EL MN GEGANTER

REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA DARREU

EL MN GEGANTER
B 43784 2004

N72 MAR-ABRIL 2011

Index

Pg.

Us recomanem
LA PATUM I ALTRES PATRIMONIS
Exposici al Museu Etnolgic de Barcelona fins al gener de 2012
L'exposici presenta una collecci d'indumentria i altres elements de la festa de la Patum de Berga dels segles XIX i XX. Tamb presenta artesanies efmeres: un castell de focs a punt d'encendre, guarniments de la Festa Major de Grcia, mascles histrics de la Tronada de Reus, el procs de construcci d'una gralla i d'una geganta, instruments de banda i d'orquestra de ball, indumentria de la dansa tradicional catalana i la falla pirinenca de 1948. All que la gent som capaos d'imaginar collectivament s molt valus. La Cultura s una construcci simblica que fem els humans. Mengem, cantem i ens emocionem seguint pautes apreses en famlia, en colla, en societat. Inventem tradicions, creiem en mites i construm noves llegendes. Per si una cosa sabem fer s crear collectivament el prodigi de la festa. Els Pasos Catalans sn terra de festes i de festers. Algunes festes i tradicions prpies com la Patum de Berga, el Misteri d'Elx, el Cant de la Sibilla de Mallorca, el flamenc dels gitanos catalans i els Castells, sn ja patrimoni de tota la Humanitat. Per hi ha aspectes d'aquest patrimoni intangible que mereixen una mirada ntima, una perspectiva interna per entendre millor la seva dinmica. [...] Darrera d'aquests prodigis hi ha un patrimoni que cal valorar. El Museu ha documentat les festes i a la gent que les fa, en viu i en directe, i ho ha fet captant les imatges dels processos de treball o de creaci collectiva en un espai i durant un temps tan extraordinaris com efmers. Aquesta prctica transcendeix les disciplines i s'aplica de forma efica i propera a la societat ms immediata, perqu implica de forma activa els protagonistes de la cultura, transforma de forma petita i concreta realitats dinmiques i ben carregades de smbols, potencia valors a l'escala ms propera, menuda, modesta, humana. Aquesta exposici proposa un itinerari objectual i conceptual de la ma de la gent que fa les festes, els altres patrimonis. Text cedit pel Museu Etnolgic de Barcelona

Editorial ........................................................................................... 3 Les Festes de Santa Eullia 2011 ............................................... 4 Festa de la Malavella de Caldes de Malavella ........................ 6 Els nous gegants de lescola Gavina de Barcelona .............. 7 Festes de Sant Josep Oriol 2011 ............................................. 8 Els Veguers de Montblanc reben als gegants de Zamora .. 10 Badagegants 2011, una festa daniversari .............................. 12 Estrena dels nous gegants de Gandia (La Safor) ................. 14 La Colla Pessigolla de Valls ........................................................ 15 Passatemps..................................................................................... 20 Fitxa n73: els gegants de Capellades (Anoia) Fitxa n74: els gegants centenaris de Girona (Girons)
Els gegants de Benetusser tenen una marcada esttica fallera.

pgina 2

La geganta Pietat dUlldecona, que enguany celebra la Fira.

EL MN GEGANTER N 72

Editorial
SOBRE ELS GEGANTS... I ELS GEGANTERS
Potser aquest tema dna per molt ms que per leditorial duna humil revista, per tan sols voldria fer un petit apunt. Per b, moltes sn les maneres diferents i originals en qu els catalans entenem el fet geganter. Som molts geganters, molts gegants, i encara ms seguidors els qui fem la festa, els que ens involucrem en aquest extens teixit associatiu. Per com b sabeu, dins daquestes varincies prpies de la zona, que donen carcter a cada festa, no tot sn flors i violes. El mn geganter encara ha devolucionar molt, i a millor. Podriem dir que si b moltes colles sn responsables i intenten treballar per la qualitat de la seva feina, nhi ha un pil llarg que tan sols volen els gegants com una excusa per anar de festa. La poca responsabilitat els delata. Per posar exemples; s el cas daquelles colles que van amb la litrona mentre passegen els gegants. O els que sn impuntuals per norma i tan sols fan que vagin de blit els organitzadors de les trobades. O la tpica colla que no demostra cap inters pel que representen els seus gegants i els porten i ballen de qualsevol manera... Moltes vegades podem veure uns gegants imponents i uns que trencarien qualsevol mirall que els reflects. Per com algun cop he sentit, els geganters som lnima dels gegants. I si aquesta nima no es comporta, per molts macos que siguin els nostres gegants... potser s millor fer les coses b, no? Si canvissim aquests punts, deixarem de ser, en molts aspectes, cultura popular de segona, sempre darrera dels castellers...

