EDITORIAL

sumari
AJUNTAMENT El govern dels darrers anys Centre de visitants del girons ENTITATS Cirurgia esttica GEGANTERA OPINI. LAjuntament, la casa de la vila CULTURA Exposicions Exposici: Emlia Xargay Les activitats de la Biblioteca Les nits del coro Despierta ya! vives o sobrevives ? Mrius Torres Espai 2,0 DOSSIER DHISTRIA La villa del pla de lhorta QUADERN DAPUNTS ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti AMPA Carnestoltes David Saulina La dona i lesport NATURA Montserrat - Sant Jeroni SALUT Els parsits dels peixos VIATGES De badoc per la Xina ESPORTS. UES THE SARRI NEWS 4 8 10 12 14 16 17 19 20 22 26 28 38 39 41 42 44 46 49 52 56 59

La villa romana del pla de l'Horta

parlemDESARRI
Consell de Redacci: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Caigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, ngel Garcia, Quim Llunell, Assumpci Vila, Eva Martnez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja. Correcci lingista: Toni Ruscalleda Agraments: Ajuntament de Sarri de Ter, Diputaci de Girona Han collaborat en aquest nmero: Llus Aymerich, Roger Torrent, Albert Rosa, Amics Gegants, A.V.Sarri de Baix, Cristina Vicedo, Anna Sala, Sergi Torrent, Mireia Mas, Llus Palah, Montse Lpez i Nuri Senen, Ampa EBM Confetti, CEIP Montserrat, Ampa CEIP Montserrat, Llibertat Turbau, Emili Marco, Francesc Rami, Guillem Mallola, lex Jaime. Disseny i maquetaci: Merc Soler / Estudi Grfic David Coll Tel.972 220 154 Impressi: Impremta Pags Subscripci anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Fotografia aria de la villa romana del pla de l'Horta, cedida per la UdG. LA REVISTA JA S A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAM LA COLLABORACI DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista ledita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarri de Ter, Consell de Redacci) amb el suport i financiaci de lAjuntament de Sarri de Ter.

El consell de redacci de Parlem de Sarri no es responsabilitza necessriament de les opinions signades.

a finalitzat la quarta campanya d'excavacions de la villa romana del pla de l'Horta amb troballes notries i importants. Estem davant una villa suburbana de grans dimensions, que es remunta al s.I a.C. i que t els seus orgens en l'poca en qu els romans es traslladen a Gerunda i es reparteixen el territori al peu de Kerunta i el Castellum Fractum, fortificaci situada dalt la muntanya de Sant Juli de Ramis. Els treballs dels arquelegs de la Universitat de Girona de la darrera dcada s'han centrat en esbrinar l'ocupaci del territori que nodria el poblat de Sant Juli i en conixer com es va abandonar Kerunta per construir Gerunda. A la fi, tots els enclaus resulten lligats i un explica l'existncia de l'altre. s important realitzar una visita al Castellum Fractum, espai musetzat de la muntanya de Sants Metges, per entendre el territori en el seu conjunt, com el pas del Congost esdev el lloc obligat pel control de la vall de Sarri, del riu Ter i de l'Empord. Mercs a la insistncia i constncia de l'arqueleg sarrianenc, Llus Palah Grimal, sobretot en la recerca de fons per portar a terme aquesta investigaci de quatre anys vinculant-ho en un projecte ministerial i un conveni on intervenen la UdG, la Diputaci de Girona i l'Ajuntament de Sarri de Ter, la represa de les excavacions, iniciades els anys 70 del s.XX, s'ha fet de manera exhaustiva i cientfica. Aquest s per tant un punt de no retorn i, s d'esperar, que una propera declaraci de la villa com B Cultural d'Inters Nacional, li garanteixi fons suficients per a properes excavacions i una completa musetzaci. No tothom veu de bon grat les excavacions. Per alguns la cultura, la recerca i conservaci del patrimoni com, s'ha de posposar per temps de bonana. Tenint en compte que una gran quantitat de recursos amb qu compta la salvaguarda del patrimoni s el fams 1% cultural lligat a la despesa en infraestructures que fa el Ministeri de Fomento i que a aquest programa no s'hi accedeix si no es compta amb un b declarat BCIN, saludem la iniciativa del govern municipal d'iniciar la tramitaci la villa romana del pla de l'Horta com a BCIN, per garantir recursos en el futur, amb independncia del pressupost municipal. Una bona gesti del patrimoni cultural d'un poble s una font de riquesa i un atractiu turstic de primer ordre. Estem davant d'un gran monument, que pot formar part d'un circuit cultural el qual expliqui els orgens romans de Sarri de Ter, Sant Juli de Ramis i Girona en el seu conjunt, lligant d'aquesta manera la ciutat amb el territori.

p DS_3

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

EL GOVERN MUNICIPAL DELS DARRERS QUATRE ANYS

Llus Aymerich Vials. Primer Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarri de Ter
Portaveu del grup municipal de CiU
ment aquella lleialtat i fidelitat que ens ha caracteritzat en la gesti del nostre Ajuntament, s'haur utilitzat la feina feta des del govern local com si hagus estat obra d'un sol grup, sense recordar que ha estat feta conjuntament per ambdues formacions poltiques. Hi haur hagut encerts i potser tamb desencerts, en les tasques i decisions municipals, aix com accions treballades amb ms o menys energia per part d'alguna de les persones o formaci que hem constituint el govern municipal. Fins i tot potser tamb s'han aconseguit coses que no sn mrit exclusiu de ning i ni tan sols del nostre ajuntament, sin d'altres administracions superiors que han actuat en el nostre municipi, tenint clar que ha estat el nostre ajuntament qui ha aplanat el cam per a la seva execuci. s cert que per guanyar les eleccions, tots els grups municipals han aplicat les seves prpies estratgies per fer notar les seves virtuts i capacitats, minimitzant les dels grups adversaris a fi d'aconseguir els objectius que s'han proposat i poder aplicar llurs idees i teories per governar el nostre poble. En el moment qu ho estic escrivent no s quin haur estat el resultat del 22 de maig, no obstant aix, sn les urnes que decideixen i el seu resultat ser el que haurem de respectar. En qualsevol cas, el que realment tinc ganes de ressaltar en aquest espai, s que malgrat tot, han estat quatre anys al servei del poble, quatre anys de treballs intensos i de grans satisfaccions, per tamb d'importants frustracions. I s que ens ha tocat viure i governar el nostre poble en un perode de grans dificultats econmiques que no ens han perms desenvolupar molts dels projectes que tenem plantejats. Aquesta s un a situaci coneguda per tothom perqu, ja sigui en la

Inauguraci dels carrers del Camp dels Socs (Pla Renoc)

es del mes de juny de 2007 fins al mateix mes de 2011, han estat quatre anys d'un govern de coalici amb un pacte dels grups d'Esquerra Republicana de Catalunya i de CONVERGNCIA I UNI. Va ser un pacte signat pels responsables d'ambds grups, un pacte amb comproms d'estabilitat i per a constituir un govern fort. Duran aquests quatre anys s'ha evidenciat l'estabilitat del nostre govern, de la mateixa manera que s'ha palesat la seva fortalesa. Tot aix ha estat possible grcies a la ferma voluntat de complir els nostres compromisos i de sentir-nos solidaris en les decisions preses collegiadament dins l'equip de govern. El pacte signat per les dues formacions poltiques eren el clar reflex de la voluntat de canvi expressat en les urnes. Amb aquesta lectura dels dos grups municipals, s'arrib al govern de coalici d'aquests passats quatre anys, la qual cosa, desprs de sis mandats de majoria absoluta, ha vingut a demostrar que sempre s saludable un govern compartit amb

dues formacions poltiques distintes, que aporten visions, ideologies i maneres de fer diferents. Han estat quatre anys de debats, fins i tot intensos en alguns moments, sobre qestions que moltes vegades han semblat senzilles o de petita importncia, per transcendentals per preservar la fidelitat als respectius compromisos. Aix s la clara demostraci de la voluntat d'aconseguir el mxim per a tots els sarrianencs i sarrianenques. Tot i aix, cal reconixer que no tots els temes s'han vist de la mateixa manera pels dos grups i fins i tot alguns d'ells han provocat situacions de certa tensi que han estat recondudes perqu ha imperat en nosaltres el seny i l'objectiu com que s el nostre servei a Sarri. Hem fet sempre bandera de la lleialtat i s aquesta la que ens ha portat a aconseguir els nostres objectius. En el moment de sortir a la llum aquesta revista far poques setmanes que hauran passat les eleccions municipals i per tant aquells dies de campanya electoral i els que la precedeixen, que potser oblidant momentnia-

4_pDS

AJUNTAMENT Ple infantil

Signatura del conveni amb la Universitat de Girona per la installaci de la Facultat de Medicina a Sarri de Ter

famlia o en l'empresa hem hagut de suportar-la, haventnos-en sortit amb ms o menys xit, per de ben segur, amb prou entrebancs. Deia que de treballs intensos i grans satisfaccions, perqu el nostre poble ha millorat de forma extraordinria. Tot aix ha estat degut a la clara reflexi d'aquest govern en el sentit de que calia treballar pel benestar de les persones, en una visi de futur i tocant de peus a terra, sabent quines sn les necessitats de Sarri de Ter i quines les possibilitats econmiques del nostre municipi. Ha estat pensant en els sarrianencs i sarrianenques, que el nostre poble ha experimentat aquesta millora. Vegi's sin noms algunes de les accions realitzades i aconseguides prioritzant el benestar dels nostres vens i venes: Pensant en la seguretat de la nostra circulaci: S'ha construt el giratori en l'encreuament de la Via Augusta amb el Carrer de les Lloses. S'ha fet un pla de circulaci en el sector de Sarri de Baix i en el del Camp dels Socs. S'han millorat molts dels reductors de velocitat... Pensant en l'educaci dels nostres infants i joves: Es va emprendre de forma immediata l'ampliaci

de l'Escola Bressol, resolent les llistes d'espera. S'han implantat activitats al CEIP Montserrat per afavorir la formaci cvica dels nostres alumnes i per facilitar la tasca educativa dels pares i mares (Escola per a la democrcia, participaci de l'Escola en les activitats del poble, Tastets d'Esports, Escola de Mares i Pares...) S`han fet millores en les installacions dels Centres (renovaci de tota la xarxa elctrica, renovaci de tot el sistema de calefacci...) Pensant en la salut dels nostres vens i venes: S'han fet controls continuats de la legionellosi, del mosquit tigre, de la potabilitat de les aiges. S'han fet campanyes de controls personals de la salut. S'han organitzat xerrades sobre la salut... Pensant en els nostres joves: S'han potenciat les activitats esportives, millorant algunes installacions, construint-ne d'altres. S'han recolzat totes les activitats esportives, culturals i ldiques dels joves... Pensant en la gent gran: S'ha creat el carnet +70 per afavorir els desplaaments intermunicipals amb l's de l'autobs. S'han millorat els serveis socials... Pensant en les persones aturades: S'ha participat en tots els possibles progra-

mes d'ocupaci com la Casa d'Oficis, els Programes Experimentals en matria d'ocupaci (PEMO), el projecte SUMA'T (pla pilot per a joves que ni estudien ni treballen), els Plans municipals d'Ocupaci. S'ha millorat la borsa de treball. S`ha mantingut l'assessorament als nous emprenedors... Pensant en els vens i venes en tant que contribuents: S'han facilitat els mecanismes per satisfer les exaccions municipals. S'han congelat algunes contribucions... Pensant en totes les persones del nostre municipi com a afectades per les grans infraestructures: Hem estat sempre en la defensa de les persones ms directament afectades, estant al seu costat, negociant i gestionant les solucions ms dignes per a elles. S'han negociat i aconseguit compensacions generals pels perjudicis causats... Pensant en la promoci econmica i en el prestigi i futur de Sarri: S'ha negociat i signat un conveni amb el Consell Comarcal del Girons per la installaci del Centre de Visitants en el nostre municipi. S'ha negociat amb l'UdG per a la installaci de la Facultat de Medicina en el nostre municipi. S'han iniciat les excavacions de la Vila Romana que en un proper futur donar

molt valor social i econmic a Sarri de Ter... Pensant en la seguretat de les persones: Hem fet que la nostra policia sigui ms propera a les necessitats quotidianes dels nostres vens i venes. Hem renegociat amb millors condicions el conveni amb l'Ajuntament de Girona per complementar el servei de policia municipal en el nostre municipi. Hem potenciat la creaci d'una ADF, actualment en vies de creaci... Pensant en les dones: S'ha elaborat el Pla Local de la Dona. S'han potenciat activitats per a dones, celebrant el dia internacional de la dona i altres. S'ha implantat el Servei d'informaci i atenci a les Dones (SIAD)... Han estat noms unes pinzellades d'alguna de les accions executades des d'aquest equip de govern de coalici, el qual ha treballat incansablement amb illusi i pensant en el benestar de les persones. Tant de bo que els propers governs treballin amb la mateixa inquietud de satisfer les necessitats de les persones i no amb el pensament posat en la rendibilitat poltica de les accions realitzades per aconseguir un determinat xit en unes properes eleccions. Demano i desitjo per a Sarri uns governants que pensin en el benestar de tots els sarrianencs i sarrianenques.

pDS_5

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

LA TRANSFORMACI
Roger Torrent i Rami
Alcalde de Sarri de Ter

Inauguraci del Centre de Visitants del Girons amb la presncia de tots els alcaldes de la comarca. Foto: Consell Comarcal del Girons.

l meu besavi es deia Joaquim Vila i Carreras. Era nascut a Sant Joan les Fonts i desprs de passar per Bonmat i Valncia va viure a Gelida on treballava de maquinista a La Gelidense, una de les fbriques de paper d'aquest municipi. L'any 1935, en plena Repblica, amb la meva besvia i els seus dos fills (la meva via i el seu germ), van arribar a Sarri de Ter. Provenia, s clar, del mn paperer i arribava al nostre poble per ser el nou encarregat de la fbrica que en Paul Torras i els seus fills, Joan i Francesc, posaven en marxa. L'embri del que desprs seria la Torraspapel i el gruix de la indstria paperera al nostre poble. La del meu besavi s una vida lligada a la geografia del paper. De la fabricaci del paper. De Sant Joan a

Sarri. La histria de la meva famlia, doncs, ha anat lligada en part a la trajectria econmica del poble. No t res d'estrany, al contrari, la gran majoria de famlies i vens de Sarri de Ter han viscut directament o indirecta, totalment o parcial, d'all que durant bona part del segle XX i principis del XXI ens ha caracteritzat: la indstria paperera. Aquest era el model econmic habitual al segle passat. Una estructura clssica heretada dels primers anys de la industrialitzaci que feia que tot un territori, en aquest cas Sarri de Ter, visqus molt lligat a una nica activitat. Grcies a la indstria paperera diferents generacions de sarrianencs i sarrianenques varen poder mantenir les seves famlies. Grcies a la indstria paperera vam poder desenvoluparnos personalment i collectiva.

Amb els anys, per, en el mateix grau que la vida econmica del pas canviava, a Sarri de Ter tamb anvem transfigurant la nostra manera de viure. A les fbriques, algunes seccions i activitats anaven tancant o canviant. Alhora que algunes empreses, fins i tot, es traslladaven fora. En definitiva, el pes de la indstria a casa nostra anava disminuint. I de la mateixa manera que la vida de moltes famlies va lligada a una activitat econmica concreta, tamb el paisatge fsic t relaci directa amb all amb el que ens guanyem la vida. Tant es aix que la coincidncia entre l' inici de l'expansi del mercat immobiliari i sobretot el retrocs d'algunes parts del procs productiu paperer (les ms incmodes, potser) van portar al creixement urbanstic de Sarri. I aix fou com vam passar del

6_pDS

AJUNTAMENT

Imatge del Centre de Visitants del Girons. Foto: AVS

paper al totxo. La resta de la histria s coneguda. Especialment els efectes que, avui, la crisi en el mercat immobiliari ens han portat. I a la fi, ens trobem avui amb una situaci de crisi al sector que ha protagonitzat la vida econmica aquests darrers anys -la construcci- i amb una indstria amb molt menys pes. Sigui com sigui, ens trobem en un moment de redefinici necessria. Qu volem ser? De qu volem viure? Quin poble volem? Sn preguntes recurrents per que en perode de crisi sn ms transcendentals que mai. Podrem dir, en sntesi histrica que estem immersos en un perode semblant al que va portar el meu besavi a Sarri de Ter. Un moment de crisi econmica (i gaireb social i poltica) que hem de saber agafar com una oportunitat per canviar. Una oportunitat per reforar-nos. Fos com fos, per casualitat o per determinaci, Sarri de Ter en aquell moment va transformar-se d'un municipi lligat al camp i als negocis vinculats al transport, a un poble amb un futur dinmic i modern. Un futur industrial. Ara no podem refiar-nos de l'atzar. Ni esperar que les coses passin perqu s. Hem de ser proactius: fer tot el possible per transformar el teixit econmic local per portar-lo all on volem. Per aix cal que, emulant l'es-

pot de moda, ens fem la pregunta clau: Qu tenim? Qu podem oferir al mn?. Que podem aportar als que hem de convncer per a qu facin una inversi a Sarri i no a cap altre poble. Amb l'objectiu clar de crear no noms de dinamitzar l'economia de Sarri sin tamb de consolidar un model de poble. Perqu precisament no volem ser noms un poble residncia centrat exclusivament en ser dormitori ni tampoc podem ser un poble indstria, perqu sempre hi haur polgons ms grans i ms

potents amb els que no podrem competir. Hem de saber trobar un equilibri entre els usos relacionats amb l'habitatge i els usos que ens generin activitat i per tant, riquesa i ocupaci. Un poble per viure i per treballar-hi i si em permeteu, un poble referent. Podem oferir sobretot localitzaci. El lloc que ocupem al mn es el que ens fa fet el que som avui. Un espai estratgic. En un congost clau per a les comunicacions al llarg de la histria i la porta nord a la ciutat ms modernament. I aix es el que hem d'aprofitar. Ja ho hem comenat a fer: el campus universitari de Mas Boscosa, el Centre de Visitants del Girons sn exemples clars del que volem dir. Sarri en el seu conjunt ha de ser un espai clau per l'activitat econmica en aquest sector de l'rea urbana de Girona. I ms concretament l'Avinguda de Frana ha de ser l'eix vertebrador d'aquesta gran estratgia de futur. Hem de treballar en aquesta lnia. Ens calen oportunitats i sobretot ens cal una gran aposta per a sortir de la crisi ms reforats que mai. Treballarem en aquesta lnia. El POUM (en l'aspecte urbanstic) i les aportacions que fem des de la Promoci Econmica seran clau per aconseguir-ho.

NETEJA XEMENEIES GIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33
Sant Jordi, 18 - SANT JULI DE RAMIS - Girons

pDS_7

AJUNTAMENT [Biblioteca Sarri de Ter

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONS

INNOVACI AL SERVEI D'UN TERRITORI
Albert Rosa

Fotos: de Neus Mercader de Rdio Sarri.

E
8_pDS

l Centre de visitants del Girons neix de la voluntat del Consell Comarcal del Girons de proporcionar un equipament turstic nic posat al servei dels municipis de la comarca. I una vegada iniciat el servei, tinc el convenciment que l'objectiu ha estat complert. El CVG situat a Sarri de Ter permet oferir una finestra oberta per al coneixement de la riquesa de la nostra comarca, tan a nivell de patrimoni cultu-

ral, social, natural, histric i econmic. No existeix en el nostra pas un equipament que ofereixi els segents espais: Oficina de Turisme amb Central de Reserves, que ofereix la possibilitat de contractar aquells productes o serveis des de una sola finestra nica. Espai de Gastronomia, on es pot tastar la cuina feta a la nostra comarca, elaborada amb el producte autcton. Espai de botiga, on poder comprar productes de tot tipus fets i

elaborats per petits productors locals. Espai d'exposici, una sala reservada per a exposicions itinerants. En aquests moments, es pot contemplar l'obra de l'Emlia Xargay. Espai de taller, ten per grans com per petits, on s'hi faran diferents activitats enfocades a donar a conixer els oficis tradicionals del Girons. Espai musestic: un viatge virtual grcies a l's de noves tecnologies, que permeten al visi-

AJUNTAMENT

Inauguraci del Centre de Visitants, finals de mar de 2011. Foto: Consell Comarcal del Girons.

tant conixer el present, passat i futur de la nostra comarca, i amb l's d'una tarja personal, poder descarregar-se posteriorment els continguts que ms inters li hagin despertat. Aquest espai ha de suposar un revulsiu per la dinamitzaci social i econmica de la nostra comarca. En uns moments tan complexos com els que ens ha tocat viure, cal fer apostes valentes i innovadores. En el nostra territori el turisme s una de les principals fonts d'ingressos i que genera un gran nombre de llocs de treball. Amb aquest equipament, facilitem que totes les persones que es vulguin acostar a la nostra comarca puguin descobrir totes les riqueses que s'hi amaguem. El Girons s molt ms que la ciutat de Girona, sn 27

municipis que gaudeixen d'un immens patrimoni cultural i natural, que de ben segur ha de captiva al viatger que passa per les nostres terres: la vall d'en Xuncla de Sarri de Ter, les petites ermites de la Vall del Llmena, les Gavarres, les suredes, les bbiles, els Banys rabs de Girona, el volc de la Crosa, el volc de la banya del Boc de Sant Gregori, les gorgues de Canet d'Adri, la capalera de l'Onyar, ..., sn noms alguns dels exemples de la riquesa i varietat del nostra patrimoni. Aprofito l'avinentesa per agrair al poble de Sarri de Ter la gran acollida que ha donat des de un primer moment a aquest projecte, i tinc el convenciment que la illusi i l'empeny posats en la seva creaci, revertiran en benefici dels qui estimem i vivim en el Girons.

pDS_9

ENTITATS

Cirurgia esttica GEGANTERA

Amics dels Gegants de Sarri de Ter

Cornell del Terri, vila gegantera 2011

L
10_pDS

a interrupci hivernal de l'activitat gegantera, per paralitzaci del calendari de trobades, sortides i festes majors, representa una poca de descans que en el cas dels Amics dels Gegants de Sarri de Ter hem aprofitat amb finalitat reconstructiva. Efectivament, desprs de la collaboraci i participaci de la colla en la cavalcada de Reis, a primers de gener, hem disposat d'una bona colla de setmanes per poder ingressar d'urgncia els nostres gegants i capgrossos a la clnica dels doctors Ventura-

Hosta, a Navata, on han estat sotmesos a un esperat tractament de rejoveniment i cirurgia esttica que no es podia demorar ms. En Cinto llueix ara un aspecte cutani i capillar ms saludable. La Maria ha estat rehabilitada amb xit d'un enfonsament pectoral de pronstic reservat i tamb presenta un aspecte facial molt ms cuidat. En Quimet, el gegant, llueix l'aspecte juvenil original, desprs de la reparaci dels mltiples escrostonaments a la cara i les mans. Els capgrossos, igualment, han estat objecte de diverses intervencions d'urgncia: en Patufet,

l'arlequ, el dimoni, l'osset panda tornen a fer bona cara. Desprs del pas per la clnica empordanesa que en el seu moment els va veure nixer, ara tothom torna a estar a punt de revista. L'enviament de les peces de roba a la tintoreria ha acabat de fer el miracle: estem preparats per a la temporada de primavera en plenitud de condicions. Tant els gegants com els capgrossos, com tota la colla en general, fan un goig tremend!. Comenarem la temporada primaveral participant a les primeres trobades del calendari amb moltes ganes. En tindreu notcia!.

