Memoria D'actuació 2001-2011 Del Parc Natural Dels Ports

Memria dactuaci 2001/2011
Sumari
3 Presentaci La gesti del Parc 6 8 10 rgan rector rgan gestor Dades generals del Parc El Parc Natural dels Ports 2001-2011 12 16 20 21 23 26 28 29 32 35 38 41 43 47 Infraestructures i equipaments Estudis i seguiments. Planificaci i projectes Alguns resultats del coneixement despcies i processos Actuacions de millora dhbitats i espcies Regulaci dactivitats Plnol dinfraestructures i equipaments Informes i autoritzacions Formaci Programa deducaci ambiental Comunicaci i difusi Centre de documentaci i SIG Participaci amb el Parc Brigada Ajuts
Edita Generalitat de Catalunya Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Parc Natural dels Ports Av. Val de Zafn, s/n 43520 Roquetes pndelsports@gencat.cat www.gencat.cat/parcs/els_ports Roquetes, 20 de juny de 2011. Tiratge: 1.000 exemplars Dipsit legal: Textos Parc Natural dels Ports Illustracions Toni Tort Fotografia Joan Mestre (p. 16, 24, 25, 28, 34, 51) Toni Buira (p. 5, 20) Antoni Borau (p. 16) Raul Valverde (p. 31, 36, 37, 40, 47) Arxiu del Parc Natural dels Ports Disseny Joan Carles Palau Impressi 4Colors, S. Coop.
Presentaci
Deu anys del Parc Natural dels Ports

mb motiu del des aniversari del Parc Natural dels Ports, aquesta Memria dactuaci 2001-2011 vol ser un compendi histric, informatiu i legislatiu del que ha significat per a Catalunya la posada en marxa daquest espai protegit. Sha de tenir en compte que els Ports s un dels espais naturals ms significatius del nostre pas, que va ser declarat parc per preservar la seva importncia geolgica, biolgica i paisatgstica, per tamb pels valors culturals de la gent que hi viu i hi treballa. En aquest sentit, la protecci del Parc sha combinat amb limpuls a la dinamitzaci de tota la zona, ja que la Generalitat considera que sha de compaginar el respecte cap a la natura amb el creixement econmic. A Catalunya, hi podem trobar una gran diversitat despais protegits, cadascun dels quals es defineix per les seves caracterstiques prpies. Aquest conjunt despais aporten els recursos naturals del territori i formen el patrimoni natural del nostre pas. La conservaci daquests espais resulta fonamental per a Catalunya, per les seves aportacions de tot tipus: paisatge, flora, fauna, diversitat biolgica, geodiversitat, recursos naturals, etc. Per aix s important que aquests espais es mantinguin en un estat favorable a la seva conservaci, perqu daquesta manera puguin complir les seves funcions en el medi natural. En el cas dels Ports, ens trobem amb un espai natural duna gran categoria, a cavall de
la serralada Prelitoral catalana i el Sistema Ibric, al sud de Catalunya, tocant amb el Pas Valenci i Arag. Es tracta dun masss calcari de relleu escarpat i abrupte, que sens presenta com un territori ferstec i ple de vida salvatge. La importncia dels seus valors naturals i la necessitat de conservar-los va motivar la Generalitat de Catalunya a declarar parc natural la part catalana del masss. El Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports sn dues figures de protecci especial que des de lany 2001 garanteixen la preservaci dels valors naturals i vetllen per laprofitament sostenible dels recursos. En aquests deu anys dexistncia, en el Parc shan aconseguit fites importants pel que fa a la millora de lespai i shan creat infraestructures bsiques. Aix ha perms que, a hores dara, els Ports pugui desenvolupar la seva missi de gesti, formaci i servei amb ms eficcia. Per aquesta ra, crec que els objectius assolits en els deu anys daquest parc natural sn un bon exemple de la poltica de la Generalitat en matria despais protegits, i suposen un repte per continuar millorant en el futur. Fruit daquesta poltica s la inclusi del Parc Natural dels Ports en el territori que sha configurat en la candidatura de les Terres de lEbre a ser declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco. Deu anys desprs de la seva conversi en parc, els Ports s un magnfic patrimoni que cal seguir preservant i potenciant en benefici de Catalunya.
Josep Maria Pelegr i Aixut Conseller dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural
Memria dactuaci 2001 2011
Parc Natural dels Ports
El Parc Natural dels Ports, el nostre patrimoni
uan fa deu anys es va crear el Parc Natural dels Ports, els reptes eren grans: per una part es tractava de demostrar amb fets que la salvaguarda dun patrimoni natural no resulta incompatible amb els interessos pblics i privats del territori; sin que pot ser un instrument per defensar-los, s ms, estem convenuts que a mig i llarg termini s el millor cam per aconseguir-los. Per altra part, aquest espai sortia amb retrs amb relaci a altres espais naturals catalans de categoria similar, no per manca de valors sin perqu en un principi es va haver dacudir als llocs amb ms fragilitat o perill i aquest espai tenia una llarga tradici de gesti. Per tot i aix no es podia allargar ms la seva declaraci: per una part pel greuge que suposava per al territori, per altra, per la mateixa exigncia del Parlament de Catalunya i finalment, perqu hi havia alguns problemes que calia resoldre i la figura del parc natural era la ms idnia per aconseguir-ho. El Parc Natural dels Ports, des del primer moment de la seva creaci, es va estructurar amb un rgan gestor constitut per un equip tcnic i per una Junta Rectora integrada per tres bases: els representants dels propietaris particulars, els dels ajuntaments que formen
part del Parc i el Govern de la Generalitat de Catalunya, i dins de les limitacions existents, sha intentat marcar unes lnies de futur basades amb lentesa i la cooperaci entre les diferents parts. Aix mateix hi havia el repte de crear unes infraestructures que permetessin desplegar les tasques que corresponen a un parc natural: centres dinformaci i deducaci ambiental, brigada de manteniment per a la conservaci i millora de lespai, equip tcnic per a la gesti i altres aspectes que poc a poc es van consolidant. Deu anys s un temps prudencial per analitzar un cam, per no per jutjar una arribada. Sha fet molt per queda molt a fer i, amb aquest esperit, ens hem dexigir ms en aquests moments de dificultats socials i econmiques, amb una voluntat de superaci i de servei als habitants daquest territori, als propietaris particulars i als visitants, com la millor contribuci al manteniment i millora no noms del Parc Natural dels Ports sin de Catalunya, ats que aquest espai transcendeix el seu propi mbit i ha estat considerat, sempre, com una pea bsica del nostre patrimoni natural i cultural.
Josep Escorihuela i Mestre Director General de Medi Natural i Biodiversitat
La Barcina
La gesti del Parc

RGAN RECTOR
Funcions La Junta Rectora del Parc Natural dels Ports es constitu per primera vegada el 5 doctubre de 2001. Aquest rgan estableix les directrius per exercir la gesti del Parc dacord amb les seves disposicions reguladores. Hi ha representants corresponents a departaments de la Generalitat de Catalunya, lInstitut per al Desenvolupament de les Terres de lEbre, consells comarcals, ajuntaments, propietaris forestals, i entitats conservacionistes, i tamb el director del Parc Natural. Un dels representants de la Junta s proposat pels restants com a president i aquest s nomenat finalment pel conseller. Una de les funcions principals de la Junta s proposar el pressupost anual dacord amb les prioritats dinversions en infraestructures i serveis dintre de lmbit del Parc. A ms, coordina i fa el seguiment de les actuacions que afecten lespai protegit de les diferents administracions que hi sn representades. Per tant, la Junta Rectora s objecte de consulta preceptiva abans de laprovaci de les disposicions, dels plans i dels programes que es formulen per al Parc Natural. Tamb promou mesures i actuacions per a la millor protecci del Parc Natural, el foment del coneixement, el gaudiment ordenat dels seus valors, i per a lafavoriment de les activitats tradicionals, entre aquestes, les agrcoles, ramaderes i forestals, amb un desenvolupament sostenible. La Junta t potestat per establir un major grau de protecci en els espais que ho requereixin, i pot proposar la declaraci de noves figures de protecci o la modificaci de les que estableix el Decret de declaraci del Parc. Lrgan rector crea comissions de treball especfiques i nelegeix els membres dentre els diferents representants de la Junta Rectora. Aquestes comissions funcionen en rgim dautonomia, tot i que nicament tenen funcions informatives, de manera que les propostes, derivades de les seves conclusions, sn elevades a la Junta Rectora.
Evoluci dels pressupostos executats 2001-2011

2.340.412 1.744.773 1.368.933 1.005.099 263.930 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 1.307.772 1.757.681 1.969.238 1.515.020 2.181.010
Composici de la Junta Rectora
Segons la Resoluci de 30 dabril de 2010, de nomenament de la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports i de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.1
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
5
2011
Departament de Medi Ambient i Habitatge2 Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural3 Departament dInnovaci, Universitats i Empresa4 Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Institut per al Desenvolupament de les Terres de lEbre Diputaci de Tarragona Consell Comarcal del Baix Ebre Consell Comarcal del Montsi Consell Comarcal de la Terra Alta Ajuntament dAlfara de Carles Ajuntament dArnes Ajuntament dHorta de Sant Joan Ajuntament de Mas de Barberans Ajuntament de Pals Ajuntament de Prat de Comte Ajuntament de Roquetes Ajuntament de la Snia Ajuntament de Tortosa Propietaris forestals del Baix Ebre Propietaris forestals de la Fageda Propietaris forestals del Montsi Propietaris forestals de la Terra Alta Entitats conservacionistes Director del Parc Natural
Pere Vidal Ferr Francesc Ramon Ferr Merc Miralles Guerrero Xavier Pallars Povill Teresa Moya Gin
Vctor Gimeno Sanz, president (fins 15 abril 2011) Antoni Espanya Forcadell Joan Felip Moncls Benet Arcadi Pallars Povill vicepresident Enric Roig Montagut Antoni Sabat Ibarz
Genoveva Margalef Valiente
Joan Josep Malrs Pascual, vicepresident des de 2009 (proposat president des de 15 abril 2011)5 Pere Panisello Chavarria Csar Garcia Esteller Joan Navarro Gil Javier Alegret Ribas Celest Hervs Picazo ngel Ferrs Toms Joan Fort Fontanet Domingo Povill Fonollosa Manuel Povill Papaseit Francesc Subirats Rosiol Enric Grau Fontanet Joan Fort Fontanet Armando Verge Bonet ngel Ferrs Toms Amadeo Milin Prades
Josep Mas Sabat Josep Ginebrera Masia Joan Alcoverro Alcoverro Josep M. Lleix Lleix Joan Manel Llus Escubedo Cristina Graci Ferrs Javier Alegret Ribas Joan Moiss Revert Valent Marin Rif Josep M. Ferreres Puig Juan Jos Gimeno Toms Antoni Gil Adell Francesc Gas Ferr Rafel Balada Llasat, secretari Jordi Bonilla Mart
Rafel Cla Ferr president entre 2001 i 2004 i actualment president honorfic Francesc Subirats Rosiol Toms Escubedo Graci Joan Ramon Pallars i Ferrs Mariano Gil Agn Vctor Gimeno Sanz Jordi Bonilla Mart Vctor Pla Cervera Salvador Peir Morell
Pedro Fumad Amens, vicepresident
Carlos Ferreres Puig, vicepresident des de 2006
((1) La composici de la Junta Rectora ser reestructurada properament dacord amb les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010 i les eleccions municipals de maig de 2011. (2) 2001-2004: Departament de Medi Ambient. (3) 2001-2004: Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca. (4) 2001-2004: Departament dIndstria, Comer i Turisme. (5) Acord de Junta Rectora de 15-04-2011.
rea dInfraestructures Realitza el desplegament de les noves infraestructures del Parc aix com la millora i manteniment de les existents. Redacta i fa el seguiment dels expedients patrimonials de cessions ds i domini i de ladquisici de finques i solars. la tramitaci administrativa dels acords que aquesta prengui. rea Administrativa Elabora la proposta de pressupost de lrea, alhora que coordina les propostes de les rees restants per tal de tramitar la previsi de pressupost anual del Parc. Controla i supervisa les despeses i els ingressos generats, sencarrega de les tramitacions relacionades amb la gesti de recursos humans, i del manteniment del registre dentrada i sortida de documents. Controla la recepci de correu, fax i correu electrnic. Administra, tramita i controla expedients relacionats amb ajuts econmics, subvencions, pressupostos, etc. Dna suport administratiu a les rees restants del Parc en la redacci, transcripci i tramesa dinformes i propostes de despesa, a la vegada que fa el manteniment del Programa anual de gesti de la memria dactuacions. Sencarrega de la tramitaci dautoritzacions i de sollicituds dactivitats o dactuacions dins lespai protegit. Realitza les tasques de recepci, dinformaci i datenci personal i telefnica. Controla lexpedient dels vehicles i nelabora linforme mensual. Sencarrega de les comandes relacionades amb el material doficina, de les trameses de correu i del control de claus. Organitza, coordina i gestiona, tcnica i econmicament els projectes i obres dedificaci i rehabilitaci, de manera que condueix els expedients des de la planificaci fins a la certificaci final i la recepci de lobra. Dirigeix lexecuci dels projectes i treballs de reforma i manteniment de les edificacions existents, incloses les seves installacions i equipaments, per tal de garantir la seva adequaci a la realitzaci de les activitats per a les quals estan concebudes. rea de Protecci T com a objectiu conixer el funcionament i lestat dels diferents valors naturals de lespai a travs destudis i seguiments o la realitzaci, encrrec i control de treballs. Daquesta manera es millora el coneixement de base de les espcies i ecosistemes del Parc, incidint especialment sobre les espcies amenaades, rares o dinters objecte de conservaci. Desenvolupa actuacions de conservaci, de millora dhbitat i despcies. Programa i realitza activitats de monitoratge despcies i processos per testar les accions de conservaci realitzades o per poder registrar canvis en les poblacions. Redacta els informes preceptius previs a latorgament de les autoritzacions necessries per a lexecuci de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions dels recursos naturals, tant a linterior com a lexterior de lespai protegit i que puguin afectar-lo.
RGAN GESTOR
La gesti del Parc Natural dels Ports la duu a terme una unitat tcnica especfica, dacord amb les directrius de la Junta Rectora i lassessorament de les entitats socials i cientfiques. La unitat de gesti del Parc actualment sadscriu al Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural i li corresponen les funcions segents: a) Les que estableix larticle 29.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, despais naturals. b) Les de suport i assessorament en relaci amb els usos tradicionals i les iniciatives pbliques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del Parc Natural. c) Les referents a la formulaci dels instruments de planificaci i ordenaci del Parc Natural. d) Lexecuci, si sescau, de les obres i altres actuacions que requereixi la gesti de lespai. Direcci T al seu crrec el comandament de la unitat de gesti amb lobjectiu de conservar i millorar el patrimoni natural dels Ports, a fi de fer-lo compatible amb lactivitat humana a les comarques situades dins lmbit daquesta rea natural. Assumeix tamb la funci de secretari de la Junta Rectora, de manera que sencarrega de
La gesti del Parc
rea ds Pblic i Educaci Ambiental Redacta i proposa la zonificaci i regulaci dusos i accessos del Parc, segons les estratgies de conservaci establertes, i dissenya el desplegament ditineraris, equipaments i activitats ofertades pel Parc. Sencarrega de lelaboraci, la coordinaci i el seguiment del Programa deducaci ambiental, i de loferta de serveis pedaggics, turstics i de lleure. T la missi de difondre els valors naturals del Parc amb lobjectiu dassolir una major sensibilitzaci i millor conducta ambiental dels usuaris, a travs de la realitzaci de publicacions, exposicions, cursos, jornades, activitats de formaci i lleure i de la presncia als mitjans de comunicaci. Elabora les estratgies de comunicaci i de promoci turstica, amb la finalitat dassolir els objectius de conservaci establerts pel Parc. Coordina i supervisa les tasques dinformaci i els serveis que es realitzen des dels centres dinformaci del Parc. Assessora el sector privat per desenvolupar la seva activitat professional sota un model de preservaci i sostenibilitat de lespai natural, promou activitats de participaci social i realitza la coordinaci i el seguiment del Voluntariat. Treballa per a que els sectors econmics puguin obtenir distincions duna gesti compromesa amb la conservaci de lespai, com la Marca Parcs o la Carta Europea del Turisme Sostenible. Sencarrega de dur a terme el programa de formaci del Parc adreat a la millora professional dels educadors ambientals, guies, voluntaris, collaboradors i altres collectius professionals. Gestiona i administra el Centre de Documentaci, el web i el Sistema dInformaci
Geogrfica (SIG), tres recursos dinformaci que donen suport a la gesti, la recerca i la difusi del Parc. rea de Millora Rural Planifica, coordina i executa les actuacions de manteniment i millora de les infraestructures pbliques del Parc, i de conservaci del conjunt de lespai. Recull les dades per actualitzar linventari de valors patrimonials i naturals. Estableix les prioritats dactuaci i marca les pautes bsiques dexecuci a partir de les propostes de treballs que rep de la Junta Rectora, els ajuntaments, els propietaris i lequip tcnic del Parc. Per dur a terme aquesta tasca disposa de 16 treballadors, distributs en dos brigades, la de la Terra Alta amb seu a Prat de Comte i la del Baix Ebre i Montsi amb seu a Roquetes. Lmbit de treball s el territori incls al Parc Natural dels Ports i, per extensi, la resta del territori dels municipis del Parc, sempre que sigui en terrenys de titularitat pblica, de ladministraci autonmica o local, i per realitzar actuacions en benefici pblic. Ha esmerat esforos especialment en la dotaci de nous equipaments ds pblic: rees de lleure i interpretatives, itineraris i senyalitzaci, a ms de realitzar tasques de recuperaci de fonts i senders, i de manteniment de cases forestals, basses dincendis, pistes forestals, millora de les infraestructures ramaderes, etc. rea de Planificaci i Gesti Forestal s una rea que neix el 2006 en el marc de la redistribuci de funcions de la Direcci General de Medi Natural a les Terres de lEbre.
Socupa de la gesti forestal dins lmbit del Parc Natural i de lEIN dels Ports, amb la supervisi i coordinaci del cap de lrea de Medi Natural per unificar criteris entre la gesti forestal dins i fora del Parc. Planifica, gestiona i fa el seguiment dels recursos forestals de domini pblic presents al Parc. Aquestes funcions comporten tasques com lelaboraci dels plans daprofitament i de millores dels recursos forestals, tramitaci i seguiment dexpedients daprofitament forestal (fustes, pastures, trufes i apcola), aix com lelaboraci dinformes del planejament forestal en relaci a ocupacions i servituds en les forests dUtilitat Pblica. Redacta projectes de millora silvcola dacord amb els objectius de conservaci del Parc. Tramita i fa el seguiment de les vies dajuts a la Gesti Forestal Sostenible dins lmbit del Parc en les forests dentitats locals incloses al Catleg dUtilitat Pblica i en les forests de titularitat privada quan es tracta dactuacions per a la prevenci dincendis forestals. Elabora els informes de planejament forestal en relaci als aprofitaments i actuacions de canvi ds en terrenys de titularitat privada, interv en les valoracions de denncies per part del Cos dAgents Rurals per agressions al medi i assessora a titulars de terrenys en limpuls i manteniment dels seus recursos forestals.
10
Dades generals del Parc
Creaci Lany 2001, amb el Decret 160/2001, de 12 de juny, es va declarar el Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports. (DOGC nm. 3414, pg. 9336, de 21 de juny de 2001). El 2006, va ser designat Zona dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPA), passant a formar part de la xarxa ecolgica europea Natura 2000. El 2008, va ser adoptat Lloc dImportncia Comunitria (LIC) per la Comissi Europea. El 2010, la Generalitat de Catalunya va presentar la candidatura EbreBiosfera, proposant les Terres de lEbre per ser declarades Reserva de la Biosfera dins del Programa MaB de la UNESCO. La major part del Parc Natural dels Ports formaria part de la zona nucli daquesta Reserva.
Distribuci de la titularitat de la propietat del Parc
Ajuntaments 14.521,1 ha (41,4%) Generalitat 7.070,6 ha (20,2%) Privats 13.458,8 ha (38,4%) 6.058,10 ha 2.382,80 ha 5.582,70 ha 2.049,30 ha 6.425,90 ha 3.589,80 ha 2.730,40 ha 5.134,90 ha 1.096,60 ha
Baix Ebre 16.072,90 ha (45,9%) Gandesa Parc Natural dels Ports Tortosa Amposta
Alfara de Carles Pals Roquetes Tortosa
Tarragona Montsi 10.015,70 ha (28,6%) Terra Alta 8.961,90 ha (25,5%)
La Snia Mas de Barberans Arnes Horta de Sant Joan Prat de Comte % 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Figures de protecci i gesti dmbit autonmic, estatal i europeu. Cronologia