Qui som?
Direcci i redacci: Nicols Alonso Crozet Gesti informtica i distribuci: Carlos Alonso Tascn Edici: Emmanuelle Crozet Caulier Fotografies: Arxiu El Mn Geganter Distribuci: 2300 enviaments aprox. Collaboradors en aquest nmero: Museu Etnolgic de Barcelona Amics dels Gegants de Montblanc Els Gegants Som Colla Pessigolla de Valls Escola Gavina de Barcelona Xavier Navarro Sussi Bartomeu Raquel Pujol Montse Camp Jordi Beltran Ezequiel Barrios

Portada: Els gegants de Sant Hilari Sacalm.

LIluro, el gegant de la colla mataronina que du el mateix nom.

SI VOLEU COLLABORAR AMB NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL TEXT / FOTOS A

elmongeganter@yahoo.es
Envieu-nos informaci dels actes que fareu, reportatges dels actes que heu fet, fitxes de les vostres figures, breus ressenyes,...
EL MN GEGANTER N 72

pgina 3

Els gegants de Dosrius, uns dels ms elegants del Maresme.

ACTES FESTIUS

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

LES FESTES DE SANTA EULLIA 2011

Els gegants sn els vertaders protagonistes de qualsevol festa barcelonina. Si la de Vilafranca o Valls sn les places ms castelleres, la plaa Sant Jaume s la plaa ms gegantera del pas ja que costaria trobar a algun gegant catal que no hi hagi ballat mai. I les festes de Santa Eullia, que junt amb les de la Merc sn el mxim exponent de la cultura popular a la ciutat, no en sn una excepci, ans al contrari. FENT HISTRIA Enguany, les Festes de Santa Eullia comenaren el divendres 11 de febrer per la tarda, quan en Jaume I i na Violant, els gegants de la Ciutat, entraven al ritme de La Contradansa dels gegants al Sal de Cent de lAjuntament, la sala ms important de la ciutat. Escortats pels capgrossos Macers, i admirats per ms de tres-cents convidats i autoritats, van ser rebuts per primera vegada en tant solemne sal. I s que, inversemblantment, no hi ha cap document que certifiqui que els
A lacabar la presentaci, foto dels gegants de la Ciutat, msics i geganters amb el Pare dels Gegants. Fotografia dEzequiel Barrios.

gegants de la Ciutat hi haguessin entrat mai abans. Per si trascendent era el fet, tamb ho era lacte; la presentaci de El Llibre dels gegants de la Ciutat, escrit per Amadeu Carb i editat per lAjuntament i la Coordinadora de Geganters. Per acabar lemotiu acte, els gegants van fer la seva dansa protocollria i hi va haver un altre moment clau; la proclamaci del

Cap dels gegants de la Ciutat com a Pare dels gegants de la Ciutat, en recuperaci del nom que histricament ostentava qui sencarregava de la cura de tant alts entremesos. LA DIADA DE SANTA EULLIA Lendem, Diada de Santa Eullia, de bon mat, la gegantona Laia fou espectadora de la Collocaci del Pen de Santa Eullia al balc de lAjuntament, junt amb les autoritats electes. A continuaci, saprop fins la plaa dels ngels, on lesperaven un centenar de gegantons, cavallets i capgrossos infantils, per donar el tret de sortida a la Trobada de gegantons infantils i descola de Catalunya, desprs de la seva exposici al Pati Manning durant la setmana anterior. Tots ells, la major part dels quals eren de les escoles barcelonines, van ser encapalats per la mateixa Laia i la Crespinella, fins arribar a la plaa Sant Jaume, on els esperaven els gegants de la Ciutat, patrimoni de tots els nens.
EL MN GEGANTER N 72

Els gegantons van omplir els carrers del Barri Gtic i la Ribera en una diada dedicada als ms menuts de les colles.
pgina 4

ACTES FESTIUS

faria a la Santa a la baixada de Santa Eullia abans dexecutar, en aquesta ocasi els gegants nous de la Plaa Nova, el Ball de Santa Eullia. Seguia lliga de la ciutat i la resta del Bestiari Histric barcelon. Al seu darrera, els capgrossos Macers obrint pas als gegants de la Ciutat i la llarga comitiva de gegants de Ciutat Vella i tots els seus convidats. Desprs de sortir de la plaa Reial, i de passar per La Rambla, el carrer Portaferrissa, la plaa de la Catedral, el carrer del Bisbe, la Baixada de Santa Eullia (amb tot el protocol de salutaci, ofrena i ball) i el carrer Ferran, els gegants arribaren a la Plaa Sant Jaume. All, desprs de lentrada i presentaci de totes les colles, hi hagueren els balls protocollris de la gegantona Laia, lliga, els gegants de la Ciutat i el Ball de Santa Eullia amb els gegants de la Plaa Nova i la resta damfitrions, els gegants de Ciutat Vella. I per acabar, el ball final, el final duna altra edici de les Festes.

Les gegantes de la Plaa Nova ballant el Ball de Santa Eullia davant la Santa.