ENTITATS

Sopar de carnestoltes al pavell de Sarri de Ter. Fotos: AV Sarri de Baix

Carnestoltes 2011
A SARRI DE TER
A.V.Sarri de Baix

l dissabte dia 5 de mar vrem celebrar la festa de Carnesoltes a Sarri de Ter. L'acte el va organitzar per l'Associaci de Vens de Sarri de Baix, amb la collaboraci de l'Ajuntament de Sarri de Ter. A les 4 de la tarda va sortir la rua de Carnestoltes, passant pels diferents barris del nostre poble, fins arribar al Pavell al voltant de 2/4 de 7, on vam poder escoltar el parlament del Rei Carnestoltes i gaudir de l'espectacle infantil amb el grup Bufanvols. A 2/4 de 10 del vespre va tenir lloc el sopar-ball de Carnestoltes, que va aplegar unes 180 persones. L'animaci musical va anar a crrec del D.J. Josep M Fernndez. Des de l'Associaci de Vens de Sarri de Baix, volem agrair una vegada ms la vostra presncia, contents perqu any rere any anem superant les nostres expectatives i veiem incrementada la participaci en els actes d'aquesta festa tan especial.

1 Sarrianencs i sarrianenques ! Un any ms torno a ser aqu Sc el rei del carnestoltes Que festeja als poca-soltes Perqu ning pugui dormir 2 Veig que aneu agermanats En dia tant senyalat Ni l'autovia que talla al poble, Avui ens pot separar 3 Ara que d'alcalde tinc el garrot Feu-me cas de lo que us digui <O us clavar un mastegot> 4 Vos convido, grans i mainada A ballar, fins la matinada, I saltar fins rebentar 5 Estiguem ben engrescats I fem molta xerinola Es cosa que a tots ens mola Per poder acabar torrats 6 Patim i patam, tot s'hi val! Per no feu malifetes <O faig venir els municipals> 7 Fem gresca, riure i petons Saltimbanquis i ballada I si a alg aix no li agrada, Dons que es toquin els dellons

pDS_11

OPINI

L'AJUNTAMENT, LA CASA DE LA VILA, LA CASA DE TOTHOM

Roger Casero Gumbau
Regidor i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarri de Ter. www.rogercasero.cat

Assumpci Vila, Iolanda Jimnez, Roger Casero i Loli Fernndez.

a dita diu que a la vida s'han de fer, com a mnim, tres coses: tenir un fill (o filla), escriure un llibre i plantar un arbre. Valgui com a metfora, ja que alguna d'aquestes coses sn, afortunadament, no obligatries per passar dignament per aquest mn. Destillant-ne l'essncia potser el que aquesta dita vol expressar s la vida de tota persona hauria d'estar regida pel respecte a les persones, per l'accs a l'educaci i a la cultura i per la preservaci del nostre planeta. Per no s sobre aquestes tres qestions vitals sobre el que voldria parlar en aquest article, sin sobre una quarta que penso que caldria afegir-s'hi: ser crrec electe, regidora i regidor, del teu poble, vila o ciutat. Si l'Ajuntament s la casa de la vila, s la casa de tothom, tothom ha de

poder-hi tenir entrada. No sn bons temps per als poltics, per a la poltica en general, per la poltica local s precisament la que ms i millor pot recuperar el prestigi de la poltica, des de la proximitat, emfatitzant la vocaci de servei, la collaboraci i cooperaci per a la gesti i administraci d'all que s com. La poltica local no est exempta de sigles, de projectes i propostes confrontats, per s en la poltica local on les sigles es dilueixen ms, s en la poltica local on hi ha ments poltics, encara que poltics sn, som, tots aquells i aquelles que ens hi dediquem, ens agradi o no. Per ms que poltics, en el mn local i ha vens i venes compromesos amb un projecte poltic i, sobretot, amb llur poble, vila o ciutat. El terme classe poltica ha fet molt de mal, possiblement amb tot mereixement, a la poltica a tots els

nivells, essent el qu desprn aquest terme una de les causes de la desafecci. Percebre els poltics com una classe a part de la societat, com un mn apart i allunyat de la realitat, de la realitat dels carrers, dels barris, crea una barrera mental que es defineix ntidament amb la resignada expressi de els poltics es barallen entre ells, per els nostres problemes, les nostres dificultats, segueixen, fins i tot s'agreugen.... Els poltics no han de formar part de cap classe diferenciada, els poltics han de ser, haurien de ser uns ciutadans ms al servei d'all com. Per la realitat no sempre s aix. Per en el mn local s. A la poltica local hi ha ms ciutadanes i ciutadans que no pas poltics de classe! s precisament la poltica local, i s una llstima que en altres nivells no sigui aix, la ms accessible a la ciuta-

12_pDS

OPINI

dania, la que est ms a l'abast de la ciutadania, de les venes i vens. s on millor es pot expressar el concepte de sufragi universal, no noms pel que fa al dret a votar, sin pel que fa a la possibilitat de qualsevol ve o vena pugui optar a ser crrec electe, regidor o regidora del seu poble, vila o ciutat. Aquesta s i ha estat tamb la realitat en el nostre poble, Sarri de Ter, tamb en el s del grup municipal del PSC de Sarri de Ter. Tan jo com les tres regidores que formem el grup municipal no ens dediquem professionalment a la poltica, sin que la poltica s una dedicaci ms, sumada a la nostra vida familiar, personal i professional. La Iolanda Jimnez Martnez, la Loli Fernndez Herrera i l'Assumpci Vila Simon, sn, com ho sn tamb la resta de crrecs electes de l'Ajuntament, un exemple a seguir de comproms, ms enll de les sigles, al projecte com del nostre poble, de Sarri de Ter, des de la poltica local. El seu exemple, com el de molts altres homes i, encara que en menor quantitat, tamb dones de Sarri de Ter que han estat crrecs electes, s i ha de ser un referent per animar a d'altres

vens i venes a fer el pas, a fer el pas per comprometre's tamb a nivell poltic pel nostre poble. Passar per l'Ajuntament, ser regidora o regidor del teu poble, del nostre poble, permet conixer de primera m la gesti municipal, obliga a prendre decisions, decisions informades, ajuda a veure el poble i les necessitats dels vens i venes des d'una altra perspectiva, no sempre ms plaent, per s, sempre, ms responsable. Participar activament i en primera persona de la gesti municipal, del joc democrtic que regeix el nostre funcionament collectiu, s un aprenentage vital que, com deia al principi, hauria de formar part de les coses importants a fer en la vida. L'Ajuntament de Sarri de Ter s la casa comuna, s la casa de totes i tots nosaltres; d'alguna manera o altra tots els vens i venes hi contribum; tamb totes i tots podem participar-hi des de dins, com a crrecs electes. L'Ajuntament s al vostre abast, s ben a prop... Per tampoc tot comena ni tot acaba essent crrec electe a l'Ajuntament; la ciutadania tamb i sobretot s'exerceix a travs de les entitats, a travs de les mltiples formes de partici-

paci ciutadana que, afortunadament, la poltica local ens ofereix avui. L'Ajuntament, la poltica local tamb s cosa seva! La poltica local s la ms collectiva, plural i propera de totes les poltiques. Ara, a les acaballes d'aquest mandat municipal, vull agrar profundament a la Iolanda, la Loli i l'Assumpci el seu treball i comproms, des de la poltica local, amb i per Sarri de Ter, el seu poble, el nostre poble. Sn elles, com la resta de crrecs electes del nostre Ajuntament, qui millor dignifiquen la poltica a casa nostra, doncs la motivaci, l'empenta, sempre s el b com, sempre s fer millor Sarri de Ter. Si a principis d'un curs escolar, o d'un any natural, us fixeu alguns propsits, us marqueu algunes fites a assolir, penseu en aquestes tres coses que diuen que s'han de fer en la vida, jo modestament us proposo que us plantegeu la possibilitat de participar activament en alguns dels diversos projectes poltics que hi ha, avui, al nostre poble. Sarri de Ter, el nostre Ajuntament, no necessita poltics, necessita persones com vosaltres, vens i venes compromesos.

FERRETERIA DECOFER
n n n n FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS n n n n PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMSTIC MATERIAL ELCTRIC TAMB FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI OFERTES TOTS ELS MESOS TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarri de Ter, la teva Ferreteria
Ens trobars al Pla de lHorta, Pa. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_13

cultura
REA DE CULTURA: CAF-TEATRE, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA.
Sergi Torrent, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. Cristina Vicedo, rea de Cultura. Anna Sala, biblioteca Emlia Xargay.

Exposici DONES I ESPORT

IX Jornades de la Dona Treballadora Pavell Municipal

l Pavell Municipal ra que poden arribar a ser-ho a d'Esports i, amb nivell individual. Sota el rol d'espormotiu de les Jorna- tista, sobretot pel que fa a l'esport des de la Dona Tre- d'alt nivell, la societat justifica que balladora de Sarri un atleta no compleixi amb els estede Ter, es va poder visitar l'exposi- reotips fsics preestablerts, com una ci Dones i esport. Aquest va ser extremada primesa en el cas de les el tema a debat que la Comissi de la Dona va triar enguany com a centre polaritzador de les Jornades. L'exposici s'articulava al voltant d'uns plafons que recollien la relaci de la dona amb l'esport des de diferents mbits; en tots ells s'evidenciava que aquesta relaci ha estat difcil des de sempre, i que les dones han hagut de lluitar per anar-se guanyant, poc a poc, el seu lloc en aquest mn clarament dominat pels homes. Potser massa poc a poc. No cal dir que antigament, l'estereotip de la dona la limitava a determinades modalitats esportives considerades femenines com la nataci, el tennis o el golf. Els moviments feministes van promoure la igualtat i per aix les dones van tenir accs a Lili Alvarez, a la final de Wimbledon l'any 1926 altres esports, assumint aix rols amb carcters propis del gne- gimnastes de rtmica o l'excs de re mascul, arribant a sofrir una dis- musculatura d'una haltera o llanacriminaci social. La dona no com- dora. De fet, l'estereotip que marca plia amb l'estereotip femen i les com ha de ser un cos atltic -tant atletes eren titllades de marima- mascul com femen- cada vegada chos. En l'actualitat, les dones de s'associa ms a la idea de salut. les societats desenvolupades pracLa prctica de l'esport per part tiquen qualsevol modalitat esporti- de les dones parteix d'unes premisva sense que els estereotips de rol ses que cal ser assumides, per que siguin un inconvenient social, enca- en cap cas no han de significar una

penalitzaci per a les dones: les diferncies fsiques i fisiolgiques. La dona t una talla entre 7 i 10 cm inferior a l'home, pesa al voltant de 10 kg menys i t entre 4 i 6 Kg ms de greix. A ms, els homes tenen ms massa muscular, tenen extremitats ms llargues i tenen un tors ms ampli a causa de els seus muscles ms distanciats. Per aix la dona t cert desavantatge mecnic que li impedeix aixecar ms pes i desenvolupar ms fora. No obstant aix, l'elasticitat s fins a un 10% major en les dones, igual que la mobilitat articular. La testosterona en les dones s al voltant d'una desena menor que la que tenen els homes, i a causa d'aix les dones tenen menys possibilitats de desenvolupar igual fora i grandria muscular que els homes, tot i que s'exercitin de la mateixa forma. No obstant aix, en la part inferior del cos les diferncies de fora sn menys notries, i fins i tot, si es t en compte la fora en relaci a la massa muscular de qu disposen les dones, aquesta s lleugerament superior en el sexe femen. Un punt controvertit que l'exposici destacava s la presencia (potser caldria parlar d'absncia) de l'esport femen en els mitjans de comunicaci en els quals es pot comprovar que les dones esportistes resulten invisibles, tot i que practiquin esports d'elit, guanyin carreres o campionats. Si a qualse-

14_pDS

CULTURA

vol de nosaltres ens preguntessin noms de dones que en l'ltim any han destacat en algun esport, possiblement ens seria difcil nomenar a moltes. Per si, per contra, ens pregunten el nom de futbolistes, no tindrem dubtes, encara quan no ens interessi gens el futbol. Els mitjans de comunicaci ens bombardegen amb notcies d'esports clarament identificats com masculins als quals les dones difcilment t accs. Pensem, per exemple, en els informatius dels dilluns, no s rar que donin com primera notcia que tal equip va guanyar el partit del diumenge, com si aix fora una notcia d'inters nacional. Tractar de forma adequada els esports serviria perqu els rols i estereotips de gnere anessin eliminantse. L'exposici mostrava tamb la important participaci femenina en el global de l'esport a Sarri de Ter i posava de manifest, de manera grfica, aquells esports en qu la presncia de la dona resulta ms significativa; per ms que el nombre d'esportistes masculins segueix estan molt per sobre que els femenins. Finalment, Dones i esport dedicava un dels espais de l'exposici a reflexionar sobre la importncia de l'ocupaci de l'espai pblic per al gaudi de la poblaci quant a activitats

de lleure, esport i participatives. Aix es veu que l'espai pblic, segons molts estudis, s un lloc de relaci i d'identificaci, de contacte entre les persones, d'animaci urbana, de vegades d'expressi comunitria. Per aquesta ra, els usos i percepcions de l'espai varien segons les experincies viscudes, de manera que els diversos collectius socials tenen un comportament espacial diferent. Cal tenir en compte, aleshores, que les representacions mentals de l'espai no sn iguals per tothom, ja que varien segon el gnere, l'edat, la classe social, la identitat tnica, etc Al llarg de la histria, i en totes les cultures, la relaci de les dones amb l'espai pblic ha estat una relaci problemtica que ha arribat fins els nostres dies. Al mn occidental, la societat industrial va comportar una clara divisi entre l'mbit pblic, el de la producci, destinat a l'home, i l'm-

bit privat, el de la reproducci, destinat a la dona. El disseny de l'espai pblic ha estat a mans dels homes, i aquests hi han reflectit els seus interessos i necessitats. Les dones, en canvi, apareixen en la planificaci urbana com a objectes, no com a subjectes. Elles no han decidit sobre la utilitzaci de l'espai de manera que la mateixa construcci de les ciutats ja s producte de les relacions entre homes i dones, i alhora condiciona tamb aquestes relacions. Cada vegada s ms evident la necessitat d'un disseny urbanstic que tingui en compte les necessitats i interessos de les dones: espais no dominats per les activitats tradicionalment masculines, com camps de futbol; espais en qu es pugui combinar l'activitat en famlia amb l'activitat ldicoesportiva; espais segurs i prxims a les zones d'habitatge; etc. Tenint en compte aquest fet, la creaci d'uns espais que no obliguessin a fer la tradicional divisi entre mbit pblic i mbit familiar seria un bon mecanisme per aconseguir apropar ms les dones als espais pblics. Aquest s, doncs, un dels reptes a assolir per part dels encarregats de dissenyar no tan sols les poltiques integracionals, sin tamb dels encarregats del disseny urbanstic de pobles i ciutats.

CENTRE VETERINARI SARRI

C/ Federico Garca Lorca, 7 (darrera metge al costat de La Caixa) SARRI DE TER Tel. 972 173 327 mbil 636 335 037 veterinarisarria@gmail. com

pDS_15

CULTURA [exposicions

Exposici EMLIA XARGAY, UNA ARTISTA DE SARRI DE TER

Centre de Visitants del Girons
Home amb colom, 1985, bronze

tres comarques i del nostre pas. Xargay va ser una dona emprenedora i amb inquietuds que la van fer viatjar per Europa i Amrica per, malgrat aix, des del punt de vista personal i professional, el seu ori-

Diferents quadres del Fons Emlia Xargay de Sarri de Ter. Fotos: Cristina Vicedo

A
16_pDS

finals de mar s'inaugurava a Sarri de Ter el nou Centre de Visitants del Girons i, amb ell, la segona exposici de part del Fons Emlia Xargay de Sarri de Ter. L'artista sarrianenca, considerada una artista dels ms polifactics i creatius, s ja una figura reconeguda de l'art d'avantguarda catal i, com no, un referent cultural indiscutible per Sarri de Ter. Nascuda a Sarri de Ter l'any 1927 ha esdevingut una de les artistes ms illustres i emblemtiques de les nos-

gen giron va ocupar sempre un lloc important en el seu univers. La seva terra, el seu context, van esdevenir una de les ms grans fonts d'inspiraci de l'artista, al mateix temps que es convertiren en un aparador privilegiat de la seva obra pblica. A Sarri de Ter, la figura de l'Emlia Xargay s molt present a la ciutadania. Un testimoni d'aquesta presncia s la plaa que du el seu nom, amb el brau, aix com la Biblioteca recentment inaugurada, que tamb du el seu nom. Per ms enll d'aquests referents, l'Ajuntament de Sarri t un fons important d'obra de l'artista. El Fons Emlia Xargay de Sarri de Ter, fruit d'un vitalici que l'Ajuntament de la seva ciutat natal va signar amb l'artista per collaborar en garantir que en els ltims anys de la seva vida no li manqus res, el formen una selecci acurada d'obres, que inclouen olis, dibuixos, cermiques i escultures. La inauguraci d'un nou equipament cultural a Sarri de Ter, el Centre de Visitants del Girons, que vol donar a conixer el nostre territori, les seves particularitats i potencialitats, ha esdevingut una oportunitat idnia per a retre homenatge a la gran artista que fou l'Emlia Xargay i a la seva excepcional contribuci a la cultura i l'art del nostre pas. Era un deute pendent exposar part d'aquest fons i posar-lo a disposici de tothom.

CULTURA [exposicions Gavina, 1965, planxa de ferro

L'Emlia Xargay, en alguna ocasi, va definir la seva obra d'art com a testimoni d'agrament fent referncia a l'escultura de gran format destinada als espais pblics. En aquesta lnia,

aquesta exposici que ara presentem vol ser un reconeixement a la seva figura i la seva obra. Aquesta s una ocasi per reviure l'Emlia Xargay a travs d'algunes de les seves pintures i

escultures ms emblemtiques, per conservar la seva vigncia ms enll de l'obra pblica accessible arreu del territori giron i poder transmetre a les generacions actuals la figura artstica que fou i ser l'Emlia Xargay. L'exposici ocupa l'espai que el Centre de Visitants del Girons ha reservat per a exposicions temporals i es podr visitar fins a finals de desembre. En ella es mostra una part del Fons Emlia Xargay, el llegat artstic que pertany a l'Ajuntament de Sarri de Ter, i les obres exhibides es centren bsicament en l'Emlia pintora i escultora.

LES ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

l passat divendres 18 de febrer a les 19.30h la biblioteca Emlia Xargay de Sarri de Ter va rebre la visita del periodista i escriptor Marti Gironell que ens va venir a presentar la seva ltima novella, l'Arqueleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni, on es narra l'apassionant aventura d'un personatge histric real, el pare Bonaventura Ubach, artfex de l'anomenada Bblia de Montserrat i del Museu de l'Orient Bblic d'aquest monestir, fundat el 1911. Escoltant parlar Gironell amb tanta passi i vehemncia de les aventures i desventures del pare Ubach pels territoris Terra Santa ens donava la sensaci d'estar-les vivint en la nostra prpia pell i d'estar viatjant i trepitjant amb ell les terres entre Egipte i Iraq. I s que aquest extraordinari personatge segons Gironell el podrem definir com un Indiana Jones a la catalana ja que va haver de combatre tempestes en el desert, a jeques

Mart Gironell, en la presentaci del llibre l'Arqueleg. Foto: Anna Sala

desptics, bandolers i mil i un personatges. Aquesta primera presentaci va ser tot un xit de pblic i des de la biblioteca ens va animar a continuar fent aquests tipus d'actes ldico-culturals sempre que aix sigui possible.

Si b aquesta ha estat l'activitat ms destacada d'aquest primer trimestre d'any de la biblioteca Emlia Xargay no ha estat la nica. I s que amb l'objectiu d'apropar als nadons a la biblioteca aix com als seus pares i famlies, la biblioteca va organitzar un

pDS_17

CULTURA [biblioteca

taller de massatges per a nadons. La realitzaci del taller va anar a crrec de Merc Juanals, educadora de massatge infantil i Psicomotricista relacional . El taller que era gratut i obert a tots els pares i mares amb nadons es va dur a terme el dissabte 12 de mar a les 11h del mat i va representar una experincia molt gratificant per tots els pares i mares que en aquell dia tan plujs ens vam acostar fins a la biblioteca per participar, aprendre i gaudir a fer massatges als nostres bebes. I continuant amb el ms dedicat als nadons el divendres 25 de mar l'Olga Cercs va venir a la biblioteca a fer-nos una hora del conte especial per a nadons, un biblionadons, que en diem nosaltres. Un bon grapat de

famlies van poder sentir com l'Olga explicava i ensenyava als seus petits les conseqncies d'embrutar el bosc, a dipositar les deixalles a la deixalleria i no al bosc, ... en aquest any internacional dedicat als boscos.

