ENTREVISTA: Com era l’ alimentació fa 70 anys?

Entrevistadora: Ana Aragonés Peidro

Entrevistat: Antonio Peidro Nácher ( Durant l’ entrevista l’ anomenarem A.P.)

Ací us presente una entrevista que li he fet al meu avi, Antonio Peidro Nácher. Va néixer el
30 de gener de 1930 a la ciutat d’ Alcoi. L’ època que he tractat és fa setanta anys, sobre l’ any
1941, quan ell tenia 12 anys. El tema sobre el que li he preguntat és com era l’ alimentació a
aquella època. Evidentment, no he inclòs a aquesta entrevista tots els detalls i anècdotes amb els
que ell ha respost ja que sinó açò seria interminable. De totes maneres, espere que us resulte un
relat interessant.

He de dir que durant l’ entrevista el meu avi ha dit paraules i expressions que si es traduïren
al valencià perdrien tot el seu sentit i, a més, que crec que és curiós mantindre-les, per això les
he escrit amb lletra cursiva, com les paraules que designen llocs i necessiten una explicació.

SOBRE EL TIPUS D’ ALIMENTACIÓ I LA DIETA

JO.- Quin tipus d’ alimentació menjaves?

A.P.- Menjàvem moltes llegums. Tots els dies hi havia llentilles, fesols o arròs per a
dinar.

JO.- Què menjàveu abans que ara no?

A.P.- Abans menjàvem un pa que es deia de serrín*. Era un pa que es feia de farina d’
un panís especial. Aquesta farina no lligava, és a dir, no es pastava amb la massa,
pel que el pa es trencava fàcilment. També menjàvem pa de centeno**, que
estava roïn i era d’ un color obscur.

JO.- Quantes vegades menjàveu carn? I peix?

A.P.-Unes dues vegades per setmana cada cosa.

JO.- Hi havia quantitat suficient de menjar?

A.P.- Sí, però es menjava molt malament. Me’n recorde que els pobres anàvem, amb
una cartilla de racionament, a una caserna de soldats que hui ja no està, i que
estava al costat del pont del Viaducte. Es deia l’ Economato***. Allí anàvem tots
els dies i quan presentàvem la cartilla ens donaven un poc de menjar.

JO.- Hi havia menjar brossa? (pizzes, hamburgueses...)

A.P.- Ni pensar-ho! Per aquell temps no coneixíem tot això.

CONSUM

JO.-S’ aprofitaven més els menjars? Per què?

A.P.- A ma casa no es llençava res que es puguera menjar al fem perquè com que no
podíem pagar el menjar i n’ hi havia molt poquet, l’ havíem d’ aprofitar del tot.

JO.- Menjàveu el que volíeu o el que tocava?

A.P.-Menjàvem el que ens posaven al plat. La cosa no estava com per a desaprofitar el
menjar.
________________________________________________
* en valencià, serradures
** en valencià, sègol
*** en valencià, Economat
JO.- Si no menjàveu el que tocava què passava?
A.P.- Es que sempre es menjàvem el que ens posaren davant, ens agradara o no. Mai
rebutjàvem el menjar.

MENJARS ESPECIALS

JO.- Menjàveu alguna cosa especial els diumenges? I al Nadal ? I a Pasqua?

A.P.- Sí. Els diumenges tocava olla completa (amb pilota, creïlla, carn i verdures)
A Nadal menjàvem olla també.

(En eixe moment intervé la meua àvia, que ens diu:)

A ma casa, per Pasqua menjàvem faves tendres si n’hi havia.

JO.- On compràveu el menjar?

A.P.- Alcoi era xicotet i no tenia mercat, no era com Alacant i València. Per això, es plantaven
tendes tots els dies. A la Bandeja*es posaven les tendes de verdura i fruita, i a la Plaça de
Dins **les de carn i peix.

JO.- Menjàveu menjar preparat?

A.P.-No existia per aquella època.

JO.- Quants plats menjàveu al dia?

A.P.- Esmorzar, dinar, berenar i sopar. Per a esmorzar menjàvem un tros de pa (quan n’hi havia)
i una taronja del país, que mai faltava. Per a dinar i sopar, llentilles en arròs, i per a berenar, la
meua àvia em donava deu cèntims i jo em comprava un pessic de pa i una onza**** de
xocolata.

JO.-Qui cuinava? Per què? I ara?

A.P.- Cuinava la mare perquè`mon pare no sabia cuinar. Ara cuina la meua dona.

D’ ALTRES

JO.- Hi havia ofertes?

A.P.- No eren ofertes, però jo me’n recorde que els pobres s’ esperàvem a hora de dinar per a
comprar el peix de les parades, que era quan ja no estava fresc i els peixaters volien
vendre’l encara que els pagaren poc, perquè sinó l’ havíen de tirar. Tingues en compte que
no hi havia neveres .

____________________________________________________________
** La Bandeja: plaça de l’ ajuntament d’ Alcoi
*** Plaça de dins: plaça molt propera a la Plaça d’ Espanya.

RECEPTA: ORELLETES (dolç típic de la ciutat d’ Alcoi)

UTENSILIS: un bol, una cullera per a remenar, corró de pastar, paella, paper de cuina.
INGREDIENTS: un ou, aiguardent, oli, farina, sucre en pols.

Primerament cal trencar l’ ou i abocar-lo al bol. Omplim mitja closca de l’ ou amb aiguardent
i l’ aboquem al bol. Fem el mateix amb mitja closca d’ oli. A continuació aboquem farina fins
que la massa estiga mitjanament consistent. Després, remenem el contingut del bol i en fem
unes boletes xicotetes, com si foren pilotes de ping-pong. Cada boleta l’ hem d’ aplanar amb un
corró de pastar fins fer una làmina tan fina que transparent. Una vegada complet el procés amb
totes les boletes, posem les làmines a la paella (si no caben totes juntes les posarem per torns),
on estarà l’ oli a temperatura molt elevada. Seguidament fregirem les coquetes fins que estiguen
daurades, les traiem de la paella i les posem a sobre d’ un paper de cuina, que absorbirà l’ oli
restant de les coquetes. Per últim, aboquem sucre en pols a sobre de les coquetes. Quan es gelen
se les podem menjar.

CONCLOEM: COM ERA L’ ALIMENTACIÓ FA 70 ANYS?

Crec que el que podem concloure d’ aquesta entrevista és que a l’ època dels nostres pares i
avis el menjar es respectava molt més que no ara. Abans, el menjar era escàs i s’ aprofitava
molt: tothom es menjava el que tenia al plat i mai no es llençaven els aliments sobrants. Era una
època molt pobra i els aliments eren difícil d’ aconseguir.

Ara, els temps han canviat: trobem una varietat excessiva d’ aliments precongelats, envasats i
pràcticament industrials al nostre entorn, el que està fent que perdem la tradicional dieta
mediterrània. Augmenta cada cop més el número de gent que rebutja aquesta dieta característica
de les nostres terres i prefereix alimentar-se de pizzes, kebabs i hamburgueses.

Ens hem d’ abstenir a menjar aquest tipus de menjar? És clar que no, però amb certa
moderació. Hem d’ aprofitar els aliments sans que trobem fàcilment als nostres mercats:
verdures, fruites, hortalisses, oli d’ oliva...Uns aliments que cada cop estan present en la vida
quotidiana dels joves.