Ja a la tarda, aquest fou el lloc de trobada dels gegantons de les colles de la ciutat, que rebien als seus convidats provinents darreu del pas: Olot, Lleida, Sabadell, Manresa, Badalona, Tarragona... Tots ells, un per un, van ballar dalt lescenari principal de la plaa, des don els van veure centenars de barcelonins. La festa acab amb una concorreguda cercavila fins la baslica de Santa Maria del Mar. I ja al capvespre, la gegantona Laia presid la Passejada de les Laies, lacte ms caracterstic de les Festes. Desprs de la xocolatada a la plaa Sant Josep Oriol, i com manen els protocols, les disset gegantes de Ciutat Vella inicien una cercavila pel barri Gtic passant ineludiblement per la Baixada de Santa Eullia, on davant la forncula que cont la imatge de la Santa, totes fan una reverncia. All, les Laies centenria i nova de la plaa Nova, dansen el Ball de Santa Eullia i es fa lofrena floral a la patrona. A la plaa Sant Jaume, com a final de festa, la cobla Ciutat de Barcelona interpreta de nou el Ball de
EL MN GEGANTER N 72

Santa Eullia, al que safegeixen la resta de gegantes presents. SEGUICI DE SANTA EULLIA I diumenge tingu lloc lacte ms antic de les Festes. Desprs de les Matinades, hi va haver la Trobada de gegants a Ciutat Vella i Seguici de Santa Eullia, on shi van congregar unes vuitanta figures, provinents dels diferents barris de la ciutat i de localitats prximes. Encapalant, la gegantona Laia i el pen de Santa Eullia, junt amb lofrena floral que se li

La Trobada de gegants a Ciutat Vella i Seguici de Santa Eullia va cloure les Festes.
pgina 5

ACTES FESTIUS

Text i fotografies de Sussi Bartomeu i Raquel Pujol

FESTA DE LA MALAVELLA DE CALDES DE MALAVELLA

El dia 30 dabril vam celebrar a Caldes de Malavella la Festa de la Malavella. s ja la segona edici i cada vegada hi ha ms gent que collabora i ve a gaudir d'aquesta festa. Aquest any la colla gegantera de Caldes de Malavella ha participat en una cercavila de 3 quilmetres -la distncia que hi ha de Caldes fins al Castell de Sant Maurici- amb els 3 gegantons (la Malavella, en Maurici i la Seclina) durant el mat. Aproximadament un centenar de persones hem portat a la gegantona Malavella un altre cop cap els seu orgens, al castell de Sant Maurici, un indret on segons explica la llegenda hi vivia una senyora feudal (la Malavella) que, amb lajuda dun geperut, segrestava els nens del poble. La ra s perqu la Malavella tenia un pacte amb el dimoni: si es menjava un cor tendre cada nit tindria poders sobre els pagesos caldencs. Per grcies a un xicot foraster de nom Maurici, el poble va ser alliberat del malefici de la bruixa. La caminada va ser molt divertida, ja que pel cam el grup de monitors de l'Esplai del poble ens van fer ballar diverses danses. Un cop vam arribar a lermita en Sergi ens va fer una explicaci sobre el castell de Sant Maurici. La gent estava molt atenta, ja que mai havem escoltat res sobre aquell indret. I un cop acabada la histria vam anar tots a esmorzar. A la tarda va comenar la festa grossa -des de les 5 de la tarda fins les 12 de la nit-. Es va celebrar un mercat esotric, hi van haver activitats pels ms menuts, titelles, xocolatada, taller de disfresses, concurs daparadors de la Malavella (aquest any ha estat un xit, hi han participat 13 aparadors), Ball de lHereu Riera i, per fi, lesclat de la festa... el ball de La Malavella. En aquest ball vam fer la representaci de la Llegenda de la Malavella amb la participaci dels nostres gegantons, les nenes del Club de Patinatge i la gent del poble. Durant la representaci hi va haver msica, amenitzada pels Grallers Escaldats, i unes quantes d'aquestes van ser una estrena: "El geperut", "Dansa de la Malavella" i "L'arribada d'en Maurici", compostes per la cap de grallers, la Raquel Pujol (que s musicloga). La coreografia del ball va anar a crrec den Marc Ciurana (actor de teatre i ve del poble).

Amb els nervis de lestrena i la quantitat de gent que hi havia a la plaa vam comenar a ballar, per a linstant ja ens vam anar trobant dins de la llegenda i vam gaudir molt i molt daquell moment. Semblava que realment estigus passant la histria. En acabar vam iniciar una cercavila pel poble i la festa va concloure amb un sopar de ledat mitjana a base de graelles i calders. Ms tard vam poder gaudir d'un concert amb el grup Quarts de Quatre (de la qual la cantant, l'Anna Prez, va crear la can "La bruixa Malavella"). Si voleu veure el vdeo de la dansa podeu entrar al facebook de la Colla Gegantera de Caldes de Malave lla: ht tp:// www.facebook.com/video/ v i d e o . p h p ? v=2039518191638&oid=1555299 37822865&comments

