Núm.
3 Maig de 2011
PRÒLEG
Benvolgudes famílies,
Teniu a les mans el tercer número de la
revista de Mas Pintat, amb la qual ens
hem anat comunicant al llarg d’aquests
mesos. Encara recordo quan el projec-
te d’un espai de suport a les famílies
de Reus era una quimera, quan no
s’entenia que hi podia haver un equi-
pament perquè els pares i les mares,
poguéssiu canalitzar les vostres in-
quietuds i les vostres il·lusions.
El Mas Pintat ja fa temps que és una
realitat. D’aquell projecte agosarat
s’ha passat a un espai equipat, amb
un personal preparat i amb un munt
de famílies usuàries que el convertiu
en la seva raó de ser. Perquè la gràcia
de Mas Pintat és fer que cada família
l’interpreti a la seva manera i hi trobi la
resposta que més li interessa: un espai
de joc, un espai de convivència amb
altres famílies, una estona de socialit-
zació, un lloc on descarregar les emo-
cions que provoca la criança, un fòrum
on trobar respostes…
Per això us agraeixo que hagueu cre-
gut com a famílies usuàries en aquest
projecte i que l’hagueu fet créixer. Sou
vosaltres la garantia que Mas Pintat
continuï sent aquest espai on us sen-
tiu bé com a família, on us donen eines
per a la criança i un lloc per al creixe-
ment personal i col·lectiu.
No voldria acabar aquestes ratlles sen-
se agrair la tasca de les professionals
de Mas Pintat, el suport imprescindible
perquè el projecte tiri endavant per
molts anys amb salut de ferro.
Empar Pont Albert
Responsable
de polítiques
familiars
CONTINGUT
Pròleg ............................1
Presentació....................2
Espai
d’assessorament ...........2
Les educadores ............3
Les Associacions ..........4
Un concurs ....................6
L’arbre dels desitjos ......9
El conte “El xiquet
i la xiqueta” .................10
Espai de joc.................12
Espai familiar ...............14
Espai nadó ..................15
Espai tallers .................16
Xerrades i tallers..........17
L’espai històric.............19
Inscripcions del
Casal d’Estiu................20
I a partir del mes
d’octubre .....................20
Pàgina 1
 PRESENTACIÓ
Número 3 de la revista, tercer any de Mas Pintat, el
projecte ple d’il·lusions es va fent realitat. Ara cada
vegada amb més usuaris, que omplen els espais i les
activitats que programem.
L’objectiu eix de Mas Pintat, és el de contribuir a la
millora de la infància i conciliació familiar, reforçant les
habilitats educatives en companyia d’altres famílies i
donar eines per al suport a la conciliació familiar i per-
sonal, i us puc assegurar, que posem tot els nostres
mitjans per aconseguir-ho.
Noves fites, que pensem assolir, com consolidar un
espai per a l’educació de la infància i la formació de
famílies de 0 a 12 anys, dins els àmbits no formals i
informals.
Tot això és possible gràcies a la nostra regidora
l’Empar Pont, que ens ha donat empenta per poder
fer tot el que fem, i creure en el nostre saber fer, junt
al suport en la gestió de l’Àrea Educativa de Sagessa,
que ens fa costat.
Agrair a tot el personal del Mas, el que comparteix el
dia a dia amb les famílies, als qui escolta, proposa,
somriu, comparteix. Són noies amb ganes, que posen
il·lusió en el seu treball.
Finalitzo aquest article amb una frase “Troba la felicitat
en la feina o no seràs feliç”.. nosaltres l’ha tenim cada
dia al matí, a l’obrir la porta de Mas Pintat.
Rosa Martí
Directora
Pàgina 2
ESPAI D’ASSESSORAMENT
El formen les famílies: els pares, les mares, els fills i les
filles que ens acompanyen dia a dia i amb qui junta-
ment aprenem sobre la infància, les emocions, les rela-
cions, les alegries... en definitiva sobre com viure amb
felicitat i plenitud les relacions familiars.
Al servei s’hi apropen persones preocupades i interes-
sades en el benestar d’aquells a qui estimen. És un es-
pai on poder reflexionar en veu alta sobre allò que se
sent i viu, on poder compartir preocupacions i on poder
obtenir una visió, potser més àmplia, potser diferent,
potser augmentada, sobre les realitats quotidianes re-
ferents a la criança dels nostres infants i a les relacions
familiars en continu canvi.
La meva experiència en aquest espai m’ha servit per
poder conèixer de primera mà l’excepcional sensibilitat
que presenten tots aquells familiars a qui hem atès. Tots
ells, com a pares, familiars... es preocupen per oferir
el millor als seus fills i filles, amb el desig de poder-los
mostrar eines que els permetin enfrontar la vida amb
optimisme, força i esperança. Aquest desig duu implíci-
ta la concepció de què els infants són persones, petites
però persones al cap i a la fi!
Com a pares, veure-ho d’aquesta forma permet ofe-
rir als nostres infants el seu espai com a persones,
permetre’ls tenir una veu, somnis, voluntat, criteri,
il·lusions, desig.
Així doncs, qualsevol pare i mare que es preocupi pels
seus fills ha d’ajudar-los a creure fermament i sincera-
ment en ells mateixos. Ha de permetre que se sentin
dignes de ser estimats i valuosos per ser qui són.
Amb aquesta sensibilitat venen els pares i mares al
Servei d’Orientació i Assessorament de Mas Pintat,
amb l’interès i inquietud de seguir millorant en la seva
tasca de criar i donar suport als seus fills i filles i amb
ganes de seguir gaudint de la VIDA EN FAMÍLIA.
Dolors Busquets
Psicòloga
 LES EDUCADORES DE MAS PINTAT
Un bon dia sona el telèfon, em proposen treballar a Mas
Pintat. En aquells moments sents com el cos se t’omple
d’alegria, satisfacció, entusiasme, però a l’hora sents temor
davant la desconeixença d’un nou lloc de treball.
La tranquil·litat, l’experiència i la confiança que em va
mostrar la Rosa des d’un principi va fer que tingués
molta seguretat en aquell nou projecte que començava
a la meva vida. Per sort he pogut descobrir unes famílies
que mai podré oblidar, que m’han ajudat a que tot aquest
procés d’adaptació sigui més fàcil i més portable. El meu
objectiu des d’un inici va ser atendre a les famílies, formar-
me completament com educadora i com a persona.
Del Mas... que en podria dir? Quan algú visita el Mas per
primera vegada i es queda bocabadat, penso que sóc