Totes aquestes activitats infantils tamb van tenir un xit ms que considerable i per aix ens proposem anar organitzant peridicament aquests activitats vinculades amb aquest tipus de pblic. Per conixer les activitats que mensualment realitza la biblioteca us emplacem a visitar la nostra pgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o b a seguir-nos a travs del facebook i del twitter -trobareu l'enlla a la nostra pgina web. Tamb us animem a consultar la nostra guia d'activitats que trimestralment edita la biblioteca, i que tamb podeu trobar per Internet.

Lhora del conte per a nadons que va tenir lloc a la biblioteca Emlia Xargay el 25 de mar de 2011 a crrec d'Olga Cercs.

C/ de Venat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit C/ Vilallonga, 84 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINRIA I DECORACI

18_pDS

CULTURA [teatre

LES NITS DEL CORO

aireb uns 400 espectadors han omplert la cafeteria del Coro en el primer trimestre de 2011 per gaudir dels espectacles de LES NITS DEL CORO. Noms amb aquesta dada es pot afirmar que el caf-teatre a Sarri de Ter es consolida i que la bona resposta del pblic de Sarri de Ter a les actuacions d'aquest cicle mouen a donar continutat a Les Nits del Coro el proper any amb una nova programaci plena d'engrescadores propostes teatrals. Espectacles de clown, monlegs, contes per adults, teatre, titelles, mgia, matxs d'improvisaci i un munt de propostes que recullen les noves tendncies en les arts escniques han anat desfilant al llarg de l'any per aquest nou espai sarrianenc guanyat per al teatre. La Regidoria de Cultura, est molt satisfeta per la bona acollida que ha tingut el cicle entre els sarrianencs, per tamb entre el pblic de tota la comarca que assisteixen als seus espectacles quinzenals. Val a dir que

ha estat fonamental la tasca professional desenvolupada per l'Associaci Gironina de Teatre que assumeix la producci de tot el cicle. La programaci d'aquest primer trimestre de l'any 2011 ha perms constatar el bon fer i el gran nivell de qualitat, entre d'altres, de les companyies La Manofactoria, La Dola Vita, A la Parra, Capa i Espasa, o Moki Moki; per tamb dels matxs d'improvisaci

i la posada en escena dels alumnes del Galliner. Sonata en 3 moviments, Contes per adults, Nit de pallassos, Distrets, Supermgic i un altre divertidssim Matx d'improvisaci sn els espectacles que han trobat en El Coro de Sarri de Ter un pblic entregadssim i ple de complicitat que ha participat en les diferents propostes plantejades pels actors i actrius convidats.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de Frana, 155-157 - 17841 SARRI DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_19

CULTURA [lectura

DESPIERTA YA! VIVES O SOBREVIVES?

de Mnica Fust
Eva Martnez Escobosa

escobreixo la Mnica Fust un dia llegint una entrevista al Punt Diari a finals de l'any 2009. s una economista de Cass de la Selva i ha treballat durant 10 anys en diferents entitats financeres a Barcelona, Londres i Luxemburg. Un bon dia decideix fer un tomb a la seva vida i dedicar-se al mn del coaching i el creixement personal. Actualment fa cursos i conferncies per tot arreu del mn. Segons l'autora El coaching s un suport que t'ajuda a passar de la teva situaci actual a la situaci desitjada futura que vols. Visiteu la seva plana web www.monicafuste.com L'autora ha volgut escriure tota la seva trajectria fins arribar a l'xit professional a travs d'aquest llibre tan encoratjador.

1 PART: LES 7 REGLES DEL JOC

R-1: MULTIOPCIONS El sis sentit s la teva capacitat intutiva i has de confiar en els teus instints. Has de potenciar la teva curiositat per saber la realitat i has de confiar en el teu potencial (autoconfiana). Per aconseguir els teus somnis has d'ampliar els teus models sobre el que s real i possible. R-2: MULTIFACETES T'has de conixer a tu mateix/a per saber qui ets. La resposta la trobars al teu interior. Disposes de la ment conscient (l'intellecte) i el subconscient (el cor). Les qualitats que admires d'altres persones sn talents potencials que tu mateix/a tamb tens. R-3: MULTIPERSPECTIVES Cada persona s un mn. Com ms perspectives tinguis d'altres persones, ms oportunitats et podran sorgir a la vida. Aprn de les persones que t'envolten. L'ordre per aconseguir els teus somnis s: ser, fer i rebre. Cada persona pot controlar el seu estat d'nim. El teu estat interior el pots canviar per voluntat prpia, amb el teu propi esfor. R-4: MULTIVIBRACIONS Les emocions t'assenyalen quin cam has de seguir. Abans de prendre una decisi, imagina't com et sentirs quan ja l'hagis pres. Quan aconsegueixis que la vibraci de les teves emocions positives (autoconfiana i seguretat) sigui major que les negatives (pors i dubtes), llavors podrs fer realitat els teus somnis. Sobretot, has de creure en tu mateix/a. Els fracassos no existeixen, sn experincies. Viu intensament, sense pors.

20_pDS

CULTURA [lectura

dicional per la vida i pels altres i vius sense pors. Totes les persones d'xit creen expectatives de rebre. Per rebre, s'ha de merixer. Aix s'ha d'aconseguir amb esfor, quelcom natural, i amaga la compensaci en la satisfacci personal.

2 PART: LES 7 ACTITUDS TRIOMFADORES

R-5: MULTIFOCUS Has de centrar la teva atenci en el present, aqu i ara, i aix t'alliberars del temps. Fes nic cada moment. Juga amb la teva ment. Imagina't que ja has aconseguit el que desitges. Fuig de tota negativitat, queixes i excuses i lamentacions. Les emocions negatives es contagien. Els pensaments sn impulsos creatius. El teu focus d'atenci s on poses la teva energia i temps. Centra't en els teus somnis. No permetis que res ni ning et faci distreure, per has d'anar sense presses ni pauses. R-6: MULTICANVIS El canvi s inevitable, s font de vida. Evolucionar vol dir convertir-se en alg diferent. La vida s intelligncia en acci. Confia en ella. L'univers et guia per aconseguir els teus objectius. La vida s per experimentar, gaudir, crixer i ascendir el teu nivell de conscincia. Per comprendre, s'ha de conixer els oposats. La teva essncia s llibertat, alegria, satisfacci, pau, harmonia i equilibri interior. R-7: MULTIFRONTERES Els teus somnis es fan realitat quan sents amor inconActitud 1: AMPLIA LA TEVA VISI PERIFRICA Ser responsable significa acceptar el desafiament de crear la teva vida. Per crixer, s'ha de canviar. Pensa abans d'actuar. Crea l'hbit de contemplar de forma voluntria sense jutjar. Utilitza la intuci i el pensament racional. s important que aprenguis a connectar-te amb l'univers (intuci) i a interpretar els seus missatges (ra). Actitud 2: REIVENTA'T AMB UNA MARCA PERSONAL Has de creure en tu mateix/a i desenvolupar els teus talents. Aquests estan relacionats amb els teus interessos i activitats que realitzes per plaer. Quan ms s'experimenta, ms s'aprn i ms es gaudeix de la vida. Descobreix qu t'apassiona fer i converteix-ho en la teva feina. Prepara't per la nova era. Reiventa't. Escull qui vols ser per crear la teva vida ideal. Converteix-te en el nou jo i disfruta'l. Actitud 3: REESCRIU LA TEVA HISTRIA Si ests disposat/ada a fer el que faci falta i et proposes els teus objectius, tens l'xit garantit. Imagina't una situa-

ci prspera en la teva vida. Tu ets la font de la teva riquesa. La vertadera riquesa resideix en el gaudi de viure. Allunya't de persones que jutgen i critiquen, neteja la teva ment per connectar-te a la intelligncia emocional. Els judicis i crtiques sn signes d'inseguretat. s una manca d'autoestima. Val ms no jutjar i aix noms experimentes. Actitud 4: AUTOSABOTATGE? NO, GRCIES Per alliberar-te de l'autoboicot, reconeix que tu ets el/la responsable. Quan el teu estat emocional sigui negatiu, relaxa't. Crea l'hbit d'observar sense reaccionar. Has d'assumir la responsabilitat del teu estat d'nim. Si desitges ser el lder de la teva vida, has d'aprendre a conviure amb la por. Una tcnica per vncer la por, s centrar-se en l'amor. Fes el que et fa por. Experimenta-ho per potenciar la teva capacitat d'enfrontar-ho. Envolta't de persones positives. I protegeix-te de les influncies negatives de persones txiques. Aprn a somriure. Emetrs vibracions positives a l'altra gent i es crear un efecte domin. Actitud 5: CONCENTRA'T, ENFOCA I DISPARA El teu poder resideix en els teus pensaments, paraules i accions. Les paraules et donen pistes sobre el teu sistema de creences i determinen els teus comportaments i actituds. Observa rigorosament la manera en qu et parles a tu mateix/a i als altres. Crea un vocabulari amb paraules i expressions que et donin energia. T'has de sentir feli i

satisfet/a en el moment present per aconseguir els teus somnis. El cam es crea pas a pas. Actitud 6: CONSUMEIX EXPERINCIES I NO BNS Si tns autoestima pots confiar en el teu guia interior, que sabr cultivar l'harmonia entre l'intellecte i el cor. Quan experimentes la incertesa significa que creixes. Viure s evolucionar i s'ha d'experimentar el que s desconegut. Has de tenir la certesa que aconseguirs tot el que et proposis i aquesta mentalitat et portar cap a l'xit. La recompensa de tot procs de canvi s el creixement personal. Imagina't que aconsegueixes el teu somni. La vida s com un joc. Actitud 7: QU PUC APORTAR? Posa el teu talent al servei dels altres. Quan fas el que estimes, et sents satisfet/a, aconsegueixes la felicitat i l'harmonia interior. Agraeix les coses bones en la teva vida. Entn les necessitats i desitjos de les persones i aix sers capa de viure per un somni. Crea l'hbit d'oferir afecte de forma desinteressada i desenvolupa l'empatia. Tria el teu cam, explora el teu talent i crea't un objectiu a la teva vida i actua amb entusiasme. Tots els teus somnis es poden fer realitat. Aquest llibre ha tingut molt d'xit. Us el recomano perqu dna moltes pautes per poder fer realitat els nostres objectius. s un cam llarg, per amb moltes recompenses. Felicitats, Mnica!

pDS_21

CULTURA [lectura

MRIUS TORRES
UNA EXISTNCIA BREU AMB UNA SENSIBILITAT INFINITA
Mireia Mas i Cerd

EL CENTENARI (Lleida, 30 agost de 1910Sant Quirze de Safaja, desembre de 1942)

amb el Simbolisme, i Rossell-Prcel, que va barrejar ambdues propostes. PERSONALITAT, INFLUNCIES I TEMES DE LA SEVA OBRA

Jo vull la pau, per no l'oblit l centenari del naixement de Mrius Torres finalitz el 30 d'agost de 2010, i amb aquest motiu, institucions catalanes i entitats culturals diverses, especialment a Lleida, bressol de poeta, han celebrat nombrosos actes d'homenatge: conferncies, concerts, premis, obres teatrals, festivals de poesia, publicacions, itineraris literaris, muntatges escnics, recitals, exposicions, espectacles de dansa. Tamb s'han editat antologies potiques1 i reculls en prosa2 que evidencien la seva faceta de prosista i cronista lleidat3, sense oblidar contes, traduccions de poetes europeus com Rilke, Valry, Shakespeare, Byron, Pascoaes, Keats; l'epistolari (unes 500 cartes) mantingut amb la seva famlia, amb Merc Figueras, amb Carles Riba, i amb Joan Sales, entre d'altres. Acaba de publicar-se a Pars una traducci al francs de la seva obra potica (ja n'hi havia en

angls i castell). I el podem escoltar musicat en les canons d'amor a Mahalta, de Llus Llach, i en versi ms recent Altres canons a Mahalta, de Xavier Monge Trio & Carme Canela. Mai no s tard, per, per reivindicar amb tota la justcia que li fou negada durant tants anys la figura d'aquest mtic poeta que, com Salvat-Papasseit i Rossell-Prcel, mor massa jove a causa de la mateixa malaltia, la tuberculosi, epidmia que pocs anys desprs deixaria de ser mortal. Tots tres autors van eixamplar els horitzons lrics del pas amb l'adopci de noves sensibilitats, en el cas de Salvat-Papasseit amb l'Avantguarda; Mrius Torres

ms m'estimo ser un metge que fa versos que un poeta que fa receptes Mrius Torres era una persona alegre i vital, malgrat les seves limitacions fsiques, com sol passar amb algunes persones de feble salut per amb gran fortalesa interior, o sia amb gran salut espiritual i una joia molt fonda. Per a Pere Gimferrer aquest fet atorga a la seva poesia una intemporalitat i una universalitat excepcionals i per aix Carles Riba li adre unes paraules prou significatives: Els poemes de Vost sn els d'una solitud on Du i la Seva acci i les Seves criatures sn presents. Cap mgia d'artista no pretn d'omplir-la ni d'organitzar-la. L'adveniment de la Guerra Civil i la immediata postguerra, amb l'exili de molts intellectuals catalans i la censu-

(1) Ja disposem d'una ampliada edici en catal, que acaba de publicar amb excellents fotografies i alguns manuscrits originals l'editorial lleidatana Pags editors. (2) Pere Ballart i Jordi Juli, professors de l'UAB, responsables de dos dels tres volums amb qu es clou l'efemride: Les coses tal com sn (Ed. A Contra Vent). (3) La Lleida de Mrius Torres, El Segre, 4/9/10, ed. La Clamor, de Margarida Prats, Jaume Barrull i Salvador Escud.

22_pDS

CULTURA [lectura

cal. De fet, la msica (identificada amb la vida) era una de les grans passions de Mrius Torres, que extrapola als seus versos plens de smbols musicals. La sinestsia o captaci de sensacions a travs de sentits que no els corresponen com silenci obscur (juntament amb els smbols i les metfores o allegories i les persoMrius Torres i Merc Figueras al Mas Blanc el 1942. nificacions), s la figura retrica que ms apareix en la seva obra lrica. Els seus poemes ra franquista, sumades a la prematura mort del poeta, van silenciar la seva destillen sobretot sensacions acstiobra, ofegada per la gran llosa de l'o- ques (musicals), visuals (colors de la blit. No va ser fins el 1947, grcies a naturalesa, pintures), tctils (escultuJoan Sales, que es public el volum res). Els temes que desenvolupa en Poesies Mxic (Coyoacan), i tres anys ms tard, el 1950, aparegu a general: la solitud, l'amistat, l'amor, la Catalunya dins la prestigiosa collecci conscincia del temps, la mort, la transcendncia, la bellesa del mn, i Llibres de l'ssa Menor. La situaci personal de Mrius ms en particular la msica (Hndel, Torres, marcada per una malaltia que Corelli), la naturalesa (els nvols), el l'abocava irremissiblement a la mort i pas del temps (la pedra antiga, la descoratjadora situaci collectiva - rellotge de sol) o l'art en general (en la Guerra Civil i la desfeta- accentuen pintura, "Taula prerafaelita" o "El dia la solitud del poeta i determinen el clar", en escultura, Venus), la indacarcter reflexiu de la seva poesia gaci filosoficomoral (Pelegrins, la que, en paraules de Carles Riba, "bro- Ciutat llunyana); la creaci literria lla sempre des de la crisi". En l'obra de (El combat dels poetes), apareixen Mrius Torres, de gran rigor formal, desenvolupats amb una gran exigncontenci i musicalitat, el sofriment cia formal que s'acull tant a la forma personal corre parallel al patiment clssica del sonet com a una mplia collectiu de la Ptria venuda, Ptria, gamma de provatures estrfiques, guarda'ns: -la terra no sabr mai men- inclosa la tanka. La meditaci sobre la realitat profunda de la vida humana tir. (La ciutat llunyana, 1939) El poeta lleidat compartia el (que tan breu pressentia) neix sovint gust per la musicalitat potica amb del record de la seva infantesa a LleiRiba i Baudelaire, influncia simbolis- da, envoltat dels seus, amarat de senta, que pretenia transformar la realitat timent i que t com a centre la Mort. per la idea. La poesia pura que sorg Jordi Pmies afirma que en la poesia d'aquesta proposta simbolista suposa- de Mrius Torres hi ha una voluntat va la independncia de la realitat quo- d'equilibri entre els records i l'espetidiana i racional, per vlida en si rana, tot i saber que la vida que li mateixa sense el seu significat. El queda s breu4. Per a Pmies hi ha mitj per aconseguir-ho havia de ser quatre grans temes dins la seva obra un llenguatge suggerent, rtmic i musi- que li donen coherncia i unitat: La

bellesa del mn, la nit, la mort i Du. I per a Carme Arnau, els temes ms importants sn la msica i l'art en general, provinents del simbolisme. BIOGRAFIA DE MRIUS TORRES 1910-1935 Nasqu a Lleida un 30 d'agost de 1910 en el si d'una famlia benestant, cultivada i compromesa ideolgicament amb el republicanisme catalanista. El seu pare, Humbert Torres, metge fill de metge, fou alcalde de Lleida, diputat del Parlament espanyol i vice-president del Parlament de Catalunya per ERC. La seva mare, Maria Perea, estudi magisteri i msica per mai no exerc. El seu avi matern era advocat i catedrtic de Literatura a Lleida. Aix doncs, la medicina fou la seva primera inclinaci per tradici familiar, i la poesia es convert, arran de la seva reclusi o exili interior al sanatori, en la seva gran passi. La llavor potica que duia dins la seva nima va deixondir-se, paradoxalment, mercs al seu botx, la malaltia de la tuberculosi. Quan va acabar la carrera de Medicina, l'any 1933, fu un viatge per Frana i Itlia, pasos que el captivaren, especialment la ciutat de Florncia. En tornant, exerc a Lleida com a metge internista. Sn anys prolfics en els quals escriu, a part de prosa (crniques), el seu recull potic ms important fins al moment, Msica de Cambra i altres poemes (1931-1934). L'any 1935, amb 25 anys, ingress al sanatori de Puig d'Olena malalt irreversible de tuberculosi, on moriria set anys desprs. L'estada en aquest sanatori aferm la seva vocaci literria com a poeta lric5. 1936-1938 Al sanatori, Mrius coneix Josep Sal, metge de l'establiment sanitari, amb qui comparteix una ntima amistat (fou la persona que li agaf la m en el moment del trasps). Coneix Carme Oliver i la Merc Figueras gironina, tamb malalta de tuberculosi la qual esdevingu la gran i ntima amistat del

(4) Temes i smbols en la poesia de Mrius Torres, Jordi Pmies, Catalnia, pg. 40-41. (5) Carta a Carles Riba, datada el 14 de juliol del 1942: si volgus resumir qu m'han portat aquests quatre anys darrers, us diria que, d'una banda, l'afermament de la meva vocaci, la conscincia que jo sc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta lric.

pDS_23

CULTURA [lectura

poeta, amb qui va compartir una relaci epistolar que Mrius encet l'any 1936. Ella s la Mahalta dels seus poemes. Un amor platnic que dur set anys, amb les bvies limitacions fsiques: tot i que no podem acostar les nostres vides calmes, el seu amor es vess en canons i poemes inoblidables. Aix mateix, al sanatori coneix l'escriptor Joan Sales, que no n'era pacient. S'escriuen cartes entre els anys 1936 i el 1941, una amistat basada en aspectes literaris i intellectuals6. Tamb va conixer Maria Planas, propietria i gerent del sanatori, i Esperana Figueras, que juntament amb Merc Figueras, germana d'Esperana, esdevingueren les que el poeta anomen Les tres amigues. Des del sanatori, durant el segon trimestre de 1936, Mrius collabor al peridic de la Joventut Republicana de Lleida, L'Ideal, amb articles sobre temes poltics. Signava amb el pseudnim Gregori Sastre. L'any 1936 va comenar un diari adreat al seu germ Vctor, qui lluitava a favor de la Repblica, testimoni de les impressions i sentiments que li provoc la Guerra Civil espanyola. Ms endavant, va iniciar un altre diari amb ressenyes i comentaris de caire artstic, musical i literari. El 1938 encet una relaci epistolar amb el seu admirat Carles Riba, interrompuda a causa de la guerra i represa el 1942. El mestre Riba la persona literriament ms docta d'aquest pas fu uns elogis de la seva poesia que tallaven la respiraci.

1939 a 1942 s lgic suposar que tant la derrota del rgim republic el 1939, aix com l'inici de la Segona Guerra Mundial, haurien d'haver colpit la moral d'un jove feble, malalt, catalanista i demcrata, al qual l'exili l'havia allunyat de tot i tots. Mrius Torres, sense recursos econmics, prcticament abandonat al sanatori esperant el que com a metge ja sabia, la imminent arribada del Dol ngel de la Mort, no s'ensorr com hauria estat el ms normal: sempre i per damunt de tot serv una espurna d'esperana, diguem-ne metafsica, diguem-ne de desig de trascendncia, pals a travs de les paraules que brollen de les fonts ms pregones de l'nima, que sn les que perduren i vencen

el temps i l'oblit. Com qualsevol condemnat a mort, que se sap sense futur, noms amb un breu passat i un intens present, va escriure: l'eternitat s un present que s'eixampla. L'any 1939 se li aplic la Ley de Responsabilidades Polticas pels seus articles de L'Ideal ( juliol-desembre de 1936), i se li obr un expedient que es resolgu el 1941 satisfactriament. El 1940 va agreujar-se la malaltia que patia i va haver de romandre en reps absolut. El juliol de 1942 es trasllad al Mas Blanc, on es realitzaven cada vespre activitats musicals i recitals potics. All music alguns poemes de trobadors provenals com Jaufr Raudel, i tamb Verlaine. El 29 de desembre de 1942, a les dues del migdia, mor Mrius Torres envoltat de les amistats del sanatori. Les seves ltimes paraules van ser Pobre pare!. Va ser enterrar l'endem al cementiri de Sant Quirze de Safaja.