pgina 6

EL MN GEGANTER N 72

Text i fotografies de Montse Camp i la comunitat educativa de lescola Gavina

ACTES FESTIUS

ELS NOUS GEGANTS DE LESCOLA GAVINA DE BARCELONA

LEscola Gavina va estrenar nous gegants. El Pol i la Laia durant el curs 2009-2010 van patir una transformaci important en la seva imatge i ja neren de macos, per ara han quedat espectaculars, fins al punt de que a les passades festes de Sant Andreu van estar exhibits a la Biblioteca de Can Fabra. Aqu us adjuntem unes quantes fotos de labans i desprs. La nova imatge dels nostres gegants lhan treballat els alumnes de Secundria en els tallers de fusteria, on van realitzar la nova estructura, en el taller de paper on varen fer el nous caparrons i en el taller de costura on confeccionaren els vestits tant elegants que varen lluir a la presentaci oficial.

Imatge del treball en lestructura.

Taller de fusteria amb la feina feta.

Imatge anterior a la restauraci dels gegants

Imatge del Pol i la Laia desprs de la restauraci exposats a la Biblioteca Municipal de Can Fabra de Sant Andreu a Barcelona.
EL MN GEGANTER N 72 pgina 7

ACTES FESTIUS

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

FESTES DE SANT JOSEP ORIOL 2011

Com cada any i ja en fa disset, lAssociaci dAmics dels Gegants del Pi celebra les Festes de Sant Josep Oriol al voltant dels actes de la diada del Sant, el 23 de mar, el qual en vida va estar molt lligat a la baslica de Santa Maria del Pi. Per tot comena amb lacte previ celebrat el dissabte anterior a les Festes, que s el Retaule del Doctor Pa i Aigua, nom amb qu es coneixia al pare Josep Oriol. A lobra hi prenen part els gegantons del Pi, a lacte que representa la Process de Corpus. LINICI DE LES FESTES Enguany les Festes van comenar el divendres 18 de mar, amb el Preg de Festa Major. I amb una novetat. Des de la seva recuperaci el 12 de juny passat, es vol que els gegants i gegantons vells del Pi participin a lacte, com a nic cop a lany que els podrem veure al carrer. Aix doncs, els valuosos Mustaf, lElisenda, en Josep Oriol i lEullia, aquell vespre van sortir de dins larmari de lesglsia, on romanen tancats, i a la Plaa de Sant Josep Oriol, van presenciar el
Els gegants vells van ser la delcia de tots durant el preg.

Preg i la rememoraci del miracle dels raves i les monedes. Tot seguit, probablement el moment ms esperat de la vetllada, els vells Mustaf i Elisenda, considerats els gegants originals ms antics que es conserven a la ciutat i de ben segur al nostre pas, van fer el seu ball tradicional, al ritme de la seva popular tonada. I per acabar, desprs dun petit ensurt, cercavila dels gegantons vells, de lany 1858, pels carrers del barri anunciant larribada de les Festes.

ELS ORIOLS I dissabte pel mat, com no podia ser duna altra manera, els gegants de Ciutat Vella van ser convidats pel gegant Oriol a passejar pel barri. LOriol amb els seus companys Perot lo Lladre i Mustaf, va rebre a en Roc i en Pippo de la Plaa Nova, el Senyor Ramon del Raval, el Tinet el Graller i en Peret el Fanaler del Casc Antic, el Rei Salom de Santa Maria del Mar, en Pere II el Gran de Sant Pere de les Puelles, en Ferran de Sant Jaume i lEmili del Carrer Princesa. Tots ells van arribar-se fins a la Rambla on, desprs dun refrigeri, una colla de nens va recollir lofrena floral (una cadena de flors de prop de deu metres de llarg) que li farien a Sant Josep Oriol, a la imatge que t dedicada a la plaa que porta el seu nom. Per acabar, els amfitrions convidaren a laperitiu a la resta de colles amigues participants.

La passejada dels Oriols amb els gegants de Ciutat Vella.

pgina 8 EL MN GEGANTER N 72

ACTES FESTIUS

Casaas, la Rambla, el carrer Ferran, la Plaa de Sant Jaume, el carrer del Bisbe, la Plaa Nova, lAvinguda de la Catedral, el carrer Portaferrissa i el carrer del Pi, tornant a la plaa de Sant Josep Oriol, on en Mustaf i lElisenda, els gegants del Pi, van oferir el seu ball tradicional per tal de cloure la jornada. I la diada de Sant Josep Oriol, el 23 de mar, els gegantons vells del Pi ballaren a la Missa en ofrena al Sant.
Alguns dels gegants de Ciutat Vella plantats a la Plaa Sant Josep Oriol

TARDA DATRACAMENTS I per la tarda, desprs de jocs per a la canalla, el gegantet Perot lo Lladre va fer de les seves en els populars Atracaments, un dels actes que singularitza ms, si sescau, les Festes. Mentre la passejada recorre els carrers del Pi acompanyat per una llarga comitiva de camperols, i un homenet molt singular que fa de narrador, el gegant para a les botiguetes i fa un atracament mentre els nens canten la seva popular can. Per acabar, a cada parada es llencen monedes de xocolata i confits per a que els nens els agafin. DIUMENGE DE TROBADA Lendem diumenge, mentre les colles convidades anaven esmorzant, a la Plaa de Sant Josep Oriol anaven plantant els seus gegants, sota latenta mirada dels amfitrions, la imatgeria del barri. El Lle de la Ciutat, la Mulassa de Barcelona, en Perot lo Lladre, els gegantons Oriol i Laia, i els gegants Mustaf i Elisenda.