una privilegiada de poder ocupar un espai que té tanta
història com aquest.
Espero que el Mas Pintat s’encamini cap als llocs més
alts i n’estaré orgullosa d’haver posat un petit gra de
sorra per a que tiri endavant.
Núria Núñez
Educadora
Ara fa ben bé tres setmanes, vaig començar un Pla
local de l’ajuntament. No tenia res a veure amb el que
jo pensava trobar-me. Penses que t’incorpores d’Auxiliar
de Suport a qualsevol dels departaments, i de sobte
arribes al Mas Pintat.
- Mas Pintat? Em sona però realment desconeixes el
treball que fan. Ho desconeixes fins que estàs dins.
Dins perquè les meves companyes han fet que tu siguis
una més del grup, una persona del Mas, on pots trobar
imaginació, il·lusió, creativitat, ganes d’aprendre coses
noves, experiència, i sobretot, conèixer molta gent on
veus la felicitat davant teu, davant d’aquelles famílies
que comparteixen amb els seus fills experiències molt
gratificants. Experiències que recordaran igual que tu, el
teu pas al Mas Pintat.
Montse Pelegrin
Auxiliar de Suport
LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA
Els meus principis a Mas Pintat van ser al casal d’estiu,
una experiència bonica i satisfactòria pel que fa als nens
que van passar setmana a setmana.
Una vegada que va finalitzar el casal, la Rosa (directora
de Mas Pintat) em va donar l’oportunitat de poder
formar part del Mas Pintat. Realment em va sorprendre
positivament, però ben bé no sabia el treball que es
realitzava, ja que el Mas Pintat el coneixia molt poc,
l’únic que sabia és que es treballa amb famílies, i això
em feia una mica de respecte.
Però ara cada dia per a mi és un repte, l’assumeixo amb
molta energia, entusiasme i amb molta iniciativa, gràcies
als milers de moments que ens fan passar les famílies.
Només dir que em sento molt afortunada de poder estar
treballant en un lloc on, em sento valorada, respectada i
sobretot del poder formar part d’un projecte que espero
i desitjo que duri anys.
Mercè Moreno
Educadora de Suport
Els meus inicis a Mas Pintat són
molt recents. Fa poc més d’un mes, em van donar la
possibilitat d’iniciar les meves pràctiques d’Educació
Infantil al centre. Al principi m’espantava la idea de
treballar amb els pares. Ells són molt més crítics que
els nens. Però a poc a poc et vas adaptant. Coneixes
els pares, t’involucres més a Mas pintat i t’adones del
significat real d’aquesta casa:
- Ajudar i apropar les famílies.
Aquests són conceptes molt valuosos en la societat que
estem vivint actualment, i encara que no ens adonem,
realment el món necessita més llocs així. Potser només
sembli una activitat més, però l’oportunitat que se’ls
dóna a les famílies de gaudir del joc amb els seus fills,
és un autèntic tresor.
Aida Encina
Estudiant en pràctiques
Pàgina 3
 LES ASSOCIACIONS AMB SEU SOCIAL A MAS PINTAT
Què ens diuen …
MAREUS
L’Associació Mareus es va establir com associació fa dos
anys i mig i parlar dels nostres inicis és parlar de Mas Pintat.
Tot va ser molt curiós. Per aquell temps també començava els
seus inicis un jove Mas Pintat amb il·lusió i amb projectes. Una
de les sòcies fundadores era assídua a les activitats del Mas
Pintat i sentia que aquell espai era ideal per poder reunir-se
unes mares per compartir experiències amb els seus infants.
Tan és així, que ho va proposar al Mas Pintat i la coordinadora
d’aquell moment no va dubtar ni un moment en dir que sí: Una
meravellosa relació va començar!.
D’aquesta relació que encara dura hem après com associa-
ció i com persones. El sentiment de ser com a casa és pre-
sent a totes les persones que assisteixen cada setmana a
les reunions de Mareus i aquelles persones que assisteixen
a les xerrades. Mareus és part de Mas Pintat però Mas Pintat
també és part de Mareus.
Aprofitem per donar les gràcies per tot allò que ens heu
aportat, ho portem dintre del cor, i tot el que ens aportareu.
Associació Mareus
  cada tercer diumenge de mes, habitualment amb una ex-
  al ritme i a les necessitats dels nens. Si voleu venir a divertir-
Xarxa Explora Tarragona
Pàgina 4
XARXA EXPLORA TARRAGONA
El primer any de vida de la Xarxa Explora
Hem caminat vora el mar de l’Ametlla, entre les vinyes del
Lloar i sobre la sorra vermella de Prades, ens hem banyat
als gorgs de la Febró, hem menjat escudella a Vallclara, hem
vist titelles, hem construït castells, hem superat proves de gi-
mcanes familiars, hem conegut conills, gallines i cabretes en
una granja d’Horta de Sant Joan, hem creuat el riu Montsant
per un pont penjant de fusta, ens hem vestit d’apicultors per
veure abelles al Perelló, hem remat pel pantà de Siurana,
hem dormit al refugi d’Ulldemolins, hem entrat en un búnker
de la guerra civil, a les coves prehistòriques de l’Espluga
de Francolí i a les mines de Bellmunt, hem fet bombolles
de sabó gegants, hem baixat per tobogans naturals i hem
escoltat històries de bruixes al Catllar.
El primer any de vida de l’associació de famílies excursionis-
tes del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Xarxa Explora
ens ha portat a viure milers d’aventures.
Ens vàrem presentar oficialment el 16 de maig del 2010 al
Parc Deltaventur a Deltebre i, després de deu sortides i una
trobada familiar, el passat 15 de maig de 2011 vàrem cele-
brar el nostre primer aniversari amb tallers, jocs i animació al
càmping ecològic de Vinyols i els Arcs. A la jornada vàrem
poder descobrir les feines de l’hort i la granja d’animals,
passejar amb poni, participar en tallers de ioga i de cuina
saludable, fabricar espelmes, escoltar contes i superar les
proves d’una gimcana.
Des de l’associació Xarxa Explora, impulsada pel portal Ex-
ploraTgn.cat (www.exploratgn.cat), organitzem una sortida
cursió al matí, un dinar en una àrea de lleure i una activitat
complementària a la tarda.
Amb una filosofia en la línia de Mas Pintat de Reus, on tenim la
seu de l’associació, la Xarxa Explora ha esdevingut un espai
de trobada per a famílies, que organitza activitats adaptades
vos amb nosaltres, ens trobareu a www.xarxaexplora.cat
 LES ASSOCIACIONS AMB SEU SOCIAL A MAS PINTAT

ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES Dins les activitats realitzades destaquem dos mercats

MONOMARENTALS I MONO- d’intercanvi de roba infantil (tardor-hivern i primavera-estiu),

PARENTALS DEL CAMP DE xerrades, excursions i trobades familiars... i molt especial-

TARRAGONA ment el suport a la primera Jornada sobre famílies mono-

parentals del camp de Tarragona, amb el títol de Famílies

La nostra societat ha anat canviant al llarg del temps do- Monoparentals - dificultats i reptes, que es va realitzar el 6

nant lloc al reconeixement de diferents models de família. d’abril, organitzat per la regidoria de Benestar i Família de

Dins d’aquesta diversitat, tant a Catalunya com a la resta l’Ajuntament de Reus.

d’Europa, augmenten any rere any les famílies monopa-

rentals. L’associació de famílies monomarentals i monoparentals del
camp de Tarragona (AFMIP), vol continuar realitzant amb

Entenem per famílies monomarentals i monoparentals il·lusió activitats per a les quals seran benvingudes totes les

aquelles famílies encapçalades per un/a únic/a progenitor/a, persones que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès

majoritàriament dones, en la cura i atenció dels fills i filles. en els seus objectius. Molt especialment totes aquelles per-

Sigui l’origen de la monoparentalitat la viduïtat, el divorci o sones, dones i homes, que afronten la seva maternitat/pa-

separació o la lliure elecció. ternitat com a principal progenitor/a dels seus fills i filles i
que assumeixen la seva responsabilitat en solitari.