BREU COMENTARI DE TRES POEMES DE MRIUS TORRES Escollir sempre s difcil quan sents veritable passi pels elements en discussi. De fet, mai no s una opci sincera ni completa, ms aviat s arbitrria i fruit de les circumstncies: igual que no podem triar entre l'amor de dos fills ni entre dos amors que ens complementen. Aix s el que em passa amb els poemes de Mrius Torres, empeltats de tanta sensibilitat,

(6) Cartes a Mrius Torres, disponibles a Club Editor, 2007.

LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mbil 607 26 89 68
c/ Major, 146 - Sarri de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

24_pDS

CULTURA [lectura

tan lrics i profunds i expressius. L'obra d'aquest poeta cont tanta vitalitat i emocions (joia) i, no obstant, tanta contenci i resignaci davant el seu fat que esborrona. En les seves circumstncies terminals li hagus estat ms senzill deixarse endur per la imaginaci sense traves que per les restriccions i el capteniment amb qu ho fa el nostre poeta. Perqu en realitat Mrius Torres mai no ens confessa les seves emocions directament, en primera persona; ho fa a travs de smbols o metfores; s el lector qui ha de fer l'esfor intellectual per interpretar-los (La idea substitueix la realitat en el simbolisme). D'aquesta manera aconsegueix un equilibri formal, dificilssim d'aconseguir quan hi ha tants sentiments i emocions que malden per expressar-se, per ser, com un torrent impetus que la m humana intenta controlar amb rescloses. El valor de la poesia del poeta lleidat rau, per una part, en l'apropiaci d'uns models extrets de

la tradici que ell fidelitza perqu s'adiuen als seus interessos, i d'altra part, perqu el seu cabal lric prov de seva gran fora interior, fet que motllura la seva ingent dimensi humana. I com a mostra, presento tres poemes: Aix s la joia, que evidencia el seu vitalisme i defineix perfectament l'esperana i la joia; Dol ngel de la Mort, el qual ens illustra la serenitat, la resignaci i la maduresa davant el seu cruel esdevenidor en demanar a la Mort que se l'endugui per no patir ms (l'ngel s el missatger entre l'home i Du); i Can a Mahalta, una relaci d'amor de set anys dedicada a la gironina Merc Figueras, amb ressons de Jorge Manrique nuestras vidas son los ros que van a dar a la mar/ que es el morir. Mahalta podria ser una formulaci trobadoresca moderna (midons, la meva alta) o b la dama stilnovista, feta de distncia (obligada), desig, admiraci i amistat (Ballart i Juli, 2002).

1. Aix s la joia (la vida) 1941 Aix s la joia -ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deix una pau intensa. I aix s la mort -tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la msica comena. 2. Dol ngel de la Mort 1936 Dol ngel de la Mort, si has de venir, ms val que vinguis ara. Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de ms enll del gual. Dels sofriments passats tinc l'nima madura per ben morir. Tot all que he estimat nicament perdura en el meu cor, com una despulla de l'ahir, freda, de tan pura. Del llim d'aquesta terra amarada de plors el meu anhel es desarrela. Morir deu sser bell, com lliscar sense esfor en una nau sense tim, ni rems, ni vela, ni llast de records! I tot el meu futur est sembrat de sal! Tinc peresa de viure dem encara. Ms que el dolor sofert, el dolor que es prepara, el dolor que m'espera em fa mal... I, gaireb, donaria per morir ara -morir per sempre !- una nima immortal. 3. Can a Mahalta (l'amor) 1937 Corren les nostres nimes com dos rius parallels. Fem el mateix cam sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: ens separa una terra de xiprers i de palmes. En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em segus, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra ptria antiga.

pDS_25

espai 2.0
COM ENS COMPORTEM RESPECTE INTERNET?
Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat

a pregunta no s com ens comportem a internet, com hi apareixem, com hi creem, voluntriament o no, volgudament o no, la nostra identitat digital... No, la pregunta s com som nosaltres respecte internet, quin s el nostre comportament vers internet i les xarxes socials. En altres paraules, com vivim internet, com l'experimentem. Tenint present que la web 2.0 i les xarxes socials han revolucionat, i revolucionen encara, internet i, per extensi, les nostres vides, hi ha qui s'ha dedicat a estudiar i radiografiar el nostre comportament vers aquest fenmen. I s que els comportaments poden ser mltiples i variats: des de la persona que encara es resisteix, fins i tot amb certes dosis d'herocitat, a registrar-se a Facebook, fins a qui, avui en dia, no podria passar ni un sol dia sense connectar-s'hi... Fa uns anys l'empresa Forrester Research (www.forrester.com) va elaborar l'Escala de Forrester (http://www.forrester.com/ empowered/tool_consumer.html), una escala socioetnogrfica que classifica i defineix els comportaments que com a usuaris tenim vers internet i les xarxes socials. Ms enll dels percentatges que en cada

moment pugui haver-hi, el qu s rellevant s la prpia definici d'aquests comportaments, que en cap cas, val a dir-ho, volen ni pretenen ser excloents. Aix doncs a l'Escala de Forrester hi trobem definits aquests 6 comportaments: Creadors Crtics Colleccionistes Agregadors Espectadors Inactius Els creadors sn persones que aporten continguts propis a internet, b sigui a travs de blocs o altres pgines web, que publiquen els vdeos i altres materials audiovisuals que creen (msica, podcast, presentacions, fotografies, etc) que creen. Sn generedors de continguts i utilitzen les eines que internet els posa a l'abast per a publicar-los. Els crtics sn persones que sobretot opinen sobre el qu els altres publiquen, b sigui amb comentaris a blocs, notcies i xarxes socials, b a travs de frums, de xats o d'enquestes. No els preocupa tan generar contingut com expressar la seva opini en base al qu d'altres han publicat. Els colleccionistes, o agregadors, sn persones que desen, emmagatzemen i organitzen tota mena de continguts a travs de la

sindicaci de continguts (RSS) i de les etiquetes. Sn persones interessades pels continguts a la xarxa i els ordenen i classifiquen en lectors i agregadors de continguts. Els agregadors sn persones que bsicament utilitzen les xarxes socials, que s'hi registren i mantenen els seus perfils a les xarxes socials, agreguen amics i/o seguidors i hi interactuen. Sn persones que han integrat les xarxes socials a les seves vides, a la seva manera de relacionar-se i comunicar-se. Els observadors sn persones que observen, miren, escolten i llegeixen continguts aportats pels altres; llegeixen blocs i altres pgines webs, diaris i revistes, miren vdeos i fotos, escolten podcasts...

s encara el comportament ms habitual a internet, el del clssic consumidor. Els inactius, finalment, sn persones que es mantenen al marge d'internet i de les xarxes socials o que hi mostren molt poc inters. I vosaltres, amb quin comportament us identifiqueu ms? Aquesta escala suposa un avanament respecte a la regla de la pirmide del 90-9-1: - 90% d'audincia (consumidors). - 9% d'editors (aporten contingut, per sempre a partir del qu han aportat els creadors). 1% de creadors (els que veritablement generen el contingut a internet des de zero). L'Escala de Forrester aporta una major complexitat en els comportaments i perfils... Tot i que si en comptes de fer servir ambdues mesures a nivell global les fem servir a nivell concret, d'un site, d'una pgina web concreta, possiblement la regla de la pirmide pirmide del 90-9-1 s'ajusta molt ms a la realitat. Debats i polmiques a banda, centrant-nos de nou en l'Escala de Forrester, els seus indicadors, que com hem dit no sn excloents, ens ajuden a dibuixar escenaris i realitats i, fins i tot, a veure'n la seva evoluci. Fent un salt enrere en el temps, situant-nos per

26_pDS

exemple fa tan sols 8 o 10 anys, la majoria podrem definir-nos com entre observadors i inactius, s a dir, consumidors poc habituals d'internet. La fotografia seria si fa o no fa la de la regla del 90-9-1... Amb l'eclosi de les xarxes socials i de la web 2.0 la realitat ha canviat molt en molt pocs anys. De fet arrel d'aquesta transformaci tecnolgica i social han sorgit neologismes com el terme prosumidor, fruit de la uni de productor de continguts, paper fins no fa tant quasi exclusiu de tcnics i especialistes informtics i de consumidor, doncs d'un temps en, des de fa poc ms de 5 anys, aquests dos rols, el de productor i generador de continguts i el de consumidor, poden ser coincidents en moltes persones. Aquests comportaments, aquests rols, es

donen de manera diferenciada segons els pasos, doncs la vivncia de la cultura d'internet i les xarxes socials tamb s diferent a nivell de pasos i continents. L'escala de Forester tamb permet segregar els % per cada un d'aquests comportaments per edats i gnere. Aquests en sn alguns dels exemples: Internet i les xarxes socials revolucionen el mn i les nostres vides, vulguem o no; som nosaltres, per, cada un de nosaltres, qui ha de decidir en quin grau i de quina manera. Per comen-

a a ser gratuta, cada vegada ms, aquesta pregunta: podem viure'n al marge? Potser el que ens hem de preguntar s de quina manera volem conviure-hi...

Podem comenar per prendre conscincia sobre quin comportament tenim vers internet i, s, quin comportament tenim a internet, per aix ja s una altra histria!

AUTOESCOLA
GIRONS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRI: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_27

DOSSIER DHISTRIA

LA VILLA DEL PLA DE L'HORTA

EVOLUCI DUNA GRAN VILLA SUBURBANA DPOCA ROMANA1
Llus Palah Grimal2

Vista del pati i les principals cambres de la banda nord des de migdia

EVOLUCI D'UNA GRAN VILLA SUBURBANA D'POCA ROMANA

L
28_pDS

es excavacions arqueolgiques a la villa romana del Pla de l'Horta arriben enguany a la quarta campanya, i amb ella finalitza el projecte actual, articulat a travs d'un conveni de collaboraci signat entre la Universitat de Girona, la Diputaci i l'Ajunta-

ment de Sarri de Ter. Tot i que la intenci de totes les parts s continuar amb els treballs, cercant noves formes de collaboraci o simplement ampliant les actuals, s un bon moment per presentar els resultats cientfics d'aquests anys de treball. DESCRIPCI GENERAL DE L'EDIFICI La part coneguda de la villa del Pla de l'Horta correspon essen-

cialment a una edificaci compacta i d'aspecte unitari, tot i que, com veurem, aquesta imatge s parcialment falsa, fruit de la visi d'un moment concret de la histria de l'assentament. L'edificaci se situava a la vessant d'un tur, amb un important desnivell oest- est. Aquest desnivell t el seu reflex en la conservaci de les diferents estructures, en molt millor estat a la banda occidental que a l'extrem de llevant. Per tamb

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

rials, almenys en el sector excavat, com veurem, se centren sobretot en remodelacions i reparacions de petit abast, sense grans reformes globals. L'evoluci de l'edifici LA FASE REPUBLICANA Els orgens de la villa del Pla de l'Horta cal situar-los a mitjans del s. I a C. La seva construcci cal relacionar-la directament amb la fundaci de la ciutat de Gerunda (que t lloc entre el 8070 aC) i la conseqent repartici de lots de terres del seu territorium. D'aquest primer edifici en coneixem diversos murs i estructures, la majoria dels quals foren aprofitats com a fonamentaci de construccions posteriors. Es tracta de murs de pedres carejades exteriorment, conformant filades, lligades amb fang i arrebossades exteriorment amb morter blanc. Les parts conegudes dibuixen part d'un edifici amb cambres de grans dimensions (entre vint-i-cinc i quaranta metres quadrats), de formes regulars i que presentaven ja les mateixes orientacions que tindr la villa al llarg de tota la seva histria, seguint grosso modo els punts cardinals. Pel que fa a les pavimentacions, totes les conegudes fins ara sn de terra piconada, per aquestes solament s'han pogut excavar a dues de les sales localitzades. Dels espais coneguts solament un ho ha estat de forma prcticament completa. Aquesta cambra, situada sota l'A54, presenta les caracterstiques bsiques que acabem de descriure. Disposava d'una porta a la banda de migdia i d'una llar a l'angle sud-oest de l'estana, molt a prop de la porta. La cambra va ser modificada pocs anys desprs en una remodelaci que sembla que es va limitar a una elevaci del nivell de circulaci i que va comportar al mateix temps una elevaci de la mateixa llar i una modificaci del llindar de la porta.

Mur d'poca republicana de l'mbit 5. S'aprecia una porta tapiada al centre i com el mur va ser aprofitat de fonamentaci d'una estructura posterior.

devia tenir la seva importncia en poca antiga, ja que en determinats moments l'edifici va presentar una estructuraci parcialment esglaonada. L'edifici s'estructura al llarg de gran part de la seva histria al voltant d'un pati, un fals peristil3. A tramuntana i llevant d'aquest pati es disposaran tot un seguit d'estances, generalment grans, amb paviments de qualitat, cosa que fa pensar en sales d'aparat i en una zona d'esbarjo. Per contra, el pati apareix tancat per sengles murs cecs a l'oest i sud i ms enll d'aquests lmits semblen situar-se espais secundaris o de servei. Pel que fa als materials emprats per bastir l'edifici, aquests sn un dels principals elements disponibles, ara per ara, per establir-ne les diverses fases, ja que van variant al llarg del temps. L'edifici original est construt amb scols de pedres lligades amb fang, amb un arrebossat exterior, de senzill color blanc, i devien presentar un alat de tovot. Els paviments localitzats fins ara sn de terra piconada.

En poca augustal (a cavall entre els s. I aC i I dC), el material canvia radicalment i la majoria de murs sn bastits en opus caementicium, mentre que els paviments sn sempre slids, generalment d'opus signinum, i en alguns casos arriben a un alt nivell de riquesa al crear decoracions geomtriques amb l'ajuda de tesselles o petites plaques de marbre (opus sectile). Tamb a partir d'aquest moment els murs es comenaran a decorar amb estucs, dels quals en queden traces in situ, als quals cal afegir els fragments recuperats en l'estratigrafia. El segent gran canvi cal situar-lo en poca severiana (principis del s. III dC) quan tot un seguit de cambres es reformen emprant com a material el rajol (opus testaceum) i molts dels espais es tornen a pavimentar amb opus tessellatum, generalment policroms. Tot plegat dna a l'edifici al llarg de tota la seva histria un aspecte slid i luxs. Les remodelacions baix impe-

(1) Treballs inclosos al projecte ministerial Del oppidum a la ciuitas.II. Anlisis de un proceso histrico en el nordeste peninsular (El periodo alto imperial) (2) Laboratori d'Arqueologia i Prehistria de l'Institut de Recerca Histrica de la Universitat de Girona (3) Els peristils sn patis envoltats per prtics a tot el seu entorn. En el cas del Pla de l'Horta solament hi ha porticats a tres bandes, estant absent al costat sud. (4) Veure el plnol adjunt amb la numeraci dels diferents espais.

pDS_29

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

Planta general de la villa amb indicaci dels mbits descrits al text

A migdia d'aquesta cambra es conserven traces de dues cambres ms, arrenglerades, configurant el que segurament era la faana oriental de l'edifici. A una de les cambres situades a migdia (sota l'A1) s'ha localitzat part d'una canalitzaci est-oest que segurament recollia les aiges de l'edifici i les condua a l'exterior. Coneixem molt pitjor la resta de l'edificaci situada sota espais que en fases posteriors es varen dotar de pavimentacions que de moment no han estat aixecades (i moltes de les quals no ho podran ser al tractar-se de mosaics o opus sectile). S que tenim indicis, per, de l'existncia d'una altra mena d'installacions. A l'extrem occidental de l'edifici (A18) s'ha localitzat un nivell compost de fragments de doliae i d'altres grans gerres i de l'encaix circular d'un dolium. Aquests elements, esclafats durant el procs de terraplenament del sector de la gran fase augustal de l'edifici, sn de dolia que

cal relacionar amb la pars rustica d'aquesta primera villa republicana. EL NOU EDIFICI AUGUSTAL En poca augustal, com en tantes altres villes del territorium no solament de Gerunda sin prcticament de tota la pennsula ibrica, la villa va patir una transformaci radical, creant prcticament una nova edificaci. En el cas del Pla de l'Horta, per, la construcci del nou edifici es va realitzar aprofitant les lnies mestres marcades per la villa republicana. No solament ocupa el mateix espai i conserva els mateixos eixos constructius i orientaci general, sin que sn molts els murs de l'edifici republic que es varen aprofitar com a fonament de les noves estructures, i qui sap si fins i tot en alat. Aquest darrer punt no es pot asseverar, ja que tots els murs recuperats ho sn a nivell de pavimentaci, per precisament el fet que alguns dels nous sols entreguin contra

aquests vells murs fa pensar que en un primer moment es conservs tamb el seu alat, sempre eliminat en fases i reformes posteriors. Curiosament en els murs que podrem considerar envans no hi ha traces de morter que indiquin una reconstrucci del mur, mentre que en els murs mestres, especialment a les faanes, el mur republic s'usa clarament com a fonament i es refora amb un nou parament en alat d'opus caementicium. La principal novetat del nou edifici ve determinada per la utilitzaci de forma massiva d'un nou sistema constructiu. Aix, si l'edifici republic era bastit amb scols de pedra lligats amb fang, el nou es va construir completament emprant com a scol el morter, l'opus caementicium. Sembla que en aquests moments es va definir la forma general de l'edifici i aquest, si b es va modificar, a vegades de forma important, mai va passar per una nova reconstrucci quasi total com la que ens ocupa. Cal assenyalar que tot i que parlem sempre de fase augustal, alguns dels nivells que s'hi relacionen han proporcionat materials lleument posteriors, que podrem considerar tiberians i que cal relacionar amb la llarga duraci d'una obra ambiciosa. De fet aquesta llarga duraci de les obres explicaria tamb en part el reaprofitament d'algunes estructures anteriors, ja que aix permetria una convivncia entre les obres i l'habitabilitat de la casa. s a dir, la casa no s'enderrocaria i es comenaria de zero, sin que el nou edifici aniria creixent a l'entorn de la casa precedent, a la qual aniria modificant paulatinament, si b dins una planificaci global i unitria. Tot i que en tenim una visi parcial, ja que moltes de les cambres i espais varen ser modificats i reformats en fases posteriors, i que en alguns espais encara manquen sondeigs per realitzar (i que hauran de clarificar algunes qestions), ens podem fer una certa idea de com era l'edifici augustal. Les restes conegudes corresponen a mitja dotzena d'estances a les

30_pDS

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

quals cal afegir alguns elements dispersos de ms difcil interpretaci. Una de les primeres qestions que cal valorar s el nivell de luxe de moltes de les seves pavimentacions. Tot i que la majoria de cambres estaven pavimentades amb opus signinum, tot sovint aquest anava acompanyat d'emblemes en opus sectile o de tesselles configurant decoracions geomtriques. Tots aquests paviments tenen en com el seu estil de fortes reminiscncies itliques. A la banda de llevant de l'edifici es conserven part d'almenys dues estances (A1 i 5). Ambdues aprofiten tot un seguit de murs republicans com a lmits. Aix l'A5 sembla aprofitar els vells murs nord i sud, si b amb uns alats nous. Menys clars sn els lmits est i oest, ja que els que actualment limiten aquest espai sn obra de reformes posteriors. A migdia d'aquest espai se situa una altra cambra de forma quadrangular que ocupava part dels A4 i 1. Com a murs nord, sud i est aprofitava estructures d'poca republicana. Per contra, el mur occidental s nou, completament bastit en opus caementicium. El paviment de la cambra solament es conserva dins l'A4 i est constitut per un opus signinum decorat amb tesselles i amb un opus sectile a la part central, com un gran emblema. Pel que fa a la decoraci, la zona exterior del paviment est ornamentada amb petites tesselles blanques disposades de forma aparentment aleatria. La resta de la superfcie est decorada amb grans tesselles blanques disposades a distncies regulars formant filades. L'emblema central, en opus sectile de plaques blanques i negres, est emmarcat per una faixa de plaques rectangulars, mentre que la catifa central est composta per una retcula de quadrats amb diferents decoracions geomtriques fetes sempre emprant combinacions de plaques quadrades i altres de triangulars.

Principals fases evolutives de l'edifici. En gris clar els paviments decorats, i en gris fosc els paviments d'opus signinum

El ms peculiar d'aquesta estana, per, se situa a la banda occidental, completament ocupada per una estructura enfonsada respecte al paviment, emmarcada per uns murets de morter i que configura una mena de graella, amb tot un seguit de murets transversals. La seva alada s escassa, poc ms de 20 cm, i anava pavimentada amb tegulae disposades invertides. Aquesta estructura se separava del paviment per un gra construt amb rierencs i blocs de pedra, assentats sobre un petit paviment de cdols. Desconeixem la funci d'aquest element, per creiem que ha de relacionar-se amb activitats ornamentals o ldiques, potser vinculades amb l'aigua. Pel que fa al sector situat a llevant d'aquests dos espais, sembla probable l'existncia d'un porticat. Aix ho indicaria la troballa a l'A6 d'un pavi-

ment d'opus signinum que marca un lleu esgla al damunt d'un mur, al qual cobreix. Aquest gra podria marcar el desnivell entre l'interior del porticat i el sector del pati. Desconeixem com s'estructuraria el sector a migdia de l'A4-1, per cal tenir present que el mur oriental que actualment tanca l'A2 presenta importants diferncies amb els de l'entorn. All on els paraments que se li recolzen, o que fins i tot el cobreixen, apareixen com a clares fonamentacions, amb paraments molt irregulars, aquest mur es presenta amb un parament molt polit, arrebossat. A ms, a la part baixa del mur es conserva l'arrencament d'un paviment d'opus signinum, que se situa a una cota molt ms baixa que la resta de sols de la casa. Tot aix fa pensar en l'existncia en aquesta zona d'un dipsit5, posteriorment destrut per bastir l'A26.