Els convidats provenien de la Plaa Nova, Raval, Barceloneta, Casc Antic, Santa Maria del Mar, Sant Pere de les Puelles, Sant Jaume, Sant Felip Neri, Sant Andreu de Palomar, Sant Boi, Carrer Princesa, Tortosa, Montbau, Grcia i Andorra la Vella. Tamb hi van participar els Trabucaires de Sant Andreu de Palomar i els Falcons de Barcelona, que prviament van fer una actuaci excellent a plaa. La cercavila va recrrer els carrers del barri; Cardenal

Aix es tancaven unes de les Festes ms singulars de la ciutat, marcades per actes propis i amb un fort carcter popular. En cap altra festa es succeeix la sortida duns gegants tan antics, una cercavila on tan sols hi sn presents gegants homes, o una passejada dun popular gegant atracant botiguetes del barri. Unes festes organitzades per la cinquantena de components de lAssociaci dAmics dels Gegants del Pi, que per molts anys vetllar per tal que les Festes de Sant Josep Oriol siguin una realitat.

Foto dels components de lAssociaci dAmics dels Gegants del Pi.

EL MN GEGANTER N 72 pgina 9

ACTES FESTIUS

Text dels Amics dels Gegants de Montblanc

ELS VEGUERS DE MONTBLANC REBEN ALS GEGANTS DE ZAMORA

El cap de setmana del 14 i 15 de maig, en motiu de les Festes de Sant Maties, la festa major petita de Montblanc, els Amics dels Gegants han portat una destacada i intensa activitat, amb la rebuda extraordinria dels Gigantes y Cabezudos Capitonis Durii de la ciutat de Zamora. La delegaci zamorana, integrada per prop duna cinquantena de components, han viatjat per primer cop fins a Catalunya, per participar amb els seus Gegants com a convidats dhonor daquestes festes. El dissabte al mat, arribaven a Montblanc, preparats per gaudir dun gran cap de setmana. La primera activitat fou una visita guiada pel Montblanc Medieval, que va acabar a la Plaa Major on actuava el Seguici Popular de la Vila. Al migdia, les dues colles van aplegar-se en el que fou el dinar de benvinguda, amb una rebuda que oferiren els montblanquins fent-los un passads dhonor a la seva entrada a lesglsia de Sant Francesc. Per la tarda, en motiu de la Mostra de Bestiari i Elements Festius, dedicada als 30 anys de la Mulassa de Montblanc, els Gigantes y Cabezudos de Zamora van representar lmbit geganter daquesta mostra, sumant-se amb la resta de bestiari: lliga, el Drac, lAligot, el Drac Petit i la Mulassa de Montblanc, el Bestusaurus de Girona, el Bou de Vic, el Lle de Lleida, les Mulasses de Tarragona, els Cavallets del Patronat del Corpus de Lleida, el Drac de lAgrupaci del Bestiari Festiu de Catalunya. Prviament, lAlcalde de Montblanc va oferir una recepci de benvinguda a la delegaci zamorana, amb un intercanvi dobsequis entre ambdues poblacions. El diumenge, la XVI Trobada Gegantera va omplir de festa els carrers de Montblanc. La Muralla de Sant Jordi, fou el punt de

pgina 10

EL MN GEGANTER N 72

ACTES FESTIUS

on entraven ballant i collocant-se al voltant, per presidir lacte final. Els balls de llument dels Veguers de Montblanc, com a amfitrions, i tamb dels convidats de Zamora, don pas a la salutaci del Regidor de Cultura a totes les colles. El moment ms lgid fou la interpretaci conjunta del Ball Nou que es va veure a 7 parelles, de les poblacions convidades que han estat Ciutat Gegantera, i que fou el reconeixement al 5 aniversari de la proclamaci de Montblanc com a Ciutat Gegantera de Catalunya 2006. Gegants els Veguers de Montblanc i els Gegants del Barri de Montserrat, amb un total de 21 colles procedents de Falset, Montbri, Sant Vicen de Montalt, La Llacuna, El Pla de Santa Maria, Puig-reig, Valls, lArbo, Santa Coloma de Queralt, El Morell, Hospitalet de lInfant, Tarragona, Barcelona, Girona, Barber del Valls, Sant Carles de la Rpita, El Prat de Llobregat, Manlleu i com a fet extraordinari amb la presncia dels Gegants Capitonis Durii de la ciutat de Zamora. A 2/4 de 12, puntualment com marcava el programa, es va iniciar la cercavila que va ser seguida per moltssims montblanquins i visitants durant tot el recorregut. Finalment, les colles es van aplegar a la Plaa de Sant Francesc, La jornada va cloure amb el lliurament de records a les colles per part de lAlcalde de Montblanc i regidors del consistori, i una gran ballada final conjunta aplegant els ms de 50 gegants presents. Els Amics dels Gegants de Montblanc i Capitonis Durii de Zamora van acabar la vetllada amb un dinar de germanor, en que sintercanviaren obsequis i ja es va segellar el comproms de que els montblanquins retornaran la visita a Zamora, els propers 10 i 11 de setembre.