És en aquest context en el qual ens trobem les famílies

monomarentals i monoparentals i donada la carència LÕ associaci— tŽ com a seu Mas Pintat. També podeu con-

d’estructures necessàries per donar suport a les famílies tactar amb nosaltres a monomapa@gmail.com i a Facebo-

per afrontar les dificultats afegides, el juliol de 2009, amb ok (AFMIP Associació de Famílies Monoparentals del Camp

el suport de Mas Pintat, es va constituir lÕ ASSOCIACIî DE de Tarragona).

FAMê LIES MONOMARENTALS I MONOPARENTALS DEL

CAMP DE TARRAGONA.

L’associació va néixer amb la voluntat

de treballar, entre d’altres, per fer visi-
bles les dificultats de les famílies mo-
nomarentals i monoparentals i per mi-
llorar la nostra qualitat de vida amb
els nostres fills i filles, de reclamar la
igualtat de drets i oportunitats, res-
pecte a la resta de famílies.

Fins al moment l’associació està im-

pulsant accions dirigides a compatibi-
litzar la vida familiar i la vida laboral,
a transmetre als nostres fills i filles la
normalitat de la diversitat familiar, a
crear xarxa social de suport i com-
prensi— i a facilitar lÕ accŽ s a la in-
formaci— mitjançant la creació d’una
base de dades i de recursos.