Any de declaraci Figura
1966
Reserva Nacional de Caa
28.587 ha
1992
Espai dInters Natural
38.394 ha
2001
Parc Natural
35.050 ha
2006
Reserva Natural Parcial
867 ha
2008
Xarxa Natura 2000
35.050 ha
Refugi de Fauna Salvatge

205 ha
Zona dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPA)

35.050 ha
Lloc dImportncia Comunitria (LIC)

35.050 ha
Extensi actual
Dades generals del Parc
11
Superfcie 35.050 hectrees de Parc Natural. Inclou 867 hectrees de reserves naturals i 205 hectrees de Refugi de Fauna Salvatge. De les 35.050 hectrees del Parc, poc ms de 13.000 sn de propietat privada. La resta sn terrenys pblics que pertanyen a ajuntaments o a la Generalitat de Catalunya. Poblaci local Segons dades del Padr continu de 2010 de lInstitut dEstadstica de Catalunya, hi ha 52.442 habitants en lrea dinfluncia formada per 9 municipis. Tots els nuclis de poblaci estan exclosos dels lmits del Parc.
Ajuntaments (14.521,1 ha) Generalitat (7.070,6 ha) Privats (13.458,8 ha)
Sectors docupaci (%)2 Municipis Nmero Indstria dhabitants 1 Agricultura Construcci Serveis
Alfara de Carles Pals Roquetes Tortosa La Snia Mas de Barberans Arnes Horta de Sant Joan Prat de Comte Total Poblaci activa
398 598 8.231 34.473 6.087 645 505 1.307 198 52.442 18.916
33,3 15,8 9,4 7,2 6,3 44,4 27,3 28,1 26,9 9,04
22,2 41,6 38,3 29,5 59,9 20,2 31,1 35,6 35,8 34,90
44,4 42,5 52,4 63,3 33,8 35,4 41,6 36,3 37,3 56,06
(1) Font Idescat 2010. (2) Font Idescat 2001 Idescat, a partir del Cens de poblaci i habitatges de lINE.
12
El Parc Natural dels Ports 2001-2011
Infraestructures i equipaments
Les infraestructures i equipaments sn els elements a partir dels quals es vertebren la major part dactuacions i activitats dun parc. Per aquesta ra, durant els primers anys, lesfor del Parc Natural dels Ports sha concentrat en bona part en el seu desplegament arreu del territori, seguint un model coherent amb la realitat geogrfica de lespai. A travs dels centres i punts dinformaci, el Parc ofereix als seus visitants serveis dinformaci i educaci ambiental mitjanant els quals fomenta un model de turisme respectus amb lespai protegit i el seu entorn ms proper.
En aquest sentit, des de 2001, shan posat en funcionament tres importants infraestructures: el Centre dInformaci del Baix Ebre (inaugurat el 2003), ubicat a lantic Escorxador de Roquetes, i annex a la seu administrativa del Parc; el Centre dInformaci del Montsi, situat a les Escoles Velles de la Snia (2006); el Centre dInformaci a Prat de Comte (2011). Aquests centres sn una realitat grcies, entre daltres, a la important inversi econmica de la Generalitat de Catalunya i a les cessions de domini aprovades pels respectius ajuntaments. Per tal de complementar els serveis dinformaci, aquests centres disposen daules de natura, sales daudiovisuals i dexposicions que permeten la realitzaci de nombroses tipologies dactivitats de difusi i educaci ambiental adreades tant a escolars com a
adults. Cal destacar el fet que shan executat dos projectes museogrfics que doten els centres amb exposicions de carcter permanent: lexposici Geoports, installada al Centre dInformaci del Baix Ebre i lexposici La vida als Ports, installada al Centre dInformaci del Montsi. Parallelament, sha iniciat lactivitat de dos punts dinformaci al cap de lEcomuseu dHorta de Sant Joan (2001) i al Mol de lOli dArnes (2006), en aquest cas a travs dacords entre el Parc, les respectives administracions locals i entitats sense nim de lucre (el Centre de Documentaci Ecomuseu dels Ports i lrea de Territori i Medi Ambient de lObra Social Catalunya Caixa). Aquestes iniciatives han perms la integraci dels serveis dinformaci del Parc en punts estratgics del seu territori. Lagost de 2009 van finalitzar les obres dedificaci del Centre dEducaci Ambiental a Alfara de Carles. Es tracta dun nou concepte dinfraestructura que ofereix la possibilitat dallotjar fins a 38 persones i que disposa duna aula daudiovisuals i un laboratori, dependncies que, juntament amb la bona ubicaci del centre, permeten la realitzaci de nombrosos tipus dactivitats deducaci ambiental excursions, tallers, prctiques. Amb la intenci de continuar amb la dotaci daquest tipus dinfraestructures, lany 2010 el Parc va encarregar la redacci del projecte dedificaci del Centre dEducaci Ambiental a Mas de Barberans.
Senyalitzaci ditinerari
La declaraci dun espai natural suposa lincrement de lactivitat turstica i de linters naturalstic de la zona. Es fa necessari desplegar equipaments (itineraris, aparcaments, miradors,...)
13
que permetin assumir larribada de nous visitants amb garanties per als propis usuaris i per a la conservaci dels valors naturals.
En aquests anys, a ms de mantenir i millorar les 5 rees recreatives existents abans de la creaci del Parc, se nhan fet de noves, com les de la Fou, la Vall i la Font Nova. En aquestes rees trobem aparcaments, taules, fonts,... i el punt de partida dels itineraris. Shan equipat un total de 24 itineraris. La dotaci daquests equipaments sha fet dacord a una planificaci prvia. Lany 2004 es va redactar el Pla de millores i usos de la xarxa de senders del Parc i se nha fet el desplegament en els darrers 6 anys. La previsi s arribar a una oferta de 29 itineraris. La creaci ditineraris implica lestassada de la vegetaci, ladequaci dels passos difcils mitjanant passarelles o escales i la millora dels elements patrimonials que hi trobem: fonts, forns de cal, marges o altres construccions dinters. En aquests 10 anys shan construt 7 passarelles de fusta i shan recuperat 105 fonts. Al mas de Quiquet i a lantiga Marbrera dHorta shan creat dues rees interpretatives. Est previst crear un nou espai interpretatiu al mas de lAmat. Se nha fet recerca sobre la vida al mas a la primera meitat del s. XIX a partir del testimoni oral de la gent que hi va viure; i un Projecte ds del mas i el seu entorn. En aquells indrets on el paisatge convida a fer una parada shan construt miradors. s el cas del mirador del Salt de Ferrass a Horta de Sant Joan, el del Portell a Roquetes o els dels itineraris del barranc de la Fou i el mas de Barr. El projecte ms important
per, s el que planteja la reforma integral del mirador de Caro, punt mes alt del masss dels Ports i del qual ja se nha redactat el Projecte executiu. Altres equipaments per ordenar els accessos sn els aparcaments. Se nhan fet al coll dHerbassana i al pla de les Llebres, les dos portes dentrada a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, i a Llibers, la via daccs als Estrets per Horta. Est previst fer un altre aparcament a la zona daccs als Estrets per Arnes. Els Estrets s un dels llocs mes freqentats del Parc, amb ms de 45.000 visitants enregistrats durant el 2007 i que es concentren a la setmana santa i a lestiu. Evoluci mensual dels vehicles que entren al Parc durant un any (%)
3,1 2,6 5 10,4 7,4 7 8,2 14,9 8,3 20,3 8,2 4,7 Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
a terme larranjament del mas de Dami que va consistir en una millora general de lhabitabilitat i el 2009, el refugi de la font Ferrera, ampliant lactual installaci fotovoltaica. Aquest darrer refugi s un dels equipaments ms freqentats pels excursionistes i aquest arranjament ha perms millorar notablement la qualitat del servei que shi ofereix.
La installaci i manteniment de la senyalitzaci s una tasca important per a la gesti del Parc. s un eina de comunicaci i difusi que permet dirigir, informar, regular els usos, donar pautes de comportament, etc., en la qual sha treballat intensament des de linici del Parc.
Des de 2001 a 2003 es van senyalitzar els principals accessos al Parc amb rtols identificatius del permetre de lespai natural i amb cartelleres informatives genriques. Lany 2004 es va aprovar el Manual tcnic de senyalitzaci, amb lobjectiu de donar una imatge conjunta a la senyalitzaci dels espais naturals protegits de la Generalitat de Catalunya, i a partir daquest moment sinici el procs de substituci de la senyalitzaci antiga per la nova amb el disseny corporatiu. El 2005, es van collocar cartelleres informatives ditineraris a les rees de lleure de la Fou i la Font Nova i es van senyalitzar els primers itineraris. Aquesta feina es complet durant els darrers anys amb la installaci de les cartelleres de la Vall, la Franqueta i Sant Roc i la senyalitzaci dels 24 itineraris. Es van iniciar tamb contactes amb algunes entitats excursionistes per tal de revisar la senyalitzaci vertical dels GR i PR. Es van installar senyals de regulaci de laccs
Altres infraestructures ds pblic sn els refugis, als Ports nexisteixen un total de 8. La gesti de ls i el manteniment s realitzada per diversos tipus dentitats (propietaris privats, entitats excursionistes, ajuntaments, etc.). Durant aquests anys, el Parc ha recolzat de forma directa algunes daquestes entitats per tal de garantir la seva correcta funcionalitat i el bon estat de conservaci de les edificacions. Lany 2006, es va portar
14
motoritzat al medi natural, de regulaci de lescalada i el barranquisme. El mateix 2005 es van installar cartelleres als pobles dArnes, Prat de Comte, Alfara de Carles, Pals i Mas de Barberans que informen sobre els trets caracterstics de cada municipi i la seva vinculaci amb els Ports. El 2006 es va fer lInventari de senyalitzaci del Parc i es redact el Pla de senyalitzaci dels accessos al Parc Natural segons el qual es senyalitza la pista que creua els Ports des del Mascar fins a Fredes i Beseit. El desplegament del Pla s gradual i encara no sha completat. Entre 2009 i 2011 es va treballar per dotar alguns dels equipaments del Parc amb senyalitzaci interpretativa. Es van fer les cartelleres dentrada als Estrets per posar en valor el seu patrimoni natural i establir pautes de comportament. Es van installar faristols als itineraris dels bassis de Caro i del pla de lHedra i al mirador del Portell.
deixant un pas lliure de 3 x 3,5 m per al pas de vehicles dextinci dincendis. s el cas dels camins de Refalguer, la Fou, el Regatxol, la mola de Cat, la Gavarda, cova Avellanes, Millers i Carlares, la vall den Bages, les Eres, el rac de lAvellanar, el riu den Piquer, el coll del Miralles, etc. Tot i que no s competncia del Parc el manteniment de la xarxa viria, tamb shan fet actuacions de millora del ferm als camins de la Fou, la Vall, la mola de Cat, el toll del Vidre, lAvellanar, les Eres, el riu den Piqu i Sotorres. Sassumeixen les tasques de restablir el trnsit en cas desllavissades o altres incidents que barren el pas desprs depisodis de pluges a la tardor o per fortes nevades, es fa un manteniment de les aigeres i altres infraestructures de drenatge, etc. Dins lmbit del Parc Natural trobem 26 punts daigua per lextinci dincendis forestals de diferents tipologies i rgim de propietat de les quals el Parc nassumeix el manteniment; es tracta dun seguiment continuat de les installacions i actuacions imprescindibles per garantir que els punts daigua estiguin operatius quan arriba lestiu. Dins lmbit del Parc hi ha uns 680 km de senders cartografiats. Daquests, 110 km sn itineraris del Parc i la resta sn senders de connexi que shan anat recuperant en els ltims anys. El Parc mitjanant la brigada de manteniment ha donat una bona empenta a la tasca que abans havien assumit el collectius locals ms propers als Ports com sn excursionistes, caadors, propietaris, pastors... Shan recuperat aproximadament 420 km de senders. Dacord al Pla de pastures redactat el 2007, en els ltims anys shan desplegat infraestructures de gesti ramadera a les forests
pbliques. Aquestes actuacions suposen una millora per als ramaders i per al paisatge i sn una eina imprescindible per a lordenaci dusos dins del Parc. A la forest de Refalguer sha construt un abeurador, shan installat dos passos canadencs a les entrades per Fredes i per Beseit i una barrera de fusta al coll de la Rail. A la forest de la Vall, shan construt dos abeuradors, a la casa forestal i a la font del Bosc, dos passos canadencs al viver i al coll de lAssucar, porteres a les senderes de Casetes Velles al mas del Barr i a laccs a lrea de lleure. A les forests dels ajuntaments de Valldebous i el Port dHorta tamb shan construt abeuradors i collocat porteres. Shan proporcionat senyals davs als ramaders que tenen bous braus.
Els Ports no s noms un lloc per rebre visitants, s tamb un espai que la poblaci local cuida i viu de prop. Shi mant lactivitat agrcola, laprofitament ramader, cinegtic, de tfones... El Parc vetlla per millorar les condicions en qu es donen aquestes activitats, treballa per facilitar laccs als Ports i per crear els equipaments necessaris que afavoreixin el manteniment de les formes de vida compatibles amb la conservaci de lespai.
La xarxa de camins dins lmbit del Parc Natural t ms de 500 km de longitud. En ms de 120 km de camins sha tallat la vegetaci
El Parc Natural s un servei pblic. Atn tant a nivell administratiu com tcnic a tot aquell que shi adrea per tramitar permisos i autoritzacions dins lmbit de les seves competncies. Les oficines datenci al pblic estan a Roquetes i sn lespai de trobada entre lAdministraci i la poblaci. El Parc compta tamb amb altres infraestructures imprescindibles per al seu funcionament com sn els magatzems de la brigada, les cases forestals, etc.
Loctubre de 2003 es va inaugurar la seu administrativa a Roquetes, nucli ben comunicat i ubicat en un punt equidistant de la resta de municipis. Aquest edifici acull la direcci, els serveis tcnics i administratius i el Centre de Documentaci i, des de finals de 2004, els serveis tcnics i administratius de la Reserva Nacional de Caa.
15
Prop de la seu del Parc, la brigada del Baix Ebre i del Montsi disposa duna nau de 210 m2 cedida per lAjuntament de Roquetes, que fa les funcions de garatge i magatzem. Pel que fa a la brigada de la Terra Alta des del mar de 2011 disposa dun magatzem de nova planta a Prat de Comte, al mdul situat a la part posterior del Centre dinformaci del Parc a Prat de Comte. A la casa de Ganduls es disposa de 95 m2 de magatzem complementari per a mobiliari, equips de senyalitzaci i material de difusi, principalment. Aquesta casa permet lestada destudiants en prctiques i becaris, aix com daltres professionals que puntualment desenvolupen estudis al Parc. Les cases i casetes forestals patrimoni de la Generalitat de Catalunya, o aquelles ubicades en forests dutilitat pblica i gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, van passar a ser gestionades pel Parc a mitjans de 2002, el qual va comenar un pla de restauraci i manteniment. Sn un total de 22 cases i casetons forestals, que suposen un intens esfor de manteniment. Entre altres coses, sha pintat la faana i linterior de la casa del Rei, sha millorat la faana de la casa forestal de la Vall i la casa de la Fou, shan sanejat les installacions de subministrament daigua, elctriques, shan substitut tancaments de fusta, etc. Lany 2003, el Parc Natural dels Ports va installar una estaci meteorolgica a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, amb lobjectiu de recollir dades que permetessin caracteritzar lhbitat climtic i levoluci daquestes comunitats. Aquest equipament es va ubicar al paratge de la Portella de Cala. Es troba a 1.198 metres daltitud i reporta les dades en intervals de 30 minuts, les quals es transmeten via mdem. Lany 2010 la Generalitat de Catalunya va adquirir, a proposta del Parc Natural dels Ports, un terreny de 102 hectrees situat al Port-Mascar. La finca limita amb la Forest Pblica de cova Avellanes a lest, amb la Mola de Cat al nord i amb el cam antic de Tortosa-Beseit al sud. Es tracta de terrenys forestals propers a zones amb freqentaci ds pblic i aix permetr la seva integraci dins ditineraris i usos destinats al pblic.
Seu administrativa del Parc Natural i Centre dInformaci al Baix Ebre. Centre dInformaci a Prat de Comte. Centre dEducaci Ambiental dAlfara de Carles. Centre dInformaci al Montsi.
16
Estudis i seguiments. Planificaci i projectes

