PROVA D’ACCÉS 2011. MATEMÀTIQUES.

SOLUCIONS.
1. Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses. Expliqueu-ne el perquè.
a. és un nombre irracional
FALS. que és un nombre natural.
b. 3,261261.... és un nombre racional
CERT. Perquè es repeteix, és periòdic.
c.
FALS. Si a=1,
d.
CERT. Racionalitzant, dóna el mateix valor numèric.
2. Calculeu i, i si és possible, simplifiqueu les operacions següents:
a.
( ) ( ) (
2 x 3 x 2 − x + 5 − (2 x − 3)(2 x + 3) = 6 x 3 − 2 x 2 + 10 x − 4 x 2 + 6 x − 6 x − 9 )
= 6 x 3 − 2 x 2 + 10 x − 4 x 2 − 6 x + 6 x + 9 = 6 x 3 − 6 x 2 + 10 x + 9
b.
x+2 10 10 x + 20
· 2 = 3 =
5 x − 25 x + 4 x + 4 5 x + 20 x + 20 x − 25 x 2 − 100 x − 100
2

10 x + 20
= 3
5 x − 5 x 2 − 80 x − 100
Ara simplifiquem
10 x + 20 10( x + 2 ) 2
= =
5 x − 5 x − 80 x − 100 5( x − 5)( x + 2 )( x + 2 ) ( x − 5)( x + 2 )
3 2

3. Volem fer una imposició de 40 000€ en una entitat financera durant el temps que calgui per a obtenir
un capital acumular (capital més interessos) de 60 000€. Si ens ofereixen un 4% de rèdit anual,
calculeu el temps necessari per a obtenir aquest capital final:
a. Amb un interès simple (recordeu que )
Si 60 000€ és capital més interessos, els interessos obtinguts són:
60 000 – 40 000 = 20 000€.
Substituïm les dades que coneixem a la fórmula:
40000·4·t 2000000
20000 = ⇒ 2000000 = 160000t ⇒ t = = 12.5
100 160000
Per tant, són 12,5 anys.
b. Amb un interès compost (recordeu que )
Substituïm les dades a la fórmula:
n 60000 n
60000 = 40000(1 + 0,04 ) ⇒ = (1.04 ) ⇒ 1.5 = 1.04 n
40000
Cal aplicar logaritmes per fer baixar l’exponent:
log 1.5
log 1.5 = log 1.04 n ⇒ log 1.5 = n log 1.04 ⇒ n = = 10,34
log 1.04
Per tant, són 10,34 anys.
4. Donats els punts del pla i i els vectors i , calculeu:
a. El mòdul del vector
 r
v = (− 10)2 + 4 2 = 116 = 10,77
b. L’equació de la recta r que passa pel punt A i té la direcció del vector
Tenim el punt A i el vector, substituïm a la fórmula de l’equació contínua:
x − (− 1) y − 3 x +1 y − 3
= ⇒ =
− 10 4 − 10 4
c. L’equació de la recta s que passa pel punt B i té la direcció d’un vector perpendicular a .
Tenim el punt B i el vector és perpendicular, per tant canviem l’ordre i un signe, i
escrivim l’equació contínua:
x − 2 y − (− 4 ) x−2 y+4
= ⇒ =
2 5 2 5
d. La posició relativa de les rectes r i s calculades en els apartats b i c. Expliqueu raonadament la
resposta.
Per estudiar la posició relativa, cal resoldre el sistema, i per tant cal escriure les
equacions generals.
x +1 y − 3
r: = ⇒ 4 x + 4 = −10 y + 30 ⇒ 4 x + 10 y − 26 = 0
− 10 4
x−2 y+4
s: = ⇒ 5 x − 10 = 2 y + 8 ⇒ 5 x − 2 y − 18 = 0
2 5
Si dividim les expressions:
4 10
≠
5 −2
Per tant les dues rectes són secants, és a dir es tallen en un punt.
Podem raonar també que són perpendiculars, ja que el producte dels seus vectors
dóna 0.
5. Donada la funció, definida a trossos , resoleu les qüestions

