aloy) Associaci de vctimes de la repressi franquista a Tarragona (Montse Gin, Josep Viana) Comissi Memria Histrica EUiA (Felipe Moreno) Asociacin de hijos y nietos del exilio republicano (Sonia Subirats) Amics de Ravensbrck (Anna Salls) Amical de Catalunya d'antics guerrillers espanyols a Frana (Llus Mart Bielsa) Comissi cvica per la recuperaci de la memria histrica de Terrassa (Enric Cama) Arxivers sense fronteres (Salvador Cabr Llobet) Comissi de la Dignitat (Pilar Rebaque) Memorial dels treballadors/es de SEAT (Carles Vallejo Caldern) Fundaci Cipriano Garca de CCOO de Catalunya (Javier Tbar Hurtado) Associaci de la Memria histrica del Baix Llobregat (Paco Ruiz) AHMER (Llus Burs) Com a convidat, assist Antonio Martn, de l'Associaci catalana de juristes demcrates Intervencions: Enric Pubill: la reuni est convocada a petici de moltes entitats, algunes de les quals s'han excusat per raons de llunyania. No ha hagut nomenaments, per tant els crrecs actuals, per haver acabat el seu mandat, ho estan en funcions, per aix no significa que estiguin mancats de fora moral. Des de la constituci del nou govern, ara fa sis mesos, l'nica reuni convocada pel Memorial va ser per comunicar el tancament de l'espai de Via Laietana. nicament ha parlat amb el Sr. Auladell dues vegades, una quan es tractava de cercar un nou local, i laltra al Parlament de Catalunya, quan va demanar a la seva presidenta pel futur del Memorial, en presncia del Sr. Auladell, que va respondre amb vaguetats. Tots els intents, 10 o 12, daconseguir una entrevista amb ell han resultat fallits. Aquesta situaci de paralitzaci del Memorial i dinfructuositat en les peticions de reuni s la que han motivat la convocatria davui, no amb intenci diniciar una guerra, sin de posar fil a lagulla cara a les accions que puguem endegar el proper setembre, quan hagi ms informaci sobre el futur del Memorial. Tamb caldr pensar en convocar a ms entitats, les que no estan ara presents al Consell de Participaci. Manel Perona: s important tenir en compte que la Llei del Memorial est inclosa en les modificacions previstes a la Llei mnibus i que, segons lesborrall, el Consell de Participaci quedar redut de 60 a una vintena dentitats. Josep Viana: Pel que fa al Memorial, la Llei mnibus concep treure continguts a all que no

interessa i estar en mans del que vulgui ladministraci, en definitiva, no manifestar de manera directa el reconeixement a les vctimes. Al setembre, caldr fer un esfor contundent, per fer palesa la importncia del Memorial. Enric Cama: La nica convocatria oficial des del Memorial va ser per comunicar nicament el tancament de la seu. Fins ara no sha endegat lestructura organitzativa, fet que ca entendre com una estratgia de paralitzaci, a lespera de fer les noves lleis. El nomenament del director pot ser que es produeixi al setembre, quan lestructura del Memorial estigui prou aprimada. Cal considerar tamb que es tendir afer disminuir la memria antifranquista i a primar les commemoracions (ns un exemple la commemoraci del centenari de Joan Sales i la supressi de les exposicions sobre latemptat del Papus i la lluita antifranquista a la Universitat. Ats que la majoria parlamentria ens s desfavorable i que la Llei mnibus es retardar, com a mnim, dos o tres mesos, a causa de la seva fragmentaci i els pactes, cal pensar en fer una convocatria ms mplia a les entitats i fer arribar les postres reivindicacions als grups parlamentaris. El primer que hauria de fer el govern s discutir, ja que no es pot canviar el Memorial sense consultar. Pilar Rebaque: Cal fer present a les institucions que la participaci de les entitats en el Memorial no costa un duro, i que no es pot permetre que es retalli el nombre dentitats dins el Consell de Participaci, ans al contrari, cal ampliar-lo. Carles Vallejo: Les anlisis fetes fins ara sn encertades. No podem ser ingenus, ja que la disminuci del nombre dentitats respon a raons i afinitats poltiques. Cal refer relacions amb el mxim nombre dentitats memorialstiques i endegar accions emblemtiques. Llus Burs: sembla que tinguem els mateixos problemes que fa 50 anys i que esperin a qu no quedin protagonistes directes. Un pas democrtic no es pot permetre posar barreres a la memria de la lluita democrtica. Joana Ortega va usar un exemple inadequat, en recordar un parent seu afusellat pels republicans. Justament aquests fets haurien desperonar encara ms la lluita contra els feixismes. Llus Marti Bielsa: Coneixem que la Llei del Memorial fou aprovada pels pls pels que ara governen, els quals, a lespera de guanyar, farien aleshores el que els dons la gana. Cal pensar el qu farem quan ens facin fora del Memorial i com plantarem cara. Una possibilitat s crear una coordinadora nacional legalitzada de les entitats vctimes del franquisme que estigui alerta de tot el que faci el memorial. Presumiblement faran sorgir un nou santoral catal i pels republicans ni aigua. Javier Tbar: No ens haurien de sorprendre els pactes poltics que es poden donar amb la Llei mnibus i, daltra banda, tenir en compte que estem en una fase descendent de la memria histrica, que havia eclosionat a patir de lany 2000. Cal tenir molt clar que les entitats formem part de lmbit civil i que podem tenir una organitzaci al marge de les institucions, sense que aix no signifiqui no participar. Haurem de saber qui escollir les entitats del Consell de Participaci i amb quin criteri, i quins seran els rgans de govern del Memorial. Enric Pubill: La Direcci General del Memorial va ser qui va nomenar les associacions que formem part del Consell de Participaci. Segons la llei actual, sn nomenades pel Govern (Conselleria), a proposta de la Junta de Govern. Manel Perona: Ats que estem davant un intent de desaparici del Memorial (un exemple s lincompliment de la Llei de Fosses), cal fer pressi a travs dels mitjans de comunicaci. Cal fer pinya i desmuntar el tpic econmic, ja que amb pocs diners es pot fer molta feina. Al setembre, caldria fer una convocatria mplia dentitats i donar-hi ress. El Memorial no s el govern, sin les entitats i s el govern qui ha destar al seu servei. Josep Viana: Des de la Mesa de Catalunya sha enviat, fa tres o quatre mesos, una carta a la Consellera Ortega, plantejant-li tot el que ara tractem, sense resposta. Ladministraci s la primera que sap que no s una qesti econmica, ja que les entitats actuen de forma altruista; nicament s un argument cara al pblic. Cal fer una assemblea ben preparada i no aturar-nos, si no volem que ens esborrin de lmbit de la memria i de la ciutadania.