Els Ports presenten una rica diversitat de valors naturals i culturals i amb la millora del seu coneixement es pot contribuir a protegir-los i conservarlos. El Parc realitza nombrosos estudis de recerca de carcter aplicat i seguiments per obtenir una informaci de base ms acurada de lespai i poder utilitzar-la com a eina de suport a la gesti. Daquesta manera podem preservar els valors naturals de flora, fauna i hbitats, aix com els elements dinters del patrimoni geolgic, paisatgstic i cultural.
En aquest anys shan dut a terme estudis de distribuci i estatus despcies amenaades o dinters especial, que shan utilitzat per a la protecci de les espcies i els seus hbitats mitjanant la zonificaci drees de protecci i ladopci de mesures de conservaci especfiques. Aquesta informaci ha estat indispensable per a la regulaci dactivitats en el medi natural, com ara lescalada, el descens de barrancs i lespeleologia, a fi de fer compatible la prctica daquests esports amb la preservaci despcies amenaades o dinters especial. El coneixement derivat dels estudis sha emprat per desenvolupar accions de conservaci de millora dhbitat o espcies. Una part de la recerca sha dedicat al monitoratge despcies i processos per tal de testar les accions de conservaci realitzades, o per avaluar els efectes sobre les espcies amenaades de les activitats que es desenvolupen al Parc. Altres estudis han tingut com a objectiu catalogar grups faunstics i florstics amb poca informaci disponible i aix poder aplicar mesures destinades a la seva protecci i foment. Aix mateix, shan realitzat programes de seguiment de sistemes naturals i de catalogaci del patrimoni geolgic. El patrimoni cultural ha estat tamb objecte destudi, a travs destudis toponomstics, de memria oral i inventaris de construccions. A ms, el Parc Natural ha collaborat donant suport a projectes externs que shan desenvolupat dintre dels seus lmits. Aquests treballs sn bsicament treballs de final de carrera de determinades titulacions i estudis duts a terme per altres entitats.
liga perdiguera (Aquila fasciata). Seguiment davifauna. liga perdiguera (Aquila fasciata).
17
Estudis finanats pel Parc Natural dels Ports

Any 2002 2002 a 2005 2003 2003-2004 2003 a 2005 2003 a 2006 2003 a 2007 2004-2005 2005 a 2010 2006 2006 2006 a 2010 2007 2007 2007 2007 2007 2008 2008-2009 2009 2009-2010 2010 2010 2011 Ttol Caracteritzaci dhbitats dinters per tritons. Seguiment docells als camps de conreu de la Vall. Atlas dels amfibis i rptils del Parc Natural dels Ports.
FAUNA
Estudi de les poblacions desquirols (Sciurus vulgaris) al sector litoral del Parc Natural dels Ports. Inventari, pla de seguiment, conservaci i gesti de les poblacions de quirpters del Parc Natural dels Ports. Estudi de la comunitat de petits mamfers en zones de regeneraci vegetal del Parc Natural dels Ports. Distribuci i estatus de lguila calada (Hieraetus pennatus) al Parc Natural dels Ports. Cens i distribuci de lliga daurada (Aquila chrysaetos), el falc pelegr (Falco peregrinus) i la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) al Parc Natural dels Ports. Cens del voltor com (Gyps fulvus) i seguiment de laufrany (Neophron pernocterus) al Parc Natural dels Ports. Incidncia de les comunitats de quirpters en la gesti forestal del Parc Natural dels Ports. Catalogaci i anlisi de conservaci de les petites rees humides dinters pels amfibis al Parc Natural dels Ports. Cens del duc (Bubo bubo) al Parc Natural dels Ports. Seguiment de valors ecolgics del Parc Natural dels Ports: els quirpters aqutics. Inventari de les lnies elctriques del Parc Natural dels Ports i el seu entorn. Seguiment de les parelles dliga daurada (Aquila chrysaetos) dHorta de Sant Joan. Estudi de la dieta de la geneta (Genetta genetta) al Parc Natural dels Ports . Seguiment del cranc de riu ibric (Autrapotamobius pallipes). Estudi poblacional de Macromia splendens al Parc Natural dels Ports. Radio-seguiment de lliga cuabarrada (Aquila fasciata) al Parc Natural dels Ports. Diagnosi de lestat ecolgic i del poblament de peixos en cursos fluvials del Parc Natural dels Ports. Estudi sobre la pressi ramadera a les rees de pastura del Parc Natural dels Ports a travs de parcelles dexclusi. Informe de la temporada 2010 del CBMS de litinerari dels Estrets dArnes. Actuacions de conservaci damfibis i rptils al Parc Natural dels Ports. Repoblaci de perdiu roja (Alectoris rufa) a la vall del Canaletes. FLORA I VEGETACI
2006-2009-2010 Anlisi de qualitat de lhbitat i cens de la madrilleta roja (Achondrostoma arcasii) al barranc de la Caramella.
2002 2004-2005 2004 a 2009 2005-2006 2005-2006 2005 a 2010 2007 2007
Experimentaci en la reproducci despcies vegetals autctones dinters especial. Memria dels treballs de millora del coneixement de la poblaci despcies dinters al Parc Natural dels Ports. Estudi de les comunitats vegetals presents en antics camps de conreu. Aquilegia paui: cens i estudi demogrfic. Informe preliminar de la diversitat del gnere Hieracium L. Asteraceae al Parc Natural dels Ports. Seguiment dels nuclis poblacionals dAtropa baetica. Incorporaci de taules dinventaris fitosociolgics i citacions florstiques al sistema dinformaci de la flora i la vegetaci dels Ports (SilvaMc). Projecte llista vermella de la Flora Vascular del Parc Natural dels Ports.
18
Any 2008-2009 2008 2008 2008 2008 2008-2009 2009 2009 2009 2009 2009 2010 2010
Ttol Catleg i Cartografia de la distribuci de les espcies de flora incloses al Catleg de Flora Amenaada de Catalunya i altres taxons amenaats al Parc Natural dels Ports. Informe de la situaci dAster aragonensis Asso al Parc Natural dels Ports. Caracteritzaci fitosociolgica de la vegetaci de camps de cultiu abandonats al terme municipal dArnes. Inventari forestal de les repoblacions i proposta de gesti a la forest pblica de Refalguer. Projecte de Llista Vermella i Pla de Conservaci de la Flora Vascular del Parc Natural dels Ports. Seguiment de la vegetaci al prat den Rubera. Anlisi de la variaci molecular i morfolgica de poblacions de Pinus sylvestris del Parc Natural dels Ports. Avaluaci de limpacte de lherbivorisme de Capra pyrenaica ssp hispanica sobre Salix tarraconensis al Parc Natural dels Ports. Caracteritzaci fitosociolgica dels sectors potencialment pasturats de lrea de Llinars - Terranyes - Llometes de Venanci. Localitzaci i cens de noves poblacions de lendemisme Aquilegia paui. Cartografia digital dels hbitats CORINE i dels Hbitats dInters Comunitari de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports i zones adjacents, escala 1:10.000. Cartografia digital dels hbitats CORINE i dels Hbitats dInters Comunitari del Parc Natural dels Ports: Zona sudoccidental, escala 1:10.000. Estudi sobre la pressi ramadera a les rees de pastura del Parc Natural dels Ports a travs de parcelles dexclusi. GEOLOGIA
2003 a 2005 2005 2005
Catleg espeleolgic dels Ports. Sntesi geolgica de la geozona del Parc Natural dels Ports. Estudi Hidrogeolgic del Parc Natural dels Ports. Subconca Hidrogrfica del barranc de Sant Antoni. PATRIMONI CULTURAL
2002 a 2006 2004-2005 2009 2008 2009 2010
Inventari dedificacions. Terme municipal dAlfara de Carles, Mas de Barberans, la Snia, Roquetes, Pals, Tortosa, PEIN al Mascar. Estudi toponomstic de la vessant cara mar del Parc Natural dels Ports. Tortosa, Alfara, Pals. Estudi etnolgic de la capalera del riu Estrets, Horta de Sant Joan. Arquitectura rural tradicional al Parc Natural dels Ports. Estudi de levoluci del paisatge al terme municipal dAlfara de Carles: una aproximaci a la vida rural dels Ports a la primera meitat del segle XX. Viure al mas de lAmat. Formes de vida i de treball tradicionals als Ports. Testimonis orals 1911-1950. S PBLIC
2003 2004 2005 2007 2008 2008 2009
Projecte museogrfic de lexposici: Un passeig pel Parc Natural dels Ports. Planificaci de millores i usos de la xarxa de senders del Parc Natural dels Ports. Estudi de freqentaci de la fageda del Retaule, al Parc Natural dels Ports. Pla de senyalitzaci daccessos al Parc Natural dels Ports. Inventari de camins i pistes forestals a lmbit del Parc Natural dels Ports. Projecte ds del mas de lAmat i entorn. Projecte executiu. Arranjament del mirador del cim de Caro.
19
Estudis amb collaboraci del Parc Natural dels Ports

