L’AVENC D’EN VIUMALA, per J. Puic 1 OLIVERES. Hayent tingut noticia de que ’l CLus MonTanyenc se proposaya visitar i estudiar el magnific avenc d’Ancosa, com en efecte feu en 11 d’Agost de 1907 i en aquest metex volum se detalla, varem oferirnos al diligent espeledlec Mossén Faura a acompanyarlos en dita esploracié, posant al servei dels estudiosos la conexensa que té d'una encontrada ‘1 qui hi ha nascut, i, al ensemps, oferintlos indicar un altre pou natural, que ‘s podia visitar en la metexa escursid. Aquest avenc es ’anomenat d’En Viumala, esplorat aleshores, resul- tant cl qui ax escriu encarregat de ressenyarla, per formar part ja des d’aquell memorable dia del estimat Crus que s*ha empres dins Catalunya una profitosa tasca espeleolégica. L’avenc d’En Viumala disfruta en total'encontrada d’un detestable renom, considerantlo més de quatre com una boca infernal, ab comunicacié més 0 menys directa ab els caus ont els dimonis complexen Hur trist ofici de butxins d’ani- mes. De les Hegendes qu’al avenc se referexen n’esmenta- rem sols tres, ja que pera citarles totes caldrfa un Mibre molt més yoluminds que ‘I present Anuari. Segons els vells, en una diada assenyalada ia les dotze de la nit en punt sc senten des de la boca grans planys sobre- naturals, atribuits ales animes del soldats francesos qu’hi forent tirats (horrible represalia del poble!) durant les gue- Extret de Sota Terra 190966 “Club Montanyenc rres napoledniques i que segurament no pogueren assolir la gloria del cel. Sila darrera part de la Hegenda no es certa, al- tres casos per l'estil la fan molt versemblant. Pera donar idea de la magnitut de las cayernes a que I’a- venc dona accés, se sol dir qu’una cabra ab una esquella al coll hi caigué, essent trovada al cap de dos mesos a Cape- lades, que n’es a sis hores lluny. Ademés, sembla qu’un pagés molt ardit i brau, precursor sens dubte dels actuals espeledlecs, volgué, anys enrera, arri- var al fons del pou, fentshi arriar pels companys; mes de- sisti de son propésit, quan ja era molt endins, per que va sentir forta remor d’una corrent d’aigua acompanyada de la cridadiga de desconegudes besties, i, no creguentse obligat a passar més avant ab la demostracié de son valor, va de- manar que ’! pouessin altre cop a tota pressa, ja que tenia por de morirhi. Si propésits cientifics de major importancia no guiessin als espeledlecs cataldns, la destruccié de legendes tan absur- des i fantasioses com aquéstes ja seria sulicient premi de llurs trayalls i penalitats. E] metex dia en que ’s practica’l descens al avene d'An- cosa, no va ser possible esplorar el d’En Viumala, tant pel poc temps que queda com per veures obligats molts com- panys a separarse de nosaltres a fi d’atendre a Ilurs ocupa= cions; axis es que, mentres els uns se ‘nanayen a pernoctar a Pontons, nosaltres, ab Mossén Faura i dos altres com- panys, ens dirigfem a fer nit a La Llacuna, poble sols unaSota Terra - 1907 67 Seccis vertical, Dibux de Ecaacrmment? Sy, Llongueres.68 Club Montanyene hora Ilunya d’Ancosa, ab el propésit d’escandallar l’endema el nou avenc a fi de tenir idea precisa del material necessari pera una esploracié completa. No anant proveits d’aparells poderosos d’iluminacid, ens fou impossible apreciar eczactament la magnitut i im- portancia de la cavitat, qu’es horizontal primer, formant cova de dificil accés i, al cap d'avall d’ella, obre la seva boca Vavenc. Transmeses aquestes vagues impresions als consocis del club, queda acordada en principi una escursié de recone— xement. . Tingué loc el 15 de Setembre de 1907, aprofitant tro- varse Mossén Faura a Igualada després d’haver esplorat Vimportant estacié prehistérica de les coves del Balg de les Roquetes, terme de Carme, qu’ell metex ressenya en el pre- sent volum. En Joseph Colomines, d’Igualada, ens acompanya ga- lantment ab sa tartana (i constin aqui nostres