‘Anuar de Edueacis des les Baleers, 2008 U'adaptacio dels infants i les seves families a les escoleies de Menorca Viceng Arnaiz Sancholacdimensi6 afectiva dels fa lupa-el procés dadapiacioen ‘la primera escolas 2 tranisicié dels infants al segon cicie _dleducaci6 infaniil amis unes esiratégies prou.innovadores que-corquen evita. el. sofriment innacessari dele menuts i de les seves families RESUMEN : : a ee = Meharca @ ha ido configurando como Uh temioris en ef qlie la eduucacién infantil cuenta 2 con una tradicion pedegogica sdlida y peculiar en la que destacan la cooperécién entre ensefantes J. progenitores asi como el cuidado de. la dimension afectiva de jos pequefios: En este arliculo Se expone como-se desairolla él-proceso: de adaptacion en Ja-primera: escolarizacion y corrio se planiiica la trensicion_de tas nifas y los nifias al segundo ciclo, de edticacion infantil con unde estrategias novedosas. que buscan como evitar el sutrimiento innecesario de los menores-y de sus familiares. 1. ENCARREC | JUSTIFICACIO Em van encarregar que exposi alguna activital, dimensié o materials que sigui significatiu de les escoletes de Menorca. No sé si encarrec té a veure amb él significat que levolucié de les escoletes de Menorca han tengut com a paradigma el que molts tertitoris de estat, encara, només desitgen. No és casual que cada any rebem Ia visita de coblectius interessats @ ocumentar-se de la realitat emergida a la nostra ila thi solen interessar per factors polltcs i administratius: com ha estat possible assolir el grau dimplicacid de les administracions i com es manté. Perd també | sobretot els interessa conéixer el model pedagogic desenvolupat que sense ser brillant és forga sdlid, que combina la serenor de laustoritat amb la creatvitat que es genera en equip sobretot, fa créixer innovacions que s6n cercades per publicacions especialitzades. Tanmateix 6s possible que encarrec pretengui un testimoni pedagdgic del que succeeix a la nostra lla en aquesta instituclé. L’enodrrec no anava acompanyat de cap directriu. Mai és facil tlar, tanmateix des del primer moment vaig tenir clar que posaria de relleu qualsevol de les dimensions i actvitats en qué s'evidencia una estreta cooperacié entre les families i els ensenyants porque aquesta relacié és un dels trets dafinitoris de la primera escola a Menorca, aAnuat de 1Educact da les Iles Balears. 2008 Tant é3 aixi que és molt alt el:percentatge de families amb infants molt menuts que Participen en grups, dinamiques formatives, activitats culturals en les quals estan inclosos els infants menors de 3 anys. Podriem estar parlant de 500 600 families que cada any tenen una participacié directe d'un total de quasi cinc mil nuclis amb criatures menors de 3 anys, Si un eix que ha de presidir V'eleccié de qué exposar ha de ser la implicacié familiar, Valtre ha de ser la dimensié alectiva que esdevingué des del bon comengament un argument estructurador del fer diari, Les practiques pedagdgiques aqui fetes han generat models i documentacié publicada que possiblement supera el centenar Garticles i infinitats de demandes de xerrades. Ara, si ajuntam la dimensié afectiva i la implicacié de les families, ens trobam abocais a triar parlar det procés d'adaptacié a 'escoleta que a Menorca té unes caracteristiques ben peculiars a moles centres i que estat objecte diinterés evident per part de malts coleciius forans. 2, EL PROCES D'ADAPTAGIO A L'ESCOLETA Tothom que ha participat a l'escolaritzacié de criatures menudes sap que el procés es complex i sovint dolords, Complex perqué tes criatures menudss i les coves families exigeixen un alt grau de Personalitzaci6 de tots els processos donada la. fragllitat personal dels implicats i, tanmateix, quan parlam diescolaritzacié estam patiant do normalitzacio, institucionalitzacié en una o eltra mesura i pet tant de sometiment molt primerene a la vida de grup d’iguals. Dolorés perqué pot fer trontollar les estnuctutes de vincle que s'acaben d'establir entre ols fills | els progenitors quan el menut encara no disposa de mecanismes simbdlics autbnoms per entendre qué succeeix i a la intimitat de l'adult, generalment la mare, es desenvolupa un greu confliclo entre les exigSncies de participacio del mon economic i el seu desig de mantenir-se més temps amarant de temps la crianga del fil Sovint el procés d'adaptacié genera externament una @poca de tristor en els infants i