EL MN GEGANTER N 72

pgina 11

ACTES FESTIUS

Text de Xavier Navarro i fotografies de lArxiu Els Gegants Som

BADAGEGANTS 2011, UNA FESTA DANIVERSARI!

Corria un 7 de maig de 2011. A Badalona sesqueien les Festes de Maig i just aquell dia celebrvem el tradicional Badagegants. Semblava que el dia ens volia aiguar la festa, per Sant Pere ens va respectar. Aquesta festa la fem des de fa uns 12 o 13 anys i, certament, el nom no deixa de ser la mera uni del nom de Badalona i la paraula gegants. Mera, per que en el seu moment va donar (i ha donat) peu a la invenci de noms de festes inspirats en el precedent de Badalona. Per comenar vull explicar que al Badagegants hi participen gegants amb els seus balls propis. Per Qu s un ball propi?? Doncs a veure Segons tinc ents un ball propi s aquell que ballen els gegants al so duna msica concreta i amb uns moviments prviament escrits i assajats. Un cop apresa la lli ara us explicar una mica de la festa. Aix doncs, enguany a la festa han participat gegants de Tei, Masquefa, Iluro de Matar, Palams i Moi. Les escoles badalonines no hi van faltar a lacte, doncs vingueren les del Progrs, Jungfrau, Vents-Mir, Lola Anglada i Joan Coret. Enguany era un any especial i s que les nostres dues parelles de gegants reis feien anys! En Jeroni i la Badamar feien 70 anys dhistria i 15 que en foren recuperats (doncs els actuals en sn una cpia dels primers que mai shan arribat a trobar); i per altra banda en Ferrer de Gualbes i na Elionor de Santcliment feien 40 anys (val a dir que els actuals son tamb una cpia de Jordi Grau, tot i que encara ara es conserven els vells)!

pgina 12

EL MN GEGANTER N 72

ACTES FESTIUS

I s ms! La nostra colla, la Colla de Geganters de Badalona estava denhorabona, doncs fiem 25 anys! I aquesta festa ve a ser linici dels anys dargent. Com aquell qui diu Estem a la flor de la vida! Aix doncs, quants aniversaris! Per un tub! I s per aix que la festa va estar a lalada. Balls, interpretats per la Banda den Vinaixa, foren els protagonistes daquest acte. Una mostra de balls que va finalitzar amb lexecuci de lanomenat Ball de Cort on les quatre parelles de la ciutat feren el seu ball conjunt. I seguidament, la resta de colles sajuntaren totes per realitzar el darrer ball: el Renaixement gegant. Una dansa que tan sols es pot assajar un parell dhores abans i que, per sort, sempre es broda. Tot i que aquest fou lacte estrella dels gegants dins les Festes de Maig, val a dir que tamb sortiren durant la celebraci de la Cremada del Domoni, a la Diada de Sant Anastasi, i, finalment, a l'anomena't Faldilles Enlaire. Una festa que ve a escenificar els diversos balls que tenen els gegants de la ciutat de Badalona.

Si voleu veure alguns vdeos de la festa aqu us els relaciono. Festa sencera: http://youtu.be/p04IBboTS8Y i http://youtu.be/b-wLGjbTRw8 Ball de Cort: http://youtu.be/xCLFOVb7P8E Renaixement gegant: http://youtu.be/nSmxRYpdhbI

EL MN GEGANTER N 72

pgina 13

ACTES FESTIUS

Text i fotografies de Jordi Beltran, de la Colla de Gegants i Nanos de Vinars

ESTRENA DELS NOUS GEGANTS DE GANDIA (LA SAFOR)

El passat dissabte 14 de maig la colla de nanos i gegants, vam viatjar fins la capital de la comarca de Safor, a Gandia. Aquest viatge el vam emprendre amb moltssimes ganes, ja que anvem a conixer un nous fillols, i com a bons padrins tenem moltes ganes de conixer-los. Especialment el Tio Gori que va ser triat junt amb la geganta Mora "Aela" dels nostres amics d'Ontinyent, per ser el padr i la padrina respectivament. All ens vam aplegar bona part de les colles ms actives del Pas Valenci; Benicarl, Borriana, Beniarrs, Godella, Benetsser, totes reunides per tan gegantesc bateig. Desprs duns bons figatells per esmorzar els ms matiners i duna bona fideu, tot per tal d'agafar fora, va tenir lloc el bateig de Carmesina ella i de Tirant ell, i que desprs dun bon obsequi per part del padr Tio Gori, vam comenar a fer la cercavila per tal que tota la ciutat de Gandia conegus els seus dos nous gegants.