Francisco Ruiz: El govern t molts fronts oberts, i cal obrir-li tamb el front memorialstic, per un cam independent de les institucions. Entrar, en la situaci actual, dins del Memorial, s obrir una divisi entre nosaltres. Abans de lexistncia del Memorial, havia petites divisions entre les entitats, ara es tracta dobrir un front de les entitats de memria, dideologia desquerres, contra un govern de dretes. Cal convocar a totes les entitats, sigui quina sigui la seva importncia, sempre i quan estiguin legalitzades, comptant amb la Mesa de Catalunya, i fer pressi poltica, amb accions concretes (escrits a Joana Ortega, comunicats de premsa, concentraci...). De la reuni cal sortir amb la idea que cal entrar en combat. Nria Gallach: refrenda la necessitat duni, en el front com de la lluita antifranquista. La inquietud actual ja sha manifestat reiteradament a la Mesa. Carles Vallejo: Cal crear un espai obert a noves propostes (joves, associacions vens...) , amb nous mitjans (espai web...), sense que necessriament hagin de ser entitats legalitzades. Javier Tbar: Refrenda la idea que estem en una fase descendent i que cal obrar amb realisme. Cal endegar una poltica daliances, oberta a tots els membres del Consell de Participaci i fer servir la coordinadora dentitats com a un instrument. El primer que cal definir sn els objectius. Sonia Subirats: La seu de la Via Laietana era en centre de referncia per a conferncies, cursos..., per tamb disposava darxiu, on la seva associaci havia dipositat entrevistes, fotografies... Cal esbrinar on es troba i quin ser el futur daquest material. Pel que fa al retard en el pagament de les subvencions, tamb cal saber quan pagaran el 30% restant, ats que el 70% lhan rebut a travs del sistema bancari Confirming. Joaquim Aloy: Ates que en el Consell encara estem en funcions, cal aprofitar aquest instrument, ja que cada dia que passa fa la situaci ms difcil. El pacte del govern amb el PP significar una reducci del paper del Memorial Democrtic. Hem de guiar-nos pel pragmatisme i actuar rpid, deixant la plataforma o coordinadora com a un pas segent. Manel Perona: Aclareix el tema de les subvencions, en el sentit que segons la resoluci pot haver de 18 a 24 mesos de demora, des del moment que satorguen. Un cop passa cada expedient de subvenci al departament dEconomia, se li adjudica un nmero dordre, i els referits al Memorial estan a la cua. De les 3 partides del Memorial, lordre de prioritat s: personal, manteniment amb la corresponent reducci- i, en darrer lloc, subvencions i inversions. Cal demostrar a la Generalitat que les entitats no treballen per a les subvencions. Josep Viana: cal cercar aliats i saber quins sn els adversaris. Poden fer-se allegacions a la Llei mnibus a travs dels parlamentaris, als quals hem de fer arribar les nostres propostes. Enric Pubill: Com a conclusions, es pot concretar una altra reuni, a mitjan setembre, la tramesa de protestes al Parlament, a Joana Ortega..., denunciar als mitjans de comunicaci i organitzar un acte massiu i obert. Cal seguir reivindicant el Memorial, per denunciant les mancances. Rosa Toran: Ates el temps que falta fins el setembre i que poden produir-se nous esdeveniments, caldria concretar, des dara, alguna acci que simbolitzi la unitat i el sentiment de les entitats reunides, com a primer pas per endegar noves accions a partir de setembre. Proposa realitzar una nota que resumeixi els continguts daquesta reuni, amb la finalitat denviar-la a la premsa, als organismes institucionals (govern, parlamentaris...), a la resta dentitats del Consell de Participaci, a ms de fer-ne difusi a travs dels mitjans de cadascuna de les nostres entitats.

Acords Fer el comunicat, de la redacci del qual sencarregaran Javier Tebar i Rosa Toran. Convocar la propera reuni pel dimarts 13 de setembre, a les 19h. al mateix local de lAmical de Mauthausen i altres camps.

Acta redactada per Rosa Toran.