Progenitors, fins i tot sovint apareixen en aquests dies alguna petita malaltia les quals Sospitosament ens solen acompanyar en les crisis emocionals (trastomns respiratoris i digestius). També les mares (els pares semblen afectar-se menys) per la seva part entren sovint en cadenes d’ansietat i patiment. Bolwby va explicar com es genera el procés de vincle i sobretot va justificar el dol, la pardua de vincle, com lorigen de molia patologia de les relacions i de les relacions atectives. El treballs de John Bolwby feren que la comunitat internacional inclogués el vinele com una necessitat basica dels subjectes menuts entrant en la mateia consideracié que l'aliment ila higiene. Aixi que la gent que tenim responsabilitats en el disseny i la gestié pedagdgica de les. escoletes hem de fer front a la paradoxa que d'una banda afirma els centres educatius, com a eines utils a la sociabllitzacié i a la vegada poden ser font de trastorns relacionals i afectius,‘Anuar de Educacio de es les Balears, 2008 I tot es cou, es decideix, en el procés d'adaptacié com a moment que es poden crear fractures de vincle que generaran dificultats innecessaries tant en els progenitors com en la criatura. També, of model proposat d'adaptacid en cada cas defineix la concepcio que es tenen de les necessitats afectives ide com salisfer-les. Per agé tots plegats, fa anys, ens vam afanyar a dissenyar una estratagia que permetés Tacos a la separacié de l'infant com una conquesta de Infant | no com l'acceptacié amb més o menys resignacié d'una distancia imposada. Aixi & com va néixer el model d'adaptacié que és present a bona part de les escoleles, de illa i que la gent de fora enomena 'adaptacié de la ratila. 2.1. En sintesi: QUINA ES LA PROPOSTA D’ADAPTACIO Habitualment al que es fela, i es fa a molts centres de Estat, era detxar la crialura amb la nova mestra després d'una estona explicanti les preteses bonances de la nova situacié, | ag que es tracta de criatures d'un o dos anys i, per tant, sense llenguatge encara suficient per entendre i explicar vivancies. De vegades, s'intentava apaivagar aquesta violencia de separacié amb un primer dia en qu2 els pares o mares podien quedar-se am el menut. Situacid que ben poc alleugeria el sofriment que havia de venir perqué el que és viscut com amenaga no és tant el desconeixement de Tespai com Tabandé per part dels progenitors en mans d'un nou adult desconagut El plor desesperat, trist i persistent durant 3 0 4 setmanes era viscut com un preu normal fins que s‘acostumen. Tanmateix és clarament sofriment innecessar | arriscat des de qualsevol analisi documenta La proposta que vam generar suposava, pel contrari, el convenciment que la oriatura sana és venguda per la curiositat i el seu impuls a ampliar el seu territori de relacions | coneixements: si oferim a les criatures una siuacié en la qual no senti que se Tempeny a allunyar-se sera ella mateixa qui prendra la iniciativa. Calla respectar el seu ritme i els seus espais. Calia també garantir que els pares i mares viurien la iniciativa de la separacié per part del seu fil com una mostra de le confianga dipositada en els progenitors per la fortalesa ifiabilitat dels vincles. Des del moment de la inscripcié i matricula se'ts explica com sera lestratagia. En conoret, sels explica que hauran d'assistir a escola entre 6 i 10 dies i que quedaran ‘asseguts a una zona de la olasse reservada per a ells. Se'ls recomana que venguin e! pare 0 la mare, perd també pot fer aquest acompanyament alguns dels avis o avies, germans... 0 qualsevol altre adult que sigui conegut per linfant i inspiri seguretat.‘Anvarl de TEauoacé dees ties Salears. 2006 | si al comengament calla invertir esforcos perqu’ ho entenguessin avui dia s6n moltes les families que ja ho coneixen per informacié arribade d'amics o altres familiars i fins i tol s6n moltes les que es reserven dies de vacances per poder atendre aquesta funcid. No eal dir que sén mimats tots els processos informatius pel que fa a les caracteristiques de la dinamica institucional del centre, es fan entrevistes prévies a lescolaritzacié amb totes | cada una de les families per tal de conéixer amb detall les caracteristiques, necessitats i interessos dels infants aixi com poder dialogar amb els ares i mates respecte a les seves inquietuds i dubtes. 