Des de Vinars felicitem aquesta incorporaci de ciutat gegantera a Gandia, donant la enhorabona de la recuperaci d'aquesta tradici tan arrelada a Vinars i que a Gandia quasi shavia perdut. Tot i que lany passat ja van estrenar el gegant El Tio de la Porra.

Aix mateix cal esmentar la gran tasca que ha fet el nostre president de la Federaci Valenciana de Nanos i Gegants, Agust Romeu, que ha fet les tasques dallionar als amics nouvinguts en aquest mn de les trobades. Benvinguts Tirant i Carmesina, benvinguts gegants de Gandia.

pgina 14

EL MN GEGANTER N 72

Text cedit per la Colla Pessigolla de Valls

REPORTATGE

LA COLLA PESSIGOLLA DE VALLS (I)

Un grup de joves de Valls l'any 2006 van voler fundar una colla de cultura popular i tradicional. Anteriorment aquest grup era anomenat ''Colla Gegantera Vallenca'', que ara l'anterior nom s substutut per Colla Gegantera ''La Pessigolla''. L'any 2009 la colla es va constitur com a Entitat Juvenil. Aquest mateix any els membres de la colla van organitzar una setmana plena d'activitats relacionades amb el mn de la cultura popular, aquesta setmana va ser anomenada ''1 setmana cultural''. Avui ens presenten algunes de les seves figures. l'any 2007, i restaurat a fons l'any 2009 canviant-li el cap (construt a ''Joguines Hernndez'' d'Olot) i millorant el cos. I el petit va ser construt per la mateixa empresa ''Joguines Hernndez'' d'Olot l'any 2008.

EL DRAC DE LESPLAI Aqu veiem el ''Drac'' de l'Esplai Esquirols de Valls. Aquest ''Drac'' va ser construt l'any 1994 per l'Esplai Esquirols, de ''cos'' s semblant i llarg com el d'una cuca. Aquest ''Drac'' pertany a l'Esplai Esquirols de Valls, per l'any 2009 ens el van cedir a la nostra Colla. EL CARAMEL Aquest s el ''Caramel'' de la Colla. El ''Caramel'' va ser construt per nosaltres mateixos l'any 2009. El ''Caramel'' s un gegant de ''pal''.

EL PAUETET Aqu veiem el capgrs del ''Pauetet''. Aquest capgrs va ser construt l'any 2000 per Joan Gallego (Art Temtic). Aquest capgrs pertany a l'Embruix del Morell, per l'any 2010 ens el van cedir a la nostra Colla. ELS OGRES Aqu veiem el ''Grifoll'' i la ''Gironella'' de l'Embruix del Morell. Aquests gegantons van ser construts l'any 2000, i sn obra de Joan Gallego (Art Temtic). Aquests gegants pertanyen a l'Embruix del Morell, per l'any 2010 ens els van cedir a la nostra Colla.
pgina 15

LA VACA PESSIGOLLA I aqu tenim el capgrs de la ''Vaca Pessigolla''. Aquest capgrs va ser construt l'any 2008 a ''Joguines Hernndez'' d'Olot. (Continuar...)

CARMEN LA BOMBERA Aqu veiem la gegantona amb manotes articulades, ''Carmen la Bombera''. Aquesta gegantona ha sigut construda l'any 2010 per l'artista Joan Gallego del Morell (Art Temtic), i va ser estrenada el divendres 15 d'octubre de 2010. ELS DRACS Sn el ''Drac Gran'' i el ''Drac Petit'' de la colla. El gran va ser construt per nosaltres mateixos
EL MN GEGANTER N 72

PASSATEMPS

Fotografies de lArxiu El Mn Geganter

QUI S QUI???
Tots els noms i imatges que us oferim a continuaci estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a linrevs. Aix si, aneu amb compte ja que hi ha ms noms que imatges. Poseu-vos a prova! Cada mes aquest joc anir sobre un indret diferent. Aquest mes toca...

MONTSI:
A - ALCANAR: Remei i Miquel

1 4

2 5

3 6

B - AMPOSTA: Ferran i Isabel C - SANTA BRBARA: Gregori i Brbara D - SANT CARLES DE LA RPITA: Jaume i Rpita E - LA SNIA: Bartomeu i Pallerols F - ULLDECONA: Lluc i Pietat G - ULLDECONA: Montsi i Faldura

ENDEVINA, ENDEVINALLA
Avui us presentem dues incgnites. Les dues sn fotos de monuments a la Ciutat Gegantera de Catalunya. La de lesquerra va ser els anys 80, mentre que la de la dreta va ser la dcada segent. A veure si trobeu don s cadascun.