(5) Ats que la cambra vena A13 va disposar d'hipocaust en algun moment de la seva existncia, tamb es podria pensar en una banyera lligada a uns petits banys, per el desnivell entre ambds elements (superior al metre) ens sembla massa elevada, sobretot atenent al fet que no hi ha cap traa de l'existncia d'escales d'accs. (6) Aquest mbit va ser completament excavat l'any 1971. Malauradament, quan es va comenar a redactar el diari aquest espai ja prcticament s'havia acabat d'excavar i no hi ha cap referncia ni al paviment ni a l'existncia de restes de cap mbit o estructura preexistent.

pDS_31

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

A l'oest de l'A95 se situa un altre dels espais que coneixem de forma ms o menys completa. A cavall entre els A15 i 8 se situa una gran estana quadrangular que un cop ms aprofita un mur d'poca republicana com a lmit occidental7. La resta dels murs sn d'opus caementicium i majoritriament foren emprats com a fonamentaci de noves estances construdes opus amb testaceum, a excepci del mur occidental L'estana anava Vista del passads A4, amb les restes de l'opus sectile de la cambra augustal (A1-4) pavimentada amb un opus signinum a la seva meitat septenen la zona de l'opus signinum, mentre cap ms, almenys en aquest paratrional, mentre que la meitat de mig- que la zona del sectile seria un espai de ment. El problema s que aquest pavidia era ocupada per un opus sectile pas, visible en tot moment. Probable- ment se situa sota un mosaic i no el policrom, de decoraci geomtrica, en ment cal situar un dels accessos a la coneixem en tota la seva extensi. Tot el qual s'han emprat marbres d'impor- banda oest. En el poc tram del mur d'a- i aix s que sembla clar que el passataci de bona qualitat. El camp est questa banda que es va poder excavar ds era ms ample que el conservat dividit en espais quadrats, i la decora- es varen identificar part de dos blocs actualment, ja que la vora del camp de ci es realitza combinant fragments de sorrenca, material usualment triple filet, que marcaria el lmit de la quadrats i triangulars. emprat a la villa per les obertures. decoraci, no s'aprecia a la banda La cambra estava presidida a la Entre aquest espai i l'A9-5 se nord. banda nord per un gran absis ultrapas- situaria una cambra de dimensions D'aqu cap a migdia desconeisat. Aquest disposava a la seva banda molt menors, de la qual solament xem com s'estructuraria l'edifici. L'eoccidental d'un praefurnium i estava coneixem el seu paviment, d'opus sig- xistncia del porticat fa pensar en l'edotat d'un sistema de calefacci sub- ninum. xistncia ja en aquells moments d'un terrnia, un hipocaust. Tot i que no es Davant d'aquest espai, al sud, se espai obert, per poc ms en podem pot descartar que l'hipocaust fos un situava probablement un porticat del dir, ja que sembla que la construcci element posterior, la disposici de qual desconeixem les dimensions del nimfeu caldria situar-la en una fase l'absis respecte a la sala (perfecta- exactes (A4). Aquest espai estava posterior, lligada a la modificaci de ment centrat) i el fet que la boca del pavimentat amb un opus signinum l'A1 i a la construcci de la canalitzaci praefurnium estigui ben integrada en decorat amb tesselles negres que que travessa els A1,4 i 5.. l'obra general, fa pensar que es tracta configuren una orla exterior de triple De com s'estructuraria la zona al d'una obra unitria d'poca augustal, o filet i un camp de rombes entrellaats. nord de l'A-15 i de l'A9 en sabem de poc posterior. La funcionalitat de la Per migdia aquest paviment entrega moment poca cosa, al tractar-se d'un sala com a espai de representaci contra un muret, d'escassa amplada, sector encara en excavaci. Tot i aix, sembla prou clara, tot i que sobta per de fragments de teules i rierencs lli- hi ha indicis interessants. Per comenla presncia de l'hipocaust solament a gats amb morter i amb un bloc de ar, s clar que l'A7 no existia tal com l'absis. Per contra, la diferenciaci en sorrenca inserit. Aquest bloc podia el podem apreciar actualment i per el paviment (signinum-sectile) cal rela- suportar una petita columna o pilar del sota del mur de migdia d'aquest mbit cionar-la amb la presncia de mobiliari porticat, tot i que no se n'ha localitzat es conserven traces d'un paviment de
(7) A la banda nord, el mur conserva una estructura quadrangular feta amb opus caementicium. Aquest s del morter en un espai tan clarament definit fa pensar en una ra molt concreta, que se'ns escapa al no poder apreciar completa la cambra.

32_pDS

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

ment es conserva l'angle nord-oest i part del retall de la banda nord, sembla anar directament relacionada amb el suposat dipsit descrit ms amunt. Podrem plantejar la possibilitat que aquesta estructura quadrangular fos una bassa, el darrer dipsit on s'acumulava l'aigua i que les columnes formin part d'un petit porxo destinat a cobrir i protegir aquest element. L'POCA JULI CLUDIA Dins aquesta fase, situada a les dcades Vista general de la zona oest de la villa. Al centre el conjunt de dipsits de decantaci, situats al damunt d'estruccentrals del s. I dC, tures anteriors. En primer pla restes del magatzem de dolies republic. hem situat tot un seguit de reformes, signinum amb un emblema de petites riorment assumiran els actualment algunes de les quals podrien ser pos8 tesselles de mosaic en blanc i negre . conservats, com veurem. Cal recordar Tot i que aquest paviment es va des- que la villa disposava d'un aqeducte teriors, per no disposem de dades truir al construir l'A7 i que no dispo- soterrat que arribava al complex pel estratigrfiques fiables. Es tracta de sem de dades estratigrfiques fiables, sud-oest. Per tant, aquests dos ele- tot un conjunt de reformes que semcreiem que caldria situar-lo en aquesta ments podrien formar part d'un primer blen destinades sobretot a la creaci fase, sobretot atenent al fet que s en sistema de dipsits consecutius (molt d'un espai d'esbarjo amb un pati preaquest moment quan trobem tot un ms petit el de migdia) destinats a la sidit per un nimfeu monumental. conjunt de paviments que combinen neteja i purificaci de l'aigua seguint Aquesta obra va implicar la construcl'opus signinum amb d'altres mate- un sistema de decantaci. s cert, ci d'una canalitzaci per conduir les rials nobles per crear les decoracions. per, que amb les escasses restes aiges que sortien del nimfeu. Per El que ens dibuixa aquest paviment s visibles d'aquesta primera fase, una altra banda tamb va significar una la prolongaci de l'edifici en direcci interpretaci diferent tamb seria pos- certa remodelaci dels mbits de l'ennord, almenys en aquesta fase inicial. sible (una estana amb una font o pica torn, que cada cop ms giraran al voltant d'aquest element central. A l'extrem occidental es conser- a l'exterior?). Com hem comentat, la construcven actualment tot un seguit de dipA migdia d'aquests elements, en ci del nimfeu va implicar, de retruc, la sits que pertanyen a fases posteriors. l'espai que anteriorment ocupava el Per aquestes estructures s'assenten magatzem de dolies, s'hi han localitzat d'una llarga canalitzaci que travessaal damunt d'elements anteriors. El fet les restes d'una estructura quadrangu- va de sud a nord els A1, 4 i 5 i 7. La que els elements superiors s'assentin lar, molt malmesa per moviments de construcci de la nova canal va implisolament de forma parcial sobre altres terres posteriors, i dos basaments de car la destrucci de l'estructura que murs, demostra que no es tracta de pedra sorrenca alineats de nord a sud. fins llavors ocupava la banda occidenfonamentacions. A ms, un d'aquests Aquests basaments de forma tronco- tal de l'A1-4. Aquest sector es va murs inferiors anava revestit exterior- cnica, fora matussers, semblen cobrir amb un opus signinum, similar ment amb una capa, de poc gruix, d'o- correspondre al basament d'algun al de la resta de l'estana, si b en pus signinum, innecessari en un fona- pilar o columna que potser caldria aquest tram no continuava la decorament.. Pensem que podria tractar-se associar a un porticat que cobria l'es- ci amb tesselles d'aquell. La construcci d'aquests elede tot un seguit de dipsits que repro- tructura quadrangular suara esmentaments sembla que tamb va implicar duirien la mateixa funci que poste- da. Aquesta estructura de la qual sola(8) La campanya del 2011 est aportant interessants elements relacionats amb la fase augustal de tot aquest sector i que presentarem en un proper escrit un cop acabats els treballs.

pDS_33

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

Vista general del pati i les cambres de tramuntana des de la banda est

canvis en la configuraci de la cambra. El nou paviment d'opus signinum cobria parcialment el mur que fins ara constitua el lmit de migdia de la sala. Ats que cap altra mur es troba al sector, hem de pensar en una cambra de grans dimensions, allargassada, que ocuparia la totalitat de l'espai que tancaria per llevant el pati A11. Val a dir que desconeixem si es va ampliar l'emblema de sectile per compensar aquesta nova configuraci, ats que tota la zona central de la cambra A1 estava ja excavada abans dels nostres treballs i cap referncia hi ha als diaris d'excavaci a elements sumptuaris relacionats amb aquest paviment9. El que s sembla que es va reformar de forma radical s l'A5, amb la construcci dels lmits actuals, assolint una configuraci que ja no es tornaria a modificar. Creiem que s aix atenent a la seva relaci amb la cana-

litzaci, per no es pot descartar que sigui una reforma que calgui situar en poca severiana, un segle ms tard del moment que ens ocupa.. Pel que fa al pati, cal recordar que desconeixem quins elements podien existir ja en la fase precedent, per s que sembla clar que s en aquests moments quan es construeix el nimfeu, que en el fons esdev l'element estructurador de tot el seu entorn. Aquest nimfeu estava compost per dos estructures quadrangulars, flanquejant dos cossos hemisfrics units per un tram longitudinal. Originalment l'estructura era simtrica. El passads A3 no existia en aquests moments i el pati estava flanquejat per ambulacres solament per la banda nord. La banda occidental del pati creiem que en aquests moments anava tancada per un mur, que posteriorment es remodelaria quan es cons-

trus l'A16, l'ambulacre occidental. Pel que fa al paviment del pati, segurament era de terra, almenys en aquesta fase, ja que la collocaci de l'opus signinum cal relacionar-la amb la remodelaci del nimfeu realitzada en poca severiana, com veurem. La construcci del nimfeu va implicar l'elevaci d'un muret que tanqus aquest espai per migdia i que actuaria de rerefons, de decorat que limits visualment al nimfeu i els elements decoratius que l'acompanyaven (escultures, jocs d'aigua...) FASE SEVERIANA De finals del s.II o principis del s.III s la segona gran remodelaci de l'edifici. Es tracta de tot un seguit de canvis que deriven d'una nova concepci dels espais, donant una major importncia encara al pati i proporcionant

(9)El diari s que parla de la troballa d'un paviment de signinum que varen destruir. Podria ser que succes com a l'A8, on bona part del sectile havia desaparegut i solament es conservaven les empremtes i que aquest fet fos obviat (?). Tampoc cal oblidar que quan es comena a redactar el diari, els A1 i 2 ja estaven en plena excavaci i es poden haver perdut algunes informacions.

34_pDS

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

d'una major riquesa i ostentaci els diferents mbits. D'aquest moment s la configuraci final de molts dels espais i cambres localitzats. El primer canvi de concepte deriva de l'obertura de l'edifici cap a llevant, La faana oriental es va remodelar, obrint un passads que comunicava directament el pati del nimfeu amb un segon espai obert que se situava a llevant, fora de la zona excavada. Aquest passads, A4, era el resultat de perllongar cap a l'est l'antic porticat que presidia el pati. Per construir aquest passads que es va pavimentar amb un opus tessellatum es va escapar l'antiga habitaci A1-4. La cambra A1 adquireix la seva configuraci definitiva. Aquesta cambra es va dotar d'una porta a la banda oest i es va pavimentar amb un opus tessellatum policrom. Tamb d'aquest moment s la configuraci final de l'A2, un espai del qual sabem poca cosa ms enll que en aquests moments tamb es va pavimentar amb opus tessellatum10. Aquesta estana s important de cara a la interpretaci global, ja que se situa per darrera del pati A11 i per tant cal relacionar-la amb d'altres elements situats a llevant o migdia, fora de la zona excavada. Sembla que la cambra tenia una porta que la comunicava amb l'A1, mentre que no resulta tan clara la seva relaci amb l'A13 Pel que fa a aquest darrer espai, no n'hem fet prcticament esment, ja que s un sector molt destrut per les obres dels anys setanta i poca cosa en sabem ms enll del fet que estava dotat d'un hipocaust. Ats que el seu lmit nord sembla la prolongaci del lmit sud de l'A1, caldria situar la seva construcci en la fase anterior. En canvi s que podem datar en poca severiana la construcci de l'A6. L'antic espai del porticat va ser compartimentat amb una estana de redudes dimensions, allargassada si atenem a les planimetries dels anys setanta, pavimentada amb un sol d'opus signinum i que es comunicava amb l'A1.

De fet, a l'espai on se situava el llindar de la porta encara s'hi conservaven algunes tesselles in situ de la catifa que ornamentava aquest pas. Atenent a la disposici i forma d'aquest mbit, pensem que podria tractar-se d'un cubiculum, un espai de descans sovint associat a les grans sales d'aparat o als triclinia. Pel que fa al pati, s en aquests moments que cal situar la creaci dels ambulacres laterals A3 i 16. Per construir el primer, que es va pavimentar tamb amb un sl de mosaic, va ser necessari escapar el nimfeu. Per mantenir una falsa aparena de simetria, especialment si es mirava des del nord, es va afegir al final est del mateix un nou cos quadrangular que actus de contraps visual amb l'existent a la banda oest. Tamb es va modificar el mur de tanca situat a migdia, segurament afegint un nou tram que tanqus pel sud l'A3. El nimfeu es va repavimentar interiorment i exteriorment en opus signinum fins a cobrir tota la superfcie interior del pati. Tot el sector de tramuntana va ser remodelat. A tocar l'A5, es va construir un passads nou (A9), ms estret que l'existent anteriorment, amb l'objectiu de mantenir la comunicaci amb els espais situats a tramuntana. Els antics espais existents es varen remodelar, construint un nou permetre d'opus testaceum, que exteriorment sembla aprofitar alguns dels murs preexistents, per que amplia cap a l'oest l'espai edificat, sobretot per mantenir l'alineaci respecte al nou lmit occidental del pati. Aquesta remodelaci va crear dues estances prcticament bessones en dimensions (A15 i A8-10), intercomunicades entre elles i amb el porticat de migdia, i pavimentades amb sengles mosaics policroms de decoraci geomtrica. La primera conseqncia d'aquesta remodelaci va ser que l'antic absis es va integrar a l'A15, amb una obertura menor a l'existent abans i en una situaci clarament desplaada

respecte a l'eix de l'estana: Tot i aix es va mantenir en s i amb el mateix hipocaust, ja que es va construir una nova sala pel praefurnium. Aquesta estana era bastida amb una petita volta d'opus caementicium i una portella a la banda nord. L'altra curiositat d'aquestes dues sales s que les portes que les comuniquen amb el pati sn de petites dimensions. La de l'A15 se situa a l'angle sud-oest de la sala, davant per davant de l'ambulacre A16. Tamb apareix desplaat cap a l'est la porta de l'A8-15. En aquest cas es conserven els dos blocs de sorrenca que configuraven el llindar.. Ja hem comentat que a l'extrem sud-oest del pati, per fora, es va construir una sala quadrangular (A22). Aquest espai, pavimentat en opus signinum presentava un desgus a l'angle sud-est i pensem que cal considerar-la un espai de servei relacionat amb el funcionament del nimfeu i els possibles jocs d'aigua inherents al mateix. ELS CANVIS DEL S. III DC Al llarg del s. III dC, solament apreciem una reforma en el conjunt de l'edifici, i aquesta afecta el sector occidental. A les dcades centrals del s. III dC, el nivell de circulaci de tota la zona va ser elevat de forma molt important. Els murs occidentals de l'A15 i del pati es varen haver de reforar, substituint el tovot per pedra i morter, per poder suportar la pressi de les terres collocades a ponent. Aquesta reforma es va fer, fins on podem apreciar actualment, per construir un sistema de tres grans dipsits, interconnectats, que semblen tenir per objectiu netejar i depurar l'aigua emprant el sistema de la decantaci. El primer dels dipsits (A23) solament el coneixem de forma parcial, per presenta una superfcie molt mplia, i una mitja canya situada enmig del seu paviment condua l'aigua cap al segon dipsit (A18).

(10) Ambds paviments extrets en els treballs dels anys 1970-71

pDS_35

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

Mostra dels mosaics trobats a les excavacions. A: mosaic de l'mbit 4; B: mosaic de l'mbit 8-10; C: mosaic de l'mbit 15; D: opus sectile de l'mbit 15 trobat sota el mosaic.

Aquest, quadrangular, presenta un lleu desnivell en direcci sud, on una petita canalitzaci el comunicava amb el tercer. Aquest darrer s estret i mes curt que l'anterior i la seva funci sembla nicament la de servir de punt de partida de dues canalitzacions de les quals es conserva la traa al parament de migdia. Aquestes canalitzacions devien ser metlliques i cap resta n'ha arribat fins a nosaltres. Tot i que encara no s'ha completat l'excavaci d'aquest espai, tamb podria datar-se al s. III la construcci del gran espai A7. Es tracta d'un gran magatzem, amb una mplia portalada a la banda est indicada per un llindar de blocs de sorrenca. Cal ressaltar que entre els blocs n'hi ha dos de calcria que semblen reaprofitats d'una altra porta. Aquesta estana, que estava travessada per la part central per una canalitzaci, no ha conservat restes de la seva pavimentaci. Va ser construda recolzada contra l'A5 i la seva construcci va implicar la creaci d'un tram estoest del passads A9, per poder mantenir aquesta comunicaci operativa. LES REFORMES BAIX IMPERIALS Evidentment, agrupar tot el perode baix imperial en una sola fase resulta simplista, per tot i que tenim tot un

seguit de reformes clarament situables entre els s. IV i VI dC (moment d'abandonament definitiu de la villa), per moltes d'elles no disposem de dades estratigrfiques mnimament fiables. Per comenar, molts d'aquests elements se situen en espais excavats als anys setanta. En alguns casos, per exemple en les reparacions que es varen collocar als paviments de mosaic dels ambulacres del pati, no resulta possible datar-les, ja que se situen directament sobre la preparaci de morter dels mateixos mosaics, en aquells espais on aquest s'havia malms. Pel que fa a la faana nord, sembla que en un moment determinat, segurament als moments finals d'existncia de la villa, es va compartimentar l'A8-10, construint un mur de factura barroera que es va assentar directament sobre l'antic mosaic. Tamb en un moment indeterminat es va tapiar l'extrem de migdia del passads A9. A aquest fet cal afegir-hi que el mur que tancava l'A10 per l'est, es va trobar arranat a nivell de terra (mentre que tots els de l'entorn conserven una alada molt superior). Creiem que aquest mur es va eliminar per fusionar els A10 i 9. Val a dir que no s'ha recuperat cap paviment relacionat amb cap d'aquestes reformes i que o b conservaven els paviments

anteriors (fet que ens parlaria de reformes barroeres, potser fetes quan la villa s'acabava d'abandonar) o que eren de materials com la terra piconada i no varen ser identificats en els treballs dels anys setanta. Per altra banda es va tancar l'extrem oest del tram nord del passads A9. Aix dna en planta la curiosa aparena que aquest era un espai tancat, sense accs. Per el mur que tapia aquest sector presenta algunes peculiaritats. Per una banda el seu basament s d'opus caementicium, per a partir d'una alada de poc ms de 60 cm, aquest s substitut pel rajol. A ms, en el punt en qu es produeix aquest canvi es conservaven traces d'un estucat de color vermell. Aix sembla indicar que en el moment de construir aquest mur, el nivell de circulaci era molt ms elevat que el que es conserva. Tot sembla indicar que en un moment indeterminat, per que segurament cal situar al s. III o principis del s. IV (sempre posterior estructuralment a la construcci de l'A7) es va elevar el nivell de circulaci de la zona a l'entorn de l'absis (A19), per igualar-lo amb el sector occidental. Aquest mur i el nivell de l'estucat indiquen en realitat la ubicaci d'una escala que permetia superar el desnivell entre les estances situades a l'est i la terrassa occidental. Aquesta escala devia ser de fusta i no ha deixat altres traces, per per ara pensem que s l'nica interpretaci per aquest sector, a no ser que noves dades d'excavacions posteriors ens aportin ms informaci. Com a darrera reforma baix imperial cal assenyalar l'obliteraci dels dipsits del sector occidental. Aix es va produir a la segona meitat del s. IV i tot el sector es va cobrir amb un opus signinum, d'aspecte barroer. CONSTRUCCIONS POSTERIORS Les estructures posteriors a l'abandonament de la villa del Pla de l'Horta es podrien dividir en dos apartats; el primer es referiria a aquelles construdes immediatament desprs de l'abandonament de l'edifici, mentre que un

36_pDS

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

segon grup estaria compost pel reaprofitament parcial d'algunes estructures de la villa, visibles encara anys desprs d'aquest abandonament. La majoria d'estructures posteriors a la villa localitzades pertanyerien al segon grup que hem esmentat. Es tracta sempre de murs de rierencs i blocs reaprofitats, lligats amb fang, construts contra alguna estructura de la villa per disposats al damunt dels grans nivells d'enderroc i abandonament de la mateixa. Fins ara es tracta essencialment d'un grup de quatre murs, tots ells localitzats a la banda sud-oest de l'antiga villa i que per la seva disposici i caracterstiques creiem que conformaven una estructura unitria. Tots aquests murs es varen trobar prcticament en superfcie i no es conservaven restes del nivell de circulaci amb el que s'associarien. Tot i aix creiem que caldria posar en relaci totes aquestes construccions amb la necrpolis visigoda localitzada uns cent metres al nord i que denota l'existncia d'un nucli habitat important a l'indret posterior a l'abandonament de la villa.