2.2. Com s’organitza el grup El primer que cal destacar s6n els espais de aula. Cal que hi hagi una zona on s'ubiquen els familiers que han portat els infants a Tescola i on es mantindran tota |'estona. Es reduida just a !'espai necessari per estar-hi asseguts, mirant que sigui molt propera a la porta d'aceés a Taula, definida visuaiment amb una railla de color a terra que sol estar feta amb una cinta adhesiva de color. Els familiars tenen, ja ho sabeu, la consigna de no traspasser la linia cap a la resta de Tespai de la classe. Els infants sempre poden anar i venir entre els seus familiars i la resia despal. A la resta de la classe es procura organitzar el mobillri de manera que no suposi cap mena de barrera en cap sentit i permeli la maxima facilitat i claredat en la circulacié.Aixi mateix, la transparéncia per facilitar observacié del que hi succeslx, suggeraix als infants temorencs que en aquell espai tot és clar, que no hi ha res. Els materials | possibilitats d'accié s'han d’ajustar lagicament a les caracteristiques dels infants, assegurant que les propostes sén prou senzilos d'tis i a la vegada proa atractives. Per exemple, cal evitar materials que puguin generar conflictes, com per exemple tenir tun sol cotxe perqué faciiment quan el tengui un infant els altres també sentiran el desig de jugar-hi. Si només n’hi ha un, qui no el té se sent excios amb només dues opcions: viure la frustracié que suposa en aquest sent la vida de grup quan encara no en coneix ‘a riquesa o entrar en contlicte generant, possibloment, una imatge sncara més negativa de la convivancia Aix{ matelx, els materials deixats a Tabast seu no han de suposar la necessitat d'ajuda adulta pel seu Us perqué possiblement encara no estan disposats a rebrela de la mestra ni tampoc tenen faciltats per rebre-la dels familiars. Convé que la mestra estigui ubicada de forma estable a un espal i amb una actitud de disponiblitat corporal, millor asseguda baixa i relaxament emocional. Si esta relativement quieta no genera el sentiment d'amenaga als infants que de moment no en volen saber res i a la vegada qui vulgui relacionar-se sap on trobar-la. Per no haver-se de desplagar convé que tingui a rabast seu alguns materials que puguin ser-lic'utiitat com a mediadors relacionals amb els infants més predisposats a‘Anuar de fEaueacié dels lias Blears, 2008 acostar-s'hi aixi com aigua, mocadors... {tot alld que tengui a veure amb les necessitats, basiques que es puguin generar en aquesta estona. Qué so! succeir en un primer moment Els infants més agosarats sén els que de bon comencament tresquen per tot 'espal i assagen la desooberta dels objectes i joguines. Uns ho fan deciaits per ratractiu algun objecie, altres semblen empesos a circular per tots els espals. Els més temorenos passaran un, dos o més dies arrecerats @ prop del seu adult de referencia. Mirant, mirant i mirant... intentant aprofitar laccié dels altres com a experiéncia propia. Si algun altre adultes dirigaix a elis llavors s'amaguen | abracan fort a quiels déna seguretat. Whi ha molts que van combinant una i altra estratagia en funcié del que els sembla que s'esdevé 0 segons ol quo passa pel seu imaginari en cada moment. Les anades i vingudes dels infants entre els espais de aula i el que esta reservat a les families sén frequents. | ben prest saben que no els 4s permas traginar joguines més ella de la linia al sector famifies. Davant aquesta limitacié alguns opten per seure just al costat de la linia i jugar ben encarais als acompanyants.Allres, per allunyar-se esionetes ben curtes.També, n’hi ha que senaillament aiurant de tant en tant el joc aixequen el cap per comprovar que els seus adults de referéncia continuen alla i estan pendents ells per si pot ser necessari refugiar-se. Els adults de referencia, freqiientment pares 0 mares, solen estar sempre atents de Finfant vivint amb joia qualsevol incursié del menut cap als espais que els sén novells, Perd també viuen amb alegria els gestos de retom perqué senten que aquesta demanda és un reconeixement al seu rol parenteral | una demostracié del vincle que els uneix. Les explicacions que els han pogut donar els mestres s6n decisives en aquest sentit. Aquests adulls solen seguir amb la mirada les exploracions del menut i aquesta mirada Constitueix una ampliacio del territori de seguretat que ells representen. La seva mirada i sobretot el seu estat relaxat s6n indicadors clars pels menuts que fat esta controlat, Que no hi ha cap amenaga que els pugui sorprendre, que estan