AL NMERO VINENT
GEGANTS SINGULARS PER LA PASSADA DE LASCENSI A GRANOLLERS LA HISTRIA DE LA RECUPERACI DELS GEGANTS DE LA PEDRERA FITXA: ELS GEGANTS DE SANT JAUME

pgina 16

SOLUCI AL NMERO ANTERIOR

Els primers gegants sn els del barri de la Txantrea de Pamplona, mentre que el grup de sis sn els gegants de Tafalla. ENDEVINA, ENDEVINALLA

EL MN GEGANTER N 72

G - TUDELA (6) F - RIBAFORADA (5) E - OLITE (2) D - Cascante (4) C - BUUEL (3) B - ARRE (Trampa) A - ABLITAS (1) QUI S QUI???

FITXA N 73:

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

Els gegants de Capellades

(Anoia)
Els origens daquesta parella de gegants sn molt incerts. Tot i que la seva data destrena es pressuposa cap a lany 1899, aquestes figures podrien haver estat adquirides molt abans. En tot cas, el que s s cert s que foren adquirits per Ramon Lluci i Alibau, juntament amb els actuals capgrossos centenaris de capellades. En Ramon era un home que havia anat a Cuba a fer les amriques i al tornar a la vila carregat de duros va voler regalar a Capellades una parella de gegants i uns quants nans. Antigament noms sortien per Corpus, per les Festes del Carrer i per Festa Major. Malgrat no tenir nom oficial, els capelladins sempre els anomenaren Dorotea i Sebasti, fins que el 1999, en motiu del seu centenari, es decid de batejar oficialment els dos gegants amb aquests mateixos noms. Lany anterior havien estat restaurats a fons i aquell 1999 estrenaren nous vestits. En Sebasti i la Dorotea, al ser la nica parella de gegants que t la poblaci, sn els encarregats de representar-la a les trobades que es celebren arreu de Catalunya. El 2005 Capellades celebr la Ciutat Gegantera de Catalunya, la gran festa del mn geganter catal. La poblaci acoll unes 110 colles geganteres. Lany 2009 sens tornen a presentar restaurats, amb una feina feta pel taller El Drac Petit de Terrassa, en motiu del seu 110 aniversari. Per acabar cal esmentar que la colla durant la seva trajectria fins els nostres dies ha realitzat moltes sortides per diferents poblacions catalanes com per exemple a Manresa durant els actes de la Gegantina Llum lany 1999, el centenari dels gegants vells de la Plaa Nova de Barcelona, o el dels gegants de Torell, o la Transquia els anys 2004 i 2006. Lany 2009 en Sebasti i la Dorotea sn convidats a la Ballada de gegants histrics a la baslica de Santa Maria del Mar, on dansaren el seu Ball Pla.

Sebasti: 3,70 m i 55 Kg Dorotea: 3,50 m i 50 Kg Data dEstrena: 1899 Constructor: El Ingenio (Barcelona)

EL MN GEGANTER N 72

pgina 17

FITXA N 74:

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

Els gegants centenaris de Girona

(Girons)
La primera referncia de gegants gironins s del 1513. Lany 1830 Girona ja comptava amb dues parelles de gegants als quals, pocs anys ms tard, sels afegeix una tercera. Amb el temps sanaren arraconant els ms vells fins a quedar-ne tan sols una parella. Durant els inicis del segle XX, els gegants noms sortien per Corpus. Una de les ancdotes ms interessants de la vida daquests gegants s que, en prohibir-se la participaci dentremesos en aquesta festa, els portadors dels gegants i lliga els dugueren al cementiri, talment com si fossin morts. Anaven vestits amb tniques negres, i estaven sobre les lloses, com a punt denterrar-los. Els nans van ser llenats per les escales de la catedral en senyal de protesta. Durant aquesta poca, foren restaurats sovint, per el cartr dels caps dels gegants sestava deteriorant i deformant. Per tal que aix no passs es decid que somplissin els caps dels gegants de ciment, per que aix no es deformessin ms. Al gegant li fou extret el ciment en una restauraci a crrec de Domnec Umbert, per la geganta encara el du, fet que fa que sigui una de les ms pesants del pas. A la dcada dels noranta van ser recuperats de loblit desprs danys sense sortir al carrer, i el Taller Ventura i Hosta en va fer unes rpliques que noms participen en festes molt especials, i a les Festes de Sant Narcs de la ciutat, al novembre. Els originals foren desats al Museu dHistria junt amb lantiga liga, tot i que en lactualitat no es poden veure exposats al pblic. El fet que els cossos dels gegants (menys els caps i les mans) estiguin fets de vmet duna sola pea, que a ms es troba podrit, fa que estiguin en un estat molt precari i shagin daguantar amb cables i un seguit destructures. Actualment sn duts per lentitat gegantera La Fallera Gironina.

Flix: 3,30 m i 55 Kg Maria dels ngels: 3,00 m i 50 Kg (els vells es diuen Rei i Reina) Data dEstrena: segle XIX (originals) Constructor: Desconegut (originals)

pgina 18

EL MN GEGANTER N 72