mercés al sim- patic jove ia son oncle del metex nom) fins a Munia, casal situat acatorze kilometres de dita vila, en direccié al SSE. de Miralles, evitant axis el cami de La Llacuna, perillés pera ls carruatges. s Desde Munia, dexant el poblat a l’esquerra ila carretera de Vilafranca a la dreta, continuarem nostra via cap al avene seguint el cami de Font Cuitora i després un caminet que s‘enfila i arriva fins a la boca del pou, situada a 615 ms. so- bre ‘I nivell del mar. : Descansarem un moment abans d’entrar a la negra gola que s’obria prop nostre, esplaiant la vista per l’immens pa- norama i recordant la teorfa de Mn. Faura pera esplicar la formacié del avenc d’Ancosa. A Ponent s’ovira la ratila de l’estensa i hermosa plana del metex nom i,’l caminet que l’atravessa arran de La Llacuna fins a la boca del pou. Pro-70 Club Montanyenc varem d’imaginar els limits del Eocénic i lo molt que s’es- tengué endins de Catalunya ’] mar en el perfode Lutecia. Endinzantnos en la cova que precedex al verdader avenc, se feu patent tot seguit el poc resultat que de l’esploracié se podia treure, per les grans dificultats qu’oposava a cada mo- ment el rocam enrevessat que l’omple casi tot; seguirem entafurantnos, no obstant, ajudats pels fanals d’acetild i re- cordant aquells anys d’infantesa en que desertavem el colegi pera anar a tirar pedres al ayenc, escarni puerila les mudes divinitats del loc...! Passades dues petites coves, ye una baxa galeria llarga dé cinc metres, formada per grans roques d’escassa estabi- litat, amenagant a cada moment estimbarse; en direccié a NNO. continta en forma d’esquerda, qual fi es impossible distingir malgrat la poderosa llum de Ja lanterna. El sostre el formen les roques qu’hem dit abans, més grandioses que mai i, si es possible, encare en més precari equilibri. Inten- tdrem trovar comunicacié directa ab l’esterior, resultant no havernhi de cap mena. Per tot arreu les més feréstegues tenebres omplien les cavitats dexades pel rocam i, com al sostre i pels costats, a nostres peus s’endinzayen en cl silenci,i la quictut propries de la misteriosa estada. L’avenc, del que no ’s podia capir la magnitut, semblava tentarnos ab laseva incalculable fon- daria, volguent engolirnos.... Lasituacié, en fi, era inquie— tant... prou pera fer posar pell de gallina a qualsevol. Mancaya apreciar la fondaria del avenc. Ab grans penes i travalls varem practicar cl sondatge; ligarem, pera fer de plomada, una gran pedrota a un cordill i ’s queda tan en~ cletxada al cap d’avall de l’esquerda, que cosia molt arren- _ carla, Dona Ja fondaria de 33 metres, als que shan d’afegir els G que ‘ns separaven de la superfici Des de dintre costava de ferse carrec de la formacid deSota Terra ~ 1907 ™ la cavitat, per estar les pedres que l’omplen en indiscripti- ble confusid; perd en sent a fora, no ’ns costa de trovar una larga serie d'escletxes i forats que, sens endinzarse gaire, seguien la direccié de la cova al ensemps que s’anava reba- xant el nivell del terreny, que correspon al Trias superior o Keuper. Deduirem de tots els indicis que la formacié es ente-— rament local, no haventhi contribuit pera res les sinclinals i anticlinals de l'encontrada, a les que, precisament, resulta quasi completament perpendicular la recta d’orientacié de Vesquerda. Un dels factors de la formacié espeleoldgica des- crita pot ser la veina font Cuitora, d'un doll d’aigua bastant important i de gran valor sanités, fentne consum publica La Llacuna. No poguent travallar ab llibertat, creguérem una verda- dera imprudencia confiar nostres vides a les insegures lo- ses, intentant un descens al avenc, i axis abandonarem aquesta esploracié, consolaninos ab la quasi seguretat de que, donada la configuracié especial del avenc i sa probable poca amplada, serfen escasses o del tot nules les noticies d'interés que s’hi poguessin recullir.