Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
2011 16979
Preàmbul Preámbulo
El Pla Especial enfront del Risc Sísmic a la Comunitat Valenciana El Plan Especial frente al Riesgo Sísmico en la Comunitat Valencia-
ha estat elaborat seguint les pautes marcades en la Norma Bàsica de na ha sido elaborado siguiendo las pautas marcadas en la Norma Básica
Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 407/1992, de 24 d’abril, en de Protección Civil, aprobada por el Real Decreto 407/1992, de 24 de
la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant del Risc abril, la Directriz Básica de Planificación de Protección Civil ante el
Sísmic, aprovada mitjançant Acord del Consell de Ministres de 7 d’abril Riesgo Sísmico, aprobada mediante Acuerdo del Consejo de Ministros
de 1995, i publicada mitjançant Resolució de 5 de maig de 1995, de de 7 de abril de 1995 y publicada mediante Resolución de 5 de mayo de
la Secretaria d’Estat d’Interior, que estableix el contingut a què han 1995, de la Secretaria de Estado de Interior, que establece el contenido
d’ajustar-se els plans especials que elaboren les comunitats autònomes; al que deben ajustarse los Planes Especiales que elaboren las Comuni-
així com en la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de dades Autónomas, así como la Ley 13/2010, de 23 de noviembre, de la
Protecció Civil i Gestió d’Emergències. Generalitat, de Protección Civil y Gestión de Emergencias.
Per tot això, de conformitat amb el que estableixen els articles 31 Por todo ello, de conformidad con lo establecido en los artículos 31
i 33 de la Llei del Consell, havent estat informat favorablement el 15 y 33 de la Ley del Consell, habiendo sido informado favorablemente
de desembre de 2010 pel Ple de la Comissió de Protecció Civil de la el 15 de diciembre de 2010 por el Pleno de la Comisión de Protección
Comunitat Valenciana, a proposta del conseller de Governació, con- Civil de la Comunitat Valenciana, a propuesta del conseller de Gober-
forme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, nación, conforme con el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat
i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 29 d’abril Valenciana, y previa deliberación del Consell, en la reunión del día 29
de 2011, de abril de 2011,
DECRETE DECRETO
Article únic. Aprovació del Pla Especial enfront del Risc Sísmic a la Artículo único. Aprobación del Plan Especial frente al Riesgo Sísmico
Comunitat Valenciana en la Comunitat Valenciana
S’aprova el Pla Especial enfront del Risc Sísmic a la Comunitat Se aprueba el Plan Especial frente al Riesgo Sísmico en la Comuni-
Valenciana, que s’incorpora com a annex del present decret. tat Valenciana, que se incorpora como anexo del presente decreto.
Única. Comissió Nacional de Protecció Civil Única. Comisión Nacional de Protección Civil
El Pla Especial enfront del Risc Sísmic a la Comunitat Valenciana El Plan Especial frente al Riesgo Sísmico en la Comunitat Valen-
es remetrà, per a la seua homologació, a la Comissió Nacional de Pro- ciana se remitirá, para su homologación, a la Comisión Nacional de
tecció Civil, de conformitat amb el que estableix l’article 11 de la Llei Protección Civil, de conformidad con lo establecido en el artículo 11 de
2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil. la Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre Protección Civil.
� Annex
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Implantació�i�manteniment:�
�
En�aquest�apartat�es�descriuen�les�diferents�fases�que�es�duen�a�terme�per�a�efectuar�la�
implantació�i�el�manteniment�de�l�operativitat�del�Pla.�
�
Annexos:�
�
En�els�annexos�es�faciliten�el�llistat�de�municipis�amb�risc,�els�consells�a�la�població�i�el�
catàleg�de�mitjans�i�recursos�específics�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 16983
Volum I
Fonaments
�
Sumari:
�
1.� INTRODUCCIÓ�
�
2.� OBJECTE�I�ÀMBIT�TERRITORIAL�
2.1.� Objecte�
2.2.� Àmbit�
�
3.� MARCO�LEGAL�I�COMPETENCIAL�
3.1.� Marc��egal�
3.2.� Marc��ompetencial�
�
4.� ELS�PLANS�D�ACTUACIÓ�D�ÀMBIT�LOCAL�
4.1.� Concepte�
4.2.� Funcions�
�
5.� DEFINICIONS�
�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 16984
1. INTRODUCCIÓ.
�
Els� terratrèmols� són� un� dels� fenòmens� naturals� amb� major� capacitat� per� a� produir�
conseqüències� catastròfiques� sobre� extenses� àrees� del� territori� sotmeses� a� aquest� risc,�
podent�donar�lloc�a�copiosos�danys�en�edificacions,�infraestructures�i�altres�béns�materials,�
interrompre� greument� el� funcionament� de� servicis� essencials� i� ocasionar� nombroses�
víctimes�entre�la�població�afectada.�
�
La� Comunitat� Valenciana� està� situada� en� una� àrea� d�activitat� sísmica� de� relativa�
importància�i,�en�el�passat,�determinades�zones�se�n�han�vist�afectades�per�terratrèmols�de�
considerable�magnitud,�com�el�terratrèmol�de�Torrevella�(Baix�Segura)�que�el�21�de�març�
de�1829�va�causar�389�morts,�375�ferits�i�va�destruir�més�de�5.000�habitatges�
�
�Si�bé�la�construcció�realitzada�en�els�últims�anys,�d�acord�amb�el�que�preveu�la�normativa�
sismoresistent� (Reial� Decret� 997/2002,� pel� qual� s�aprova� la� Norma� de� construcció�
sismoresistent:� part� general� i� edificació� NCSR�02),� suposa� una� eina� fonamental� per� a� la�
prevenció� dels� possibles�danys� ocasionats� per� aquests�fenòmens;�alhora� resulta�necessari�
preveure,� mitjançant� la� corresponent� planificació,� l�organització� dels� recursos,� materials�i�
humans,�que�pogueren�ser�requerits�per�a�l�assistència�i�protecció�a�la�població,�en�el�cas�
que�ocorreguera�una�catàstrofe�de�tal�naturalesa�a�la�Comunitat�
�
A�fi�d�aconseguir�la�màxima�eficàcia�possible�en�les�actuacions�a�realitzar�al�voltant�de�la�
idea� d�un� moviment� sísmic,� resulta� necessari� que� l�estructura� de� planificació� als� distints�
nivells�(Pla�Estatal,�Pla�de�Comunitat�Autònoma�i�Plans�d�Actuació�Municipal),�es�conceba�
com�un�sistema�en�què�els�diferents�plans�queden�perfectament�coordinats�entre�si�i�siguen�
susceptibles� d�integració,� orgànicament� i� funcionalment,� per� a� fer� front� a� aquelles�
situacions�que�ho�requerisquen.�
�
La�gravetat�dels�danys�que�un�terratrèmol�destructiu�pot�ocasionar�en�extenses�àrees�del�
territori� i� la� possibilitat� que� els� recursos� i� servicis� d�intervenció,� ubicats� a� les� zones�
afectades,� perden� part� de� la� seua� capacitat� operativa,� fa� que,� en� tals� casos,� l�eficiència� de�
les� actuacions� d�emergència� depenga,� en� gran� manera,� d�una� ràpida� aportació� d�ajuda�
exterior.�
�
Per� a� això� resulta� indispensable� que� s’hi� prevegen� els� mecanismes� adequats� perquè� la�
integració�adés�al�ludida�puga�efectuar�se�amb�el�major�automatisme�possible�i�que,�per�a�
les�tasques�de�màxima�urgència,�puguen�mobilitzar�se�els�mitjans�apropiats,�encara�abans�
que�l�articulació�dels�diferents�plans�haja�pogut�quedar�plenament�consolidada.�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 16985
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 16986
� L�adopció� de� mesures� per� a� la� valoració� de� danys� i� posteriors� rehabilitació� dels�
habitatges,� mitjançant� el� desenrunament� i� l�avaluació� tècnica� dels� danys�
estructurals.�
� L�adopció� de� mesures� per� a� la� rehabilitació� de� les� infraestructures� i� els� servicis�
d�abastiment�d�aigua,�energia�i�comunicacions.�
� En�general,�tota�acció�tendent�a�la�normalització�de�la�vida�ciutadana.�
�
�
2.2. Àmbit.
�
L�àmbit�d�aplicació�del�pla�serà�la�totalitat�del�territori�de�la�Comunitat.�
�
La�perillositat�sísmica�és�màxima�a�la�província�d�Alacant,�mitjana�en�la�de�València�i�de�
poca� rellevància� en� la� de� Castelló.� El� pla� engloba� el� territori� de� tots� els� municipis� de� la�
Comunitat,� ja� que� tots� ells� poden� veure�s’hi� involucrats,� o� bé� com� a� àrees� d�actuació�
afectades� per� un� terratrèmol,� o� bé� com� a� zones� subministradores� de� recursos� materials� i�
humans�necessaris�per�a�atendre�l�emergència.�
�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 16987
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 16988
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 16989
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 16990
4.2. Funcions.
�
Les�funcions�bàsiques�dels�plans�d�Actuació�Municipal�són�les�següents:�
�
� Concretar� l�estructura� organitzativa� i� funcional� per� a� la� intervenció� en�
emergències�per�terratrèmols�ocorreguts�al�seu�territori.�
� Preveure�els�sistemes�d�articulació�amb�el�Pla�Especial�enfront�del�Risc�Sísmic�a�la�
Comunitat�Valenciana.�
� Precisar�la�zonificació�del�territori�en�funció�del�risc�sísmic,�delimitar�àrees�segons�
possibles� requeriments� d�intervenció,� i� localitzar� la� infraestructura�utilitzable,� en�
suport�de�les�actuacions�d�emergència,�davant�supòsits�de�terratrèmols.�
� Especificar�procediments�d�informació�a�la�població.�
� Catalogar�els�mitjans�i�recursos�específics�a�disposició�de�les�actuacions�previstes.�
�
�
4.3. Contingut mínim del PAM.
�
1.� INTRODUCCIÓ�
�
2.� ANÀLISI�DEL�RISC�
2.1.� DESCRIPCIÓ�DEL�TERME�MUNICIPAL�
2.2.� ANÀLISI�DEL�RISC�
�
3.� ESTRUCTURA�I�ORGANITZACIÓ�DEL�PLA�
3.1.� Esquema�organitzatiu�
3.2.� CECOPAL�
3.3.� El�director�del�Pla�
3.4.� El�Comitè�Assessor�
3.5.� El�Gabinet�d�Informació�
3.6.� El�Centre�de�Comunicacions�
3.7.� El�CCE�Provincial�
3.8.� El�Lloc�de�Comandament�Avançat�
3.9.� Les�Unitats�Bàsiques�d�Intervenció�
�
4.� OPERATIVITAT�
4.1.� Notificació�
4.2.� Classificació�d�emergències:�fases�d�emergència�i�tornada�a�la�normalitat�
4.3.� Procediment�d�actuació�
�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 16991
5.� IMPLANTACIÓ�I�MANTENIMENT�DE�L�OPERATIVITAT�
5.1.� Implantació�
5.2.� Manteniment�de�l�operativitat�
�
ANNEXOS�
�
I.� Mapes�de�riscos.�
II.� Directori�
III.� Catàleg�de�mitjans�i�recursos�
IV.� Consells�a�la�població�davant�el�risc�sísmic�
�
Els� apartats� 2.1,� 3,� 5,� annex� II� i� III� s�incorporen� al� sumari� del� PAM� a� fi� de� dotar� el�
document� d�un� contingut� global;� no� obstant� això,� quan� el� municipi� dispose� de� Pla�
Territorial�Municipal�(PTM),�no�caldrà�desenvolupar�aquests�apartats.�
�
La� Conselleria� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i� gestió� d�emergències� elaborarà�
una� Guia� per� a� la� redacció� dels� plans� d�Actuació� Municipal� enfront� del� risc� sísmic,� que�
desplegarà�de�forma�més�exhaustiva�el�contingut�del�PAM�indicat�en�aquest�apartat.�
�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 16992
5. DEFINICIONS.
�
Aquest� glossari� de� termes� sísmics� és� el� reflectit� en� l�annex� III� de� la� Directriu� Bàsica� de�
Planificació�de�Protecció�Civil�davant�el�Risc�Sísmic.�
�
� ACCELERACIÓ� SÍSMICA:� Acceleració�del� moviment� del� terreny� produïda� per�
les�ones�sísmiques�generades�per�un�terratrèmol.�
� CARTOGRAFIA�OFICIAL:�La�realitzada�amb�subjecció�a�les�prescripcions�de�la�
Llei� 7/1986,� d�Ordenació� de� la� Cartografia,� per� les� administracions� públiques� o�
sota�el�seu�control.�
� COORDENADES�HIPOCENTRALS:�Són�les�coordenades�del�focus�sísmic.�Estan�
formades�per�les�coordenades�epicentrals�i�la�profunditat�focal.�
� ELEMENTS� EN� RISC:� Població,� edificacions,� obres� d�enginyeria� civil,� activitats�
econòmiques�i�servicis�públics�que�es�troben�en�perill�en�una�àrea�determinada.�
� EPICENTRE:�Projecció�de�l�hipocentre�sobre�la�superfície�terrestre.�
� HIPOCENTRE:�Punt�on�es�produeix�el�terratrèmol.�
� INTENSITAT� SÍSMICA:� Número� escalat� que� indica� els� danys� o� efectes� d�un�
terratrèmol� en� un� lloc� determinat� sobre� les� persones,� estructures� i� material�
terrestre.�L�escala�utilitzada�a�Europa�i�l�oficial�d�Espanya�és�l�EMS,�amb�graus�de�
l’I�al�XII.�
� ISOSISTES:�Línia�que�uneix�punts�de�la�mateixa�intensitat�sísmica.�
� MAGNITUD:�Quantificació�de�l�energia�alliberada�per�un�terratrèmol�basada�en�
la� mesura� instrumental� de� l�amplitud� de� les� ones� sísmiques.� Hi� ha� diferents�
escales� depenent� del� tipus� d�ona� mesurada.� La� més� utilitzada� és� l�escala� de�
Ritchter.�
� MÈTODE�DETERMINISTA:�Mètode�de�càlcul�de�la�perillositat�sísmica�basat�en�
la�hipòtesi�que�la�sismicitat�futura�serà�igual�que�l�ocorreguda�en�el�passat.�
� MÈTODE� PROBABILISTA:� Mètode� de� càlcul� de� la� perillositat�sísmica� basat� en�
el�fet�que,�coneguda�la�sismicitat�passada,�es�poden�establir�les�lleis�estadístiques�
que�defineixen�els�fenòmens�sísmics�d�una�zona.�
� MÈTODE� ZONIFICAT:� Mètode� de� càlcul� de� la� perillositat� sísmica� basat� en� el�
que� es� consideren� les� fonts� sismogenètiques,� és� a� dir,� zones� de� característiques�
sismotectòniques�comunes.�
� MOBILITZACIÓ:�Conjunt�d�operacions�i�tasques�per�a�la�posada�en�activitat�de�
mitjans,�recursos�o�servicis�que�hagen�d�intervenir�en�emergències.�
� PERILLOSITAT� SÍSMICA:� Probabilitat,� en� termes� no� sempre� estrictament�
matemàtics,� que� en� un� interval� de� temps� i� com� a� conseqüència�de� la� sismicitat� i�
del�mitjà�de�propagació�de�les�ones�sísmiques,�se�supere�en�determinada�zona�un�
valor�del�paràmetre��a�,�que�ens�mesura�el�moviment�del�sòl.�
� PERÍODE�DE�RETORN:�És�la�inversa�de�la�probabilitat�anual.�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 16993
� PROFUNDITAT�FOCAL:�Profunditat�a�què�s�origina�un�terratrèmol.�
� RÈPLIQUES:� Terratrèmols� que� segueixen� el� terratrèmol� principal� d�una� zona� i�
lligats�genèticament�amb�ell.�
� RISC� SÍSMIC:� Nombre� esperat� de� vides� perdudes,� persones� ferides,� danys� a� la�
propietat�i�alteració�de�l�activitat�econòmica�a�causa�de�la�idea�de�terratrèmols.�
� VULNERABILITAT� SÍSMICA:� És� el� grau� de� pèrdua� d�un� element� en� risc,�
expressat� en� una� escala� de� 0� (sense� danys)� a� 1� (pèrdua� total),� que� resulta� de�
l�ocurrència�d�un�terratrèmol�d�una�magnitud�determinada.�
�
�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 16994
Document II
Anàlisi del Risc
�
Sumari:
�
1.� INTRODUCCIÓ�
�
2.� ESTUDI�DE�PERILLOSITAT�SÍSMICA�
2.1.� Objectius�de�l�Estudi�de�Perillositat.�
2.2.� Línies�de�treball.�
2.3.� Anàlisi�de�dades�sísmiques.�
2.4.� Sismicitat�a�la�Comunitat�Valenciana.�
2.5.� Marc�geològic�i�sismotectònic.�
2.6.� Perillositat�sísmica�a�la�Comunitat�Valenciana.�
�
3.� ESTUDI�DE�VULNERABILITAT�SÍSMICA.�
3.1.� Avaluació�de�la�Vulnerabilitat�Sísmica�dels�edificis�d�habitatges.�
3.2.� Estimació�dels�danys�en�edificis�d’habitatges.�
3.3.� Estimació�de�danys�a�la�població.�
3.4.� Estimació� dels� danys� en� edificis� d�importància� especial:� hospitals� i� parcs� de�
bombers.�
3.5.� Estimació�de�danys�en�línies�vitals.�
3.6.� Catàleg�d�elements�en�risc�
�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 16995
1. INTRODUCCIÓ
�
La� Diputació� Provincial� d�Alacant� i� la� Universitat� d�Alacant� van� subscriure,� a� l�abril� de�
1984,� un� “Conveni� Marc� de� Col�laboració� Cultural� i� Assistència� Mútua”,� dins� del� qual,� al�
setembre�de�1993,�va�ser�inclòs�un�“Protocol�Addicional�orientat�a�l�Estudi,�Detecció�i�Control�
de� la� Sismicitat� en� l�Àrea� Provincial� d�Alacant”,� que� ha� permès� desenvolupar,� entre� altres�
projectes� d�interès,� la� implantació� de� la� xarxa� sísmica� provincial,� dependent� de� la�
Universitat.�El�protocol�esmentat�segueix�en�vigor�en�l�actualitat.�
�
En� 1998,� la� Conselleria� de� Presidència,� en� aqueix� moment� competent� en� matèria� de�
protecció� civil,� va� establir� un� Protocol� de� Col�laboració� amb� la� Diputació� Provincial�
d�Alacant� per� a� la� realització� d�un� estudi� de� “Anàlisi� de� Perillositat� Sísmica� en� àrees� on� són�
previsibles�sismes�d�intensitat�igual�o�superior�a�VI�MSK,�per�a�períodes�de�retorn�de�500�anys,�a�la�
Comunitat� Valenciana”,� que� seria� encarregat� a� la� Universitat� d�Alacant� dins� de� conveni�
marc� amb� la� Diputació.� Aquest� estudi� es� va� desenvolupar� entre� 1999� i� 2001,� i� va� donar�
com�resultat�una�detallada�memòria�i�una�sèrie�de�37�nous�mapes,�a�escala�1:50.000,�sobre�
perillositat�sísmica,�que�comprenien��la�totalitat�de�la�província�d�Alacant�i�la�meitat�sud�de�
València.� L’estudi� adés� esmentat,� una� vegada� actualitzat� i� completat� adequadament,� ha�
servit� de� base� per� a� la� confecció� d�estudis� posteriors� sobre� la� perillositat� sísmica� a� la�
Comunitat�Valenciana,�i�en�concret�per�a�l�estudi�de�risc�inclòs�en�aquest�Pla�Especial.�
�
L�any� 2010,� la� Conselleria� de� Governació,� organisme� competent� en� matèria� de� protecció�
civil,�va�contractar�amb�la�Universitat�d�Alacant,�a�través�de�les�Departaments�de�Ciències�
de�la�Terra�i�Medi�Ambient,�d�Ecologia,�i�la�Unitat�de�Sismologia,�l�elaboració�de�l�Estudi�
de� perillositat� sísmica� de� la� Comunitat� Valenciana,� les� principals� conclusions� i� resultats�
del�qual�es�resumeixen�en�l�apartat�2�d�aquest�document.�
�
D�altra� banda,� tal� com� estableix� la� Directriu� Bàsica� de� Planificació� de� Protecció� Civil�
davant�el�Risc�Sísmic,�els�plans�especials�que�elaboren�les�comunitats�autònomes,�a�més�de�
l�Estudi� de� Perillositat� adés� citat,� hauran� de� contemplar� una� anàlisi� de� la� vulnerabilitat�
sísmica.�
�
Per� aquest� motiu,� l�any� 2010� la� Conselleria� de� Governació� va� contractar,� amb� l�Institut�
Valencià�de�l�Edificació,�l�elaboració�de�l�Estudi�de�Vulnerabilitat�Sísmica�de�la�Comunitat�
Valenciana,�les�principals�conclusions�i�resultats�del�qual�s�aporten�en�l�apartat�3�d�aquest�
document.�
�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 16996
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 16997
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 16998
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 16999
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17000
Època antiga
Aquesta� època� es� caracteritza� pe� fet� que� els�
terratrèmols� ocorreguts� tenien� una� dubtosa�
localització.� Els� primers� terratrèmols� dels�
quals� es� té� constància� són� els� que� van�
ocórrer�en�els�segles�IV�i�III�a.C.,�esdevinguts�
a� l�est� peninsular,� als� quals� no� ha� sigut�
possible� assignar� una� intensitat.� Pertanyen�
també� a� aquesta� època� els� terratrèmols�
d�Oriola� de� 1048� i� el� d�Ontinyent� de� 1258,�
ambdós�d�intensitat�VIII.�
�
Època histórica
�
Aquesta� època� comprèn� des� del� terratrèmol�
de�Tavernes�en�1396�fins�al�començament�de�
l�època� instrumental� en� 1911.� En� aquesta�
època� és� on� es� troba� la� major� quantitat�
d�informació� macrosísmica.� És� per� tant� en�
aquesta� època� quan� s�han� produït� els�
terratrèmols� més� enèrgics;� no� obstant� això,�
és�la�que�posseeix�major�incertesa�en�la�determinació�dels�paràmetres�sísmics.�
�
Els�terratrèmols�d�aquesta�època�poden�catalogar�se�en�cinc�agrupacions:�
�
A1.� Vera�–�Almanzora�
A2.� Lorca�–�Múrcia�
A3.� Torrevella�
A4.� Alcoi�
A5.� Xàtiva�–�Gandia�
�
�
A1.� Vera���Almanzora:�El�terratrèmol�més�significatiu�és�l�esdevingut�l�any�1518�amb�una�
intensitat� de� grau� VIII� �que� va� produir� 150� morts�� i� destruir� gran� part� de� la� ciutat.�
Anteriorment�en�el�1406�va�ocórrer�un�altre�terratrèmol�devastador,�el�qual�va�col�lapsar�la�
mesquita� i� del� qual� tenim� prou� documentació� per� a� assignar�li� intensitat.� En� aquesta,�
també�va�ocórrer�una�sèrie�sísmica�al�juny�de�1863,�que�en�va�produir�dos�d�intensitat�VII�i�
es�va�estendre�fins�a�finals�de�setembre�amb�gran�alarma�entre�la�població�de�la�zona.�
�
A2.� Lorca� �� Múrcia:� del� primer� terratrèmol� del� qual� es� té� documentació� històrica� en�
aquesta� zona� és� l�ocorregut� el� 3� de� febrer� de� 1579� d�intensitat� VII.� A� l�agost� de� 1674� va�
ocórrer�una�sèrie�sísmica�amb�un�terratrèmol�principal�de�grau�VIII,�l�únic,�que�se�sàpia�en�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17001
el�qual�es�van�produir�desenes�de�morts.�En�els�anys�1743,�1746,�1751,1756,�1818,�1855,1883,�
1908,�també�es�van�manifestar�diverses�sèries�sísmiques�els�terratrèmols�principals�de�les�
quals�van�ser�de�grau�VI�i�VII.�L�última�sèrie�sísmica�registrada,�en�aquesta�època�i�zona,�
va�ser�l�any�1911.�
�
Aquesta� sèrie� va� ser� registrada� per� les� estacions� sísmiques� espanyoles,� emplaçades� als�
observatoris�de�la�Cartoixa,�Ebre�i�Toledo.�
�
A3.� Torrevella:�aquest�és�l�agrupament�més�energètic�i�de�major�activitat�sísmica�de�tota�
la�Comunitat.�Hi�destaquen:�
�
� Els� terratrèmols� d�Oriola� 1482� i� 1484:� El� primer� d�ells� va� tenir� una� intensitat� de�
grau�VIII�i�el�de�1484�una�intensitat�de�grau�IX.�
� El� terratrèmol� de� Torrevella� de� 1829:� Es� tracta� d�un� conjunt� de� terratrèmols� que�
van� ocórrer� entre� els� anys� 1828� i� 1830,� el� major� esdeveniment� dels� quals� va�
ocórrer� el� 20� de� març� de� 1829,� que� representen� el� succés� sísmic� més� destructiu�
succeït�a�la�Comunitat�Valenciana�d�intensitat�IX�X.�Es�van�registrar�centenars�de�
rèpliques,� alguna� d�elles� de� gran� intensitat,� com� la� del� 18� d�abril� del� mateix� any�
(Intensitat�VII).�
�
Aquest� agrupament� va� registrar� durant� aquesta� època,� un� esdeveniment� d�IX�X� que� junt�
amb� el� terratrèmol� de� Queralbs� ocorregut� el� 02/02/1428,� són� els� de� major� intensitat�
registrats� a� la� Península� Ibèrica.� En� aquest� agrupament� també� van� succeir� quatre�
esdeveniments�d�intensitat�VIII�i�set�de�VIII.�
�
A4.� Alcoi:� En� aquesta� � zona� s�han� registrat� nombrosos� � terratrèmols� durant� aquesta�
època,� cal� destacar� pel� seu� alt� nivell� energètic� els� terratrèmols� d�Alcoi� de� 1620� i� 1644.� Es�
tracta�de�sèries�sísmiques�que�van�afectar�seriosament,�sobretot�la�primera�d�elles,�la�ciutat�
d�Alcoi,� amb� terratrèmols� que� arribarien� a� assolir� una� intensitat� VIII.� El� terratrèmol� de�
1644�va�tenir�el�seu�epicentre�a�Muro�d�Alcoi.�
�
A5.� Xàtiva�Gandia:� en� aquesta� zona� es� registra� el� primer� terratrèmol� destructor�
d�aquesta�època�a�la�ciutat�de�Tavernes�(1396),�que�va�aconseguir�una�intensitat�de�grau�IX.�
Aquest� terratrèmol� va� estar� compost� per� una� sèrie� sísmica� succeïda� entre� 1395�1396.�
També�s�han�registrat�les�sèries�sísmiques�de�desembre�de�1598�a�gener�de�1599,�en�la�qual�
es�va�arribar�al�grau�VIII�i�es�va�registrar�un�terratrèmol�de�grau�IX�l�any�1748,�i�dues�sèries�
sísmiques:�la� de� març�abril� de� 1748,� amb� un� esdeveniment�� de� VIII� i� un� altre� de� VII;� i� la�
d�abril�juny,� amb� dos� terratrèmols� de� grau� VII.� D�altra� banda,� el� denominat� terratrèmol�
d�Estubeny� de� 1748� té� una� intensitat� assignada� de� grau� IX.� En� aquesta� sèrie� també� van�
tenir�lloc�un�conjunt�de�terratrèmols,�alguns�d�ells�de�gran�intensitat�(grau�VIII�VII).�En�el�
segle�XIX��també�es�van�registrar�en�aquest�agrupament�sèries�els�dos�majors�terratrèmols�
del�qual�van�assolir�el�grau�VII.�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17002
Les� característiques� d�aquestes� agrupacions� són� les� següents:� en� quasi� totes� elles� els�
terratrèmols�s�agrupen�temporalment,�mitjançant�sèries�sísmiques�de�terratrèmol�principal�
i� rèpliques,� i� inclusivament� en� alguns� casos� amb� premonitoris;� i� d�altra� banda,� els�
esdeveniments�principals�d�aquests�agrupaments�no�se�solapen�temporalment,�sent�el�més�
habitual�que�estiguen�prou�distanciats�com�per�a�considerar�los�independents�entre�si.�
�
Al�marge�de�les�hipòtesis�d�agrupaments�definits,�també�observem�terratrèmols�al�nord�de�
la�Comunitat�Valenciana:�Un�d�ells,�a�la�localitat�de�Tivissa,�zona�de�poca�activitat�sísmica�
segons� les� dades� que� posseïm� d�aqueixa� època,� corresponent� a� la� sèrie� sísmica� de�
setembre�octubre�de�1845,�en�què�es�va�assolir�una�intensitat�de�grau�VII�i�l�altre�al�nord�
oest�de�la�Comunitat�Valenciana�on�es�va�produir�una�sèrie�sísmica�als�mesos�d�octubre�
novembre�localitzada�a�la�localitat�d�Oriola�del�Tremedal�d�intensitat�VI�VII.�
�
Aquestes� agrupacions� que� s�han� definit� per� a� l�època� històrica,� tenen� la� suficient� entitat�
pròpia� perquè,� una� vegada� matisades�amb� les� dades� de� l�època� instrumental,� servisquen�
de�base�per�a�la�determinació�de�les�fonts�sismogenètiques�necessàries�per�al�coneixement�
de�la�sismicitat�de�la�Zona�d�Influència�i�per�a�l�anàlisi�zonificada�de�la�perillositat�sísmica�
de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
�
Època instrumental
�
L�inici� d�aquesta� època� s�ha� de� situar� en� el�
moment� de� la� instal�lació� dels� primers�
instruments� de� registre� sísmic.� L�any� 1914�
comença�la�instal�lació�dels�primers�instruments�
sísmics� a� l�observatori� de� l�IGN� a� la� ciutat�
d�Alacant.�
�
Aquests� primers� anys� no� poden� considerar�se�
encara� propis� d�un� període� estrictament�
instrumental:� la� capacitat� de� detecció� és� prou�
variable�degut�a�la�poca�densitat�instrumental�i�
a�l�escassa�sensibilitat�que�posseïen�els�aparells.�
Per� això� es� considera� que� hi� ha� un� solapament�
amb� l�època� històrica,� que� en� comptes� de�
finalitzar�en�1911�es�prolonga�fins�a�1960�
�
�
En�aquesta�època�de�solapament�es�poden�considerar�diversos�períodes:�el�primer,�des�de�
1914� fins� a� 1940,� en� què� comença� a� implantar�se� la� xarxa� sísmica� nacional;� un� segon�
període�comprèn�els�anys�1940�a�1960,�que�correspon�a�un�desenvolupament�gradual�de�la�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17003
xarxa� sísmica� nacional;� el� tercer� període� comprèn� des� de� 1960� fins� a� pràcticament� la�
primera�meitat�de�la�dècada�dels�80,�quan�la�xarxa�nacional�s�estandarditza�d�acord�amb�la�
xarxa� estàndard� mundial.� És� per� això� pel� que� alguns� autors� situen� l�inici� de� l�època�
instrumental�en�la�dècada�dels�60.�
�
No� obstant� això,� és� a� partir� del� segon� lustre� dels� 80� quan� realment� podem� considerar�
establida� l�època� instrumental.� En� aquests� anys� augmenta� considerablement� la� densitat�
instrumental� de� la� xarxa� nacional� de� sismògrafs� de� l�IGN,� i� comencen� a� configurar�se�
xarxes�regionals�com�les�del�Servei�Geològic�de�Catalunya,�la�de�l�Observatori�de�la�Marina�
de�San�Fernando�(xarxa�de�l�Estret),�la�de�la�Universitat�de�Granada�i�la�de�la�Universitat�
d�Alacant.��
�
Les� dades� sísmiques� aportades� per� aquesta� època� i,� sobretot,� les� de� l�últim� període,� ens�
permeten� delimitar� amb� més� precisió� les� agrupacions� sísmiques� de� la� zona,� proposades�
per�a�l�època�històrica,�que�seran�la�base�per�a�l�estudi�detallat�de�les�fonts�sismogenètiques�
que�proposarem�per�a�realitzar�l�estudi�de�perillositat�sísmica.�
�
A1.� Vera� �� Almanzora:� on� es� registren� terratrèmols� d�apreciable� magnitud:� la� sèrie�
sísmica�de��Lúcar�al�març�de�1932�on�va�ocórrer�un�de�magnitud�4.8,�seguit�de�rèpliques�de�
magnitud� 4.0;� el� de� � Lubrín� en� 1962;� i� el� de� Portaola� de� 1972� � seguit� de� rèplica,� que� junt�
amb�altres�de�menor�magnitud�però�amb�precisió�en�la�seua�determinació�epicentral,�ens�
poden� suggerir� una� hipòtesi� d�alineaments� sísmics� junt� amb� direcció� de� les� falles� en� la�
direcció�N45ºW.��
�
A2.� Lorca� �� Múrcia:� El� primer� terratrèmol� que� s�ha� registrat,� en� aquesta� època,� de�
magnitud� major� o� igual� de� 4.5� és� el� de� Cieza� en� 1936� registrant�se� a� continuació� la� sèrie�
sísmica�de�Cehegín�en�1948,�el�terratrèmol�principal�de�la�qual�va�ser�de�magnitud�5.0.�El�
d�Orse� en� 1956,� de� magnitud� 4.4;� la� sèrie� de� juny� de� 1977� en� Lorca,� quan� va� ser� de�
magnitud�4.2,�i�el�de�1978,�també�en�Lorca,�de�4.3.�És�a�finals�de�la�dècada�dels�90�quan�la�
sensibilitat� de� la� xarxa� nacional� ens� permet� detectar� sèries� sísmiques� més� completes�
destacant�la�de�Mula�en�1999,�el�terratrèmol�principal�de�la�qual�va�ocórrer�el�2�de�febrer,�
amb� una� intensitat� de� 4.7� sent� precedit,� uns� vint� minuts� abans,� d�un� premonitori� de�
magnitud�4.2.�La�sèrie�va�durar�20�dies.�La�sèrie�sísmica�de�Bullas�de�2002,�el�terratrèmol�
principal� de� la� qual� va� ocórrer� el� 6� d�agost� amb� una� magnitud� de� 4.8� amb� més� de� 200�
rèpliques� registrades.� La� sèrie� dur� uns� 10� dies.� Aquesta� sèrie� va� tenir� menys� caràcter�
destructor� que� l�anterior� de� 1999.� La� sèrie� sísmica� La� Paca� Lorca� del� 2005,� el� dia� 29� de�
gener� de� 2005,� es� va� registrar� un� terratrèmol� de� magnitud� 4,6� (MB)� localitzat� a� 3� km� de�
profunditat�i�amb�el�seu�epicentre�al�NW�de�la�població�d�Aledo�(Múrcia).�
�
Aquests� successos,� junt� amb� la� resta� de� terratrèmols� que� han� tingut� lloc� en� aquest�
agrupament,�ens�suggereixen�un�possible�alineament�en�la�direcció�N45ºE,�molt�semblant�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17004
al� definit� en� l�època� històrica.� Per� a� aquesta� època� també� s�observa� activitat� sísmica� en�
alineacions�N45ºW�que�es�delimitarà�en�l�estudi�del�context�geològic.�
�
A3.� Torrevella:� van� ocórrer� els� dos� terratrèmols� de� major� magnitud� 5.2� i� 5.1� de� tota� la�
regió,�en�un�mateix�dia,�localitzats�a�Jacarilla,�dins�de�la�sèrie�sísmica�de�setembre�octubre�
de�1919.��
�
A4.� Alcoi:� el� primer� terratrèmol� registrat� en� aquesta� època� és� el� del� 30� de� desembre� de�
1937�a�què�se�li�va�assignar�una�magnitud�de�4.7�i�va�tenir�caràcter�superficial.�L�any�1945�
es� produeix� una� altra� sèrie� amb� un� terratrèmol� principal� de� 4.8� i� successives� rèpliques�
algunes�d�elles�de�la�mateixa�intensitat.�
�
A5.� Xàtiva�Gandia� en� aquesta� agrupació� només� es� té� constància� de� dos� terratrèmols� de�
l�època�instrumental�que�hagen�superat�la�magnitud�4.0:�el�SO�Énguera�de�1938�i�Gavarda�
de�1955�ambdós�de�caràcter�superficial.�
�
Golf� de� València:� es� tracta� d�una� nova� agrupació� que� sorgeix� a� partir� de� l�època�
instrumental�ja�que,�en�ser�tots�els�esdeveniments�marítims,��no�podia�estar��documentat�
en�l�època�anterior.�El�primer�terratrèmol�del�qual�es�té�registre�és��el�terratrèmol�de�1968�
de�magnitud�4.5.�Va�ser�la�sèrie�sísmica�de�l�any�2003�el�terratrèmol�principal�de�la�qual,�de�
21�de�setembre,�va�tenir�una�intensitat�de�4.5�graus�que�es�va�sentir�a�València,�tota�la�seua�
àrea�metropolitana,�i�altres�poblacions�adjacents.�
�
Mediterrani�(Alacant):�En�aquesta�zona�s�observa�la�idea�d�una�sèrie�de�terratrèmols�amb�
una�alineació�paral�lela�a�la�costa.�Aquests�no�van�poder�ser�detectats�en�l�època�històrica.�
Posseeix�una�relativa�activitat�sísmica.�
�
2.5.� Marc�geològic�i�sismotectònic.�
�
Des� d�un� punt� de� vista� geològic,� la� Comunitat� Valenciana� es� troba� a� la� zona� d�interacció�
entre� dos� grans� unitats� geològiques� de� la� Península� Ibèrica:� la� Serralada� Ibèrica� i� la�
Serralada�Bètica.��
�
L�Estudi�de�Perillositat�descriu�les�característiques�geològiques�d�ambdues�serralades,�entre�
les�quals�cal�destacar�les�següents:�
�
� Serralada� Ibèrica:� aflora� principalment� a� les� províncies� de� València� i� Castelló� i�
està� submergida� al� golf� de� València.� Es� va� formar� en� el� Terciari.� Té� un� relleu�
modest.�L�orientació�majoritària�és�NW�SE.�Té�extenses�superfícies�d�aplanament�
neògenes.��
� Serralada� Bètica:� aflora� principalment� a� la� província� d�Alacant� i� al� sud� de� la� de�
València.� Des� d�un� punt� de� vista� geològic� es� pot� dividir� en� dues� zones:� Zona�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17005
Externa�(al�Nord)�i�Zona�Interna�(al�Sud).�La�divisió�d�ambdues�zones�es�troba�en�
la�línia�imaginària�que�uneix�Alacant,�Elx,�Crevillent�i�Abanilla.�
�
Context�geodinàmic�de�la�Comunitat�Valenciana�
�
Des� d�un� punt� de� vista� geodinàmic,� la� Comunitat� Valenciana� es� localitza� en� la� part�
occidental� del� límit� entre� les� plaques� Africana� i� Euroasiàtica.� En� l�actualitat� ambdues�
plaques� convergeixen� en� la� direcció� NW�SE� amb� una� velocitat� d�aproximadament� 5�
mm/any.�A�causa�d�aquesta�convergència�entre�ambdues�plaques�tectòniques,�la�Serralada�
Bètica� està� actualment� sotmesa� a� un� camp� d�esforços� regional� compressiu� en� la� direcció�
NW�SE.� Associada� a� aquesta� compressió� també� s�està� produint� una� extensió�
aproximadament�perpendicular�en�la�direcció�NE�SO�a�ENE�WSW,�però�especialment�en�
el�sector�central�de�la�Serralada�(províncies�de�Granada,�Màlaga�i�Almeria),�que�a�penes�és�
palès� a� la� província� d�Alacant.� Aquesta� convergència� entre� les� plaques� africana� i�
euroasiàtica� s�ha� acomodat� principalment� a� la� Serralada� Bètica� (província� d�Alacant).� No�
obstant�això,�la�Serralada�Ibèrica�no�es�veu�afectada�per�aqueixos�esforços�compressius�ja�
que,� des� del� miocè� superior� fins� a� l�actualitat,� hi� ha� predominat� una� extensió� amb� una�
direcció� principal� NW�SE.� Aquesta� extensió� és� responsable,� entre� altres� elements,� de� la�
formació�del�golf�de�València.��
La� situació� geodinàmica� actual� de� la� Comunitat� Valenciana� està� estretament� lligada� a�
l�evolució�geològica�recent�tant�de�la�Serralada�Bètica�com�de�la�Ibèrica.�
�
Per� a� detallar� les� característiques� geodinàmiques,� l�Estudi� de� Perillositat� divideix� la�
Comunitat�Valenciana�en�tres�grans�dominis:�
�
� Serralada� Ibèrica� i� golf� de� València:� (províncies� de� València� i� Castelló)� està�
caracteritzada�per�l�existència�de�falles�normals�amb�una�direcció�mitjana�NE�SO�
a� N�S� l�etapa� d�extensió� principal� de� la� qual� ja� ha� finalitzat.� Són� falles�
aproximadament� paral�leles� a� la� costa,� amb� velocitats� mitjanes� que� no� arriben� a�
assolir�la�desena�de�mil�límetre�a�l�any.�Per�a�períodes�de�recurrència�de�diversos�
milers� d�anys� aquestes� falles� podrien� produir� terratrèmols� de� magnitud�
moderada.� En� la� intersecció� entre� aquest� sector� i� el� nord� de� la� Serralada� Bètica,�
s�han� situat� alguns� terratrèmols� històrics� com� els� de� Tavernes� en� 1396� (I=IX)� o�
d’Énguera�en�1748�(I=IX).�
� Zona�Externa�de�la�Serralada�Bètica:�(província�d�Alacant�i�sud�de�la�província�de�
València).� Es� divideix� en� dos� subdominis:� el� Prebètic� i� el� Subbètic.� Està�
caracteritzada� per� una� tectònica� de� tapadora� sedimentària� estructurada� en� un�
conjunt� de� plecs� i� encavalcaments,� amb� una� direcció� mitjana� ENE�WSW.� Les�
estructures�compressives�segueixen�actives�i�són�molt�evidents.��
� Zona� Interna� de� la� Serralada� Bètica:� (sud� de� la� província� d�Alacant).� Està�
caracteritzada�per�un� basament�de�roques�carbonatades�del�triàsic�que�han� patit�
metamorfisme� i� que� pertanyen� a� l�Alpujárride,� sobre� el� qual� es� recolzen� roques�
�
11
Num. 6512 / 03.05.2011 17006
sedimentàries� del� miocè� al� quaternari� que� omplin� la� conca� del� Baix� Segura.�
Aquesta� zona� està� sotmesa� a� efectes� compressius� en� la� direcció� NNW�SSE.� Les�
falles�més�actives�són:�
�
� Falles�inverses�de�Crevillent�i�Baix�Segura:�(direcció�ENE�WSW).��
� Falles� dextroses� de� Guardamar,� Torrevella� i� Sant� Miquel� de� les� Salines�
(direcció�NW�SE).�
�
Respecte�a�la�Falla�del�Baix�Segura,�l�Estudi�de�Perillositat�indica�que�és�una�de�les�falles�de�
més�activitat�de�la�Península�Ibèrica�en�els�últims�500�anys.�Responsable�del�terratrèmol�de�
Torrevella� (1829).� Aquesta� falla� s�estén� des� del� SO� d�Oriola� fins� a� la� desembocadura� del�
Segura� a� Guardamar,� on� es� prolonga� diversos� quilòmetres� cap� a� l’est� a� la� mar�
Mediterrània.�
�
La�falla�no�arriba�a�tallar�les�roques�més�superficials,�per�la�qual�cosa�en�superfície�només�
s�observa� el� plegament� dels� materials� més� recents.� L�activitat� de� la� Falla� ha� produït�
diversos� plecs� asimètrics� de� direcció� ENE�WSW.� Els� anticlinals� més� destacats� d�aquesta�
Falla�són:�Hurchillo,�Benejúzar,�Llomes�de�Juliana�i�Guardamar.��
�
�
12
Num. 6512 / 03.05.2011 17007
�
13
Num. 6512 / 03.05.2011 17008
Model�no�zonificat:�
�
�
Model�zonificat:�
�
�
�
�
14
Num. 6512 / 03.05.2011 17009
Com� a� síntesi� dels� dos� mètodes� probabilístics� aplicats� (no� zonificat� i� zonificat)� a�
continuació�es�representa�la�intensitat�mitjana�esperada�per�als�períodes�de�retorn�de�100,�
500�i�1000.�
�
�
�
En�aquests�mapes�observem�que:�
�
� En�el�de�cent�anys�de�període�de�retorn�apareix�el�focus�de�Torrevella�on�s�espera�
una�intensitat�de�6.5�graus,�i�un�altre�de�més�xicotet�a�la�zona�d�Alcoi,�de�6�graus.��
� En�el�de�cinc�cents�anys�de�període�de�retorn,�el�focus�de�major�intensitat�continua�
estant� a� la� zona� del� Baix� Segura,� amb� una� intensitat� esperada� de� 8.5� graus,� i� es�
continua�mantenint�el�focus�de�la�comarca�de�l�Alcoià�que�s�estén�cap�al�sud�est�de�
la�província�de�València.�
� En�el�de�mil�anys,�la�intensitat�esperada�arriba�a�grau�IX�d�intensitat�a�la�comarca�
del�Baix�Segura�i�es�mantenen�els�mateixos�focus�que�en�els�casos�anteriors.��
�
Tots� aquests� resultats� estan� referits� als� efectes� sobre� roca.� En� els� actuals� estudis� de�
perillositat�sísmica�es�consideren�els�efectes�d�amplificació�del�sòl.��
�
15
Num. 6512 / 03.05.2011 17010
Influència�de�l�efecte�sòl�sobre�la�intensitat�sísmica�esperada.�
�
Aquest� efecte� té� una� naturalesa� molt� complexa,� perquè� inclou:� efectes� de� ressonància�
d�ones� en� una,� dos� i/o� tres� dimensions;� l�efecte� del� comportament� no� lineal� del� sòl� per� a�
grans�deformacions,�fenòmens�de�liqüefacció�de�capes�arenoses,�ruptura�del�sòl,�accidents�
topogràfics,�etc.��
�
En� treballs� de� zonació� sísmica,� quan� s�analitzen� els� efectes� de� sòl� amb� vista� a� la� seua�
aplicació� al� càlcul� de� la� perillositat� sísmica,� se� solen� realitzar� diverses� simplificacions.�
D�una�banda�es�considera�que�la�variació�deguda�a�l�efecte�de�lloc�és�produïda�únicament�
per�la�variació�en�la�litologia�del�sòl�i�que�aquests�són�constants.�D�altra�banda,�s�utilitza�un�
valor� mitjà,� no� necessàriament� específic� de� la� zona� d�estudi,� determinat� a� partir� d�una�
àmplia�base�de�dades.��
�
A� partir� de� diferents� fonts�
documentals,�l�Estudi�de�Perillositat�
estableix� els� valors� propis� per� a�
cada�una�de�les�litologies�presents�
a� la� Comunitat� Valenciana.� Per� a�
això,� s�agrupen� en� funció� de� les�
seues�característiques� mecàniques�
en�quatre�grans�grups�litològics.��
�
La� llei� d�atenuació� aplicada� en�
l�Estudi� de� Perillositat� és� la� vàlida�
per� als� sòls� del� grup� II,� sent�
l�increment� d�intensitat� per� a� la�
resta�de�grups�el�següent:�
�
� Grup�I:��0.25�
� Grup�II:�0�
� Grup�III:�0.3�
� Grup�IV:�0.655�
�
Finalment,� en� les� pàgines�
següents�es�representen�els�mapes�
d�intensitat�sísmica�esperada�per�a�
100,� 500� i� 1000� anys� tenint� en�
compte�l�efecte�sòl.��
�
16
Num. 6512 / 03.05.2011 17011
Mapa�d'Intensitat�Sísmica�(període�de�retorn�100�anys)�
�
17
Num. 6512 / 03.05.2011 17012
Mapa�d'Intensitat�Sísmica�(període�de�retorn�500�anys)�
�
�
�
18
Num. 6512 / 03.05.2011 17013
Mapa�d'Intensitat�Sísmica�(període�de�retorn�1000�anys)�
�
19
Num. 6512 / 03.05.2011 17014
�
20
Num. 6512 / 03.05.2011 17015
el� tipus� d’estructura� de� l’edifici.� Per� a� poder� estudiar� la� vulnerabilitat� dels� edificis� de� la�
Comunitat�Valenciana�és�fonamental�la�tipificació�de�les�tipologies�constructives�existents.��
�
L’Estudi� de� Vulnerabilitat� analitza� la� vulnerabilitat� de� l’edificació� a� la� Comunitat�
Valenciana,�en�funció�de�les�tipologies�d’edificació�reconegudes,�de�la�seua�antiguitat,�de�
la�seua�ubicació�geogràfica,�i�altres�característiques�significatives,�considerant�el�nivell�de�
disseny�sismoresistent�dels�edificis,�des�de�l’aparició�de�normes�sismoresistents�a�Espanya.�
A� més,� inclou� una� classificació� de� vulnerabilitat� de� les� tipologies� edificatòries�
determinades,�il�lustrades�gràficament�per�permetre’n�la�identificació.�
�
Com� a� suport� als� tècnics� que� realitzen� campanyes� d’arreplega� de� dades� de� danys� post�
sismes,� així� com� per� a� la� correcta� interpretació� dels� cinc� nivells� de� dany� de� l’escala�
macrosísmica� EMS� 98,� s’han� realitzat� modelitzacions� gràfiques� per� a� hipòtesi�
d’edificacions�de�vulnerabilitat�A,�B,�C,�D�i�E�de�les�tipologies�constructives�més�freqüents�
de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
L’Estudi�de�Vulnerabilitat�inclou�la�descripció�i�metodologia�empleada�per�a�l’assignació�de�
vulnerabilitat�a�les�edificacions�de�cada�entitat�poblacional,�mitjançant�el�desenrotllament�
d’unes� matrius� de� distribució,� en� funció� de� l’edat� i� la� localització,� aplicades� a� les� dades�
disponibles�en�el�cens�de�l’INE�de�2001.�D’aquesta�manera�s’ha�aconseguit�la�corresponent�
distribució� de� les� classes� de� vulnerabilitat� (A,� B,� C,� D� i� E)� en� percentatge� d’edificis� i� en�
nombres�absoluts�sobre�el�total�per�a�cada�entitat�de�població.��
�
Mapes de classificació de la vulnerabilitat dels edificis
�
Per� a� expressar� els� resultats� de� forma� gràfica� i� poder� efectuar� una� millor� anàlisi� de� la�
distribució� de� vulnerabilitat,� amb� tota� la� informació� generada� s’ha� elaborat� una� anàlisi�
basada�en�tecnologia� SIG�(Sistema�d’Informació�Geogràfica).�Les�dades�obtingudes�s’han�
plasmat� en� mapes� de� vulnerabilitat� (A,� B,� C,� D� i� E),� on� es� reflecteixen� els� termes�
municipals�de�les�províncies�d’Alacant,�Castelló�i�València�i,�segons�un�codi�de�colors,�s’hi�
indiquen�els�percentatges�d’edificis�amb�una�determinada�vulnerabilitat,�i�altres�mapes�on�
s’arrepleguen�les�mateixes�dades�en�termes�absoluts,�per�cada�municipi.�
�
En� el� mapa� de� distribució� de� vulnerabilitat� A� en� percentatge,� s’observa� com� els� màxims�
percentatges� aconseguits� en� els� distints� municipis� oscil�len� entre� un� 70� i� un� 76� %,� però�
coincideixen� amb� municipis� que� tenen� molt� pocs� edificis,� concretament� entre� 54� i� 233,�
ubicats� la� majoria� en� la� província� de� Castelló� i,� amb� una� població� que� no� supera� els� 240�
habitants.� El� valor� mitjà� de� la� vulnerabilitat� A� per� a� tota� la� Comunitat� Valenciana� és� del�
33%.�Per�províncies,�els�percentatges�per�a�Alacant,�Castelló�i�València�són�del�32%,�43%�i�
30%� respectivament,� la� qual� cosa� demostra� que� la� província� de� Castelló� posseeix� una�
vulnerabilitat�de�classe�A�superior�a�la�resta�de�la�Comunitat.�
�
�
21
Num. 6512 / 03.05.2011 17016
En� els� mapes� de� distribució� de� vulnerabilitat� B� i� C� es� comprova� que� aquestes� classes� de�
vulnerabilitat� són� les� que� predominen� en� el� major� nombre� d’edificis,� encara� que� els�
percentatges� per� a� les� classes� A,� B� i� C� estan� tots� al� voltant� del� 30%,� diferenciant�se�
clarament�la�vulnerabilitat�classe�D�amb�una�percentatge�mitjà�del�2%,�sent�la�classe�menys�
predominant� en� tota� la� regió,� amb� un� percentatge� superior� de� tan� sols� un� 7� %,� en�
municipis� d’Alacant� i� València,� disminuint� aquest� valor� fins� al� 3%� en� la� província� de�
Castelló.�
�
Els�percentatges�més�alts�per�a�la�vulnerabilitat�C�varien�des�d’un�60�%�fins�a�un�76�%�de�
les� edificacions� i� pertanyen� a� municipis� de� les� províncies� d’Alacant� i� València,� amb� un�
nombre�d’habitants,�en�general,�per�damunt�dels�4000.�
�
� Nombre�d’edificis�vulnerabilitat�A� %�edificis�vulnerabilitat�A�
�
�
22
Num. 6512 / 03.05.2011 17017
� Nombre�d’edificis�amb�vulnerabilitat�B� %�edificis�amb�vulnerabilitat�B�
� Nombre�d‘edificis�amb�vulnerabilitat�C� %�edificis�amb�vulnerabilitat�C�
�
�
23
Num. 6512 / 03.05.2011 17018
� Nombre�d’edificis�amb�vulnerabilidat�D� %�edificis�amb�vulnerabilidat�D�
�
3.2. Estimació dels danys en edificis d’habitatges
�
Una�vegada�assignada�la�classe�de�vulnerabilitat�a�cada�entitat�poblacional,�es�procedeix�a�
estimar� el� grau� de� dany� probable� en� cas� de� sisme,� caracteritzat� per� la� intensitat�
macrosísmica�corresponent�a�cada�entitat.�
�
L’Estudi� de� Vulnerabilitat� detalla� la� metodologia� adoptada� per� a� la� quantificació� del�
percentatge� de� cada� grau� de� dany� en� funció� de� la� classe� de� vulnerabilitat� i� la� intensitat�
macrosísmica�del�moviment�del�sòl,�a�través�de�matrius�de�probabilitat�de�dany.�També�es�
concreta�quina�és�la�resposta�davant�terratrèmols�de�les�diferents�tipologies�constructives�
que� s’han� determinat,� especificant� i� enumerant� els� danys� més� probable� que� poden�
presentar�se� en� les� distintes� edificacions.� Aquestes� especificacions� van� acompanyades� de�
gràfics,�fotos,�dibuixos�i�esquemes�explicatius,�que�en�faciliten�la�comprensió.��
�
En�aquest�capítol�es�representen�els�mapes�resum�derivats�de�la�informació�generada,�on�
s’arrepleguen�les�dades�de�percentatges�d’edificis�amb�dany�lleu,�moderat�i�greu,�i�també�
de�dany�mitjà,�mitjançant�un�codi�de�colors�que�diferencia�fàcilment�els�diferents�rangs�de�
danys.�
�
24
Num. 6512 / 03.05.2011 17019
� Vulnerabilitat�A.�Dany�Lleu�(%)� Vulnerabilitat�A.�Dany�Moderat�(%)�
�
25
Num. 6512 / 03.05.2011 17020
� Vulnerabilitat�A.�Dany�Greu�(%)� Vulnerabilitat�A.�Dany�Mitjà�(%)�
�
� Vulnerabilitat�B.�Dany�Lleu�(%)� Vulnerabilitat�B.�Dany�Moderat�(%)�
�
26
Num. 6512 / 03.05.2011 17021
Vulnerabilitat�B.�Dany�Mitjà�(%)� Vulnerabilitat�B.�Dany�Greu�(%)�
�
� Vulnerabilitat�C.�Dany�Lleu�(%)� Vulnerabilitat�C.�Dany�Moderat�(%)� �
�
�
27
Num. 6512 / 03.05.2011 17022
� Vulnerabilitat�C.�Dany�Greu�(%)� Vulnerabilitat�C.�Dany�Mitjà�(%)�
�
� Vulnerabilitat�D.�Dany�Lleu�(%)� Vulnerabilitat�D.�Dany�Moderat�(%)�
�
28
Num. 6512 / 03.05.2011 17023
� Vulnerabilitat�D.�Dany�Greu�(%)� Vulnerabilitat�D.�Dany�Mitjà�(%)�
�
� Vulnerabilitat�A.�%�ponderat�Dany�greu� Vulnerabilitat�B.�%�ponderat�Dany�greu�
�
�
29
Num. 6512 / 03.05.2011 17024
� Vulnerabilitat�C.�%�ponderat�Dany�greu� Vulnerabilitat�D.�%�ponderat�Dany�greu�
�
� Dany�Total�Lleu�(%)� Dany�Total�Moderat�(%)�
�
�
30
Num. 6512 / 03.05.2011 17025
� Dany�Total�Greu�(%)� Dany�Total�Mitjà�(%)�
�
� Dany�Total.�%�ponderat�Dany�Lleu� Dany�Total.�%�ponderat�Dany�Moderat�
�
�
31
Num. 6512 / 03.05.2011 17026
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Dany�Total.�%�ponderat�Dany�Greu�
�
3.3. Estimació de Danys a la població.
�
Dades relatives a la població
�
El� nombre� de� persones� que� poden� veure’s� afectades� per� l’acció� d’un� terratrèmol� està�
estretament� relacionat� amb� el� nombre� d’edificis� danyats� i� el� nombre� d’habitants� que� hi�
viuen.�Per�tant,�conèixer�la�densitat�d’edificis�i�la�distribució�de�població�de�cada�entitat�és�
fonamental� per� a� poder� tenir� una� aproximació� de� les� possibles� pèrdues� humanes,� del�
nombre� de� ferits,� de� distinta� consideració,� i� de� persones� que� poden� quedar�se� sense� llar�
degut�als�danys�ocasionats�pel�sisme�als�seus�habitatges.�
�
L’Estudi� de� Vulnerabilitat� ha� partit� de� la� base� de� dades� del� Cens� de� població� de� l’INE� de�
2001,�que�inclou�informació�tant�del�nombre�d’habitants�com�del�nombre�d’edificis�de�cada�
municipi.�Ambdues�dades�són�necessàries�per�a�obtenir�la�densitat�de�població�per�edifici,�
dada� vital� per� a� estimar� els� danys� a� la� població,� junt� amb� la� distribució� del� dany� en� els�
edificis� de� la� Comunitat� Valenciana.� Segons� el� Cens� de� 2001� de� l’INE,� el� nombre�
d’habitants� a� la� Comunitat� Valenciana� supera� els� 4� milions� de� persones� i� el� nombre�
d’edificis�d’habitatges�està�al�voltant�dels�900.000.�Aquestes�dades�donen�una�densitat�de�
població�mitjana�en�tota�la�Comunitat� Valenciana�de�4,5�persones�per�edifici.�No�obstant�
això,�aquesta�xifra�augmenta�considerablement�en�el�cas�de�les�principals�ciutats,�arribant�
a�València�és�de�25�persones�per�edifici,�13�a�Castelló�i�17�a�Alacant.�
�
32
Num. 6512 / 03.05.2011 17027
�
Les� dades� així� avaluades� són� una� aproximació� i� depenen� també� d’altres� factors� com�
l’època� de� l’any� i� hora� en� què� ocorre� el� terratrèmol.� En� aquest� sentit,� és� important�
considerar�la�variació,�en�el�temps,�de�la�població�present�en�alguns�municipis�costaners�de�
la� Comunitat� Valenciana,� que� genera� situacions� de� màxima� ocupació� en� període� estival,�
romanent� la� resta� de� l’any� amb� la� població� habitual.� Finalment,� altres� factors� no� menys�
importants� són� la� preparació� de� les� persones� i� la� capacitat� de� resposta� dels� servicis�
d’emergència�corresponents�
�
Danys a la población
�
L’Estudi� de� Vulnerabilitat� descriu� la� metodologia� de� treball� seguida,� amb� la� formulació�
utilitzada� per� a� l’estimació� dels� danys� provocats� a� les� persones� pel� terratrèmol,�
considerant� les� característiques� de� l’àrea� d’actuació� i� tenint� en� compte� que� es� tracta�
d’aproximacions� molt� simplificades,� però� necessàries� des� del� punt� de� vista� dels� servicis�
d’emergència� per� a� poder� preveure� possibles� situacions� i� planificar� les� corresponents�
actuacions.�
�
D’aquest�forma,�l’Estudi�de�Vulnerabilitat�conté�una�taula�que�organitza�tota�la�informació�
necessària,�presentant�en�files�les�entitats�poblacionals�i�per�columnes�els�camps�següents:�
nombre� d’habitants,� nombre� total� d’edificis,� nombre� d’edificis� amb� diferents� tipus� de�
dany,� població� per� edifici,� nombre� de� persones� mortes,� nombre� de� ferits� greus� i� lleus,�
nombre�d’edificis�que�han�quedat�inhabitables�i,�en�conseqüència,�nombre�de�persones�que�
han� quedat� sense� llar.� Tota� la� informació� generada� s’exposa� a� continuació� mitjançant� la�
representació�dels�corresponents�mapes.�
�
Mapes de distribució de persones que quedarien sense llar després
del sisme
�
Un�aspecte�important�de�cara�planificar�les�possibles�actuacions�en�l’etapa�postsísmica�és�
estimar� el� nombre� de� persones� que� poden� quedar� sense� llar� com� a� conseqüència� dels�
danys� provocats� per� l’acció� del� terratrèmol� en� els� respectius� edificis.� La� representació�
d’aquesta� dada� permet� veure� com� en� uns� 280� municipis,� aproximadament� el� 50%,� el�
nombre� de� persones� que� podrien� quedar�se� sense� llar� no� supera� les� 100.� En� uns� 35�
municipis,�un�5%�de�la�Comunitat�Valenciana,�el�nombre�de�persones�superaria�les�3000.�
Com� és� d’esperar,� la� ciutat� de� València� presenta� límit� superior,� amb� un� total� superior� a�
129.000�persones�sense�habitatge.�
�
33
Num. 6512 / 03.05.2011 17028
�
�
� Nombre�d’edificis�inhabitats� Nombre�persones�sense�llar�
�
Mapes de distribució de Danys a la població
�
En� la� mapa� de� distribució� del� nombre� de�
persones� que� resultarien� ferides� lleus� com� a�
conseqüència� dels� danys� provocats� per�
l’acció� del� sisme� en� els� edificis� on� viuen,�
s’aprecia�com�en�més�del�50%�de�municipis�el�
nombre� persones� afectades� no� supera� les� 20.�
No� obstant� això,� hi� ha� municipis� com�
València,� Elx� i� Alacant� amb� valors�
aproximats� de� 25500,� 15750� i� 8900� persones�
respectivament.�
�
�
�
�
�
�
�
� Nombre�de�ferits�lleus�
�
�
34
Num. 6512 / 03.05.2011 17029
En�el�mapa�de�distribució�del�nombre�de�persones�
que� podrien� resultar� ferides� greus,� s’observa� que�
en� un� 30� %� dels� municipis,� presentarien� valors�
per� damunt� de� les� 20� persones� i� en� un� 7%� (37�
localitats)� se� superarien� les� 100� persones.� Es� pot�
veure� com� només� cinc� municipis� de� tota� la�
Comunitat� Valenciana� aconsegueixen� valors�
superiors� a� les� 1000� persones� ferides� greus.�
Concretament� en� les� ciutats� de� València,� Elx,�
Alacant,� Torrevella� i� Oriola� s’observen� valors�
aproximats� de� 7700,� 6600,� 2600,� 2400� i� 1800�
persones�respectivament.��
�
�
�
�
� Nombre�de�ferits�greus�
�
Finalment,�en�el�mapa�de�distribució�de�víctimes�mortals�segons�la�metodologia�de�l’ATC�
13�,�s’observa�que�un�20%�dels�municipis�tindrien�valors�per�damunt�de�20�persones�i�molt�
pocs�municipis,�al�voltant�del�10%,�tindrien�valors�superiors�a�100.�Només�els�municipis�de�
València,�Elx,�Torrevella�i�Alacant�superen�les�1000�persones�afectades�segons�l’estimació�
realitzada�amb�l’ATC�13�i�nou�municipis�en�total,�segons�la�metodologia�de�Coburn.�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
� Nombre�de�morts�ATC�13� Nombre�morts�Coburn�
�
�
35
Num. 6512 / 03.05.2011 17030
�
�
Una� vegada� definits� els� tipus� d’edificis,� tant� per� a� centres� sanitaris� com� per� a� parcs� de�
bombers,�s’analitza�la�resposta�que�podrien�tenir�enfront�del�moviment�del�sòl�induït�per�
l’acció�del�sisme,�estimant�el�percentatge�de�cada�grau�de�dany�que�podrien�experimentar,�
mitjançant�l’assignació�de�4�models�de�dany�(M1,�M2,�M3�i�M4),�en�funció�dels�possibles�
graus�de�dany�(D0,�D1,�D2,�D3,�D4�i�D5)�i�de�les�intensitats�sísmiques,�variant�des�de�la�V�
fins�a�la�X,�cada�mig�punt.�
�
36
Num. 6512 / 03.05.2011 17031
L’objectiu�final�és�poder�preveure�en�cada�model�de�dany�si�l’edifici�mantindrà�les�seues�
condicions�d’habitabilitat�i,�donades�les�especials�característiques�d’aquest�tipus�d’edificis,�
també�és�de�vital�importància�conèixer�si�les�seues�instal�lacions�romandrien�operatives�en�
l’etapa�postsisme,�segons�la�taula�següent:�
�
Model�de�Dany�
�
M1 M2 M3� M4
Estat�edifici�postsisme� Habitabilitat Total� Total� Parcial� Nul.la�
Estat�instal�lacions�postsisme� Operativitat Total� Parcial� Nul.la� Nul.la�
�
�
Classificació d’hospitals en tipus i models de dany
�
La� següent� taula� conté� la� classificació� dels� hospitals� segons� el� model� de� dany� previst,� a�
partir�del�tipus�d’edifici�assignat�i�la�intensitat�sísmica�prevista:�
�
Model�de�Dany�1�
Nº� Nom� Municipi Intensitat� Tipus
31� Hospital�General�de�Castelló� Castelló�de�la�Plana� 5� 5�
43� Hospital�de�La�Plana� Vila�real� 5� 8�
40� Hospital�Comarcal�de�Vinaròs� Vinaròs� 5� 7�
48� Hospital�complementari�Sogorb� Sogorb� 5,5� 9�
39� Hospital�General�de�Requena� Requena� 6� 7�
30� Hospital�de�Sagunt� Sagunt� 6� 6�
45� Hospital�de�Llevant� Benidorm� 7� 9�
49� Hospital�Marina�Alta� Dénia� 7� 9�
�
Model�de�Dany�2�
Nº� Nom� Municipi� Intensitat� Tipus
3� Consorci�Hospitalari�Provincial�de�Castelló� Castelló�de�la�Plana� 5� 1�
11� Hospital�La�Magdalena� Castelló�de�la�Plana� 5� 1�
Sant� Antoni� de�
21� Centre�Recuperació�i�Rehabilitació�de�Llevant� Benaixeve� 6� 1�
7� Hospital�Doctor�Moliner� Serra� 6� 1�
22� Policlínic�Sant�Carles,�SL.� Dénia� 7� 4�
34� Hospital�la�Pedrera� Dénia� 7� 6�
36� Hospital�de�la�Marina�Baixa� Vila�Joiosa�(la)� 7� 5�
23� Hospital�Mare�de�Déu�dels�Lliris� Alcoi� 7,5� 4�
28� Hospital�Internacional�Medimar,�SA.� Alacant� 7,5� 4�
32� Hospital�Mare�de�Déu�de�la�Salut�d’Elda� Elda� 7,5� 5�
27� Fundació�Institut�Valencià�d’Oncologia� València� 7,5� 4�
35� Hospital�Universitari�Dr.�Peset� València� 7,5� 4�
41� Hospital�9�d’Octubre� València� 7,5� 5�
46� Hospital�Pare�Jofré� València� 7,5� 9�
50� Hospital�Universitari�la�Fe� València� 7,5� 9�
42� Hospital�de�la�Ribera� Alzira� 8� 8�
�
37
Num. 6512 / 03.05.2011 17032
�
38
Num. 6512 / 03.05.2011 17033
�
39
Num. 6512 / 03.05.2011 17034
�
40
Num. 6512 / 03.05.2011 17035
Model�de�Dany�3�
Nº� Nom� Municipi Intensitat� Tipus
1� Parc�de�brigades�rurals� Quart�de�Poblet 7� 1�
6� Parc�Principal�d’Alacant� Alacant 7,5� 3�
4� Parc�de�brigades�rurals� Villena 7,5� 3�
2� Parc�de�brigades�rurals� Alcúdia�de�Crespins,�l’� 8� 2�
26� Parc�Auxiliar� Crevillent 8,5� 6�
50� Parc�Principal� Elx 8,5� 6�
29� Parc�Principal� Oriola 8,5� 6�
11� Parc�Auxiliar� Almoradí 9� 6�
30� Parc�Auxiliar� Torrevella 9,5� 6�
�
Mapes de distribució dels hospitals i parcs de bombers segons el
model de Dany
�
� Models�de�Dany:�Hospitals� Models�de�Dany:�Parcs�de�Bombers�
�
3.5. Estimació de danys en línies vitals.
�
Les� línies� vitals� (lifelines)� estan� constituïdes� per� aquelles� infraestructures� que� són�
imprescindibles� per� al� normal� exercici� de� l’activitat� humana� i,� en� general,� comprenen�
línies� que� possibiliten� la� mobilitat� de� mercaderies,� transport� de� persones,� grans� línies� de�
subministrament� d’energia� i� elements� de� sanejament� bàsic,� com� per� exemple,� aigua,�
electricitat,�gas�i�combustibles�líquids,�i�les�línies�que�faciliten�la�comunicació.�
�
41
Num. 6512 / 03.05.2011 17036
�
Una�interrupció�prolongada�de�les�línies�vitals�com�l’abastiment�d’aigua�o�energia�elèctrica�
d’una� ciutat� o� regió� urbana� inevitablement� induiria� a� pèrdues� econòmiques� importants,�
deteriorament�de�la�salut�pública�i,�eventualment,�migració�de�la�població.�Els�sismes�són�
els�desastres�naturals�que�provoquen�les�interrupcions�més�importants�en�les�línies�vitals.�
Amb� l’augment� de� la� incorporació� de� la� tecnologia� avançada,� les� poblacions� han�
incrementat� la� seua� dependència� de� l’aprovisionament� fiable� relacionat� amb� les� línies�
vitals.�
�
Per�a�estimar�els�danys�en�les�línies�vitals�s’ha�seguit�la�metodologia�proposada�pel�Consell�
de� Tecnologia� Aplicada� de� Califòrnia,� en� concret� els� mètodes� ATC�13� i� ATC�25,�
desenrotllats� sota� el� patrocini� de� la� Federal� Emergency� Managemment� Agency.� Aquests�
mètodes�tenen�una�àmplia�difusió�i�acceptació�internacional.�A�més,�són�de�fàcil�aplicació�
una� vegada� es� disposa� de� les� dades� sobre� els� elements� en� què� els� volem� aplicar.� Aquest�
aspecte� és� molt� important� donada� la� gran� quantitat� d’elements� que� s’han� d’analitzar� en�
tota�la�Comunitat�Valenciana.�
�
No�obstant�això,�és�necessari�dir�que�els�resultats�obtinguts�són�d’una�estimació�estadística�
general�que�permet�detectar�els�punts�més�vulnerables�de�les�línies�vitals�a�la�Comunitat�
Valenciana� i� que� seran� necessàries� metodologies� més� detallades� per� a� estudiar� casos�
concrets�que�així�ho�requerisquen�a�causa�de�la�seua�vulnerabilitat�i�importància.�
�
Amb�aquesta�metodologia�s’han�analitzat�les�següents�línies�vitals:�xarxa�viària,�transport�
ferroviari,� sistema� elèctric,� aigües� d’abastiment,� xarxa� de� gas� natural,� oleoductes,�
embassaments�i�instal�lacions�afectades�per�la�normativa�SEVESO.�
�
Aplicació a la Comunitat Valenciana
�
En�general,�les�línies�vitals�tenen�un�bon�comportament�sísmic�per�als�nivells�d’intensitat�
esperats� a� la� Comunitat� Valenciana� per� a� un� període� de� retorn� de� 500� anys� (sempre�
inferior�o�igual�a�VIII).�
�
De� fet,� les� escales� clàssiques� d’intensitat� arrepleguen� l’experiència� d’un� gran� nombre� de�
terratrèmols�i,�per�exemple,�l’escala�MSK,�només�indica�danys�en�les�línies�vitals�a�partir�
del� grau� VIII.� Textualment� diu:� “De� vegades� es� produeix� la� ruptura� d’algunes� juntes� de�
canalitzacions”�i�els�danys�greus�no�es�produeixen�fins�al�grau�X.�En�referència�a�les�línies�
vitals,� la� descripció� del� grau� IX�diu:� “Danys� considerables�en� depòsits� de�líquids,� es� trenquen�
parcialment�les�canalitzacions�subterrànies.�En�alguns�casos�les�vies�del�ferrocarril�es�corben�i�les�
carreteres� queden� fora� de� servici.”� I� el� d’intensitat� X� diu:� “Danys� perillosos� en� preses,� danys�
seriosos�en�ponts,�els�carrils�de�les�vies�del�tren�es�desvien�i,�a�vegades,�s’ondulen.�Les�conduccions�
subterrànies�es�torcen�o�trenquen.�El�paviment�dels�carrers�i�l’asfalt�formen�grans�ondulacions”.�
�
�
42
Num. 6512 / 03.05.2011 17037
Per� tant,� danys� importants� en� les� línies� vitals� es� troben� a� partir� d’intensitat� IX� i� greus� a�
partir� d’intensitat� X.� Cal� dir� que� estudis� més� detallats� aplicant� metodologies� més�
modernes� i� sofisticades� coincideixen� en� aquesta� gradació� dels� danys� causats� per� sèries�
sísmiques.�
�
Així,� doncs,� és� molt� poc� probable� que� es� produïsquen� danys� en� zones� amb� intensitat�
esperada�VI�o�VII.�Es�poden�produir�alguns�danys�lleus�en�les�zones�d’intensitat�VII�VIII�i�
és� probable� que� es� causen� danys� moderats� en� zones� amb� intensitat� VIII.� Les� sèries�
sísmiques� relativament� recents� ocorregudes� en� La� Paca� (Múrcia,� 2005),� Bullas� (Múrcia,�
2002),�Mula�(Múrcia,�1999)�i�Becerreá�(Lugo,�1997)�confirmen�aquestes�previsions.�És� per�
això� que� es� podria� circumscriure� l’estudi� de� les� línies� vitals� exclusivament� al� sud� de� la�
província�d’Alacant.�
�
Tot�i�això,�donada�la�importància�creixent�de�les�estructures�i�infraestructures�vitals�en�una�
societat� moderna,� industrialitzada� i� amb� grans� aglomeracions� urbanes,� s’ha� considerat�
oportú� aprofundir� en� el� comportament� sísmic� de� les� infraestructures� i� línies� vitals� de� la�
Comunitat� Valenciana.� Aquesta� presentació� sintètica� permet� tenir� una� avaluació�
preliminar,� però� completa� i� suficient� per� al� disseny� del� pla,� dels� danys� esperats� en� les�
principals�infraestructures�vitals�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
Per� això� s’ha� treballat� en� dues� direccions:� la� primera� ha� consistit� a� analitzar� les�
metodologies� d’anàlisi� de� risc� sísmic� d’aquest� tipus� d’instal�lacions;� i,� la� segona,�
inventariar� la� informació� de� les� diferents� línies� vitals� perquè,� en� els� casos� en� què� la�
informació�disponible�ho�permetera,�fer�una�estimació�detallada�dels�danys�esperats.�Cal�
dir� que,� com� hem� comentat,� en� tots� els� casos� només� s’esperen� danys� lleus� a� partir�
d’intensitat�VII�VIII�i,�en�algun�cas,�danys�moderats�en�les�zones�amb�intensitat�VIII.�En�els�
casos� amb� informació� incompleta� o� dubtosa� s’ha� optat� pel� costat� conservador� i� de�
seguretat,�triant�la�hipòtesi�més�desfavorable.�
�
Metodologia empleada
�
L’anàlisi�del�risc�sísmic�de�les�línies�vitals�és�complex�i�no�hi�ha�metodologies�generals�per�
a� la� seua� aplicació� estàndard,� i� encara� que� hi� ha� metodologies� o� recomanacions� per� a�
instal�lacions� singulars,� aquestes� són� molt� aïllades� i� no� permeten� comprendre� un� estudi�
regional�com�el�que�ací�es�vol�dur�a�terme.�Trobar�una�metodologia�que�es�puga�aplicar�a�
la� gran� diversitat� de� línies� vitals� que� existeixen� en� un� territori� com� la� Comunitat�
Valenciana,�amb�uns�resultats�prou�rellevants,�és�una�tasca�difícil.�Per�això�s’ha�triat�com�a�
metodologia� la� utilitzada� per� l’ATC� californiana,� en� concret� les� instruccions� ATC�13� i�
ATC�25.� Aquesta� metodologia� és� molt� senzilla,� però� té� una� àmplia� difusió� i� acceptació�
internacional�i�és�una�metodologia�coherent�i�fàcil�d’aplicar.�
�
�
43
Num. 6512 / 03.05.2011 17038
L’ATC�13�i�l’ATC�25�són�dues�instruccions�o�informes�elaborats�pel�Consell�de�Tecnologia�
Aplicada.� El� primer,� “Earthquake� Damage� evaluation� data� for� California”� forma� part� d’un�
projecte� per� a� avaluar� els� danys� sísmics� causats� per� terratrèmols� a� Califòrnia.� L’informe�
inclou� fins� a� 78� matrius� de� probabilitat� de� dany� corresponent� a� diferents� tipus�
d’instal�lacions�i�servicis.�El�segon,�“Seismic�Vulnerability�and�impact�of�disruption�of�lifelines�
in�the�conterminous�United�States”�analitza�el�dany�i�l’impacte�de�la�interrupció�de�les�línies�
vitals�per�causa�dels�terratrèmols.�En�aquest�segon�informe�s’actualitzen�i�generalitzen�les�
matrius�i�funcions�que�permeten�estimar�el�dany�en�les�estructures�i�infraestructures�vitals.�
�
S’ha�considerat�adequat�aplicar�aquesta�metodologia�perquè�disposa�d’eines�que�permeten�
avaluar� de� forma� ràpida� i� eficient� el� dany� esperat� de� pràcticament� la� totalitat�
d’infraestructures� essencials� i,� tot� i� que� les� funcions� van� ser� desenrotllades� per� a� la� seua�
aplicació�a�Califòrnia,�l’extensió�de�l’ATC�25�en�preveu�l’aplicació�en�altres�àrees.�D’altra�
banda,�la�tecnologia�i�els�costums�de�construcció�nostres�són�típics�del�món�occidental�i,�en�
general,� no� difereixen� significativament� dels� empleats� als� Estats� Units.� Els� estudis� més�
detallats�de�l’annex�incorporen�les�característiques�específiques�que�puguen�diferir�de�les�
hipòtesis� generals,� i� introdueixen,� en� els� casos� que� es� considera� oportú,� correccions�
aconsellades�en�l’ATC�25.��
�
La� metodologia� emprada� per� a� l’assignació� del� dany� i� la� cada� vegada� més� gran�
homogeneïtzació�dels�elements�tecnològics�de�les�societats�occidentals�fan�que�l’aplicació�
directa� d’aquesta� metodologia� a� altres� àmbits� d’aquell� per� al� qual� van� ser� pensats,�
constituïsca� una� bona� primera� aproximació� a� l’efecte� de� detectar� punts� amb� més�
probabilitat� de� ser� afectats� per� un� sisme� de� determinades� característiques� (és� necessari�
tenir� en� compte� que� aquesta� tècnica� està� pensada� per� a� les� construccions� tipus� que�
existeixen�a�Califòrnia).�No�pretén�arribar�a�una�gran�precisió�en�els�resultats�(en�cap�cas�
pot� detectar� punts� concrets� d’una� xarxa� amb� més� probabilitat� de� dany),� que� han� de� ser�
entesos� com� una� estimació� estadística� dels� danys.� De� l’anàlisi� de� les� conclusions�
d’aplicació�del�mètode,�es�poden�establir�quins�són�els�elements�per�als�quals�és�important�
fer�un�estudi�més�detallat.�
�
Aquesta� metodologia� es� fonamenta� en� l’aplicació� d’una� combinació� de� funcions� de�
vulnerabilitat.� En� total� hi� ha� catalogats� una� sèrie� d’elements� bàsics� que� l’ATC� anomena�
“Facility� Class”� (FC).� Cada� element� bàsic� disposa� d’una� funció� de� vulnerabilitat� que�
relaciona� la� intensitat� del� terratrèmol� amb� el� percentatge� de� dany� que� patirà� l’element�
bàsic.� Cada� línia� vital� es� considera� formada� per� aquests� elements� bàsics.� A� partir� de� la�
determinació�del�dany�de�cada�un�dels�elements�bàsics�que�componen�la�línia�vital�es�pot�
avaluar� el� dany� d’aquesta� línia.� Hi� ha� 91� elements� bàsics� (tipus� de� parets,� de� ponts,� de�
carreteres,� de� línies� elèctriques,� equipament� mecànic,� equipament� elèctric,� etc.)� També�
estan� especificades� fins� a� 35� funcions� socials� cobertes� per� aquests� elements� denominats�
“Social�Function�Class”�(SC),�dels�quals�es�pot�estimar�el�temps�de�restabliment�del�servici.�
�
�
44
Num. 6512 / 03.05.2011 17039
Les�funcions�de�vulnerabilitat�han�estat�obtingudes�a�partir�del�tractament�estadístic�de�les�
respostes�d’experts�(mínim�4�i�màxim�9)�a�qüestionaris�per�a�estimar�el�dany�en�les�línies�
vitals.�El�resultat�final�ha�quedat�recollit�en�l’informe�ATC�13.�
�
En� la� següent� taula� s’identifica� per� a� una� relació� d’infraestructures,� identificades� en�
l’informe�ATC�13,�el�seu�codi�FC�i�els�danys�associats�per�a�diferents�nivells�d’intensitat.�
Aquests�valors�obtinguts,�tal�com�s’ha�indicat�en�el�punt�anterior,�han�permès�mitjançant�
aplicacions� estadístiques� determinar� una� corba� de� regressió� per� a� cada� una� de� les�
infraestructures,�obtenint�uns�valors�constants�a�i�b�per�a�cada�una�de�les�corbes,�els�quals�
s’inclouen�en�la�mateixa�taula.�
�
Intensitat
Coeficients�de�regresió�
Infraestructura� FC� Grau de�dany (%)
VI� VII VIII IX X XI XII a� b
Infraestructures�del�transport� � � � � � � � � � �
Carreteres�i�paviments� 49� 0� 0,3� 3,6� 9,3� 15,7� 15,8� 55,3� �18,4932� 9,0401�
Autopistes�i�paviments� 48� 0� 0,6� 2,5� 4,6� 9,6� 18,8� 29,6� �11,7998� 6,1182�
Vies�de�trens� 47� 0� 0,9� 3� 7,8� 12,5� 19,1� 39,1� �12,4732� 6,4852�
Túnels�en�sòls� 38� 0� 0,2� 0,8� 1,9� 5,5� 12� 23,8� �17,0425� 8,1355�
Túnels�en�roca� 39� 0� 0,2� 0,5� 1,8� 4,9� 9� 16,4� �14,8582� 7,1074�
Túnels�cut&cover� 40� 0� 0,3� 1� 2,8� 9,2� 17,6� 29,2� �13,5255� 6,8084�
Ponts�articulats�o�de�llums�
24� 0,4� 2� 8,8� 26,4� 48,4� 81,6� 98,9� �6,9490� 4,6721�
simples,�bigues�
Ponts�continus,�lloses�o�
25� 0,1� 0,5� 3,3� 9,9� 41,2� 63,8� 89,4� �9,5201� 5,6581�
monobloc�
Ponts�importants� 30� 0� 0,1� 0,2� 1,5� 10,2� 28,5� 61,9� �19,9853� 9,7061�
Abastiment�i�dipòsits�(aigua,�
� � � � � � � � � �
gasoductes�i�oleoductes)�
Canals� 61� 0,5� 1,1� 2,3� 3,8� 9,7� 19� 35� �14,1434� 7,1231�
Canonades�subterrànies*� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
Canonades�de�superfície*� 32� 0� 0� 0,5� 1,1� 2,3� 5,1� 14� �23,6500� 10,5764�
Dipòsits�subterranis� 41� 0,1� 0,1� 0,6� 2,5� 6,2� 15� 28� �16,4755� 7,9752�
Depòsits�de�superficie� 43� 0,1� 0,5� 1,7� 4,6� 16� 28� 37� �10,2174� 5,5874�
Dipòsits�elevats� 45� 0,3� 1,4� 4,7� 10,4� 23,8� 38,8� 58,6� �9,6708� 5,5384�
Preses�de�formigó� 35� 0� 0,1� 1,2� 3,4� 6,3� 17� 30� �15,5943� 7,6496�
Preses�de�Terra�i�Pedra� 36� 0,2� 0,6� 2,3� 5,8� 9,2� 22,6� 39,6� �14,0854� 7,1517�
Abastiment�elèctric� � � � � � � � � � �
Torres�d’alta�tensió� 56� 0,1� 0,7� 1,1� 3,1� 8� 17� 34� �16,4427� 8,03659�
Torres�normals� 55� 0,1� 0,6� 1,1� 3,8� 9,1� 19� 34� �14,4883� 7,2531�
Canonades�subterrànies�*� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
Canonades�de�superfície*�
32� 0� 0� 0,5� 1,1� 2,3� 5,1� 14� �23,6500� 10,5764�
(assimilable�a�cables�aeris)�
Comunicacions� � � � � � � � � � �
Torres�de�comunicació� 57� 0,5� 1� 2,4� 4,9� 11� 28� 49� �14,7663� 7,51377�
Canonades�subterrànies*�
(assimilable�a�línies� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
telefòniques�subterrànies)�
�
45
Num. 6512 / 03.05.2011 17040
Canonades�subterrànies*�
(assimilable�a�línies� 32� 0� 0� 0,5� 1,1� 2,3� 5,1� 14� �23,6500� 10,5764�
telefòniques�superfície)�
Aigües�residuals� � � � � � � � � � �
Túnels�en�sòls� 38� 0� 0,2� 0,8� 1,9� 5,5� 12� 23,8� �17,0425� 8,1355�
Túnels�en�roca� 39� 0� 0,2� 0,5� 1,8� 4,9� 9� 16,4� �14,8582� 7,1074�
Túnels�cut&cover�(falsos�
40� 0� 0,3� 1� 2,8� 9,2� 17,6� 29,2� �13,5255� 6,8084�
túnels)�
Canonades�subterrànies� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
Riscos�majors� � � � � � � � � � �
Dipòsits�subterranis� 41� 0,1� 0,1� 0,6� 2,5� 6,2� 15� 28� �16,4755� 7,9752�
Dipòsits�de�superfície� 43� 0,1� 0,5� 1,7� 4,6� 16� 28� 37� �10,2174� 5,5874�
Depòsits�elevats� 45� 0,3� 1,4� 4,7� 10,4� 23,8� 38,8� 58,6� �9,6708� 5,5384�
Xemeneies�metàl�liques� 52� 0,1� 0,8� 2,7� 6,3� 16,4� 30� 45,2� �11,0670� 5,9981�
Ports� � � � � � � � � � �
Estructures�portuàries� 63� 0,2� 1,7� 7,1� 13� 25� 45� 72� �10,2157� 5,8356�
Grues� 53� 0,4� 1,4� 5,5� 12� 25� 41� 54� �8,1745� 4,9133�
Equipaments� � � � � � � � � � �
Equipament�elèctric� 66� 2,1� 3,7� 8,7� 19� 32� 43� 59� �6,1967� 4,1451�
Equipament�mecànic� 68� 0,5� 2,5� 6,1� 13� 22� 33� 49� �7,9635� 4,7754�
Equipament�d’alta�tecnologia� 70� 1,4� 4,7� 13� 24� 41� 59� 75� �5,7571� 4,0722�
Altres� � � � � � � � � � �
Edificis�de�pantalles�de�fàbrica�
armada�de�mitjana�altura�o� 10� 1,2� 3,5� 9,9� 17,9� 30,5� 46,1� 59,7� �6,41714� 4,24367�
edificis�genèrics�
Edificis�tipus�pòrtic�esbiaixat�
13� 0,8� 5,8� 7� 11,9� 20,4� 30,1� 41,8� �6,66601� 4,18972�
d’acer�de�mitjana�altura�
Estructures�de�llums�grans� 91� 0,3� 1,1� 4� 9� 16,1� 29,7� 45,7� �10,3257� 5,6993�
� � � � � � � � � � �
*�*�Els�valors�són�ruptures�per�quilòmetre�(BPK).�Es�pot�suposar�que�1�BPK�=�5%�de�dany.�
�
D’altra�banda,�cada�línia�vital�es�compon�de�diversos�elements,�en�unes�proporcions�que�
l’ATC�25� estableix� com� raonables.� Així,� per� exemple,� una� central� de� bombament� de� gas�
consta�de:�
�
� 30%�d�edificació�genèrica�
� 20%�d�equipamient�elèctric�
� 50%�d�equipamient�mecànic�
�
Per�a�avaluar�el�dany�de�cada�categoria�de�línia�vital�es�procedeix�a�avaluar�cada�un�dels�
elements�que�la�integren.�
�
Per�a�tenir�una�idea�qualitativa�dels�danys,�l’escala�MSK�i�la�mateixa�ATC�13�descriuen�7�
nivells� que� van� des� de� sense� dany� fins� a� la� destrucció.� La� següent� taula� mostra� les�
correspondències�amb�els�percentatges�i�la�descripció�dels�graus�de�dany:�
�
�
46
Num. 6512 / 03.05.2011 17041
�
47
Num. 6512 / 03.05.2011 17042
Amb� tot,� s’hauran� de� considerar� amb� més� detall� les� aplicacions� de� les� penalitzacions�
suggerides�per�l’ATC�25.�Particularment�sensibles�són�els�ponts,�els�depòsits�i�els�edificis�
que�formen�part�de�les�infraestructures�vitals.�
�
El�mapa�de�perillositat�considerat�per�a�l’avaluació�de�danys�ha�estat�generat�a�partir�de�les�
dades�d’intensitat�sísmica�esperada�(considerant�l’efecte�del�sòl)�per�a�un�període�de�retorn�
de� 500� anys,� segons� l’escala� EMS,� per� a� cada� una� de� les� entitats� poblacionals� de� la�
Comunitat�Valenciana.�
�
A� manera� d’exemple,� es� presenten� en� les� figures� següents� dues� de� les� funcions� de�
vulnerabilitat�que�s’han�utilitzat:�la�corresponent�a�conductes�soterrats�com�els�gasoductes,�
i�una�de�les�aplicades�a�la�xarxa�elèctrica:�
�
�
�
Els�punts�blaus�corresponen�als�valors�de�l’ATC�13�i�la�línia�contínua�és�l’ajust�proposat�en�
l’ATC�25.�
�
Com�es�pot�veure,�les�funcions�de�vulnerabilitat�utilitzen�l’escala�de�Mercalli�modificada�
(MMI).�Cal�indicar�que�l’escala�MMI�i�l’escala�MSK�utilitzada�a�Europa�poden�considerar�
se�coincidents�i,�per�tant,�no�cal�aplicar�hi�cap�correcció�a�les�corbes�de�vulnerabilitat.�
�
Quant�a�l’avaluació�dels�danys,�cal�dir�que�una�bona�avaluació�dels�danys�es�basa�a�trobar�
una�bona�relació�entre�la�intensitat�del�sisme�i�el�dany�causat�en�una�estructura,�servici�o�
línia.�És�freqüent�estimar�els�danys�pel�quocient�entre�el�cost�de�reparació�i�el�cost�total�de�
la� infraestructura.� Una� altra� forma� de� quantificar� els� danys� en� les� línies� vitals�
(particularment� en� canonades� i� conduccions� de� grans� longituds)� consisteix� a� donar� el�
nombre�de�ruptures�per�quilòmetre�(BPK).�
�
Les�valoracions�dels�danys�se�solen�penalitzar�o�corregir�en�funció�de�la�zona,�sobre�la�base�
de� la� qualitat� sismoresistent� de� les� construccions� i� infraestructures� del� lloc� que� s’han�
realitzat� amb� l’aplicació� de� la� normativa� sismoresistent.� Aquestes� penalitzacions� o�
�
48
Num. 6512 / 03.05.2011 17043
correccions� són� el� nombre� de� grau� d’intensitats� que� s’ha� d’augmentar� a� l’esperada� en� el�
lloc,�en�cada�tipus�de�servici�(FC),�depenent�de�les�característiques�geològiques�de�la�zona,�
materials�i�tipologia�constructiva�usual.�
�
En�cas�de�dubte�sempre�s’ha�de�triar�l’opció�més�desfavorable�per�a�prendre�partit�per�la�
seguretat,�ja�siga�en�les�correccions�o�bé�en�el�tipus�de�funció�a�utilitzar.�
�
L’Estudi�de�Vulnerabilitat�desenrotlla�la�metodologia�aplicada�per�a�l’estimació�de�danys�en�
línies� vitals� i� es� realitza� l’avaluació� de� danys� per� a� cada� una� de� les� infraestructures�
considerades.� Els� resultats� d’aquesta� avaluació� de� danys� es� donen� en� forma� cartogràfica,�
de�manera�que�és�fàcil�observar�la�ubicació�de�la�conducció�o�línia�vital�i�el�grau�de�dany�
corresponent� a� la� zona� sísmica� que� travessa,� així� com� en� forma� de� taules,� on� per� a� cada�
municipi�s’ha�quantificat�el�valor�del�dany�associat�a�aquella�línia�vital�que�el�travessa.�
�
Conclusions generals
�
� Els� elements� més� susceptibles� de� patir� danys� són� conduccions,� estacions� de�
bombament,� línies� elèctriques,� subestacions� elèctriques,� centrals� tèrmiques,�
equipaments�mecànics�i�ponts.�Amb�intensitats�entre�5,5�i�8�MMI�aconsegueixen�
danys�entre�el�0�i�el�10%�considerats�lleus,�sent�a�partir�d’intensitats�8�MMI,�quan�
els� danys� es� veuen� incrementats� de� forma� exponencial� aconseguint� nivells� de�
moderat�greu.��
� La� resta� de� línies� vitals� analitzades� s’observa� en� els� resultats� obtinguts� que� els�
danys�esperats�no�superen�el�nivell�de�dany�lleu.�
� Com�a�conseqüència�d’allò�apuntat�i�tenint�en�compte�el�mapa�d’intensitats�de�la�
Comunitat� Valenciana,� el� dany� moderat�greu� és� susceptible� de� produir�se� sobre�
línies� vitals� localitzades� al� sud� de� la� província� d’Alacant� i� al� sud�est� de� la�
província�de�València,�així�com�en�enclavaments�localitzats�en�el�centre�nord�de�la�
província�d’Alacant.�
�
A�continuació�s’arrepleguen�les�conclusions�més�destacables�per�a�les�diferents�línies�vitals�
analitzades.�
�
� Quant�al�dany�esperat�màxim�en�la�xarxa�de�gas�natural�a�servici�de�la�Comunitat�
Valenciana�no�assoleix�1�BPK,�que�equival�al�5%�de�dany.�Per�tant,�el�dany�esperat�
és�com�a�màxim�lleu,�tant�per�les�característiques�del�tipus�de�conducció�com�per�
la�moderada�sismicitat�de�les�zones�que�travessen.�
� L’estació�compressora�de�gas�natural�de�Crevillent,�supera�el�10%�de�danys�(i�ho�
fa�lleugerament),�sent�l’única�que�és�susceptible�de�presentar�danys�moderats.�La�
resta�d’estacions�compressores�patirien�tan�sols�danys�lleus,�d’entre�l’1%�i�el�10%.�
� Els� danys� esperats� en� la� xarxa� d’oleoductes� de� la� Comunitat� Valenciana� són� en�
tots�els�casos�insignificants�o�lleus.��
�
49
Num. 6512 / 03.05.2011 17044
� Els�danys�esperats�en�la�xarxa�elèctrica�de�transmissió�i�de�distribució�a�servici�de�
la�Comunitat�Valenciana�són�petits�i�tan�sols�un�0,33%�i�un�0,71%,�respectivament,�
�de� la� longitud� total� de� la� xarxa� supera� un� dany� del� 5%.� Així� i� tot,� els� danys�
màxims�esperats�són�lleus.�
� El� dany� esperat� en� la� majoria� de� les� subestacions� elèctriques� a� servici� de� la�
Comunitat�Valenciana�no�supera�el�10%,�considerat�com�a�danys�lleus.�No�obstant�
això,�hi�ha�algunes�zones�de�la�Comunitat�Valenciana�(zones�d’intensitat�major�de�
8)�les�subestacions�elèctriques�del�qual�tindrien�danys�moderats.�
� Les� centrals� tèrmiques� de� la� Comunitat� Valenciana� només� patirien� danys� lleus�
(entre� 1%� i� 10%� de� dany)� en� un� terratrèmol� de� la� intensitat� màxima� esperada�
associada�a�un�període�de�retorn�de�500�anys,�atés�que�es�troben�emplaçades�en�
zones�amb�intensitats�sísmiques�inferiors�a�6,5.�
� Els�danys�associats�a�les�centrals�hidroelèctriques�de�la�Comunitat�Valenciana�per�
al� sisme� de� període� de� retorn� 500� anys� en� cap� cas� s’espera� que� superen� danys�
lleus,�donat�el�seu�àmbit�amb�intensitats�màximes�esperades�de�7,5.�
� Les� preses� de� la� Comunitat� Valenciana� no� patirien� danys� superiors� al� 10%,�
considerats�com�lleus,�donat�el�bon�comportament�d’aquestes�per�a�una�intensitat�
de�valor�10.�
� Els�danys�esperats�en�la�xarxa�de�canonades�de�distribució�d’aigua�i�dels�depòsits�
d’abastiment� de� la� província� de� Castelló� no� assoleixen� en� cap� cas� l’1%� de� dany�
(0,2� ruptures� per� quilòmetre),� per� la� qual� cosa� els� danys� esperats� són� en� tots� els�
casos�insignificants.�
� Els�danys�esperats�en�les�estacions�de�bombament�de�la�província�de�Castelló�en�
tots�els�casos�seran�inferiors�a�danys�lleus�(1%�10%).�
� Els� danys� directes� esperats� en� la� xarxa� de� carreteres� principals� de� la� Comunitat�
Valenciana� (autovies,� autopistes,� nacionals� i� xarxa� autonòmica� bàsica)� són�
insignificants� (0%�1%� de� danys)� o� lleus� (1%�10%� de� danys).� El� 46,� 36%� (en�
longitud)� de� la� xarxa� principal,� localitzada� en� zones� d’intensitat� sísmica� 6,5� o�
menor,� patirà� danys� insignificants.� El� 53,42%� restant,� que� està� situat� en� zones�
d’intensitat�sísmica�7�o�superior,�patirà�danys�lleus.�
� Pel� que� fa� a� la� xarxa� secundària� de� carreteres� (xarxa� autonòmica� local,� xarxa�
municipal� i� altres� vies),� pràcticament� la� totalitat� de� la� xarxa� espera� danys�
insignificants� o� lleus.� El� 39,34%� de� la� longitud� de� la� xarxa� se� situa� en� zones�
d’intensitat� 6� o� menor� i� patiria� danys� insignificants.� En� canvi,� el� 60,19%� de� la�
longitud� de� la� xarxa,� situada� en� zones� d’intensitat� entre� 6,5� i� 9,� patirien� danys�
lleus.� Només� el� 0,46%� restant� de� la� longitud� de� la� xarxa� secundària� (43,� 7� km)�
supera�el�10%�de�danys�esperats�(zones�d’intensitat�9,5�en�el�sud�de�la�província�
d’Alacant),�per�la�qual�cosa�patirien�danys�moderats.�
� Els�túnels�de�carretera�només�s’esperen�danys�insignificants�en�la�pràctica�totalitat�
dels� túnels� analitzats.� Només� el� 0,71%� de� la� xarxa,� que� suposa� 83,20� m� de�
longitud,�patirien�danys�lleus�(1%�10%�de�danys).�
�
50
Num. 6512 / 03.05.2011 17045
� Els� danys� esperats� en� la� xarxa� de� ferrocarrils� de� la� Comunitat� Valenciana,� Adif,�
Metro�València�i�Tram�Alacant�són�en�tots�els�casos�danys�insignificants�o�lleus.�
D’altra� banda,� la� gran� majoria� de� les� estacions� de� ferrocarril� de� la� Comunitat�
Valenciana� porten� associats� danys� lleus� (1%�10%� de� dany).� Aquest� és� el� cas� del�
94,17%� de� les� estacions� d’Adif� i� el� 98,89%� de� les� estacions� de� FGV.� Només� 6�
estacions� d’Adif� (el� 5,83%)� i� 2� estacions� de� FGV� (el� 1,11%)� patirien� danys�
moderats�(10%�30%�de�dany).�
� Els� danys� directes� esperats� per� al� sisme� de� període� de� retorn� 500� anys� són�
insignificants�per�a�la�pista�i�terminal�de�l’aeroport�de�Castelló�(0%�1%)�i�lleus�per�
a�les�pistes�i�terminals�dels�aeroports�de�València�i�Alacant�(1%�10%�de�danys)�
� Els�danys�esperats�en�la�gran�majoria�dels�ports�de�la�Comunitat�Valenciana�són�
insignificants�o�lleus.�El�gruix�dels�ports�de�la�Comunitat�Valenciana,�trenta�dos,�
que� es� troben� situats� en� les� províncies� de� València� i� Alacant,� porten� associats�
danys� esperats� lleus� (1%�10%� de� dany).� Hi� ha� dos� ports� del� sud� de� la� província�
d’Alacant�(ports�de�Guardamar�i�Torrevella)�associats�a�danys�esperats�moderats.�
� Els� dipòsits� de� superfície� i� l’equipament� mecànic� són� els� components� de� les�
indústries�químiques�que�tenen�un�pitjor�comportament�per�a�intensitats� baixes.�
Així� mateix,� per� als� graus� de� sismicitat� més� alta,� els� depòsits� de� superfície� i� les�
canonades�de�superfície�empitjoren�el�seu�comportament�respecte�a�l’equipament�
mecànic�(cal�recordar�que�els�depòsits�i�les�canonades�de�superfície�presenten�una�
penalització� de� 2� graus� en� la� intensitat� enfront� del� grau� de� penalització� que�
presenta�l’equipament�mecànic).�
� Els� màxims� danys� esperats� en� les� indústries� químiques� amb� risc� superior� es�
donen� en� els� depòsits� de� superfície.� Els� danys� en� aquests� elements� en� les�
indústries�analitzades�són�en�tots�els�casos�lleus�o�moderats.�El�major�percentatge�
de�danys�en�els�depòsits�de�superfície�d’aquestes�indústries�és�de�18,6%.�
� D’altra� banda,� cal� mencionar� l’existència� de� determinades� limitacions� que� s’han�
presentat�en�l’elaboració�de�la�vulnerabilitat�de�les�línies�vitals,�que�han�dificultat�
la�determinació�dels�danys�d’algunes�d’elles.�En�aquest�sentit�cal�mencionar�que�
les� línies� vitals� relacionades� amb� l’abastiment� d’aigua� potable� únicament� s’ha�
disposat�d’informació�corresponent�a�la�província�de�Castelló,�per�la�qual�cosa�és�
motiu� d’ampliació� dels� danys� determinats� una� vegada� es� dispose� d’informació�
per�a�tota�la�Comunitat�Valenciana.�
� Quant�als�ponts�de�carreteres,�una�de�les�infraestructures�més�sensibles�als�sismes,�
no�se�n�ha�pogut�obtenir�informació,�per�tal�com�s’haurà�de�recopilar�o�generar�la�
informació�necessària�que�els�identifique�i�incorporar�los�en�futures�revisions�del�
Pla.�
� Quant�a�centrals�nuclears,�en�aquest�cas�una�a�la�Comunitat�Valenciana,�així�com�
la�xarxa�COMDES�de�telecomunicacions,�ens�hem�trobat�amb�dificultats�quant�a�
la� determinació� de� la� corba� de� danys,� per� tal� com� no� han� sigut� incorporades� en�
aquest�Pla,�havent�de�determinar�amb�més�precisió�els�efectes�i�en�conseqüència�
els�danys�que�són�susceptibles�de�produir�se�sobre�aquests�tipus�de�línies�vitals.�
�
51
Num. 6512 / 03.05.2011 17046
�
52
Num. 6512 / 03.05.2011 17047
que� són� aquelles� infraestructures� que� són� imprescindibles� per� al� normal� exercici� de�
l’activitat� humana� i,� en� general,� comprenen� línies� que� possibiliten� la� mobilitat� de�
mercaderies,�transport�de�persones,�grans�línies�de�subministrament�d’energia�i�elements�
de�sanejament�bàsic,�com�per�exemple,�aigua,�electricitat,�gas�i�combustibles�líquids,�i�les�
línies�que�faciliten�la�comunicació.�
�
En� el� cas� del� present� estudi,� s’ha� decidit,� per� l’interès� que� suposa� per� al� conjunt� de� la�
Comunitat,�realitzar�el�Catàleg�d’elements�en�risc�per�a�les�tres�províncies.��
�
Estructura del Catàleg
�
En� el� següent� esquema� s’estableix� la� relació� i� correspondència� existent� entre� les�
construccions� d’especial� importància,� línies� vitals� i� les� famílies� de� dades� establides� en� el�
present�Catàleg:�
�
53
Num. 6512 / 03.05.2011 17048
�
�
Durant� el� procés� de� realització� d’aquest� estudi,� com� a� font� principal� de� dades� es� va�
sol�licitar�als�organismes�i�administracions�responsables�la�informació�que�s’arreplega�en�el�
Catàleg.�El�Catàleg�en�el�seu�conjunt�consta�de�47.880�elements�georeferenciats.��
�
�
54
Num. 6512 / 03.05.2011 17049
�
El�contingut�detallat�de�cada�un�dels�directoris�de�la�Geodatabase�és:�
�
55
Num. 6512 / 03.05.2011 17050
�
56
Num. 6512 / 03.05.2011 17051
�
�
A�manera�d’exemple�es�mostren�algun�dels�mapes�que�representa�les�dades�que�figuren�en�
el�Catàleg�d’elements�en�risc.�
�
�
Instal�lacions�Bàsiques�de�Subministrament:�Sanejament������Instal�lacions�Bàsiques�de�Subministrament:�Gasolineres�
�
�
57
Num. 6512 / 03.05.2011 17052
� Instal�lacions�bàsiques:�Subministrament�electricitat� Instal�lacions�Bàsiques:�Oleoductes�
�
�
� Edificis�de�transport:�Estacions�de�ferrocarril�i�metro� Instal�lacions�Sanitàries:�Centres�de�Salut�
�
�
�
58
Num. 6512 / 03.05.2011 17053
Document III
Estructura i Organització
�
�
Sumari:
�
1.� FASES�I�SITUACIONS�D�UNA�EMERGÈNCIA�PER�SISME�
�
2.� ESTRUCTURA�
�
3.� ORGANITZACIÓ�JERÀRQUICA�
3.1.� Centres�de�Coordinació�Operativa�(CECOP)�
3.2.� Centres�de�Coordinació�Operativa�Integrada�(CECOPI)�
3.3.� Els�Grups�de�Reconeixement�
3.4.� Unitats�Bàsiques�d�Intervenció:�composició�i�funcions�
3.5.� La�coordinació�dels�recursos�en�el�terreny�
3.6.� Centre�de�Recepció�de�Mitjans�(CRM)�
3.7.� Els�Plans�d�Actuació�Municipal.�El�CECOPAL�
3.8.� Els�Plans�d�Autoprotecció�
�
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17054
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17055
� SITUACIÓ� 1:� S�han� produït� fenòmens� sísmics,� l�atenció� dels� quals,� quant� a� la�
protecció�de�persones�i�béns,�pot�quedar�assegurada�mitjançant�l�ús�dels�mitjans�i�
recursos�disponibles�a�les�zones�afectades.�
�
� SITUACIÓ� 2:� S�han� produït� fenòmens� sísmics� que� per� la� gravetat� dels� danys�
ocasionats,�el�nombre�de�víctimes�o�l�extensió�de�les�àrees�afectades,�fan�necessari,�
per� al� socors� i� protecció� de� persones� i� béns,� el� concurs� de� mitjans,� recursos� o�
serveis�ubicats�fora�de�les�dites�àrees.�
�
També�seran�declarades�emergències�de�situació�2�aquelles�que�per�al�seu�control�
requerisquen�la�constitució�del�CECOPI.�
�
� SITUACIÓ� 3:� Emergències� que,� havent�se� considerat� que� està� en� joc� l�interès�
nacional,�així�siguen�declarades�pel�ministre�de�l�Interior.�
�
c) Fase de tornada a la normalitat.