BIBLIOGRAFIA
J.Casas. Les bornes milliries de Palau Sacosta i Sarri de Ter, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Girona,1982-83, pg. 131-141. G. Fabre, M. Mayer i I. Rod. Inscriptios romaines de la Catalogne, III, Gerone,1991. A. Martn. Els antecedents ibrics de la ciutat de Gerunda, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIII, Girona, 1994, pg. 89-1080. J.M. Nolla. Algunes notes entorn de la villa del Pla de l'Horta a Sarri de Dalt (Girona), Annals de l'Institut d'Estudis Gironins XXVI, Girona,1982-3, pg.111-130. J.M. Nolla i J. Casas. Carta arqueolgica de les comarques de Girona, Girona,1984. J.M. Nolla i J. Sagrera. Els mosaics de la villa romana del Pla de l'Horta (Sarri de Ter), Cypsela, X, 1993, pg. 145-158. M.Oliva. Tesela arqueolgica. Descubrimiento de una villa romana con mosaicos en Sarri de Dalt (Gerona), Revista de Gerona,1970, pg. 52,67-71. Ll. Palah. Els romans i la pedrera de can Guilana, Parlem de Sarri,1997, generfebrer, pg.19. Ll. Palah. Excavacions a la villa romana del Pla de l'Horta, Parlem de Sarri, octubre-desembre,2008, pg. 30-35. Ll. Palah i A. Costa. Excavacions a la villa romana del Pla de l'Horta, X Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbcies, 2010, pg. 209-217. Ll. Palah i D. Viv. Anlisi estructural de la villa del Pla de l'Horta, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIII; Girona, 1994, pg. 157-170. Ll. Palah i D. Viv, Sarri en poca ibrica i romana, Parlem de Sarri, maig-juliol, 1995, pg.11-15. Ll. Palah i D. Viv. La villa romana del Pla de l'Horta, Parlem de Sarri, 1995 setembre-octubre, pg.11-16. I. Rod. Resea de los hallazgos arqueolgicos en los trminos municipales colindantes de sant Juli de Ramis, Revista de Girona, 66, 1974, pg.71-76. D. Viv; Ll. Palah; J.M. Nolla i M. Sureda. Aigua i conjunts termals a les ciuitates d'Emporiae, Gerunda i Aquae, 2006.

pDS_37

QUADERN D APUNTS
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat

La fada de Sarri
Per circumstncies de la vida moderna i de la conjuntura econmica que ens ha tocat viure, des de primers d'any la faig a Barcelona. En comenar a plantejar-se desplaaments ocasionats per la mobilitat geogrfica laboral, sempre havia alimentat secretament el desig de poder-me quedar a Girona o a Sarri. I vet aqu que, en part, el meu anhel s'ha acomplert. Em toca anar a treballar al passeig Manuel Girona, en una zona que fa confluncia una mena de triangle de les Bermudes- entre els districtes de les Corts, Pedralbes i Sarri, el vell Sarri de Barcelona. En certa manera, s com si no m'hagus mogut de casa: qui no es conforma s perqu no vol. I vet aqu que en el meu rondar per la zona, he descobert una publicaci local que porto a aquestes planes, com a reconeixement i com a agermanament simblic d'ambdues. La fada de Sarri s un mensual de distribuci gratuta que es pot trobar pels comeros i cafeteries de la zona. S'edita en format de diari lleuger, sobre paper premsa i sorprn per la quantitat d'anuncis de botigues i empreses de la zona. Es coneix que hi ha un equip comercial potent al darrere i una finalitat mercantil. Els continguts escrits inclouen entrevistes a personalitats populars, commemoraci d'efemrides, gasetilles sobre poltica municipal i apunts locals. Tamb compta amb una

srie de columnes d'opini a crrec de collaboradors, sobre temes diversos i una secci de miscellnia cultural i esportiva. No hi falten els passatemps. Com tota publicaci local, es nodreix de la participaci de redactors voluntaris i persegueix la collaboraci d'estudiants de periodisme. s un esquema molt diferent del nostre a Parlem de Sarri, tant per filosofia com per continguts com per presentaci, per tota iniciativa d'informaci i publicaci local s una bona notcia. Llarga vida a La fada de Sarri!

sarrianenca, gironina, propera. Com en tota edici del concurs, la primera selecci es fa des dels centres educatius. En el cas que ens ocupa, tenim notcia d'estudiants sarrianencs que apunten bones maneres i que, des de l'Institut Narcs Xifra del Pont Major, han estat seleccionats per participar a l'eliminatria provincial convocada a primers d'abril a l'Escola Politcnica, al campus de Montilivi de la UdG. Bona sort!

Jordi Llovet a Sarri

Precisament, la tarda del mateix dia de la convocatria del concurs de la Coca-Cola a Montilivi, aquest Grup Editor de la Revista de Sarri de Ter havia organitzat una conferncia sobre l'Any Maragall a crrec del professor barcelon Jordi Llovet, per parlar-nos de la figura del poeta emmarcada en la ciutat i la societat de l'poca. Jordi Llovet, tota una personalitat literria i cultural, acaba de publicar un llibre, Adu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats (Galxia Gutemberg), on es lamenta de la prdua de pes i de prestigi de la formaci humanstica en els valors actuals. El professor Llovet, un engrescador, mestre en capacitat comunicativa, demostra una vegada ms que seris i divertit no sn -en absolut!conceptes antagnics. Divertit noms s antnim d'avorrit. I donem fe que els escassos assistents a la conferncia ens vam divertir a plaer.

Concurs de redacci
Desprs de molts i molts anys sense tenir-ne notcia, fins al punt que comptava que havia passat a millor vida, ha resultat que el mtic concurs de redacci de la Coca-Cola de la nostra poca escolar encara s viu i amb una salut de ferro. Si en la nostra joventut el concurs es convocava entre els estudiants d'aquell desaparegut vuit d'EGB, ara ho fa entre els nois i noies que cursen 2n d'ESO. A la nostra poca era tota una referncia, un gran repte: se'n feia una gran campanya publicitria i poder ser seleccionat a l'escola per anar-hi a participar era ja un triomf. Eren els anys d'esplendor de la planta embotelladora de Cobega a peu d'autovia a Sarri de Ter i el concurs de redacci, per la proximitat industrial de l'empresa convocant, s'associava a cosa molt

38_pDS

ESPAI ESCOLAR [Confetti

Berenar a l'aula

Infants experimentant amb farina d'arrs

QU VOL DIR TENIR UN INFANT CELAC A L'ESCOLA BRESSOL?

Montse Lpez i Nuri Senen. Educadores de les aules de 1-2 anys.

l'escola Bressol Municipal Confetti, tenim la gran sort de tenir cuina prpia amb una bona cuinera la Ramona, que sempre esta disposada a ajudar. El men de l'escola s variat i equilibrat, oferim durant la setmana: verdura, arrs, llegums, pasta, peix, carn, iogurt i fruita. Aquest curs a l'escola tenim dos infants amb intolerncia al gluten i un d'ells tamb t intolerncia a la lactosa. QU FEM EN AQUESTS CASOS? Quan un infant t alguna intolerncia alimentria, la famlia ens informa i juntament amb direcci i la cuinera es modifica i s'adapta el men de l'escola a les necessitats dels infants. QU TENIM EN COMPTE?

vedella per dinar. Els iogurts de soja els porta la seva famlia. QUINES MESURES TENIM? La cuinera utilitza: Uns estris exclusius per cuinar els aliments sense gluten. Per fregir aquests aliments s'utilitza una paella individual, en comptes de la fregidora. La cuinera primer separa i prepara el pa de berenar sense gluten i seguidament prepara la resta de pa pels infants. Les educadores: En el moment de tallar el segon plat (vedella, pollastre, gall d'indi, llu o rosada) primer tallem l'aliment cuinat sense gluten i desprs la resta. Aix ho fem aix, perqu si tallem primer els aliments dels infants que no tenen intolerncia al gluten amb les mateixes tisores, estarem contaminant de gluten l'aliment que no en t. En cas d'haver de donar una galeta sense gluten, desprs d'haver tocat les galetes (amb gluten), ens rentem les mans o b l'agafem amb un tovall. Amb les propostes d'activitat de l'aula tamb tenim en compte: Utilitzar per tot el grup-classe la farina

Quan hi ha pasta de primer plat, donem el mateix tipus de pasta (macarrons, espirals, espaguetis..) per s una pasta sense gluten. Quan la carn o peix s arrebossat s'utilitza pa ratllat sense gluten. Quan el peix s a la romana, s'enfarina amb farina d'arrs. Per berenar el pa i les galetes que s'ofereixen sn sense gluten. L'infant que t intolerncia a la lactosa, no pren formatge per berenar ni

d'arrs per fer experimentaci. Quan vam emplenar les maraques de carnestoltes es va utilitzar per tots la pasta sense gluten. Des de l'escola es tenen en compte les caracterstiques dels infants amb dietes sense gluten, per es vetlla perqu l'aspecte i la forma dels aliments siguin igual que la resta dels seus companys.

pDS_39

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

Animaci dels grallers dels Amics dels Gegants de Sarri de Ter.

CARNESTOLTES
A L'ESCOLA BRESSOL CONFETTI
Ampa EBM Confetti

nguany, durant el primer trimestre del curs 20102011, i com ja s costum, s'ha celebrat a l'Escola Bressol Municipal Confetti, la festa del Carnestoltes. Aprofitant l'enginy i imaginaci de les educadores i cuidadores membres de l'escola, es varen portar a terme les disfresses, que molt amigablement varen lluir tota la mainada del centre. Per tots s sabut, i si no s aix ara us n'assabentareu, la decoraci i presentaci de cada una de les aules integrants del centre, va variant any darrera any, inspirant-se en una mateixa temtica com menjar, animals o, com s el cas d'aquest any, cada una de les aules est dedica a una can i en elles hi podem veure una representaci amb els protagonistes d'aquestes canons.

Les educadores van utilitzar la imaginaci, impulsades per l'AMPA, a celebrar el Carnestoltes i van demanar la collaboraci dels pares per la creaci de les disfresses, amb les pautes, instruccions i material que es va proporcionar des del centre. Aix doncs, ens hi vam posar plegats, pares, mares, educadores, cuidadores i membres de l'AMPA, i vam fer realitat les idees i illusions de tots. Farem un reps de com varen ser aquestes disfresses i qu representaven cada una d'elles. Tot i aix no hem d'oblidar que estem treballant amb mainada molt petita, la qual cosa suposa un esfor afegit a l'hora d'arribar amb xit al propsit. Iniciem doncs, el reps: Primer de tot en trobem l'aula dels nadons que es diu El Petit Bolet, i la disfressa era la representaci d'aquest bolet.

A la segent aula, amb nens que volten els 12 mesos d'edat, ens trobem que est dedicada a la famosa can de La Lluna, la Pruna. No s d'estranyar doncs, que la disfressa d'aquesta mainada estigus dedicada a la lluna. En l'aula dels nens i nenes que tenen entre 1 i 2 anys, ens trobem representada la can de La tortuga ballaruga, aix, de qu anava vestida la mainada?... Evidentment de tortuga. Arribem ara a les aules dels nens ms grandets, els que tenen entre 2 i 3 anys. Degut al volum de nens d'aquesta edat que hi ha a l'escola bressol, s'han creat dues aules: Una dedicada a la can El lle no em fa por, on els integrants de la mateixa, anaven representant el rei de la selva, el lle. La segona aula, s la dedicada a la can La petita granoteta, on la

40_pDS

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

disfressa ens mostrava una divertida granota verda... No hem d'oblidar per, que en l'escola tamb existeix una altra aula (mdul), on hi ha nens de diverses edats. Aquesta aula porta per ttol Els petits titelles on els nens de la mateixa van anar disfressats, com s de suposar, de titelles. B doncs, amb aquest reps, de ben segur tots hem recordat en llegirho, els moments tan divertits i simptics que vrem viure aquell dia i ens ha

tornat a venir el meravells i dol gust que ens va deixar aquesta xocolata tan bona, que la Ramona i la Pepi sempre estan disposades a preparar-nos i a servir-nos. Noms ens queda afegir doncs, que a la festa del Carnestoltes es va portar a terme una petita cercavila fins a la plaa de l'Igl, abans de menjar-nos la xocolata, tot i que el temps no ens va acompanyar i vam haver de fer-la molt rpida. Durant tota la festa vam comptar amb la collaboraci desinteressada dels Amics del Gegants de Sarri de Ter, els quals ens van amenitzada la tarda amb msica que tocaven ells

mateixos amb la gralla. Grcies a tots i totes, per ajudarnos a fer realitat aquesta petita illusi que tenem els membres de l'AMPA, des de que se'ns va ocrrer proposarho, ara ja fa, uns quants anys. Dit aix i deixant de banda el tema del Carnestoltes, tamb ens agradaria fer un incs sobre una altra qesti en la que ha estat implicada l'AMPA de l'Escola Bressol Municipal Confetti i que tamb s digna de destacar. Junt amb l'AMPA de l'Escola CEIP Montserrat, es va voler collaborar en la Diada de la Dona Treballadora, fent-se'n crrec conjuntament, del piscolabis que es va elaborar per a tothom qui assists a l'esdeveniment. En aquesta preparaci tamb hi va tornar a collaborar la Ramona, fent-nos unes truites de patates que, segons es va comentar, van quedar molt bones.

RESTAURANT MAS NOU

CASAMENTS BATEIGS APERITIUS BANQUETS COMUNIONS CONVENCIONS MEN DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palams, km.1 - CAMPDOR - Tel. 972 21 70 43

pDS_41

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

DAVID SAULINA,
ENS AGRADARIA FER-TE UNES QUANTES PREGUNTES...
AMPA Ceip Montserrat
Com va comenar la motivaci per collaborar i crear l'hort de l'escola? Una de les coses que mes em preocupava quan vaig tenir fills i vaig comenar a endinsar-me en el mon de la mainada, era que els nens i nenes tinguessin uns coneixements bsics de la natura vegetal i quan el meu fill Marc va comenar a la llar d'infants vaig comenar a parlar-ne amb el professorat i a fer petites collaboracions i al arribar el meu fill a l'escola Montserrat tenia molt clar que volia ajudar en l'hort i aix va ser. Quan fa que dus a terme aquesta activitat? Des de fa set anys, al principi ho feia amb la collaboraci d'un monitor contractat per l'AMPA i des de fa dos anys tot sol per reducci del pressupost L'alumnat actual est engrescat amb el treball de l'hort? Si, molt, encara que tots voldrien fer mes hores de les que fem i dissortadament, degut a la gran quantitat de nens i nenes apuntades no poden ferho mes que una hora al mes i aix els desmotiva una mica ja que no tenen continutat en el treball, excepte els

uan vas comenar a interessar-te pel tema de l'hort? Sempre he estat vinculat al mon de les plantes ja que a casa meva son floristes i jo em dedico al mon de la jardineria des dels 19 anys,

per fa cosa de deu anys vaig comenar a sentir inters per l'horta que ja havia viscut a la meva infncia a casa dels meus avis que tenien un hort immens. Tot i haver tractat sempre amb plantes el fet de cultivar plantes que me les podia menjar em va captivar.

C/. Major, 100 - 17840 Sarri de Ter Tel. 972 17 04 48

42_pDS

alumnes de primer que tenen la sort de fer-ho cada setmana i son els ms entusiastes. s difcil portar l'hort a l'escola? No, gens, fem servir el mtode Gaspar Caballero de Segvia, el sistema de parades en crestall i aix facilita molt les coses respecte a l'hort convencional. De totes maneres l'objectiu final de l'hort de l'escola no ha de ser treure'n molts fruits ni tenir-lo molt net d'herbes sin bsicament enfortir el lligam entre els nens i la mare terra en un escenari de respecte a tots els essers vius. Com us ho combineu pel treball? Tinc la sort de treballar pel meu comte i de tenir un soci molt comprensiu que em permeten dedicar unes quantes hores setmanals a l'escola. Tot l'any hi ha feina? Si, sempre hi ha coses a fer, ja que a

part de l'hort, a l'escola tamb ens cuidem de mantenir net el jard d'aromtiques i el pati verd i tamb aprofitem per fer un volt per l'entorn de l'escola amb els ms grans quan no tenim tanta feina. Tens alguna ancdota a explicar? Recordo que quan encara hi havia en Pere a l'escola i no havem posat la tanca de fusta a l'hort, vaig arribar un

dia i ens havien robat totes les faves, se les havien menjat all mateix, per la manera en que estava tot semblava que ho havien fet els nens. Vaig anar a parlar amb en Pere tot emprenyat i disposat a prendre mesures i en Pere em va dir que havia estat el teix, que ja els havia passat altres anys i que no tenia cap dubte de que havia estat ell. Moltes grcies!!

pDS_43

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

LA DONA I L'ESPORT
L'EXPOSICI DE L'ESCOLA MONTSERRAT A LES IX JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRI DE TER
Comissi de ciutadania

L
44_pDS

Escola Montserrat ha participat, per nov any consecutiu, a les jornades de la dona de Sarri de Ter. Els objectius principals d'enguany han estat: analitzar els rols masculins i femenins en l'esport; per adonar-nos que tothom practica esport i observar que qualsevol pot ser practicat independentment del sexe. A Educaci Infantil es va demanar la collaboraci de les famlies que van fer diverses aportacions: petits escrits, fotografies, records... fins i tot alguna mare ens va venir a fer una petita demostraci del seu esport. Aquesta activitat es va aprofitar per treballar l'entrevista com a tipologia textual.

A Cicle Inicial es va partir dels esports que practica l'alumnat, per poder introduir el fet que n'hi ha majoritriament de masculins i altres de femenins. Es va qestionar si hi havia alguna ra biolgica que ho provoqus i quins eren els motius reals que feien que s'escolls un esport o un altre. Aprofitant el treball en llenguatge audiovisual i en l's de les cmeres digitals, l'alumnat va elaborar anuncis on es promocionava la participaci de nens en esports tradicionalment femenins i la participaci de nenes en esports tradicionalment masculins. A Cicle Mitj varen treballar l'esport d'elit i de competici a partir de quatre esports, alpinisme, futbol, patinatge i gimnstica. Es van comparar

les condicions professionals, laborals, econmiques... dels esportistes masculins i femenins independentment de l'esport que practiquessin. Les conclusions van ser molt evidents: la dona difcilment pot practicar l'esport professional. A Cicle Superior, es van fer dos treballs diferents. A 5, tamb treballant l'entrevista com a tipologia textual, es va entrevistar a dos esportistes. Un noi que practica patinatge, esport considerat femen i una noia futbolista, esport tradicionalment mascul. A 6 es va llegir l'article GOLEADORAS: Estereotipos, mitos y discriminacin sexual en torno a la mujer deportista de Cristina J. P. i es va observar la presncia de l'esport

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

femen en els mitjans de comunicaci. De tots aquests treballs i reflexions, s'elaboraren uns murals on s'hi reflectien plsticament les conclusions. A banda d'un treball interdisciplinar, a l'entorn d'un tema com es la dona i l'esport, tamb s'hi treballen totes les rees: el llenguatge amb la lectura i elaboraci de les entrevistes, les instruccions, l'expressi oral d'opinions i conclusions,...; les matemtiques amb el recompte de resultats, l'elaboraci de grfiques,...; el llenguatge audiovisual i plstic; la convivncia, la coeducaci, el respecte als companys i respecte pel esport que practiqui i a ms permet trencar l'estereotip i prendre conscincia que els esports no tenen gnere.

pDS_45

NATURA [Montserrat

Vista de les muntanyes des del cam de pujada.