a gust i que se senten complaguis per les noves relacions que comencen a sorgir. La mestra mentrestant resta disponible i organitzadora de! conjunt de la situacié. Per als infants és un adult que apareix amable i disponible, en un espai més o manco estable (mente estigui alla qui vulgui acostar-se sap a on aner i qui no hi vulgui tractes sap a on no acostar-se). Sempre he cregut que era important que no fes intents evidents de seduccié dels infanis perqué en aquests més segurs se senten si pensen que sén ells que controlen els titmes, els espais i les iniciatives. Els infants quan arriben a aquesta primera experiencia ja porten acumulets diversitat de situacions en la qual ols adults han tingut role diferents. Es important que no tenguin @rguments per asimilar la mestra en aquells altres adults que ja deuen conéixer que a7Intenten segresia-los a la forga 0 amb lintercanvi de joguines. El menut és qui ha poder prendre la iniciativa d'acostament i permanencia en les relacions amb la mestra. Ho fara si sap que la mestra esta disponible perd que no és més gran el desig en la mestra que en ell matelx. Mentre la mesira s'evidencia com adult que organitza, sequritza... el conjunt de la situacio. Le mestra conversa amb els adults, des del seu lloc estant i, aixi, s'evidencia com la resta d'adulis la respecten j valoren. La mestra és qui reconeix amb paraules | amb gestos él que els infants fan. Qui a la llarga no voldra ser acollt i protegit per adult que tothom respecte i escolta? Perqué el seu domini no s'exercelx amb Violéncia ni amenaca siné amb serenor i amorosia vers tothom. 2. 3. Quan dura? Els procés té diverses fases i potser les més importants tenen a veure’ amb com es prepara els pares i les mares per viure amb tranquihlitat | intelligéncia Titinerari de ladaptaci. Quan parlem de les primeres passes en el procés d'incorporacié de 'intant escola els ritmes individuals s6n, esta clar, molt diversos, Tanmateix poden assenyalar-se algunes generalita Primers dies Solem proposar als famillars que aoudelxin devers una hora cada dia. Calculam, els diem, que ho hauran de fer la primera quinzena, Aiguns fan una acceptacié immediata de la nova situacié i es mostren des dal primer moment auténoms en les seves exploracions | molt actius i segurs en les rélacions Noves, incloses los de la nova mestraTanmateix necessiten uns dies la mirada acompanyant dels seus adults. Sense aquesta, molts perden la seguretat i actuen sentint-se amenagats, mostrant-se com si estiguessin en risc i amb mostres de desconfianca Altres es mantenen uns dies refugiats en la zona dels adults o molt propers a ells. En aquesta dinamica sovint inicien relacions amb els allres pares i mares que, de fet, ‘suposen ja una passa en la direccié que pretenem provocar. Tanmateix, no passen gaire dies que comencen a distanciar-se algunes passes incitats pel que passa al voltant seu i sedults pol plaer que observen en els infants que juguen més allunyats. element decisori és facceptacié de les relacions amb la mesira. Quan l'accepten com a interlocutora dels seus jacs, accepten les soves ajudes davant les petites dificullals 0 com cdmplice de les seves emocions... llavors lescola deixa de ser un entorn amenagant, No sol passar mai més de 4 0 5 dies fins que acd passa. Alguns en triguen 7 0 8. Només més de 10 (dues setmanes) quan hi ha algun factor que dificulta com passa ami els injants i families en les quals hi ha hagut periodes cThospitaliizacid en qué infant stha pogut sentir mattractat pels adults nous, o quan hi ha hagut dols mal resolts com es déna de vegades en algunas histories de separacions,‘Anuatl de Eauoacio de les les Baleers, 2008 En aquestes circumstancies, el procés de preséncia dels familiars s'ha allargat més enllé de la primera quinzena anunciada. Tanmateix, llavors, la preséncia dels adults de referéncia la proposam en altres espais: que l'adult pugui estar-se, per exemple, 2 secretaria. L'infant pot comprovar la seva proximitat sempre que ho requerelxi, adult pot ccupar-se d'altres qllestions com lectura i, a la vegada, ja suposa una primera i progressive separacié més enlla de la referéncia visual. Primera sortida de Vadult de la classe Tornant als processos habituals... un cop un parell de dies Tinfant ha acceptat espontiniament la mestra en les seves relacions, sigui per boure aigua o per complicitats de jocs... llavors es quan es proposa al familiar que