�
Fase� consecutiva� a� la� d�emergència� que� es� prolongarà� fins� a� l�establiment� de� les�
condicions� imprescindibles� per� al� retorn� a� la� normalitat� a� les� zones� afectades� pel�
terratrèmol.�
�
Durant� aquesta� fase� es� realitzaran� les� primeres� tasques� de� rehabilitació� en� les� dites�
zones,� consistents� fonamentalment� en� la� inspecció� de� l�estat� d�edificis� i�
infraestructures,�el�reforçament�o,�si�és�el�cas,�demolició�d�edificis�danyats;�reparació�
dels� danys� més� rellevants� patits� per� les� infraestructures� dels� transports,� de� les�
telecomunicacions� i� del� subministrament� d�aigua;� electricitat� i� combustibles;�
rehabilitació� dels� serveis� bàsics�essencials;� reallotjament� provisional� de� les� persones�
que�hagueren�perdut�el�seu�habitatge;�etc.�
�
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17056
2. ESTRUCTURA.
�
Tant� l�estructura� com� l�organització� del� present� Pla� prenen� com� a� base� de� la� seua�
configuració� allò� que� s�ha� establit� pel� Pla� Territorial� d�Emergència� de� la� Comunitat�
Valenciana,�si�bé�s�han�introduït�elements�específics,�concebuts�especialment�per�a�atendre�
les�particulars�necessitats�que�genera�una�emergència�sísmica.�
�
El� present� Pla,� igual� que� el� pla� territorial,� s�estructura� basant�se� en� l�existència� de� tres�
Centres� de� Coordinació� d�Emergències� (un� per� cada� província),� dels� quals� el� Centre� de�
Coordinació�d�Emergències�de�la�província�de�València�exercirà�de�Centre�de�Coordinació�
provincial� i� autonòmic,� és� a� dir,� coordinador� dels� CCE� de� les� províncies� d�Alacant� i�
Castelló.�
�
La� presència� permanent� de� personal� tècnic� i� de� comunicacions� en� els� esmentats� Centres,�
així�com�la�seua�dotació�d�equipament,�permeten�l�activació�i�coordinació�de�les�actuacions�
previstes�en�el�present�pla.�
�
D�acord� amb� el� que�estableix� la� Norma� Bàsica,� els� centres� adés�esmentats�es� constituiran�
en�Centres�de�Coordinació�Operativa�Integrada�(CECOPI),�per�a�les�situacions�en�què�així�
ho�establisca�el�present�pla.�
�
Situació 0
�
� Director del Pla
�
�
CECOP / CCE
�
�
�
�
Organismes que participen en el Seguiment Ajuntaments Centrals de
� Municipis afectats Coordinació de Serveis
IGN ITGE Universitats d’Intervenció
�
�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17057
�
Situació 1
�
�
Director del Pla
�
�
� CECOP / CCE
�
�
�
Centrals de
� Coordinació de
CRM
� CECOPAL PMA Serveis de
Intervenció
�
�
�
Unitats Bàsiques d’Intervenció
�
�
�
�
Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat
� Bàsica Bàsica de Bàsica Bàsica Bàsica Bàsica Bàsica de
Intervenció Seguretat Judicial d’Avaluació Sanitària d'Alberg i suport
Directa de Danys Assistència Logístic
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17058
Situació 2
�
�
� CECOPI
� Comitè de Direcció
Director del Pla
�
�
�
Comitè Assessor Gabinete de Informació
�
�
�
� Grup de seguimient
del risc i avaluació Grup de Gestió de
� de Danys Mitjans i Recursos
CECOP / CCE
�
�
�
�
� Centrals de
CRM CECOPAL PMA Coordinació de
� Serveis
d’Intervenció
�
�
�
Unitats Bàsiques d’ Intervenció
�
�
�
�
� Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat
Bàsica
Unitat
Bàsica d’ Bàsica de Bàsica Bàsica Bàsica Bàsica de
� Intervenció Seguretat Judicial d’Avaluació Sanitaria d’Alberg i suport
Directa de Danys Assistència Logístic
�
�
�
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17059
3. ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA.
�
�
Amb�l�organització�jeràrquica�es�pretén�l�establiment�d�una�estructura�de�comandament�o�
línies�d�autoritat�que�asseguren�el�compliment�dels�objectius�del�Pla.�
�
Segons�el�que�estableix�la�Norma�Bàsica,�les�comunitats�autònomes�elaboraran�i�aprovaran�
els� seus� corresponents� Plans� Especials,� l�àmbit� territorial� d�aplicació� dels� quals� no�
excedisca�del�de�la�pròpia�Comunitat�Autònoma.�
�
La�direcció�i�coordinació�dels�Plans�Especials�serà�exercida�per�la�corresponent�Comunitat�
Autònoma,�excepte�quan�siga�declarat�l�interès�nacional,�segons�el�que�preveu�l�article�1.2�
de�la�Norma�Bàsica.�
�
Quant�a�la�declaració�d�interès�nacional,�la�Norma�estableix�en�l�article�9�el�següent:�
�
� Quan� es� produïsca� una� situació� d�emergència� d�interès� nacional,� la� seua�
declaració� serà� efectuada� pel� ministre� de� l�Interior,� per� iniciativa� pròpia� o� a�
instàncies�de�les�comunitats�autònomes�o�dels�delegats�del�Govern�en�aquestes.�
� Aquesta�declaració�implicarà�que�les�autoritats�corresponents�disposen�l�aplicació�
dels� seus� Plans� Especials� davant� el� Risc� Sísmic� (el� present� pla� de� comunitat�
autònoma�i�els�municipals),�o�territorials�segons�els�casos,�corresponent�a�l�Estat�la�
direcció�i�coordinació�d�actuacions.�
�
La�transferència�en�la�direcció�de�l�emergència,�en�el�cas�de�declaració�d�interès�nacional,�
comportarà�l�adscripció�de�mitjans,�efectius�i�òrgans�d�assessorament�al�nou�director,�que�
haurà�de�ser�informat�de�les�accions�que�es�desenvolupen.�
�
Així�mateix,�la�Norma�Bàsica�estableix�que�el�Govern,�a�proposta�del�Ministeri�de�l�Interior�
i� a� iniciativa,� si� és� el� cas,� del� president� de� la� Generalitat� o� de� l�òrgan� corresponent� de�
l�entitat�local�afectada,�podrà�delegar�totes�o�part�de�les�seues�funcions�en�aquells�casos�en�
què�la�naturalesa�de�l�emergència�ho�fera�aconsellable�segons�estableix�l�article�15.2�de� la�
Llei�2/1985.�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17060
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17061
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17062
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17063
�
El�CCE�que�tinga�assignat�el�paper�de�CECOP�continuarà�efectuant�la�labor�de�coordinació�
de�les�comunicacions�i�el�seguiment�de�la�situació�d�emergència,�amb�independència�que�el�
CECOPI�estiga�constituït�o�no�a�les�seues�instal�lacions.��
�
A�sol�licitud�de�la�Direcció�General�de�Protecció�Civil�i�Emergències,�podrà�constituir�se�el�
CECOPI�encara�que�la�Comunitat�Valenciana�no�siga�l�afectada,�si�és�necessari�mobilitzar�
mitjans�i�recursos�per�a�l�atenció�de�l�emergència.�La�dita�constitució�serà�sol�licitada�a�la�
Conselleria� competent� en� matèria� de� Protecció� Civil.� Aquest� CECOPI� tindrà� funció� de�
gestionar,� en� coordinació� amb� la� Direcció� General� de� Protecció� Civil� i� Emergències,�
l�aportació�de�mitjans�i�recursos�de�la�Comunitat.�
�
�
3.2.1 La direcció de les emergències.
�
a) La direcció del pla:
�
Correspondrà� a� la� Generalitat� Valenciana,� la� direcció� del� present� Pla� en� les� emergències�
declarades�de�situació�0,�1�i�2.�
�
Tal� com� s�estableix� en� la� Norma� Bàsica� de� Protecció� civil� (Reial� Decret� 407/1992),�
correspondrà� a� l�Administració� General� de� l�Estat,� la� direcció� del� present� Pla� en� les�
emergències�declarades��d’interès�nacional��(situació�3).�
�
En�la�direcció�de�les�emergències,�la�competència�de�la�qual�corresponga�a�la�Generalitat�
Valenciana,�el�director�del�Pla�serà�el�conseller�competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�i�
Emergències,� que� assumirà� les� funcions� de� Comandament� Únic,� d�acord� amb� el� que�
estableix�l�art.�12�de�la�LPCGE.�
�
En� les� emergències� declarades� de� situació�0�i� 1,� a� fi� de�millorar�l�operativitat� en� la� gestió�
d�emergències,�el�conseller�competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�i�Emergències,�delega�
la� direcció� del� Pla� en� el� director� General� competent� en� matèria� de� Protecció� Civil� i�
Emergències.�
�
La� direcció� del� Pla� s�efectuarà� en� coordinació� amb� l�Administració� General� de� l�Estat� i�
l�Administració�Local.�
�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17064
Corresponen�al�director�del�Pla:�
�
� Declarar�la�situació�0,�les�situacions�d�emergència�i�el�fi�de�l�emergència,�d�acord�
amb�el�que�estableix�el�present�pla.�
� Declarar�l�ordre�de�constitució�del�CECOPI�i�decidir�ne,�si�és�el�cas,�una�ubicació�
alternativa.�
� En� funció� de� les� circumstàncies� de� l�emergència,� ordenar� que� el� CCE� autonòmic�
assumisca�el�paper�de�CECOP�provincial�d�Alacant.�
� Determinar�les�actuacions�a�desenvolupar�des�del�CECOP/CCE.�
� Determinar�els�recursos�humans�i�materials�que�han�d�assignar�se�a�cada�una�de�
les� possibles� localitzacions� de� l�emergència� a� la� Comunitat� Valenciana,� establint�
les�prioritats�d�actuació�que�considere�oportunes.�
� Establir�les�prioritats�de�cara�al�restabliment�dels�serveis�públics�essencials.�
� Determinar�la�informació�que�ha�de�facilitar�se�als�mitjans�de�comunicació�social.�
� Informar� la� Direcció� General� competent� en� matèria� de� Protecció� Civil� del�
Ministeri�de�l�Interior�d�aquelles�emergències�que�suposen�l�activació�del�present�
pla�en�situació�d�emergència�2.�
� Assegurar� l�operativitat� del� Pla� mitjançant� la� seua� implantació� i� el�
desenvolupament� de� les� campanyes� de� manteniment� de� l�operativitat� que�
anualment�es�prevegen.�
� Assumir� la� direcció� dels� tres� Centres� de� Coordinació� d�Emergències� de� la�
Generalitat.� Per� al� desenvolupament� d�aquesta� funció� comptarà� amb� el� suport�
dels�responsables�dels�dits�centres.�
�
b) El Comitè de Direcció:
�
Amb�l�objecte�d�aconseguir�una�major�coordinació�en�la�gestió�de�les�emergències,�quan�es�
constituïsca� el� CECOPI� per� declarar�se� l�emergència� de� situació� 2� o� 3,� es� formarà� un�
Comitè� de� Direcció� integrat� per� un� representant� de� la� Generalitat� Valenciana� i� un�
representant�de�l�Administració�General�de�l�Estat.�
�
El�representant�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�serà�el�conseller�competent�en�
matèria� de� Protecció� Civil� i� Emergències,� que� podrà� ser� substituït,� en� casos� d�absència� o�
malaltia�pel�secretari�autonòmic�competent�en�matèria�de�Protecció�Civil�i�Emergències�o�
pel�director�general�de�la�dita�matèria.�Fins�a�la�seua�arribada�al�CECOPI,�a�les�províncies�
de� Castelló� i� Alacant,� la� representació� de� la� Generalitat� Valenciana� en� aquest� serà�
assumida�per�delegat�territorial�del�Govern�Valencià�a�la�província�afectada.�
�
El� representant� de� l�Administració� General� de� l�Estat� serà� el/la� delegat/da� del� Govern� /�
sotsdelegat/da�del�Govern�de�la�província�afectada.�
�
�
11
Num. 6512 / 03.05.2011 17065
El�representant�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�actuarà�en�qualitat�de�director�
del�Pla�sempre�que�no�es�declare�l�interès�nacional,�i�en�aquest�cas�posarà�a�disposició�del�
representant�de�l�Administració�General�de�l�Estat�en�el�CECOPI�la�direcció�del�present�pla�
i�els�recursos�adscrits�a�aquest.��
�
Enfront� d�aquesta� situació� caldrà� ajustar�se� al� que� disposa� el� Pla� Estatal� enfront� del� Risc�
Sísmic.�
�
�
3.2.2. Comitè Assessor.
�
Recolza� i� aconsella� al� Comitè� de� Direcció� en� els� distints� aspectes� relacionats� amb�
l�emergència.�
�
El�Comitè�Assessor�s�estructura�en�dos�Grups:�
�
� Grup� de� Seguiment� del� Risc� i�
Avaluació�de�Danys�
� Grup�de�Gestió�de�Mitjans�i�Recursos�
�
�
Composició Bàsica:
�
� Cap� de� l�Àrea� i/o� caps� de� Servei� del� departament� competent� en� matèria� de�
protecció�civil�i�emergències�de�la�Generalitat,�que�actuarà�com�a�coordinador�del�
Comitè�Assessor.�
�
� Grup�de�Seguiment�del�Risc�i�Avaluació�de�Danys:�
�
� Cap�de�Secció�/�tècnic�d�Emergències�del�departament�competent�en�matèria�
de� protecció� civil� i� emergències� de� la� Generalitat� que� coordinarà� les�
actuacions�d�aquest�Grup.�
� Representants�de�l�Institut�Geogràfic�Nacional�(IGN).�
� Representants�de�l�Institut�Tecnològic�i�Miner�d�Espanya�(ITME).�
� Tècnics�de�la�Direcció�General�competent�en�matèria�d�Habitatge��
� Tècnics�de�les�direccions�generals�competents�en�matèria�d�Obres�Públiques,�
Energia,�i�resta�de�serveis�essencials.�
� Director�del�Pla�Sectorial�de�carreteres.�
� Representant�de�l�Institut�Valencià�de�l�Edificació.�
� Representants�de�FGV,�ADIF�i�operadors�ferroviaris.�
� Tècnics�de�la�Delegació�del�Govern/Sotsdelegacions�del�Govern.�
� Tècnics�de�les�universitats�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
12
Num. 6512 / 03.05.2011 17066
Normalment,� els� representants� de� l�IGN,� de� l�ITGE� i� de� les� universitats,�
desenvoluparan�les�seues�funcions�d�assessorament,�dins�d�aquest�Grup,�des�
del� seu� propi� centre� de� treball.� Aquests� responsables� podran� incorporar�se�
físicament� en� el� CECOPI� de� forma� puntual,� quan� així� ho� requerisca� el�
director�del�Pla.�
�
Aquest�grup�estarà�recolzat�pels�organismes�següents:�
�
� Delegació� Territorial� en� la� Comunitat� de� l�Agència� Estatal� de�
Meteorologia,� per� al� cas� de� risc� de� pluges� intenses� que� pogueren�
generar� problemes� afegits:� lliscaments� del� terreny,� col�lapse�
d�estructures�inestables,�etc.�
� Confederacions� Hidrogràfiques� del� Xúquer� i� del� Segura,� si� haguera�
resultat�afectat�el�curs�d�algun�riu�o�barranc,�un�embassament,�etc.�
�
Junt�amb�el�suport�tècnic�i�humà�necessari.��
�
� Grup�de�Gestió�de�Mitjans�i�Recursos�
�
� Cap�de�Secció�/�tècnic�d�Emergències�del�departament�competent�en�matèria�
de� protecció� civil� i� emergències� de� la� Generalitat� que� coordinarà� les�
actuacions�d�aquest�Grup.�
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�d�Intervenció�Directa:�director�tècnic�/�cap�del�Servei�
de� Bombers� del� Consorci� per� al� SPEIS,� de� la� província� afectada,� o� cap� del�
Servei�de�Bombers�Municipal�en�el�cas�de�les�capitals�de�província.�
� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� de� Seguretat:� el� director� del� Pla� Sectorial� de�
Seguretat.�
� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� Judicial� (el� gran� nombre� de� víctimes� mortals� que�
puguen� donar�se� en� un� sisme,� justificarà� l�activació� del� “Procediment�
d�actuació� enfront� d�emergències� amb� múltiples� víctimes”� annex� del�
Procediment�Marc�i�l�activació�del�CENTRE�DE�GESTIÓ�MÈDICA�LEGAL).�
� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� Sanitària:� director� territorial� competent� en� matèria�
de�Sanitat�i/o�director�del�SES.�
� Cap� de� l�Unitat� Bàsica� d�Alberg� i� Assistència:� director� del� Pla� Sectorial� i/o�
Coordinador�provincial.�
� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� de� Suport� Logístic:� director� del� Pla� Sectorial�
d�Abastiment�de�la�província�afectada.�
� Director/coordinador�del�Pla�Sectorial�de�Transport.�
� Cap� del� Servei� del� departament� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i�
emergències,�responsable�del�telèfon�112�Comunitat�Valenciana.��
� Cap� de� la� Unitat� Adscrita� a� la� Comunitat� Valenciana� del� Cos� Nacional� de�
Policia.�
�
13
Num. 6512 / 03.05.2011 17067
� Cap� de� la� Unitat� de� Protecció� Civil� de� la� Delegació/Sotsdelegació� del�
Govern.��
� Oficial� d�enllaç� de� la� Unitat� Militar� d�Emergències� (en� el� cas� que� s�haja�
sol�licitat�i�aprovat�la�intervenció�d�aquesta�Unitat).�
� Representants�dels�ajuntaments�afectats.�
� Representants�de�les�empreses�gestores�de�Serveis�Bàsics.�
�
A� més,� s�incorporaran� a� aquests� grups� els� tècnics� de� les� diferents� administracions,�
experts� de� reconegut� prestigi� i� responsables� d�empreses� que� el� Comitè� de� Direcció�
considere�necessari�convocar.�
�
Funcions del coordinador del Comitè Assessor
�
� Les�funcions�del�coordinador�del�Comitè�seran:�
�
� Coordinar� l�actuació� dels� dos� grups� que� formen� el� Comitè� Assessor,�
transmetent� les� instruccions� del� director� del� Pla� a� aquests,� recopilant� la�
informació� de� retorn� per� a� aquest� i� assegurant� una� actuació� coordinada�
d�ambdós�grups.�
� Elaborar�els�informes�de�seguiment�sobre�l�emergència.�
� Actuar�d�enllaç�entre�la�Direcció�del�Pla�i�els�alcaldes�dels�municipis�afectats�
pel�sisme.�
�
Funcions del Grup de seguiment del risc i avaluació de danys:
�
� Les�missions�encomanades�a�aquest�grup�són�les�següents:�
�
� Coordinar� l�actuació� dels� Grups� de� Reconeixement� que� actuen� en� les�
primeres�fases�de�l�emergència.�
� Coordinar�l�actuació�dels�recursos�de�la�Unitat�Bàsica�d�Avaluació�de�Danys.�
� Analitzar,�processar,�calcular�i�divulgar�la�informació�sísmica�essencial�sobre�
la�zona�afectada,�obtinguda�a�partir�de�les�dades�demanades�pels�diferents�
organismes,�estacions�i�investigadors.�
� Informar� i� assessorar� el� director� del� Pla� en� les� mesures� a� prendre� i� en� les�
recomanacions� i� informació� a� divulgar,� d�acord� amb� les� dades� que� es�
registren.�
� Establir� les� xarxes� de� detecció� complementàries� que� siguen� necessàries� a� fi�
de�dur�a�terme�l�estudi�més�complet�possible.�
� Coordinar� l�actuació� de� tots� els� equips� d�investigació� sismològica� que� es�
desplacen�a�la�zona,�tant�nacionals�com�internacionals�i�prestar�los�el�suport�
que�siga�factible.�
�
�
14
Num. 6512 / 03.05.2011 17068
� Cap� de� Secció� /� tècnic� d�Emergències� del� departament� competent� en� matèria� de�
protecció�civil�i�gestió�d�emergències:�
�
� Elaborarà�els�informes�sobre�l�estat�de�la�situació�i�les�possibles�evolucions.�
� Coordinarà�la�labor�dels�distints�integrants�del�grup.�
�
� Tècnic�de�la�Direcció�General�competent�en�matèria�d�habitatge:�
�
� Coordinar� les� labors� d�avaluació� de� les� condicions� d�habitabilitat� de� les�
edificacions� que� desenvoluparà� el� Grup� d�Avaluació� de� Danys� en�
Edificacions�de�la�Unitat�Bàsica�d�Avaluació�de�Danys.�
�
� Tècnics� de� les� direccions� generals� competents� en� matèria� d�Obres� Públiques,�
d�Energia�i�resta�de�serveis�essencials:�
�
� Coordinar�les�labors�d�avaluació�de�les�infraestructures�que�depenguen�de�la�
Generalitat�Valenciana�que�seran�desenvolupades�pels�recursos�autonòmics�
adscrits� al� Grup� d�Avaluació� de� Danys� en� Infraestructures� de� la� Unitat�
Bàsica�d�Avaluació�de�Danys.�
�
� Director�del�Pla�Sectorial�de�carreteres:�
�
� Coordinar�les�labors�d�avaluació�de�danys�de�la�xarxa�de�carreteres.�
� Informació�sobre�l�estat�de�les��carreteres�per�a�la�seua�difusió�a�la�població.�
� Establiment� de� rutes� alternatives� per� als� itineraris� inhabilitats,� incloses� les�
alternatives�per�al�trasllat�de�passatgers�de�RENFE�i�FGV.�
� Manteniment�de�les�xarxes�viàries�expedites�i�en�condicions�d�ús.�
�
� Tècnic�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern:�
�
� Actuarà�com�a�coordinador�en�les�demandes�d�informació�a�l�IGN�i�a�l�ITGE�i�
a�l�anàlisi�de�les�dades�obtingudes.��
� Coordinarà� les� labors� d�avaluació� de� danys� en� les� infraestructures�
dependents�de�l�Administració�General�de�l�Estat�que�seran�desenvolupades�
pels� recursos� estatals� adscrits� al� Grup� d�Avaluació� de� Danys� en�
Infraestructures�de�la�Unitat�Bàsica�d�Avaluació�de�Danys.�
�
Els�mitjans�amb�què�comptarà�aquest�grup�seran:�
�
� Mitjans�propis�de�l�IGN�i�de�l�ITGE.�
�
15
Num. 6512 / 03.05.2011 17069
� Mitjans� i� Recursos� propis� de� les� conselleries� competents� en� matèria� d�Obres�
Públiques�i�Edificació.�
� Mitjans�propis�de�la�Demarcació�de�carreteres�de�l�Estat.�
� Mitjans�i�Recursos�de�l�Institut�Valencià�de�l�Edificació.�
� Mitjans� i� recursos� dels� Col�legis� d�Arquitectes� i� Enginyers� amb� què� s�hagen�
establert�acords�de�col�laboració.�
� Personal�tècnic�dels�ajuntaments�i�les�diputacions�provincials.�
� Mitjans�de�les�empreses�públiques�i�privades.�
�
�
Funcions del Grup de Gestió de Mitjans i Recursos:
�
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�d�Intervenció�Directa,�coordinació�i�direcció�del�personal�a�
càrrec�seu,�així�com�les�missions�específiques�de�la�Unitat:�
�
� Controlar,�reduir�i�eliminar�els�efectes�de�la�catàstrofe,�sobre�persones,�béns�i�
serveis.��
� Coordinar�el�rescat�i�salvament.�
�
� Cap� de� la� Unitat� Bàsica� de� Seguretat,� coordinació� i� direcció� del� Pla� Sectorial� de�
Seguretat,�així�com�les�missions�específiques�de�la�Unitat:�
�
� Control�d�accessos�de�la�zona�sinistrada.�
� Manteniment�de�l�ordre�i�de�la�seguretat�ciutadana.�
� Circulació�vial.�
� Donar� suport� a� l�organització� i� execució� de� l�evacuació� i� a� la� difusió� dels�
avisos�a�la�població.�
� A� les� zones� evacuades,� prevenció� de� robatoris,� saquejos� o� altres� accions�
il�lícites.�
� I,�en�general,�quants�aspectes�de�les�catàstrofes�o�emergències�que�afecten�la�
seguretat�de�les�persones�i�a�la�protecció�de�béns.�
� La� Unitat� Bàsica� de� Seguretat,� en� l�exercici� de� les� seues� funcions� de� policia�
judicial,�s�integrarà�en�la�Unitat�Bàsica�Judicial.�
�
16
Num. 6512 / 03.05.2011 17070
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�Judicial:�
�
� Coordinar� aquesta� Unitat� en� el� terreny,�constituïda�per� dos� equips;�l�Equip�
de�Policia�Judicial�i�l�Equip�de�Medicina�Legal.�
� Fer� d�enllaç� amb� el� Lloc� de� Comandament� del� “Centre� de� Gestió� Mèdica�
Legal”,�que�es�constituïsca.�
�
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�Sanitària:�
�
� Assistència�mèdica�in�situ.�Tria�de�ferits.�
� Transport�sanitari�d�urgència.�
� Assistència�mèdica�en�centres�hospitalaris.�
� Cobertura�de�les�necessitats�farmacèutiques.�
� Prevenció�i�resolució�de�problemes�epidemiològics�derivats�de�l�emergència.�
� Control�sanitari�d�aigua�i�aliments.�
� Control�sanitari�de�les�àrees�d�evacuats.�
� Organització�d�hospitals�de�campanya.�
� Sanitat�Mortuòria.�
�
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�d�Alberg�i�Assistència:�
�
� Alberg�d�evacuats.�
� Coordinació�amb�Creu�Roja�per�a�la�instal�lació�de�les�ERIES�als�llocs�que�es�
determinen.�
� Distribució�de�queviures�als�centres�d�alberg.�
� Distribució� de� queviures� a� la� població� en� col�laboració� amb� els� serveis�
municipals.�
� Registre�i�seguiment�dels�afectats.�Assistència�Social.�
� Atenció� psicològica� d�evacuats� (en� coordinació� amb� els� equips� de� Salut�
Mental�dels�Centres�d�Atenció�Primària).�
�
� Cap�de�la�Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic:�
�
� Gestió� i� subministrament� de� recursos� d�abastiment� (avituallament� i�
abastiment�en�general).�
� Gestió� i� subministrament� de� maquinària� per� a� rehabilitació� i� reposició� de�
serveis.�
� Coordinació�de�les�actuacions�de�la�Unitat�Bàsica�en�el�terreny.�
� Gestió�dels�Centres�de�Recepció�de�Mitjans�(CRM).�
�
17
Num. 6512 / 03.05.2011 17071
� Director�del�Pla�Sectorial�de�Transport:�
�
� Cobertura�de�les�necessitats�en�matèria�de�transport.�
� Evacuació�de�persones.�
� Transport�de�recursos.�
�
� Cap� de� Servei� del� departament� competent� en� matèria� de� protecció� civil� i�
emergències�responsable�del�Telèfon�112�Comunitat�Valenciana:�
�
� Actuarà� d�enllaç� entre� el� Telèfon� d�Emergències� 112� i� el� CECOPI,� donant� les�
instruccions� oportunes� a� la� plataforma� de� gestió� del� Telèfon� d�Emergències�
112��per�a�canalitzar�les�demandes�de�serveis�dels�ciutadans�a�les�centrals�de�
coordinació� respectives� amb� la� prioritats� i� requeriments� que� establisca� el�
director�del�Pla.�
� Elaborarà�els�informes�sobre�demandes�de�serveis�per�part�dels�ciutadans.��
�
� Cap�de�Secció�/�tècnic�d�Emergències�del�departament�competent�en�matèria�de�
protecció�civil�i�gestió�d�emergències:�
�
� Recopilarà� la� informació� sobre� les� incidències� al� territori� agrupant�les� per�
demandes� i� participacions� efectives� dels� serveis� d�intervenció,� talls� en� els�
serveis� essencials� i� incidències� en� infraestructures� de� comunicació�
(carreteres�i�ferrocarrils).�
� Elaborarà�els�informes�sobre�l�estat�de�la�situació.��
�
� Oficial�d�enllaç�de�la�Unitat�Militar�d�Emergències�
�
� Informar�el� director� del� Pla� Especial� de� les� ajudes�que� poden� proporcionar�
les�Forces�Armades,�tant�en�personal�com�en�recursos�materials,�transmetent�
als�seus�comandaments�respectius�les�sol�licituds�d�ajuda.�
�
18
Num. 6512 / 03.05.2011 17072
�
19
Num. 6512 / 03.05.2011 17073
�
20
Num. 6512 / 03.05.2011 17074
A� continuació� s�estableix� la� composició� i� les� funcions� bàsiques� de� cada� Unitat� Bàsica,�
encara� que� de� forma� no� exhaustiva,� ja� que� s�han� enumerat� en� les� funcions� dels�
representants�dels�Plans�Sectorials�en�el�Comitè�Assessor.�
�
�
3.4.1. Unitat Bàsica d’Intervenció Directa.
�
El/la�coordinador/a�d�aquesta�Unitat�serà�el�comandament�de�bombers�de�major�rang�a�la�
zona.�
�
Composició:
�
Unitats� de� bombers� i� brigades� d�emergència� desplaçades� a� les� zones� afectades,� dirigides�
des� de� les� seus� centrals� de� Coordinació� i� des� del� CCE,� o� el� CECOPI� quan� aquest� es�
constituïsca.�
�
S�integraran�en�aquesta�Unitat�per�a�les�labors�de�rescat�i�salvament,�bombers�voluntaris,�
bombers� d�empresa,� grups� especialistes� en� rescat,� espeleòlegs,� grups� de� gossos� de�
salvament�i�personal�sanitari�(per�a�atenció��in�situ�).�
�
També� s�integraran� en� aquesta� unitat,� brigades� d�obres� i� personal� de� serveis� de�
manteniment�de�Serveis�Bàsics.�
�
Si� així� ho� considera� el/la� coordinador/a� d�aquesta� Unitat,� en� funció� del� risc� químic� que�
existisca� per� fuites� de� gasos,� o� fuites� químiques� de� distinta� índole,� se� sol�licitarà� al�
CCE/CECOPI�la�integració�en�la�Unitat�Bàsica�de�personal�tècnic�de�la�Direcció�Territorial�
competent� en� matèria� de� seguretat� industrial,� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de�
seguretat�industrial�i�altres�especialistes�que�hom�considere.�
�
Funcions:
�
� Salvament�i�rescat�de�persones.�
� Eliminar,� reduir� i� controlar� en� la� mesura� que� es� puga� les� causes� i� efectes� sobre�
persones� i� béns.� Prevenir� possibles� efectes� posteriors� com� incendis� o� nous�
afonaments.�
�
Des�dels�CCE�es�coordinarà�l�acció�d�altres�Unitat�Bàsiques�(sanitària�i�seguretat)�en�relació�
amb�el�rescat�i�salvament,�recolzant�se�en�els�CECOPAL�de�la�zona�afectada.�
�
�
21
Num. 6512 / 03.05.2011 17075
�
22
Num. 6512 / 03.05.2011 17076
Funcions:
�
� Establir�la�identitat�dels�difunts.�
� Efectuar,�quan�escaiga,�el�diagnòstic�de�la�mort,�l�estimació�del�moment�en�què�va�
ocórrer�i�conèixer�ne�les�causes.�
� Els�membres�de�les�Forces�i�Cossos�de�Seguretat�donaran�avís�a�l�autoritat�judicial,�
per�a�procedir��a�l�alçament�de�cadàvers.�
� Preparació� dels� cadàvers� per� a� la� seua� identificació� pels� familiars� i� posterior�
entrega.�
� Habilitació�d�una�zona�per�a�dipòsit�i�custòdia�de�cadàvers.��
�
�
3.4.4. Unitat Bàsica Sanitària.
�
El/la�coordinador/a�de�la�Unitat�Bàsica�Sanitària�serà�el�metge�de�l�equip�SAMU�desplaçat�
a�la�zona,�en�cas�d�haver�hi�més�d�un�equip,�el�CICU�designarà�el�metge�o�la�metgessa�del�
SAMU�que�realitzarà�les�tasques�de�coordinació�de�la�Unitat�Bàsica�Sanitària.�
�
Composició:
�
� Equip/s�SAMU.�
� Recursos�sanitaris�d�atenció�primària.�Aquests�recursos�són�per�proximitat�al�lloc�
de�l�accident�recursos�de�resposta�immediata.�
� Recursos�de�transport�sanitari.�
� Helicòpters�de�T.S.U.��
�
Funcions:
�
� Constituir�el�Centre�d�Assistència�Sanitària�i�centre�d�evacuació�de�ferits�si�escau.�
� Realitzar� les� funcions� pròpies� de� classificació,� assistència� i� evacuació� de� les�
víctimes�a�Centres�Hospitalaris.�
� Valorar� la� necessitat� l�atenció� psicològica� en� l�emergència� i� activar� al� grup� de�
psicòlegs�a�través�del�CCE.��
� Valorar�la�necessitat�utilització�de�l�helicòpter�medicalitzat.�
� El/la� coordinador/a� de� la� Unitat� Bàsica� servirà� d�enllaç� entre� el� lloc� d�assistència�
sanitària� i� el� CICU,� establirà� l�evacuació� de� víctimes� a� centres� hospitalaris,�
realitzarà� la� identificació� de� les� víctimes� i� recollirà� tota� la� informació� necessària�
per� a� establir� actuacions� en� Sanitat� Ambiental,� Salut� Pública� i� qualsevol� altre�
aspecte�de�l�activitat�sanitària.�
� Les� activitats� d�assistència� en� hospitals,� cobertura� de� les� necessitats�
farmacèutiques�i�la�prevenció/resolució�de�problemes�epidemiològics�derivats�de�
�
23
Num. 6512 / 03.05.2011 17077
l�emergència,� seran� dutes� a� terme� de� la� forma� prevista� en� el� Pla� Sanitari�
d�Emergències�pels�serveis�establits�en�el�Pla�adés�esmentat.�
� Control�sanitari�d�aigües�i�aliments�
� Control�sanitari�de�les�àrees�d�evacuats�
� Organització�dels�hospitals�de�campanya.�
�
�
3.4.5. Unitat Bàsica d'Alberg i Assistència.
�
El/la� coordinador/a�d�aquesta�Unitat� Bàsica,� per� a�cada� zona,� serà� designat� pel� director/a�
del�Pla�Sectorial�d�Alberg�i�Assistència.�
�
Composició:
�
� Serveis� d�assistència� social� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de� serveis�
socials.�
� Serveis�Socials�dels�ajuntaments.�
� Creu�Roja.�
� Voluntaris�de�Protecció�Civil�i�altres�organitzacions�de�voluntariat.�
�
Funcions:
�
� Assistència�social.�
� Alberg�d�evacuats�i�desplaçats.�
� Suport�psicològic�als�afectats.�
� Distribució�de�queviures�als�centres�d�alberg.�
� Registre�i�seguiments�dels�afectats.�
�
3.4.6. Unitat Bàsica de Suport Logístic.
�
El/la�coordinador/a� d�aquesta�Unitat�Bàsica� per�a�cada� CRM,�serà�un/a�responsable�de�la�
Diputació�Provincial�designat�pel�director�del�Pla�Sectorial�d�Abastiment.�
�
Composició:
�
� Personal� de� les� diputacions� provincials� i� Consorcis� de� Bombers,� com� a�
responsables�d�avituallament�i�de�la�gestió�de�maquinària�per�a�rehabilitació.�
� Personal�dels�ajuntaments.�
� Brigades�d�obres�dels�titulars�de�carreteres.�
� Personal�del�Pla�Sectorial�de�Transport.�
� Personal�de�les�companyies�dels�serveis�bàsics�afectats.�
� Personal�voluntari�de�Protecció�Civil.�
�
24
Num. 6512 / 03.05.2011 17078
�
Funcions:
�
� Abastiment�i�avituallament�
� Reparació�d�urgència�dels�danys�ocasionats�en�dics�o�en�altres�obres�de�protecció�
i,�si�és�el�cas,�en�elements�naturals�o�mediambientals.�
� Eliminació�d�obstacles�i�obstruccions�en�punts�crítics�dels�llits�o�obertura�de�vies�
alternatives�de�desaigües.�
� Neteja�i�sanejament�de�les�àrees�afectades.�
� Restabliment�dels�serveis�bàsics.�
� Transport.�
� Restabliment�de�la�xarxa�viària.�
�
�
3.4.7. Unitat Bàsica d'Avaluació de Danys
�
En�un�sisme�es�produeixen�danys�en�les�construccions,�de�diferent�gravetat�segons�la�seua�
intensitat�d�efectes�segons�graus�d�intensitat�EMS.�
�
Si�el�sisme�té�una�intensitat�VI�a�superior,�els�danys�en�les�construccions�seran�nombrosos,�
per�la�qual�cosa�serà�necessària�la�intervenció�d�un�gran�nombre�de�tècnics�dels�diferents�
organismes� competents:� departaments� d�Arquitectura,� Habitatge,� Obres� Públiques� i�
Infraestructures,� diputacions� provincials� i� ajuntaments.� Hi� caldrà� recórrer� als� Col�legis�
d�Arquitectes� i� Arquitectes� Tècnics� de� la� Comunitat,� a� través� del� Conveni� signat� entre� la�
Conselleria� de� Medi� Ambient,� Aigua,� Urbanisme� i� Habitatge� i� l�Institut� Valencià� de�
l�Edificació.�
�
Aquest�personal�haurà�d�avaluar�les�condicions�d�habitabilitat�de�les�edificacions,�així�com�
els�danys�a�les�obres�públiques,�de�la�zona�afectada�pel�sisme�i�proposar�hi�les�mesures�a�
adoptar.�
�
Aquesta�unitat�estarà�formada�per�dos�subgrups:�
�
� El�Grup�d�avaluació�de�danys�en�edificacions�
� El�Grup�d�avaluació�de�danys�en�infraestructures�
�
L�actuació�de�cada�grup�serà�coordinada�per�un�coordinador�que�seguirà�les�directrius�que�
s�establisquen� des� del� CECOPI� per� part� del� Grup� de� Seguiment� del� Risc� i� Avaluació� de�
Danys,� no� obstant� això,� els/les� coordinadors/es� d�aquests� grups� s�integraran� també� en� el�
PMA�/�CECOPAL�a�fi�d�assegurar�l�actuació�coordinada�de�tots�els�recursos�en�el�terreny.�
�
�
�
25
Num. 6512 / 03.05.2011 17079
Composició:
�
� El�Grup�de�reconeixement�de�danys�en�edificacions�
� Personal�tècnic�de�la�Direcció�General�competent�en�matèria�d�Arquitectura�
i�Habitatge.�
� Arquitectes�i�altres�tècnics�professionals�del�sector�de�l�habitatge��
� Personal�de�l�Institut�Valencià�de�l�Edificació�
� Personal�dels�ajuntaments�i�les�diputacions�provincials.�
�
� El�Grup�de�reconeixement�de�danys�en�infraestructures�
� Personal� tècnic� de� les� direccions� generals� competents� en� matèria� d�Obres�
Públiques�i�Infraestructures.�
� Personal�tècnic�de�l�Administració�General�de�l�Estat�competent�en�matèria�
d�Obres�Públiques�i�Infraestructures.�
� Enginyers/es,� arquitectes� i� altres� tècnics� professionals� del� sector� de� les�
infraestructures�i�Obres�Públiques.�
� Personal�de�les�empreses�subministradores�de�serveis�bàsics.�
�
Funcions:
�
� El�Grup�de�reconeixement�de�danys�en�edificacions�
� Avaluar�les�condicions�d�habitabilitat�de�les�edificacions�afectades�pel�sisme.�
� Establir�els�equips�tècnics�d�inspecció�d�edificis,�les�prioritats�del�seu�treball�i�
els�codis�de�senyals�a�col�locar�en�els�habitatges�
� Redactar�i�distribuir�les�normes�específiques�i�els�qüestionaris�a�omplir�pels�
equips�d�inspecció�d�edificis.�
� Controlar� i� dur� a� terme� les� demolicions� i� la� remoció� de� runes� en� carrers� i�
vies�de�comunicació.�
�
� El�Grup�de�reconeixement�de�danys�en�infraestructures�
� Avaluar�les�condicions�de�les�infraestructures�i�línies�vitals.�
� Coordinar�i�establir�les�prioritats�en�el�restabliment�dels�serveis�bàsics��
�
�
26
Num. 6512 / 03.05.2011 17080
�
27
Num. 6512 / 03.05.2011 17081
El/la� director/a� de� la� Zona� d�Actuació� serà� qui� canalitzarà� la� informació� sobre� l�estat� i�
evolució�de�l�emergència�en�la�dita�zona�i�les�necessitats�recursos�al�CCE�/�CECOPI.�
�
Tots� els� recursos� que� actuen� en� una� Zona� d�Actuació� estaran� organitzats� en� Unitats�
Bàsiques�d�Intervenció�segons�allò�que�s�ha�descrit�en�l�apartat�3.5�d�aquest�document,�és�a�
dir,� tots� els� recursos� s�adscriuran� a� una� Unitat� Bàsica� concreta� que� tindrà� un/a�
coordinador/a�en�el�PMA�/�CECOPAL�des�d�on�es�dirigisquen�les�actuacions�de�la�Zona.�
�
�
3.5.2. Els Sectors Operatius
�
D�acord� amb� les� característiques� pròpies� de� cada� Zona� d�Actuació� (possibilitats� d�accés�
dels� recursos,� gravetat� i� abast� dels� danys,� etc.),� aquestes� es� podran� dividir� en� un� o� més�
Sectors�Operatius.�
�
Cada� Sector� Operatiu� estarà� al� comandament� d�un/a� cap� de� Sector� que� seguirà� les�
instruccions�del�director/a�de�la�Zona�d�Actuació.�
�
El/la� director/a� de� la� Zona� d�Actuació,� en� funció� de� les� necessitats� recursos� del� Sector�
Operatiu�adscriurà�els�recursos�necessaris�al�Sector�esmentat.�
�
Els/les�caps�dels�Sectors�operatius�seran�designats�pel�director/a�de�la�Zona�d�Actuació.��
�
Els�recursos�adscrits�en�cada�Sector�seguiran�les�instruccions�establides�pel�cap�del�Sector,�
desenvolupant� les� missions� que� els� corresponguen� en� funció� de� la� Unitat� Bàsica� a� què�
estiguen�adscrits.�
�
D�esta�manera,�cada�Unitat�Bàsica�tindrà�un/a�únic/a�coordinador/a�que�estarà�en�el�PMA�/�
CECOPAL�des�d�on�s�estiga�dirigint� les�intervenció�a� la�Zona�d�Actuació,�mentre�que�els�
recursos�adscrits�als�sectors�seguiran�les�instruccions�dels�caps�del�Sector.�
�
En� funció� de� les� tasques� a� exercir� en� cada� sector,� aquest� s�organitzarà� en� les� Àrees�
següents:�
�
� Àrea� d�intervenció:� És� l�àrea� sinistrada� i� en� la� qual� es� realitzen� les� missions�
d�intervenció�directa.�
� Àrea�de�socors:�Espais�limítrofs�però�sense�greus�riscos�previsibles.�
� Àrea�base:�És�aquella�on�es�pot�dur�a�terme�l�arreplega�i�organització�de�mitjans�
disponibles�i�reserves.�
�
�
�
28
Num. 6512 / 03.05.2011 17082
� � Coordinador UB Seguretat
�
�
�
Sector Operatiu 1º Sector Operatiu 2º
�
� Cap del Sector cap del Sector
�
� � Recursos UB Intervenció � Recursos UB Intervenció
� Recursos UB Sanitària � Recursos UB Sanitària
� � Recursos UB Seguretat � Recursos UB Seguretat
� … � …
�
�
�
29
Num. 6512 / 03.05.2011 17083
�
30
Num. 6512 / 03.05.2011 17084
�
31
Num. 6512 / 03.05.2011 17085
� En�Situació�d�Emergència:�
�
� Convocar� els� membres� del� Comitè� Assessor,� el� Gabinet� d�Informació� i�
activar� tots� els� serveis� i� recursos� municipals� necessaris� per� a� la� gestió� de�
l�emergència.�
� Decidir�en�cada�moment�i�amb�el�consell�del�Comitè�Assessor,�les�actuacions�
més� convenients� per� a� haver�hi� enfront� de� la� situació� d�emergència,� i� a�
l�aplicació� de� les� mesures� de� protecció� a� la� població,� al� medi� ambient,� als�
béns�i�al�personal�adscrit�al�Pla.�
� Proposar� l�ordre� d�evacuació� al� director� del� Pla� Especial,� o� en� casos�
d�urgència�i�necessitat�urgent,�ordenar�la.�
� Facilitar�l�avituallament�de�queviures�i�articles�de�primera�necessitat.�
� Mantenir� la� comunicació� amb� el� CCE/CECOPI� i� sol�licitar,� si� és� el� cas,� la�
intervenció�de�mitjans�i�recursos�externs�al�municipi.�
� Determinar,� coordinar� i� facilitar� la� informació� a� la� població� durant�
l�emergència,� a� través� dels� mitjans� propis� del� PTM/PAM� i� els� mitjans� de�
comunicació�social�d�àmbit�local.�
� Establir�prioritats,�i�ordenar�les�actuacions�necessàries�per�a�la�restitució�dels�
serveis�bàsics�i�la�tornada�a�la�normalitat.��
� A�requeriment�del�director/a�del�Pla�assumir�la�direcció�de�la�Zona�d�Actuació.�
�
�
Actuacions de caràcter preventiu:
�
Des�dels�municipis�es�desenvoluparan,�en�col�laboració�amb�l�Administració�autonòmica�i�
Estatal,�les�actuacions�preventives�en�matèria�de�risc�sísmic,�que�podran�incloure:�
�
� Elaboració� de� Plans� de� restauració� i� rehabilitació� d�edificis� antics,� singulars� i� de�
cascos�històrics�a�l�efecte�de�reduir�la�vulnerabilitat�de�les�edificacions�de�més�de�
50�anys.�
� Elaboració�de�Plans�d�inspeccions�per�a�la�conservació�d�immobles�
� Vetlar�pel�compliment�de�les�obligacions�en�matèria�d�autoprotecció�i�en�especial�
el� referent� a� l�elaboració,� implantació� i� manteniment� de� l�operativitat� dels� Plans�
d�Autoprotecció.�
�
�
32
Num. 6512 / 03.05.2011 17086
�
33
Num. 6512 / 03.05.2011 17087
Document IV
Operativitat
�
Sumari:
�
1.� FASE� D�INTENSIFICACIÓ� DEL� SEGUIMENT� I� LA� INFORMACIÓ� SOBRE�
FENÒMENS�SÍSMICS�
1.1.� Introducció�
1.2.� Situació�0�
1.3.� Procediments�d�informació�sobre�els�fenòmens�sísmics�
1.4.� Organització�i�accions�
1.5.� Actuacions�a�desenvolupar�
1.6.� Interfase�i�coordinació�amb�altres�Plans�
1.7.� Fi�de�la�Situació�0�
�
2.� FASE�D�EMERGÈNCIA�
2.1.� Avaluació�de�danys�i�conseqüències�
2.2.� Situació�1�
2.3.� Situació�2�
2.4.� Actuacions�de�caràcter�general�
2.5.� Situació�3�
2.6.� Sol�licitud�de�mitjans�de�socors�internacional�
2.7.�� Declaració�del�fi�de�la�situació�d�emergència�
�
3.� FASE�DE�TORNADA�A�LA�NORMALITAT�
3.1.� Definició�
3.2.� Principals�actuacions�
3.3.� Reposició�de�Serveis�Bàsics�Essencials�
�
4.� MESURES�DE�PROTECCIÓ�
4.1.� Mesures�de�protecció�per�a�la�població�
4.2.� Mesures�de�protecció�a�les�Unitats�Bàsiques�d�Intervenció�
�
5.� PLA�DE�COMUNICACIONS�
5.1.� Mitjans�i�sistemes�de�comunicació�
5.2.� Coordinació�entre�Serveis�Operatius�
�
6.� CATÀLEG� DE� MITJANS� I� RECURSOS� ESPECÍFICS� PER� A� FER� FRONT� A� UNA�
EMERGÈNCIA�PER�TERRATRÈMOLS�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17088
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17089
El�Centre�Nacional� d�Informació� Sísmica� de� l�IGN� emetrà� un� Butlletí� amb� els� paràmetres�
focals�del�terratrèmol�i�altres�dades�bàsiques�d’aquest:�número�d�esdeveniment,�data�i�hora�
d�origen,�prenent�com�a�referència�el�Temps�Universal�(UTC�Universal�Time�Coordinated),�
les�coordenades�geogràfiques�de�l�epicentre,�la�magnitud�Richter,�la�profunditat�del�focus,�
Zona� Epicentral,� una� estimació� de� la� Intensitat� Macrosísmica� per� a� aquells� punts� de� què�
existisca�referència,�utilitzant�per�a�això�l�Escala�Macrosísmica�Europea�(EMS)�i�un�croquis�
de�la�zona�amb�la�localització�de�l�epicentre.�
�
Per�a�terratrèmols�de�grandària�significativa�(M>5.5)�s�inclourà�addicionalment�informació�
sobre� la� possible� falla� potencialment� responsable,� longitud� probable� de� ruptura� i� una�
avaluació�preliminar�de�riscos�geològics�induïts�pel�terratrèmol.�
�
A� més,� si� se�n� disposa� i� sense� detriment� de� la� rapidesa� en� la� difusió� de� l�avís� sísmic,� se�
n�enviarà� un� llistat� amb� la� distribució� d�intensitats� estimades� o� reals� dels� municipis�
afectats,�junt�amb�els�seus�noms�i�codis�identificatius�(postals,�geogràfics)�i�amb�indicació�
de�la�província�a�què�pertanyen.�
�
� Centre Nacional
D’Informació CCE Autonòmic
� Sísmica de l’IGN
�
� emite
�
Emergència
� Situació 0
�
�
La�mateixa�informació�es�posarà�a�disposició�del�públic�en�general,�a�través�de�la�pàgina�
web�de�l�Institut�Geogràfic�Nacional�www.ign.es.�
�
Quan� al� Centre� de� Coordinació� d�Emergències� de� la� Generalitat,� a� través� del� 112�
Comunitat� Valenciana� o� de� qualsevol� altre� mitjà,� es� tinga� coneixement� que� algun�
moviment�sísmic�pot�haver�sigut�sentit�per�la�població,�es�contrastarà�la�informació�amb�el�
Centre�Nacional�d�Informació�Sísmica.�
�
Els�diferents�serveis�operatius�i�organismes�que�reben�telefonades�de�ciutadans�informant�
sobre� fenòmens� sísmics� sentits,� hauran� de� traslladar� la� informació� al� 112� Comunitat�
Valenciana.�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17090
La� informació� de� la� telefonada,� que� es� farà� de� la� manera� més� ràpida� possible,� haurà�
d�incloure�com�a�mínim:�
�
1.� La�localització�del�lloc�on�ha�estat�sentit.�
2.� Descripció�del�tipus�de�moviment�que�s�ha�percebut��
3.� Els�danys�aparents�que�s�hi�han�produït.�
4.� Existència�de�víctimes.�
�
�
� Ciudadans/es Serveis Operatius
�
�
�
CCE Autonòmic
�
� Contrasta la informació
�
� CNIS del IGN
�
�
Organismes a alertar:
�
Els�organismes�involucrats�en�l�operativitat� del�Pla�Especial�a�alertar�pel�CCE�autonòmic�
quan�es�declare�la�situació�0�són�els�següents:�
�
� Centres�provincials�de�Coordinació�d�Emergències�de�Castelló�i/o�Alacant.�
� 112�Comunitat�Valenciana.�
� Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern�
� Ajuntaments� de� la� zona� on� s�ha� detectat� i/o� sentit� el� sisme,� que� no� disposen� de�
Policia�Local�
� Altres�avisos�previstos�en�el�Protocol�d�avisos�del�CCE�autonòmic.�
�
El�112�Comunitat�Valenciana�donarà�l�avís�als�Serveis�Operatius�segons�els�seus�protocols�de�
comunicacions,�entre�altres�s�alertarà:�
�
� Policia�de�la�Generalitat�
� CICU�provincials�
� Serveis�municipals�de�bombers�
� Consorcis�provincials�de�bombers.�
� Policies�locals�d�ajuntaments�de�la�zona�on�s�ha�detectat�i/o�sentit�el�sisme.�
�
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17091
Els�CCE�provincials�alertaran�els�organismes�involucrats�en�l�operativitat�del�Pla�Especial�
que�establisquen�en�els�seus�protocols�d�avisos.�
�
Els� organismes� involucrats� en� l�operativitat� del� Pla� Especial� a� alertar� per� la� Delegació� /�
Sotsdelegacions�del�Govern�són�els�següents:�
�
� Guàrdia�Civil.�
� Cos�Nacional�de�Policia.�
� Altres�avisos�previstos�en�el�Protocol�d�avisos�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�
Govern.�
�
A�més�d�aquests�avisos,�el�Centre�de�Coordinació�d�Emergències�autonòmic�traslladarà�la�
informació� del� sisme� al� Gabinet� de� Premsa� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de�
protecció� civil� i� gestió� d�emergències.� Aquest� Gabinet� informarà� els� mitjans� de�
comunicació�social.�
�
Esquema d’ avisos:
�
�
CNIS del IGN
�
�
� CCE Autonòmic
�
�
�
CCE Provincial Municipis Delegació / Gabinet de Premsa
� Sotsdelegació
� del Govern
� Avisos previstos en el � Mitjans de Comunicació
� Protocol d’ avisos. Social
� Serveis Municipals de
� Bombers � Guàrdia Civil
� Consorcis Provincials de � Cos Nacional de Policia
� Bombers � Altres avisos previstos en el
� Centres d’ Informació i protocol d’ avisos intern.
� Coordinació d’ Urgències
Sanitàries
� � Policia de la Generalitat.
� Policies Locals
� � Altres avisos previstos en
el Protocol d’ avisos.
�
�
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17092
Contingut de la declaració:
�
La�declaració�de�la�fase�d�intensificació�del�seguiment�i�la�informació���eemergencia�situació�0�es�
farà�segons�els�models�disponibles�en�els�CCE�i�s’hi�farà�constar,�com�a�mínim,�les�dades�
següents:�
�
� Data�i�hora�de�la�declaració.�
� Dades�del�sisme�que�s�ha�produït:�coordenades�de�l�epicentre,�magnitud�Richter,�
profunditat�del�focus,�zona�epicentral.�
� Àmbit�geogràfic�a�què�s�estén�la�situació�0.�
�
�
Sistemes de transmissió de la declaració:
�
La�comunicació�de�la�fase�d�intensificació�del�seguiment�i�la�informació�–�Emergència�situació�0�
per� part� del� CCE� autonòmic� i� els� CCE� provincials� als� organismes� abans� esmentats,�
s�efectuarà� d�acord� amb� els� procediments� establits.� La� transmissió� podrà� ser� via� telèfon,�
fax,� ràdio,� missatges� SMS,� correus� electrònics� i/o� el� sistema� de� gestió� d�emergències� i�
comunicacions�de�112�Comunitat�Valenciana.�
�
La�difusió�de�la�informació�als�mitjans�de�comunicació�social�serà�efectuada,�per�a�tots�els�
mitjans� de� la� Comunitat� Valenciana,� pels� responsables� de� premsa� de� la� Conselleria�
competent� en� protecció� civil� i� gestió� d�emergències.� En� el� comunicat� de� la� situació�
d�emergència� situació� 0� s�acompanyaran� els� consells� bàsics� per� a� la� població� enfront� del�
risc�sísmic.�
�
El� web� públic� www.112cv.Com� ofereix� informació� sobre� els� consells� a� la� població� sobre�
aquest�risc.�
�
�
Procediments d'informació:
�
Declarada�la�fase�de�seguiment�i�intensificació�de�la�informació�(situació�0),�se�seguirà�el�següent�
procediment�d�informació:�
�
� Comunicació�amb�el�CNIS�del�IGN�per�a�demanar�les�dades�referides�al�sisme.�
� Comprovació,� amb� les� autoritats� locals� i/o� forces� de� seguretat,� pròximes� a�
l�epicentre�del�terratrèmol,�de�l�escassetat�de�danys�personals�i�materials,�així�com�
sondejar�el�grau�d�alarma�social�produïda�en�aquesta�zona.�
� Transmissió�des�del�CCE�provincial�de�tota�la�informació�recollida�sobre�el�sisme�i�
les�seues�conseqüències�al�CCE�autonòmic.�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17093
� Remissió� als� municipis� més� pròxims� a� l�epicentre,� d�un� breu� informe� amb� les�
característiques�del�sisme,�esmentant�l�absència�d�incidències.�
� Remissió�del�mateix�informe�a�la�central�del�Consorci�Provincial�de�Bombers,�que�
el�transmetrà�al�parc/s�de�bombers�de�la�zona�afectada.�
� En� tot� cas,� tant� el� CCE� autonòmic,� com� el� CCE� provincial� podran� facilitar� les�
dades� del� sisme� (coordenades,� zona� de� l�epicentre,� magnitud� i� hora� del� succés),�
així� com� indicar� l�absència� d�incidents,� a� tot� aquell� que� sol�licite� informació�
d�aquests�sismes�d�escassa�entitat.�
� El/la� director/a� del� Pla� podrà� activar� el� Gabinet� d�Informació,� el� qual,� des� del�
moment� de� la� seua� activació,� centralitzarà� i� coordinarà� totes� les� informacions,�
ordres� i� consignes� que� el/la� director/a� considere� que� hagen� de� difondre�s� a�
organismes,� mitjans� de� comunicació,� i� població� en� general,� relacionada� amb� el�
fenomen�sísmic.�
� Si�el/la�director/a�del�Pla�no�convocara�al�Gabinet�d�Informació,�el�CCE�autonòmic�
assumirà� aqueixes� funcions,� remetent,� com� a� mínim,� un� breu� informe� del� sisme�
als� municipis� pròxims� a� l�epicentre� i� a� la� central� del� Consorci� Provincial� de�
Bombers.�
�
En� aquells� altres� sismes� de� menor� entitat� enfront� dels� quals� no� es� declare� la� situació� 0,�
caldrà�ajustar�se�al�que�disposen�els�procediments�interns�del�CCE�Generalitat�que,�pel�cap�
baix,�preveuran�les�accions�descrites�en�els�primers�sis�apartats�del�llistat�anterior.�
�
�
1.4.� Organització�i�accions.�
�
Una� vegada� coneguda� la� idea� d�un� terratrèmol� que� afecte� el� territori� provincial,� el�
corresponent� Centre� de� Coordinació� d�Emergències� (CCE),� confirmarà� aquest� fet� i�
determinarà� la� zona� afectada� amb� les� dades� demanades� de� l�Institut� Geogràfic� Nacional�
(IGN)�i�de�les�autoritats�locals,�i�valorarà�en�primera�instància�els�danys�causats�pel�sisme.��
�
El�CCE�Provincial�i�el�CCE�autonòmic�demanaran�la�informació�sobre�l�abast�o�rellevància�
del�sisme�a�través�dels�següents�organismes�col�laboradors:�
�
� El�telèfon�d�emergències�112�Comunitat�Valenciana.�
� Els� municipis,� que� canalitzaran� les� seues� demandes� cridant� al� telèfon� 112�
Comunitat�Valenciana.�
� Les�centrals�de�comunicació�dels�cossos�de�seguretat,�intervenció�i�salvament.�
� Empreses�gestores�de�serveis�bàsics�de�subministrament�elèctric�i�telefonia�
� Empreses�gestores�de�xarxes�i�terminals�de�transport��
� Serveis�d�intervenció�desplegats�al�territori,�especialment:�
�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17094
� Guàrdia�Civil�(La�Guàrdia�Civil�participarà�en�el�seguiment�de�forma�puntual�i�a�
petició�expressa�del�CCE�Provincial�o�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�Govern).�
� Brigades�d�Emergència�de�la�Generalitat.�
� Policia�de�la�Generalitat�
� Agents�mediambientals�i�Unitats�de�Vigilància�forestal�
� Brigades�de�la�Diputació�de�València�
�
Si� es� confirma� la� irrellevància� dels� danys� causats,� però� l�alarma� social� provocada� és�
important,�el�CCE�provincial�procedirà�a�retre’n�compte�immediat�al�director/a�del�Pla,�a�
través�del�CCE�autonòmic.�
�
El/la� director/a� del� Pla,� o� persona� que� delegue,� a� la� vista� dels� informes� de� la� situació,� i�
considerant� l�alarma� social� provocada,� la� demanda� d�informació,� o� la� reiteració� de�
fenòmens�sísmics�d�escassa�entitat�en�una�zona�del�territori,�podrà�convocar,�totalment� o�
parcialment,� el� Grup� de� Seguiment� del� Risc� del� Comitè� Assessor� (punt� 3.2.2.� Document�
III),�sense�la�necessitat�activar�el�CECOPI�provincial�en�tota�la�seua�dimensió.�Aquest�grup�
assessor� mantindrà� en� tot� moment� informat� el/la� director/a� de� les� mesures� que� hagen�
d�adoptar�se�o�de�les�informacions�que�hagen�d�emetre�s,�corresponent�a�aquest/a�últim/a�
la�capacitat�de�decidir�ne�sobre�l�aplicació�o�emissió.�
�
Per� a� canalitzar� la� informació� als� mitjans� de� comunicació,� el/la� director/a� del� Pla� podrà�
convocar,�totalment�o�parcialment,�el�Gabinet�d�Informació.�
�
� Ciutadans/es Serveis Operatius
�
�
� CCE Provincial
�
�
� CCE Autonòmic
�
� Director/a del Pla
�
� Convocarà totalment o parcialment a:
�
� Grup de Seguimient del Gabinet d’Informació
Risc
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17095
Si� la� zona� afectada� per� un� terratrèmol� correspon� a� dues� províncies� de� la� Comunitat�
Valenciana,� els� CCE� de� les� províncies� afectades� hauran� d�estar� en� permanent� contacte,�
amb�el�consegüent�intercanvi�d�informació�i�unificació,�per�part�del�CCE�autonòmic,�de�les�
actuacions�a�desenvolupar.�
�
Si�el�sisme�afecta�diverses�comunitats�autònomes,�el�CCE�autonòmic��exercirà�les�funcions�
d�enllaç�amb�els�Centres�de�Coordinació�de�les�restants�regions�sacsejades�pel�terratrèmol.�
�
�
1.5. Actuacions a desenvolupar
�
Actuacions del CCE Autonòmic:
�
La�funció�principal�del�CCE�autonòmic�és�la�de�coordinar�tota�la�informació�obtinguda�en�
aquesta�fase.�De�forma�concreta�les�seues�funcions�consistiran�en:�
�
� Valoració�de�la�informació�proporcionada�pel�CNIS�de�l�IGN.�
� Obtenció� d�informació� sobre� els� possibles� danys� mitjançant� rondes� informatives�
amb� municipis�i� serveis� operatius,� directament� o� per� mitjà� dels� CCE� provincials�
d�Alacant�i�Castelló.�
� Proporcionar� informació� de� retorn� als� CCE� provincials� d�Alacant� i� Castelló� així�
com�mantenir�permanent�coordinació�amb�aquests�en�les�labors�de�seguiment�de�
la�situació�d�emergència.�
� Proporcionar�informació�de�retorn�al�CNSI�de�l�IGN�
� Seguiment�i�anàlisi�de�l�evolució�i�efectes�del�sisme�a�través�de�la�informació�del�
número,� naturalesa� i� localització� d�incidents� gestionats� tant� pel� 112� Comunitat�
Valenciana� com� per� altres� serveis� operatius� (municipis,� cossos� de� seguretat,�
intervenció� i� salvament� desplegats� al� territori� així� com� empreses� de� gestió� de�
serveis�bàsics,�transport�i�infraestructures).�
� Proporcionar�informació�de�retorn�a�la�Delegació�del�Govern.�
�
�
Actuacions dels CCE Provincials:
�
Les�funcions�bàsiques�dels�CCE�provincials�de�Castelló�i�Alacant�són:�
�
� Efectuar�rondes�informatives�periòdiques�amb�els�organismes,�serveis�operatius�i�
empreses�de�gestió�de�serveis�bàsics�a�fi�de�demanar�la�informació�necessària�que�
permeta� establir� quina� és� la� situació� real� en� l�àmbit� territorial� de� la� seua�
competència.� La� periodicitat� de� les� rondes� i� els� destinataris� de� les� rondes� seran�
definits�en�els�protocols�interns�dels�Centres.�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17096
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17097
�
11
Num. 6512 / 03.05.2011 17098
2. FASE D’EMERGÈNCIA.
�
Aquesta� fase� es� declararà� quan� haja� ocorregut� un� terratrèmol� que� haja� produït� danys�
materials� o� víctimes� i� es� prolongarà� fins� que� hagen� sigut� posades� en� pràctica� totes� les�
mesures�necessàries�per�al�socors�i�la�protecció�de�persones�i�béns.�
�
Es�considera�que�el�restabliment�de�serveis�bàsics�a�les�zones�afectades,�entraria�dins�de�la�
fase� de� normalització,� independentment� de� la� rapidesa� amb� què� puga� efectuar�se� la�
reposició�esmentada.�
�
La�fase�d�emergència�s�estructura�en�tres�situacions:�
�
� SITUACIÓ� 1:� S�han� produït� fenòmens� sísmics,� l�atenció� del� qual,� quant� a� la�
protecció�de�persones�i�béns,�pot�quedar�assegurada�mitjançant�l�ús�dels�mitjans�i�
recursos�disponibles�a�les�zones�afectades.�
� SITUACIÓ� 2:� S�han� produït� fenòmens� sísmics� que� per� la� gravetat� dels� danys�
ocasionats,�el�nombre�de�víctimes�o�l�extensió�de�les�àrees�afectades,�fan�necessari,�
per� al� socors� i� protecció� de� persones� i� béns,� el� concurs� de� mitjans,� recursos� o�
serveis�ubicats�fora�de�les�dites�àrees.�Sismes�en�què�per�a�la�seua�resolució�siga�
necessària�la�constitució�del�CECOPI.�
� SITUACIÓ� 3:� Emergències� que,� havent�se� considerat� que� està� en� joc� l�interès�
nacional,�així�siguen�declarades�pel�ministre�de�l�Interior.�
�
�
2.1. Avaluació de danys i conseqüències.
�
Per� a� avaluar� les� conseqüències� del� terratrèmol� en� la/les� zona/es� afectada/es� s�activaran�
immediatament�Grups�de�Reconeixement�descrits�en�l�apartat�3.4�del�document�Estructura�
i�Organització.�
�
Aquests� Grups� de� Reconeixements� reportaran� la� informació� sobre� l�abast� dels� danys� a�
l�Ajuntament�/�CECOPAL,�els�quals�la�transmetran�al�CCE�Provincial.�
�
A� més� de� la� informació� que� facilitaran� els� Grups� de� Reconeixement,� als� Centres� de�
Coordinació� d�Emergències,� també� es� rebrà� informació� complementària� dels� Serveis�
Operatius�desplegats�pel�territori,�de�les�companyies�operadores�de�serveis�bàsics�així�com�
d�altres�organismes�col�laboradors�amb�la�Protecció�Civil.�
�
�
12
Num. 6512 / 03.05.2011 17099
Després�de�la�primera�valoració�de�l�abast�dels�danys,�en�funció�de�la�seua�gravetat�i�dels�
recursos� disponibles� o� necessaris,� el/la� director/a� del� Pla� declararà� la� SITUACIÓ� 1� o� 2� o�
proposarà�la�declaració�d�interès�nacional�al�ministre�de�l�Interior.�
�
� Grups de
� Reconeixement
�
� Ciutadans Serveis Operatius
Ajuntament /
Serveis Bàsics
CECOPAL
�
�
� CCE Provincial
�
�
� CCE Autonòmic
�
� Director/a del Pla
�
� Valora la gravetat i proposa declarar
Valora la gravetat i decideix declarar
�
� Emergència
Emergència Emergència
� Situació 1 Situació 2
Situació 3
Interès nacional
�
�
La� declaració� de� la� situació� d�emergència� s�efectuarà� per� a� cada� una� de� les� Zones�
d�Actuació�que�el/la�director/a�del�Pla�estime�(vegeu�apartat�3.6.1�del�document�Estructura�
i�Organització).�
�
Igual�que�en�la�notificació�de�la�fase�d�intensificació�del�seguiment�i�la�informació�–�Emergència�
de�situació�0,�una�vegada�declarada�la�situació�d�emergència,�el�CCE�autonòmic,�procedirà�a�
informar�ne� a� tots� els� municipis� afectats� per� l�àmbit� territorial� de� la� declaració� (zona�
d�actuació),�els�CCE�provincials�i�els�Organismes�i�Serveis�involucrats�en�l�operativitat�del�
Pla� Especial� que� tinguen� caràcter� autonòmic.� Els� CCE� provincials� seran� els� encarregats�
d�alertar� els� organismes� i� serveis� involucrats� en� l�operativa� del� Pla� Especial� de� cada�
província.� Els� organismes� a� què� es� notificarà� la� declaració� de� la� situació� d�emergència�
variaran�en�funció�de�la�situació�declarada.�
�
13
Num. 6512 / 03.05.2011 17100
�
14
Num. 6512 / 03.05.2011 17101
Els� organismes� involucrats� en� l�operativitat� del� Pla� Especial� a� alertar� pel� 112� Comunitat�
Valenciana�quan�es�declare�la�situació�d�emergència�1�o�2�seran�els�següents:�
�
� Policia�de�la�Generalitat.�
� Servei�Municipal�de�Bombers�
� Consorci�Provincial�de�Bombers�
� CICU�de�la�província�
� Policies�locals�d�ajuntaments�de�la�zona�on�s�haja�detectat�i/o�sentit�el�sisme.�
� Altres�avisos�previstos�en�el�Protocol�d�avisos�del�112�Comunitat�Valenciana�
�
Els�CCE�provincials�alertaran�els�organismes�involucrats�en�l�operativitat�del�Pla�Especial�
que�establisquen�en�els�seus�protocols�d�avisos.�
�
Els� organismes,� serveis� i� empreses,� involucrats� en� l�operativitat� del� Pla� Especial� a� alertar�
per�la�Delegació�/�Sotsdelegacions�del�Govern�són�els�següents:�
�
� Confederacions�Hidrogràfiques�afectades.�
� Guàrdia�Civil.�
� Cos�Nacional�de�Policia.�
� Centre�de�Gestió�de�Trànsit.�
� Demarcació�de�carreteres�del�Ministeri�de�Foment.�
� AEMET�
� Unitat� Militar� d�Emergències� (a� efectes� exclusivament� informatius� o� si� és� el� cas,�
quan� se� sol�licite� o� es� preveja� la� sol�licitud� d�intervenció� de� la� UME� segons� el�
procediment�vigent).�
� Centres�de�Coordinació�de�Salvament�Marítim.�
� Altres�avisos�previstos�en�el�Protocol�d�avisos�de�la�Delegació�/�Sotsdelegació�del�
Govern.�
�
A�més�d�aquests�avisos,�el�Centre�de�Coordinació�d�Emergències�autonòmic�traslladarà�la�
informació� del� sisme� al� Gabinet� de� Premsa� de� la� Conselleria� competent� en� matèria� de�
protecció� civil� i� Gestió� d�Emergències.� Aquest� Gabinet� informarà� els� mitjans� de�
comunicació�social.�
�
15
Num. 6512 / 03.05.2011 17102
Esquema d’avisos:
�
�
CNIS de l’IGN
�
�
� CCE Autonòmic
�
�
�
Municipios CCE Provincial Delegació / Gabinet de
� Sotsdelegació Premsa
� del Govern
� Avisos previstos en � Responsables
� el Protocol d’avisos Autonòmics dels Plans
� Policia de la Sectorials.
� Generalitat. � Empreses de gestió i � Confederacions � Mitjans de
� Serveis Municipals de distribució de serveis Hidrogràficques comunicació
� Bombers bàsics. afectades social
� Empreses de gestió de � Guàrdia Civil
� � Consorcis Provincials
de Bombers terminals i xarxes de � Cos Nacional de Policia
� Centre de Gestió de
� � Centres d’Informació
i Coordinació de
transport
� Creu Roja Espanyola a Trànsit
� Demarcació de
� Urgències Sanitàries
� Policies Locals
la Comunitat
Valenciana Carreteres del Ministeri
de Foment
� � Altres avisos
previstos en el
� Altres organismes
col.laboradors amb � Centres de Coordinació
� Protocol d’avisos. Protecció Civil.
� Altres avisos previstos
de Salvament Marítim.
� Unitat Militar
� en el Protocol d’ avisos d’Emergencies
� Altres avisos previstos
intern.
� en el protocol d’ avisos
intern.
�
�
2.2. Situació 1.
�
En� aquesta� situació� s�han� produït� fenòmens� sísmics,� l�atenció� de� la� qual,� quant� a� la�
protecció�de�persones�i�béns,�pot�quedar�assegurada�mitjançant�l�ús�dels�mitjans�i�recursos�
disponibles�a�les�zones�afectades.�Pot�haver�hi�copiosos�danys�materials�concentrats�i�cap�
víctima�o�un�nombre�de�víctimes�reduït.�
�
Es� mobilitzaran� els� recursos� ordinaris� de� primera� intervenció� aliens� a� la� zona,� des� del�
Centre�Provincial�de�Coordinació�d�Emergències�i�el�Centre�Autonòmic.�
�
Per� a� fer� front� a� aquesta� situació� serà� necessària� una� resposta� eficaç� a� nivell� local.�
S�activarà� el� Pla� d�Actuació� Municipal� enfront� del� risc� sísmic� i/o� el� Pla� Territorial�
Municipal,�amb�la�constitució�del�CECOPAL.�
�
Igual�que�s�ha�comentat�per�a�la�Situació�0,�el�director�del�Pla�podrà�convocar�totalment�o�
parcialment�el�Grup�de�Seguiment�del�Risc�del�Comitè�Assessor�(sense�activar�el�CECOPI)�
i�el�Gabinet�d�Informació.�
�
�
16
Num. 6512 / 03.05.2011 17103
La�mobilització�de�recursos�puntuals�de�les�diferents�unitats�bàsiques�i/o�plans�sectorials,�
s�efectuarà�des�del�CCE�provincial,�sense�necessitat�en�principi,�de�constitució�dels�centres�
de�coordinació�sectorials�corresponents.�
�
En�el�terreny,�i�a�criteri�del�directora�del�PMA�/�CECOPAL�s�organitzaran�les�zones,�sectors�
i� àrees� que� siguen� necessàries,� segons� allò� que� s�ha� descrit� en� l�apartat� 3.5� del� document�
Estructura�i�Organització.�
�
�
2.2.1. Actuacions del CCE autonòmic i dels CCE provincials:
�
� Notificar�l�emergència�Situació�1.�
� Rebre�tota�la�informació�sobre�l�emergència�
� Mobilitzar� recursos� propis� i/o� sol�licitar� la� mobilització� de� recursos� d�altres�
administracions� per� al� suport� als� municipis� afectats� en� la� resolució� de� les�
incidències�produïdes.�
� Mantenir� una� permanent� coordinació� i� informació� de� retorn� entre� el� CCE�
autonòmic�i�els�CCE�provincials�d�Alacant�i�Castelló.�
� Informar�la�Delegació�i�Sotsdelegacions�del�Govern.��
� Realitzar�informes�sobre�la�situació�d�emergència.��
�
�
2.2.2. Actuacions dels Municipis
�
Els� Municipis� afectats� per� la� declaració� de� la� situació� d�emergència� 1� hauran� d�activar� el�
seu� Pla� d�Actuació� Municipal� enfront� del� risc� simic� (o� si� no� n�hi� ha� el� Pla� Territorial�
Municipal�enfront�d�Emergències)�i�constituir�el�CECOPAL�segons�allò�que�s�hi�ha�indicat.�
�
En�aquesta�situació�d�emergència,�els�ajuntaments�desenvoluparan�les�missions�següents:�
�
� En�un�primer�moment,�establir�en�coordinació�amb�el�director�del�Pla,�a�través�del�
CCE� autonòmic� els� Grups� de� Reconeixement,� aportant� els� recursos� propis� de�
l�Ajuntament�al�dispositiu�que�s�establisca��
� Transmetre�la�informació�sobre�l�abast�dels�danys�del�sisme�al�CCE.�
� Coordinar�l�actuació�dels�recursos�i�serveis�mobilitzats�des�del�CCE�Provincial�per�
a�fer�front�a�l�emergència�en�el�seu�terme�municipal.�
� Proposar� al� director� del� Pla� la� conveniència� de� la� constitució� d�un� Lloc� de�
Comandament�Avançat�i/o�un�Centre�de�Recepció�de�Mitjans.�
� Atenció�i�Alberg�de�les�persones�evacuades.�
� Suport� logístic� als� recursos� d�intervenció� mobilitzats� per� a� fer� front� a� la� situació�
d�emergència.�
�
�
17
Num. 6512 / 03.05.2011 17104
� Els� ajuntaments� hauran� de� canalitzar� les� seues� informacions� i� sol�licituds� de�
recursos�a�través�del�telèfon�112�Comunitat�Valenciana�o�Xarxa�de�Ràdio�COMDES.�
�
Integració dels recursos municipals en l’estructura del Pla Especial:
�
Els� recursos� municipals� i� els� recursos� externs� mobilitzats� com� a� suport� als� municipis�
treballaran� coordinadament� seguint� l�estructura� d�Unitats� Bàsiques� d�Intervenció� descrita�
en�l�apartat�3.5�i�3.6�del�document�Estructura�i�Organització.�
�
Els� recursos� municipals� s�integraran� en� aquesta� estructura� d�UBI� segons� allò� que� s�ha�
indicat� en� el� PAM� o� el� PTM.� En� aquells� casos� en� què� el� municipi� no� dispose� d�aquests�
plans�se�seguiran�els�criteris�següents:�
�
� La�Policia�Local�s�integrarà�en�la�UB�de�Seguretat.�
� El� personal� amb� funcions� d�abastiment,� reparacions� i� obres,� s�integrarà� en� la� UB�
de�Suport�Logístic.�
� El� personal� voluntari� s�integrarà� en� la� Unitat� Bàsica� que� designe� el/la� director/a�
del� Pla� d�Actuació� Municipal,� fonamentalment� en� el� de� Suport� Logístic� per� a�
col�laborar�en�labors�d�avituallament�i�en�el�d�Alberg�i�Assistència�als�Centres�de�
Recepció�d�Evacuats.�
� El�personal�dels�Serveis�Socials�s�integrarà�en�la�UB�d�Alberg�i�Assistència.�
� La� brigada� d�obres� i� el� personal� que� puga� desenvolupar� funcions� semblants�
s�integraran�en�la�Unitat�Bàsica�de�Suport�Logístic.�
� El�Personal�tècnic�s�integrarà�en�la�Unitat�Bàsica�d�Avaluació�de�Danys.�
�
�
2.3 Situació 2.
�
�
En� aquesta� situació� s�han� produït� fenòmens� sísmics� que� per� la� gravetat� dels� danys�
ocasionats,�el�nombre�de�víctimes,�o�l�extensió�de�les�àrees�afectades,�fan�necessari�per�al�
socors�i�protecció�de�persones�i�béns,�el�concurs�de�mitjans,�recursos,�o�serveis�ubicats�fora�
de�les�dites�àrees.�
�
Aquesta�situació�serà�declarada�pel�director/a�del�Pla�i�comportarà�l�activació�completa�del�
Pla�amb�la�constitució�del�CECOPI�a�la�província�afectada,�el�Comitè�de�Direcció,�els�grups�
que�componen�el�Comitè�Assessor�i�el�Gabinet�d�Informació.�
�
Així�mateix,�s�activaran�els�plans�sectorials�necessaris�del�Pla�Territorial�d�Emergència�de�
la�Comunitat.�
�
Aquesta�situació�podrà�comportar,�a�més,�la�informació�al�SACOP�de�la�DG�de�Protecció�
Civil,� per� a� coordinar� l�ajuda� de� fora� de� la� Comunitat� Valenciana,� i� si� fóra� necessari� la�
�
18
Num. 6512 / 03.05.2011 17105
constitució� del� Comitè� Estatal� de� Coordinació� (CECO)� i� altres� òrgans� previstos� en� el� Pla�
Estatal.�
�
Tal�com�s�estableix�en�l�apartat�3.6�del�document�Estructura�i�Organització,�el�director�del�
Pla�definirà�les�Zones�d�Actuació�i�la�constitució�i�ubicació�dels�PMA�i�CRM�
�
2.3.1. Actuacions del CCE autonòmic i dels CCE provincials:
�
Fins� a� la� constitució�del� CECOPI,�els� CCE� continuaran� desenvolupant� les� seues�missions�
segons�allò�que�s�ha�indicat�per�a�la�situació�d�emergència�1.�
�
�
Constitució del CECOPI
�
El�director�del�Pla�serà�l�encarregat�de�valorar�la�necessitat�constituir�el�CECOPI�i�decidir�
ne�la�ubicació,�que�podrà�ser�al�CCE�de�la�província�afectada�o�al�CCE�autonòmic.�
�
El�CCE�autonòmic�serà�l�encarregat�d�efectuar�la�convocatòria�als�membres�del�CECOPI�a�
través� del� procediment� establit� a� l’efecte.� La� Delegació� /� Sotsdelegació� del� Govern,� seran�
les� encarregades� de� convocar� els� organismes� de� l�Administració� General� de� l�Estat�
integrants�del�CECOPI.�
�
Una�vegada�constituït�el�CECOPI,�serà�aquest�el�que�assumisca�la�gestió�de�l�emergència,�
desenvolupant� els� diferents� òrgans� que� l�integren� les� funcions� assignades� a� aquests�
indicades�en�l�apartat�3.2.2�del�document�Estructura�i�Organització�d�aquest�Pla.�A�partir�
d�aquest� moment� els� CCE� actuaran� com� a� òrgan� de� suport� del� CECOPI� seguint� les�
prioritats,�ordres�i�consignes�indicades�per�aquest.�
�
Els� CCE� establiran� procediments� d�actuació� específics� per� a� definir� les� actuacions� a�
desenvolupar� per� aquests� en� cas� de� constitució� del� CECOPI.� Els� dits� procediments�
establiran� les� pautes� de� coordinació� en� els� fluxos� d�informació� entrant� i� ixent� sobre�
l�emergència�i�en�particular,�sobre:�
�
� Demandes�de�serveis�per�part�dels�ajuntaments�
� Demandes�de�serveis�per�part�dels�ciutadans�(telefonades�efectuades�al�telèfon�112�
Comunitat�Valenciana)�
� Caiguda�i�reposició�de�serveis�bàsics�
�
�
19
Num. 6512 / 03.05.2011 17106
�
20
Num. 6512 / 03.05.2011 17107
Per� a� la� gestió� de� les� incidències� derivades� d�un� sisme,� es� podran� activar� els� Plans�
Sectorials�del�Pla�Territorial�d�Emergència,�que�desenvoluparan�les�funcions�següents:�
�
� Pla�Sectorial�de�carreteres:��
� Gestió�de�la�informació�sobre�la�incidència�de�la�situació�d�emergència�sobre�
els�vials�(de�totes�les�titularitats).�
� Talls�de�carreteres.�
� Establiment�de�rutes�alternatives.�
� Informació�a�la�població�sobre�aquesta�matèria.�
� Coordinació�de�les�prioritats�en�la�neteja�i�adequació�dels�vials.�
�
� Pla�Sectorial�de�Transport:�gestió�de�les�demandes�de�vehicles�de�transport�per�a:�
� L�adopció�de�mesures�de�protecció�a�la�població�(allunyament�i�evacuació).�
� El�Suport�Logístic.�
� El�seguiment�i�informació�de�la�situació�dels�transports�col�lectius.�
�
� Pla�Sectorial�d�Alberg�i�Assistència:�
� Alberg�i�Assistència�de�les�persones�evacuades�per�la�situació�d�emergència.�
�
� Pla�Sectorial�d�Abastiment:�
� Subministrament�d�Aigua,�queviures�i�articles�de�primera�necessitat.�
� Subministrament�de�maquinària�i�vehicles�per�a�les�labors�de�rehabilitació.�
�
� Pla�Sectorial�de�Seguretat.�
� Control�d�accessos,�manteniment�de�l�ordre�i�Seguretat�Ciutadana�
� Prevenció�de�robatoris�i�saquejos�
� Quants� aspectes� de� l�emergència� afecten� la� seguretat� de� les� persones� i� la�
protecció�dels�béns.�
�
� Pla�Sectorial�Sanitari.�
� Assistència�sanitària,�transport,�farmàcia,�problemes�epidemiològics�
� Control�Sanitari�d�Aigües�i�Aliments�
� Hospitals�de�campanya�
� Quants� aspectes� de� l�emergència� afecten� la� Sanitat� i� Salut� Pública� de� la�
Ciutadania.�
�
En�el�moment�en�què�s�active�algun�dels�Plans�Sectorials�abans�descrits,�el�CCE�Provincial�
es� recolzarà� en� el� Centre� de� Coordinació� del� Pla� Sectorial� activat� en� la� gestió� de� les�
demandes� de� recursos� adscrits� a� aquest� i� en� la� gestió� de� la� informació� sobre� l�àrea�
d�activitat�coordinada�per�aquests.�
�
�
21
Num. 6512 / 03.05.2011 17108
�
Són�les�situacions�que,�havent�se�considerat�que�està�en�joc�l�interès�nacional,�així�siguen�
declarades�pel�ministre�de�l�Interior.�En�aquest�cas�caldrà�ajustar�se�al�que�disposa�el�Pla�
Estatal�enfront�del�risc�sísmic.�
�
La� direcció� de� l�emergència� i� del� present� Pla� passarà� a� ser� assumida� pel� delegat/da� del�
Govern�i�l�autoritat�que�es�farà�càrrec�de�la�direcció�operativa�de�l�emergència�serà�el�tinent�
general�en�cap�de�la�UME.�
�
22
Num. 6512 / 03.05.2011 17109
2.6.
�
�
Sol.licitud de mitjans de socors internacional.