Any 2007 2008 2008 2008-2009 2010 Ttol
FAUNA Autor Entitat
Sondeig de la rata daigua (Arvicola sapidus) a les Terres de lEbre. Seguiment de lofegabous (Pleurodeles waltl) a les Terres de lEbre. Seguiment del cranc de riu ibric (Austropotamobius pallipes) a Tarragona. Seguiment de Macromia splendens. Estudi de la comunitat avifaunstica un any desprs de lincendi forestal dHorta de Sant Joan. FLORA I VEGETACI Vicent Vidal i altres Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Institut Catal dornitologia Servei de Protecci de Fauna, Flora i Animals de Companya Departament de Medi Ambient i Habitatge.
2002 2004 2005 2006 2007 2007 2009 2010
Ecologia del foc de la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) als Ports. Cartografia dels sls i avaluaci de la distribuci actual i potencial de Fagus sylvatica a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports. Caracteritzaci ecolgica de masses de Pinus sylvestris al Parc Natural dels Ports. Caracteritzaci ecolgica de masses de Pinus nigra ssp. salzmannii, al masss dels Ports. Estudi de la biologia i fenologia de Thymus willkomii Ronniger al Parc Natural dels Ports. Caracteritzaci ecolgica de masses de Pinus nigra ssp. salzmannii, a la zona central del masss dels Ports. Caracteritzaci ecolgica de masses mixtes de Pinus nigra i Quercus ilex al masss dels Ports. Aplicaci de models predictius per a la localitzaci de plantes amenaades al Parc Natural dels Ports. S PBLIC
Jarkov Revert Joan Moiss Oriol Paz Xavier Cortiella Sara Baila Luis Cervera Eloi Gamundi Toni Buira Universitat de Barcelona Universitat de Lleida. ETSEA
2004 2002 2006 2010 2011
Planificaci recreativa al terme municipal dAlfara de Carles. Projecte de restauraci : Activitat extractiva Renacimiento. Projecte de construcci : rea interpretativa de la vall de la Jepa. Anlisi de la situaci actual i estratgia per reduir limpacte de ls pblic als Estrets dArnes. Estudi de freqentaci i de la capacitat dacollida de dues rees recreatives del Masss dels Ports. rea recreativa de la Franqueta i rea recreativa de Sant Roc.
Sergio Boix Jordi Valero Jordi Valero Ismael Montsors Jahel Rico Conrad Ropals
Universitat de Lleida. ETSEA Departament de Medi Ambient Departament de Medi Ambient. Ajuntament de Prat de Comte Obra social Catalunya Caixa Universitat Autnoma de Barcelona
Alguns resultats del coneixement despcies i processos

Al llarg de 10 anys, el Parc Natural ha promogut el coneixement dels valors naturals de lespai per poder-ne fer una gesti adequada mitjanant accions preventives o proactives de conservaci. Tot seguit es presenten alguns exemples daquest increment en el coneixement dels valors naturals de lespai. Espcie/grup liga calada Aquila pennata Accions de coneixement i gesti Shan localitzat 8 parelles dliga calada i es realitza anualment un seguiment de productivitat, a la vegada que es condiciona la gesti forestal, les obres i les infraestructures amb mesures per evitar impactes sobre aquesta espcie. Per tal de regular adequadament les zones de regulaci dactivitats fsicoesportives i realitzar mesures de conservaci preventiva, shan censat i localitzat fins 221 parelles de voltor, 2 parelles daufrany, 9 dliga daurada, 3 dliga perdiguera, 24 de falc pelegr, 32 de duc. Els estudis i seguiments realitzats demostren lelevada representaci daquest grup, detectant-se un total de 19 espcies. Shan localitzat les zones de reproducci i es realitza un seguiment anual daquest odonat catalogat en perill dextinci. Shan localitzat i delimitat 5 poblacions daquest crustaci amenaat en les quals es realitza un seguiment anual mitjanant censos nocturns. Sha elaborat la cartografia de la distribuci de les espcies de flora incloses al Catleg de Flora Amenaada de Catalunya i daltres txons amenaats, digitalitzant les seves rees docupaci. Es realitza un seguiment anual daquesta espcie amenaada amb noms 15 exemplars coneguts al Parc i a Catalunya, realitzant un recompte del nombre de tiges reproductives i frtils i una caracteritzaci de lhbitat. Sha establert amb precisi la seva area de distribuci al Parc localitzant 5 noves poblacions daquest endemisme estricte del Parc Natural.
Rapinyaires rupcoles
Quirpters Macromia splendens Cranc de riu Autcton Austrapotamobius pallipes Plantes amenaades i dinters
Atropa baetica
Aquilegia paui
21
Actuacions de millora dhbitats i espcies

El Parc realitza actuacions encaminades a la protecci i conservaci del seu ric patrimoni natural, especialment de les espcies o hbitats ms vulnerables o amenaats amb lobjectiu de mantenir-ne la diversitat, lestructura i la funcionalitat.
Shan dut a terme diverses actuacions per millorar comunitats vegetals i espcies de flora dinters. El 2010, la brigada del Parc va realitzar tractaments qumics per eradicar lailant (Ailanthus altissima) al barranc de la Caramella. Lailant s una espcie invasora que darrerament shavia ests fora per la part baixa daquest barranc, fins el punt que en alguns llocs havia desplaat la vegetaci autctona.
El 2009 es van recuperar dues rees degradades delevat inters per a la flora. En un sector del cim de Caro es va retirar runa manualment per tal devitar danys a les plantes i es va traslladar mitjanant helicpter. En una rea propera al Parc on shi fa la planta Sternbergia colchiciflora, catalogada com en perill a Catalunya, es van retirar tamb escombraries i runa. Altres actuacions han anat encarades a evitar el malmetement de comunitats vegetals dinters, com ara la installaci dun pastor elctric al prat den Rubera per exclourel de la pastura. Tamb shan executat diverses actuacions de diversificaci dhbitats forestals amb lobjectiu dafavorir les espcies despais oberts, dincrementar la biodiversitat i de millorar el paisatge. La major part daquestes actuacions han consistit en la creaci de pastures obertes en zones abancalades i repoblades, molts cops amb conferes al-
lctones. Posteriorment als treballs de tallada, alguns bancals shan sembrat amb espcies pratenses i farratgeres per tal doferir un complement en la dieta dels ungulats salvatges. Des de lany 2004, el Parc ha creat 4 ha de pastures obertes disperses pel barranc de la Vall, Refalguer i la forest dHorta. Aix mateix, durant lany 2010 es va dur a terme a travs de lObra Social la Caixa un projecte de diversificaci dhbitats forestals, amb la creaci de 8,5 ha de pastures obertes repartides entre la forest de Refalguer i el barranc de les Carroveres. Pel que fa a actuacions per a la millora despcies de fauna, shan creat o reparat basses de carcter temporal o permanent per a la cria i refugi damfibis, aix com per a labeurada de la fauna salvatge. Les basses sn de diverses tipologies i mides, i shan construt en diferents zones i altituds per tal dafavorir les diferents espcies damfibis, com lofe-
Corona de rei (Saxifraga longifolia). Actuaci de millora dhbitat feta per la Brigada. Recuperaci duna rea dinters florsitc: retirada de runam.
22
gabous (Pleurodeles waltl) que noms s present en algunes basses de la part baixa. Durant els darrers quatre anys, la brigada de manteniment del Parc ha construt 11 basses repartides per tot el Parc. Una altra actuaci en punts daigua ha estat la installaci de rampes de sortida en basses dincendis i de rec per tal devitar lofegament de la fauna en general i en especial docells rapinyaires amenaats. Un altre exemple sn les actuacions de millora dhbitat per al conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) realitzades amb la brigada de manteniment i que consisteixen en la construcci de vedrunes. Aquestes shan realitzat al terme de Roquetes i Tortosa i
tenen com a objectiu millorar les poblacions daquest lagomorf, base de la dieta de diferents espcies amenaades com ara lliga perdiguera (Aquila fasciata). Aix mateix sha repoblat amb perdiu roja (Alectoris rufa) una zona recentment incendiada. En quant al grup dels ratpenats, shan habilitat diversos refugis tant en caixes niu com en petits habitacles de cases forestals. Sha collaborat amb el Servei de Protecci de la Fauna, Flora i Animals de companyia per frenar lexpansi del cranc de riu americ (Procambarus clarkii) i poder mantenir les poblacions del amenaat cranc de riu autcton (Austropotamobius pallipes).
Pesca elctrica per a la captura i eliminaci de cranc americ. Treballs de millora dhbitat.
23
Regulaci dactivitats Regulaci dactivitats ldiques, esportives i cientfiques

El Parc Natural presenta una gran potencialitat per a la realitzaci dactivitats ldiques, esportives i cientfiques, per t la responsabilitat dassegurar que aquestes activitats es realitzin de forma compatible amb la conservaci dels valors ambientals objecte de protecci. Aquesta finalitat sassoleix mitjanant la regulaci, que comporta la zonificaci i lestabliment de condicions i directrius que contribueixen a garantir ls sostenible de lespai.
La regulaci de les activitats ds pblic s una de les tasques ms genunes del Parc, que sha vingut realitzant amb la participaci de les parts implicades, de manera que la soluci ha estat el resultat dun consens, emmarcat per la legislaci vigent. En aquest sentit, la forma de participaci ha consistit en la creaci de comissions de treball especfiques integrades pels agents socials afectats, amb la finalitat de formular propostes de regulaci. Aquestes comissions han estat creades per la Junta Rectora, que al final del procs s qui aprova, esmena o desestima la proposta de regulaci. En els deu anys de Parc shan creat 3 comissions per a la regulaci dactivitats: la Comissi per a la Regulaci de lAcampada (2003), la Comissi per a la Regulaci de lEscalada (2003) i la Comissi per a la Regulaci del Descens de Barrancs (2004).
La Comissi per a la Regulaci de lAcampada est formada per representants de la Junta Rectora corresponents al Consell Comarcal de la Terra Alta i lAjuntament de Pals, de les entitats conservacionistes i el director del Parc Natural. El resultat del treball desprs daquests anys ha estat la prohibici de lacampada a tot el Parc Natural, excepte a lrea dels Ateus, que continua regentada per lAjuntament dHorta de Sant Joan com a titular de la forest. La Comissi de Regulaci de lEscalada est formada per un representant de la Junta Rectora corresponent a lAssociaci de Propietaris Forestals dels Ports, un representant de lObra Social de Catalunya Caixa, tres representants de la Vegueria dEntitats Excursionistes de lEbre, un representant de la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya, un representant de lInstitut per a la Conservaci dels Rapinyaires, un representant del Servei de Protecci de Fauna, Flora i Animals de Companyia, el director del Parc Natural i un tcnic del Parc Natural. Aquesta Comissi va mantenir reunions peridiques durant tres anys i va fer dues propostes de regulaci, aprovades per la Junta Rectora, que suposen una zonificaci, la difusi pertinent mitjanant ledici dun mapa-guia i el desplegament de senyalitzaci. Per a la regulaci del descens de barrancs es va crear un grup de treball entre els anys 2001 i 2003, i un any desprs es va constituir la Comissi, formada per: dos representants de la Junta Rectora (corresponents a lAjuntament dHorta i el Consell Comarcal de la Terra Alta), un representant de la Vegueria dEntitats Excursionistes de lEbre, un representant de la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya, un representant de la Federaci dEspeleologia de Catalunya, un representant de lEspeleo Club Tortosa, tres
representants dempreses desports daventura, un representant del Consell Catal de lEsport, un representant del Servei de Protecci de Fauna, Flora i Animals de Companyia, el director del Parc Natural i un tcnic del Parc Natural. Aquesta Comissi va fer una proposta que va ser aprovada per la Junta Rectora, i que encara es mant vigent actualment. Per a la regulaci daltres activitats, atesa la seva menor complexitat, ha estat suficient la creaci de petits grups de treball. Aix, entre la Federaci Catalana dEspeleologia, lEspeleo Club Tortosa i lequip tcnic del Parc, es va elaborar una proposta de regulaci dactivitats espeleolgiques, que va ser aprovada per la Junta Rectora i s vigent. La regulaci de laccs motoritzat ha estat un dels temes ms tractats a la Junta Rectora, que el 2010 ha donat com a fruit la limitaci per als vehicles ATV (quads) de circular noms en trams pavimentats de camins i pistes forestals, i la limitaci daccs, per a tot tipus de vehicles, a determinades finques pbliques i privades. Daltra banda, per evitar incompatibilitats entre els grups dexcursionistes nombrosos i altres activitats (cinegtiques, observaci de fauna, etc.), sha establert que cal demanar autoritzaci al Parc per a desenvolupar activitats a linterior de lespai amb grups de ms de 40 persones.
Regulaci dactivitats daprofitament forestal

Laprofitament dels recursos naturals al Parc ha estat una activitat molt consolidada al llarg del temps. Des de 2006, amb lassignaci de funcions
24
de gesti forestal al Parc, els aprofitaments forestals en lmbit de lespai protegit es regulen dacord amb una nova gesti adaptativa i ajustada als seus objectius. Aquesta gesti contempla la conservaci de la biodiversitat i dels hbitats forestals com a objectiu prevalent a ls productor de bns de les forests.
El rgim de regulaci dels aprofitaments forestals varia en funci de la titularitat dels boscos. El Parc s lrgan que regula, sota la supervisi del cap de lrea de Medi Natural de les Terres de lEbre, la planificaci, gesti i seguiment dels terrenys forestals de domini pblic. Els aprofitaments es planifiquen a travs del Programa Anual dAprofitaments Forestals, que elabora anualment el Parc i que es desenvolupen atenent als corresponents plans dordenaci forestal i altres plans especfics com els plans cinegtics regulats per la Reserva Nacional de Caa, els plans de pastures,... Aquests aprofitaments es desenvolupen dacord amb les especificacions que el Parc Natural estableix en els corresponents plecs de condicions tcnicofacultatives particulars que confecciona a tal efecte, on sincorporen, a ms de condicions referents a lexecuci de laprofitament, condicions per fer prevaler la conservaci dels valors naturals establerta per la legislaci. A les forests dUtilitat Pblica propietat de la Generalitat de Catalunya lrgan gestor del Parc estableix els aprofitaments que cal realitzar. En el cas de les forest dUtilitat Pblica propietat dajuntaments, lrgan gestor del Parc pot rebre les propostes daprofitaments forestals de les entitats propietries i es valora la seva idonetat dacord amb els criteris de conservaci de lespai. Tamb pot
proposar els aprofitaments que cregui convenients, sempre amb el vistiplau de lentitat propietria de la forest. En canvi, la gesti dels aprofitaments forestals als terrenys de titularitat privada se centra bsicament en la regulaci dels aprofitaments fusters i les intervencions associades a aquests, com poden ser construcci de pistes forestals i de desembosc. Tamb sinterv elaborant els informes de planejament forestal a actuacions de canvi ds del sl i valoracions de denncies fetes pel Cos dAgents Rurals. Expedients daprofitaments forestals tramitats
31 22 21 23 19 10 11
28
2006
2007
2008
2009
2010
Forest pbliques Els expedients daprofitament en forests pbliques fan referncia a aprofitaments de: pastures, fustes, tfones, caa major i apcola. Forest privades Els expedients daprofitament en forests privades noms fan referncia a aprofitaments fusters.
Ramat dovelles pasturant. Fusta en carregador dun aprofitament. Mustela (Mustela nivalis)..
25
26
Plnol dinfraestructures i equipaments