 
LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 5
 UN CONCURS
Aquest any hem pensat en fer-vos tres preguntes
sobre la vostra experiència com a mares i
pares... aquestes són les respostes que han estat
premiades, de totes les que ens heu fet arribar, que
han estat moltes.
Què ha representat ser pares o mares?
Quins canvis ha ocasionat a la vostra vida?
Què no haguéssiu pensat mai i us ha passat?
El fet de ser pares sÕ ha dÕ entendre com la culminaci—
d’un projecte de vida en comú. Els fills són el millor
reflex de la nostra realitat, la que hem estat capaços
de construir a partir de l’estimació i el respecte que ens
hem professat durant els nostres anys de relació. Els fills
constitueixen el fruit d’aquesta llavor que ha germinat i
que, com tots els creixements, no ha estat pas exempt
de dificultats. És una planta que s’ha de regar cada dia,
que necessita d’una atenció permanent i continuada.
Però que al final és extremadament agraïda: sempre
t’acaba regalant els fruits més esplendorosos.
Ser pare no ocasiona canvis en genèric. És, de fet, “el
Canvi” en majúscules. És el que modifica de dalt baix
la teva essència com a persona. Canvien els hàbits
més quotidians. Però també canvia la percepció de
les coses, fins i tot els valors i els sentiments. T’acaba
convertint en una altra persona, possiblement millor,
amb més capacitat per valorar les petites coses, les
que són realment importants. Tenir canalleta a casa
fa que el món tingui una altra dimensió i que hagis
d’ajustar la teva realitat a aquesta evidència.
Possiblement que l’esforç, la dedicació, el cansament,
els maldecaps, les molèsties derivades d’aquesta
responsabilitat quedin sempre en un segon terme,
que siguin certament intranscendents davant de la
satisfacció de veure el què hem estat capaços de
generar. Mossèn Roquer, el responsable del Santuari
de Misericòrdia que va oficiar el nostre casament,
sempre ens ho diu “D’això viviu, dels fills, dels seus
records.” I és veritat. Aquest és el nostre gran tresor.
Un tresor que ens fa immensament rics. No es pot
demanar res més a la vida.
Família Baiges - Illarramendi
Pàgina 6
La millor experiència viscuda
Per a mi ser mare ha estat la millor experiència de la
meva vida, he après a ser mes pacient, comprensiva,
a tornar a ser nena i amb els meus nens em sento
complerta afectivament, no imagino la vida sense els
meus petits, són la alegria de la casa, cada dia és una
aventura nova plena de nous descobriments per a tots.
Sóc més sensible, tinc mes empatia pel que m’envolta,
sóc més afectuosa i han portat moltes rialles a les
nostres vides, ara valoro més cada moment, cada petit
moment amb ells, s’ha creat un vincle molt fort, un
sentiment de protecci— i amor molt intens. La prioritat
per a tot és sempre per a ells, s’ha obert per a mi el
gran món de ser MARE.
Quan expliques a la gent la notícia de què seràs mare,
normalment la gent comenta que és molt dur, sacrificat...
la meva grata sorpresa ha estat que per a mi no es així,
clar que tinc més feina, però recompensa tant... diuen
que donar el pit és un gran sacrifici per a mi és un plaer,
porto donant el pit als meus fills 32 mesos al gran i 7 a
la petita i és tan bonic, quan et mira amb els ulls més
macos que has vist a la teva vida o et fa una carícia
sincera (perquè els nens són això, espontaneïtat i
sinceritat), si m’haguessin dit que estaria sense treballar
fora de casa durant 2 anys no m’ho hagués cregut mai!!!,
perquè sempre he necessitat sentir-me molt activa i ara
pensar separar-me d’ells per la jornada laborar se’m fa
molt dur. Els fills canvien la vida, la forma de pensar i la
forma d’actuar perquè a partir de ser mare/pare totes les
decisions que porto a terme són sempre pensant en el
seu benestar.
Adela López Sánchez, mare de Adrian i Mireia
 UN CONCURS
Et canvien totalment la vida…
Durant l’embaràs de la Martina (3 anys) vam sentir
moltes vegades aquesta frase, però quina era realment
la dimensi— de la realitat al respecte?
Ara puc assegurar sense por a equivocar-me que la
vida realment ens ha canviat, i molt.
Per començar hem passat de ser nosaltres i les nostres
circumstàncies a ser nosaltres i les seves circumstàncies.
Què necessiten? Pensar i programar el satisfer totes
les necessitats de les nostres filles, Martina i Berta
(1 any), ens suposa un esforç important. Cal dedicar
molts moments a estar amb elles, a jugar, a la higiene
diària, a menjar, a vestir... Ara són encara molt petites i
són molt depenents, ens necessiten continuament.
Recordes quan anàvem al cine? Recordes quan sortíem
d’excursió a la muntanya? Recordes quan sortíem a
sopar sense premeditació, per que si, per que ens venia
de gust i marxàvem? Recordes quan remaves i anaves
tant a entrenar? Recordes quan dormíem tota la nit? I
quan no teníem ganes de dormir? Ho recordes…?
I de cop deixes de fer totes aquestes coses amb tanta
freqüència com abans, és clar, i el teu temps cobra una
nova dimensió. Estar amb elles és molt important, però
no cal oblidar que la parella necessita de moments de
complicitat, de moments de relax, de moments tranquils
per poder parlar, per recordar que, encara que ara
som quatre, els pilars són dos i han de ser sòlids i això
requereix dedica-hi també un temps al seu manteniment.
Això sí, no ho canviaríem per res del mon, és l’aventura
més intensa i emocionant que mai hem viscut i que mai
viurem. Pensar en tornar a la vida d’abans, tots dos
sols, és impensable. L’alegria d’arribar a casa i trobar
uns braços que s’allarguen i un somriure que t’alimenta
l’ànima no té preu, de ben segur és la realitat que més
ens apropa a la felicitat.
Silvia Muñoz Picazo
LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA
Una explosió de sentiments …
“Sóc mare de dues nenes nascudes el 2007 i el 2010.
Per mi la maternitat ha estat una explosió de sentiments
i un volcà d’emocions que es tradueixen en rialles, plors,
somriures, crits, silencis i mirades plenes de tendresa i
complicitat. No m’ha canviat la vida sinó que he canviat
jo! Tot ha donat un tomb de 180º, la manera de veure i
d’entendre les coses i també la manera com em miro els
infants. Abans de ser mare sempre deia que jo feia por
als nens. Ara he entès que en realitat em feien por ells
a mi i que si són aquí és per donar-nos una gran lliçó de
vida. Gràcies a elles he començat un camí sense retorn.
La maternitat és pura gratitud: donar sense condicions,
sense esperar res a canvi.Ó
Gemma Ivern
Les flors boniques
Avui el meu fill, mentres estàvem al parc (parada
obligada després del cole) ha anat recollint tota
mena de floretes silvestres que ha anat trobant. Me
les donava i em deia: “té mama, flors boniques”. Jo
les anava aguantant un ratet a la mà, i al cap d’una
estona, quan ja em feien nosa, les he deixat damunt
del banc del parc.
Quan hem marxat, ell s’ha adonat que no portava les
flors i ha anat corrent al banc, les ha tornat agafar i
me les ha tornat a donar, tot innocent ell dient-me: “te
les havies descuidat”. Tot això m’ha fet reflexionar en
vàries coses. Els nens petits, tenen una innocència
innata, que a l’anar creixent, els pobres la perden
inevitablement.
Actuen de bona fe, sense cap rancúnia, ni pensament
negatiu… és a dir, ell cada dia, quan veu una flor me la
dóna tot i que podria pensar “ja no li dono cap flor més,
total després les deixarà al banc….)
I una altra cosa que m’encanta: mai no es donen per
vençuts, és a dir, tenen paciència i són insistents. M’he
sentit una mica culpable, perquè per exemple, a l’hora
de sopar jo no tinc tanta paciència com ell, i ja vaig amb
la idea de que no soparà res, que m’hauré d’esforçar
molt perquè es mengi dues cullerades, i tot això perquè
crec que sempre serà igual, he perdut l’esperança. Els
nens, mai perden l’esperança.
Hauríem de ser tots una miqueta més nens perquè el
món funcionés molt millor.
Eli Vera Guevara
Pàgina 7
 UN CONCURS

Un canvi ser espectadors a les sessions de teatre infantils...i

Veure la vida d’una altra manera, amb més alegria i
optimisme.
A part dels aspectes d’horari, feina i ocupacions, ara
relativitzo molt més la importància de les coses.
No m’imaginava el tindre tanta paciència.
Cristina Martí
mooooltes altres coses que, si no haguéssim sigut
pares, potser no hauríem fet mai (entre elles gaudir de
les activitats de Mas Pintat!)
Mireia Balcells, mare del Pau i el Roiger
i un altre nen a la panxeta.