següents.
a. Calculeu , i (imatges d’1,2 i 3)

b. Determineu el valor que ha de tenir m perquè f(x) sigui contínua en tot el seu domini.
Si ha de ser contínua, els límits lateral en x=1 han de coincidir:

lim (− x )
2
+ 4x − 3 = 0
x →1+

lim (2 x + m ) = 2 + m
x →1−

Per tant 2 + m = 0 i tenim que m = –2

c. Per a m=1, representeu gràficament la funció següent en el sistema de coordenades:

Sabem que quins són els punts de tall de la paràbola i el vèrtex, gràcies al primer
apartat, per tant, a partir de l’1 la podem dibuixar.
Per dibuixar per sota de 1, cal que fem una taula de valors, i considerem x=1, per
tant 2·1+1=3, i x=0 2·0+1=1.
 Tenim la taula de valors:
x y

1+ 0

2 1

3 0

1- 3

0 1

-3 -2 -1 0 1 2 3 4

d. Sobre la funció representada gràficament en l’apartat c, digueu quins són els extrems relatius
i els punts de discontinuïtat, i especifiqueu-ne el tipus de cadascun.
Té un màxim relatiu en x=2, i un mínim relatiu en x=1.
És discontínua de salt finit en x=1.
6. Donada la funció , calculeu:
a. (imatge d’1) i les funcions derivades i .
1 3
f (1) = (1) − (1)2 − 3(1) − 1 = −4
3 3
1
f ' ( x) = 3x 2 − 2 x − 3 = x 2 − 2 x − 3
3
f ' ' ( x) = 2 x − 2
b. L’equació de la recta tangent a la funció en el punt d’abscissa x=1.
Per escriure l’equació de la recta necessitem un punt, tenim x=1 i cal substituir a la
funció que és l’apartat a, per tant el punt és (1, –4).
També ens cal el vector, i sabem que el pendent és calcular f’(1), per tant de
l’apartat anterior: f’(1)=1–2–5= –6. És a dir que el vector és (1, –6).
L’equació de la recta és:
x − 1 y − (− 4 ) x−2 y+4
= ⇒ =
1 −6 1 −6
 c. Les abscisses dels extrems relatius de la funció
Per calcular els extrems, cal resoldre f’(x)=0.
2 ± 4 + 12 2 ± 4 3
x 2 − 2x − 3 = 0 ⇒ x = = =
2 2 −1
Per tant els possibles extrems són 3 i –1.

+  --
+
-1 3

Per tant x= –1 és un màxim i x=3 és un mínim

d. Els intervals de creixement i decreixement

Segons la taula anterior creix (–h, –1) U (3,+h) i decreix de ( –1,3)

7. Disposem de dues urnes: l’urna A conté cinc boles numerades de l’1 al 5 i l’urna B conté set boles
numerades de l’1 al 7.
a. Si escollim a l’atzar una bola de l’urna A, quina probabilitat hi ha que sigui un nombre parell?
N’hi ha 2 de 5 boles, per tant P(parell si A)= 2/5
b. Si escollim a l’atzar una bola de l’urna B, quin probabilitat hi ha que NO sigui un nombre
parell?
N’hi ha 4 de 7 boles senars, per tant P(senar si B)= 4/7

A continuació tirem enlaire una moneda equilibrada (quan caigui hi ha la mateixa probabilitat que
surti cara o que surti creu). Si surt cara escollim a l’atzar una bola de l’urna A i, si surt creu, n’escollim
una de l’urna B.

c. Quina probabilitat hi ha que surti una bola parell?

Cara A Parell 2/5
½
A Imparell 3/5

Creu B Parell 3/7

½
B Imparell 4/7

Per tant la probabilitat de parell

d. Si sabem que la bola obtinguda és de nombre parell, quina probabilitat hi ha que hagi sortit
de l’urna A?