Seu administrativa
i Centres dinformaci i1 Baix Ebre i2 Montsi i3 Prat de Comte i Punts dinformaci i4 Ecomuseu dels Ports i5 Mol de lOli E Exposicions permanents E1 Geoports E2 La vida als Ports P Aparcaments 1. Aparcament del pla de les Llebres 2. Aparcament del coll de lHerbassana 3. Aparcament de Llibers
6. Itineraris de la Franqueta 7. Itineraris de Sant Roc 8. Itineraris de la Font Nova 9. Itineraris de Prat de Comte Miradors 1. Mirador del barranc de la Fou 2. Mirador del mas de Barr 3. Mirador de Caro 4. Mirador del Portell 5. Mirador del Salt de Ferrass Refugis 1. Refugi de Font Ferrera 2. Refugi del mas del Frare 3. Refugi de Cova Cambra 4. Refugi del mas de Dami 5. Refugi de Caro 6. Refugi de Terranyes 7. Refugi de les Clotes 8. Refugi de la Font Nova Cases i casetes forestals 1. Caset de la Fou 2. Casa de la Fou 3. Caset del Corral de la Bassa 4. Caseta del Prat den Rubera 5. Caset del Prat den Rubera 6. Casa del Rei 7. Mas de lAmat 8. Viver del B. de la Galera 9. Caset de Ganxos 10. Casa del B. de la Galera 11. Caset de Tall Nou 12. Casa de Cova Avellanes 13. Casa del Mascar 14. Paridora de Ganduls
15. Casa de Ganduls 16. Caseta de Ganduls 17. Corral de Carreretes rees interpretatives 1. rea interpretativa de la Marbrera 2. rea interpretativa del mas de Quiquet 3. rea interpretativa de la vall de la Jepa Estaci meteorolgica de la Portella de Cala Passarelles 1. Passarella del rac den Marc 2. Passarella de Lloret 3. Passarella de Corretja 4. Passarella de Picasso 5. Passarella del monument del Guarda 6. Passera del Torrero 7. Passarella de Llibers 1 8. Passarella de Llibers 2 Infraestructures ramaderes Abeuradors Passos canadencs Portes ramaderes
rees de lleure 1. rea de lleure de la Fou 2. rea de lleure de la Vall 3. rea recreativa de cova Avellanes 4. rea recreativa de la Franqueta 5. rea recreativa de Sant Juli 6. rea recreativa de Santa Madrona 7. rea recreativa de Sant Roc 8. rea de lleure de la Font Nova 9. rea recreativa del Mol Itineraris senyalitzats 1. Itineraris de la Fou 2. Itineraris de la Vall 3. Itineraris de cova Avellanes 4. Itineraris de Caro 5. Itineraris del Toscar
Fonts
1. pouet de la Massanera 2. font del Rivet 3. font de cova na Roja 4. font dels Angels 5. font dels Hortets 6. font del Teix 7. font de la cova dels Bous 8. font de lAragall 9. font de Cirers 10. font del Mas de lAmat 11. font del Regatxol 12. font de la Llusa 13. font del Retaule 14. font de lOnso 15. font de Pataques 16. font Mala 17. pouet de Borras 18. font del Rojal 19. font del Rivet 20. font del Cingle 21. font del Parads 22. coc del rac den Marc 23. font del Bosc 24. font dels Forestals 25. font de la Llagosta 26. font de la Snia de Paraiges 27. pouet de la Vimetera 28. font de Campassos 29. bassis del Marturi 30. font del rac del Moro 31. font de cova Avellanes 32. font de la Mata 33. font del Cnem 34. font de Maso 35. font de la Costa dels Dolors 36. font de cova Pintada 37. font de cova Ebre 38. font dels Bassiets 39. font de Bunyols 40. fonts Amargues 41. els bassis de Caro 42. font de Buc 43. font dels Bassiets 44. font dels Cinc Sentits 45. font dels bassis de Minguet 46.bassis de la vall dUix 47. font del Pedregal 48. font del Grevolar 49. font de Sant Antoni 50. font dels Bassis 51. font del Caragol 52. font dOrdina 53. font del Socostar de Farrubio 54. pouet del Josep
55. font del Bosc Negre 56. font del Ferro 57. font del Cabrit 58. font dels Xorros 59. font del Rouret 60. font de Cases 61. font Malla 62. font de Corretja 63. font de la Franqueta 64. font de la Barrinada 65. font de les Baranes 66. font dels Ateus 67. font de Franxo 68. pou Sec 69. font de la Solcida
70. bassis de la Muntanyola 71. pouet de Pujol 72. pouet de Botana 73. font Blanca 74. font de Borrell 75. font de Dins 76. font del Cigr 77. font Vella 78. font den Sol 79. font de la Pausenca 80.font del Gironet 81. font del Salero 82. font del Sauquer
83. font del Sauquer 84. pouet del Recoll 85. font de la Pineda 86. font dels Hortets de Curassana 87. font de la Carrasca 88. font de la Canaleta 89. font del Teix 90. font dels Ullals 91. font de Domingo 92. la font Nova 93. font de la Creueta
94. font de la cova del Llop 95. font de Perera 96. font de lAgust 97. la Fonteta 98. font de la vall dInfern 99. font de Nadal 100. font del Montsagre dHorta 101. pouet de la Rasa 102. font de la cova del Frare 103. pouet dEngrill 104. font de Passamonte
27
28
Informes i autoritzacions
La creaci dun Parc Natural significa la voluntat de conservar els valors naturals dun territori, tot garantint que les actuacions i activitats que shi desenvolupen ho facin de forma compatible amb la conservaci daquests valors. En aquest sentit, la principal missi que tenen encomanada els rgans rector i gestor del Parc Natural s la de garantir davant la societat que els ecosistemes, el paisatge, els hbitats, la flora, la fauna, i el patrimoni cultural es mantindran en bon estat de conservaci. Una de les principals eines per assolir aquest objectiu sn els informes i les autoritzacions.
El informes i les autoritzacions sn eines molt efectives de conservaci preventiva, i el seu compliment garanteix que les actuacions i activitats dins el Parc Natural es desenvolupen sense afectar negativament els valors naturals objecte de protecci. En compliment de la legislaci vigent, el Parc Natural dels Ports ha ems, al llarg dels deu anys, ms de 390 informes preceptius referents a plans, projectes, obres i aprofitaments de recursos naturals previstos per dur a terme al seu interior, i ms de 3.600 autoritzacions relatives a activitats esportives, cientfiques o daltres tipologies. Durant aquests deu anys, el 75% dels informes emesos han estat favorables, el quals generalment incorporen condicions i mesures per ajudar a que les actuacions sintegrin en lespai natural. Noms han estat desfavorables el 9% dels informes.
Informes previs preceptius emesos entre els anys 2001-2010

Any 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total Informes 14 24 27 17 29 35 61 58 58 67 390 29% Favorables (113) 46% Favorables condicionats (180)
Autoritzacions
Barranquisme Espeleologia Fotografia Filmaci Recerca, prospeccions i captures cientfiques Competicions esportives, marxes i activitats grup Arranjament, manteniment o neteges senders Recollecci pauma i boix per s artesanal s de les cases forestals s de les sales dactes Construcci i millora de pistes Total 3.844 188 79 38 66 200 42 13 15 18 6 4.503
16% Altres* (61) 9% Desfavorables (36)
* Altres: informatius sobre consideracions tcniques, propostes, valoracions, etc.
29
Formaci
Des de linici del Parc la formaci s un dels serveis oferts amb regularitat, i un dels que ha obtingut una millor acceptaci i resposta social. Existia un dficit de formaci especfica en lmbit del patrimoni natural dels Ports. El Parc ha cobert aquesta mancana, organitzant cursos en funci de la demanda i, com a valor afegit, incorporant els coneixements provinents dels treballs de recerca propis de lespai.
La formaci ha servit per a millorar el currculum professional de guies i educadors que treballen en activitats deducaci i interpretaci ambiental, i daltres professionals del sector pblic i privat, aix com voluntaris, collaboradors i afeccionats que desenvolupen les seves activitats de lleure a la natura. Els cursos han tingut sempre un carcter molt aplicat, ja que sha destinat ms del 50% del temps a aspectes prctics i sortides de camp, i han estat impartits per especialistes de trajectria reconeguda i contrastada. Una altra caracterstica ha estat lacceptaci dun nombre limitat dalumnes per curs, i sha aconseguit aix treballar amb grups ms fcils de conduir, que estableixen una relaci ms propera amb els docents. La major part dels cursos organitzats exclusivament pel Parc i els provinents de fons europeus han estat gratuts, mentre que en la resta, els alumnes han hagut de sufragar una part del cost de la matrcula. Al llarg daquests deu anys el Parc Natural ha finanat i/o organitzat 37 cursos, i ha participat com a docent en 8 cursos organitzats per altres entitats, amb el resultat dhaver millorat la formaci de ms de 600 persones.
Curs dornitologia.
30
Cursos finanats i/o organitzats pel Parc Natural dels Ports (de 10 hores o ms de duraci)
Any 2001 2002 2001 2002 2001 2002 2003 2003 2003 2003 2003 2003 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2004 Nom del curs Agroturisme i pluriactivitat Treballador forestal El patrimoni natural dels Ports. Claus per a la seva interpretaci Gesti de vegetaci en espais naturals Coneguem el Parc Natural dels Ports Curs diniciaci al coneixement de la fauna dels Ports Curs diniciaci al coneixement de la flora dels Ports Atansament al mn dels bolets Curset de larquitectura dels masos dels Ports Coneguem el moixons dels Ports Coneguem el Parc Natural dels Ports (aprofundiment) Xarxa Natura 2000: la conservaci dhbitats i espcies en el marc europeu Determinaci de plantes superiors Curs diniciaci al coneixement de la geologia dels Ports Horta de Sant Joan. Un poble com a recurs didctic Els rapinyaires dels Ports i del Delta Lectura del paisatge: recursos didctics per a leducaci ambiental Atansament al mn dels bolets Iniciaci per a leducador i intrpret de muntanya La fauna dels Ports Financia Departament de Treball i Indstria Departament de Treball i Indstria Parc Natural dels Ports Universitat dEstiu de les Terres de lEbre URV/Ajuntament de Deltebre Moviment de Mestres de les Terres de lEbre per a la Renovaci Pedaggica. 23a Escola dEstiu Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Diputaci de Tarragona Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Moviment de Mestres de les Terres de lEbre per a la Renovaci Pedaggica. 24a Escola dEstiu Universitat dEstiu de les Terres de lEbre URV/Ajuntament de la Snia Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Collectiu de Mestres de la Terra Alta. 11a Escola dEstiu de la Terra Alta Parc Natural del Delta de lEbre Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Organitza Institut Agrcola Catal de Sant Isidre Parc Natural dels Ports Institut Agrcola Catal de Sant Isidre Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Escola de Natura Cel Rogent Parc Natural del Delta de lEbre Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports/Gubiana dels Ports/ Centre de Natura Arabogues/Guies dels Ports Parc Natural dels Ports Gall Fer Parc Natural dels Ports Grup de Recerca Cientfica de les Terres de lEbre Gubiana dels Ports Centre de Documentaci Ecomuseu dels Ports Parc Natural dels Ports Guies dels Ports Parc Natural dels Ports/Gubiana dels Ports/ Centre de Natura Arabogues/Guies dels Ports Parc Natural dels Ports Centre de Natura Arabogues Parc Natural dels Ports Grup de Recerca Cientfica de les Terres de lEbre Parc Natural dels Ports Grup de Recerca Cientfica de les Terres de lEbre Centre de Documentaci Ecomuseu dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural del Delta de lEbre Parc Natural dels Ports Guies dels Ports Gubiana dels Ports Centre de Natura Arabogues Guies dels Ports Hores Alumnes lectives matriculats 40 120 80 25 30 30 30 12 10 12 30 15 30 30 30 15 12 10 10 12 20 28 37 32 10 27 21 15 20 11 20 20 20 20 15 10 16 25 10 10
Formaci
31
Any 2005 2005 2005 2005 2005 2005 2006 2006 2007 2007 2007 2007 2009 2010 2010
Nom del curs Curs dhidrogeologia dels Ports Lectura del paisatge Descobreix el mn subterrani Lintrpret de muntanya Ungents tradicionals Atansament al mn dels bolets Atansament al mn dels bolets Espelmes amb cera verge Introducci al coneixement dels usos de les plantes dels Ports Sant Joan: Les Plantes mgiques dels Ports Atansament al mn dels bolets La fauna dels Ports a travs dels seus rastres Curs diniciaci als ocells del Parc Natural dels Ports Curs dintroducci a lornitologia al Parc Natural dels Ports Educaci Ambiental als sistemes naturals dels Ports
Financia Diputaci de Tarragona Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports Parc Natural dels Ports
Organitza Parc Natural dels Ports/Grallsia, Grup dEstudis i Comunicaci Ambiental Guies dels Ports Gubiana dels Ports/Espeleo Club Tortosa Centre de Natura Arabogues Guies dels Ports Gubiana dels Ports Gubiana dels Ports Guies del Port Gubiana dels Ports Guies del Port Gubiana dels Ports Guies del Port Parc Natural dels Ports/Picampall Parc Natural dels Ports/Picampall Parc Natural dels Ports Societat Catalana dEducaci Ambiental
Hores Alumnes lectives matriculats 10 16 15 33 13 20 12 10 12 12 12 23 12 12 74 12 15 10 10 20 25 30 10 15 15 30 14 10 10 25
Cursos organitzats per altres entitats en els quals ha participat el Parc Natural com a docent
Any 2001 2003 2004 2005 2006 2008 2009 2011 Nom del curs Dinmica del paisatge dels Ports de Tortosa-Beseit Curs dacompanyant-guia turstic de les Terres de lEbre El patrimoni natural dels Ports: flora i fauna Turisme del patrimoni histric i paisatgstic Mdul de formaci forestal bsica al Cos dAgents Rurals Turisme cultural: conixer i posar en valor el patrimoni local a les Terres de lEbre El turisme a les Terres de lEbre: un ventall de possibilitats Gesti de la informaci turstica Organitza Universitat dEstiu de les Terres de lEbre URV/Universitat Autnoma de Barcelona Consell Comarcal del Montsi Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya. Arxiu Histric Comarcal de les Terres de lEbre. Universitat dEstiu de les Terres de lEbre URV/Ajuntament dUlldecona Centre Tecnolgic i Forestal de Catalunya Museu Comarcal del Montsi / Consorci LIDEBRE Universitat dEstiu URV UETE 2009/Ajuntament de Sant Carles de la Rpita/ Diputaci de Tarragona DERUTA (Desenvolupament Rural de la Terra Alta)
32
Nombrosos alumnes de diferents titulacions han realitzat les seves prctiques al Parc Natural dels Ports. Lobjectiu daquestes prctiques s preparar els estudiants per a lexercici dactivitats professionals que requereixen laplicaci dels coneixements adquirits en les corresponents titulacions.
La collaboraci es fa mitjanant convenis de cooperaci educativa i convenis de collaboraci per a la formaci prctica. Amb aix, es vol donar una oportunitat als estudiants de combinar els coneixements terics amb els de contingut prctic. Els estudiants que fan les seves prctiques al Parc venen de les titulacions de biologia, cincies ambientals, enginyeria de forest, grau superior en gesti i organitzaci dels recursos naturals i paisatgstics, etc. Les feines que realitzen sn de tipologies molt diverses: seguiments i censos de fauna i flora, redacci dinformes tcnics, inventaris de senyalitzaci, collaboraci amb la brigada de manteniment, etc. Durant aquests 10 anys han passat pel Parc 20 estudiants de la Universitat de Lleida, 5 de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2 de la Universitat de Barcelona i 32 dInstituts dEnsenyana Secundria i Escoles de Capacitaci Agrria, sobretot de lECA dAmposta.
Programa deducaci ambiental

Els serveis deducaci ambiental que presta el Parc Natural van adreats als alumnes de tots els centres densenyament de les quatre comarques de les Terres de lEbre, aix com a tota la societat en temps de lleure. Famlies, turistes i grups damics gaudeixen daquests serveis gratuts en caps de setmana i festius, mitjanant la participaci en excursions guiades, tallers, cursos, conferncies, etc.
El Programa deducaci ambiental s una eina que planifica i ordena loferta pedaggi-
ca del Parc Natural, amb la voluntat dinfluir positivament en la percepci, els valors, les conductes i les actituds de la societat envers el medi ambient en general, i els espais naturals en particular. El Programa vol educar i sensibilitzar la societat sobre la necessitat de protegir el patrimoni natural i cultural, i corresponsabilitzar-la en la conservaci del Parc i de la seva rea dinfluncia, alhora que ofereix als visitants un espai divers de formaci i esbarjo al voltant del coneixement i del respecte per la natura. Amb una periodicitat semestral, el Parc publica una Guia dactivitats que recull el programa dactivitats en temps de lleure i aconsegueix la participaci de ms de 1.400 persones de mitjana cada any. Per als visitants s una forma de conixer el Parc, per a
Participants en les activitats deducaci ambiental entre 2002 i 2010

Comarca Baix Ebre Montsi Terra Alta i Ribera dEbre Total Activitats amb alumnes 600 activitats 17.500 alumnes 500 activitats 13.200 alumnes 660 activitats 14.600 alumnes 1.760 activitats 45.300 alumnes Activitats en temps de lleure 110 activitats 2.700 participants 100 activitats 2.850 participants 145 activitats 4.300 participants 355 activitats 9.850 participants
Educaci ambiental
Educaci ambiental
Prova 13: Estudiant els ossos!