Montserrat - Sant Jeroni

Llibertat Turbau Martn.

ontserrat s la muntanya mgica de Catalunya, la muntanya misteriosa, especial, nica... i arribar al seu punt ms alt s per si mateix una experincia inoblidable. Per fer-ho des del monestir vam triar la ruta ms directa i senzilla, per que era dura pel desnivell. Va ser una excursi clssica, de les que no s'obliden mai, i amb paisatges espectaculars! Vam pujar fins al monestir de Montserrat amb el cremallera, deixant el cotxe a l'aparcament gratut de l'estaci de Monistrol-Vila. El cremallera ens va deixar a l'estaci superior que queda per sota de la plaa del Monestir i a tocar de la placeta de l'Abat Oliba, on hi ha una font. Primera parada per esmorzar i agafar forces abans d'emprendre la pujada. Des d'aquest punt s'accedeix a la ruta que s'enfila a la muntanya. Aquest cam -avui renovat desprs d'haver quedat molt malms per les inundacions de fa alguns anys- puja molt directe i per un seguit d'escales que semblava que no s'acaben mai. Es comenava a veure una magnfica vista sobre el conjunt del monestir. A pocs metres del pla, el cam segueix entre la roca i el precipici, per s'hi passa amb amplitud i sense perill de vertigen, ja que el bosc fa de barana natural. Amb tot, no es deixa de contemplar el conjunt del recinte del monestir i santuari de Montserrat que apareix, all baix, petit, a uns gaireb 300 m de desnivell. Anvem alternant trams de cam amb ms escales, sense deixar de pujar en cap moment. Al cap d'una estona vam arribar a un pas estret entre dues parets de pedra que se supera per una escala molt dreta amb una barana de ferro: s el pas dels Francesos,

46_pDS

NATURA [Montserrat

El Grup Muntanya Sarri iniciant el tram d'escales.

que precedeix unes quantes escales ms i un espai obert (conegut com la plaa de Santa Anna), que s un important creuament de camins prop de l'ermita de Santa Anna. Vam seguir el cam ms marcat i que puja suaument, anant a trobar el pas sota la panxa del Bisbe. s el cam vell de Sant Jeroni, que ens porta pel llom de Montserrat tot pujant lleugerament entre trams descoberts i d'altres que s'endinsen a la vegetaci. Per damunt nostre anvem veient les agulles montserratines que es retallen al cel. L'espectacularitat del paisatge feia que no results gens pesat pujar les escales. La mainada anava comentant el que els suggerien les formes de les roques. Va ser una sortida molt atractiva per als infants. Vam creuar el pla dels Ocells i, ms endavant, el pla dels Escurons, seguint pel cam que recorre el torrent de Santa Maria. Abans d'enllaar amb l'asfalt del cam nou de Sant Jeroni, deixem a la dreta un caminet que porta

El cam discorre pel bosc.

al Cavall Bernat i, desprs d'una darrera pujada entre el boscam, arribem a l'ermita de Sant Jeroni. Aquesta ruta no presenta grans dificultats per als infants, per cal que vagin acompanyats d'un adult. Tot seguint el cam que s'enlaira hi ha precipicis arreu, per la qual cosa cal no deixar el cam en cap moment i extre-

mar les precaucions en alguns indrets poc protegits. Amb tot, l'ascensi de la darrera escalinata fins a la Miranda de Sant Jeroni no va presentar cap dificultat tcnica i a dalt ens esperava una vista aria impressionant. Finalment, arribem al cim ms alt de la muntanya de Montserrat: San Jeroni (1.236 m). El cim es veu prcti-

pDS_47

NATURA [Montserrat

Arribant al cim de Sant Jeroni per la via ferrata.

cament des de l'inici. Es tracta d'un cim amb l'espai molt redut, per protegit per una barana de ferro. A un costat hi ha una gran rosa dels vents d'acer inoxidable, collocada pel Centre Excursionista del Bages, que ens permet orientar-nos i conixer la toponmia del que veiem a l'horitz. Ens indica els pics i llocs ms importants que podem arribar a veure. Ens retrobem amb l'altra part del Grup de Muntanya Sarri, de la vintena que rem, que havia pujat per la via ferrada. A Montserrat tamb hi ha algunes vies ferrades, que sn vies o camins molt verticals, totalment equipats per a fer-los amb seguretat. Les vies ferrades poden ser una bona manera d'introduir-se a l'escalada, i la ms emblemtica i bonica de Montserrat s la Ferrada Teresina, que arriba al mateix cim de la Miranda de Sant Jeroni. Foto del grup al cim. L'escalada s l'activitat reina de Montserrat i actualment hi ha unes quatre mil vies d'escalada repartides entre les gaireb mil agulles o parets i roques distribudes en l'espai que ocupa la muntanya de Montserrat,

d'uns deu quilmetres de llarg per cinc d'ample. Si b els inicis de l'escalada a Montserrat es remunten al segle XIX, no escla- Impressionant vista des de dalt. ta fins al segon quart del segle XX, amb la mtica molt menys feixuga. Si us animeu a fer ascensi al Cavall Bernat. Ms tard, un aquesta excursi clssica que creua grup d'escaladors del Club Muntan- Montserrat pel llom, des del monestir yenc de Sant Cugat, encapalats per fins al punt ms alt de la muntanya, Josep Barber, es van marcar la fita de noms us cal portar calat cmode i, pujar totes les agulles montserratines, segons el temps, roba d'abrigar adequada. s molt important portar aigua, ja que no hi ha fonts durant el recorregut. Coronar el cim ms alt de la muntanya de Montserrat (1.236 m) no s cap proesa; al contrari, des de Sant Joan, i ja havent fet la pujada ms forta amb el funicular, el cam que hi porta s planer i nicament els 10 ltims minuts ofereixen una certa pujada, llevat d'algun altre petit tram de cam. En total i ho van aconseguir entre el 1968 i el 1972, en un projecte que anomenarien cal preveure unes quatre hores, per les nombroses aturades per gaudir del paiOperaci Montserrat. La tornada al monestir la vam fer satge i l'entorn tan caracterstic de pel mateix itinerari i la baixada va ser Montserrat.

48_pDS

SALUT [Els parsits dels peixos

ELS PARSITS DELS PEIXOS

ELS ANISKIDS
Emili Marco. rea Bsica Salut Sarri de Ter

l parasitisme s un fenomen ubiqitari en el medi mar i totes les espcies de peixos sn susceptibles de ser infestades per diversos parsits. Estan descrites milers d'espcies parsites de peixos en forma adulta o larvria, les quals pertanyen principalment als grups dels protozous, artrpodes, plathihelmints (trematodes i cestodes) i nematohelmints (nematodes). Afortunadament, sn poques les que sn nocives per l'home, moltes de les quals es localitzen en zones d'sia i rees tropicals. En la nostra rea geogrfica, tot i que sn molt poc freqents, els parsits de peixos que tenen inters sanitari sn les larves vives de nematodes d'espcies de la famlia Anisakidae, ja que poden produir malaltia en l'home. La transmissi d'aquests parsits a l'home es pot evitar si es segueixen els consell especificats en aquest document en l'apartat de PREVENCI. LA MALALTIA La malaltia aguda en els humans, anomenada anisakidosi (anisakiasi o anisakiosi), s produda pel consum de peix cru o poc cuit que cont larves vives de parsits nematodes (cucs rodons) de la famlia Anisakidae i es caracteritza per dolor abdominal, vmits i nusees. Aquesta famlia de parsits inclou diverses espcies d'aniskids ( Anisakis simplex, Pseudoterranova decipiens, Contracaecum sp ) i la ms freqentment implicada en infeccions humanes s l' Anisakis simplex . Les larves d'aquests parsits sn blanquinoses, rodones, de cos cilndric i allargat i mesuren nor-

malment entre 4 i 30 mm de llargria. En els peixos, es poden localitzar dins del tracte digestiu i a la cavitat peritoneal en forma lliure o a les vsceres i musculatura enquistades en forma d'espiral. COM ES TRANSMET LA MALALTIA? Els productes de la pesca procedents del mar sn la principal font de les infeccions humanes amb aquestes larves de nematodes. Els estadis adults de l' Anisakis simplex es troben a l'estmac de mamfers marins (hostes definitius). Els ous d'aquests nematodes, expulsats amb les femtes de l'hoste, embrionen i eclosionen a l'aigua quedant en aquesta com a larves de segon estadi, microscpiques, que neden lliurement i sn capaces de sobreviure 2-3 mesos. Al ser ingerides per crustacis petits (Euphausiidae), es desenvolupen fins a larves del tercer estadi, que sn infectives per a peixos i calamars, en els quals un cop ingerides migren del budell als teixits, sobretot de la cavitat peritoneal, i creixen fins a volums macroscpics de fins a 3 o ms cm de longitud. Aquestes larves poden transmetre's d'un peix a un altre per depredaci. Quan els peixos infectats sn ingerits per balenes, marsopes, dofins o altres hostes definitius, les larves penetren en la mucosa gstrica i es converteixen en adults, d'aquesta manera es tanca el cicle vital del parsit. Arriben al sser hum, hoste accidental, pel consum de peixos marins crus, lleugerament salats o fumats. Aquestes larves penetren en la mucosa gstrica o intestinal de la mateixa manera que ho hagus fet si les hagus ingerit l'hoste final natural.

El cicle biolgic de la resta d'aniskids del gnere implicats en infeccions humanes s similar. La presncia d'aquests nematodes en els peixos s un problema universal i ha estat descrita en tots els oceans i en una gran diversitat d'espcies de peix i cefalpodes. Entre les espcies de peix de consum habitual a Catalunya s'hi han descrit aquestes: maire, seit, verat, sorell, llu, sardina, arengada, melva, bacall, pagre, boga, merl, carboner, mllera fosca, escol, mllera pigada, castanyola, sabre, palaia anglesa, bruixa sense taques, oriola, congre.

pDS_49

SALUT [Els parsits dels peixos

QUINA S LA FREQNCIA DE LA MALALTIA? La presncia d'aquests parsits en els peixos constitueix un veritable problema de salut pblica en pasos en els quals es consumeix freqentment peix cru, fumat en fred, salat o parcialment cuit, com s el cas de Jap, Holanda i Xile, on s'han documentat molts casos d' anisakidosi. La incidncia d'anisakidosi a Espanya ha anat augmentant des que es va descriure el primer cas a Valladolid l'any 1991. L'antecedent epidemiolgic de la majoria dels casos ha estat el consum de peix cru, principalment de seit en vinagre. No obstant aix, es sospita de molts altres casos que han passat desapercebuts i s'estima que augmentar la incidncia ats l'increment de la popularitat dels bars on serveixen sushi i sashimi i altres preparacions culinries amb peix cru. QUI POT CONTRAURE AQUESTA MALALTIA? Qualsevol persona que consumeixi peix cru o insuficientment cuinat amb larves infectives (vives) d'aquests nematodes. Els tractaments de sala lleugera, fumat en fred (<60C) i escabetx, als qual es sotmeten alguns peixos no maten les larves d'aquests nematodes. Alguns dels productes que han estat implicats en infeccions humanes sn: Ceviche: Peix amb espcies marinat amb suc de llimona. Lomi lomi: Salm marinat amb suc de llimona, ceba i tomquet. Ous de salm Sashimi: Trossos de peix cru. Sushi: Peces de peix cru amb arrs i altres ingredients. Arengada crua en salmorra lleugera Seit en vinagre Peix fumat en fred Peix cuinat insuficientment. QUINS SN ELS SMPTOMES DE LA MALALTIA? Les larves d'aniskids poden penetrar la paret del tracte digestiu i ocasionalment travessar completament la paret intestinal i trobar-se a la

cavitat abdominal. Les localitzacions ms freqents sn l'estmac i l'illi, per es poden trobar tamb en altres zones del budell prim, en el cec, en el clon, en el recte i, ocasionalment, en la llengua i faringe, pulm, mesenteri, ganglis limftics i pncrees. Produeixen una substncia que atrau els eosinfils i leuccits de l'hoste a la zona. Aquesta infiltraci de cllules de l'hoste forma un granuloma en el teixit circumdant on ha penetrat el nematode. L'anisakidosi freqentment es manifesta amb una clnica de sensaci de formigueig al coll. En casos ms greus hi ha dolor abdominal (gstric i/o intestinal) intens, semblant a una apendicitis aguda, acompanyat d'una sensaci de nusees i vmits i, a vegades, de febre i diarrea. Aquests casos greus d'anisakidosi solen requerir una intervenci quirrgica per extreure el nematode(s) de la lesi i d'aquesta manera reduir el dolor i eliminar la causa. Els smptomes, segons sembla, persisteixen desprs que el cuc mori, ja que s'han trobat algunes lesions en extraccions quirrgiques que noms contenen restes del nematode. Els smptomes apareixen des d'una hora fins a dues setmanes desprs d'haver consumit peix cru o poc cuinat. Els aniskids rarament arriben a la maduresa en els humans i normalment sn eliminats espontniament del lumen del tracte digestiu a les tres setmanes de la infecci. Els nematodes que moren en els teixits sn finalment eliminats per les cllules fagocitries de l'hoste. Aix mateix, estan descrits casos de processos allrgics per hipersensibilitat immediata a l' Anisakis simplex desprs del consum de peix parasitat, per presncia d'allrgens resistents a la cocci i a la congelaci. Les caracterstiques clniques no depenen de les espcies d'aniskids en els casos documentats fins a l'actualitat.
COM ES DIAGNOSTICA LA MALALTIA?

tica per un examen morfolgic del nematode. Altres casos requereixen d'un fibrogastroscop que permeti al metge examinar l'interior de l'esfag, de l'estmac i del budell (endoscpia i colonoscpia). Aquests aparells estan equipats amb frceps mecnics que es poden utilitzar per extreure el cuc. Si el diagnstic es realitza poc desprs de la presentaci dels smptomes, les larves, generalment vives i parcialment introdudes en la mucosa, poden extreure's prcticament senceres i identificar-se posteriorment sense problemes. En casos ms avanats de la infestaci, les larves ja han penetrat a la paret i es solen diagnosticar a l'observar una lesi granulomatosa amb un cuc en la pea biopsiada obtinguda per laparotomia. El diagnstic d'anisakidosi es confon sovint amb el d'apendicitis, malaltia de Crohn, lcera gstrica o cncer gastrointestinal. LA PREVENCI Quins controls es fan per evitar la presncia d'aquests nematodes en els peixos? Els controls sanitaris, inclosos els parasitolgics, que han de realitzar els establiments que comercialitzen productes de la pesca, aix com els que han de realitzar les autoritats sanitries, estan especificats al Reglament (CE) nm. 853/2004 pel qual s'estableixen normes especfiques d'higiene dels aliments d'origen animal, al Reglament (CE) nm. 854/2004 pel qual s'estableixen normes especfiques per l'organitzaci de controls oficials dels productes d'origen animal destinats al consum hum, al Reglament (CE) nm. 2074/2005 pel qual s'estableixen mesures d'aplicaci per a determinats productes ats el que disposa el Reglament (CE) nm. 853/2004 i per a l'organitzaci de controls oficials ats all que es disposa als Reglaments nm. 854/2004 i 882/2004, s'introdueixen excepcions al que disposa en el Reglament (CE) nm. 852/2004 i es modifiquen els

En els casos que el pacient vomita o escup el cuc, la malaltia es diagnos-

50_pDS

SALUT [Els parsits dels peixos

Reglaments (CE) nm. 853/2004 i 854/2004. D'acord amb aquesta normativa, els operadors de l'empresa alimentria hauran de garantir que els productes de la pesca s'hagin sotms a un examen visual amb la finalitat de detectar els parsits visibles abans de ser posats al mercat. No posaran en elmercat per l's hum productes de la pesca que estiguin clarament contaminats amb parasitats. Durant la producci, personal qualificat haur d'efectuar la inspecci visual del peix eviscerat i s'observar la cavitat abdominal, els fetges i les freses destinades al consum hum. Aquesta inspecci visual dels filets o les rodanxes de peix ser efectuada per personal qualificat durant la retallada i desprs del filetejat o tall en rodanxes. En el cas de peixos plans o filets de peix de certes espcies de peix de carn blanca amb una prevalena d'infestaci elevada, l'examen del peix sobre una taula de llum s un mtode emprat freqentment per detectar i reduir el nombre de nematodes Aix mateix, aquesta normativa obliga que els segents productes de la pesca han de congelar-se a una temperatura igual o inferior a -20C en la totalitat del producte, durant un perode almenys de 24 hores: Peixos destinats a consumir-se en cru o prcticament crus Arengada, verat, amploia i salm salvatge de l'Atlntic o del Pacfic sotmesos a un procs de fumatge

en fred en la temperatura central del producte de la pesca no sobrepassi els 60C. Productes de la pesca en escabetx o salats, quan aquest procs no sigui suficient per matar les larves de nematodes. Les autoritats sanitries realitzen la inspecci i el control peridics dels establiments i dels productes de la pesca per verificar que es compleixen les condicions establertes a la normativa vigent. Aquest sistema de control i inspecci inclou controls visuals dels peixos i dels productes a base de peix per a la detecci de parsits visibles i retirada de la comercialitzaci per a consum hum d'aquells peixos o parts de peixos manifestament parasitats, aix com la supervisi dels controls parasitolgics que realitzen els establiments. Qu es pot fer per prevenir la malaltia? La retirada o extracci manual de les larves del peix redueix la possibilitat de parasitosi en el peix, per no l'elimina, ja que no sempre es poden detectar totes les larves presents a la musculatura dels peixos. A ms a ms, s impossible detectar aquestes larves en els peixos que es comercialitzen sencers, els quals poden arribar al consumidor. La millor manera de prevenir l'anisakiosi s cuinar b el peix. Font: Consells de Salut de la Generalitat de Catalunya

COMIAT ANNA M. JORDANA

Benvolguts, avant la impossibilitat de fer-ho personalment, voldria comunicar-vos que, per motius personals, no laborals ni de salut, properament i durant una temporada, tindr la consulta de pediatria a l'ABS de La Jonquera i a Figueres, on em podreu trobar, si us cal. Aqu a Sarri us continuaran atenent el Dr. Prat i el Dr. Joaquim Sola, pediatra format al Hospital Josep Trueta. Us agraeixo totes les mostres d'afecte que he rebut de vosaltres durant aquests anys i tamb voldria demanar-vos disculpes si alguna cosa us he fallat. Fins la retornada. Una abraada.

pDS_51

VIATGES [La Xina

Budes esculpits al cingle de la muntanya a Dazu.

DE BADOC PER LA XINA (2)

Francesc Rami

et un primer cop d'ull de tres dies a Shanghai, comencem el que s el motiu principal del nostre viatge, seguir el curs del riu Yangtse (riu llarg, amb xins). Es el tercer riu del mn, desprs de l'Amazones i el Nil. T un recorregut de 6.300 km. Neix a l'altipl del Tibet i desemboca al Mar de la Xina, a Shanghai, desprs d'haver format un delta molt extens, important i molt frtil. Proporciona el 40% de l'aigua que necessita la Xina, i rega el 70% de la producci d'arrs del pas. Agafem un avi per traslladar-nos a Yichang. Aquesta ciutat ha nascut arran de la construcci de la famosa presa de Les Tres Gorges, amb la gent que s'hi va traslladar per l'obra. El motiu, evidentment, s visitar la que s

la presa ms gran del mn, i tot just fa menys de dos mesos es va comprovar la seva eficcia, perqu va aguantar, per primer cop, una de les seves tradicionals crescudes. La crescuda va ser de tal quantia que es varen haver d'obrir les comportes per buidar, per seguretat, part de la presa. La visita s interessant, per l'espatllen una mica les guies amb la seva insistncia de cantar les excellncies del govern i inundarnos de dades i ms dades, la veritat, de poca importncia pel visitant no especialitzat i tot amb un to estrident i veu cridanera. T una amplada de prop de 8 km. Es va comenar a construir al 1996 i es va acabar l'octubre del 2009. En principi havia d'abastir el 10 % de tota l'energia de la Xina, per degut al gran creixement del pas s'ha quedat en el

3%. La seva construcci ha obligat a desplaar ms de 2 milions de persones, inundant gran quantitat de monuments i llocs d'importncia arqueolgica, a part de moltes poblacions. Un cop visitada la presa, inclosa visita de fosc per veure la seva illuminaci, ens quedem a dormir all, per l'endem agafar un vaixell, que durant 6 hores ens remuntar el riu, passant per les famoses tres gorges. El dia no es presenta tot lo ideal que podem esperar, est tot nvol, amb moments de plugim, el que fa que no gaudim del paisatge en tota la seva plenitud. Malgrat tot, el recorregut s espectacular, amb les muntanyes que cauen a plom sobre el riu, i de tant en tant poblacions completament noves, on han traslladat la poblaci dels pobles

52_pDS

Parc dels ossos panda.

negats per l'aigua de la presa. Acabem el recorregut de 6 hores en hydrofoil a la poblaci de Wanzhou , on agafem transport per arribar a la ciutat de Chongqing, actualment municipalitat autnoma, abans formava part de la provncia de Sichuan, per en els plans de la Xina moderna li va donar nova categoria administrativa, primer per potenciar una ciutat industrial a l'interior del pas, per equilibrar el desenvolupament demogrfic, ja que el punt d'atracci principal, desprs de Beijing, s la costa, on les poblacions estan creixent desmesuradament i per altra part controlar l'entrada del curs del Yangtse, a la zona de les Tres Gorges, ja que la ciutat est situada en una pennsula sobre el riu. Actualment, tota la ciutat autnoma t ms de 31 milions d'habitants, amb una superfcie que seria la meitat de la que t Andorra. s una ciutat de clima continental, estius amb temperatures fins als 40 i hiverns freds. La ciutat sempre t un nvol d'humitat que junt amb la contaminaci fa molt difcil veure un cel clar i net. El trnsit a la ciutat s demencial, a la foto anterior, no s un fet que passi cada dia, per s que s un conflicte amb taxis ms habitual del que seria desitjat. De la ciutat ens traslladem a Dazu, per visitar una paret en un cingle d'una muntanya, tota esculpida de budes, amb les diferents representacions de Buda i tota la seva vida i, el que potser s ms interessant, figures de la vida de la gent del poble i els seus gover-

nants, que dna una visi exacta del tipus de vida que es portava a l'poca. L'obra es va comenar al segle VII i les ltimes sn del XIV, hi ha prop de 50.000 esttues. Les ms importants i refinades sn les del segle XII. S'ha conservat fins avui, amb colors i tot, grcies a la protecci natural de la part superior del cingle. s una obra impressionant, situat en un lloc idllic en plena natura, el que fa que encara sigui ms gratificant desprs del caos circulatori de la ciutat. El conjunt s patrimoni de la Humanitat des de 1999, quan La Unesco va distingir l'obra amb aquest honor. Un cop feta aquesta visita ens dirigim a Chengdu, capital de la provncia de Sichuan, actualment t uns 11 milions d'habitants. Per traslladar-nos des de Chongquing ho fem amb un tren, que per culpa del trnsit perdem, obligats a agafar el segent. Mentre fiem temps vrem veure un centre d'Internet i ho aprofitrem per connectar-nos amb les nostres famlies o treballs, doncs b, per poder-nos connectar ens varen demanar els passaports, per tal de registrar-nos i, un cop feta l'operaci, ja es posaven en marxa els ordinadors. Aquesta era una mostra ms de l'intervencionisme del govern, a part, com ja he dit, dels policies i cmeres vigilant constantment. Per accedir a qualsevol transport pblic, excepte autobusos, taxis i tota mena de transport menor, s obligatori passar tot el bagatge, maletes, bosses,

motxilles, etc. per escners de seguretat. Hi ha cops que tens dubtes si s per seguretat o per fer pals la presncia constant del poder de l'estat, segurament les dues coses alhora. El tren, el Tibet Spring, era un tren d'alta velocitat, que no cal confondre amb la molt alta velocitat TGV. Vrem viatjar quasi tota l'estona a 200 km./h, mai va baixar dels 165 km/h. Un tren net, modern i molt cmode. Un cop arribats a Chengdu, anrem rpid al parc dels pandes gegants, abans no es fes massa tard. El parc s un centre d'estudi i reproducci d'aquests animals. Viuen en llibertat controlada en recintes grans, on es poden moure igual que en el seu hbitat habitual, que no deixa de ser les muntanyes de la zona. La sala d'atenci dels nadons, realment et fa entendrir, sembla una habitaci plena d'ossets de joguina. Els pandes sn uns animals molt i molt ganduls, tant que, tot i ser carnissers, han renunciat a les protenes animals de la seva dieta, per no haver de crrer a caar altres animals, i han limitat la seva alimentaci a canyes tendres de bamb, que les tenen a m. La ganduleria els porta fins i tot a tenir escasses relacions sexuals per mandra, el que fa que els naixements siguin escassos. Per aix en aquest centre fan inseminacions artificials, per tal de mantenir un ndex de naixements raonable que faci que no arribi l'extinci de l'espcie. s per aix que malgrat el seu aspecte de joguina jo els tinc certa mania, no es pot ser tan gandul!, i si deixats en llibertat desapa-