Un abans i un ara Una aventura

Quan va néixer el Daniel, van néixer també un pare i
Abans de ser pares...
una mare. A la mateixa hora. Al mateix lloc. Nosaltres
Érem 2, vivíem en un pis espaiós, teníem un cotxe petit
encara no ho sabíem, però de seguida ens vam adonar
i un de gran, jo anava cada dia a nedar a les 7 del matí,
de què érem plens d’un amor nou, d’un sentiment
el meu home sortia cada tarda en bicicleta, els caps de
desconegut. Era l’amor incondicional i altruista del
setmana voltàvem per Catalunya, estàvem abonats al
qual havíem sentit parlar a tants i tants que havien
Fortuny, sopàvem fora tot sovint...
nascut abans que nosaltres. Ara érem família. Ara ens
adonàvem del canvi.
ara...
Som 4 i 1/3 (el Pau i el Roger van néixer a principis
De seguida el nostre entorn es va transformar: pitets,
del 2010 i al setembre n’esperen un altre), ja no ens
ninos, llibres de criança (on eren les meves novel·les?)...
sobra espai al pis (de fet amb l’habitació del que vindrà
un llit per tres, una taula per tres... i trastos per deu. I
perdrem l’habitació de la planxa però, total, no crec que
dins del nostre cap una veueta dient: un petit de tres
tinguem massa temps per planxar...), ara tenim dos
quilos ens ha canviat de dalt a baix, com pot ser?
cotxes grans (però els haurem de fusionar i fer-ne un
de supergran), a les 7 només queda mitja hora perquè
Suposo que tots els que ens decidim a formar una
es despertin els nens (i la major quantitat d’aigua junta
família tenim pensat què farem i com en arribar el
que veig és la de la banyera dels nens), les úniques
moment. Ara, mirant cap endarrere, veiem que no
rodes que infla el meu home són les del cotxet dels
podíem haver-ho previst més diferent. “Com és això,
nens (i també les canvia si punxem), ara el que voltem
que té gana abans de les tres hores?” “Qui diu que
és el tomb de ravals (del dret o del revés, tant és),
ha dormit com un bebé, vol dir que s’ha despertat cinc
som nosaltres que fem teatre de titelles als nens (i els
vegades en una nit?” “I ara per què no menja el plàtan
agrada...) , trobo boníssima una pizza congelada quan
amb galeta?”
els nens ja dormen com angelets...

Sort que l’ésser humà té molta capacitat d’adaptació,

Ens ha canviat la vida? Potser una mica, però hi ha
i en el moment en què som capaços d’acceptar que
coses en aquest canvi que no tenen preu: quan et
la realitat no coincideix amb allò que ens havíem
diuen mama/papa, una riallada, una abraçada, veure
imaginat, però que no per això és millor o pitjor,
com aprenen el que els vas ensenyant, veure com
comença de veritat l’aventura més meravellosa de la
s’emocionen fent cagar el tió, com t’entenen...
vida: tenir un fill.

No ens enganyem, el canvi no ens ha estat fàcil, ens

Cristina i Vicente, pares de Daniel (3 anys)
ha costat i a vegades encara ens costa segons què,
i del petit o petita que ve de camí (15 setmanes)
però l’acceptem de molt bon grat i esperem d’aquí uns
anyets poder anar tots 5 a nedar, sortir en bicicleta,

Pàgina 8
 LÕ ARBRE DELS DESITJOS...

Estem en un moment de crisi i necessitem mirar

una mica amb optimisme aquest món que ens
rodeja. Quina millor manera seria la de desitjar
alguna cosa que, si més no, igual és compleix

L’arbre dels desitjos ha estat ple de petits anhels

de tots els que han volgut tancar els ulls i escriure
allò que els faria més feliç.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 9

 EL CONTE “EL XIQUET I LA XIQUETA VIUEN LA FESTA”

El Xiquet i la Xiqueta UN CONTE QUE HEM ESCRIT PER A VOSALTRES

sobre dos personatges sempre presents
viuen la festa a la Festa Major de Reus... els coneixeu?

Aquesta és la història del Xiquet, un nen que viu a la Tombant per Reus van trobar els vestits perfectes. El
ciutat de Reus.
A Reus és molt típica la Tronada de Sant Pere, i ben
aviat arriba el gran dia.
El Xiquet tenia una germana que es deia Xiqueta, i a
ella, com a bona reusenca, l’entusiasmava la Tronada de
la Festa Major. Però a ell no li agradava: li feien por els
petards.
de la Xiqueta era un vestit de primavera, ple de flors i
colors, amb una cinta que li feia joc.
El Xiquet es va comprar uns pantalons i una armilla ben
bonics, d’un color molt especial. El Xiquet va pensar: “Si
la Xiqueta s’ha comprat una cinta jo em compraré una
barretina i una faixa de conjunt”.
Aquella mateixa tarda, el Xiquet i la Xiqueta es van
dirigir cap al centre de Reus. Anaven a la plaça del
Mercadal, perquè allí s’inicia la Tronada.