A la prova 13 haurs d'estudiar els ossos d'una egagrpila amb una lupa. Ajuda't d'aquests dibuixos per saber si es tracta de cranis de rossegardor (ratol) o d'insectvor (mussaranya)
Els Ports i els seus habitants
El riu Snia, un riu que baixa dels Ports
LA GIMCANA DELS PORTS
Crani d'insectvor.
Crani de rossegador
Aquestes fitxes pertanyen a ____________________________________ del centre ________________________ de_________________________
Aquestes fitxes pertanyen a ____________________________________ del centre ________________________ de_________________________
Aquesta carpeta pertany al grup: ______________________________________
33
Programa deducaci ambiental
33
la poblaci local s una forma de redescobrir-lo. Per a cada nivell escolar el Parc ofereix un catleg dactivitats adaptades al seu currculum. Aquestes consisteixen en xerrades als centres densenyament, visites als centres dinterpretaci del Parc i sortides a lespai natural. Durant aquest deu anys de Parc Natural, 45.300 alumnes de 107 centres han participat daquestes 1.760 activitats. Per dur a terme el Programa deducaci ambiental ha calgut elaborar i publicar material educatiu de suport a les activitats: dossiers, guies de camp i altre material de difusi. Durant els deu anys shan fet 9 publicacions.
Activitats deducaci ambiental amb escolars.
35
Comunicaci i difusi
El Parc Natural s un espai de comunicaci. Mitjanant el web, les publicacions, els Centres dinformaci, les activitats deducaci ambiental, i tamb a travs de la participaci en actes, esdeveniments i mitjans de comunicaci, el Parc difon patrimoni, transmet valors i desperta inquietuds, a la vegada que informa, sensibilitza i educa. Aix, el Parc compleix amb un dels paradigmes de la conservaci: conixer s protegir.
Les estratgies de comunicaci i difusi del Parc tenen un carcter transversal que afecten els diferents mbits de treball, amb la voluntat daconseguir uns criteris comuns i coherents de relaci del Parc amb lexterior, i esdevenint una de les principals eines de gesti. En aquest sentit la difusi dels valors ambientals s una de les tasques que realitza
el Parc en el camp de la comunicaci, amb lobjectiu de sensibilitzar sobre els valors geolgics, botnics, ecolgics, paisatgstics i culturals protegits en el seu mbit. La informaci donada directament a travs dels Centres dinformaci s una de les formes ms habituals i efectives de difondre els serveis i els equipaments. El tracte directe amb els usuaris permet adaptar el servei al perfil i s garantia de qualitat, alhora que permet conixer de primera m les demandes i necessitats dels visitants. Des del seu inici, els serveis dinformaci del Parc han ats un total de 113.000 persones. Les publicacions prpies responen als objectius i les necessitats de difusi en diferents mbits (informaci, divulgaci, orientaci, educaci, etc.), mentre que les participacions en publicacions externes obeeixen a linters de collaborar amb altres persones o entitats que comparteixen linters de lespai. Al llarg dels deu anys, el Parc ha realitzat 56 publicacions: 1 desplegable dinformaci general amb mapa-guia (2002), 1 guia dac-
tivitats del Programa deducaci ambiental (2002); 2 guies sobre medi natural i hum (2003); 2 manuals de pautes de comportament i capteniment amb mapa-guia (2003-2010); 1 opuscle dinformaci general en quatre idiomes (2004); 14 programes semestrals dactivitats (2004-2011); 2 plnol-guia darbres monumentals en quatre idiomes (2005, 2009); 2 itineraris autoguiats del Mas de Corretja i de la cova de Picasso (2005); 1 mapa-guia de regulaci de lescalada (2006); una Guia de visita del Parc en CD (2006); la memria del 5 aniversari (2006); 1 informatiu de conducta i respecte per als boletaires (2006); 15 itineraris (2007-2011); 9 dossiers educatius (2008-2010); 1 informatiu sobre la titularitat del sl i la propietat privada (2010); el nm.1 de Cingles, el butllet informatiu del Parc Natural (2011); el llibre Picasso als Ports: Horta, estiu 1898 (2011) i la memria que teniu a les mans (2011). El Parc Natural tamb ha cofinanat amb la Diputaci de Tarragona la collecci de guies A Espaiet elaborades per Ernest Costa (4 guies publicades entre 2008-2011). Des de finals de 2003 fins a 2008 el Parc va disposar dun espai quinzenal en la secci Patrimoni al rebost del setmanari La Veu de lEbre, on es van difondre alguns dels valors naturals ms emblemtics i les actuacions i serveis ms rellevants. A ms, ha participat en diversos programes de televisi estatal, autonmica i local, i en programes de rdio. A banda de les publicacions prpies, tamb sha collaborat amb els llibres Camins de lAlba dAna vila i Josep Maria Forcadell (2006); Els Ports de Beseit de Mariano Cebolla i Silvestre Hernndez (2007); Terres de lEbre. Terra i Colors de Vicent Pellicer (2010); La Flora del Port (tres volums: 2008, 2009, 2010) del Grup de Recerca Cientfica de les
Visitants dels centres i punts dinformaci del Parc Natural dels Ports (2001-2010)
20.864 14.311 11.203 6.106 5.970 7.538 6.589 8.201 16.429 15.433
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Voltor com (Gyps fulvus)
Comunicaci i difusi
37
Terres de lEbre i Els Ports. Flora i fauna del Parc Natural dels Ports de Toni Llobet (2010).
El web del Parc dna servei com un punt ms dinformaci al que tothom hi pot tenir accs. El web s una eina de difusi exterior i de suport a la gesti interna, a lactivitat turstica i a leducaci ambiental. Sadrea als visitants, als turistes, als habitants dels pobles del Parc, i a tot aquell qui vulgui conixer el Parc i els seus valors. www.gencat.cat/parcs/els_ports
El web dels parcs de Catalunya www.gencat.cat/parcs agrupa els webs dels espais Els apartats actuals:
naturals de tota Catalunya. El web ha evolucionat tcnicament i ha ampliat progressivament els continguts i les possibilitats que ofereix. El Parc ha estat present en el web des dels seus inicis, el 2001. En la primera etapa fins el 2006, els continguts eren minsos i amb escassa actualitzaci. El 2007, el Centre de Documentaci va emprendre les tasques de manteniment del web i actualitzaci peridica dels continguts. Es comen amb una important reestructuraci, revisi i ampliaci amb la qual cosa es va doblar el volum dinformaci. El 2009, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va impulsar la renovaci del web dels parcs naturals de Catalunya amb un nou gestor de continguts i
una imatge grfica unificada amb la lnia de gencat.cat. Es van reorganitzar els apartats i es van ampliar les possibilitats 2.0 de participaci social, sindicaci de continguts,... El web sofereix en catal i en castell. Cal destacar que a aquesta darrera versi sadapta als criteris Doble A (AA) daccessibilitat que la llei exigeix a les administracions pbliques. Les pgines del web del Parc consten entre les 10 ms visitades del conjunt de pgines que integren el portal www.gencat. cat/parcs. Segons les dades disponibles dels 2 darrers anys, les visites al web han augmentat un 799% entre 2009 i 2010. La Guia dactivitats s una de les pgines ms consultades.
Parcs de Catalunya
Coneixeu-nos Dades generals Histria de protecci del Parc 10 anys de Parc rgans rectors i de participaci Patrimoni natural i cultural Instruments de planificaci i gesti Normativa especfica Centre de Documentaci Recursos geogrfics
Visiteu-nos Accs al Parc Guia de visita Equipaments i itineraris Agenda dactivitats Comunicaci i educaci ambiental Normes i consells Galeria multimdia
Viure-hi Millora dinfraestructures Ajuts i subvencions Desenvolupament local
Participeu-hi Els teus contes i dibuixos Els visitants diuen Implicat amb el Parc Consultes i suggeriments
38
Centre de documentaci i SIG

La principal ra de ser del Centre de Documentaci s el conjunt de serveis que ofereix. Totes les tasques que shi desenvolupen giren al voltant de complir el seu paper i ser til a la gesti, al coneixement i a la difusi de lespai. Els serveis del Centre de Documentaci salimenten bsicament del fons documental, tant del que hi ha disponible al Centre com de tot aquell al qual podem tenir accs per diferents vies.
El Centre de Documentaci del Parc Natural dels Ports (CDPNP)es troba ubicat a la seu administrativa del Parc, a Roquetes. Aplega un fons molt especialitzat i en diferents formats i suports, sobre el Parc, la seva rea dinfluncia i sobre altres espais naturals. Abasta un ampli ventall de temtiques relacionades amb el patrimoni natural i cultural, Augment del fons (segons dades del catleg)
i la gesti despais naturals protegits. Atn les necessitats informatives del personal del Parc i daltres professionals, estudiants i investigadors. Juntament amb altres centres de documentaci despais naturals de Catalunya, forma part del grup de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG), amb el qual comparteix catleg i criteris de funcionament. Tamb est integrat a la Xarxa de Centres de Documentaci dels Espais Naturals de Catalunya i a RECIDA, la Xarxa de Centres dInformaci i Documentaci Ambiental, dmbit estatal. Les tasques realitzades engloben tot el cicle des de la selecci, ladquisici, la catalogaci, el procs tcnic, la difusi, la dinamitzaci de la collecci, latenci de lusuari, les consultes i els prstecs. El fons del Centre de Documentaci representa un dels actius ms importants per la seva tipologia, especialitzaci i difcil localitzaci. Ladquisici dels documents es realitza, en gran part, a travs de donaci-
ons daltres parcs naturals, autors, entitats i institucions. Tamb formen part del fons els estudis i seguiments generats pel mateix Parc, tesis i projectes de final de carrera. Actualment, la catalogaci es realitza amb VTLS al Catleg Collectiu de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG). Safegeixen 229 registres de mitjana anual. Accs al catleg BEG: http://beg.gencat.net Accs al catleg CDPNP: http://tinyurl.com/CDPNPcataleg En els darrers anys, sha incidit en la catalogaci retrospectiva de la collecci destudis indits en suport paper i en suport ptic, i en la collecci de separates. Aix, el gruix de documents de ms importncia i inters ja consta al catleg. Segons les dades de maig de 2011 hi consten 2.355 exemplars constituts per documents en diferents formats i suports. Cal remarcar
Tipologia del fons
Centre de documentaci SIG
39
el creixement del fons en suport digital i la disponibilitat de fonts i recursos dinformaci en accs obert a internet que faciliten en gran mesura la resoluci de les consultes. A ms, el CDPNP disposa daltres materials com fotografies en suport paper i en digital, diapositives, fulletons, reculls de premsa i altra documentaci. El fons dimatge digital del Parc resol prcticament cada dia consultes del propi personal per al desenvolupament de les seves tasques: informes, web, publicacions, memries, presentacions, etc. Tamb resol consultes dusuaris externs. Sestima que hi ha unes 72.200 imatges digitals repartides en diferents suports. Aquesta collecci representa el testimoni grfic de la gesti del Parc al territori i per aquest motiu t un valor molt significatiu. Els serveis ms representatius sn latenci personalitzada de les consultes, amb 170 de mitjana anual, i el prstec amb 163 documents prestats cada any. Tamb ofereix: accs al catleg, consulta en sala, informaci bibliogrfica i obtenci de documents, prstec interbibliotecari i microscopi i lupa binocular. A ms, des de 2010, posem a disposici de tothom una selecci de recursos dinformaci web a www.delicious.com/ cdpnp que actualment recull 492 enllaos.
tribuci espacial de certs fenmens o espcies, analitzar els canvis produts a lespai en el temps, etc.
Bona part de les bases cartogrfiques que sutilitzen al Parc provenen de bases generals de tota Catalunya, per b que altres sn especfiques de lespai i han estat generades pel mateix equip gestor o per collaboradors. Les bases cartogrfiques
actualment disponibles al Parc sn molt nombroses i de temtiques molt diverses, fins al punt que constitueixen un vertader model de la realitat de lespai. Aix, algunes de les capes temtiques ms emprades en el dia a dia sn els models digitals de terreny, els usos del sl, els rgims de propietat, la distribuci despcies de flora i fauna amenaades, la xarxa dequipaments i infraestructures, etc.
Els sistemes dinformaci geogrfica (SIG) sn una eina indispensable per a la gesti diria de lespai, ja que permeten emmagatzemar gran quantitat dinformaci georeferenciada i analitzar-la. Els SIG permeten als gestors de lespai conixer qu hi ha en cada lloc, situar esdeveniments i actuacions concretes, conixer la dis-
Aufrany (Neophron percnopterus)
41
Participaci amb el Parc