pDS_53

VIATGES [La Xina

Foto de grup

reixen, doncs b, aix s l'evoluci de les espcies... D'aquest centre surten molts dels pandes que el govern xins deixa en dipsit a altres pasos, per tal que el gaudeixin uns anys als seus zoolgics. Com totes les ciutats, el trnsit tamb s catic i, cosa curiosa, els taxistes hi ha cops que no saben arribar all on vols anar, perqu les ciutats sn tan grans que hi ha llocs que desconeixen. Per un altre contrasentit d'aquest pas, la majoria de taxis porten pantalles de tv tctils, i duran el trajecte pots escollir el programa que vols veure, malgrat no en veus cap, bsicament perqu fan tants anuncis que quan podries veure el programa ja has arribat a lloc. Tamb porten webcam, i aix vigilen constantment els passatgers. A Shanghai pots comprar targetes multiviatges i cada cop que agafes un taxi es descompta el seu import de la targeta. Doncs malgrat aquest alt nivell tecnolgic, no porten cap GPS per on consultar el cam a fer per arribar al seu dest i no perdre's. He arribat a pensar si no deu ser perqu el GPS s una eina de l'exrcit nord-americ, no ho s, per s molt estrany. s que encara que sembli estrany, amb taxi ens hem perdut quasi a totes les ciutats que hem anat, s clar que tamb hi ha l'impediment de la llengua, no parlen angls, i si trobes alg que el parla una mica, ho fa tan malament com jo i ja hi som, passem a l'internacional llenguatge manual, o sigui amb les mans, per quedes bloquejat quan descobreixes que fins al 6 s que sn sis dits, per desprs s ja una combinaci de dits i signes. B, crec que a aquestes alades jo i el xins con-

tinuarem igual, jo sense saber-ne res i ells que facin el que puguin. El nostre allotjament a la ciutat de Chengdu estava situat en un carrer tot d'edificis d'estructura tradicional, bsicament dedicat a turistes, i aqu tornem a trobar un dels contrastos del que ja ens comena a tenir acostumats aquest pas. Per un costat la gent treballant a tothora sense parar, sense assistncia sanitria ni cap cobertura social, i per altra part una gent amb una vida envoltada d'un luxe espatarrant, el carrer del nostre hotel semblava un mostrari de cotxes de gamma alta, jo diria altssima, amb els seus xofers esperant els propietaris dels vehicles, que estaven menjant als diferents restaurants de luxe. Aix en un pas capitalista ho veus i no passa res, s aix, hi ha diferncies socials. El que no saps s com lliga aix en un pas comunista, on en principi tots sn iguals i el treball de tots serveix per millorar la vida tamb de tots. Segurament hi ha alguna cosa que no quadra, el que si s clar s que nosaltres tenim productes molt i molt ms barats que fa uns anys enrere, grcies que hi ha xinesos que treballen com bsties, per quatre yuans, anava dir rals, per crec que el yuan s encara ms baix. I que si es moren tampoc passa res, n'hi ha mils de recanvi, s trist per s aix. No s com els podem ajudar, crec que s molt difcil, individualment no podem lluitar contra un gegant tan poders com s la Xina. Vrem sopar en un restaurant prop de l'hotel, un sopar delicis, segurament el millor que hem fet a la Xina. A remarcar una sopa de colom amb

bolets, i com a curiositat la sopa la portaven en olletes individuals, que en deixar-les sobre la taula arrencaven el bull. La jugada era que a sota les estovalles hi havia una placa d'inducci molt petita, que s'activava al posar-hi l'olla al cim i desprs cadasc anava posant els ingredients a bullir segons les indicacions del restaurant, ms o menys el que aqu coneixem com a fondue xinesa. El dia segent sortim de Chengdu per dirigir-nos en avi a un dels plats forts del viatge, a Jiuzhaigou, al Tibet. Arribem a un aeroport situat a 3.500 m d'altitud, de moment no notem res, noms que la gent a l'exterior de l'aeroport ja s diferent a la de les zones del Yangze central, sn molt ms alts, amb els cabells sper negres i estiradssims, amb pmuls encara ms sortits i amb certa actitud no tan submisa com els xinesos de peu. Per arribar a Jiuzhaigou (nom que significa la vall dels nou pobles en tibet), cal agafar un bus que ens hi portar desprs de creuar un port de muntanya de 4.550 m d'alada. Per abans d'arribar a la ciutat parem al parc natural de Huanglong. Aquest parc arranca des d'una alada de 3.000 m i puja fins uns 4.000 m seguint el curs de l'aigua i totes les formacions i salts que fa aquesta, en un cam tot d'esglaons i passarelles de fusta, en mig d'uns llacs, unes formacions i amb uns boscos amb uns colors increbles. Mai havia vist uns cursos d'aigua amb aquests color tan espectaculars i ntids. Per tot t el seu preu a mesura d'anar pujant, degut a l'alada, et faltava l'aire, havies de fer ms respiracions per tenir el mateix nivell d'oxigen i aix provocava un cansament molt gran, i alguns dels companys una migranya fortssima. s per aix que venien uns esprais, de la mida dels matamosques, que el tap feia com una pea per posar-hi el nas i la boca, per fer inhalacions d'aire enriquit amb oxigen, i poder superar la falta d'oxigen per culpa de l'alada. Jo vaig suportar amb certa dignitat el problema de la respiraci, fent ms exhalacions del normal, el que no vaig poder superar varen ser els esglaons, crec que quan en portava mil i no s quants ms (molts i molts ms, no ho puc

54_pDS

assegurar, per crec que al voltant de 1.600) i molts d'ells amb gel, coberts per estores de saca per no relliscar, vaig dir-me: jo no he vingut per quedar-me encarcarat per sempre aqu dalt, per tant anem avall que fa baixada, que has d'arribar viu almenys a l'hotel. B, l'arribada a l'hotel va ser apotesica, venem morts de fred, ja fosc, tot pensant en l'escalforeta de l'allotjament. En entrar ja vaig veure que la cosa no pintava b, les dues recepcionistes anaven amb uns abrics tibetans, de colors vius i alegres, folrats de pell peluda, xai o iac, llargs fins als peus, i a sota la recepci una estufa, aix s, les finestres obertes, noi anem malament, per al pujar a les habitacions passem per davant del menjador i tothom sopava amb anorac, bufanda i gorra posats, ah! i les finestres obertes. Sort que a l'habitaci hi havia un equip de climatitzaci individual, el vrem posar en marxa rpid i esperar que escalfs de pressa, i a poca estona abrigar-nos altra cop per anar a sopar. Sembla ser que tenen el costum de tenir les finestres obertes quasi sempre, a part que s Beijing qui marca quan s'ha de posar en marxa la calefacci, els criteris no els s, i crec que mai els sabr, per segurament van molt lligats al consum energtic. Aix no s d'estranyar que circulant en cotxe et paressis per fer gasolina i trobar seguides 3 o 4 gasolineres que havien acabat les existncies o no donen l'abast a servir o no donen l'abast a comprar i refinar. L'endem al mat vrem visitar el parc natural de Jiuzhaigou, aquest al ser molt ms ampli i no tan alt, funcionava amb uns autobusos que anaven circulant fent parades, i tu pujaves i baixaves quan volies, normalment baixaves, feies un tram a peu i el tornaves agafar per anar ms lluny, segons el plnol que portaves que indicava all millor a veure. En resum, al ms maco hi havies d'anar a peu o t'ho perdies, Per valia la pena, mai havia vist l'aigua d'un blau tan espectacular, amb una transparncia increble, tant s aix que si no fos pel color podies arribar a dubtar que hi hagus aigua. Una experincia totalment impactant . Desprs d'unes begudes ben

calentes per refer-nos i una parada per sopar, assistrem a un espectacle de folklore tibet. Referent a la valoraci de l'espectacle tinc un cacau mental. Primer, mai he passat tanta fred en un teatre: anorac, barret, bufanda i guants, vaig sortir enrampat de fred i amb la idea d'arribar a l'hotel i trobar-nos el panorama ja descrit. Segon, era folklore tibet, per amb mirada xinesa, malgrat que els actors puguin ser majoritriament tibetans, el to de l'espectacle s irnic i sorneguer amb la cultura tibetana, intentant ridiculitzar-la. Tercer, un espectacle magnfic fet per grans msics i coregrafs. Arriba un punt que tens dubtes, si jo que sc sensible al problema tibet,

malgrat que amb diferncies en pateixo un de semblant, si els costums tibetans estan molt lligats a la religi, qu hi faig jo en un espectacle fet pels ocupants del Tibet i al cim que sn oficialment ateus. No crec que es pugui mirar noms si l'espectacle s bo per acceptar-lo, si no hi hauria el perill de fer grans espectacles amb una esttica meravellosa, per amb un contingut ideolgic perills, no s'assemblaria una mica a les grans parades nazis? B, ens anrem cap al llit i a la matinada jo tenia fred, el climatitzador estava parat, resulta que a la matinada treien la llum i quedava tot parat, calefacci inclosa, millor no haver d'anar al lavabo, sota perill de quedar encastat contra alguna porta. Malgrat que del menjar en general en parlarem al final, s que vull explicar el problema, per a nosaltres, dic per a nosaltres, dels esmorzars d'hotel. En no anar a hotels internacionals, sin xinesos, els esmorzars eren xinesos, com s normal, i estaven compostos, ms o menys, amb elements semblants a la resta dels altres pats del dia,

per amb tractaments o presentacions diferents, ja que en el bufet hi solies trobar: arrs de dues o tres maneres, diferents plats de verdures, tota classe del que aqu en direm raviolis, o pasta farcida o similar, per a l'estil xins, ous durs, algun cop ous ferrats, per poc atractius ja que els ous ferrats han de ser fets i menjats, llet de soja, en absolut caf, te o llet i productes lctics, ah! amb la particularitat que ells consideren les tomates una fruita, per tant algun cop les trobaves a rodelles encimbellades de sucre. En resum, que un dia el meu esmorzar va ser un plat de mongetes tendres saltades al wok, amb un got d'aigua bullent, davant de la impossibilitat d'aconseguir aigua, si no fresca, almenys a temperatura ambient, sort en tenem que a la dieta hi afegem les meravelloses mandarines que comprvem a les parades del carrer. De totes maneres no sn noms que recriminacions de turista repatani, perqu per ells era un esmorzar ms que normal i assortit i, qui no vulgui pols que no vagi a l'era, o no s del que es tractava, conixer com viuen els xinesos.

pDS_55

ESPORTS [UES

Guillem Mallola

CAMPIONS DE PRIMERA NACIONAL 2010/2011

esprs d'una temporada espectacular, el primer equip de la Uni Esportiva Sarri s'ha proclamat campi del grup C de la Primera Nacional Masculina. Amb tan sols un partit perdut, la UES ha fet un campionat brillant i amb molt de mrit ha obtingut un ttol que se li havia resistit ens els seus ms de cinquanta anys d'histria. En una ltima jornada d'infart, l'equip, animat per ms de 150 seguidors, es va desplaar a la complicada pista de la Roca i desprs d'un partit Els jugadors de la UES celebrant el campionat a la pista de molt igualat va aconseguir la Roca. la victria per un sol gol de diferncia. L'eufria es va desfermar a la pista, on aficionats, jugadors, tcnics i directius van celebrar una fita histrica. Tot seguit l'expedici sarrianenca es va desplaar a l'Ajuntament de Sarri El primer equip sarrianenc al balc de l'ajuntament. per oferir el campionat a un nodrit grup de seguidors que ja els esperaven, i desprs van acabar la festa al pavell de la UES on va haver-hi un petit refrigeri per a tothom. Volem felicitar jugadors, tcnics i aficionats per aquest campionat , ja que sense tots ells no hauria estat possible.

TOP 6 PRIMERA CATALANA JUVENIL MASCULINA

Terrassa, C.H. Cardedeu, H. Gav, H. Sant Cugat, Sant Mart Adrianenc i U.E. Sarri. En la jornada de dijous la UES es va imposar al Gav, al Terrassa i tamb al Cardedeu, cosa que li va permetre classificar-se per a les semifinals. En les semifinals de dissabte la UES no va poder amb el Sant Mart, el gran favorit, i el Terrassa va superar el Sant Cugat. La Uni Esportiva Sarri va quedar quart classificat, desprs de perdre la final de consolaci davant el Sant Cugat, i el Sant Mart Adrianenc va fer bons els pronstics imposant-se al Terrassa a la final amb claredat. Ha estat una temporada ms que positiva per a l'equip juvenil de la UES, no noms va pujar de categoria a l'estiu, sin que ha aconseguit una brillant quarta posici en el campionat de Primera Catalana.

E
56_pDS

ls passats 7, 9 i 10 d'abril de 2011 es va disputar al pavell de la UES la Fase Final de la Primera Catalana Juvenil Masculina amb els equips del H.

Dos instants del Top 6 juvenil disputat a Sarri de Ter.

ESPORTS [UES

TOP 6 LLIGA CATALANA CADET MASCULINA

ls dies 14, 16 i 17 d'abril es van reunir a Sarri els sis millor equips cadets de Catalunya per disputar la Fase Final de la Lliga Catalana Cadet Masculina. La Uni Esportiva Sarri no va poder superar la Fundaci F.C. Barcelona i es va quedar a les portes de classificar-se per als Campionats d'Espanya, en canvi el H.C. Girons s que va poder guanyar el seu partit contra el Sant Mart Voramar desprs d'una prrroga. En les semifinals de dissabte el KH-7 BM Granollers es va imposar a la Fundaci F.C. Barcelona, mentre que el F.C. Barcelona va superar el H.C. Girons. A la final de consolaci, la Fundaci F.C. Barcelona va aconseguir la tercera posici al superar el Girons, i es va proclamar campi al guanyar la final contra el Granollers. Equip cadet de la UES que va disputar el Top 6. Un gran cap de setmana d'handbol al pavell de las UES amb unes grades plenes i amb un gran ambient. Volem felicitar l'equip cadet de la UES per la gran temporada que ha fet, desprs d'un inici dubitatiu han aconseguit classificar-se per aquest Top 6, tot un xit.

TROBADA MINIHANDBOL GRANOLLERS

ls equips benjam i alev de la UES es varen desplaar a Granollers per participar en la IX Trobada Minihandbol, sens dubte una gran experincia per als

menuts jugadors sarrianencs, que varen poder disputar partits amb equips de fora de Girona i van gaudir d'all ms d'un torneig amb ms de 200 esportistes.

Jugadors, tcnics i pares van poder presenciar el partit de LLiga Asobal entre el Fraikin Granollers i el BM Alcobendas, on van poder gaudir d'un gran espectacle d'handbol.

LLORET CUP 2011

L'
L'equip alev de la UES amb la copa de campions.

alev A de la UES, entrenat per Sergi Bagu i Jordi Ramos, ha participat per segon any consecutiu a la LLoret Cup, torneig internacional que es diputa a Lloret de Mar. L'equip sarrianenc s'ha endut el campionat en la seva categoria superant equips com el Matar, Palautordera, Poble Nou i l'amfitri, el Lloret. A ms, el sarrianenc Oriol Teixidor va ser designat el millor jugador de la final. Aquest campionat constata la bona salut de la base de la UES, que demostra que est a l'alada dels grans clubs catalans.

pDS_57

ESPORTS [UES

1A CALOTADA U.E. SARRI

E
Els calots a punt d'anar a la taula. ESPORTS [BTT

l 27 de mar de 2011 va tenir lloc la primera calotada de la UES que a causa del temps es va traslladar del parc de la Cooperativa al pavell de la UES. Ms de 150 persones van poder gaudir d'una bona estona i uns bons calots. Volem agrair a tothom que va collaborar perqu fos possible aquesta calotada i animar-vos a venir-hi l'any que ve.
Un moment de la calotada.

OPEN BMW BTT

lex Jaime Fernndez

urant el passat curs, a l'escola Montserrat, ens van convidar a participar a una cursa escolar de BTT que es feia a Sant Gregori. Quan ho vaig dir a casa de seguida em van animar a participar, no tenia cap experincia en curses per si havia sortit amb el meu pare moltes vegades. Aquell dia a Sant Gregori va ser molt emocionant, era la primera vegada que anava a una cursa i estava una mica nervis per amb moltes ganes de crrer. Vaig quedar segon de la meva categoria, aix em va animar a dedicar-me al mon de la bici i a entrenar ms per la segent temporada. Al febrer vaig participar a l'OPEN BMW de BTT. Es tractava de quatre curses que es disputaven a Llambilles, Llad, Canet d'Adri i les Planes d'Hostoles amb circuits d'entre 15km. i 20km. Van ser curses divertides amb circuits exigents, moltes trialeres, corriols i zones molt tcniques. Vaig gaudir

molt i l'esfor va donar bon resultats ja que vaig quedar primer a les quatre curses guanyant aix l'OPEN. Ara ms animat que mai m'estic preparant per l'OPEN TACTIC, antic Caixa Girona, all hi ha molt nivell i he d'entrenar molt per gaudir i obtenir bons resultats. Salut i pedals!!

58_pDS

En el pdium, guanyador de la cursa Open BMW BTT d'enguany.

The Sarri NewS

LA INFORMACI MS INDEPENDENT EN EL SUPLEMENT MS IMPRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: El mag amb un gest va fer desaparixer la injustcia, la fam i la guerra. El poltic amb un gest va fer

desaparixer el mag.

Woody Allen

Editorial Hem superat amb nota els 75 primers nmeros i aqu seguim disposats a informar amb la celeritat que els nostres escassos mitjans ho permeten i a denunciar amb tota la contundncia els bunyols que anem trobant. Treballem incansablement, tant que fins i tot a nosaltres ens sorprn, sense demanar res a canvi i sempre des de la ms absoluta i inalienable independncia. Perqu com deia el nostre filsof de capalera i guia espiritual Marx (Grouxo) ni ens deixem corrompre ni estem en venda, tot i que sempre podrem arribar a un acord. Sam Enfot, Redactor sense cap, TSN. Histria Desprs de demostrar de manera fefaent l'origen catal del descobridor Cristfol Colom, un equip de cientfics est estudiant la possible filiaci catalana de Pizarro, que podria ser fill de Trugell enlloc de Trujillo o de Casserres i no de Cceres. De moment no hi ha cap dubte que es deia Pissarra, Francesc Pissarra. Tamb s'analitza l'origen de Marco Polo que, cas de ser catal, podria dir-se Marc Opolo. Els estudis, en avanat estat d'elaboraci, es faran pblics properament a la prestigiosa revista Science o aqu mateix. J. A. Lloren, TSN, Historiador. Meteorologia Demostrat: l'anticicl s d'Iniciativa! La important mesura d'eliminar la zona limitada a 80 Km/h. dels entorns de Barcelona que havia de posar en prctica el departament dirigit pel conseller de a p geminada (Felippuig), es va haver de retardar uns dies per culpa d'un anticicl que

provocava un alt ndex de contaminaci. Posteriorment, i amb certa freqncia l'anticicl torna per malbaratar els plans del govern de flexibilitzar aquesta velocitat. No hi ha cap dubte que l'anticicl s d'ICV. O almenys del tripartit... Alfred Molina, TSN, Meteosat. Cincies poltiques Els Governs que hem votat (b, vosaltres potser no, per la majoria s, per aix governen), ens apliquen unes drstiques retallades en sanitat, ensenyament, prestacions socials, justcia o pensions, tot seguint els dictats inapellables dels Mercats a qui, tot sigui dit de pas, mai no votem. I si ens deixssim de galindaines i votssim directament els Mercats? Almenys votarem els qui de deb ens manen, no? Ah! Que no pot ser? Doncs res, a conformar-se i a seguir com ara. Miquel Poca Solta, TSN, Analista. Centre de Visitants Visito com a visitant el Centre de Visitants de Sarri, o sigui el Centre de Visitants del Girons per que est a Sarri, b ja m'enteneu, i la visita s molt agradable. Visito el rac de les exposicions, visito l'espai de gastronomia, visito l'espai botiga i visito el centre d'interpretaci del territori a la 1 planta i ho trobo tot molt bonic, vull dir que fa de bon visitar. Em donen mil explicacions i m'emplenen de fulletons i trptic de llocs que no puc deixar de visitar, m'informen de visites virtuals i visites guiades, etc. En definitiva una visita distreta que us aconsello de visitar. Visitaci Garcia, TSN, CVG.

Actualitat En el moment d'escriure aix falten poc dies per a les eleccions que han de configurar el futur mapa poltic de tots els pobles de Catalunya i molt especialment del nostre, per quan ho llegireu ja far temps que hauran passat, aix que m'estalvio l'apassionant crnica del relat de tots els actes electorals. Apa! Laica Grang, TSN, Bar de la cantonada. Periodisme El prestigis diari La Vanguardia, treu una edici en catal. Donem la benvinguda a aquesta iniciativa per hem de dir que els periodistes d'aquest mitj de comunicaci no han demostrat tenir l'olfacte gaire fi: han trigat 130 anys en adonar-se que publicaven en un idioma diferent del que parla la gent del pas. On ha quedat l'esperit del reporter investigant, contrastant les fonts i ficant el nas per tot arreu per tal d'aconseguir una primcia? A qui preguntaven? Al Conde? Nois, si tot ho fan igual, ms m'estimo continuar de becari per sempre. Nolasc A. Gat, TSN, Becari. La reivindicaci Seguim, un dia ms, recordant a tots aquells que ens vulguin llegir, a tots aquells a qui els molesta quan la veuen i, sobretot, a tots aquells que (com ens explicava l'ngel Garcia en el seu article del passat nmero) tenen a les seves mans la possibilitat d'actuar per canviar les coses, que la gallina feixista del Pont hauria d'estar empresonada en un museu o en un calabs, per mai impunement lliure presidint el nostre pont sobre el Ter. samenfot.blogspot.com

pDS_59

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 17005 Girona Tel. 608 630 614 Plaa St. Pere, 1 17001 Girona Tel. 609 009 345 Avda de Frana, 176 17840 Sarri de Ter Tel. 972 170 021 Poblat Tpic - Pl. Esglsia, 7 17487 Empuriabrava Tel. 608 390 484