surti de la classe, anunciant-ho a T'infant i deixant algun objecte personal a la cadira per tal que infant tingui Fevidancia que l'adult no se mha anat de! fot Aquesta sortida sora sempre molt curta (5 minuts el primer dia) i sera justificada davant Vintant («vaig al cotxe a buscar el libres, evaig a comprar pa»...). Es possible que infant plori o es mosti inquiet. Perd res t8 a veure amb els plors de por i angoixa quan es abandonat a les mans d'una persona que ell no ha acceptat mai.També l'infant a vegades es nega a queder amb el pare a casa quan la mare surt i no pet agd parlem dangoixa. Hiha una bona diferéncia del plor de contrarietat 0 disgust, al plor d’angoixa 0 temenga. Lintant ja queda Passats els primers dies de separacions curtes que normalment sén al final de la primera quinzena c'escolaritzacié és quan proposam als progenitors que ja deixin a Vinfant en arribar a escola sense quedarse ells més estona del que és un acomiadament normal, sense presses i seguint alguns rituals (penjar la bossa al lloc, acostar-se a la mesira | fer alguna salutacié | comengar a incorporar-se a algun grup 0 espai de joc) 2.4, Par qué els adults de referéncia dels infanis no han de trescar per tot l'espai? Gertament és bo que una primera vegada, potser el «dla de portes obertes», abans de comencar lescalaritzacié el pare i les mares caminin amb linfant per tota la classe 1 imirin ecnjuntament tots els materials. ‘Tanmateix, el periode d'adaptacié més que la capacitat de vida activa i relaxada en uns nous espais suposa l'acceptacié de la vida en aquests espais sense la companyia dels adults i sobretot fer-ho sense sentiment d'amenaga ni perdua. Per agd, ol procés d'adaptacié ha de facilitar 'accés amorés i en la mesura del possible autoregulat a la capacitat de viure en la distancia dels progenitors en un espai investit de sequretat per aquests. Sense lexperiéncia d'acompanyament en aguesta ocupacié progressiva i segura dels espais i relacions desconegudes, les noves situacions s6n viscudes no com una conquesta sin com una pérdua,Anuar de FEdusacié de lee lls Blears, 2006 Tenir els adults en un espai del que sap que no es mouran permet saber quin és el port de refugi la talaia des d’on anticipar exploracions. Son molt pocs els infants que tenint els seus progenitors fixos a un lloc no intenten per compte seu allunyar-se i explorar. En aquests suposit, sol ser adult qui cerca estratégies per mantenir l'infant a prop | que no es distancit seguint ol seu neguit explorader. Per qué no aprofitar aquesta dinamica que tots hem observat en circumstancies espontanies. ‘Al contrari: quan és l'adult qui pretén desprendre’s de Vinfant aquest s'aferra a ell en un mecanisme defensiu prou descrit per tost els investigadors de Mafeccié i les seves manifestacions. 2.5. Qué s’aconsegueix (On és la bondat de la proposta que acabam de deseriure? El lectors ja 'hauran percebut: Infant compta amb la possibilitat d’operativitzar la seva propia estratégia per observar, explorar i assajar l'accés al nou territori i a les noves relacions disposant «d'una base segura» No és forcat a la separacié i abandé dels progenitors fins que ell no disposa de yeferents que li asseguren qua no s'enfronta a cap amenaca perqué aquestes noves relacions ja compten amb referents experiencials positius. En Timaginari de Tinfant no quedar cap poljada que pugui relacionar tescolaritzacié amb significats d'aband6.. ici de El que és clarament observable és que els plors disminueixen molt i molt a més de no tenir el signes de ser resuliat d'angoixa Tots sabem que Yaprenentatge és possible quan hi ha un compromis emocional acceptat amb els significats de lentorn on es produelx. Per apd, per exemple, els infants immigrants precisen sentirse ben acollts per poder-co interessar en l'eprenentatge. En aquest mateix sentit, l'nfant menut precisa identificar el centre i les relacions que Shi produeixen com a resultat d'una relacié acceptada i segura. 3. ELS CANVIS DE CENTRE A L'ESCOLARITZAR-SE AL PARVULARI Sia primera escolaritzacié va ser curada no podiem ignorar les dificultats que es poden presentar en canviar de centre als Ires anys. Cal recordar que a Menorca el 80% dels infants van a escoleta i, per tant, quan comencen el parvulari (P-2) practicament tots ja vénen d'un centre anterior. Per ago, cap al 2000, es va fer la proposta a la Delegacié Territorial de la Conselleria d'Educacié @ Menorca de constituir un grup de treball amb lobjectiu de definir un Protocol per facilitar la transicié dels infants dols centres de primer cicle al de segon cicle diinfantil.