Un Parc Natural s, entre moltes altres coses, un equip de persones treballant prop de la gent, duna forma oberta cap a la societat i permeable a les inquietuds i necessitats de la poblaci local. En aquest sentit, les formes de participar amb el Parc sn moltes i molt diverses.
La Junta rectora s una porta oberta a la gesti participativa, doncs permet a propietaris i administracions establir les directrius de gesti i lnies de treball prioritries. De la mateixa manera, la participaci a travs de les comissions tcniques i grups de treball, han suposat la interlocuci de la societat civil amb el Parc (veure apartat Regulaci dactivitats). El Voluntariat, que va estar actiu entre 2002 i 2006, don resposta a la demanda de totes aquelles persones que reclamaven un espai dimplicaci desinteressada amb el Parc Natural i va oferir loportunitat de desenvolupar tasques de suport en campanyes dinformaci i neteja, seguiment de senders, treballs de recerca, etc. Les visites a altres espais naturals protegits ha perms lintercanvi de coneixement i experincia entre professionals de la gesti drees protegides i agents socials implicats. Aix, shan visitat les reserves de Pi i Mantet (2002 i 2003), el Parc Nacional de los Picos de Europa (2004), el Parc Natural de la Sierra de Cazorla, Segura i Las Villas (2005), la Selva dIrati (2006), els Parcs Naturals del Coma Pedrosa i la Vall de Sorteny (2007), el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (2008), el Parc Natural del Alto Tajo i la Reserva Nacional de Caa de los Montes
Universales (2009), i el Parc Natural Regional de lArige (2010). Daltra banda, el Parc s cridat a molts espais de participaci, com congressos, frums, comissions, seminaris, jornades, trobades, cicles dactivitats, fires, etc., en els quals esdev part activa (veure tamb apartat Formaci per a la participaci en cursos). Al llarg dels 10 anys, el Parc ha format part de 4 Consells Assessors, ha participat en 7 Congressos, 1 Simposi, 3 Seminaris, ms de 20 Jornades, ms de 20 fires, i shan fet ms de 30 xerrades per difondre els valors, explicar la gesti i sensibilitzar la societat envers la conservaci de la natura. Sn moltes les entitats sense finalitat de lucre i administracions amb les que el Parc ha mantingut relaci. Destaquem:
Arxiu Histric Comarcal de les Terres de lEbre Associaci lArjub del Riu Associaci Bitxac Associaci Cultural i Ecologista Sant Josep Associaci Cultural El Cer - Uni Excursionista de Catalunya de Tortosa Associaci Cultural Vent Fort Associaci Vens del Port Mont Caro Centre Tecnolgic i Forestal de Catalunya Centre dEstudis Seniencs Centre dEstudis de la Terra Alta Centre de Documentaci Ecomuseu dels Ports Centre de Desenvolupament Rural-Museu de la Pauma Centre de la Propietat Forestal Centre Picasso dHorta Escola de Capacitaci Agrria dAmposta Escola de Capacitaci Agrria i Forestal de Santa Coloma de Farners Escola Tcnica i Superior dEnginyeria Agrria de la Universitat de Lleida Espeleoclub Tortosa
Estels del Sud - CEITE (Jess) EUROPARC-Espaa Federaci Catalana dEspeleologia Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) Fundaci Privada Masss del Port Galanthus Natura Grallsia Grup de Natura Freixe Grup de Recerca Cientfica de les Terres de lEbre IES Solsona IES Reus IES Pont de Suert Institut Catal dOrnitologia (ICO) Institut per a la Conservaci dels Rapinyaires (ICRA) Lo Teixet Museu del Montsi Obra Social de Caixa Catalunya Obra Social de la Caixa Observatori de lEbre Parc Natural de la Vall Sorteny Parc Natural del Comapedrosa Parc Natural Regional de lArige Parque Nacional de los Picos de Europa Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura i la Villas Parque Natural del Alto Tajo Picampall Reserva natural de Pi Reserva natural de Mantet Societat Catalana dEducaci Ambiental Uni Excursionista de CatalunyaTortosa Universitat de Barcelona Universiat Autnoma de Barcelona Universitat Internacional de Catalunya Universitat Rovira i Virgili Vegueria dEntitats Excursionistes de lEbre
43
Brigada
Mitjanant la brigada de manteniment, el Parc s capa de materialitzar les actuacions que lequip tcnic planifica. s lequip hum que treballa directament sobre el territori desplegant i mantenint els equipaments i infraestructures, contribuint al coneixement del medi i vetllant per la millora general de lespai. ARNES
2.730,4 ha Manteniment i millora de lrea recreativa de Santa Madrona i de litinerari de la Palanca, construcci de la comporta de lembassament i les escales de fusta. Adequaci de laccs i entorn del toll del Vidre i adequaci de lentorn del pou de la Neu. Arranjament del mas de Dami. Millora de litinerari dels Estrets. Arranjament dels senders: del coll de Monfort al mas de Pau, del coll de Miralles al mas de les Valls, del mas de lArriero al mas de les Valls, del coll de Xert al Puntalet, de les Valls al coll de la Ferrera, del coll de la Ferrera a cova Gatn i les Valls, del coll de la Creu al Rivet de les Valls, del mas de les Valls al barranc de lescaleta vella, del riuet de les Valls al mas de les Valls, del Pimpoll i el pi Ramut, del coll de Monfort al coll de Buc. Recuperaci i manteniment de les fonts: del Cigr, de Dins, del Pedregal, del Grevolar,
de Buc, dels bassis de Minguet. Manteniment i millora de les basses dincendis del coll de Miralles i de la planeta de Roc. Manteniment dels camins del terme dins lmbit del Parc i tractament de la vegetaci al cam de lAbadia, cam del Calvari, accs al toll Blau, cam de la Franqueta al coll de Miralles, cam del Grevolar, cam del mas de Pau, accs a la via verda. Installaci i manteniment del comptador de vehicles al toll del Vidre. Senyalitzaci dels arbres monumentals Pimpoll, Pi Ramut. Senyalitzaci i regulaci de lescalada i el barranquisme Senyalitzaci dels Estrets. Construcci dun abeurador i una bassa de fauna al coll de Miralles. Installaci duna portera al cam del mas de Dami.
lmbit del Parc i tractament de la vegetaci. Installaci de pivots del cam de la bassa de la Refoia. Actuaci de millora dhbitat al Prat de la Refoia Senyalitzaci de larbre monumental Teix dEngrill i dInters Local de la vall de la Jepa.
HORTA DE SANT JOAN

5.134,9 ha Manteniment i millora de lrea recreativa de la Franqueta: installaci de cartelleres dinformaci general i ditineraris. Adequaci dels itineraris del rac de Corretja, la cova de Picasso, el coll de Blanco i la roca Llisa: adequaci del ferm i senyalitzaci. Adequaci i senyalitzaci de lrea dels Ateus. Construcci de laparcament de Llibers i senyalitzaci amb cartelleres Manteniment i millora de lentorn del Mas del Quiquet: reconstrucci de la barana i del clot de pega, installaci de lexposici de levoluci del paisatge de la vall del riu dels Estrets. Senyalitzaci i manteniment de lrea interpretativa de la Marbrera. Manteniment del mirador del salt de Ferrass Arranjament dels senders: del coll de pell Negra al mas dels Pradets, del mas del Torrero al coll del Xato, dels ullals de Franxo, del GR-7, de la Canaleta a les creuetes de Llo, del carrer Ample a les rases del Maraco, del coll de Membrado al coll de la Creueta, accs al Canaletes, de Sotorres al pas de la Barca, de Sotorres a les Creutes de Llo, de les Roques de Benet, del Reguers al Pujador de Valero, del corral dAndill a Engrill, del coll de la Terra als masos de Fandos i Capell, daccs a la cova de Sant Salvador. Condicionament de les fonts: de Josep, de Franxo, dels bassis de la Vall dUix, de la
PRAT DE COMTE
1.096,6 ha Manteniment i millora de lrea interpretativa de la Vall de la Jepa. Arranjament i senyalitzaci de litinerari de la Mola. Arranjament dels senders: GR-171 , de la vall del Garrofer, dels Viloubars a Engrill per lEscalerola, de la Corderada fins al GR-171, de la mola Grossa a la Finella, del Montsagre de Pals al Montsagre dHorta i Engrill, del rac den Cobs al mas del Somega, dels Avenquets al coll de la Carrasqueta, del pla de la Refoia al tossal dEngrill, del coll de la Carrasqueta al pi del Paraiges, de la via verda a la Fontcalda. Reparaci del pouet dEngrill, font i bassa del safareig de Passamonte, font de les basses de Lloren. Construcci de rampes de fauna a les basses de rec i dincendis. Manteniment dels camins del terme dins
Font del Parads
44
Barrinada, de Salero, de la Paussenca, dels Ateos, den Malla, del mas de Corretja, de Cases, de la Pineda, de la Canaleta, del Gironet, de la Carrasca, dels bassis de la Muntanyola, de la Solcida, Blanca, dels hortets de Borrell, de les Baranes, del Montsagre dHorta, dels hortets de Curassana, del Frare, dels bassis de la cova del Frare. Millora dels pouets: del Recoll, del Saquer, de Botana, de la Rasa, del Pujol, de la caseta de Raga, del Torrero, de Josep. Manteniment de les basses dincendis de la vall dUix, del mas de Rosset i de les Muntanyoles. Installaci de rampes per a fauna a les basses dels Ateus, del mas de Vinyals, del mas de Ferrass, de Candido, de Gil, de les Muntanyoles.Construcci de punts daigua per a amfibis al mas de Rosset, al barranc de la Pineda, les basses del Josep i Franxo. Construcci dun abeurador a la Canaleta i a la Carraca i a les Baranes. Installaci duna passera al monument del Guarda, al mas de Llibers, a laparcament de Llibers, a Picasso, a la Monrela. Construcci duna portera als Pradets, a la Creueta, al cam de les Muntanyoles. Obrir bancals al mas del Torrero. Manteniment dels camins per esllavissades i tractament de la vegetaci desprs de fortes nevades. Obertura de caixa als camins: de la Franqueta al coll de Pell negra, del riu den Piqu i lAvellanar, de Sotorres. Installaci i manteniment del comptador de vehicles a la Franqueta. Senyalitzaci del arbres monumentals: els pins del Collet del Fenassar 1 i 2, laur de Josep, el pi de Mauri, el pi de Balija, Lo Parot. Senyalitzaci de la regulaci de descens de barrancs i de lescalada, senyalitzaci ditineraris i de pautes de comportament.
LA SNIA
6.425,9 ha Creaci de lrea de lleure de la Fou i adequaci dels itineraris de la cova Roja, el cam dels Hortets i el rac de Tabac, construcci del mirador de cova Roja. Construcci dels aparcaments del coll dHerbassana i el pla de les Llebres. Restauraci del mas de lAmat. Manteniment de les cases forestals: la casa del Rei i els casetons, la casa de la Fou i els casetons Millores a lentorn del refugi de la font Ferrera: aparcament i tractament de la vegetaci. Installaci i manteniments de lestaci meteorolgica del barranc de Cirers i de la Portella de la Cala. Recuperaci i manteniment de les fonts: de Pataques, del mas de lAmat, del Teix de la Fou, de la cova dels ngels, de lAragall, del Rivet, del Retaule, de lOnso; pouets de Serrassoles, de Casetes Velles i de la Maanera. Condicionament i manteniment de les basses dincendis: de Pinar Pla, de lEspinal, de la Fou, Casetes Velles, Refalguer, mas de lAmat, Maanera. Manteniment dels camins, despedregat per esllavissades i tractament de la vegetaci, formigonat del pont de la font del Teix Installaci i manteniment dels comptadors de vehicles a la Fou i Refalguer. Manteniment de les basses dincendis i collocaci de rampes per a fauna a la Maanera, corral de la Bassa, la Cisterneta. Millora dels bassis de Valldebous. Construcci dun abeurador i un hidrant al mas de lAmat. Installaci de passos canadencs al coll de la Creu i al corral de la Bassa. Collocaci de tanca ramadera Refalguer i eliminaci de tanques en dess. Collocaci de portera al coll de la Rail. Actuacions de
millora dhabitat al mas de lAmat i Prat den Rubera. Senyalitzaci dels arbres monumentals: Pi Gros, Teix de la Coscollosa. Installaci de senyals de la pista Caro Fredes i del cam de Rssec. Senyalitzaci dactivitats regulades: recollida de bolets i quads.
TORTOSA
2.049,3 ha Adequaci i senyalitzaci del mirador del Portell. Manteniment de la casa de Ganduls.Manteniment dels camins del terme dins lmbit del Parc pel que fa a leliminaci desllavissades i tractament de la vegetaci i millora dels vials, reparaci de tanques i cadenes. Neteja del senders i recuperaci i manteniment de les fonts de Sant Antoni, del Caragol, del Socostar de Farrbio, dOrdina, dels Bassis, de Tortosa o Mala, de Bunyols, de Casserres, del Rojal, i del pouet de Borrs. Manteniment de les basses del Caragol i de la font de Bunyols. Installaci de senyals indicatives daccs al Parc.Senyalitzaci dactivitats regulades: escalada, barraquisme, quads.
Font de Bunyols. Construcci dun bassi. Adequaci de cam per al pas de vehicles dextinci dincendis.. Trasllat dun bassi a la font de lAragall. Passarella. Construcci de marge de pedra seca. Pas canadenc. Abeurador per a s ramader adaptat per a la fauna salvatge. Treballs forestals.
Brigada
45
46
MAS DE BARBERANS
3.589,8 ha Condicionament i senyalitzaci dels itineraris del rac de la cova den Marc, castell de lAirosa i de les Paumes.Recuperaci del coc den Marc. Construcci de la passarella de fusta sobre el barranc de la Vall. Manteniment dels camins del terme dins lmbit del Parc i tractament de la vegetaci. Restauraci del tals de la pista del barranc de la Garrofera. Installaci i manteniment del comptador de vehicles a la Vall. Restauraci de les fonts del Regatxol, de la Llusa i de lArgall.Manteniment de la bassa dHomedes, construcci de les basses de fauna del jard de les fibres vegetals i manteniment de lentorn. Manteniment de les basses dincendis del corral de la Xurra i les Carroveres. Installaci de senyals indicatives daccs al Parc. Senyalitzaci dactivitats regulades: escalada, barraquisme, quads.
Recuperaci i conservaci de les fonts Amargues, de la Llagosta, del Parads, del Cnem, de la costa dels Dolors, de cova Pintada, cova Avellanes, cova Ebre, del Cingle, de la snia de Paraiges, del rac del Moro, del Marturi, de la Vimenera, del Rivet, dels Forestals, del Bosc, dels bassis de Caro, dels cinc sentits, de lrea de la Vall, de la Mata, de Campassos, de Masso. Installaci de tanques als pouets de Casetes Velles, de Serrassoles i a la bassa dincendis de la font del Bosc. Manteniment de les basses dincendis de cova Avellanes i Caro. Condicionament de les basses per amfibis de la Vall, de la Llagosta, i de cova Avellanes. Construcci dels abeuradors de la font del Bosc i de la casa forestal de la Vall. Collocaci duna portera a la senda de Barr, a lrea de lleure de la Vall i a Casetes Velles. Obertura de bancals a la Vall. Manteniment dels camins del terme dins lmbit del Parc i tractament de la vegetaci. Installaci dun comptador de vehicles a cova Avellanes i de persones a la Caramella Installaci dun pas canadenc a Casetes Velles i al Viver. Senyalitzaci de la regulaci descalada, dels itineraris, de laccs motoritzat al Parc.
millora de lentorn. Manteniment del Centre deducaci ambiental. Neteja del senders del Mas de Somega, del Mas de Sup, dAlfara a lEspina pels bassis, de cova Pintada. Manteniment dels camins del terme dins lmbit del Parc i tractament de la vegetaci. Recuperaci i manteniment de les fonts den Sol, de Nadal, del pou Sec, de Domingo, Vella, dels Bassiets. Construcci duna rampa per a fauna a la bassa de les Foies. Installaci duna tanca a la cova del Sabarins. Collocaci dun pas canadenc a la font Nova. Senyalitzaci de larbre monumental del roure dels Ullals, daccs motoritzat a lespai, de pautes de comportament i regulaci dactivitats.
PALS
2.382,8 ha Manteniment i millora de lrea recreativa de Sant Roc. Condicionament i senyalitzaci dels itineraris del pla de lHedra, la font del Teix, la font dels Ullals. Adequaci de la font de la Creveta. Manteniment del mirador del Castell. Condicionament dels senders del barranc del Camp, de les Ombries, del pla de lHedra, de la cova del Llop, de les fonts de Pals, de la vall dInfern, el GR-171 de Pals a la Refoia, de Coves Roges, de la font de Teix, del GR-7 al camp del Castillo, de la font del Morell. Manteniment dels camins del terme dins lmbit del Parc i tractament de la vegetaci. Recuperaci i manteniment de les fonts dels Ullals, del Teix, de lAgust, de la vall dInfern, la Fonteta, i la cisterna de la cova del Llop.
ROQUETES
5.582,7 ha Manteniment i millora de lrea recreativa de la cova Avellanes i dels itineraris del pla dAvaria i el Marturi. Creaci de lrea de lleure de la Vall, itinerari del Mas de Barr, itinerari de la Barcina, itinerari dels bassis de Caro i mirador sobre el barranc de la Vall. Manteniment del mirador de Caro. Manteniment de la casa forestal de la Vall. Manteniment i millora del tancat cinegtic del Clot de lHospital. Adequaci dels senders de lEmbarronat, de Farrubio, del teix del Marturi, de la Barcina, dels bassis de Caro, de la font del Parads, del Cingle fins a la Vall, de la vall del Pastor.
ALFARA DE CARLES
6.058,1 ha Creaci i manteniment de lrea de lleure de la font Nova, arranjament del cam i equipament dels itineraris de les fonts, la Moleta i la vall dInfern. Manteniment i millora de lrea recreativa de Sant Juli, arranjament de les fonts dels Xorros i de lentorn del Toscar. Adequaci de litinerari de la cova dels Adells. Arranjament de la font Vella i
47
meten ser partcips actius en accions directes de conservaci. Els ajuts sn un benefici directe per a les persones afectades pel Parc Natural.
Ajuts
La conservaci del Parc Natural s cosa de tots, per per als habitants dels pobles afectats suposa un comproms constant de corresponsabilitzaci. Les inversions, activitats, manteniments, etc., han de complir, generalment, uns condicionants per adequar-les als criteris de sostenibilitat exigibles en un espai protegit. Els ajuts al finanament dactuacions sn instruments per facilitar lencaix de les actuacions promogudes per propietaris, ajuntaments, empreses i entitats sense finalitat de lucre, amb la protecci a llarg termini dels valors naturals del Parc, i els per-
La Generalitat anualment publica una ordre dajuts per a lmbit territorial dels espais naturals protegits, i una lnia especfica per als espais naturals de protecci especial, entre els quals hi ha el Parc Natural dels Ports. Shi poden acollir entitats locals, propietaris i entitats amb i sense finalitat de lucre, que desenvolupen la seva activitat al Parc o a la seva rea dinfluncia. La naturalesa dels ajuts s molt diversa i engloba des de millores en construccions i patrimoni rural fins a restauraci i recuperaci despais naturals degradats, arranjament de fonts i activitats deducaci ambiental. Entre les actuacions subvencionables, es prioritzen aquelles que tenen un inters biolgic, o que suposen una millora dels valors naturals de lespai.
Ajuts atorgats (euros) Any 2001 2002 2003 20042 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total Propietaris 26.995 50.253 9.000 28.625 12.956 11.722 37.234 10.000 23.454 210.239 Ens sense Ens amb finalitat de lucre finalitat de lucre1 16.452 2.923 10.127 34.551 11.596 25.092 24.794 39.182 164.717 16.889 7.285 8.747 6.661 4.993 44.576 Ens locals 43.839 128.194 100.013 72.237 150.988 60.762 117.710 115.878 108.213 897.836 Total 43.839 171.642 153.189 9.000 110.990 215.384 91.366 188.782 157.334 175.842 1.317.368
Puput (Upupa epops). Eri com (Erinaceus europaeus). Cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica).
(1) Les entitats amb finalitat de lucre es van incorporar a lordre dajuts lany 2006. (2) Lany 2004, en motiu de la realitzaci duna auditoria econmica, el Govern de la Generalitat de Catalunya no va publicar lordre dajuts, i noms es va atorgar amb carcter extraordinari.
48
Relaci dajuts atorgats