Ben a prop de la plaça el Xiquet estava molt trist. Tot

de sobte va aparèixer la Mulassa, que li va preguntar:

Llavors va arribar el gran dia. La Xiqueta de bon matí

ja no podia dormir més. Eren els nervis que tenia per
l’arribada de la Tronada.

La Xiqueta va dir:
- Escolta, noi, què et passa que estàs tan trist?”
- Xiquet, Xiquet, aixeca’t, que la mare ens ha dit que
ens hem de comprar un vestit nou per a aquesta El Xiquet li va contestar:
tarda.
- Ara comença la Tronada, i estic molt espantat.
El Xiquet, poc convençut, es va La Mulassa, en escoltar què era el que li passava a
llevar i se’n va anar amb aquell noi, va decidir agafar el Xiquet i la seva germana
la Xiqueta a comprar un i fer-los pujar a collibè. Allí se sentirien molt més
vestit. Però no podia segurs. Els dos germans no s’ho van pensar dos cops, i
ser qualsevol vestit, es van enfilar al llom de la Mulassa.
sinó que havia de ser
un vestit únic. En aquell moment, es va iniciar la baixada de Completes.

Pàgina 10
 EL CONTE “EL XIQUET I LA XIQUETA VIUEN LA FESTA”

El seguici festiu estava El Xiquet va tancar els ulls i es va agafar ben fort a
format en primer lloc la seva germana i als seus nous amics, els nanos.
pels nanos, els gegants
i la Mulassa amb el Alguna cosa havia canviat. Ara se sentia molt més segur,
Xiquet i la Xiqueta, i no li tremolaven les cames ni li suaven les mans, ni el
al seu darrere tots els cor li bategava tan fort com abans.
balls, sense descuidar
l’Àliga.
Al cap d’uns
Des d’aquella perspectiva el Xiquet podia veure tots els moments, la fla-
ciutadans de Reus: nens i nenes, pares i mares, avis, ma va recórrer
tiets... Tots ells estaven plens d’aquella màgia que només la reguera de
aquella festa donava a tota la població. pólvora i va fer
explotar trons i
El Xiquet va tenir un gran sentiment d’enveja, en veure mascles: pum!
que tothom estava content. En aquell moment es va
omplir de valentia, va baixar del llom de la Mulassa i es De seguida la plaça es va quedar de color blanc (era el
va posar a ballar amb els nanos una cançó molt especial: fum dels petards), i es van sentir uns grans aplaudiments.

Finalment, ho havia aconseguit. El Xiquet ja no tindria

Els nanos mengen trufes, mai més por per la Tronada de Sant Pere. L’havia vençut!
arròs i peix pudent,
no sé com s’ho arreglen, I sabeu una cosa? A partir d’aquell dia el Xiquet i la
aquesta pobra gent. Xiqueta formaven part del seguici dels nanos, i estaven
feliços de tenir una pila de nens i nenes que els voldrien
donar la mà i saludar-los cada vegada que sortissin per
Els nanos són uns dropos, les Festes de Reus!
no volen treballar,
i a casa de la vila I vet aquí que acaba aquesta història, que us hem
els volen despatxar. volgut contar i que de ben segur us ha agradat!

I tots els elements de la festa es van posar a cantar

i a ballar.

De sobte tothom va parar, i la música es va acabar.

Arribava l’hora.
Amb la plaça ja a les fosques, el senyor alcalde va
treure el cap pel balcó de l’Ajuntament i tot seguit
va treure el mocador blanc. Aquell era el senyal per
encendre la metxa.
Imatges cedides per:
Fundació curArte és l’autora del Projecte d’humanització
de totes les zones pediàtriques de l’Hospital Universitari
Sant Joan de Reus, amb il·lustracions realitzades per
FernandezCoca.com

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 11

 ESPAI DE JOC

Pàgina 12
 ESPAI DE JOC

 
 

   

   

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 13

 ESPAI FAMILIAR

 
 

Pàgina 14
 
 ESPAI NADÓ

   

   
 

   

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 15

 
 ESPAI TALLERS

 
 
 

Pàgina 16
 
 XERRADES I TALLERS

     
Créixer amb tú Eines per millorar la qualitat de vida familiar i dansateràpia

     

Massatge infantil Històries, contes i comunicació Psicomotricitat en família

   
 
Decoració de Nadal Primers auxilis per a nadons Dia Internacional de la infància

   
 

Disfresses per Carnestoltes Conte a la Biblioteca Risoteràpia

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 17

 XERRADES I TALLERS

   
 