‘Anvari de TEcucacio doles lee Salears. 2008, La Comissié estigué formada per ensenyants de tota I' manera tota leducaci6 infantil de Milla, la que representaven d'alguna Tothom deu saber que un protocol és un conjunt de procediments i rulines acordats per actuar respecte a una situacié. | vam decidir elaborar un protocol pel canvi de centre en educacié infantil perqué quan ls infants als tres anys canvien de centre no solen toni prou eines per entendre i manipular tots els processos necessaris par deixar uns vincles i construir-ne uns altres. | perqu’ les families sovint senten els seus infants molt fragils en aquest procés i perqué dun bon abordatge d'aquesta primeres relacions amb la nova escola segurament se’n derivara una bona cooperacié entre l'escola i la familia Dialtra banda, les mestres | els mestres saben que una adaptacié ben fata exigeix una preparacié que implica aspectes molts diversos i comenga abans que els infants comencin escola. La intencié del protacol era faciltar servit de base per arribar a acords per zones 3.1. Eines que poden servir a les mestres Varn cercar algunes estratégies que servissin a les metres per fer-se una idea ben clara de quina és la historia del grup que sli arriba» | aix{ tenir referéncies precises que Ii permetin ajustar els plantejaments educatius i recursos per fer-se entendre més ‘acilment pels infants que fins ara no la coneixien Possibilitats proposades 1. Dossier de la historia del grup: Objectiu: que la mestra conegui i pugui emprar els referents de la histéria el grup quo téal davant, Contingut: + Quins rituals d’ordre feien al grup anterior + Temes estudiats + Cangoner, per poder comengar el curs emprant les cangons ja conegudes * Quin nom han tengut com a grup + Simbols que utiitzaven | amb els quals els infants se senten identificats + Petits animals que han tingutpuguin disposer d'eines per teixir i destelxir vincles afectius sdlids en el marc escolar i perqué puguin entendre el procés de canvi de centre. Possibiltats 1. Durant el 2 darrers mesos del curs anterior: + En el cas que el 30% vagi després a un matefx centre: parlarem de la possibiltat de visitar escola on aniran | aixi candixer els espais i els materials i siguin rebuts pels alumnes i/o els mestres; « També assenyalarem la possibilitat que la mostra que els ha de tenir els visiti a escoleta i els expliqui un conte 2. Totes les escoletes disposen d’élbum de fotos de les diferents escoles on han d'anar els infants d'aquell grup (incloent fotos despais, persones, etc.) 3. «Fer la maleta» com una opelé d’acomladament de l'escoleta perque quan marxem dun lloo per anar a viure a un alire preparem l'equipatge. Hi ha avui dia alguna escoleta que proposa als fillets que facin la maleta. Que qué hi posen? Van elaborant records de 'escoleta (casset de cangons, fotos del grup...) | tamioé hi posen algun regal per als que els han de rebre 4, Passats un parell de mesos algunes mestres amb qui han estat el darter ours @ Vescoleta els visiten a l'escola nova. Aprofiten per evocar ef que han viscut plegats a partir de fotos, amb cangons, contes... coneix i valora les novetats. CONCLUSIONS Menorca és prou petita perqué el que es fa a un cap sigul conegut i valorat a Valtre cap.Agd ha fet que s‘escampessin las propostes amb facilitat. Menorca també &s prou gran perqué hi hagi civersitat de situacions I de ritmes. Per agd ol que he explicat no és uniforme ni universal Tanmateix és del tot cert que ning no gosa dir amb seguretai que el plor de lintant és normal els primers dies, Sobretot el teixit educatiu d'aquestes edats sha amarat didees, estratégios i competencies professionals per cercar un procés en el qual el sofriment innecessari és evitat Crec que bona part de la capacitat de cooperacié entre les families | escola arrela en aquestes primeres passes pergué les families descobreixen en els ensenyants la voluntat d'adantacié i escolta a les seves neculiaritats,| les ensenyants gaudelxen de veure que la seva competéncia professional és Feconeguda pels progenitors en evitar la por dels menuts i la seva propia culpa en deixar-los tan entrisits, Viceng Araiz Sancho Psicdleg arnaiz@cop.es Equip ¢'Atenci6 Primerenca de Menorca Membre del Consell de Direccié de Guix d'infantil