Actuacions de manteniment i inversions en edificis i equipaments. Maneig dhbitats. Inversions en protecci, restauraci i millora del patrimoni natural. Inversions en ordenaci dels usos pblics i de difusi dels valors ambientals.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32
2001 rea i font de la Franqueta i font de Salero Equipaments del mol de lAbella Abeurada font de lUllal Condicionament forn de pa i destilleria Condicionament cova Avellanes 2002 Recuperaci i millora Font Vella Condicionament mirador de Ferrass Centre ambiental deducaci i informaci Condicionament caset de cova Avellanes Tanca perimetral protecci bous braus Redacci i edici material divulgatiu Arranjament mas del Serrano Restauraci entorn del mol de lAbella Neteja de senders Collocaci de plafons informatius Adequar espai per a mirador Creaci de material divulgatiu Millora zona desbarjo, finca de lUllal 2003 Arranjament font del Calvari Exteriors mol de lAbella Condicionament accs i mirador Senyalitzaci mirador del castell Accs al mol de Blat Pastures al cam del Toscar Exteriors finca del paratge mas den Piqu Exteriors caseta Garrofera Abeurador dabelles mas de Fos Arranjament teulada mas de Pixant Creaci itineraris a peu i en bicicleta Condicionament font Venta del Catxarro Arranjament teulada mas de Carlet Pou a Casetes Velles
Horta de Sant Joan La Snia Pals Prat de Comte Roquetes Alfara de Carles Horta de Sant Joan Arnes Roquetes Alfara de Carles Horta de Sant Joan Pals La Snia Tortosa Pals Prat de Comte La Snia Alfara de Carles Arnes La Snia Mas de Barberans Pals Prat de Comte Alfara de Carles Alfara de Carles Roquetes Arnes Horta de Sant Joan Horta de Sant Joan Horta de Sant Joan Pals
La Snia
33 Rehabilitaci caseta - refugi cova Cambra 34 Arranjament teulada vall del Lugar 35 Reforma caseta mas den Bages 36 Construcci mur barranc de Lloret 2004 37 Tanca protecci finca de Lloret 2005 38 Reconstrucci de talussos 39 Serveis, barbacoa, piques i minidepuradores 40 Zona a laire lliure per rebre visitants 41 Exterior Refugi de la Carrovera 42 Arranjament cova Avellanes 43 Continguts dhidrogeologia dels Ports 44 Activitats deducaci ambiental 45 Activitats deducaci ambiental 46 Tanca protecci per a bous braus 47 Accs a Sant Roc 48 Arranjament teulada mas de Vallcanera 49 Mur de pedra mas de Vinya 50 Itinerari povet de Neu 51 Arranjament de teulada mas del Lugar 52 Arranjament font de les Bassetes 53 Condicionament teulada mas de Pataques 54 Cobrir teulada mas de la Parra 55 Condicionar pas entre dues parcelles 56 Estudi toponmic 57 Arranjaments fins al dipsit de Carlares 58 Millora hbitats aus rapinyaires 2006 59 Ampliaci Centre Interpretaci de la Pauma 60 Informaci ambiental caseta cova Avellanes 61 Condicionament zona per rebre visitants 62 Exterior de ledifici de les Escoles Velles 63 Millora accessos Mirador Natural 64 Arranjament safareigs tradicionals 65 Mur contenci vall den Baiges 66 Mur contenci mas de Vinya 67 Restauraci font de la Valleta de Fort 68 Adequaci dedificis i redacci projecte 69 Canalitzaci als Vivers 70 Arranjament font de Carlares
Tortosa Pals Pals Roquetes

Roquetes Pals Horta de Sant Joan Mas de Barberans Mas de Barberans Roquetes Roquetes La Snia Arnes Roquetes Pals La Snia Horta de Sant Joan Arnes Pals
La Snia La Snia Horta de Sant Joan Horta de Sant Joan Arnes Tortosa Alfara de Carles Mas de Barberans
Roquetes
Horta de Sant Joan

La Snia Pals Alfara de Carles Pals Horta de Sant Joan Pals
Roquetes
Roquetes Tortosa
Ajuts
49
Daquests 148 expedients dajuts atorgats, se nhan executat finalment un total de 111, els quals detallem al plnol adjunt.
Actuacions de manteniment
i inversions en edificis i equipaments.
Maneig dhbitats Inversions en protecci, restauraci

i millora del patrimoni natural usos pblics i de difusi dels valors ambientals Propietat Pblica (Generalitat/Ajuntaments) Propietat Privada
Inversions en ordenaci dels
50
71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109
Arranjament font de les Bassetes Projecte millora dels habitats rapinyaires Material educaci ambiental del riu Snia Curs destillaci daiguardents Audiovisual de Lhome i els Ports Arranjament faanes mas de lArrel Arranjament teulada caseta al mas de lArrel Tancat permanent Poda de xops Recuperaci habitats semi-humits Pas de barranc en gual Recuperaci mur de pedra Adequaci del Punt dinformaci Elaboraci i redacci del projecte museogrfic Condicionament de zones a laire lliure Millora Centre Desenvolupament Int. Rural Arranjament sendera cam Pil - bosc Espina Arranjament caseta II Curs destillaci daiguardents 2008 Reparacions exteriors corral de la Reina Recuperaci de mur de pedra Recuperaci antigues zones de cultiu Consolidar faana de pedra vista Pastura a Coll Vents i tanca ramadera Manteniment masia Arranjament bassa i font Millora edificaci ds ramader Manteniment masia existent Creaci oficina a lEcomuseu Condicionament zona a laire lliure (fase 2) Millora antic sender i font Vall Figuera Protecci font del Bosc i el seu entorn Millora del refugi Font Ferrera Condicionament zona a laire lliure Punt informaci de cova Avellanes Bns mobles Centre ornitolgic Pals Entorn entre carrers de Dalt i Bonaire Millora font Pinell i tanca ramadera Conservaci patrimonials- producci tfona(I) 2007
La Snia Alfara de Carles La Snia Prat de Comte Horta de Sant Joan Pals Pals Roquetes Horta de Sant Joan Alfara de Carles Alfara de Carles
110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148
Millora cam, teulada, tanca i desembosc 2009 Ajut tancament sanitari ramader Restauraci finca de lUllal Millora sala dimatge de lEcomuseu Riu Snia, projecte museitzaci mol lAbella Museografia i equipaments (fase III) Arranjament teulada del rentador El Mol Millora del refugi de Caro - Pepito Anguera Museitzaci exposici museu de la Pauma Illustracions, audiovisuals Centre ornitolgic Ascensor, serveis i exterior mol lAbella Reforma per fer museu i sala polivalent Arranjament solera bassa del mol del Blat Adequaci captaci ullal de Banyetes Conservaci patrimonials-producci tfona(II) Cam, construcci marge pedra en sec Eliminaci restes vegetals cam mas Maano Estassada, poda baixa i eliminaci restes 2010 Infraestructures per pastures a Valldebous Arranjament bassa i font Manteniment habitats amb pasturatge dirigit Millora teulada mas prxim casa Vallcanera Reconstrucci de squia i cam Netejar arbres trencats per la neu o altres Millora de la conducci daigua font del Bosc Valors naturals, artesanies i tradicions Arranjament teulada del rentador El Mol Restauraci bassi lAigeta i accs sender Realitzaci audiovisual per a lEcomuseu Audiovisuals usos industrials Riu Snia Millores i ampliaci del refugi de Caro Neteja del cam vell de la Vallcanera Redacci projecte museolgic Condicionament rea del castell Museitzaci del mol de lAbella Implementaci exposici Artesania Pauma Museitzaci patrimoni vall del Toscar Manteniment habitats amb pasturatge dirigit Materials activitats de foment valors naturals
Horta de Sant Joan Roquetes
Alfara de Carles
Horta de Sant Joan La Snia Arnes
Alfara de Carles Horta de St. Joan Pals Arnes Mas de Barberans Alfara de Carles Pals Prat de Comte
Pals Alfara de Carles Mas de Barberans Pals La Snia Alfara de Carles Prat de Comte Arnes Alfara de Carles Horta de Sant Joan La Snia Tortosa - Roquetes
La Snia Pals Prat de Comte
Roquetes Alfara de Carles La Snia Horta de Sant Joan Roquetes Alfara de Carles
Pals Mas de Barberans Alfara de Carles Horta de Sant Joan Arnes Alfara de Carles Mas de Barberans La Snia Mas de Barberans Roquetes Pals Alfara de Carles La Snia Alfara de Carles
La Snia Pals Roquetes Mas de Barberans Arnes Pals Alfara de Carles Horta de sant Joan La Snia Alfara de Carles La Snia Prat de Comte Pals La Snia Mas de Barberans Alfara de Carles Roquetes Arnes
Seu administrativa del Parc Natural dels Ports Av. Val de Zafn, s/n (Apartat de correus 70) 43520 Roquetes Tel: 977 504 012 Fax: 977 580 873 pndelsports@gencat.cat www.gencat.cat/parcs/els_ports Centre dinformaci del Parc al Baix Ebre Av. Val de Zafn, s/n (Apartat de correus 69) 43520 Roquetes Tel: 977 500 845 Fax: 977 580 873 info.pnportsbaixebre@gencat.cat Centre dinformaci del Parc al Montsi Passeig de la Clotada, 23-25 43560 La Snia Tel: 977 576 156 Fax: 977 575 054 info.pnportsmontsia@gencat.cat Punt dinformaci Ecomuseu dels Ports C/ de Picasso, 18 43596 Horta de Sant Joan Tel/Fax: 977 435 686 ecomuseu@elsports.org Punt dinformaci Mol de loli C/ Arag, 2 43597 Arnes Tel: 977 435 728 elmoli.arnes@gmail.com

Memoria D'actuació 2001-2011 Del Parc Natural Dels Ports

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Memoria D'actuació 2001-2011 Del Parc Natural Dels Ports

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Memria dactuaci 2001/2011

Deu anys del Parc Natural dels Ports

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

El Parc Natural dels Ports, el nostre patrimoni

Josep Escorihuela i Mestre Director General de Medi Natural i Biodiversitat

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

La gesti del Parc

Evoluci dels pressupostos executats 2001-2011

Memria dactuaci 2001 2011

Composici de la Junta Rectora

Genoveva Margalef Valiente

Pedro Fumad Amens, vicepresident

Carlos Ferreres Puig, vicepresident des de 2006

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

La gesti del Parc

Memria dactuaci 2001 2011

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

Dades generals del Parc

Distribuci de la titularitat de la propietat del Parc

Alfara de Carles Pals Roquetes Tortosa

Tarragona Montsi 10.015,70 ha (28,6%) Terra Alta 8.961,90 ha (25,5%)

Figures de protecci i gesti dmbit autonmic, estatal i europeu. Cronologia

Refugi de Fauna Salvatge

Zona dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPA)

Lloc dImportncia Comunitria (LIC)

Dades generals del Parc

Memria dactuaci 2001 2011

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

El Parc Natural dels Ports 2001-2011

Memria dactuaci 2001 2011

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

Memria dactuaci 2001 2011

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

Estudis i seguiments. Planificaci i projectes

Estudis i seguiments. Planificaci i projectes

Memria dactuaci 2001 2011

Estudis finanats pel Parc Natural dels Ports

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

2003 a 2005 2005 2005

2002 a 2006 2004-2005 2009 2008 2009 2010

2003 2004 2005 2007 2008 2008 2009

Estudis i seguiments. Planificaci i projectes

Memria dactuaci 2001 2011

Estudis amb collaboraci del Parc Natural dels Ports

FAUNA Autor Entitat

2002 2004 2005 2006 2007 2007 2009 2010

2004 2002 2006 2010 2011

Alguns resultats del coneixement despcies i processos

Parc Natural dels Ports

Memria dactuaci 2001 2011

Actuacions de millora dhbitats i espcies

Memria dactuaci 2001 2011

Parc Natural dels Ports

Memria dactuaci 2001 2011

Regulaci dactivitats Regulaci dactivitats ldiques, esportives i cientfiques

Aquestes fitxes pertanyen a ____________ del centre de_

Aquestes fitxes pertanyen a ____________ del centre de_