Habilitats per controlar emocions Vella Quaresma Dansa del ventre

   

Taller de disfresses (pallapupas)  

Gimcana familiar esportiva Parc de Nadal

Fira del Vi Patge Reis Mags

   

Petit Casal d’estiu Gemma Lienas. Inauguració del curs 2010-2011

 

Pàgina 18
 L’ESPAI HISTÒRIC DE MAS PINTAT
Un dels racons amb encant de Mas Pintat es troba a la
planta baixa, on antigament es trobaven les dones de la
casa i xerraven llargues estones, on feien “safareig” del
que passava a la casa o arreu. Un espai de socialització
femenina.
UNA MICA D’HISTÒRIA DEL MAS PINTAT
El Mas Pintat era una runa molt intacta malgrat els anys
d’abandó. Havia governat un camp pla i fèrtil per això sovint
se l’anomenava Hort. Controlava l’aigua, tenia una bassa,
una mina i un pou, i l’accés, un camí antic, corredor des
del camí vell de Valls, li garantia la relació umbilical amb la
ciutat. Davant tenia la terra, l’horta i l’horitzó infinit, des de
les golfes es veia clarament lluir el mar.
El Mas Pintat era un edifici del segle divuit que havia renovat
i engrandit una construcció anterior, estructura i pintures en
són el testimoni. Contenien l’habitatge principal, a la primera
planta i el dels masovers i els magatzems a la baixa partida
per un entresòl que en feia doblar la superfície però produïa
espais de penúria extrema. Enderrocats els forjats més frà-
gils malmesos i reconstruïts els estants, l’administració de la
llar d’infants, els serveis i la ludoteca es disposen a la planta
LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA
Els rentadors del Mas han cobrat vida, sabons, ferrades, la
pala de rentar, la roba estesa, junt a la sínia, el pou i el propi
safareig.
Un recull de fotografies, i estris han entrat als rentadors per
mostrar-vos una mica d’història d’aquest Mas Pintat.
baixa, arran de terra, com la llar. La cuina ocupa l’interstici
entre el mas i el carrer al lloc de l’antiga bassa. El centre
d’atenció a la infància i a les famílies de l’Ajuntament de
Reus es situa a la planta principal i al sotacoberta. El mas
havia estat pintat per dins i per fora però ara de la pintu-
ra exterior en quedaven poques rastres, alguns tons ocres,
vermells i verds, encara poderosos explicaven, això si, que
aquest havia estat un tema important. Es va optar per repin-
tar-lo però d’una manera clarament moderna. Pere Folch hi
va proposar un seguit d’esferes o planetes que formen part
d’un joc continu del pati.
Una sala emblanquinada, malmesa, apunt d’enderrocar, ama-
gava un jardí de taronges a punt de collir. Es va trobar de
miracle, la seva aparició va confirmar el nom, Mas, Hort Pintat
i fou la recompensa. Ara amb famílies i infants que cada dia
entren i surten d’aquesta Masia, que fa uns anys, no ho ha-
guessin dit mai els veïns de la zona, que estaria tan transitada.
Pàgina 19
 INSCRIPCIONS DEL CASAL PETIT D’ESTIU CENTRE EDUCATIU

El proper 6 de juny s’inicia el període d’inscripcions al Casal Petit d’Estiu

de Mas Pintat. Espai de suport a les
famílies Mas Pintat
Aquest any com a novetat, l’horari serà el següent:
C/ de l’Abat Escarré,11
Custòdia matí: de 7.40 a 9.00 h
43204 Reus
Casal Petit: de 9.00 a 13.00 h
Custòdia migdia: de 13.00 a 14.15 h
Tel. 977 010 057
maspintat@reus.cat
Adreçat a infants d’1 a 3-4 anys i germans fins a 5 anys.
El casal obrirà el 4 de juliol fins al 2 de setembre. La inscripció serà
setmanal.
Redacció:

I A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE... Rosa Martí

Núria Núñez
Els espais de Mas Pintat tornaran el 3 d’octubre amb nous tallers que ja Mercè Moreno
estem pensant i programant...
Dolors Busquets
Amb un calendari d’activitats que seria el següent:
Montse Pelegrín
• Taller de Reflexologia podal en família
Aida Encina
• Taller de Psicomotricitat familiar
• Quins i com expliquem contes als nostres fills i filles
• Arriba el Nadal i Reis, quines joguines són les apropiades per a la canalla
• Fem un hortet al nostre balcó? COMUNICACIÓ 2011 GRUP SAGESSA

• Taller de cuina amb els petits de la casa

• Xerrada sobre eines per controlar les emocions dels nostres fills i filles
• I més...

Amb el dia internacional de les Famílies, 17 de maig, donem tret de sorti-

da al blog de Mas Pintat: http://maspintat.blogspot.com

Articles, webs d’interès, comentaris, sortides, publicacions... tot el que

fem a Mas Pintat, el que us interessa, amb la vostra opinió... ho trobareu
al nostre blog.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 20