�
La�sol�licitud�d�ajuda�internacional�s�efectuarà�per�la�Direcció�General�de�Protecció�Civil�i�
Emergències,� a� requeriment� del� delegat/da� del� Govern,� amb� la� sol�lictud� prèvia� del�
director�del�Pla.�Aquesta�sol�licitud�s�efectuarà�des�del�moment�en�què�estiguen�esgotades�
les�possibilitats�d�incorporació�dels�mitjans�estatals,�d�acord�amb�els�procediments�establits�
per�a�l�aplicació�de�la�Resolució�del�Consell�de�les�Comunitats�Europees�de�8�de�juliol�de�
1991,� sobre� la� millora� d�assistència� recíproca� entre� Estats� membres,� en� cas� de� catàstrofes�
naturals�o�tecnològiques.�
�
�
2.7
�
�
Declaració del fi de la situación d’emergència.
�
Una�vegada�finalitzada�la�situació�de�perill�per�a�les�persones�i�els�béns,�el/la�director/a�del�
Pla� valorarà� la� conveniència� de� declarar� el� final� de� la� situació� d�emergència,� aquesta�
declaració�serà�transmesa�a�tots�els�organismes,�serveis�i�ajuntaments�prèviament�alertats�
per�part�dels�CCE�respectius.�
�
La� situació� d�emergència� es� podrà� donar� per� conclosa,� continuant� amb� la� fase� de�
normalització,�fins�al�restabliment�de�les�condicions�mínimes�a�la/es�zona/es�afectada/es.�
�
23
Num. 6512 / 03.05.2011 17110
�
La�fase�de�tornada�a�la�normalitat�es�declararà�pel�director/a�del�Pla�i�es�prolongarà�fins�al�
restabliment�de�les�condicions�mínimes�imprescindibles�per�al�retorn�a�la�normalitat�de�la�
zona� afectada.� En� aquesta� fase� caldrà� tenir� en� compte� la� possibilitat� que� després� d�un�
“gran� terratrèmol”� pot� haver�hi� rèpliques� o� nous� terratrèmols,� generalment� de� menor�
intensitat,�que�se�succeiran�sobretot�als�dies�immediats�al�terratrèmol�principal.�
�
La� declaració� de� la� fase� de� tornada� a� la� normalitat� serà� traslladada� als� mateixos�
organismes� a� què� se�ls� van� transmetre� les� diferents� declaracions� de� les� situacions�
d�emergència.�
�
Per� al� desenvolupament� de� les� funcions� a� efectuar�en� aquesta� fase,� es� crearan� els� òrgans�
necessaris� per� a� assegurar� la� coordinació� dels� distints� departaments� de� la� Generalitat�
competents�en�matèries�relatives�a�la�reposició�de�serveis,�reparació�de�danys�i�concessió�
d�ajudes� a� damnificats,� així� com� per� a� agilitar� els� tràmits� administratius� a� seguir� pels�
ciutadans�i�els�ajuntaments�en�les�sol�licituds�d�aquestes�ajudes.��
�
�
3.2 Principals actuacions.
�
�
Són�actuacions�característiques�d�aquesta�fase:�
�
� Restauració� de� les� condicions� d�equilibri� de� les� vessants� i� talussos� (ancoratges,�
emmallats,�etc.).�
� Correcció�de�llits�de�riu�estancats�per�moviments�de�terreny.�
� Realització�de�drenatges�per�a�la�circulació�de�les�aigües.�
� Retirades� de� terres� i� roques,� excavacions� i� posada� en� servei� de� vies� de�
comunicació�afectades.�
� Reforçament�o�demolició�d�edificis�danyats.�
� Reparacions�en�les�infraestructures�de�transport.�
� Reparacions�en�les�infraestructures�de�telecomunicacions.�
� Reparacions�en�les�infraestructures�de�subministrament�d�energia�i�aigua.�
� Reallotjament� provisional� de� persones� damnificades� amb� la� pèrdua� del� seu�
habitatge.�
�
Durant�aquesta�fase,�els�serveis�tècnics�municipals,�amb�el�suport�dels�tècnics�i�arquitectes�
mobilitzats�a�l’efecte�per�la�Direcció�General�competent�en�matèria�d�Habitatge,�procediran�
�
24
Num. 6512 / 03.05.2011 17111
a� inspeccionar� els� habitatges� que� hagen� patit� danys� pel� sisme� a� fi� de� decidir�ne�
l’habitabilitat.�
�
Alhora,�els�responsables�de�les�infraestructures�afectades�n’hauran�de�realitzar�les�tasques�
d�inspecció,�neteja�i�condicionament.�
�
Per�a�coordinar�les�tasques�de�neteja�i�condicionament�de�les�carreteres�podrà�constituir�se�
el�Centre�de�Coordinació�de�carreteres�previst�en�el�Pla�Sectorial�de�carreteres.��
�
El�Pla�segueix�activat,�si�bé,�en�la�mesura�que�les�tasques�es�fan�més�rutinàries,�la�gestió�va�
gradualment�passant�a�les�mans�de�l�organisme�que�té�les�competències�de�gestió�habitual.�
�
�
3.3. Reposició dels Serveis Bàsics Essencials.
�
�
Com�s�indica�en�el�Pla�Territorial�d�Emergència,�s�entendrà�per�serveis�bàsics�o�essencials�
aquells� la� carència� dels� quals� afecta� notablement� la� qualitat� de� vida� dels� ciutadans� i� la�
represa�dels�serveis�i�activitats�econòmiques,�podent�provocar,�de�vegades,�problemes�de�
seguretat.�
�
Principalment�s�inclouen�en�aquest�tipus�de�serveis�els�següents:�
�
� Subministrament�d�aigua�potable�i�servei�de�sanejament�
� Subministrament�elèctric�
� Servei� telefònic� i� sistemes� de� transmissió� de� la� informació� (mitjans� de�
comunicació)�
� Subministrament�de�gas�
�
En� situacions� d�emergència� per� sismes� es� plantegen� problemes� en� el� restabliment� i�
normalització� dels� serveis� bàsics� als� municipis� afectats,� agreujats� pel� progressiu�
esgotament� o� inutilització� dels� recursos� municipals� i� la� freqüent� inexistència� en� el� terme�
municipal�de�mitjans�i�maquinària�especial�per�a�aquestes�funcions.�
�
Per�tant,�correspondrà�al�CCE�coordinar�les�labors�i�actuacions�tendents�a�la�reposició�dels�
serveis�que�són�bàsics�o�essencials�per�a�la�població.�
�
�
25
Num. 6512 / 03.05.2011 17112
Actuacions:
�
� Els� CCE� establiran� els� contactes� pertinents� amb� les� persones� encarregades,� en�
cada�un�dels�serveis,�d�efectuar�les�labors�de�represa�del�subministrament.�
� D�acord� amb� les� disponibilitats� operatives� i� tècniques� de� les� respectives�
companyies�subministradores,�s�establiran�les�prioritats�en�la�cadència�de�represa�
dels�subministraments.�
� Es� mantindrà� informats� els� municipis,� a� través� del� seu� alcalde� o� persona� que�
delegue,� de� les� actuacions� que� desenvolupen� les� distintes� companyies�
subministradores,� a� fi� de� proporcionar� la� màxima� informació� possible� a� la�
població�afectada�per�l�emergència.�Al�mateix�temps�se�sol�licitarà�dels�municipis�
afectats�la�informació�de�l�estat�dels�subministraments�dels�diversos�serveis�amb�
el�propòsit�de�servir�d�informació�de�retorn�als�responsables�de�la�seua�represa.�
� El� CCE� provincial� recollirà� i� transmetrà� a� la� Direcció� del� Pla� les� peticions� de�
recursos� humans� i� materials� dels� serveis� operatius� dependents� de� les� diverses�
administracions� (especialment� del� Pla� d�Abastiment,� a� la� seua� vessant� de�
maquinària� i� rehabilitació� i� del� Pla� de� Transport)� que� puguen� necessitar� les�
companyies�subministradores.�
� En�cas�necessari�es�coordinaran�i�arbitraran�les�solucions�per�a�proveir�de�serveis�
alternatius,� amb� els� mitjans� del� Pla� Sectorial� d�Abastiment� i� d�altres� que� siguen�
necessaris.�
�
Serveis alternatius:
�
S�enumeren�en�aquest�apartat�les�solucions�alternatives�provisionals�que�es�proposen�a�la�
mancança�dels�serveis�bàsics�afectats.�
�
1. Subministrament d’aigua potable:
�
El� subministrament� alternatiu� d�aigua� potable� es� realitzarà� segons� el� que� preveu� el� Pla�
Sectorial�d�Abastiment�en�el�seu�vessant�d�avituallament,�mitjançant�el�repartiment�d�aigua�
embotellada�o�bótes�d�aigua.�
�
2. Subministrament elèctric:
�
El�subministrament�elèctric�alternatiu�es�realitzarà�mitjançant�grups�electrògens�que�seran�
mobilitzats� segons� el� que� preveu� el� Pla� Sectorial� d�Abastiment� en� el� seu� vessant� de�
maquinària� i� rehabilitació.� Es� prestarà� atenció� preferent� a� la� dotació� de� subministrament�
alternatiu�als�hospitals,�centres�assistencials�i�llocs�d�acollida�(albergs).�
�
26
Num. 6512 / 03.05.2011 17113
�
27
Num. 6512 / 03.05.2011 17114
4. MESURES DE PROTECCIÓ.
�
Es�consideren�mesures�de�protecció�els�procediments,�actuacions�i�mitjans�previstos�en�el�
present�Pla,�a�fi�de�minimitzar�i�atenuar�les�conseqüències�dels�terratrèmols�a�la�població,�i�
al�personal�intervinent�en�el�terreny�després�d’aquest.�
�
4.1. Mesures de protecció per a la població.
�
�
Les� mesures� de� protecció� per� a� la� població� es� concreten� en� la� seua� preparació� prèvia�
mitjançant� informació� sobre� mesures� d�autoprotecció� a� adoptar� enfront� d�un� sisme,� que�
pot�produir�se�de�manera�inesperada.�
�
La�pràctica�totalitat�de�les�accions�posteriors�a�un�sisme�tenen�caràcter�immediat�i�només�
poden�ser�dutes�a�terme�en�un�primer�moment�amb�els�recursos�locals,�és�a�dir,�ubicats�al�
municipi,�recolzats�per�un�primer�nivell�de�recursos�externs.�
�
El�Pla�d�Actuació�Municipal�davant�el�risc�sísmic,�per�tant,�haurà�d’incloure�un�apartat�que�
preveja�les�mesures�a�adoptar�en�tals�supòsits.�
�
La�coordinació�de�les�actuacions�correspondrà�al�CECOPAL,�col�laborant�hi�les�Forces�de�
l�Ordre�Públic�al�municipi�(Policia�Local,�Guàrdia�Civil�o�Policia�Nacional).�
�
Les� mesures� de� protecció� a� la� població� a� aplicar� enfront� de� terratrèmols� i� les� seues�
conseqüències,��comprenen:�
�
� Mesures�d�autoprotecció�personal:�són�aquelles�mesures�senzilles�que�poden�ser�
dutes�a�terme�per�la�pròpia�població.�S�adjunten�en�annex�II�i�hauran�de�divulgar�
se�durant�la�fase�d�implantació�del�present�Pla�i�dels�Plans�d�Actuació�municipals�
davant�el�risc�sísmic.�
�
� Allunyament:�consisteix�en�el�trasllat�de�la�població�des�de�posicions�exposades�a�
llocs�segurs,�generalment�poc�distants,�utilitzant�els�seus�propis�mitjans.�
�
� Evacuació:�consisteix�en�el�trasllat�de�la�població�que�es�troba�a�la�zona�de�major�
risc� cap� a� zones� allunyades� d’aquesta.� Es� tracta� d�una� mesura� definitiva,� que� es�
justifica�únicament�si�el�perill�a�què�està�exposat�la�població�és�gran.�
�
En� cas� de� terratrèmol� aquesta� mesura� s�aplicarà� si� els� riscos� derivats� del� sisme�
(incendis,�edificis�en�ruïnes,�etc.)�poden�amenaçar�la�seguretat�de�la�població.�
�
�
28
Num. 6512 / 03.05.2011 17115
Davant� una� situació� de� perill� imminent,� l�ordre� perquè� s�efectue� una� evacuació�
podrà�ser�donada�per�l�alcalde/ssa�del�municipi�o�pel�director/a�del�present�Pla.�
�
Si�no�hi�ha�un�perill�imminent,�l�alcalde/ssa�del�municipi�proposarà�l�evacuació�al�
CCE�provincial.�En�el�dit�cas,�la�decisió�de�donar�l�ordre�d�evacuació�correspon�al�
director/a� del� present� Pla.� En� tots� els� casos,� l�alcalde/ssa� coordinarà� i� dirigirà�
l�evacuació�al�seu�municipi.�
�
� Sistemes� d�avisos� a� la� població:� tenen� com� a� finalitat� alertar� la� població� i�
informar�la� sobre� l�actuació� més�convenient� en� cada� cas�i� sobre� l�aplicació� de� les�
mesures�de�protecció�abans�enunciades:�autoprotecció,�allunyament�i�evacuació.�
�
En� un� primer� nivell,� els� avisos� a� la� població� s�efectuaran� mitjançant� els� sistemes�
de� megafonia,� amb� els� quals� es� podrà� informar� la� població� de� les� mesures� de�
protecció�d�aplicació�imminent.�
�
Els�sistemes�de�megafonia�esmentats�hauran�d�estar�previstos�en�el�Pla�Territorial�
Municipal� i/o� Pla� d�Actuació� Municipal,� i� se’n� dotarà� les� forces� de� l�ordre� al�
municipi.�
�
En� un� segon� nivell,� els� avisos� a� la� població� s�efectuaran� a� través� dels� mitjans� de�
comunicació� social� (ràdio� i� televisió),� concretament� Ràdio� 9,� RNE�1,� TVE�1,�
CANAL�9�TV,�sent�facilitats�els�missatges�a�difondre�pel�Gabinet�d�Informació�del�
CECOPI.�
�
S�informarà�de�dites�emissores�i�les�seues�freqüències�a�la�població,�a�través�de�les�
campanyes�de�divulgació�previstes�en�la�implantació.�
�
4.2. Mesures de protección a les Unitats Bàsiques d’Intervenció
�
�
Les�mesures�esmentades�seran�facilitades�pel�CCE�i�els�diferents�organismes�implicats,�als�
responsables�de�les�Unitats�Bàsiques�d�Intervenció.�
�
Durant� la� fase� d�implantació� haurà� de� dotar�se� les� Unitats� Bàsiques� d�Intervenció� dels�
mitjans�de�protecció�adequats.�
�
29
Num. 6512 / 03.05.2011 17116
5. PLA DE COMUNICACIONS.
�
Les�comunicacions�constitueixen�una�eina�bàsica�en�la�prevenció�i�gestió�d�emergències.�La�
disponibilitat� de� mitjans� tècnics� i� infraestructura� de� comunicacions,� així� com� l�adequada�
dotació�a�tots�els�recursos�humans�i�materials�permeten�la�coordinació�necessària�per�a�la�
gestió�de�les�emergències�adés�esmentades.�
�
Els�objectius�del�present�pla�de�comunicacions�són�els�següents:�
�
Enumerar�els�mitjans�i�sistemes�de�comunicació�d�ús�comú�en�situacions�d�emergència.�
Definir�els�sistemes�de�comunicació�a�emprar�per�a�la�coordinació�dels�diferents�operatius�
en�situacions�d�emergència�i�establir�ne�les�directrius�bàsiques�d�ús.�
�
5.1 Mitjans i sistemes de comunicación.
�
�
Els� diferents� mitjans� i� sistemes� de� comunicació� d�ús� comú� en� emergències� són� els�
següents:�
�
� Xarxa�de�Telefonia�Fixa:�suporta�els�serveis�de�telèfon�i�fax.�
� Xarxa�de�Telefonia�Mòbil:�suporta�els�serveis�de�telefonia,�fax�i�SMS.�
� Servei�de�correu�electrònic.�
� Serveis� de� comunicació� via� satèl�lit:� Permeten� establir� comunicacions� de� veu� i�
dades� de� forma� complementària� o� alternativa� a� les� comunicacions� per� via�
terrestre.�
� Sistema�Integral�de�Gestió�d�Emergències�i� Comunicacions:�per�a� complir�el� que�
estableix�la�llei�13/2010,�de�23�de�novembre,�de�la�Generalitat,�de�Protecció�Civil�i�
Gestió�d�Emergències,�el�112�Comunitat�Valenciana�disposa�d�un�Sistema�Integral�
de�Gestió�d�Emergències�i�Comunicacions�utilitzat�per�a�donar�suport�tecnològic�a�
la� seua� activitat,� en� funcionament� des� del� 21� de� juny� de� l�any� 1999.� L�actual�
plataforma� es� basa� en� l�aplicació� d�integració� de� comunicacions� i� despatx�
d�incidents�CoordCom�G5�de�la�companyia�Ericsson�AB.�
� Xarxes� de� Radiocomunicaciones:� constitueixen� l’eina� � essencial� d�operació� i� de�
coordinació� en� emergències.� La� Comunitat� Valenciana� disposa� de� la� Xarxa�
COMDES,� xarxa� de� comunicacions� mòbils� d�emergència� i� seguretat,� basada� en�
TETRA,� estàndard� europeu,� aprovat� per� ETSI.� Aquesta� xarxa� presenta� dos�
avantatges� estratègics:� la� seua� elevada� interoperabilitat� entre� diferents� serveis�
operatius� i� el� seu� alt� nivell� d�integració� amb�� el� 112� Comunitat� Valenciana,� de�
manera�que�ambdós�sistemes�interoperen�tant�en�comunicacions�vocals�com�fent�
ús� d�aplicacions.� En� altres� paraules,� des� de� cada� terminal� CoordCom� G5� és�
possible�la�utilització�de�la�xarxa�COMDES.�
�
30
Num. 6512 / 03.05.2011 17117
�
5.2.1. Fase d'Intensificació del Seguiment i la Informació (Situació
0).
�
Les�xarxes�de�telefonia�a�través�dels�seus�serveis�de�veu,�SMS�i�fax,�i�el�correu�electrònic,�
representen�els�mitjans�habituals�per�a�l�execució�de�la�cadena�d�avisos.�En�el�cas�particular�
del� CCE� autonòmic� o� els� CCE� provincials,� aquests� podran� fer� ús� del� sistema� CoordCom�
G5� o� de� la� xarxa� COMDES� per� a� seguir� la� cadena� d�avisos� i� informació,� segons� allò� que�
s�ha�previst�per�a�la�situació�0,�en�l�apartat�2�del�document�III�del�present�pla.�
�
En� aquest� últim� cas,� els� grups� de� comunicació� COMDES� previstos� a� l’efecte� són�
denominats�Grups�de�Coordinació�entre�centrals.�Hi�ha�quatre�Grups�de�Coordinació,�un�
dels�quals�és�d�àmbit�autonòmic�i�els�altres�tres�d�àmbit�provincial:�
�
Coord���AUT�
Coord���CST�
Coord���VLC�
Coord���ALC�
�
5.2.2. Fase d’emergència (Situacions 1 i 2).
�
Quant� a� la� declaració� de� la� situació� d�emergència,� per� a� la� cadena� d�avisos�s�aplicarà� allò�
que�s�ha�indicat�en�el�punt�anterior,�i�segons�allò�que�s�ha�previst�per�a��les�situacions�1�i�2,�
de�l�apartat�2�del�document�III�del�present�pla.�
�
Durant� la� fase� d�emergència,� el� sistema� CoordCom� G5� junt� amb� la� xarxa� COMDES�
constitueixen� les� eines� essencials� per� a� la� coordinació� dels� diferents� serveis� operatius�
encarregats�de�la�gestió�de�l�emergència.��
�
Anàlogament� a� allò� que� s�ha� indicat� anteriorment� per� a� la� situació� 0,� també� en� fase�
d�emergència�resulta�útil�la�coordinació�entre�centrals�dels�diferents�Serveis�d�Intervenció.�
A�l’efecte�s�empraran�CoordCom�G5�i�els�Grups�de�Coordinació�entre�centrals�esmentats�
anteriorment.�
�
�
31
Num. 6512 / 03.05.2011 17118
�
�
� Grups�COMDES�
� Coord���AUT�
� Coord���Cst� Coord����Vlc� Coord����Alc�
� +�
� CoordCom�G5�
�
�
Per�a�la�gestió�de�l�emergència�des�del�PMA�i�la�seua�comunicació�amb�el�CCE�s�establirà�
un�Grup�PMA�COMDES�que�servirà�d�enllaç�durant�l�incident.�Els�grups�disponibles�són:�
�
PMA�1�C� PMA�1�V� PMA�1�A�
PMA�2�C� PMA�2�V� PMA�2�A�
�
Hi�ha�dos�grups�PMA�per�província�(Castelló,�València,�Alacant).��
�
Coordinació PMA - CCE
�
�
�
�
� CCE� PMA
�
�
�
Grups�COMDES:�
�
PMA�1�C� PMA�1�V� PMA�1�A�
�
PMA�2�C� PMA�2�V� PMA�2�A�
�
�
�
�
Nota:�Els�procediments�operatius�d�aquest�Pla,�s�establiran�detalladament�en�la�“Directriu�
de�Comunicacions”�corresponent.��
�
32
Num. 6512 / 03.05.2011 17119
�
33
Num. 6512 / 03.05.2011 17120
Document V
Implantació i Mantenimient
�
�
SUMARI
�
1.� ENTRADA�EN�VIGOR�DEL�PLA.�
�
2.� DEFINICIÓ�DE�LES�FASES.�
�
3.� IMPLANTACIÓ�DE�L�OPERATIVITAT�DEL�PLA.�
3.1.� Difusió�del�Pla.�
3.2.� Verificació�de�la�infraestructura�del�Pla.�
3.3.� Formació�del�personal�dels�organismes�implicats.�
3.4.� Informació�i�divulgació�als�ajuntaments.�
3.5.� Procés�d�implantació�del�Pla.�
�
4.� MANTENIMENT�DE�L�OPERATIVITAT�DEL�PLA.�
4.1.� Comprovacions�periòdiques.�
4.2.� Formació�permanent.�
4.3�� Realització�Simulacres.�
4.4.� Actualització�Revisió�del�Pla.�
4.5�� Procés�de�manteniment�del�Pla.�
�
5.� INFORMACIÓ�A�LA�POBLACIÓ.�
�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17121
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17122
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17123
�
Després� de� l�homologació� del� Pla,� el� procés� d�implantació� del� Pla� s�inicia� amb� la� seua�
distribució�a�tots�els�organismes�implicats.�
�
Per� a� això,� la� Direcció� General� competent� en� matèria� de� Protecció� Civil,� efectuarà� la�
remissió�esmentada�i�convocarà�una�reunió�amb�els�caps�de�les�Unitats�Bàsiques�l�objectiu�
dels�quals�serà�informar�los�del�Programa�d�Implantació�previst�per�al�Pla.�
�
3.2. Verificació de la infraestructura del Pla.
�
�
Cada� organisme� implicat� verifica� l�existència� i� idoneïtat� de� les� infraestructures� bàsiques�
per�al�funcionament�del�Pla,�en�especial�de:�
�
� Dotació� de� mitjans� necessaris� al� CECOPI� i� Gabinet� d�informació� i� Unitats�
Bàsiques�d�Intervenció.�
� Sistema�de�transmissions.�
�
A� mesura� que� es� vagen� elaborant� els� Plans� d�Actuació� Municipal,� cada� municipi�
comprovarà�la�suficiència�i�idoneïtat�dels�sistemes�d�avisos�a�la�població�de�què�es�disposa�
(dotació� a� les� forces� de� l�ordre� i� en� especial� la� Policia� Local),� així� com� la� dotació� del�
CECOPAL�i�la�resta�de�recursos�municipals�previstos�en�el�PAM.�
�
Estat� i� localització� de� mitjans� i� recursos� específics� de� recerca� i� rescat� de� persones�
sepultades�a�la�Comunitat�Valenciana.�
�
Correspon� a� cada� organisme� la� dotació� als� seus� efectius� del� material� necessari� per� a�
l�exercici�de�les�funcions�que�el�present�Pla�els�assigna�i�als�caps�de�les�Unitats�Bàsiques�la�
comprovació� del� compliment� d�aquest� requisit.� L�alcalde/ssa� del� municipi,� com� a�
director/a� del� Pla� d�Actuació� Municipal,� vetlarà� perquè� els� recursos� municipals� compten�
amb�els�mitjans�i�recursos�necessaris�per�a�l�exercici�de�les�seues�funcions.�
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17124
�
Durant� aquesta� fase,� cada� cap� d�Unitat� organitzarà� les� activitats� formatives� tendents� que�
els� recursos� adscrits� a� aquesta� compten� amb� informació� suficient� sobre� el� Pla� que� els�
habilite�per�a�l�exercici�de�les�funcions�que�aquest�els�assigna.�
�
Aquesta�formació�s�estén�en�especial�a:�
�
� Personal� del� CECOPI� (Comitè� de� Direcció,� Comitè� Assessor,� Gabinet�
d�Informació)�i�el�personal�que�desenvolupa�els�seus�treballs�en�els�CCE.�
� Personal�integrant�de�les�Unitats�Bàsiques�d�Intervenció.�
� Personal� d�altres� organismes� i� serveis� involucrats� en� l�operativitat� del� Pla�
Especial.�
�
3.4. Informació i divulgació als ajuntaments.
�
�
Els� programes� d�informació� als� ajuntaments� dels� municipis� amb� risc� d�emergència� per�
sismes� estaran� dirigits� a� proporcionar� les� dades� bàsiques� i� necessàries� per� a� un� adequat�
desenvolupament�del�Pla�d�Actuació�Municipal.�
�
S�informarà�sobre:�
�
� Els�riscos.�
� Les�Actuacions�bàsiques�a�nivell�municipal.�
� Recollida�i�subministrament�d�informació�sobre�mitjans�i�recursos.�
� Suport�en�la�presa�de�decisions.�
� Difusió�de�consells�a�la�població.��
�
3.5. Proces d’implantació del Pla.
�
�
Per�a�assegurar�la�implantació�i�el�coneixement�del�Pla�les�fases�que�s�efectuaran�seran�les�
següents:�
�
1� Remissió�de�còpia�del�Pla�als�organismes�implicats.�
2� Reunió�amb�els�caps�d�Unitat�per�a�donar�a�conèixer�el�Programa�d�Implantació�
i�les�activitats�a�realitzar�durant�aquesta.�
3� Difusió�del�Pla�als�components�de�les�Unitats�Bàsiques�per�part�dels�
responsables�de�cada�organisme�implicat.�
4� Informació�i�divulgació�als�ajuntaments.��
5� Revisió�de�la�infraestructura�disponible.�Adquisició�i�millora�dels�mitjans�i�
recursos.�
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17125
6� Actualització�del�Catàleg�de�Recursos�i�el�Directori�Telefònic.�
7� Realització�dels�protocols�d�actuació�interns�per�part�dels�Serveis�Operatius�que�
integren�les�Unitats�Bàsiques.�
8� Cursos�de�formació�i�ensinistrament�per�als�diferents�serveis�implicats.�
9� Realització�de�simulacre.�
�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17126
�
Una�comprovació�consisteix�en�la�verificació�de�l�estat�d�un�equip�adscrit�al�Pla.�Aquestes�
comprovacions�es�faran�periòdicament,�d�acord�amb�el�programa�establit�pel�responsable�
de� l�organisme� propietari� del� recurs� i� amb� les� recomanacions� del� subministrador� de�
l�equip.�
�
El�personal�a�l�ús�del�qual�es�destine�l�equip�comprovat�serà�responsable�de�la�realització�
de�la�verificació�operativa,�així�com�del�manteniment�d�un�registre�en�què�farà�constar�les�
comprovacions� efectuades� i� qualsevol� incidència� que� s�hi� haja� produït.� S�estableix� una�
periodicitat�mínima�de�tres�mesos.�
�
�
4.2. Formació permanent.
�
�
La� formació� del� personal� implicat,� prevista� en� la� fase� d�implantació� ha� de� ser� una� labor�
continuada.�
�
Aquesta�formació�és�responsabilitat�dels�caps�de�les�Unitats�Bàsiques�d�Intervenció�i�dels�
directors� dels� Plans� Sectorials,� amb� la� col�laboració� de� la� Direcció� General� competent� en�
matèria�de�protecció�civil�i�emergències.�
�
�
4.3. Realització Simulacres.
�
�
Per�a�assegurar�que�l�operativa�descrita�en�el�Pla�contínua�vigent,�la�Conselleria�competent�
en�matèria�de�protecció�civil�organitzarà�simulacres�amb�la�periodicitat�arreplegada�en�la�
planificació� d�activitats� establida� per� la� Comissió� de� Protecció� Civil� de� la� Comunitat�
Valenciana.��
�
Correspon�a�la�Conselleria�competent�en�matèria�de�protecció�civil,�en�coordinació�amb�la�
resta�d�organismes�implicats,�la�planificació�dels�simulacres�que�hagen�de�realitzar�se.�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17127
�
Les� actualitzacions� es� realitzaran� amb� periodicitat� anual� i� es� dirigeixen� bàsicament� a� la�
incorporació�de�modificacions�de�caràcter�ordinari�i�amb�relació�principalment�a�aspectes�
com�ara:�
�
� Estructures�organitzatives.�
� Canvis�en�nomenaments�i�assignacions.�
� Disponibilitat�i�assignació�de�recursos.�
� Adequació�de�procediments�operatius.�
� Adequació�dels�sistemes�i�mitjans�de�comunicacions.�
� Adequació�dels�sistemes�i�procediments�d�avisos�i�comunicació�a�la�població.�
� Sistemes�informàtics�aplicats�a�la�gestió�de�l�emergència.�
�
Les� revisions� estan� dirigides�a� la� reestructuració�i� complementació� del� Pla� amb� relació�a�
canvis� destacables� en� els� seus� continguts,� motivats� per� causes� tècniques� o� d�ordenació�
administrativa�o�legislativa.�La�seua�periodicitat�serà�de�cinc�anys,�excepte�raó�motivada.�
Les�revisions�poden�donar�lloc�a�una�nova�tramitació�del�Pla.�
�
Tota� aquella� alteració� en� el� contingut� del� Pla� que� n’afecte� l�organització,� haurà� de� ser�
comunicada� amb� la� suficient� antelació,� a� fi� de� mantenir�ne� la� vigència� i� operativitat.� El�
compromís�esmentat�s�estén�a�tots�els�organismes�i�entitats�que�participen�en�el�Pla.�
�
Correspon�a�la�Conselleria�competent�en�matèria�de�protecció�civil�la�revisió�i�actualització�
del�pla,�així�com�la�difusió�als�responsables�dels�organismes�intervinents.�
�
�
4.5. Procés de manteniment del Pla.
�
El�manteniment�de�l�operativitat�del�pla�constarà�de�les�fases�següents:�
�
1� Actualització,�revisió�i�distribució�del�Pla�
2� Revisió�de�la�infraestructura�disponible.�Adquisició�i�millora�dels�mitjans�i�
recursos.��
3� Actualització�del�Catàleg�de�Recursos�i�el�Directori�Telefònic.�
4� Actualització�dels�protocols�interns�per�part�dels�Serveis�Operatius�que�integren�
les�Unitats�Bàsiques.�
5� Formació�permanent�per�als�diferents�serveis�implicats.�
6� Exercici/simulacre.�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17128
5. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ.
�
Dins� de� la� fase� d�implantació� i,� en� especial� en� la� fase� de� manteniment� de� l�operativitat,�
haurà� de� seguir�se� una� política� informativa� de� cara� a� la� divulgació� del� Pla� entre� la�
població,� a� fi� de� facilitar� la� familiarització� d�aquesta� amb� les� mesures� de� protecció�
previstes�en�aquest.�
�
Dita�política�informativa�anirà�orientada�a�donar�informació:�
�
a) Sobre el risc sísmic:
�
Serà�una�informació�de�tipus�preventiu�i�en�la�línia�d�aconseguir�una�conscienciació�de�la�
població.�
�
Haurà�d�informar�se�la�població�sobre�les�mesures�d�autoprotecció�i�protecció�necessàries�
en�casos�d�emergència.�
�
Així�mateix�s�informarà�sobre�els�mitjans�pels�quals�es�transmetrà�la�informació�en�el�cas�
que�s’esdevinga�l�emergència.�
�
S�orientarà� en� forma� de� campanyes� periòdiques� dirigides� a� diferents� grups� de� població.�
S�aprofitaran� els� períodes� amb� menor� incidència� d�altres� riscos� (incendis� forestals,�
inundacions,…)�per�a�informar�hi.�
�
En�l�annex�II�vénen�reflectits�els��Consells�per�a�la�població�davant�el�risc�sísmic�.�
�
�
b) Sobre l’ emergència quan aquesta s’haja produït:
�
Aquesta�informació�es�facilitarà�quan�s�haja�produït�el�fenomen�i�siga�necessari�actuar�de�
forma� immediata.� Es� transmetrà� informació� a� la� població� i� als� mitjans� de� comunicació�
social,�tot�això�a�través�del�Gabinet�d�Informació�adscrit�al�Comitè�de�Direcció,�mitjançant�
els�sistemes�d�avisos�a�la�població�previstos.�
�
La� població� ha� de� rebre� una� informació� clara� sobre� què� hi� ha� de� fer,� i� cal� evitar� en� tot�
moment�les�informacions�contradictòries�que�puguen�provocar�reaccions�negatives.�
�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17129
Es�donarà�informació�sobre:�
�
� Situació�real�de�l�emergència�en�cada�moment.�
� Mesures�de�protecció.�
� Previsions�sobre�l�evolució.�
� En� cas� d�evacuació,� informar� sobre� com� es� va� a� efectuar,� lloc� de� reunió� i�
recomanacions�que�s�ha�de�seguir.�
� En� decidir�se� l�emissió� d�un� missatge� de� seguiment� de� la� situació� es� tindrà� en�
compte:�
� A�qui�va�dirigit�
� Sobre�el�perill�en�concret�a�què�es�fa�referència�
� De�quina�forma�es�difon�
� Quan�es�donarà�la�següent�informació�
�
Els� missatges� a� la� població,� per� a� ser� més� efectius,� hauran� de� ser� assequibles� i� concrets,�
coherents,�urgents,�fiables�i�reiterats.�
�
El� Comitè� de� Direcció� decretarà� el� fi� de� l�emergència� i� serà� comunicat� a� la� població� pels�
mitjans�utilitzats�durant�la�fase�d�emergència.��
�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17130
Annexos
�
�
�
SUMARI
�
I:� Llistat� de� municipis� amb� una� perillositat� sísmica� igual� o� superior� a� intensitat� VII�
(EMS)�para�un�període�de�retorn�de�500�anys.�
�
II:� Consells�a�la�Població�
�
III:� Escala�Macrosísmica�EMS�98�
�
IV:� Catàleg�de�Mitjans�i�Recursos�específics.�
�
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17131
Annex I
Llistat de municipis amb risc
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17132
Llistat�de�municipis�amb�intensitat�sísmica���VII�(EMS)�per�a�un�període�de�retorn�de�500�
anys�
�
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Adsubia� Alacant� 7.0�
Agost� Alacant� 8.0�
Agres� Alacant� 8.0�
Aigües� Alacant� 7.5�
Albatera� Alacant� 8.5�
Alcalalí� Alacant� 7.5�
Alcocer�de�Planes� Alacant� 7.5�
Alcoleja� Alacant� 7.5�
Alcoi� Alacant� 8.0�
Alfafara� Alacant� 7.5�
Alfàs�del�Pi,�l�� Alacant� 7.5�
Algorfa� Alacant� 8.5�
Algueña� Alacant� 7.5�
Alacant� Alacant� 8.0�
Almoradí� Alacant� 9.0�
Almudaina� Alacant� 8.0�
Alqueria�d�Asnar,�l�� Alacant� 8.0�
Altea� Alacant� 7.0�
Aspe� Alacant� 8.0�
Balones� Alacant� 7.5�
Banyeres�de�Mariola� Alacant� 7.5�
Benasau� Alacant� 7.5�
Beneixama� Alacant� 8.0�
Benejúzar� Alacant� 9.0�
Benferri� Alacant� 8.5�
Beniarbeig� Alacant� 7.0�
Beniardá� Alacant� 7.5�
Beniarrés� Alacant� 7.5�
Benidoleig� Alacant� 7.0�
Benidorm� Alacant� 7.5�
Benifallim� Alacant� 7.5�
Benifato� Alacant� 7.5�
Benigembla� Alacant� 7.5�
Benijófar� Alacant� 9.5�
Benilloba� Alacant� 7.5�
Benillup� Alacant� 7.5�
Benimantell� Alacant� 7.5�
Benimarfull� Alacant� 7.5�
Benimassot� Alacant� 8.0�
Benimeli� Alacant� 7.0�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17133
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Biar� Alacant� 7.5�
Bigastro� Alacant� 9.0�
Bolulla� Alacant� 7.0�
Busot� Alacant� 7.5�
Callosa�de�Segura� Alacant� 9.0�
Callosa�d�En�Sarrià� Alacant� 7.5�
Campello,�el� Alacant� 8.0�
Camp�de�Mirra,�el� Alacant� 7.0�
Cañada� Alacant� 7.5�
Castalla� Alacant� 7.5�
Castell�de�Castells� Alacant� 7.0�
Castell�de�Guadalest,�el� Alacant� 7.5�
Catral� Alacant� 9.0�
Cocentaina� Alacant� 8.5�
Confrides� Alacant� 7.5�
Cox� Alacant� 9.0�
Crevillent� Alacant� 9.0�
Daya�Nueva� Alacant� 9.0�
Daya�Vieja� Alacant� 9.0�
Dénia� Alacant� 7.5�
Dolores� Alacant� 9.0�
Elda� Alacant� 7.5�
Elx� Alacant� 9.0�
Facheca� Alacant� 7.5�
Famorca� Alacant� 7.5�
Finestrat� Alacant� 7.5�
Formentera�del�Segura� Alacant� 9.5�
Gaianes� Alacant� 7.5�
Gorga� Alacant� 7.5�
Granja�de�Rocamora� Alacant� 8.5�
Guardamar�del�Segura� Alacant� 9.0�
Fondó�de�les�Neus,�el� Alacant� 8.0�
Hondón�de�los�Frailes� Alacant� 8.0�
Ibi� Alacant� 8.0�
Jacarilla� Alacant� 8.5�
Llíber� Alacant� 7.0�
Millena� Alacant� 7.5�
Monforte�del�Cid� Alacant� 8.0�
Monòver� Alacant� 8.0�
Montesinos,�los� Alacant� 9.5�
Murla� Alacant� 7.5�
Muro�de�Alcoy� Alacant� 8.0�
Mutxamel� Alacant� 8.0�
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17134
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Novelda� Alacant� 8.0�
Nucia,�la� Alacant� 7.5�
Ondara� Alacant� 7.0�
Onil� Alacant� 7.5�
Orba� Alacant� 7.0�
Orxa,�l�� Alacant� 8.0�
Orihuela� Alacant� 9.0�
Orxeta� Alacant� 7.0�
Parcent� Alacant� 7.0�
Pedreguer� Alacant� 7.0�
Pego� Alacant� 7.5�
Penàguila� Alacant� 7.5�
Petrer� Alacant� 7.5�
Pilar�de�la�Horadada� Alacant� 8.5�
Pinós,�el� Alacant� 8.0�
Planes� Alacant� 7.5�
Poblets,�els� Alacant� 7.0�
Polop� Alacant� 7.5�
Quatretondeta� Alacant� 7.5�
Rafal� Alacant� 9.0�
Ràfol�d��Almúnia,�el� Alacant� 7.5�
Redován� Alacant� 9.0�
Redován� Alacant� 8.5�
Relleu� Alacant� 7.5�
Rojales� Alacant� 9.5�
Romana,�la� Alacant� 7.5�
Sagra� Alacant� 7.5�
Salinas� Alacant� 7.5�
San�Fulgencio� Alacant� 9.0�
San�Isidro� Alacant� 8.5�
San�Miguel�de�Salinas� Alacant� 8.5�
Sant�Vicent�del�Raspeig� Alacant� 8.0�
Sanet�y�Negrals� Alacant� 7.0�
Sant�Joan�d��Alacant� Alacant� 8.0�
Santa�Pola� Alacant� 8.5�
Sax� Alacant� 7.5�
Sella� Alacant� 7.5�
Tàrbena� Alacant� 7.0�
Teulada� Alacant� 7.0�
Tibi� Alacant� 7.5�
Tollos� Alacant� 7.5�
Tormos� Alacant� 7.5�
Torre�de�les�Maçanes,�la� Alacant� 8.0�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17135
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Torrevieja� Alacant� 9.5�
Vall�d�Alcalà,�la� Alacant� 8.0�
Vall�d�Ebo,�la� Alacant� 7.5�
Vall�de�Gallinera� Alacant� 7.5�
Vall�de�Laguar,�la� Alacant� 7.0�
Verger,�el� Alacant� 7.0�
Vila�Joiosa,�la� Alacant� 7.5�
Villena� Alacant� 8.0�
Xaló� Alacant� 7.0�
Xàbia� Alacant� 7.0�
Xixona� Alacant� 7.5�
Ador� València� 7.5�
Agullent� València� 7.5�
Aielo�de�Malferit� València� 8.5�
Aielo�de�Rugat� València� 7.5�
Alaquàs� València� 7.5�
Albaida� València� 7.5�
Albal� València� 7.5�
Albalat�de�la�Ribera� València� 8.0�
Albalat�dels�Sorells� València� 7.0�
Alberic� València� 8.5�
Alborache� València� 7.0�
Alboraya� València� 7.0�
Albuixech� València� 7.0�
Alcàntera�de�Xúquer� València� 8.5�
Alcàsser� València� 7.0�
Alcúdia�de�Crespins,�l�� València� 8.0�
Alcúdia,�l�� València� 8.0�
Aldaia� València� 7.5�
Alfafar� València� 7.5�
Alfarp� València� 8.0�
Alfarrasí� València� 7.5�
Alfauir� València� 7.5�
Algemesí� València� 8.0�
Alginet� València� 7.5�
Almàssera� València� 7.0�
Almiserà� València� 8.0�
Almoines� València� 8.0�
Almussafes� València� 8.0�
Alqueria�de�la�Comtessa,�l�� València� 8.0�
Alzira� València� 8.0�
Anna� València� 7.5�
Antella� València� 8.5�
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17136
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Atzeneta�d�Albaida� València� 7.5�
Ayora� València� 7.0�
Barx� València� 7.5�
Barxeta� València� 7.5�
Bèlgida� València� 7.5�
Bellreguard� València� 8.0�
Bellús� València� 8.5�
Benaguasil� València� 7.0�
Beneixida� València� 8.5�
Benetússer� València� 7.5�
Beniarjó� València� 8.0�
Beniatjar� València� 7.5�
Benicolet� València� 7.5�
Benicull�de�Xuquer� València� 7.5�
Benifaió� València� 7.5�
Benifairó�de�la�Valldigna� València� 8.0�
Beniflá� València� 8.0�
Benigánim� València� 8.5�
Benimodo� València� 8.0�
Benimuslem� València� 8.0�
Beniparrell� València� 7.5�
Benirredrà� València� 8.0�
Benissoda� València� 7.5�
Benisuera� València� 7.5�
Bétera� València� 7.0�
Bicorp� València� 7.5�
Bocairent� València� 8.0�
Bolbaite� València� 8.0�
Bonrepòs�i�Mirambell� València� 7.0�
Bufali� València� 8.0�
Buñol� València� 7.0�
Canals� València� 8.5�
Carcaixent� València� 8.0�
Càrcer� València� 8.5�
Carlet� València� 8.0�
Carrícola� València� 7.5�
Castelló�de�la�Ribera� València� 8.5�
Castelló�de�Rugat� València� 8.0�
Castellonet�de�la�Conquesta� València� 7.5�
Catadau� València� 7.5�
Catarroja� València� 7.5�
Cerdà� València� 7.5�
Chella� València� 8.0�
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17137
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Chiva� València� 7.0�
Corbera� València� 8.0�
Cortes�de�Pallás� València� 7.0�
Cotes� València� 8.5�
Cullera� València� 8.0�
Cullera� València� 7.5�
Daimús� València� 8.0�
Eliana,�l�� València� 7.0�
Emperador� València� 7.0�
Enguera� València� 7.5�
Ènova,�l�� València� 7.5�
Estubeny� València� 7.5�
Favara� València� 8.0�
Foios� València� 7.0�
Font�de�la�Figuera,�la� València� 7.5�
Font�d�En�Carròs,�la� València� 7.5�
Fontanars�dels�Alforins� València� 7.5�
Fortaleny� València� 8.0�
Gandia� València� 8.0�
Gavarda� València� 8.5�
Genovés� València� 8.0�
Godella� València� 7.0�
Godelleta� València� 7.5�
Granja�de�la�Costera,�la� València� 8.5�
Guadasequies� València� 7.5�
Guadassuar� València� 8.0�
Guardamar�de�la�Safor� València� 8.0�
Llanera�de�Ranes� València� 7.5�
Llaurí� València� 8.0�
Llocnou�de�la�Corona� València� 7.5�
Llocnou�de�Sant�Jeroni� València� 7.5�
Llocnou�d�En�Fenollet� València� 7.5�
Llombai� València� 7.5�
Llosa�de�Ranes,�la� València� 8.0�
Llutxent� València� 7.5�
Loriguilla� València� 7.0�
Macastre� València� 7.0�
Manises� València� 7.0�
Manuel� València� 7.5�
Massalavés� València� 8.0�
Massalfassar� València� 7.0�
Massamagrell� València� 7.0�
Massanassa� València� 7.5�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17138
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Meliana� València� 7.0�
Millares� València� 7.5�
Miramar� València� 8.0�
Moixent� València� 7.5�
Montaverner� València� 7.5�
Montesa� València� 8.0�
Montitxelvo� València� 7.5�
Montroy� València� 7.5�
Montserrat� València� 7.0�
Museros� València� 7.0�
Navarrés� València� 7.5�
Novetlè� València� 8.0�
Oliva� València� 8.0�
Olleria,�l�� València� 8.5�
Ontinyent� València� 8.0�
Otos� València� 7.5�
Paiporta� València� 7.0�
Palma�de�Gandía� València� 8.0�
Palmera� València� 8.0�
Palomar,�el� València� 8.5�
Paterna� València� 7.0�
Picanya� València� 7.0�
Picassent� València� 7.5�
Piles� València� 8.0�
Pinet� València� 8.0�
Pobla�de�Farnals,�la� València� 7.0�
Pobla�de�Vallbona,�la� València� 7.0�
Pobla�del�Duc,�la� València� 7.5�
Pobla�Llarga,�la� València� 8.0�
Polinyà�de�Xúquer� València� 8.0�
Potríes� València� 7.5�
Quart�de�Poblet� València� 7.5�
Quatretonda� València� 7.5�
Quesa� València� 7.5�
Rafelcofer� València� 8.0�
Rafelguaraf� València� 8.0�
Ráfol�de�Salem� València� 7.5�
Real�de�Gandía� València� 8.0�
Real�de�Montroi� València� 7.0�
Riba�roja�de�Túria� València� 7.0�
Riola� València� 8.0�
Rocafort� València� 7.0�
Rotglà�i�Corberà� València� 8.5�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17139
Intensitat�Esperada�
MUNICIPI� PROVINCIA�
500�Anys�
Rótova� València� 7.5�
Rugat� València� 7.5�
Salem� València� 7.5�
San�Antonio�de�Benagéber� València� 7.0�
Sant�Joanet� València� 8.5�
Sedaví� València� 7.5�
Sellent� València� 8.0�
Sempere� València� 8.5�
Senyera� València� 7.5�
Silla� València� 7.5�
Simat�de�la�Valldigna� València� 8.0�
Sollana� València� 8.0�
Sueca� València� 8.0�
Sumacàrcer� València� 7.5�
Tavernes�Blanques� València� 7.0�
Tavernes�de�la�Valldigna� València� 8.0�
Teresa�de�Cofrentes� València� 7.0�
Terrateig� València� 7.5�
Torrella� València� 7.5�
Torrent� València� 7.0�
Tous� València� 8.0�
Turís� València� 7.0�
València� València� 7.5�
Vallada� València� 8.0�
Vallés� València� 8.5�
Vilamarxant� València� 7.0�
Villalonga� València� 7.5�
Xàtiva� València� 8.5�
Xeraco� València� 8.0�
Xeresa� València� 7.5�
Yátova� València� 7.0�
�
�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17140
Llistat�de�municipis�amb�intensitat�sísmica���VI�y�<�VII�(EMS)�per�a�un�periode�de�retorn�de�500�anys�
�
Intensitat�Esperada�
MUNICIPIO� PROVINCIA�
500�Anys�
Benissa� Alacant� 6.5�
Calp� Alacant� 6.5�
Gata�de�Gorgos� Alacant� 6.5�
Poble�Nou�de�Benitatxell,�el� Alacant� 6.5�
Senija� Alacant� 6.5�
Bejís� Castelló� 6.0�
Xilxes� Castelló� 6.0�
La�Llosa� Castelló� 6.0�
Moncofa� Castelló� 6.0�
Ademuz� València� 6.5�
Albalat�dels�Tarongers� València� 6.0�
Alcublas� València� 6.0�
Alfara�de�Algimia� València� 6.0�
Alfara�del�Patriarca� València� 6.5�
Algimia�de�Alfara� València� 6.0�
Alpuente� València� 6.0�
Andilla� València� 6.0�
Aras�de�los�Olmos� València� 6.0�
Benagéber� València� 6.0�
Benavites� València� 6.0�
Benifairó�de�les�Valls� València� 6.0�
Benisanó� València� 6.0�
Bugarra� València� 6.0�
Burjasot� València� 6.5�
Camporrobles� València� 6.0�
Canet�d�En�Berenguer� València� 6.0�
Casas�Altas� València� 6.0�
Casas�Bajas� València� 6.0�
Casinos� València� 6.0�
Castielfabib� València� 6.0�
Caudete�de�las�Fuentes� València� 6.0�
Cheste� València� 6.5�
Chelva� València� 6.0�
Chera� València� 6.0�
Chulilla� València� 6.0�
Cofrentes� València� 6.0�
Domeño� València� 6.5�
Dos�Aguas� València� 6.5�
Estivella� València� 6.0�
Faura� València� 6.0�
Fuenterrobles� València� 6.0�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17141
Intensitat�Esperada�
MUNICIPIO� PROVINCIA�
500�Anys�
Gátova� València� 6.0�
Gestalgar� València� 6.0�
Gilet� València� 6.0�
Higueruelas� València� 6.0�
Jalance� València� 6.0�
Jarafuel� València� 6.5�
Llíria� València� 6.5�
Losa�del�Obispo� València� 6.5�
Marines� València� 6.0�
Mislata� València� 6.5�
Montcada� València� 6.5�
Náquera� València� 6.0�
Olocau� València� 6.5�
Pedralba� València� 6.0�
Petrés� València� 6.0�
Puebla�de�San�Miguel� València� 6.5�
Puçol� València� 6.5�
Puig� València� 6.0�
Quart�de�les�Valls� València� 6.0�
Quartell� València� 6.0�
Rafelbunyol� València� 6.5�
Requena� València� 6.5�
Sagunt� València� 6.5�
Segart� València� 6.0�
Serra� València� 6.5�
Siete�Aguas� València� 6.5�
Sot�de�Chera� València� 6.0�
Titaguas� València� 6.0�
Torrebaja� València� 6.0�
Torres�Torres� València� 6.0�
Tuéjar� València� 6.0�
Utiel� València� 6.0�
Vallanca� València� 6.0�
Xirivella� València� 6.5�
Zarra� València� 6.5�
�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17142
Annex�II�
Consells�a�la�Població�
�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17143
Mesures de protecció
�
Viure�un�terratrèmol�pot�ser�una�de�les�experiències�més�terribles�que�una�persona�puga�
tenir.�Clàssicament�el�sòl�ha�sigut�la�nostra�referència,�el�que�mai�no�fallarà�sota�els�nostres�
peus.� Què� podem� pensar� quan� s�agita� com� una� penell� davant� el� vent?� Aquest�
esdeveniment� fa� que� moltes� persones� es� deixen� portar� pel� pànic� i� actuen� sense� reparar�
mínimament�en�les�conseqüències.��
�
En� l�estat� actual� de� coneixement� és� impossible� predir� la� idea� d�un� terratrèmol� en� un�
determinat�lloc�i�data.�No�obstant�això,�encara�que�açò�poguera�fer�se,�de�poc�ens�serveix�si�
només�tenim�unes�hores�o�amb�sort�uns�dies�per�a�reaccionar.�En�aquest�supòsit�amb�gran�
seguretat� salvarem� les� nostres� vides,� però� si� abans� no� hem� pres� unes� mínimes� mesures�
podrem�perdre�la�nostra�llar�o�estar�llarg�temps�abandonats�a�la�nostra�sort,�amb�escassos�
mitjans�per�a�sobreviure.��
�
És�per�això�que�la�millor�medicina�avui�dia�siga�la�prevenció�i�la�preparació�per�a�actuar�
adequadament� el� dia� que� s’esdevinga� el� terratrèmol.� En� ambdós� casos� és� necessari�
conèixer�els�fenòmens�que�es�desencadenen�i�les�situacions,�a�vegades�inesperades,�que�es�
creen�com�a�conseqüència�de�la�idea�d�un�terratrèmol.��
�
Danys que sol causar un terratrèmol
�
La�principal�causa�de�danys�ocasionats�pels�terratrèmols�és�la�pròpia�sacsada.�La�sacsada�
esmentada�provoca�la�caiguda�de�nombrosos�objectes�i�l�assolament�d�edificis.�El�col�lapse�
d�edificis�provoca�que,�en�el�millor�dels�casos,�els�seus�habitants�queden�atrapats�entre�les�
runes,�sent�freqüent�que�perisquen�per�aixafament.�D�altra�banda�la�caiguda�d�objectes�pot�
causar� nombroses� ferides,� arribant� fins� i� tot� a� la� mort� si� es� tracta� d�objectes� molt� pesants�
(mobles,�llums�pesades,�falsos�sostres,�etc.)�o�tallants�(fragments�de�vidres�de�finestres).��
�
Altres�danys�que�provoca�el�terratrèmol�afecten�el�terreny:��
�
� Assentaments�diferencials�al�sòl.�
� Lliscaments�de�terres�i�formació�de�colades�de�fang.�
� Liqüefacció�del�sòl.�
� Allaus.�
� Clivellament�i�fractura�del�sòl.�
�
Així�com:��
�
� Sismes�submarins.�
� Inundacions�(per�ruptura�d�embassaments,�conduccions�d�aigua,�etc).�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17144
Tots� aquests� fenòmens� poden� ser� molt� destructius� si� afecten� el� terreny� sobre� el� qual�
s�assenten� les� nostres� ciutats� o� les� infraestructures� necessàries� per� al� normal�
desenvolupament� de� la� nostra� vida� (hospitals,� bombers,� dipòsits� d�abastiment� d�aigua,�
combustible,�centrals�elèctriques,�etc.).��
�
Un� aspecte� molt� important� a� tenir� present� és� que,� després� d�un� terratrèmol,� sobretot� si�
aquest�ha�sigut�destructiu,�és�molt�probable�que�s�interrompa�el�subministrament�de�llum,�
aigua�i�telèfon.�Això�ens�pot�obligar�a�haver�de�viure�durant�un�període�de�diversos�dies�
en�unes�condicions�totalment�inesperades,�sense�frigorífic�on�emmagatzemar�els�aliments,�
sense�aigua�o�llum�per�a�cuinar�los.��
�
Un�altre�fenomen�que�sol�acompanyar�molts�terratrèmols,�i�que�a�vegades�ha�causat�més�
danys�que�la�pròpia�sacsada,�és�el�foc.�Com�a�conseqüència�de�la�vibració�pot�trencar�se�la�
conducció� del� gas� de� la� cuina;� una� espurna� d�un� cable� trencat� o� l�innocent� fòsfor� que�
encenem�per�a�veure�millor�en�la�foscor�pot�desencadenar�un�incendi�que�arrase�el�nostre�
habitatge�o�fins�i�tot�el�nostre�barri.�La�falta�de�subministrament�d�aigua�pot�a�més�impedir�
que�es�puga�apagar�aquest�incendi.��
�
Altres�danys�o�situacions�que�pot�causar�un�terratrèmol�són:��
�
� Tancament�de�carreteres�i�vies�fèrries.�Col�lapse�de�ponts.�
� Tancament� de� supermercats� i� comerços� en� general.� Limitació� a� l�accés� a� béns� de�
consum.�
� Contaminació�de�l�aire�i�aigua�per�fuites�tòxiques�i�incendis.�
� Col�lapse�d�hospitals.�
�
Falta�de�zones�d�acollida.�Exposició�a�les�inclemències�del�temps.��
�
�
Mesures de protecció durant un terratrèmol
�
Un�terratrèmol�pot�durar�des�d�uns�pocs�segons�fins�a�una�miqueta�més�d�un�minut.�Si�és�
gran� primer� es� notarà� una� pertorbació� moderada,� les� ones� P,� però� després� el� sòl� vibrarà�
violentament� i� possiblement� es� perdrà� l�equilibri.� És� també� probable� no� poder� moure�s:�
nombrosos�objectes�cauen,�les�finestres�i�portes��s�obrin�i�tanquen�violentament��
�
Independentment�del�lloc,�s�ha�mantenir�la�calma�i�no�deixar�se�dominar�per�la�por.�Amb�
tota�probabilitat�la�primera�reacció�serà�de�sorpresa�o�confusió.�En�cap�cas�ni�circumstància�
no�s’ha�de�cridar:�és�un�terratrèmol!,�perquè�pot�alimentar�la�por�d�altres.�Millor�cridar:�a�
cobert!�que�pot�ajudar�a�fer�que�algú�salve�la�seua�vida�situant�se�en�un�lloc�segur.��
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17145
La�reacció�dependrà�d�on�es�trobe�cada�persona�quan�ocórrega�el�terratrèmol.��
�
Considerem�a�continuació�les�circumstàncies�més�probable:��
�
Dins d’un edifici:
�
� Continuar�dins�fins�que�acabe�el�terratrèmol.�
� Allunyar�se�de�tot�objecte�que�puga�caure�damunt.�Allunyar�se�també�de�finestres�
o�espills�el�vidre�dels�quals�puga�esclatar�i�tallar.�
� Evitar�passar�per�sota�de�portes�amb�finestrals�damunt�del�marc�de�la�porta.�
� Cercar�una�taula�o�moble�sòlid�i�ficar�se�davall.�
� Si�es�troba�un�corredor,�un�pilar,�un�cantó�de�la�sala�o�el�marc�d�una�porta�(sempre�
que�no�tinguen�un�finestral�damunt)�seieu�al�sòl,�flexionant�i�alçant�els�genolls�per�
a�cobrir�el�cos�i�protegir�el�cap�amb�les�mans.�Si�es�té�un�llibre,�periòdic,�casc,�un�
coixí�o�quelcom�amb�què�cobrir�el�cap,�fer�ho�immediatament.�
�
A�casa:�Seguir�les�recomanacions�anteriors�però�a�més:��
�
� Si�s�està�a�la�cuina,�eixir�ne�immediatament.�És�l’habitació�més�perillosa�de�la�casa�
pel�gran�nombre�d�objectes�que�hi�ha�als�armaris�i�que�poden�caure.�
� Si�s�està�descalç�(en�el�llit,�dutxa,�etc.),�llançar�una�manta�o�tovalla�al�sòl�i�caminar�
arrossegant� els� peus� sobre� ella� per� a� evitar� talls� amb� vidres� trencats.� Procurar�
ficar�se�sota�el�llit�fins�que�passe�el�terratrèmol.�
� Si� s�està� en� una� cadira� de� rodes,� bloquejar� les� rodes� i� cobrir� el� cos� doblegant�se�
sobre�si�mateix,�cobrint�coll�i�cap�amb�les�mans,�manta�o�un�altre�objecte�que�es�
tinga�a�mà.�
�
En�un�edifici�públic�(supermercat,�cinema,�biblioteca,�etc.):��
�
� No� córrer� espantat� cap� a� l�eixida.� Es� pot� crear� una� allau� humana� que� amb� tota�
probabilitat�provocarà�més�ferits�que�el�propi�terratrèmol.�
� Allunyar�se�de�finestres�o�portes�de�vidre.�
� Si� està� al� cinema� o� el� teatre� tirar�se�al� sòl,� de� genolls,� cobrint��cap�i� coll� amb� les�
mans.�Procurar�a�més�realitzar�ho�en�el�buit�de�la�seua�butaca,�de�manera�que�la�
resta�de�persones�puguen�fer�el�mateix�en�els�seus�respectius�buits.�
� En� espais� amb� prestatgeries� (biblioteques,� arxius,� supermercats,� etc.)� eixir� dels�
corredors� on� es� troben� els� prestatges� i� ajupir�se,� de� genolls,� cobrint� el� seu� cap� i�
coll,�junt�amb�els�laterals�de�les�prestatgeries.�
� A� l�escola� feu� que� els� xiquets� i� estudiants� s�agenollen� davall� del� seu� pupitre,�
posant�se�un�llibre�sobre�el�cap.�
�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17146
En un vehicle conduint:
�
� Detenir�lentament�el�vehicle,�a�la�vorera�d�emergència�de�la�carretera.�
� No�aturar�mai�davall�o�sobre�la�plataforma�d�un�pont.�Tampoc�junt�als�pals.�
� No�eixir�del�vehicle�fins�que�acabe�el�terratrèmol.�
� Procurar�no�bloquejar�la�carretera.�
�
Al carrer:
�
� Allunyar�se�d�edificis,�carreteres,�pals�o�arbres.�Cercar�llocs�oberts.�
� Si� no� es� té� prop� un� lloc� obert,� cobrir�se� en� el� vestíbul� de� la� casa� més� pròxima,�
preferentment� davall� el� marc� de� la� porta� d�entrada,� sense� penetrar� al� hall� de�
l�habitatge.��
�
�
Mesures de protecció després d'un terratèmol
�
Una�vegada�que�ha�acabat�la�vibració,�la�resposta�de�les�persones�variarà�depenent�d�on�es�
troben� i� dels� danys� ocasionats.� Com� en� els� casos� anteriors� considerarem� diverses�
possibilitats.��
�
A�casa:��
�
� Si�s�està�a�la�foscor�no�encenga�la�llum�o�una�espelma.�Utilitzeu�la�llanterna.�
� Tancar�l�aixeta�del�gas,�el�subministrament�de�llum�i�l�aigua.�
� Si�s�aprecia�un�fuita�de�gas�no�tallar�la�llum;�en�fer�ho�pot�saltar�una�espurna�que�
encenga� la� fuita.� No� utilitzar� aparells� elèctrics� que� puguen� causar� espurnes� i�
abandonar�ràpidament�l�edifici.�
� No� abandonar� l�habitatge� si� no� s�hi� observen� danys,� però� tampoc� aguaitar� a�
finestres�o�balcons,�que�podrien�fallar�amb�el�pes.�
� Si� fóra� necessari� evacuar� l�habitatge,� fer�ho� tots� els� membres� de� la� família�
conjuntament.�Si�algú�no�respon�pot�estar�commocionat�i�requerir�ajuda.�
� Si� algú� queda� atrapat� entre� les� ruïnes,� ha� de� procurar� escapar� entre� els� buits�
existents� entre� les� runes.� Si� açò� no� és� possible,� utilitzar� un� xiulet� per� a� cridar�
l�atenció�dels�equips�de�rescat.�Mantenir�la�calma.�
� Si�s�ha�d�evacuar�la�casa�i�es�viu�en�un�bloc�d�habitatges,�utilitzar�les�escales,�mai�
l�ascensor.�Esperar�que�un�tècnic�revise�els�danys�i�determine�si�és�segur�tornar�a�
ocupar�la.�
� Si�es�torna�a�casa,�no�entrar�en�ella�si�observa�danys.�
� Allunyar�se�de�cables�trencats�o�caiguts.�Vigilar�que�els�xiquets�no�s�hi�acosten.�
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17147
� No� utilitzar� el� telèfon� tret� que� siga� estrictament� necessari.� Es� poden� col�lapsar�
línies�vitals�de�comunicació�de�les�autoritats.�
� Engegar� la� ràdio� i� escoltar� les� notícies� i� parts� d�informació� de� Protecció� Civil.�
Obeir�les�instruccions�de�les�autoritats.�
� Si�no�hi�ha�subministrament�d�aigua,�no�utilitzar�la�cadena�de�l�inodor.�L�aigua�del�
dipòsit�pot�ser�molt�útil.�
� Procurar�no�moure�persones�greument�ferides�tret�que�siga�necessari.�Esperar�que�
arriben�equips�de�rescat.�
�
Si�està�a�l�escola,�seguir�el�pla�d�emergència�establit�en�aquella.��
�
En�un�vehicle,�posar�la�ràdio�i�procurar�tornar�a�casa�amb�gran�precaució,�evitant�rutes�que�
creuen�nombrosos�ponts.�En�cap�cas�tornar�a�casa�si�es�viu�davall�d�una�presa�o�prop�de�la�
platja.��
�
En�un�vaixell�si�el�terratrèmol�ha�sigut�violent,�possiblement�es�forme�un�sisme�submarí.�Si�
s�està� fora� i� allunyat� del� port,� dirigir�se� immediatament� a� mar� oberta,� allí� les� onades� de�
sisme�submarí�tindran�molta�menor�altura�degut�a�la�profunditat�del�mar.�Si�al�contrari�es�
troba�al�port,�abaixar�del�vaixell�i�allunyar�se�immediatament�de�la�costa.�En�cap�cas�s�ha�
d�anar�a�la�platja�a�veure�venir�el�possible�sisme�submarí.��
�
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17148
Annex III
Escala Macrosísmica EMS-98
�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17149
I - No sentit
�
� No�sentit,�ni�en�les�condicions�més�favorables.�
� Cap�efecte�i�cap�dany.�
�
II – A penes sentit
�
� La� tremolor� és� sentida� només� en� casos� aïllats� (1%)� d�individus� en� repòs� i� en�
posicions�especialment�receptives�dins�d�edificis.��
� Cap�efecte�i�cap�dany.�
�
III – Feble
�
� El�terratrèmol�és�sentit�per�alguns�dins�d�edificis.�Les�persones�en�repòs�senten�un�
balanceig�o�lleuger�tremolor.��
� Els�objectes�penjats�oscil�len�lleument.��
� Cap�dany.�
�
IV - Àmpliament observat
�
� El� terratrèmol� és� sentit� dins� dels� edificis� per� molts� i� només� per� molt� pocs� a�
l�exterior.� Es� desperten� algunes� persones.� El� nivell� de� vibració� no� espanta.� La�
vibració� és� moderada.� Els� observadors� senten� un� lleu� tremolor� o� vinclament� de�
l�edifici,�l�habitació�o�del�llit,�la�cadira,�etc.��
� Colpejament� de� vaixelles,� cristalleries,� finestres� i� portes.� Els� objectes� penjats�
oscil�len.� En� alguns� casos� els� mobles� lleugers� tremolen� visiblement.� En� alguns�
casos�esclafits�de�la�fusteria.��
� Cap�dany.�
�
V – Fort
�
� El� terratrèmol� és� sentit� dins� dels� edificis� per� la� majoria� i� per� alguns� a� l�exterior.�
Algunes� persones� s�espanten� i� corren� a� l�exterior.� Es� desperten� moltes� de� les�
persones�que� dormen.�Els� observadors�senten� una� forta� sacsada�o� bamboleig� de�
tot�l�edifici,�l�habitació�o�el�mobiliari.�
� Els�objectes�penjats�oscil�len�considerablement.�Les�vaixelles�i�cristalleries�xoquen�
entre� si.� Els� objectes� xicotets,� inestables� i/o� mal� recolzats� poden� desplaçar�se� o�
caure.� Les� portes� i� finestres� s�obrin� o� tanquen� de� sobte.� En� alguns� casos� es�
trenquen� els� vidres� de� les� finestres.� Els� líquids� oscil�len� i� poden� vessar�se� de�
recipients�totalment�plens.�Els�animals�dins�d�edificis�es�poden�inquietar.��
� Danys�de�grau�1�en�alguns�edificis�de�classes�de�vulnerabilitat�A�i�B.�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17150
VI - Llument danyós
�
� Sentit� per� la� majoria� dins� dels� edificis� i� per� molts� a� l�exterior.� Algunes� persones�
perden�l�equilibri.�Molts�s�espanten�i�corren�a�l�exterior.�
� Poden� caure� xicotets� objectes� d�estabilitat� ordinària� i� els� mobles� es� poden�
desplaçar.� En� alguns� casos� es� poden� trencar� plats� i� gots.� Es� poden� espantar� els�
animals�domèstics�(fins�i�tot�a�l�exterior).�
� Es�presenten�danys�de�grau�1�en�molts�edificis�de�classes�de�vulnerabilitat�A�i�B;�
alguns� de� classes� A� i� B� pateixen� danys� de� grau� 2;� alguns� de� classe� C� pateixen�
danys�de�grau�1.�
�
VII – Danyós
�
� La�majoria�de�les�persones�s�espanta�i�intenta�córrer�fora�dels�edificis.�Per�a�molts�
és�difícil�mantenir�se�drets,�especialment�en�plantes�superiors.��
� Es� desplacen� els� mobles� i� poden� bolcar�se�els� que� siguen� inestables.�Caiguda� de�
gran� nombre� d�objectes� de� les� prestatgeries.� Esguita� l�aigua� dels� recipients,�
dipòsits�i�estanys.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� A� pateixen� danys� de� grau� 3;� alguns� de�
grau�4.��
� Molts� edificis� de�classe� de� vulnerabilitat� B� pateixen� danys� de� grau� 2� ;� alguns� de�
grau�3.��
� Alguns�edificis�de�classe�de�vulnerabilitat�C�presenten�danys�de�grau�2.��
� Alguns�edificis�de�classe�de�vulnerabilitat�D�presenten�danys�de�grau�1.�
� .�
�
VIII – Greument danyós
�
� Per�a�moltes�persones�és�difícil�mantenir�se�de�peu,�fins�i�tot�fora�dels�edificis.�
� Es� poden� bolcar� els� mobles.� Cauen� a� terra� objectes� com� a� televisions,� màquines�
d�escriure,� etc.� Ocasionalment� les� làpides� es� poden� desplaçar,� girar� o� bolcar.� En�
sòl�molt�tou�es�poden�veure�ondulacions.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� A� pateixen� danys� de� grau� 4;� alguns� de�
grau�5.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� B� pateixen� danys� de� grau� 3;� alguns� de�
grau�4.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� C� pateixen� danys� de� grau� 2;� alguns� de�
grau�3.��
� Alguns�edificis�de�classe�de�vulnerabilitat�D�presenten�danys�de�grau�2.��
�
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17151
IX – Destructor
�
� Pànic�general.�Les�persones�poden�ser�llançades�bruscament�al�sòl.��
� Molts�monuments�i�columnes�cauen�o�giren.�En�sòl�tou�es�veuen�ondulacions.��
� Molts�edificis�de�classe�de�vulnerabilitat�A�presenten�danys�de�grau�5.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� B� pateixen� danys� de� grau� 4;� alguns� de�
grau�5.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� C� pateixen� danys� de� grau� 3;� alguns� de�
grau�4.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� D� pateixen� danys� de� grau� 2;� alguns� de�
grau�3.��
� Alguns� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� E� presenten� danys� de� grau� 2..�
�
X - Molt destructor
�
� La�majoria�dels�edificis�de�classe�de�vulnerabilitat�A�presenten�danys�de�grau�5.��
� Molts�edificis�de�classe�de�vulnerabilitat�B�pateixen�danys�de�grau�5.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� C� pateixen� danys� de� grau� 4;� alguns� de�
grau�5.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� D� pateixen� danys� de� grau� 3;� alguns� de�
grau�4.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� E� pateixen� danys� de� grau� 2;� alguns� de�
grau�3.��
� Alguns�edificis�de�classe�de�vulnerabilitat�F�presenten�danys�de�grau�2.�
�
XI – Devastador
�
� La�majoria�dels�edificis�de�classe�B�de�vulnerabilitat�presenten�danys�de�grau�5.��
� La� majoria� dels� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� C� pateixen� danys� de� grau� 4;�
molts�de�grau�5.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� D� pateixen� danys� de� grau� 4;� alguns� de�
grau�5.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� E� pateixen� danys� de� grau� 3;� alguns� de�
grau�4.��
� Molts� edificis� de� classe� de� vulnerabilitat� F� pateixen� danys� de� grau� 2;� alguns� de�
grau�3�
�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17152
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17153
Annex IV
Catàleg de Mititjans i
Recursos específics
�
�
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17154
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17155
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17156
�
Anexo �
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17157
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17158
Implantación�y�mantenimiento:�
�
En� este� apartado� se� describen� las� diferentes� fases� que� se� llevan� a� cabo� para� efectuar� la�
implantación�y�el�mantenimiento�de�la�operatividad�del�Plan.
�
�
Anexos:�
�
En�los�anexos�se�facilitan�el�listado�de�municipios�con�riesgo,�los�consejos�a�la�población�
y�el�catálogo�de�medios�y�recursos�específicos.
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17159
Volumen I
Fundamentos
Sumario:
�
�
1.� INTRODUCCIÓN�
�
2.� OBJETO�Y�ÁMBITO�TERRITORIAL�
2.1.� Objeto�
2.2.� Ámbito�
�
3.� MARCO�LEGAL�Y�COMPETENCIAL�
3.1.� Marco�Legal�
3.2.� Marco�Competencial�
�
4.� LOS�PLANES�DE�ACTUACIÓN�DE�ÁMBITO�LOCAL�
4.1.� Concepto�
4.2.� Funciones�
�
5.� DEFINICIONES�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17160
1. INTRODUCCIÓN.
�
Los� terremotos� son� uno� de� los� fenómenos� naturales� con� mayor� capacidad� para� producir�
consecuencias� catastróficas� sobre� extensas� áreas� del� territorio� sometidas� a� este� riesgo,�
pudiendo� dar� lugar� a� cuantiosos� daños� en� edificaciones,� infraestructuras� y� otros� bienes�
materiales,�interrumpir�gravemente�el�funcionamiento�de�servicios�esenciales�y�ocasionar�
numerosas�víctimas�entre�la�población�afectada.�
�
La� Comunitat� Valenciana� está� situada� en� un� área� de� actividad� sísmica� de� relativa�
importancia�y,�en�el� pasado,�determinadas�zonas�de�la�misma�se�han�visto� afectadas�por�
terremotos� de� considerable� magnitud,� como� el� terremoto� de� Torrevieja� (Vega� Baja� del�
Segura)� que,� el� 21� de� marzo� de� 1829,� causó� 389� muertos,� 375� heridos� y� destruyó� más� de�
5.000�viviendas.�
�
Si� bien� la� construcción� realizada� en� los� últimos� años,� de� acuerdo� con� lo� previsto� en� la�
normativa� sismorresistente� (Real� Decreto� 997/2002,� por� el� que� se� aprueba� la� Norma� de�
construcción� sismorresistente:� parte� general� y� edificación� NCSR�02),� supone� una�
herramienta�fundamental�para�la�prevención�de�los�posibles�daños�ocasionados�por�estos�
fenómenos,� resulta� asimismo� necesario� el� prever,� mediante� la� correspondiente�
planificación,� la� organización� de� los� recursos,� materiales� y� humanos,� que� pudiesen� ser�
requeridos� para� la� asistencia� y� protección� a� la� población,� en� caso� de� que� ocurriese� una�
catástrofe�de�tal�naturaleza�en�la�Comunitat.�
�
Con� el� fin� de� lograr� la� máxima� eficacia� posible� en� las� actuaciones� a� realizar� tras� la�
ocurrencia�de�un�movimiento�sísmico,�resulta�necesario�que�la�estructura�de�planificación�
a�los�distintos�niveles�(Plan�Estatal,�Plan�de�Comunidad�Autónoma�y�Planes�de�Actuación�
Municipal),� se� conciba� como� un� sistema� en� el� que� los� diferentes� planes� queden�
perfectamente� coordinados� entre� sí� y� sean� susceptibles� de� integración,� orgánica� y�
funcionalmente,�para�hacer�frente�a�aquellas�situaciones�que�lo�requieran.�
�
La�gravedad�de�los�daños�que�un�terremoto�destructivo�puede�ocasionar�en�extensas�áreas�
del�territorio�y�la�posibilidad�de�que�los�recursos�y�servicios�de�intervención,�ubicados�en�
las�zonas�afectadas,�pierdan�parte�de�su�capacidad�operativa,�hace�que,�en�tales�casos,�la�
eficiencia� de� las� actuaciones� de� emergencia� dependa,� en� buena� medida,� de� una� rápida�
aportación�de�ayuda�exterior.�
�
Para� ello� resulta� indispensable� el� que� se� prevean� los� mecanismos� adecuados� para� que� la�
integración�anteriormente�aludida�pueda�efectuarse�con�el�mayor�automatismo�posible�y�
que,�para�las�tareas�de�máxima�urgencia,�puedan�movilizarse�los�medios�apropiados,�aún�
antes� de� que� la� articulación� de� los� diferentes� planes� haya� podido� quedar� plenamente�
consolidada.�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17161
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17162
� La�adopción�de�medidas�para�la�valoración�de�daños�y�posterior�rehabilitación�de�
las� viviendas,� mediante� el� desescombro� y� la� evaluación� técnica� de� los� daños�
estructurales.�
� La� adopción� de� medidas� para� la� rehabilitación� de� las� infraestructuras� y� los�
servicios�de�abastecimiento�de�agua,�energía�y�comunicaciones.�
� En�general,�toda�acción�tendente�a�la�normalización�de�la�vida�ciudadana.�
�
�
2.2. Ámbito.
�
El�ámbito�de�aplicación�del�plan�será�la�totalidad�del�territorio�de�la�Comunitat.�
�
La�peligrosidad�sísmica�es�máxima�en�la�provincia�de�Alicante,�media�en�la�de�Valencia�y�
de�poca�relevancia�en�la�de�Castellón.�El�plan�engloba�el�territorio�de�todos�los�municipios�
de� la� Comunitat,� ya� que� todos� ellos� pueden� verse� involucrados,� o� bien� como� áreas� de�
actuación� afectadas� por� un� terremoto,� o� bien� como� zonas� suministradoras� de� recursos�
materiales�y�humanos�necesarios�para�atender�la�emergencia.�
�
�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17163
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17164
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17165
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17166
4.2. Funciones.
�
Las�funciones�básicas�de�los�Planes�de�Actuación�Municipal�son�las�siguientes:�
�
� Concretar� la� estructura� organizativa� y� funcional� para� la� intervención� en�
emergencias�por�terremotos�ocurridos�en�su�territorio.�
� Prever�los�sistemas�de�articulación�con�el�Plan�Especial�frente�al�Riesgo�Sísmico�en�
la�Comunitat�Valenciana.�
� Precisar�la�zonificación�del�territorio�en�función�del�riesgo�sísmico,�delimitar�áreas�
según� posibles� requerimientos� de� intervención,� y� localizar� la� infraestructura�
utilizable,� en� apoyo� de� las� actuaciones� de� emergencia,� ante� supuestos� de�
terremotos.�
� Especificar�procedimientos�de�información�a�la�población.�
� Catalogar� los� medios� y� recursos� específicos� a� disposición� de� las� actuaciones�
previstas.�
�
4.3. Contenido mínimo del PAM.
�
1.� INTRODUCCIÓN�
�
2.� ANÁLISIS�DEL�RIESGO�
2.1.� DESCRIPCIÓN�DEL�TÉRMINO�MUNICIPAL�
2.2.� ANÁLISIS�DEL�RIESGO�
�
3.� ESTRUCTURA�Y�ORGANIZACIÓN�DEL�PLAN�
3.1.� Esquema�organizativo�
3.2.� CECOPAL�
3.3.� El�Director�del�Plan�
3.4.� El�Comité�Asesor�
3.5.� El�Gabinete�de�Información�
3.6.� El�Centro�de�Comunicaciones�
3.7.� El�CCE�Provincial�
3.8.� El�Puesto�de�Mando�Avanzado�
3.9.� Las�Unidades�Básicas�de�Intervención�
�
4.� OPERATIVIDAD�
4.1.� Notificación�
4.2.� Clasificación�de�emergencias:�fases�de�Emergencia�y�Vuelta�a�la�Normalidad�
4.3.� Procedimiento�de�Actuación�
�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17167
5.� IMPLANTACIÓN�Y�MANTENIMIENTO�DE�LA�OPERATIVIDAD�
5.1.� Implantación�
5.2.� Mantenimiento�de�la�operatividad�
�
ANEXOS�
�
I.� Mapas�de�riesgos.�
II.� Directorio�
III.� Catálogo�de�medios�y�recursos�
IV.� Consejos�a�la�población�ante�el�riesgo�sísmico�
�
Los� apartados� 2.1,� 3,� 5,� Anexo� II� y� III� se� incorporan� al� sumario� del� PAM� con� objeto� de�
dotar�al�documento�de�un�contenido�global,�no�obstante�lo�anterior,�cuando�el�municipio�
disponga� de� Plan� Territorial� Municipal� (PTM),� no� será� necesario� desarrollar� estos�
apartados.�
�
La� Conselleria� competente� en� materia� de� protección� civil� y� gestión� de� emergencias�
elaborará�una�Guía�para�la�redacción�de�los�Planes�de�Actuación�Municipal�frente�al�riesgo�
sísmico�que�desarrollará�de�forma�más�exhaustiva�el�contenido�del�PAM�indicado�en�este�
apartado.�
�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17168
5. DEFINICIONES.
�
Este�glosario�de�términos�sísmicos�es�el�reflejado�en�el�Anexo�III�de�la�Directriz�Básica�de�
Planificación�de�Protección�Civil�ante�el�Riesgo�Sísmico.�
�
� ACELERACIÓN� SÍSMICA:� Aceleración� del� movimiento� del� terreno� producido�
por�las�ondas�sísmicas�generadas�por�un�terremoto.�
� CARTOGRAFÍA� OFICIAL:� La� realizada� con� sujeción� a� las� prescripciones� de� la�
Ley�7/1986,�de�Ordenación�de�la�Cartografía,�por�las�Administraciones�Públicas�o�
bajo�su�control.�
� COORDENADAS� HIPOCENTRALES:� Son� las� coordenadas� del� foco� sísmico.�
Están�formadas�por�las�coordenadas�epicentrales�y�la�profundidad�focal.�
� ELEMENTOS� EN� RIESGO:� Población,� edificaciones,� obras� de� ingeniería� civil,�
actividades� económicas� y� servicios� públicos� que� se� encuentren� en� peligro� en� un�
área�determinada.�
� EPICENTRO:�Proyección�del�hipocentro�sobre�la�superficie�terrestre.�
� HIPOCENTRO:�Punto�donde�se�produce�el�terremoto.�
� INTENSIDAD�SÍSMICA:�Número�escalado�que�indica�los�daños�o�efectos�de�un�
terremoto� en� un� lugar� determinado� sobre� las� personas,� estructuras� y� material�
terrestre.� La� escala� utilizada� en� Europa� y� la� oficial� de� España� es� la� EMS,� con�
grados�del�I�al�XII.�
� ISOSISTAS:�Línea�que�une�puntos�de�igual�intensidad�sísmica.�
� MAGNITUD:�Cuantificación�de�la�energía�liberada�por�un�terremoto�basada�en�
la� medida� instrumental� de� la� amplitud� de� las� ondas� sísmicas.� Hay� diferentes�
escalas� dependiendo� del� tipo� de� onda� medida.� La� más� utilizada� es� la� escala� de�
Ritchter.�
� MÉTODO� DETERMINISTA:� Método� de� cálculo� de� la� peligrosidad� sísmica�
basado�en�la�hipótesis�de�que�la�sismicidad�futura�será�igual�que�la�ocurrida�en�el�
pasado.�
� MÉTODO� PROBABILISTA:� Método� de� cálculo� de� la� peligrosidad� sísmica�
basado� en� que,� conocida� la� sismicidad� pasada,� se� pueden� establecer� las� leyes�
estadísticas�que�definen�los�fenómenos�sísmicos�de�una�zona.�
� MÉTODO�ZONIFICADO:�Método�de�cálculo�de�la�peligrosidad�sísmica�basado�
en� el� que� se� consideran� las� fuentes� sismogenéticas,� es� decir,� zonas� de�
características�sismotectónicas�comunes.�
� MOVILIZACIÓN:�Conjunto�de�operaciones�y�tareas�para�la�puesta�en�actividad�
de�medios,�recursos�o�servicios�que�hayan�de�intervenir�en�emergencias.�
� PELIGROSIDAD�SÍSMICA:�Probabilidad,�en�términos�no�siempre�estrictamente�
matemáticos,� de� que� en� un� intervalo� de� tiempo� y� como� consecuencia� de� la�
sismicidad� y� del� medio� de� propagación� de� las� ondas� sísmicas,� se� supere� en�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17169
determinada� zona� un� valor� del� parámetro� �a�,� que� nos� mide� el� movimiento� del�
suelo.�
� PERIODO�DE�RETORNO:�Es�la�inversa�de�la�probabilidad�anual.�
� PROFUNDIDAD�FOCAL:�Profundidad�a�la�que�se�origina�un�terremoto.�
� RÉPLICAS:�Terremotos�que�siguen�al�terremoto�principal�de�una�zona�y�ligados�
genéticamente�con�él.�
� RIESGO� SÍSMICO:� Número� esperado� de� vidas� perdidas,� personas� heridas,�
daños� a� la� propiedad� y� alteración� de� la� actividad� económica� debido� a� la�
ocurrencia�de�terremotos.�
� VULNERABILIDAD� SÍSMICA:� Es� el� grado� de� pérdida� de� un� elemento� en�
riesgo,�expresado�en�una�escala�de�0�(sin�daño)�a�1�(pérdida�total),�que�resulta�de�
la�ocurrencia�de�un�terremoto�de�una�determinada�magnitud.�
�
�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17170
Documento II
Análisis del Riesgo
Sumario:
�
1.� INTRODUCCIÓN�
�
2.� ESTUDIO�DE�PELIGROSIDAD�SÍSMICA�
2.1.� Objetivos�del�Estudio�de�Peligrosidad.�
2.2.� Líneas�de�trabajo.�
2.3.� Análisis�de�datos�sísmicos.�
2.4.� Sismicidad�en�la�Comunitat�Valenciana.�
2.5.� Marco�geológico�y�sismotectónico.�
2.6.� Peligrosidad�sísmica�en�la�Comunitat�Valenciana.�
�
3.� ESTUDIO�DE�VULNERABILIDAD�SÍSMICA.�
3.1.� Evaluación�de�la�Vulnerabiliad�Sísmica�de�los�edificios�de�viviendas.�
3.2.� Estimación�de�los�daños�en�edificios�viviendas.�
3.3.� Estimación�de�daños�a�la�población.�
3.4.� Estimación� de� los� daños� en� edificios� de� importancia� especial:� hospitales� y�
parques�de�bomberos.�
3.5.� Estimación�de�daños�en�líneas�vitales.�
3.6.� Catálogo�de�elementos�en�riesgo.�
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17171
1. INTRODUCCIÓN
�
La�Excma.�Diputación�Provincial�de�Alicante�y�la�Universidad�de�Alicante�suscribieron�en�
abril� de� 1984� un� “Convenio� Marco� de� Colaboración� Cultural� y� Asistencia� Mutua”,� dentro� del�
cual,� en� septiembre� de� 1993,� fue� incluido� un� “Protocolo� Adicional� orientado� al� Estudio,�
Detección� y� Control� de� la� Sismicidad� en� el� Área� Provincial� de� Alicante”,� que� ha� permitido�
desarrollar,�entre�otros�proyectos�de�interés,�la�implantación�de�la�red�sísmica�provincial,�
dependiente�de�la�Universidad.�Dicho�protocolo�sigue�en�vigor�en�la�actualidad.�
�
En� 1998,� la� Consellería� de� Presidencia,� en� ese� momento� competente� en� materia� de�
protección� civil,� estableció� un� Protocolo� de� Colaboración� con� la� Excma.� Diputación�
Provincial�de�Alicante�para�la�realización�de�un�estudio�de�“Análisis�de�Peligrosidad�Sísmica�
en� áreas� donde� son� previsibles� sismos� de� intensidad� igual� o� superior� a� VI� MSK,� para� periodos� de�
retorno� de� 500� años,� en� la� Comunitat� Valenciana”,� que� sería� encargado� a� la� Universidad� de�
Alicante� dentro� de� Convenio� Marco� con� la� Diputación.� Este� estudio� se� desarrolló� entre�
1999� y� 2001,� dando� como� resultado� una� detallada� memoria� y� una� serie� de� 37� novedosos�
mapas,� a� escala� 1:50.000,� sobre� peligrosidad� sísmica,� que� abarcaban� � la� totalidad� de� la�
provincia� de� Alicante� y� la� mitad� sur� de� Valencia.� Dicho� estudio,� una� vez� actualizado� y�
completado�adecuadamente,�ha�servido�de�base�para�la�confección�de�estudios�posteriores�
sobre�la�peligrosidad�sísmica�en�la�Comunitat�Valenciana,�y�en�concreto�para�el�estudio�de�
riesgo�incluido�en�este�Plan�Especial.�
�
En� el� año� 2010,� la� Consellería� de� Gobernación,� organismo� competente� en� materia� de�
protección�civil,�contrató�con�la�Universidad�de�Alicante,�a�través�de�las�Departamentos�de�
Ciencias� de� la� Tierra� y� Medio� Ambiente,� de� Ecología,� y� la� Unidad� de� Sismología,� la�
elaboración� del� Estudio� de� peligrosidad� sísmica� de� la� Comunitat� Valenciana,� cuyas�
principales�conclusiones�y�resultados�se�resumen�en�el�apartado�2�de�este�documento.�
�
Por�otra�parte,�tal�y�como�establece�la�Directriz�Básica�de�Planificación�de�Protección�Civil�
ante� el� Riesgo� Sísmico,� los� Planes�Especiales� que�elaboren� las� Comunidades�Autónomas,�
además�del�Estudio�de�Peligrosidad�citado�anteriormente�deberán�contemplar�un�Análisis�
de�la�Vulnerabilidad�Sísmica.�
�
Por� este� motivo,� en� el� año� 2010� la� Conselleria� de� Gobernación,� contrató,� con� el� Instituto�
Valenciano� de� la� Edificación,� la� elaboración� del� Estudio� de� Vulnerabilidad� Sísmica� de� la�
Comunitat� Valenciana,� cuyas� principales� conclusiones� y� resultados� se� aportan� en� el�
apartado�3�de�este�documento.�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17172
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17173
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17174
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17175
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17176
Época antigua
�
Esta� época� se� caracteriza� por� que� los�
terremotos� ocurridos� tienen� una� dudosa�
localización.�Los�primeros�terremotos�de�los�
que� se� tiene� constancia� son� los� que�
ocurrieron� en� los� siglos� IV� y� III� a.C.�
asignados� al� este� peninsular� a� los� cuales� no�
ha� sido� posible� asignar� una� Intensidad.�
Pertenecen� también� a� esta� época� los�
terremotos� de� Orihuela� de� 1048� y� el� de�
Onteniente� de� 1258� ambos� de� intensidad�
VIII.�
�
Época histórica
Esta� época� abarca� desde� el� terremoto� de�
Tabernes� en� 1396� hasta� el� comienzo� de� la�
época�instrumental�en�1911.�En�esta�época�es�
donde� se� encuentra� la� mayor� cantidad� de�
información� macrosísmica.� Es� por� tanto� en�
esta� época� cuando� se� han� producido� los�
terremotos� más� enérgicos,� sin� embargo,� es� la� que� posee� mayor� incertidumbre� en� la�
determinación�de�los�parámetros�sísmicos.�
�
Los�terremotos�de�ésta�época�pueden�agruparse�en�cinco�agrupaciones:�
�
a1.� Vera�–�Almanzora�
a2.� Lorca�–�Murcia�
a3.� Torrevieja�
a4.� Alcoy�
a5.� Xàtiva�–�Gandía�
�
�
a1.� Vera���Almanzora:�El�terremoto�más�significativo�es�el�acecido�en�el�año�1518�con�una�
intensidad� de� grado� VIII� �que� produjo� 150� muertos�� y� destruyo� gran� parte� de� la� ciudad.�
Anteriormente�en�el�1406�ocurrió�otro�terremoto�devastador,�el�cual�colapsó�la�mezquita�y�
del� que� se� tiene� suficiente� documentación� para� asignarle� intensidad.� En� esta,� también�
ocurrió�una�serie�sísmica�en�Junio�de�1863�que�produjo�dos�de�intensidad�VII�y�se�extendió�
hasta�finales�de�septiembre�con�gran�alarma�entre�la�población�de�la�zona.�
�
a2.� Lorca� �� Murcia:� Del� primer� terremoto� del� que� se� tiene� documentación� histórica� en�
esta� zona� es� el� ocurrido� el� 3� de� febrero� de� 1579� de� intensidad� VII.� En� Agosto� de� 1674�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17177
ocurrió�una�serie�sísmica�con�un�terremoto�principal�de�grado�VIII,�el�único,�que�se�sepa,�
en� el� que� se� produjeron� decenas� de� muertos.� En� los� años� 1743,� 1746,� 1751,1756,� 1818,�
1855,1883,� 1908,� también� se� manifestaron� diversas� series� sísmica� cuyos� terremotos�
principales� fueron� de� grado� VI� y� VII.� La� última� serie� sísmica� registrad,� en� esta� época� y�
zona,�fue�en�el�año�1911.�
�
Esta� serie� fue� registrada� por� las� estaciones� sísmicas� españolas,� emplazadas� en� los�
observatorios�de�la�Cartuja,�Ebro�y�Toledo�
�
a3.� Torrevieja:�este�es�el�agrupamiento�más�energético�y�de�mayor�actividad�sísmica�de�
toda�la�Comunitat.�Destacan�en�él:�
�
� Los�Terremotos�de�Orihuela�1482�y�1484:�El�primero�de�ellos�tuvo�una�intensidad�
de�grado�VIII�y�el�de�1484�una�intensidad�de�grado�IX.�
� El� Terremoto� de� Torrevieja� de� 1829:� Se� trata� de� un� conjunto� de� terremotos� que�
ocurrieron�entre�los�años�1828�y�1830,�cuyo�mayor�evento�ocurrió�el�20�de�Marzo�
de� 1829,� que� representan� el� suceso� sísmico� más� destructivo� acaecido� en� la�
Comunitat� Valenciana� de� intensidad� IX�X.� Se� registraron� centenares� de� réplicas,�
alguna� de� ellas� de� gran� intensidad� como� la� del� 18� de� Abril� del� mismo� año�
(Intensidad�VII).�
�
Este�agrupamiento�registró�durante�esta�época,�un�evento�de�IX�X�que�junto�al�terremoto�
de� Queralbs� ocurrido� el� 02/02/1428� son� los� de� mayor� intensidad� registrados� en� la�
península�Ibérica.�En�este�agrupamiento�también�acaecieron�cuatro�eventos�de�intensidad�
VIII�y�siete�de�VII.�
�
a4.� Alcoy:� En� esta� � zona� se� han� registrado� numerosos� � terremotos� durante� esta� época,�
cabe�destacar�por�su�alto�nivel�energético�los�terremotos�de�Alcoy�de�1620�y�1644.�Se�trata�
de�series�sísmicas�que�afectaron�seriamente,�sobre�todo�la�primera�de�ellas,�a�la�ciudad�de�
Alcoy,�con�terremotos�que�llegarían�a�alcanzar�una�intensidad�VIII.�El�terremoto�de�1644�
tuvo�su�epicentro�en�Muro�de�Alcoy.�
�
a5.� Játiva�Gandia:�en�esta�zona�se�registra�el�primer�terremoto�destructor�de�esta�época�
en�la�ciudad�de�Tabernes�(1396),�que�alcanzó�una�intensidad�de�grado�IX.�Este�terremoto�
estuvo� compuesto� por� una� serie� sísmica� acaecida� entre� 1395�1396.� También� se� han�
registrado�las�series�sísmicas�de�Diciembre�de�1598�a�Enero�de�1599,�en�la�que�se�llegó�al�
grado�VIII�y�se�registró�un�terremoto�de�grado�IX�en�el�año�1748,�y�dos�series�sísmicas:�la�
de�Marzo�Abril�de�1748,�con�un�evento��de�VIII�y�otro�de�VII;�y�la�de�Abril�Junio,�con�dos�
terremotos� de� grado� VII.� Por� otra� parte,� el� denominado� terremoto� de� Estubeny� de� 1748�
tiene� una� intensidad� asignada� de� grado� IX.� En� esta� serie� también� tuvieron� lugar� un�
conjunto� de� terremotos,� algunos� de� ellos� de� gran� intensidad� (grado� VIII�VII).� En� el� siglo�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17178
XIX� � también� se� registraron� en� este� agrupamiento� series� cuyos� dos� mayores� terremotos�
alcanzaron�el�grado�VII.�
�
Las� características� de� estas� agrupaciones� son� las� siguientes:� en� casi� todas� ellas� los�
terremotos�se�agrupan�temporalmente,�mediante�series�sísmicas�de�terremoto�principal�y�
réplicas,� e� inclusive� en� algunos� casos� con� premonitorios� y� por� otra� parte,� los� eventos�
principales�de�estos�agrupamientos�no�se�solapan�temporalmente,�siendo�lo�más�habitual�
que�estén�suficientemente�distanciados�como�para�considerarlos�independientes�entre�sí.�
�
Al� margen� de� las� hipótesis� de� agrupamientos� definidos,� también� observamos� terremotos�
al�norte�de�la�Comunitat�Valenciana:�Uno�de�ellos,�en�la�localidad�de�Tivisa,�zona�de�poca�
actividad� sísmica� según� los� datos� que� poseemos� de� esa� época,�correspondiente� a� la� serie�
sísmica�de�Septiembre�Octubre�de�1845,�en�la�que�se�alcanzó�una�intensidad�de�grado�VII�y�
el�otro�al�noroeste�de�la�Comunitat�Valenciana�donde�se�produjo�una�serie�sísmica�en�los�
meses� de� octubre�noviembre� localizada� en� la� localidad� de� Orihuela� del� Tremedal� de�
intensidad�VI�VII�
�
Estas�agrupaciones�que�se�han�definido�para�la�época�histórica,�tienen�la�suficiente�entidad�
propia�para�que,�una�vez�matizadas�con�los�datos�de�la�época�Instrumental,�sirvan�de�base�
para�la�determinación�de�las�fuentes�sismogenéticas�necesarias�para�el�conocimiento�de�la�
sismicidad�de�la�Zona�de�Influencia�y�para�el�análisis�zonificado�de�la�peligrosidad�sísmica�
de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
�
Época instrumental
El� inicio� de� esta� época� se� debe� situar� en� el�
momento� de� la� instalación� de� los� primeros�
instrumentos�de�registro�sísmico.�En�el�año�1914�
comienza� la� instalación� de� los� primeros�
instrumentos� sísmicos� en� el� observatorio� del�
IGN�en�la�ciudad�de�Alicante.�
�
Estos� primeros� años� no� pueden� considerarse�
todavía� propios� de� un� período� estrictamente�
instrumental:� la� capacidad� de� detección� es�
bastante� variable� debido� a� la� poca� densidad�
instrumental� y� a� la� escasa� sensibilidad� que�
poseían� los� aparatos.� Por� ello� se� considera� que�
existe� un� solapamiento� con� la� época� histórica,�
que� en� lugar� de� finalizar� en� 1911� se� prolonga�
hasta�1960.�
�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17179
En� esta� época� de� solapamiento� se� pueden� considerar� varios� períodos:� el� primero,� desde�
1914� hasta� 1940,� en� que� empieza� a� implantarse� la� red� sísmica� nacional;� un� segundo�
período� comprende� los� años� 1940� a� 1960,� que� corresponde� a� un� desarrollo� gradual� de� la�
red� sísmica� nacional;� el� tercer� período� abarca� desde� 1960� hasta� prácticamente� la� primera�
mitad�de�la�década�de�los�80,�cuando�la�red�nacional�se�estandariza�de�acuerdo�con�la�red�
estándar� mundial.� Es� por� ello� por� lo� que,� algunos� autores� sitúan� el� inicio� de� la� época�
instrumental�en�la�década�de�los�60.�
�
Sin� embargo,� es� a� partir� del� segundo� lustro� de� los� 80� cuando� � realmente� podemos�
considerar�establecida�la�época�instrumental.�En�estos�años�aumenta�considerablemente�la�
densidad� instrumental� de� la� red� nacional� de� sismógrafos� del� IGN,� y� empiezan� a�
configurarse� redes� regionales� como� las� del� Serveì� Geologic� de� Catalunya,� la� del�
Observatorio� de� la� Marina� de� San� Fernando� (red� del� Estrecho),� la� de� la� Universidad� de�
Granada�y�la�de�la�Universidad�de�Alicante.��
�
Los� datos� sísmicos� aportados� por� esta� época� y,� sobre� todo,� los� del� último� período,� nos�
permiten�delimitar�con�mayor�precisión�las�agrupaciones�sísmicas�de�la�zona,�propuestas�
para� la� época� histórica,� que� serán� la� base� para� el� estudio� detallado� de� las� fuentes�
sismogenéticas�que�propondremos�para�realizar�el�estudio�de�peligrosidad�sísmica.�
�
a1.� Vera� �� Almanzora:� donde� se� registran� terremotos� de� apreciable� magnitud:� la� serie�
sísmica� de� � Lúcar� en� Marzo� de� 1932� donde� ocurrió� uno� de� magnitud� 4.8,� seguido� de�
réplicas�de�magnitud�4.0;�el�de��Lubrín�en�1962;�y�el�de�Portaola�de�1972�seguido�de�réplica,�
que�junto�a�otros�de�menor�magnitud�pero�con�precisión�en�su�determinación�epicentral,�
nos�pueden�sugerir�una�hipótesis�de�alineamientos�sísmicos�junto�a�dirección�de�las�fallas�
en�la�dirección�N45ºW.��
�
a2.� Lorca���Murcia:�El�primer�terremoto�que�se�ha�registrado,�en�esta�época,�de�magnitud�
mayor�o�igual�de�4.5�es�el�de�Cieza�en�1936�registrándose�a�continuación�la�serie�sísmica�de�
Cehegín� en� 1948,� cuyo� terremoto� principal� fue� de� magnitud� 5.0.� El� de� Orce� en� 1956,� de�
magnitud�4.4;�la�serie�de�Junio�de�1977�en�Lorca,�cuando�fue�de�magnitud�4.2,�y�el�de�1978,�
también�en�Lorca,�de�4.3.�Es�a�finales�de�la�década�de�los�90�cuando�la�sensibilidad�de�la�
red�nacional�nos�permite�detectar�series�sísmicas�más�completas�destacando�la�de�Mula�en�
1999,� cuyo� terremoto� principal� ocurrió� el� 2� de� febrero,� con� una� intensidad� de� 4.7� siendo�
precedido,�unos�veinte�minutos�antes,�de�un�premonitorio�de�magnitud�4.2.�La�serie�duró�
20� días.� La� serie� sísmica� de� Bullas� del� 2002,� cuyo� terremoto� principal� ocurrió� el� 6� de�
Agosto�con�una�magnitud�de�4.8�con�más�de�200�réplicas�registradas.�La�serie�duro�unos�10�
días.�Esta�serie�tuvo�menos�carácter�destructor�que�la�anterior�de�1999.�La�Serie�Sísmica�La�
Paca�Lorca�del�2005,�el�día�29�de�enero�de�2005,�se�registró�un�terremoto�de�magnitud�4,6�
(Mb)� localizado� a� 3� kms� de� profundidad� y� con� su� epicentro� al� NW� de� la� población� de�
Aledo�(Murcia).�
�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17180
Estos�sucesos,�junto�al�resto�de�terremotos�que�han�tenido�lugar�en�este�agrupamiento,�nos�
sugieren� un� posible� alineamiento� en� la� dirección� N45ºE,� muy� similar� al� definido� en� la�
época� histórica.� Para� esta� época� también� se� observa� actividad� sísmica� en� alineaciones�
N45ºW�que�se�delimitara�en�el�estudio�del�contexto�geológico.�
�
a3.� Torrevieja:� ocurrieron� los� dos� terremotos� de� mayor� magnitud� 5.2� y� 5.1� de� toda� la�
región,�en�un�mismo�día,�localizados�en�Jacarilla,�dentro�de�la�serie�sísmica�de�Septiembre�
Octubre�de�1919.��
�
a4.� Alcoy:�el�primer�terremoto�registrado�en�esta�época�es�el�del�30�de�diciembre�del�1937�
al� que� se� le� asignó� una� magnitud� de� 4.7� y� tuvo� carácter� superficial.� En� el� año� 1945� se�
produce�otra�serie�con�un�terremoto�principal�de�4.8�y�sucesivas�réplicas�algunas�de�ellas�
de�la�misma�intensidad.�
�
a5.� Játiva�Gandia� en� esta� agrupación� solo� se� tiene� constancia� de� dos� terremotos� de� la�
época� instrumental� que� hayan� superado� la� magnitud� 4.0:� el� SW� Enguera� de� 1938� y�
Gabarda�de�1955�ambos�de�carácter�superficial.�
�
Golfo� de� Valencia:� se� trata� de� una� nueva� agrupación� que� surge� a� partir� de� la� época�
instrumental�ya�que,�al�ser�todos�los�eventos�marítimos,��no�podía�estar��documentado�en�
la�época�anterior.�El�primer�terremoto�del�que�se�tiene�registro�es��el�terremoto�de�1968�de�
magnitud� 4.5.� Fue� la� serie� sísmica� del� año� 2003� cuyo� terremoto� principal� del� 21� de�
septiembre� tuvo� una� intensidad� de� 4.5� grados� que� se� sintió� en� Valencia,� toda� su� área�
metropolitana,�y�otras�poblaciones�adyacentes.�
�
Mediterráneo�(Alicante):�En�esta�zona�se�observa�la�ocurrencia�de�una�serie�de�terremotos�
con� una� alineación� paralela� a� la� costa.� Éstos� no� pudieron� ser� detectados� en� la� época�
histórica.�Posee�una�relativa�actividad�sísmica.�
�
�
2.5. Marco geológico y sismotectónico.
�
Desde� un� punto� de� vista� geológico,� la� Comunitat� Valenciana� se� encuentra� en� la� zona� de�
interacción� entre� dos� grandes� unidades� geológicas� de� la� Península� Ibérica:� la� Cordillera�
Ibérica�y�la�Cordillera�Bética.��
�
El�Estudio�de�Peligrosidad�describe�las�características�geológicas�de�ambas�cordilleras,�entre�
las�que�cabe�destacar�las�siguientes:�
�
� Cordillera� Ibérica:� aflora� principalmente� en� las� provincias� de� Valencia� y�
Castellón� y� está� sumergida� en� el� Golfo� de� Valencia.� Se� formó� en� el� Terciario.�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17181
Tiene� un� relieve� modesto.� La� orientación� mayoritaria� es� NW�SE.� Tiene� extensas�
superficies�de�aplanamiento�neógenas.��
� Cordillera�Bética:�aflora�principalmente�en�la�provincia�de�Alicante�y�al�sur�de�la�
de� Valencia.� Desde� un� punto� de� vista� geológico� se� puede� dividir� en� dos� zonas:�
Zona� Externa� (al� Norte)� y� Zona� Interna� (al� Sur).� La� división� de� ambas� zonas� se�
encuentra�en�la�línea�imaginaria�que�une�Alicante,�Elche,�Crevillente�y�Abanilla.�
�
Contexto Geodinámico de la Comunitat Valenciana
�
Desde� un� punto� de� vista� geodinámico,� la� Comunitat� Valenciana� se� localiza� en� la� parte�
occidental� del� límite� entre� las� placas� Africana� y� Euroasiática.� En� la� actualidad� ambas�
placas� convergen� en� la� dirección� NW�SE� con� una� velocidad� de� aproximadamente� 5�
mm/año.� Debido� a� esta� convergencia� entre� ambas� placas� tectónicas,� la� Cordillera� Bética�
está� actualmente� sometida� a� un� campo� de� esfuerzos� regional� compresivo� en� la� dirección�
NW�SE.� Asociada� a� esta� compresión� también� se� está� produciendo� una� extensión�
aproximadamente�perpendicular�en�la�dirección�NE�SW�a�ENE�WSW,�pero�especialmente�
en� el� sector� central� de� la� Cordillera� (provincias� de� Granada,� Málaga� y� Almería),� que�
apenas�es�patente�en�la�provincia�de�Alicante.�Esta�convergencia�entre�las�placas�Africana�
y� Euroasiática� se� ha� acomodado� principalmente� en� la� Cordillera� Bética� (provincia� de�
Alicante).� Sin� embargo,� la� Cordillera� Ibérica� no� se� ve� afectada� por� esos� esfuerzos�
compresivos�ya� que� desde� el� Mioceno� Superior� hasta� la� actualidad� ha� predominado� una�
extensión� con� una� dirección� principal� NW�SE.� Esta� extensión� es� responsable,� entre� otros�
elementos,�de�la�formación�del�Golfo�de�Valencia.��
La�situación�geodinámica�actual�de�la�Comunitat�Valenciana�está�estrechamente�ligada�a�la�
evolución�geológica�reciente�tanto�de�la�Cordillera�Bética�como�de�la�Ibérica.�
�
Para�detallar�las�características�geodinámicas,�el�Estudio�de�Peligrosidad�divide�la�Comunitat�
Valenciana�en�tres�grandes�dominios:��
�
� Cordillera�Ibérica�y�Golfo�de�Valencia:�(provincias�de�Valencia�y�Castellón)�está�
caracterizada�por�la�existencia�de�fallas�normales�con�una�dirección�media�NE�SW�
a� N�S� cuya� etapa� de� extensión� principal� ya� ha� finalizado.� Son� fallas�
aproximadamente� paralelas� a� la� costa,� con� velocidades� medias� que� no� llegan� a�
alcanzar� la� décima� de� milímetro� al� año.� Para� periodos� de� recurrencia� de� varios�
miles� de� años� estas� fallas� podrían� producir� terremotos� de� magnitud� moderada.�
En�la�intersección�entre�este�sector�y�el�norte�de�la�Cordillera�Bética�se�han�situado�
algunos�terremotos�históricos�como�los�de�Tavernes�en�1396�(I=IX)�o�Enguera�en�
1748�(I=IX).�
� Zona�Externa�de�la�Cordillera�Bética:�(provincia�de�Alicante�y�sur�de�la�provincia�
de� Valencia).� Se� divide� en� dos� subdominios� el� Prebético� y� el� Subbético.� Está�
caracterizada� por� una� tectónica� de� cobertera� sedimentaria� estructurada� en� un�
�
11
Num. 6512 / 03.05.2011 17182
conjunto�de�pliegues�y�cabalgamientos,�con�una�dirección�media�ENE�WSW.�Las�
estructuras�compresivas�siguen�activas�y�son�muy�evidentes.��
� Zona� Interna� de� la� Cordillera� Bética:� (sur� de� la� provincia� de� Alicante).� Está�
caracterizada� por� un� basamento� de� rocas� carbonatadas� del� Triásico� que� han�
sufrido� metamorfismo� y� que� pertenecen� al� Alpujárride,� sobre� el� que� se� apoyan�
rocas� sedimentarias� del� Mioceno� al� Cuaternario� que� rellenan� la� cuenca� del� Bajo�
Segura.�Esta�zona�está�sometida�a�efectos�compresivos�en�la�dirección�NNW�SSE.�
Las�fallas�más�activas�son:�
�
o Fallas�inversas�de�Crevillente�y�Bajo�Segura:�(dirección�ENE�WSW).��
o Fallas� dextrosas� de� Guardamar,� Torrevieja� y� San� Miguel� de� Salinas�
(dirección�NW�SE).�
�
Respecto�a�la�Falla�del�Bajo�Segura�el�Estudio�de�Peligrosidad�indica�que�es�una�de�las�fallas�
de� más� actividad� de� la� Península� Ibérica� en� los� últimos� 500� años.� Responsable� del�
terremoto� de� Torrevieja� (1829).� Esta� falla� se� extiende� desde� el� SW� de� Orihuela� hasta� la�
desembocadura�del�Segura�en�Guardamar,�donde�se�prolonga�varios�kilómetros�hacia�el�E�
en�el�Mar�Mediterráneo.�
�
La� falla� no� llega� a� cortar� las� rocas� más� superficiales,� por� lo� que� en� superficie� sólo� se�
observa� el� plegamiento� de� los� materiales� más� recientes.� La� actividad� de� la� Falla� ha�
producido� varios� plieges� asimétricos� de� dirección� ENE�WSW.� Los� anticlinales� más�
destacados�de�esta�Falla�son:�Hurchillo,�Benejúzar,�Lomas�de�Juliana�y�Guardamar.��
�
�
12
Num. 6512 / 03.05.2011 17183
�
13
Num. 6512 / 03.05.2011 17184
Modelo�no�zonificado:�
�
�
Modelo�zonificado:�
�
�
14
Num. 6512 / 03.05.2011 17185
Como�síntesis�de�los�dos�métodos�probabilísticos�aplicados�(no�zonificado�y�zonificado)�a�
continuación�se�representa�la�intensidad�promedio�esperada�para�los�periodos�de�retorno�
de�100,�500�y�1000��
En�estos�mapas�observamos�que:�
�
� En�el�de�cien�años�de�periodo�de�retorno�aparece�el�foco�de�Torrevieja�donde�se�
espera�una�intensidad�de�6.5�grados�y�otro�algo�más�pequeño�en�la�zona�de��Alcoy�
de�6�grados.��
� En�el�de�quinientos�años�de�periodo�de�retorno,�el�foco�de�mayor�intensidad�sigue�
estando�en�la�zona�de�la�Vega�Baja�del�Río�Segura,�con�una�intensidad�esperada�
de� 8.5� grados,� y� se� sigue� manteniendo� el� foco� de� la� comarca� de� l’Alcoia� que� se�
extiende�hacia�el�sureste�de�la�provincia�de�Valencia.�
� En� el� de� mil� años,� la� intensidad� esperada� llega� a� grado� IX� de� intensidad� en� la�
comarca� del� Bajo� Segura� y� se� mantienen� los� mismos� focos� que� en� los� casos�
anteriores.��
�
Todos�estos�resultados�están�referidos�a�los�efectos�sobre�roca.�En�los�actuales�estudios�de�
peligrosidad�sísmica�se�consideran�los�efectos�de�amplificación�del�suelo.��
�
15
Num. 6512 / 03.05.2011 17186
�
16
Num. 6512 / 03.05.2011 17187
Mapa�de�Intensidad�Sísmica�(periodo�de�retorno�100�años)�
�
17
Num. 6512 / 03.05.2011 17188
Mapa�de�Intensidad�Sísmica�(periodo�de�retorno�500�años)�
�
18
Num. 6512 / 03.05.2011 17189
Mapa�de�Intensidad�Sísmica�(periodo�de�retorno�1000�años)�
�
19
Num. 6512 / 03.05.2011 17190
�
20
Num. 6512 / 03.05.2011 17191
clases� de� vulnerabilidad� según� el� tipo� de� estructura� del� edificio.� Por� lo� que� para� poder�
estudiar� la� vulnerabilidad� de� los� edificios� de� la� Comunitat� Valenciana� es� fundamental� la�
tipificación�de�las�tipologías�constructivas�existentes.��
�
El� Estudio� de� Vulnerabilidad� analiza� la� vulnerabilidad� de� la� edificación� en� la� Comunitat�
Valenciana,�en�función�de�las�tipologías�de�edificación�reconocidas,�de�su�antigüedad,�de�
su� ubicación� geográfica,� y� otras� características� significativas,� considerando� el� nivel� de�
diseño�sismorresistente�de�los�edificios,�desde�la�aparición�de�normas�sismorresistentes�en�
España.�Además,�incluye�una�clasificación�de�vulnerabilidad�de�las�tipologías�edificatorias�
determinadas,�ilustradas�gráficamente�para�permitir�su�identificación.�
�
Como� apoyo� a� los� técnicos� que� realicen� campañas� de� recogida� de� datos� de� daños� post�
sismos,�así�como�para�la�correcta�interpretación�de�los�cinco�niveles�de�daño�de�la�escala�
macro� sísmica� EMS� 98,� se� han� realizado� modelizaciones� gráficas� para� hipótesis� de�
edificaciones� de� vulnerabilidad� A,� B,� C,� D� y� E� de� las� tipologías� constructivas� más�
frecuentes�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
El� Estudio� de� Vulnerabilidad� incluye� la� descripción� y� metodología� empleada� para� la�
asignación�de�vulnerabilidad�a�las�edificaciones�de�cada�entidad�poblacional,�mediante�el�
desarrollo� de� unas� matrices� de� distribución,� en� función� de� la� edad� y� la� localización,�
aplicadas� a� los� datos� disponibles� en� el� censo� del� INE� del� 2001.� De� esta� manera� se� ha�
conseguido�la�correspondiente�distribución�de�las�clases�de�vulnerabilidad�(A,�B,�C,�D�y�E)�
en� porcentaje� de� edificios� y� en� números� absolutos� sobre� el� total� para� cada� entidad� de�
población.��
�
Mapas de clasificación de la vulnerabilidad de los edificios
�
Para� expresar� los� resultados� de� forma� gráfica� y� poder� efectuar� un� mejor� análisis� de� la�
distribución� de� vulnerabilidad,� con� toda� la� información� generada� se� ha� elaborado� un�
análisis� basado� en� tecnología� SIG� (Sistema� de� Información� Geográfica).� Los� datos�
obtenidos�se�han�plasmado�en�mapas�de�vulnerabilidad�(A,�B,�C,�D�y�E),�donde�se�reflejan�
los�términos�municipales�de�las�provincias�de�Alicante,�Castellón�y�Valencia�y,�según�un�
código� de� colores,� se� indica� los� porcentajes� de� edificios� con� una� determinada�
vulnerabilidad,�y�otros�mapas�donde�se�recogen�los�mismos�datos�en�términos�absolutos,�
por�cada�municipio.�
�
En� el� mapa� de� distribución� de� vulnerabilidad� A� en� porcentaje,� se� observa� como� los�
máximos�porcentajes�alcanzados�en�los�distintos�municipios�oscilan�entre�un�70�y�un�76�%,�
pero�coinciden�con�municipios�que�tienen�muy�pocos�edificios,�concretamente�entre�54�y�
233,�ubicados�la�mayoría�en�la�provincia�de�Castellón�y,�con�una�población�que�no�supera�
los� 240� habitantes.� El� valor� medio� de� la� vulnerabilidad� A� para� toda� la� Comunitat�
Valenciana�es�del�33%.�Por�provincias,�los�porcentajes�para�Alicante,�Castellón�y�Valencia�
�
21
Num. 6512 / 03.05.2011 17192
son�del�32%,�43%�y�30%�respectivamente,�lo�que�demuestra�que�la�provincia�de�Castellón�
posee�una�vulnerabilidad�de�clase�A�superior�al�resto�de�la�Comunitat.�
�
En� los� mapas� de� distribución� de� vulnerabilidad� B� y� C� se� comprueba� que� estas� clases� de�
vulnerabilidad�son�las�que�predominan�en�la�mayoría�del�número�de�edificios,�aunque�los�
porcentajes� para� las� clases� A,� B� y� C� están� todos� alrededor� del� 30%,� diferenciándose�
claramente� la� vulnerabilidad� clase� D� con� una� porcentaje� medio� del� 2%,� siendo� la� clase�
menos�predominante�en�toda�la�región,�con�un�porcentaje�superior�de�tan�sólo�un�7�%,�en�
municipios�de�Alicante�y�Valencia,�disminuyendo�este�valor�hasta�el�3%�en�la�provincia�de�
Castellón.�
�
Los�porcentajes�más�altos�para�la�vulnerabilidad�C�varían�desde�un�60�%�hasta�un�76�%�de�
las�edificaciones�y�pertenecen�a�municipios�de�las�provincias�de�Alicante�y�Valencia,�con�
un�número�de�habitantes,�en�general,�por�encima�de�los�4000.�
�
� Nº�edificios�vulnerabilidad�A� %�edificios�vulnerabilidad�A�
�
�
22
Num. 6512 / 03.05.2011 17193
� Nº�edificios�con�vulnerabilidad�B� %�edificios�con�vulnerabilidad�B�
� Nº�edificios�con�vulnerabilidad�C� %�edificios�con�vulnerabilidad�C�
�
�
23
Num. 6512 / 03.05.2011 17194
� Nº�de�edificios�con�vulnerabilidad�D� %�edificios�con�vulnerabilidad�D�
�
3.2. Estimación de los daños en edificios viviendas.
�
Una� vez� asignada� la� clase� de� vulnerabilidad� a� cada� entidad� poblacional,� se� procede� a�
estimar� el� grado� de� daño� probable� en� caso� de� sismo,� caracterizado� por� la� intensidad�
macrosísmica�correspondiente�a�cada�entidad.�
�
El� Estudio� de� Vulnerabilidad� detalla� la� metodología� adoptada� para� la� cuantificación� del�
porcentaje�de�cada�grado�de�daño�en�función�de�la�clase�de�vulnerabilidad�y�la�intensidad�
macrosísmica� del� movimiento� del� suelo,� a� través� de� matrices� de� probabilidad� de� daño.�
También� se� concreta� cuál� es� la� respuesta� ante� terremotos� de� las� diferentes� tipologías�
constructivas� que� se� han� determinado,� especificando� y� enumerando� los� daños� más�
probables�que�pueden�presentarse�en�las�distintas�edificaciones.�Estas�especificaciones�van�
acompañadas� de� gráficos,� fotos,� dibujos� y� esquemas� explicativos,� que� facilitan� su�
comprensión.��
�
En�este�capítulo�se�representan�los�mapas�resumen�derivados�de�la�información�generada,�
donde�se�recogen�los�datos�de�porcentajes�de�edificios�con�daño�leve,�moderado�y�grave,�y�
también� de� daño� medio,� mediante� un� código� de� colores� que� diferencia� fácilmente� los�
diferentes�rangos�de�daños.�
�
24
Num. 6512 / 03.05.2011 17195
� Vulnerabilidad�A.�Daño�Leve�(%)� Vulnerabilidad�A.�Daño�Moderado�(%)�
�
25
Num. 6512 / 03.05.2011 17196
� Vulnerabilidad�A.�Daño�Grave�(%)� Vulnerabilidad�A.�Daño�Medio�(%)�
�
� Vulnerabilidad�B.�Daño�Leve�(%)� Vulnerabilidad�B.�Daño�Moderado�(%)�
�
26
Num. 6512 / 03.05.2011 17197
� Vulnerabilidad�B.�Daño�Grave�(%)� Vulnerabilidad�B.�Daño�Medio�(%)�
�
� Vulnerabilidad�C.�Daño�Leve�(%)� Vulnerabilidad�C.�Daño�Moderado�(%)�
�
�
27
Num. 6512 / 03.05.2011 17198
� Vulnerabilidad�C.�Daño�Grave�(%)� Vulnerabilidad�C.�Daño�Medio�(%)�
�
� Vulnerabilidad�D.�Daño�Leve�(%)� Vulnerabilidad�D.�Daño�Moderado�(%)�
�
28
Num. 6512 / 03.05.2011 17199
� Vulnerabilidad�D.�Daño�Grave�(%)� Vulnerabilidad�D.�Daño�Medio�(%)�
�
� Vulnerabilidad�A.�%�ponderado�daño�grave� Vulnerabilidad�B.�%�ponderado�daño�grave�
�
�
29
Num. 6512 / 03.05.2011 17200
� Vulnerabilidad�C.�%�ponderado�daño�grave� Vulnerabilidad�D.�%�ponderado�daño�grave�
�
� Daño�Total�Leve�(%)� Daño�Total�Moderado�(%)�
�
�
30
Num. 6512 / 03.05.2011 17201
� Daño�Total�Grave�(%)� Daño�Total�Medio�(%)�
�
� Daño�Total.�%�ponderado�daño�Leve� Daño�Total.�%�ponderado�daño�Moderado�
�
�
31
Num. 6512 / 03.05.2011 17202
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
�
Daño�Total.�%�ponderado�daño�Grave�
�
3.3. Estimación de daños a la población.
�
Datos relativos a la población
�
El� número� de� personas� que� pueden� verse� afectadas� por� la� acción� de� un� terremoto� está�
estrechamente�relacionada�con�el�número�de�edificios�dañados�y�el�número�de�habitantes�
que� viven� en� ellos.� Por� lo� tanto,� conocer� la� densidad� de� edificios� y� la� distribución� de�
población� de� cada� entidad� es� fundamental� para� poder� tener� una� aproximación� de� las�
posibles� pérdidas� humanas,� del� número� de� heridos,� de� distinta� consideración,� y� de�
personas�que�pueden�quedarse�sin�hogar�debido�a�los�daños�ocasionados�por�el�sismo�en�
sus�viviendas.�
�
El�Estudio�de�Vulnerabilidad�ha�partido�de�la�base�de�datos�del�Censo�de�población�del�INE�
del� 2001,� que� incluye� información� tanto� del� número� de� habitantes� como� del� número� de�
edificios� de� cada� municipio.� Ambos� datos� son� necesarios� para� obtener� la� densidad� de�
población� por� edificio,� dato� vital� para� estimar� los� daños� a� la� población,� junto� con� la�
distribución�del�daño�en�los�edificios�de�la�Comunitat�Valenciana.�Según�el�Censo�del�2001�
del� INE,� el� número� de� habitantes� en� la� Comunitat� Valenciana� supera� los� 4� millones� de�
personas�y�el�número�de�edificios�de�viviendas�está�alrededor�de�los�900.000.�Estos�datos�
dan� una� densidad� de� población� media� en� toda� la� Comunitat� Valenciana� de� 4,5� personas�
por� edificio.� No� obstante,� esta� cifra� aumenta� considerablemente� en� el� caso� de� las�
�
32
Num. 6512 / 03.05.2011 17203
principales�ciudades,�llegando�en�Valencia�es�de�25�personas�por�edificio,�13�en�Castellón�y�
17�en�Alicante.�
�
Los�datos�así�evaluados�son�una�aproximación�y�dependen�también�de�otros�factores�como�
la� época� del� año� y� hora� a� la� que� ocurre� el� terremoto.� En� este� sentido,� es� importante�
considerar� la� variación,� en� el� tiempo,� de� la� población� presente� en� algunos� municipios�
costeros� de� la� Comunitat� Valenciana,� que� genera� situaciones� de� máxima� ocupación� en�
periodo� estival,� permaneciendo� el� resto� del� año� con� la� población� habitual.� Por� último,�
otros�factores�no�menos�importantes�son�la�preparación�de�las�personas�y�la�capacidad�de�
respuesta�de�los�servicios�de�emergencia�correspondientes.�
�
Daños a la población
�
El�Estudio�de�Vulnerabilidad�describe�la�metodología�de�trabajo�seguida,�con�la�formulación�
utilizada� para� la� estimación� de� los� daños� provocados� a� las� personas� por� el� terremoto,�
considerando�las�características�del�área�de�actuación�y�teniendo�en�cuenta�que�se�trata�de�
aproximaciones�muy�simplificadas,�pero�necesarias�desde�el�punto�de�vista�de�los�servicios�
de� emergencia� para� poder� prever� posibles� situaciones� y� planificar� las� correspondientes�
actuaciones.�
�
De� este� forma,� el� Estudio� de� Vulnerabilidad� contiene� una� tabla� que� organiza� toda� la�
información�necesaria,�presentando�en�filas�las�entidades�poblacionales�y�por�columnas�los�
siguientes� campos:� número� de�habitantes,� número� total�de� edificios,� número� de� edificios�
con� diferentes� tipos� de� daño,� población� por� edificio,� número� de� personas� fallecidas,�
número�de�heridos�graves�y�leves,�número�de�edificios�que�han�quedado�inhabitables�y,�en�
consecuencia,� número� de� personas� que� han� quedado� sin� hogar.� Toda� la� información�
generada� se� expone� a� continuación� mediante� la� representación� de� los� correspondientes�
mapas.�
�
Mapas de distribución de personas que quedarían sin hogar tras el
sismo
�
Un�aspecto�importante�de�cara�planificar�las�posibles�actuaciones�en�la�etapa�post�sísmica�
es�estimar�el�número�de�personas�que�pueden�quedar�sin�hogar�como�consecuencia�de�los�
daños� provocados� por� la� acción� del� terremoto� en� los� respectivos� edificios.� La�
representación�de�este�dato�permite�ver�como�en�unos�280�municipios,�aproximadamente�
el�50%�de�los�mismos,�el�número�de�personas�que�podrían�quedarse�sin�hogar�no�supera�
las�100.�En�unos�35�municipios,�un�5%�de�la�Comunitat�Valenciana,�el�número�de�personas�
superaría�las�3000.�Como�es�de�esperar,�la�ciudad�de�Valencia�presenta�límite�superior,�con�
un�total�superior�a�129.000�persones�sin�vivienda.�
�
�
�
33
Num. 6512 / 03.05.2011 17204
� Nº�de�edificios�inhabitados� Nº�personas�sin�hogar�
�
Mapas de distribución de daños a la población
�
En� la� mapa� de� distribución� del� número� de�
personas� que� resultarían� heridas� leves� como�
consecuencia�de�los�daños�provocados�por�la�
acción�del�sismo�en�los�edificios�donde�viven,�
se� aprecia� como� en� más� del� 50%� de�
municipios� el� número� personas� afectadas� no�
supera� las� 20.� No� obstante,� hay� municipios�
como� Valencia,� Elche� y� Alicante� con� valores�
aproximados�de�25500,�15750�y�8900�personas�
respectivamente.�
�
�
�
�
�
�
�
�
� Nº�Heridos�leves�
�
�
34
Num. 6512 / 03.05.2011 17205
�
35
Num. 6512 / 03.05.2011 17206
Una�vez�definidos�los�tipos�de�edificios,�tanto�para�centros�sanitarios�como�para�parques�
de� bomberos,� se� analiza� la� respuesta� que� podrían� tener� frente� al� movimiento� del� suelo�
inducido� por� la� acción� del� sismo,� estimando� el� porcentaje� de� cada� grado� de� daño� que�
podrían�experimentar,�mediante�la�asignación�de�4�modelos�de�daño�(M1,�M2,�M3�y�M4),�
en�función�de�los�posibles�grados�de�daño�(D0,�D1,�D2,�D3,�D4�y�D5)�y�de�las�intensidades�
sísmicas,�variando�desde�la�V�hasta�la�X,�cada�medio�punto.�
�
36
Num. 6512 / 03.05.2011 17207
El� objetivo� final� es� poder� prever� en� cada� modelo� de� daño� si� el� edificio� mantendrá� sus�
condiciones�de�habitabilidad�y,�dadas�las�especiales�características�de�este�tipo�de�edificios,�
también�es�de�vital�importancia�conocer�si�sus�instalaciones�permanecerían�operativas�en�
la�etapa�post�sismo,�según�la�siguiente�tabla:�
�
Modelo�de�daño�
� M1 M2 M3� M4
Estado�edificio�post�sismo� Habitabilidad� Total� Total� Parcial� Nula�
Estado�instalaciones�post�sismo� Operatividad Total Parcial Nula� Nula
�
Clasificación de hospitales en tipos y modelos de daño
�
La� siguiente� tabla� contiene� la� clasificación� de� los� hospitales� según� el� modelo� de� daño�
previsto,�a�partir�del�tipo�de�edificio�asignado�y�la�intensidad�sísmica�prevista:�
�
Modelo�de�daño�1�
Nº� Nombre� Municipio� Intensidad� Tipo
31� Hospital�General�de�Castellón� Castellón�de�la�Plana� 5� 5�
43� Hospital�de�La�Plana� Villarreal� 5� 8�
40� Hospital�Comarcal�de�Vinaros� Vinarós� 5� 7�
48� Hospital�complementario�Segorbe� Segorbe� 5,5� 9�
39� Hospital�General�de�Requena� Requena� 6� 7�
30� Hospital�de�Sagunto� Sagunto� 6� 6�
45� Hospital�de�Levante� Benidorm� 7� 9�
49� Hospital�Marina�Alta� Dénia� 7� 9�
�
Modelo�de�daño�2�
Nº� Nombre� Municipio� Intensidad� Tipo
3� Consorcio�Hospitalario�Provincial�de�Castellón� Castellón�de�la�Plana� 5� 1�
11� Hospital�La�Magdalena� Castellón�de�la�Plana� 5� 1�
Centro� de� Recuperación� y� Rehabilitación� de� San� Antonio� de�
21� Levante� Benagéber� 6� 1�
7� Hospital�Doctor�Moliner� Serra� 6� 1�
22� Policlínico�San�Carlos,�S.L.� Dénia� 7� 4�
34� Hospital�La�Pedrera� Dénia� 7� 6�
36� Hospital�de�la�Marina�Baixa� Vila�Joiosa�(la)� 7� 5�
23� Hospital�Virgen�de�los�Lirios� Alcoy� 7,5� 4�
28� Hospital�Internacional�Medimar�S.A.� Alicante� 7,5� 4�
32� Hospital�de�Elda�Virgen�de�La�Salud� Elda� 7,5� 5�
27� Fundación�Instituto�Valenciano�de�Oncología� Valencia� 7,5� 4�
35� Hospital�Universitario�Dr.�Peset� Valencia� 7,5� 4�
41� Hospital�9�de�Octubre� Valencia� 7,5� 5�
46� Hospital�Pare�Jofre� Valencia� 7,5� 9�
50� Hospital�Universitario�La�Fe� Valencia� 7,5� 9�
42� Hospital�de�La�Ribera� Alzira� 8� 8�
25� Hospital�Francesc�de�Borja� Gandia� 8� 5�
38� Hospital�Universitari�Sant�Joan�d'Alacant� Sant�Joan�d'Alacant� 8� 6�
51� Hospital�Elx�Crevillent� Elche/Elx� 8,5� 9�
�
�
37
Num. 6512 / 03.05.2011 17208
Modelo�de�daño�3�
Nº� Nombre� Municipio Intensidad� Tipo
5� Casa�de�Reposo�San�Onofre�S.L.� Godella 7� 1�
8� Hospital�General�Básico�de�la�Defensa�de�Valencia� Quart�de�Poblet 7� 2�
4� Sanatorio�San�Francisco�de�Borja� Vall�de�Laguar�(la) 7� 1�
13� Sanatorio�San�Jorge,�S.L.� Alcoy/Alcoi 7,5� 3�
12� Casa�de�Reposo�y�Sanatorio�del�Perpetuo�Socorro,� Alicante
7,5� 1�
S.A.�
14� Hospital�General�Universitario�de�Alicante� Alicante 7,5� 1�
1� Hospital�de�Valencia�al�Mar� Valencia 7,5� 1�
2� Hospital�Doctor�Moliner� Valencia 7,5� 1�
6� Hospital�Malva�Rosa� Valencia 7,5� 1�
9� Clínica�Casa�de�Salud� Valencia 7,5� 1�
15� Grupo�Hospitalario�Quirón,�S.A.� Valencia 7,5� 1�
16� Hospital�Clínico�Universitario� Valencia 7,5� 1�
18� Consorcio� Hospital� General� Universitario� de� Valencia
7,5� 2�
Valencia�
20� Hospital�Virgen�del�Consuelo� Valencia 7,5� 2�
26� Hospital�Arnau�de�Vilanova� Valencia 7,5� 3�
17� Unidad�Hosp.�Psiq.�de�la�Excma.�Diputación� Sant�Joan�d'Alacant 8� 3�
24� Clinica�Médico�Quirúrgica�Ciudad�Jardín,�S.A.� Elche/Elx 8,5� 3�
29� Hospital�General�Universitario�de�Elche� Elche/Elx 8,5� 3�
19� Hospital�San�Vicente� Sant�Vicent�del�Raspeig� 8� 4�
33� Hospital�Lluis�Alcanys� Xátiva 8� 4�
37� Hospital� de� la� Agencia� Valenciana� de� Salud� Vega� Orihuela
8,5� 6�
Baja�
44� Usp�Hospital�San�Jaime� Torrevieja 9,5� 8�
47� Hospital�de�Torrevieja� Torrevieja 9,5� 9�
�
Modelo�de�daño�4�
Nº� Nombre� Municipio� Intensidad� Tipo
10� Hospital�General�de�Ontinyent� Ontinyent� 8� 1�
�
Clasificación de parques de bomberos en tipos y modelos de daño
�
La�siguiente�tabla�contiene�la�clasificación�de�los�parques�de�bomberos�según�el�modelo�de�
daño�previsto,�a�partir�del�tipo�de�edificio�asignado�y�la�intensidad�sísmica�prevista:�
�
Modelo�de�daño�1�
Nº� Nombre� Municipio Intensidad� Tipo
53� Parque�de�Bomberos�Voluntarios�de�l’Alt�Maestrat Benasal 4,5� 6�
72� Base�B.R.E�Benlloch� Benlloch 4,5� 9�
79� Base�B.R.E.�Alcalá�de�Chivert� Alcalá�de�Chivert 5� 9�
76� Base�B.F.�Ayodar Ayodar 5� 9�
9� Parque�del�Baix�Maestrat� Benicarló 5� 5�
3� Parque�Principal�de�Castellón� Castellón�de�la�Plana 5� 3�
58� Consorcio�Provincial�Bomberos� Castellón�de�la�Plana 5� 8�
64� Parque�Rural�B.R.E�Eslida� Eslida 5� 8�
56� Parque�de�Bomberos�Voluntarios�de�l’Alcalatén Lucena�del�Cid 5� 7�
59� Parque�Rural�B.R.E.�Montán� Montán 5� 8�
�
38
Num. 6512 / 03.05.2011 17209
�
39
Num. 6512 / 03.05.2011 17210
�
40
Num. 6512 / 03.05.2011 17211
� Modelos�de�daño:�Hospitales� Modelos�de�daño:�Parques�de�Bomberos�
�
3.5. Estimación de daños en líneas vitales.
�
Las� líneas� vitales� (lifelines)� están� constituidas� por� aquellas� infraestructuras� que� son�
imprescindibles� para� el� normal� desarrollo� de� la� actividad� humana� y,� en� general,�
comprenden� líneas� que� posibilitan� la� movilidad� de� mercancías,� transporte� de� personas,�
grandes� líneas� de� suministro� de� energía� y� elementos� de� saneamiento� básico,� como� por�
ejemplo,� agua,� electricidad,� gas� y� combustibles� líquidos,� y� las� líneas� que� facilitan� la�
comunicación.�
�
Una� interrupción� prolongada� de� las� líneas� vitales� como� el� abastecimiento� de� agua� o�
energía� eléctrica� de� una� ciudad� o� región� urbana� inevitablemente� induciría� a� pérdidas�
económicas�importantes,�deterioro�de�la�salud�pública�y,�eventualmente,�migración�de�la�
población.� Los� sismos� son� los� desastres� naturales� que� provocan� las� interrupciones� más�
importantes� en� las� líneas� vitales.� Con� el� aumento� de� la� incorporación� de� la� tecnología�
avanzada,�las�poblaciones�han�incrementado�su�dependencia�del�aprovisionamiento�fiable�
relacionado�con�las�líneas�vitales.�
�
Para�estimar�los�daños�en�las�líneas�vitales�se�ha�seguido�la�metodología�propuesta�por�el�
Consejo�de�Tecnología�Aplicada�de�California,�en�concreto�los�métodos�ATC�13�y�ATC�25,�
�
41
Num. 6512 / 03.05.2011 17212
desarrollados� bajo� el� patrocinio� de� la� Federal� Emergency� Managemment� Agency.� Estos�
métodos� tienen� una� amplia� difusión� y� aceptación� internacional.� Además,� son� de� fácil�
aplicación� una� vez� se� dispone� de� los� datos� sobre� los� elementos� en� los� que� los� queremos�
aplicar.�Este�aspecto�es�muy�importante�dada�la�gran�cantidad�de�elementos�que�se�han�de�
analizar�en�toda�la�Comunitat�Valenciana.�
�
Sin� embargo,� es� necesario� decir� que� los� resultados� obtenidos� son� de� una� estimación�
estadística�general�que�permite�detectar�los�puntos�más�vulnerables�de�las�líneas�vitales�en�
la� Comunitat� Valenciana� y� que� serán� necesarias� metodologías� más� detalladas� para�
estudiar�casos�concretos�que�así�lo�requieran�debido�a�su�vulnerabilidad�e�importancia.�
�
Con�esta�metodología�se�han�analizado�las�siguientes�líneas�vitales:�red�viaria,�transporte�
ferroviario,� sistema� eléctrico,� aguas� de� abastecimiento,� red� de� gas� natural,� oleoductos,�
embalses�e�instalaciones�afectadas�por�la�normativa�SEVESO.�
�
�
42
Num. 6512 / 03.05.2011 17213
2.002),� Mula� (Murcia,� 1999)� y� Becerreá� (Lugo,� 1997)� confirman� estas� previsiones.� Es� por�
ello�que�se�podría�circunscribir�el�estudio�de�las�líneas�vitales�exclusivamente�al�sur�de�la�
provincia�de�Alicante.�
�
Aún�así,�dada�la�importancia�creciente�de�las�estructuras�e�infraestructuras�vitales�en�una�
sociedad� moderna,� industrializada� y� con� grandes� aglomeraciones� urbanas,� se� ha�
considerado�oportuno�profundizar�en�el�comportamiento�sísmico�de�las�infraestructuras�y�
líneas� vitales� de� la� Comunitat� Valenciana.� Esta� presentación� sintética� permite� tener� una�
evaluación� preliminar,� pero� completa� y� suficiente� para� el� diseño� del� plan,� de� los� daños�
esperados�en�las�principales�infraestructuras�vitales�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
Por� ello� se� ha� trabajado� en� dos� direcciones:� la� primera� ha� consistido� en� analizar� las�
metodologías� de� análisis� de� riesgo� sísmico� de� este� tipo� de� instalaciones� y,� la� segunda,�
inventariar�la�información�de�las�diferentes�líneas�vitales�para�que,�en�los�casos�en�los�que�
la� información� disponible� lo� permitiese,� hacer� una� estimación� detallada� de� los� daños�
esperados.� Cabe� decir� que,� como� hemos� comentado,� en� todos� los� casos� solamente� se�
esperan�daños�leves�a�partir�de�intensidad�VII�VIII�y,�en�algún�caso,�daños�moderados�en�
las� zonas� con� intensidad� VIII.� En� los� casos� con� información� incompleta� o� dudosa� se� ha�
optado�por�el�lado�conservador�y�de�seguridad,�eligiendo�la�hipótesis�más�desfavorable.�
�
Metodología empleada
�
El� análisis� del� riesgo� sísmico� de� las� líneas� vitales� es� complejo� y� no� existen� metodologías�
generales�para�su�aplicación�estándar,�y�aunque�existen�metodologías�o�recomendaciones�
para� instalaciones� singulares,� estas� son� muy� aisladas� y� no� permiten� abarcar� un� estudio�
regional� como� el� que� aquí� se� quiere� llevar� a� cabo.� Encontrar� una� metodología� que� se�
pueda� aplicar� a� la� gran� diversidad� de� líneas� vitales� que� existen� en� un� territorio� como� la�
Comunitat�Valenciana,�con�unos�resultados�suficientemente�relevantes,�es�una�tarea�difícil.�
Por�eso�se�ha�elegido�como�metodología�la�utilizada�por�la�ATC�californiana,�en�concreto�
las� instrucciones� ATC�13� y� ATC�25.� Esta� metodología� es� muy� sencilla,� pero� tiene� una�
amplia� difusión� y� aceptación� internacional� y� es� una� metodología� coherente� y� fácil� de�
aplicar.�
La� ATC�13� y� la� ATC�25� son� dos� instrucciones� o� informes� elaborados� por� el� Consejo� de�
Tecnología� Aplicada.� El� primero,� “Earthquake� Damage� evaluation� data� for� California”� forma�
parte� de� un� proyecto� para� evaluar� los� daños� sísmicos� causados� por� terremotos� en�
California.�El�informe�incluye�hasta�78�matrices�de�probabilidad�de�daño�correspondientes�
a�diferentes�tipos�de�instalaciones�y�servicios.�El�segundo,�“Seismic�Vulnerability�and�impact�
of�disruption�of�lifelines�in�the�conterminous�United�Sates”�analiza�el�daño�y�el�impacto�de�la�
interrupción�de�las�líneas�vitales�por�causa�de�los�terremotos.�En�este�segundo�informe�se�
actualizan� y� generalizan� las� matrices� y� funciones� que� permiten� estimar� el� daño� en� las�
estructuras�e�infraestructuras�vitales.�
�
43
Num. 6512 / 03.05.2011 17214
Se� ha� considerado� adecuado� aplicar� esta� metodología� porque� dispone� de� herramientas�
que� permiten� evaluar� de� forma� rápida� y� eficiente� el� daño� esperado� de� prácticamente� la�
totalidad� de� infraestructuras� esenciales� y,� a� pesar� que� las� funciones� fueron� desarrolladas�
para� su� aplicación� a� California,� la� extensión� de� la� ATC�25,� prevé� su� aplicación� en� otras�
áreas.�Por�otro�lado,�la�tecnología�y�las�costumbres�de�construcción�nuestras�son�típicas�del�
mundo� occidental� y,� en� general,� no� difieren� significativamente� de� los� empleados� en� los�
Estados� Unidos.� Los� estudios� más� detallados� del� anexo� incorporan� las� características�
específicas�que�puedan�diferir�de�las�hipótesis�generales,�e�introducen,�en�los�casos�que�se�
considera�oportuno,�correcciones�aconsejadas�en�la�ATC�25.��
�
La� metodología� empleada� para� la� asignación� del� daño� y� la� cada� vez� más� gran�
homogeneización�de�los�elementos�tecnológicos�de�las�sociedades�occidentales�hacen�que�
la� aplicación� directa� de� esta� metodología� a� otros� ámbitos� de� aquel� para� el� cual� fueron�
pensados�constituye�una�buena�primera�aproximación�a�los�efectos�de�detectar�puntos�con�
más� probabilidad� de� ser� afectados� por� un� sismo� de� determinadas� características� (es�
necesario� tener� en� cuenta� que� esta� técnica� está� pensada� para� las� construcciones� tipo� que�
existen� en� California).� No� pretende� llegar� a� una� gran� precisión� en� los� resultados� (en�
ningún�caso�puede�detectar�puntos�concretos�de�una�red�con�más�probabilidad�de�daño),�
que�deben�ser�entendidos�como�una�estimación�estadística�de�los�daños.�Del�análisis�de�las�
conclusiones�de�aplicación�del�método,�se�pueden�establecer�cuáles�son�los�elementos�para�
los�cuales�es�importante�hacer�un�estudio�más�detallado.�
�
Esta� metodología� se� fundamenta� en� la� aplicación� de� una� combinación� de� funciones� de�
vulnerabilidad.�En�total�hay�catalogados�una�serie�de�elementos�básicos�que�la�ATC�llama�
“Facility�Class”�(FC).�Cada�elemento�básico�dispone�de�una�función�de�vulnerabilidad�que�
relaciona� la� intensidad� del� terremoto� con� el� porcentaje� de� daño� que� sufrirá� el� elemento�
básico.� Cada� línea� vital� se� considera� formada� por� estos� elementos� básicos.� A� partir� de� la�
determinación�del�daño�de�cada�uno�de�los�elementos�básicos�que�componen�la�línea�vital�
se� puede� evaluar� el� daño� de� esta� línea.� Hay� 91� elementos� básicos� (tipos� de� paredes,� de�
puentes,� de� carreteras,� de� líneas� eléctricas,� equipamiento� mecánico,� equipamiento�
eléctrico,�etc.)�También�están�especificadas�hasta�35�Funciones�Sociales�cubiertas�por�estos�
elementos� denominados� “Social� Function� Class”� (SC),� de� los� cuales� se� puede� estimar� el�
tiempo�de�restablecimiento�del�servicio.�
�
Las�funciones�de�vulnerabilidad�han�sido�obtenidas�a�partir�del�tratamiento�estadístico�de�
las�respuestas�de�expertos�(mínimo�4�y�máximo�9)�a�cuestionarios�para�estimar�el�daño�en�
las�líneas�vitales.�El�resultado�final�ha�quedado�recogido�en�el�informe�ATC�13.�
�
En�la�siguiente�tabla�se�identifica�para�una�relación�de�infraestructuras,�identificadas�en�el�
informe�ATC�13,�su�código�FC�y�los�daños�asociados�para�diferentes�niveles�de�intensidad.�
Estos� valores� obtenidos,� tal� y� como� se� ha� indicado� en� el� punto� anterior,� han� permitido�
mediante�aplicaciones�estadísticas�determinar�una�curva�de�regresión�para�cada�una�de�las�
�
44
Num. 6512 / 03.05.2011 17215
infraestructuras,�obteniendo�unos�valores�constantes�a�y�b�para�cada�una�de�las�curvas,�los�
cuales�se�incluyen�en�la�misma�tabla.�
�
Intensidad�
Coeficientes�de�regresión�
Infraestructura� FC� Grado�de�daño�(%)�
VI� VII� VIII� IX� X� XI� XII� a� b�
Infraestructuras�del�transporte� � � � � � � � � � �
Carreteras�y�pavimentos� 49� 0� 0,3� 3,6� 9,3� 15,7� 15,8� 55,3� �18,4932� 9,0401�
Autopistas�y�pavimentos� 48� 0� 0,6� 2,5� 4,6� 9,6� 18,8� 29,6� �11,7998� 6,1182�
Vías�de�trenes� 47� 0� 0,9� 3� 7,8� 12,5� 19,1� 39,1� �12,4732� 6,4852�
Túneles�en�suelos� 38� 0� 0,2� 0,8� 1,9� 5,5� 12� 23,8� �17,0425� 8,1355�
Túneles�en�roca� 39� 0� 0,2� 0,5� 1,8� 4,9� 9� 16,4� �14,8582� 7,1074�
Túneles�cut&cover� 40� 0� 0,3� 1� 2,8� 9,2� 17,6� 29,2� �13,5255� 6,8084�
Puentes�articulados�o�de�luces�
24� 0,4� 2� 8,8� 26,4� 48,4� 81,6� 98,9� �6,9490� 4,6721�
simples,�vigas�
Puentes�continuos,�losas�o�
25� 0,1� 0,5� 3,3� 9,9� 41,2� 63,8� 89,4� �9,5201� 5,6581�
monobloque�
Puentes�importantes� 30� 0� 0,1� 0,2� 1,5� 10,2� 28,5� 61,9� �19,9853� 9,7061�
Abastecimiento�y�depósitos�
� � � � � � � � � �
(agua,�gasoductos�y�oleoductos)�
Canales� 61� 0,5� 1,1� 2,3� 3,8� 9,7� 19� 35� �14,1434� 7,1231�
Tuberías�subterráneas*� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
Tuberías�de�superficie*� 32� 0� 0� 0,5� 1,1� 2,3� 5,1� 14� �23,6500� 10,5764�
Depósitos�subterráneos� 41� 0,1� 0,1� 0,6� 2,5� 6,2� 15� 28� �16,4755� 7,9752�
Depósitos�de�superficie� 43� 0,1� 0,5� 1,7� 4,6� 16� 28� 37� �10,2174� 5,5874�
Depósitos�elevados� 45� 0,3� 1,4� 4,7� 10,4� 23,8� 38,8� 58,6� �9,6708� 5,5384�
Presas�de�hormigón� 35� 0� 0,1� 1,2� 3,4� 6,3� 17� 30� �15,5943� 7,6496�
Presas�de�Tierra�y�Piedra� 36� 0,2� 0,6� 2,3� 5,8� 9,2� 22,6� 39,6� �14,0854� 7,1517�
Abastecimiento�eléctrico� � � � � � � � � � �
Torres�de�alta�tensión� 56� 0,1� 0,7� 1,1� 3,1� 8� 17� 34� �16,4427� 8,03659�
Torres�normales� 55� 0,1� 0,6� 1,1� 3,8� 9,1� 19� 34� �14,4883� 7,2531�
Tuberías�subterráneas*� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
Tuberías�de�superficie*�
32� 0� 0� 0,5� 1,1� 2,3� 5,1� 14� �23,6500� 10,5764�
(asimilable�a�cables�aéreos)�
Comunicaciones� � � � � � � � � � �
Torres�de�comunicación� 57� 0,5� 1� 2,4� 4,9� 11� 28� 49� �14,7663� 7,51377�
Tuberías�subterráneas*�
(asimilable�a�líneas�telefónicas� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
subterráneas)�
Tuberías�de�superficie*�
(asimilable�a�líneas�telefónicas� 32� 0� 0� 0,5� 1,1� 2,3� 5,1� 14� �23,6500� 10,5764�
en�superficie)�
Aguas�residuales� � � � � � � � � � �
Túneles�en�suelos� 38� 0� 0,2� 0,8� 1,9� 5,5� 12� 23,8� �17,0425� 8,1355�
Túneles�en�roca� 39� 0� 0,2� 0,5� 1,8� 4,9� 9� 16,4� �14,8582� 7,1074�
Túneles�cut&cover�(falsos�
40� 0� 0,3� 1� 2,8� 9,2� 17,6� 29,2� �13,5255� 6,8084�
túneles)�
Tuberías�subterráneas*� 31� 0� 0� 0,4� 0,7� 2,9� 7,9� 19� �22,6087� 10,2841�
Riesgos�mayores� � � � � � � � � � �
Depósitos�subterráneos� 41� 0,1� 0,1� 0,6� 2,5� 6,2� 15� 28� �16,4755� 7,9752�
Depósitos�de�superficie� 43� 0,1� 0,5� 1,7� 4,6� 16� 28� 37� �10,2174� 5,5874�
�
45
Num. 6512 / 03.05.2011 17216
Depósitos�elevados� 45� 0,3� 1,4� 4,7� 10,4� 23,8� 38,8� 58,6� �9,6708� 5,5384�
Chimeneas�metálicas� 52� 0,1� 0,8� 2,7� 6,3� 16,4� 30� 45,2� �11,0670� 5,9981�
Puertos� � � � � � � � � � �
Estructuras�portuarias� 63� 0,2� 1,7� 7,1� 13� 25� 45� 72� �10,2157� 5,8356�
Grúas� 53� 0,4� 1,4� 5,5� 12� 25� 41� 54� �8,1745� 4,9133�
Equipamientos� � � � � � � � � � �
Equipamiento�eléctrico� 66� 2,1� 3,7� 8,7� 19� 32� 43� 59� �6,1967� 4,1451�
Equipamiento�mecánico� 68� 0,5� 2,5� 6,1� 13� 22� 33� 49� �7,9635� 4,7754�
Equipamiento�de�alta�tecnología� 70� 1,4� 4,7� 13� 24� 41� 59� 75� �5,7571� 4,0722�
Otros� � � � � � � � � � �
Edificios�de�pantallas�de�fábrica�
armada�de�mediana�altura�o� 10� 1,2� 3,5� 9,9� 17,9� 30,5� 46,1� 59,7� �6,41714� 4,24367�
edificios�genéricos�
Edificios�tipo�pórtico�arriostrado�
13� 0,8� 5,8� 7� 11,9� 20,4� 30,1� 41,8� �6,66601� 4,18972�
de�acero�de�mediana�altura�
Estructuras�de�luces�grandes� 91� 0,3� 1,1� 4� 9� 16,1� 29,7� 45,7� �10,3257� 5,6993�
� � � � � � � � � � �
*�Los�valores�son�roturas�por�kilómetro�(BPK).�Se�puede�suponer�que�1�BPK�=�5%�de�daño.�
�
Por�otra�parte,� cada� línea� vital� se� compone� de� diversos� elementos,� en� unas� proporciones�
que�la�ATC�25�establece�como�razonables.�Así,�por�ejemplo,�una�central�de�bombeo�de�gas�
consta�de:�
�
� 30%�de�edificación�genérica�
� 20%�de�equipamiento�eléctrico�
� 50%�de�equipamiento�mecánico�
�
Para�evaluar�el�daño�de�cada�categoría�de�línea�vital�se�procede�a�evaluar�cada�uno�de�los�
elementos�que�la�integran.�
�
Para�tener�una�idea�cualitativa�de�los�daños,�la�escala�MSK�y�la�misma�ATC�13�describen�7�
niveles� que� van� desde� sin� daño� hasta� la� destrucción.� La� siguiente� tabla� muestra� las�
correspondencias�con�los�porcentajes�y�la�descripción�de�los�grados�de�daño:�
�
Rango� de� Valor�
Grado�de�daño� porcentajes� central� del� Descripción�
de�daño� rango�
Sin�daños� 0%� 0%� No�hay�daños.
Insignificantes� 0%�1%� 0,5%� Daños� mínimos� y� localizados.� No� requieren� reparación� para�
mantener�la�operatividad.�
Leves� 1%�10%� 5%� Daños� significativos� localizados� en� algunos� elementos� que�
normalmente� no� necesitan� reparación� para� mantener� la�
operatividad.�
Moderados� 10%�30% 20%� Daños�significativos�localizados�en�bastantes�elementos�y�que�deben�
ser�reparados.�
Fuertes� 30%�60% 45%� Daños�generales.�Es�necesario�efectuar�reparaciones�importantes.
Graves� 60%�99% 80%� Daños� graves� que� pueden� interrumpir� la� operatividad� o� la� función�
del�elemento.�Se�ha�de�reparar,�sustituir�o�derribar.�
Destrucción� 100%� 100%� Destrucción�del�elemento�e�inutilidad�total�de�la�línea�o�elemento.
�
46
Num. 6512 / 03.05.2011 17217
Por� otra� parte,� la� ATC� 25� sugiere� modificaciones� (penalizaciones)� a� las� curvas�
desarrolladas�por�la�ATC�13�para�California�cuando�se�desean�aplicar�a�otras�regiones�de�
Estados�Unidos.�Los�criterios�para�penalizar�se�basan�en�los�hábitos�sísmicos�de�la�región�a�
estudiar.�Las�penalizaciones�en�algunos�casos�llegan�a�ser�de�tres�grados�de�intensidad.�Las�
infraestructuras�más�sensibles�son:�
�
� Los� puentes� (articulados� y� continuos),� que� pueden� presentar� daños� graves� en�
zonas�de�intensidad�VIII�y�moderados�en�zonas�de�intensidad�VI�
� Los� depósitos� de� superficie� y� los� elevados� así� como� las� grúas� y� estructuras�
portuarias,�que�pueden�sufrir�daños�moderados�en�zonas�de�intensidad�VIII.�
� Los� edificios� y� equipamientos� que� componen� las� instalaciones� y� servicios�
relacionados�con�el�funcionamiento�de�las�líneas�vitales,�que�pueden�sufrir�daños�
moderados�en�zonas�de�intensidad�VII�y�VIII.�
�
Una� asignación� adecuada� de� las� penalizaciones� a� aplicar� en� la� Comunitat� Valenciana�
necesita� de� una� mayor� información� sobre� las� infraestructuras� y� el� juicio� experto� de�
profesionales�de�la�construcción,�reparación�y�mantenimiento�de�este�tipo�de�instalaciones.�
Con�todo,�hay�que�tener�en�cuenta�el�mal�comportamiento�sísmico�de�puentes,�depósitos�y�
edificios�e�instalaciones�en�cuyo�diseño�y�construcción�no�se�han�tenido�en�cuenta�criterios�
sísmicos.�
�
Los�mayores�daños�esperados�se�producen�en�los�equipamientos�mecánicos�y�eléctricos�y�
sobre� todo� en� los� de� alta� tecnología,� que� forman� parte� de� las� redes� de� transmisión� y� de�
transporte� de� electricidad,� gas� y� agua,� de� las� grandes� redes� de� transporte� como� por�
ejemplo� ferrocarriles� y� las� que� forman� parte� de� los� sistemas� de� comunicación� (telefonía,�
radio,�televisión�entre�otras).�Es�por�lo�tanto�en�las�estaciones�de�bombeo,�en�las�estaciones�
y� subestaciones� transformadoras� y� en� los� centros� de� comunicaciones� u� otros� centros�
dotados�con�equipos�de�alta�tecnología�donde�se�puede�esperar�que�surjan�incidencias�en�
caso�de�terremotos�de�intensidad�VII�y�VIII.�
�
Con� todo,� se� deberá� considerar� con� más� detalle� las� aplicaciones� de� las� penalizaciones�
sugeridas� por� la� ATC�25.� Particularmente� sensibles� son� los� puentes,� los� depósitos� y� los�
edificios�que�forman�parte�de�las�infraestructuras�vitales.�
�
El� mapa� de� peligrosidad� considerado� para� la� evaluación� de� daños� ha� sido� generado� a�
partir�de�los�datos�de�intensidad�sísmica�esperada�(considerando�el�efecto�del�suelo)�para�
un�período�de�retorno�de�500�años,�según�la�escala�EMS,�para�cada�una�de�las�entidades�
poblacionales�de�la�Comunitat�Valenciana.�
�
A� modo� de� ejemplo,� se� presentan� en� las� figuras� siguientes� dos� de� las� funciones� de�
vulnerabilidad� que� se�han� utilizado:� la� correspondiente� a� conductos� soterrados� como� los�
gaseoductos,�y�una�de�las�aplicadas�a�la�red�eléctrica:�
�
47
Num. 6512 / 03.05.2011 17218
�
Curva de daño directo de los gasoductos (FC 31) � Curva de daño directo de las líneas de
transmisión eléctrica (FC 56)
20
�
18 � 100
90
16
� 80
14
� 70
Daño (BPK)
12 60
Daño (%)
10 � 50
8
�
40
6 30
4 � 20
10
2
� 0
0
4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9 9,5 10 10,5 11 11,5 12 � 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8
Intensidad MMI
8,5 9 9,5 10 10,5 11 11,5 12
Intensidad MMI
�
�
Los�puntos�azules�corresponden�a�los�valores�de�la�ATC�13�y�la�línea�continua�es�el�ajuste�
propuesto�en�la�ATC�25.�
�
Como� se� puede� ver,� las� funciones� de� vulnerabilidad� utilizan� la� escala� de� Mercalli�
modificada� (MMI).� Cabe� indicar� que� la� escala� MMI� y� la� escala� MSK� utilizada� en� Europa�
pueden�considerarse�coincidentes�y�por�tanto�no�es�necesario�aplicar�ninguna�corrección�a�
las�curvas�de�vulnerabilidad.�
�
En�cuanto�a�la�evaluación�de�los�daños,�cabe�decir�que�una�buena�evaluación�de�los�daños�
se�basa�en�encontrar�una�buena�relación�entre�la�intensidad�del�sismo�y�el�daño�causado�en�
una�estructura,�servicio�o�línea.�Es�frecuente�estimar�los�daños�por�el�cociente�entre�el�coste�
de�reparación�y�el�coste�total�de�la�infraestructura.�Otra�forma�de�cuantificar�los�daños�en�
las� líneas� vitales� (particularmente� en� cañerías� y� conducciones� de� grandes� longitudes)�
consiste�en�dar�él�número�de�rupturas�por�kilómetro�(BPK).�
�
Las�valoraciones�de�los�daños�se�suelen�penalizar�o�corregir�en�función�de�la�zona,�sobre�la�
base�de�la�cualidad�sismo�resistente�de�las�construcciones�e�infraestructuras�del�lugar�que�
se�han�realizado�con�la�aplicación�de�la�normativa�sismo�resistente.�Estas�penalizaciones�o�
correcciones�son�él�numero�de�grado�de�intensidades�que�se�ha�de�aumentar�a�la�esperada�
en�el�lugar,�en�cada�tipo�de�servicio�(FC),�dependiendo�de�las�características�geológicas�de�
la�zona,�materiales�y�tipología�constructiva�usual.�
�
En�caso�de�duda�siempre�se�debe�escoger�la�opción�más�desfavorable�para�tomar�partido�
por�la�seguridad,�ya�sea�en�las�correcciones�o�bien�en�el�tipo�de�función�a�utilizar.�
�
El�Estudio�de�Vulnerabilidad�desarrolla�la�metodología�aplicada�para�la�estimación�de�daños�
en�líneas�vitales�y�se�realiza�la�evaluación�de�daños�para�cada�una�de�las�infraestructuras�
consideradas.�Los�resultados�de�esta�evaluación�de�daños�se�dan�en�forma�cartográfica,�de�
forma�que�es�fácil�observar�la�ubicación�de�la�conducción�o�línea�vital�y�el�grado�de�daño�
�
48
Num. 6512 / 03.05.2011 17219
correspondiente�a�la�zona�sísmica�que�atraviesa,�así�como�en�forma�de�tablas,�donde�para�
cada� municipio� se�ha� cuantificado� el� valor� del� daño� asociado� a� aquella� línea� vital� que� lo�
atraviesa.�
�
Conclusiones generales
�
� Los� elementos� más�susceptibles� de� sufrir�daños� son� conducciones,� estaciones�de�
bombeo,� líneas� eléctricas,� subestaciones� eléctricas,� centrales� térmicas,�
equipamientos� mecánicos� y� puentes.� Con� intensidades� entre� 5,5� y� 8� MMI�
alcanzan� daños� entre� el� 0� y� el� 10%� considerados� leves,� siendo� a� partir� de�
intensidades� 8� MMI,� cuando� los� daños� se� ven� incrementados� de� forma�
exponencial�alcanzando�niveles�de�moderado�grave.��
� El�resto�de�líneas�vitales�analizadas�se�observa�en�los�resultados�obtenidos�que�los�
daños�esperados�no�superan�el�nivel�de�daño�leve.�
� Como�consecuencia�de�lo�apuntado�y�teniendo�en�cuenta�el�mapa�de�intensidades�
de� la� Comunitat� Valenciana,� el� daño� moderado�grave� es� susceptible� de�
producirse�sobre�líneas�vitales�localizadas�al�sur�de�la�provincia�de�Alicante�y�al�
sureste�de�la�provincia�de�Valencia,�así�como�en�enclaves�localizados�en�el�centro�
norte�de�la�provincia�de�Alicante.��
�
A� continuación� se� recogen� las� conclusiones� más� destacables� para� las� diferentes� líneas�
vitales�analizadas.�
�
� En� cuanto� al� daño� esperado� máximo� en� la� red� de� gas� natural� en� servicio� de� la�
Comunitat� Valenciana� no� alcanza� 1� BPK,� que� equivale� al� 5%� de� daño.� Por� lo�
tanto,�el�daño�esperado�es�como�máximo�leve,�tanto�por�las�características�del�tipo�
de�conducción�como�por�la�moderada�sismicidad�de�las�zonas�que�atraviesan.�
� La�estación�compresora�de�gas�natural�de�Crevillent,�supera�el�10%�de�daños�(y�lo�
hace� ligeramente),� siendo� la� única� que� es� susceptible� de� presentar� daños�
moderados.�El�resto�de�estaciones�compresoras�sufrirían�tan�solo�daños�leves,�de�
entre�el�1%�y�el�10%.�
� Los�daños�esperados�en�la�red�de�oleoductos�de�la�Comunitat�Valenciana�son�en�
todos�los�casos�insignificantes�o�leves.��
� Los� daños� esperados� en� la� red� eléctrica� de� transmisión� y� de� distribución� en�
servicio� de� la� Comunitat� Valenciana� son� pequeños� y� tan� solo� un� 0,33%� y� un�
0,71%,� respectivamente,� � de� la� longitud� total� de� la� red� supera� un� daño� del� 5%.�
Aun�así,�los�daños�máximos�esperados�son�leves.�
� El� daño� esperado� en� la� mayoría� de� las� subestaciones� eléctricas� en� servicio� de� la�
Comunitat� Valenciana� no� supera� el� 10%,� considerado� como� daños� leves.� Sin�
embargo,�existen�algunas�zonas�de�la�Comunitat�Valenciana�(zonas�de�intensidad�
mayor�de�8)�cuyas�subestaciones�eléctricas�tendrían�daños�moderados.�
�
49
Num. 6512 / 03.05.2011 17220
� Las� centrales� térmicas� de� la� Comunitat� Valenciana� solo� sufrirían� daños� leves�
(entre� 1%� y� 10%� de� daño)� en� un� terremoto� de� la� intensidad� máxima� esperada�
asociada� a� un� período� de� retorno� de� 500� años,� dado� que� se� encuentran�
emplazadas�en�zonas�con�intensidades�sísmicas�inferiores�a�6,5.�
� Los� daños� asociados� a� las� centrales� hidroeléctricas� de� la� Comunitat� Valenciana�
para� el� sismo� de� período� de� retorno� 500� años� en� ningún� caso� se� espera� que�
superen� daños� leves,� dado� el� ámbito� de� las� mismas� con� intensidades� máximas�
esperadas�de�7,5.�
� Las� presas� de� la� Comunitat� Valenciana� no� sufrirían� daños� superiores� al� 10%,�
considerados�como�leves,�dado�el�buen�comportamiento�de�las�mismas�para�una�
intensidad�de�valor�10.�
� Los� daños� esperados� en� la� red� de� tuberías� de� distribución� de� agua� y� de� los�
depósitos�de�abastecimiento�de�la�provincia�de�Castellón�no�alcanzan�en�ningún�
caso�el�1%�de�daño�(0,2�roturas�por�kilómetro),�por�lo�que�los�daños�esperados�son�
en�todos�los�casos�insignificantes.�
� Los�daños�esperados�en�las�estaciones�de�bombeo�de�la�provincia�de�Castellón�en�
todos�los�casos�serán�inferiores�a�daños�leves�(1%�10%).�
� Los�daños�directos�esperados�en�la�red�de�carreteras�principales�de�la�Comunitat�
Valenciana� (autovías,� autopistas,� nacionales� y� red� autonómica� básica)� son�
insignificantes� (0%�1%� de� daños)� o� leves� (1%�10%� de� daños).� El� 46,� 36%� (en�
longitud)� de� la� red� principal,� localizada� en� zonas� de� intensidad� sísmica� 6,5� o�
menor,�sufrirá�daños�insignificantes.�El�53,42%�restante,�que�está�situado�en�zonas�
de�intensidad�sísmica�7�o�superior,�sufrirá�daños�leves.�
� En� lo� que� respecta� a� la� red� secundaria� de� carreteras� (red� autonómica� local,� red�
municipal� y� otras� vías),� prácticamente� la� totalidad� de� la� red� espera� daños�
insignificantes� o� leves.� El� 39,34%� de� la� longitud� de� la� red� se� sitúa� en� zonas� de�
intensidad�6�o�menor�y�sufriría�daños�insignificantes.�En�cambio,�el�60,19%�de�la�
longitud�de�la�red,�situada�en�zonas�de�intensidad�de�entre�6,5�y�9,�sufrirían�daños�
leves.�Solo�el�0,46%�restante�de�la�longitud�de�la�red�secundaria�(43,�7�km)�supera�
el�10%�de�daños�esperados�(zonas�de�intensidad�9,5�en�el�sur�de�la�provincia�de�
Alicante),�por�lo�cual�sufrirían�daños�moderados.�
� Para� los� túneles� de� carretera� solo� se� esperan� daños� insignificantes� en� la� práctica�
totalidad�de�los�túneles�analizados.�Solo�el�0,71%�de�la�red,�que�supone�83,20�m�de�
longitud,�sufrirían�daños�leves�(1%�10%�de�daños).�
� Los�daños�esperados�en�la�red�de�ferrocarriles�de�la�Comunitat�Valenciana,�Adif,�
Metro� Valencia� y� Tram� Alicante� son� en� todos� los� casos� daños� insignificantes� o�
leves.� Por� otra� parte,� la� gran� mayoría� de� las� estaciones� de� ferrocarril� de� la�
Comunitat�Valenciana�llevan�asociados�daños�leves�(1%�10%�de�daño).�Este�es�el�
caso� del� 94,17%� de� las� estaciones� de� Adif� y� el� 98,89%� de� las� estaciones� de� FGV.�
Solo� 6� estaciones� de� Adif� (el� 5,83%)� y� 2� estaciones� de� FGV� (el� 1,11%)� sufrirían�
daños�moderados�(10%�30%�de�daño).�
�
50
Num. 6512 / 03.05.2011 17221
� Los� daños� directos� esperados� para� el� sismo� de� período� de� retorno� 500� años� son�
insignificantes� para� la� pista� y� terminal� del� aeropuerto� de� Castellón� (0%�1%)� y�
leves�para�las�pistas�y�terminales�de�los�aeropuertos�de�Valencia�y�Alicante�(1%�
10%�de�daños).��
� Los� daños� esperados� en� la� gran� mayoría� de� los� puertos� de� la� Comunitat�
Valenciana�son�insignificantes�o�leves.�El�grueso�de�los�puertos�de�la�Comunitat�
Valenciana,� treinta� y� dos,� que� se� encuentran� situados� en� las� provincias� de�
Valencia� y� Alicante,� llevan� asociados� daños� esperados� leves� (1%�10%� de� daño).�
Existen�dos�puertos�del�sur�de�la�provincia�de�Alicante�(puertos�de�Guardamar�y�
Torrevieja)�asociados�a�daños�esperados�moderados.�
� Los�depósitos�de�superficie�y�el�equipamiento�mecánico�son�los�componentes�de�
las� industrias� químicas� que� tienen� un� peor� comportamiento� para� intensidades�
bajas.� Asimismo,� para� los� grados� de� sismicidad� más� alta,� los� depósitos� de�
superficie� y� las� tuberías� de� superficie� empeoran� su� comportamiento� respecto� al�
equipamiento� mecánico� (cabe� recordar� que� los� depósitos� y� las� tuberías� de�
superficie�presentan�una�penalización�de�2�grados�en�la�intensidad�frente�al�grado�
de�penalización�que�presenta�el�equipamiento�mecánico).�
� Los� máximos� daños� esperados� en� las� industrias� químicas� con� riesgo� superior� se�
dan�en�los�depósitos�de�superficie.�Los�daños�en�estos�elementos�en�las�industrias�
analizadas� son� en� todos� los� casos� leves� o� moderados.� El� mayor� porcentaje� de�
daños�en�los�depósitos�de�superficie�de�estas�industrias�es�de�18,6%.�
� Por�otra�parte,�cabe�mencionar�la�existencia�de�determinadas�limitaciones�que�se�
han� presentado� en� la� elaboración� de� la� vulnerabilidad� de� las� líneas� vitales,� que�
han�dificultado�la�determinación�de�los�daños�de�algunas�de�ellas.�En�este�sentido�
cabe�mencionar�que�las�líneas�vitales�relacionadas�con�el�abastecimiento�de�agua�
potable� únicamente� se� ha� dispuesto� de� información� correspondiente� a� la�
provincia� de� Castellón,� por� lo� que� es� motivo� de� ampliación� de� los� daños�
determinados� una� vez� se� disponga� de� información� para� toda� la� Comunitat�
Valenciana.�
� En�cuanto�a�los�puentes�de�carreteras,�una�de�las�infraestructuras�más�sensibles�a�
los� sismos,� no� se� ha� podido� obtener� información� de� los� mismos,� por� cuanto� se�
deberá� recopilar� o� generar� la� información� necesaria� que� los� identifique� e�
incorporarlos�en�futuras�revisiones�del�Plan.�
� En�cuanto�a�centrales�nucleares,�en�este�caso�una�en�la�Comunitat�Valenciana,�así�
como� la� red� COMDES� de� telecomunicaciones,� nos� hemos� encontrado� con�
dificultades�en�cuanto�a�la�determinación�de�la�curva�de�daños,�por�cuanto�no�han�
sido� incorporadas� en� este� Plan,� debiéndose� determinar� con� mayor� precisión� los�
efectos� y� en� consecuencia� los� daños� que� son� susceptibles� de� producirse� sobre�
estos�tipos�de�líneas�vitales.�
�
�
51
Num. 6512 / 03.05.2011 17222
�
52
Num. 6512 / 03.05.2011 17223
De�acuerdo�con�lo�anteriormente�dicho,�en�el�Catálogo�de�elementos�en�riesgo�se�recogerán�las�
construcciones� consideradas� de� especial� importancia.� Entre� ellas� se� encuentran� las�
denominadas�Líneas�vitales,�que�son�aquellas�infraestructuras�que�son�imprescindibles�para�
el� normal� desarrollo� de� la� actividad� humana� y,� en� general,� comprenden� líneas� que�
posibilitan� la� movilidad� de� mercancías,� transporte� de� personas,� grandes� líneas� de�
suministro� de� energía� y� elementos� de� saneamiento� básico,� como� por� ejemplo,� agua,�
electricidad,�gas�y�combustibles�líquidos,�y�las�líneas�que�facilitan�la�comunicación.�
�
En�el�caso�del�presente�estudio,�se�ha�decidido,�por�el�interés�que�supone�para�el�conjunto�
de�la�Comunidad,�realizar�el�Catálogo�de�elementos�en�riesgo�para�las�tres�provincias.��
�
�
53
Num. 6512 / 03.05.2011 17224
�
�
Durante� el� proceso� de� realización� de� este� estudio,� como� fuente� principal� de� datos� se�
solicitaron�a�los�organismos�y�administraciones�responsables�la�información�que�se�recoge�
en�el�Catálogo.�El�Catálogo�en�su�conjunto�consta�de�47.880�elementos�georeferenciados.��
�
�
54
Num. 6512 / 03.05.2011 17225
�
El�contenido�pormenorizado�de�cada�uno�de�los�directorios�de�la�Geodatabase�es:�
�
55
Num. 6512 / 03.05.2011 17226
�
56
Num. 6512 / 03.05.2011 17227
�
�
A�modo�de�ejemplo�se�muestran�alguno�de�los�mapas�que�representa�los�datos�que�figuran�
en�el�Catálogo�de�elementos�en�riesgo.�
�
�
� Instalaciones�Básicas�de�Suministro:�Saneamiento� Instalaciones�Básicas�de�Suministro:�Gasolineras�
�
�
57
Num. 6512 / 03.05.2011 17228
� Instalaciones�básicas:�Suministro�electricidad� Instalaciones�Básicas:�Oleoductos�
�
�
Edificios�de�transporte:�Estaciones�de�ferrocarril�y�metro� Instalaciones�Sanitarias:�Centros�de�Salud�
�
�
�
58
Num. 6512 / 03.05.2011 17229
Documento III
Estructura y Organización
Sumario:
�
1.� FASES�Y�SITUACIONES�DE�UNA�EMERGENCIA�POR�SEISMO�
�
2.� ESTRUCTURA�
�
3.� ORGANIZACIÓN�JERÁRQUICA�
3.1.� Centros�de�Coordinación�Operativa�(CECOP)�
3.2.� Centros�de�Coordinación�Operativa�Integrada�(CECOPI)�
3.3.� Los�Grupos�de�Reconocimiento�
3.4.� Unidades�Básicas�de�Intervención:�Composición�y�funciones�
3.5.� La�coordinación�de�los�recursos�en�el�terreno�
3.6.� Centro�de�Recepción�de�Medios�(CRM)�
3.7.� Los�Planes�de�Actuación�Municipal.�El�CECOPAL�
3.8.� Los�Planes�de�Autoprotección�
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17230
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17231
� SITUACIÓN� 1:� Se� han� producido� fenómenos� sísmicos,� cuya� atención,� en� lo�
relativo�a�la�protección�de�personas�y�bienes,�puede�quedar�asegurada�mediante�
el�empleo�de�los�medios�y�recursos�disponibles�en�las�zonas�afectadas.�
�
� SITUACIÓN�2:�Se�han�producido�fenómenos�sísmicos�que�por�la�gravedad�de�los�
daños� ocasionados,� el� número� de� víctimas� o� la� extensión� de� las� áreas� afectadas,�
hacen�necesario,�para�el�socorro�y�protección�de�personas�y�bienes,�el�concurso�de�
medios,�recursos�o�servicios�ubicados�fuera�de�dichas�áreas.�
�
También� serán� declaradas� emergencias� de� situación� 2� aquellas� que� para� su�
control�requieran�la�constitución�del�CECOPI.�
�
� SITUACIÓN� 3:� Emergencias� que,� habiéndose� considerado� que� está� en� juego� el�
interés�nacional,�así�sean�declaradas�por�el�Ministro�del�Interior.�
�
c) Fase de vuelta a la normalidad.
�
Fase�consecutiva�a�la�de�emergencia�que�se�prolongará�hasta�el�establecimiento�de�las�
condiciones� imprescindibles� para� el� retorno� a� la� normalidad� en� las� zonas� afectadas�
por�el�terremoto.�
�
Durante�esta�fase�se�realizarán�las�primeras�tareas�de�rehabilitación�en�dichas�zonas,�
consistentes� fundamentalmente� en� la� inspección� del� estado� de� edificios� e�
infraestructuras,� el� reforzamiento� o,� en� su� caso,� demolición� de� edificios� dañados;�
reparación� de� los� daños� más� relevantes� sufridos� por� las� infraestructuras� de� los�
transportes,� de� las� telecomunicaciones� y� del� suministro� de� agua;� electricidad� y�
combustibles;� rehabilitación� de� los� servicios� básicos� esenciales;� realojamiento�
provisional�de�las�personas�que�hubieran�perdido�su�vivienda;�etc.�
�
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17232
2. ESTRUCTURA.
�
Tanto� la� estructura� como� la� organización� del� presente� Plan� toman� como� base� de� su�
configuración� lo� establecido� por� el� Plan� Territorial� de� Emergencia� de� la� Comunitat�
Valenciana,� si� bien� se� han� introducido� elementos� específicos,� concebidos� especialmente�
para�atender�las�particulares�necesidades�que�genera�una�emergencia�sísmica.�
�
El�presente�Plan,�al�igual�que�el�plan�territorial,�se�estructura�en�base�a�la�existencia�de�tres�
Centros�de�Coordinación�de�Emergencias�(uno�por�cada�provincia),�de�los�cuales�el�Centro�
de� Coordinación� de� Emergencias� de� la� provincia� de� Valencia� ejercerá� de� Centro� de�
Coordinación� provincial� y� autonómico,� es� decir,� coordinador� de� los� CCES� de� las�
provincias�de�Alicante�y�Castellón.�
�
La�presencia�permanente�de�personal�técnico�y�de�comunicaciones�en�los�citados�Centros,�
así� como� su� dotación� de� equipamiento,� permiten� la� activación� y� coordinación� de� las�
actuaciones�previstas�en�el�presente�plan.�
�
De� acuerdo� con� lo� que� establece� la� Norma� Básica,� dichos� Centros� se� constituirán� en�
Centros�de�Coordinación�Operativa�Integrada�(CECOPIs),�para�las�situaciones�en�que�así�
lo�establezca�el�presente�plan.�
�
Situación 0
�
� Director del Plan
�
�
CECOP / CCE
�
�
�
�
Organismos que participan en el Seguimiento Ayuntamientos Centrales de
� Municipios Coordinación de
IGN ITGE Universidades afectados Servicios de
� Intervención
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17233
�
Situación 1
�
Director del Plan
�
�
� CECOP / CCE
�
�
�
Centrales de
� Coordinación de
CRM
� CECOPAL PMA Servicios de
Intervención
�
�
�
Unidades Básicas de Intervención
�
�
�
�
Unidad Unidad Unidad Unidad Unidad Unidad Unidad
� Básica de Básica de Básica Básica de Básica Básica de Básica de
Intervención Seguridad Judicial Evaluación Sanitaria Albergue y Apoyo
Directa de Daños Asistencia Logístico
Grupo de Grupo de
Edificación Infraestructuras
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17234
Situación 2
�
�
� CECOPI
� Comité de Dirección
Director del Plan
�
�
�
Comité Asesor Gabinete de Información
�
�
�
� Grupo de
seguimiento del Grupo de Gestión de
� riesgo y evaluación Medios y Recursos
de daños CECOP / CCE
�
�
�
�
� Centrales de
CRM CECOPAL PMA Coordinación de
� Servicios de
Intervención
�
�
�
Unidades Básicas de Intervención
�
�
�
�
� Unidad Unidad Unidad Unidad Unidad Unidad
Básica de
Unidad
Básica de Básica de Básica Básica de Básica Básica de
� Intervención Seguridad Judicial Evaluación Sanitaria Albergue y Apoyo
Directa de Daños Asistencia Logístico
�
�
�
Grupo de Grupo de
Edificación Infraestructuras
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17235
3. ORGANIZACIÓN JERÁRQUICA.
�
�
Con�la�organización�jerárquica�se�pretende�el�establecimiento�de�una�estructura�de�mando�
o�líneas�de�autoridad�que�aseguren�el�cumplimiento�de�los�objetivos�del�Plan.�
�
Según� lo� establecido� en� la� Norma� Básica,� las� Comunidades� Autónomas� elaborarán� y�
aprobarán�sus�correspondientes�Planes�Especiales,�cuyo�ámbito�territorial�de�aplicación�no�
exceda�del�de�la�propia�Comunidad�Autónoma.�
�
La�dirección�y�coordinación�de�los�Planes�Especiales�será�ejercida�por�la�correspondiente�
Comunidad�Autónoma,�salvo�cuando�sea�declarado�el�interés�nacional,�según�lo�previsto�
en�el�artículo�1.2�de�la�Norma�Básica.�
�
En� cuanto� a� la� declaración� de� interés� nacional,� la� Norma� establece� en� su� artículo� 9� lo�
siguiente:�
�
� Cuando� se� produzca� una� situación� de� emergencia� de� interés� nacional,� la�
declaración� del� mismo� será� efectuada� por� el� Ministro� del� Interior,� por� propia�
iniciativa� o� a� instancia� de� las� comunidades� autónomas� o� de� los� Delegados� del�
Gobierno�en�las�mismas.�
� Esta� declaración� implicará� que� las� autoridades� correspondientes� dispongan� la�
aplicación� de� sus� Planes� Especiales� ante� el� Riesgo� Sísmico� (el� presente� plan� de�
comunidad� autónoma� y� los� municipales),� o� Territoriales� según� los� casos,�
correspondiendo�al�Estado�la�dirección�y�coordinación�de�actuaciones.�
�
La� transferencia� en� la� dirección� de� la� emergencia,� en� el� caso� de� declaración� de� interés�
nacional,� comportará� la� adscripción� de� medios,� efectivos� y� órganos� de� asesoramiento� al�
nuevo�director,�que�deberá�ser�informado�de�las�acciones�que�se�desarrollen.�
�
Asimismo,� establece� la� Norma� Básica� que� el� Gobierno,� a� propuesta� del� Ministerio� del�
Interior� y� a� iniciativa,� en� su� caso,� del� President� de� la� Generalitat� o� del� órgano�
correspondiente�de�la�entidad�local�afectada,�podrá�delegar�todas�o�parte�de�sus�funciones�
en� aquellos� casos� en� que� la� naturaleza� de� la� emergencia� lo� hiciera� aconsejable� según�
establece�el�artículo�15.2�de�la�ley�2/1985.�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17236
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17237
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17239
�
El� CCE� que� tenga� asignado� el� papel� de� CECOP� seguirá� efectuando� la� labor� de�
coordinación� de� las� comunicaciones� y� el� seguimiento� de� la� situación� de� emergencia,� con�
independencia�de�que�el�CECOPI�esté�constituido�o�no�en�sus�instalaciones.��
�
A�solicitud�de�la�Dirección�General�de�Protección�Civil�y�Emergencias,�podrá�constituirse�
el� CECOPI� aunque� la� Comunitat� Valenciana� no� sea� la� afectada,� si� es� necesario� movilizar�
medios�y�recursos�para�la�atención�de�la�emergencia.�Dicha�constitución�será�solicitada�a�la�
Conselleria� competente� en� materia� de� Protección� Civil.� Este� CECOPI� tendrá� función� de�
gestionar,�en�coordinación�con�la�Dirección�General�de�Protección�Civil�y�Emergencias,�la�
aportación�de�medios�y�recursos�de�la�Comunitat.�
�
�
3.2.1 La dirección de las emergencias.
�
a) La dirección del plan:
�
Corresponderá� a� la� Generalitat� Valenciana,� la� dirección� del� presente� Plan� en� las�
emergencias�declaradas�de�situación�0,�1�y�2.�
�
Tal� y� como� se� establece� en� la� Norma� Básica� de� Protección� civil� (Real� Decreto� 407/1992),�
corresponderá� a� la� Administración� General� del� Estado,� la� dirección� del� presente� Plan� en�
las�emergencias�declaradas�de��interés�nacional��(situación�3).�
�
En� la� dirección� de� las� emergencias,� cuya� competencia� corresponda� a� la� Generalitat�
Valenciana,� el� Director� del� Plan� será� el� Conseller� competente� en� materia� de� Protección�
Civil� y� Emergencias,� que� asumirá� las� funciones� de� Mando� Único,� de� acuerdo� con� lo�
establecido�en�el�art.�12�de�la�LPCGE.�
�
En�las�emergencias�declaradas�de�situación�0�y�1,�con�objeto�de�mejorar�la�operatividad�en�
la� gestión� de� emergencias,� el� Conseller� competente� en� materia� de� Protección� Civil� y�
Emergencias,�delega�la�dirección�del�Plan�en�el�Director�General�competente�en�materia�de�
Protección�Civil�y�Emergencias.�
�
La� dirección� del� Plan� se� efectuará� en� coordinación� con� la� Administración� General� del�
Estado�y�la�Administración�Local.�
�
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17240
Corresponden�al�Director�del�Plan:�
�
� Declarar�la�situación�0,�las�situaciones�de�emergencia�y�el�fin�de�la�emergencia,�de�
acuerdo�con�lo�establecido�en�el�presente�plan.�
� Declarar�la�orden�de�constitución�del�CECOPI�y�decidir,�en�su�caso,�una�ubicación�
alternativa�del�mismo.�
� En� función� de� las� circunstancias� de� la� emergencia,� ordenar� que� el� CCE�
Autonómico�asuma�el�papel�de�CECOP�provincial�de�Alicante.�
� Determinar�las�actuaciones�a�desarrollar�desde�el�CECOP/CCE.�
� Determinar�los�recursos�humanos�y�materiales�que�deben�asignarse�a�cada�una�de�
las� posibles� localizaciones� de� la� emergencia� en� la� Comunitat� Valenciana,�
estableciendo�las�prioridades�de�actuación�que�estime�oportunas.�
� Establecer� las� prioridades� de� cara� al� restablecimiento� de� los� servicios� públicos�
esenciales.�
� Determinar� la� información� que� debe� facilitarse� a� los� medios� de� comunicación�
social.�
� Informar� a� la� Dirección� General� competente� en� materia� de� Protección� Civil� del�
Ministerio� del� Interior� de� aquellas� emergencias� que� supongan� la� activación� del�
presente�plan�en�situación�de�emergencia�2.�
� Asegurar�la�operatividad�del�Plan�mediante�su�implantación�y�el�desarrollo�de�las�
campañas�de�mantenimiento�de�la�operatividad�que�anualmente�se�prevean.�
� Asumir� la� dirección� de� los� tres� Centros� de� Coordinación� de� Emergencias� de� la�
Generalitat.� Para� el� desarrollo� de� esta� función� contará� con� el� apoyo� de� los�
responsables�de�dichos�centros.�
�
b) El Comité de Dirección:
�
Con� el� objeto� de� conseguir� una� mayor� coordinación� en� la� gestión� de� las� emergencias,�
cuando� se� constituya� el� CECOPI� por� declararse� la� emergencia� de� situación� 2� ó� 3,� se�
formará� un� Comité� de� Dirección� integrado� por� un� representante� de� la� Generalitat�
Valenciana�y�un�representante�de�la�Administración�General�del�Estado.�
�
El�representante�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�será�el�Conseller�competente�
en� materia� de� Protección� Civil� y� Emergencias,� que� podrá� ser� sustituido,� en� casos� de�
ausencia�o�enfermedad�por�el�Secretario�Autonómico�competente�en�materia�de�Protección�
Civil� y� Emergencias� o� por� el� Director� General� de� dicha� materia.� Hasta� su� llegada� al�
CECOPI,� en� las� provincias� de� Castellón� y� Alicante,� la� representación� de� la� Generalitat�
Valenciana� en� el� mismo� será� asumida� por� Delegado� Territorial� del� Gobierno� Valenciano�
en�la�provincia�afectada.�
�
El�representante�de�la�Administración�General�del�Estado�será�el�Delegado�del�Gobierno�/�
Subdelegado�del�Gobierno�de�la�provincia�afectada.�
�
11
Num. 6512 / 03.05.2011 17241
�
El�representante�de�la�Generalitat�Valenciana�en�el�CECOPI�actuará�en�calidad�de�director�
del� Plan� siempre� y� cuando� no� se� declare� el� interés� nacional,� en� cuyo� caso� pondrá� a�
disposición� del� representante� de� la� Administración� General� del� Estado� en� el� CECOPI� la�
dirección�del�presente�plan�y�los�recursos�adscritos�al�mismo.��
�
Frente�a�esta�situación�se�estará�a�lo�dispuesto�en�el�Plan�Estatal�frente�al�Riesgo�Sísmico.�
�
�
3.2.2. Comité Asesor.
�
Apoya� y� aconseja� al� Comité� de� Dirección� en� los� distintos� aspectos� relacionados� con� la�
emergencia.�
�
El� Comité� Asesor� se� estructura� en� dos�
Grupos:�
�
� Grupo� de� Seguimiento� del� Riesgo� y�
Evaluación�de�Daños�
� Grupo� de� Gestión� de� Medios� y�
Recursos.�
�
�
Composición Básica:
�
� Jefe� del� Área� y/o� Jefes� de� Servicio� del� departamento� competente� en� materia� de�
protección� civil� y� emergencias� de� la� Generalitat,� que� actuará� como� coordinador�
del�Comité�Asesor.�
�
� Grupo�de�Seguimiento�del�Riesgo�y�Evaluación�de�Daños:�
�
� Jefe� de� Sección� /� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en�
materia� de� protección� civil� y� emergencias� de� la� Generalitat� que� coordinará�
las�actuaciones�de�este�Grupo.�
� Representantes�del�Instituto�Geográfico�Nacional�(IGN).�
� Representantes�del�Instituto�Tecnológico�y�Minero�de�España�(ITME).�
� Técnicos�de�la�Dirección�General�competente�en�materia�de�Vivienda��
� Técnicos� de� las� Direcciones� Generales� competentes� en� materia� de� Obras�
Públicas,�Energía,�y�resto�de�servicios�esenciales.�
� Director�del�Plan�Sectorial�de�Carreteras.�
� Representante�del�Instituto�Valenciano�de�la�Edificación.�
� Representantes�de�FGV,�ADIF�y�operadores�ferroviarios.�
�
12
Num. 6512 / 03.05.2011 17242
� Técnicos�de�la�Delegación�del�Gobierno/Subdelegaciones�del�Gobierno.�
� Técnicos�de�las�Universidades�de�la�Comunitat�Valenciana.�
Normalmente,�los�representantes�del�IGN,�del�ITGE�y�de�las�Universidades,�
desarrollarán�sus�funciones�de�asesoramiento,�dentro�de�este�Grupo,�desde�
su� propio� centro� de� trabajo.� Estos� responsables� podrán� incorporarse�
físicamente� en� el� CECOPI� de� forma� puntual,� cuando� así� lo� requiera� el�
Director�del�Plan.�
�
Este�grupo�estará�apoyado�por�los�siguientes�organismos:�
�
� Delegación� Territorial� en� la� Comunitat� de� la� Agencia� Estatal� de�
Meteorología,� para� el� caso� de� riesgo� de� lluvias� intensas� que� pudieran�
generar� problemas� añadidos:� deslizamientos� del� terreno,� colapso� de�
estructuras�inestables,�etc.�
� Confederaciones� Hidrográficas� del� Júcar� y� del� Segura,� si� hubiese�
resultado�afectado�el�curso�de�algún�río�o�barranco,�un�embalse,�etc.�
Junto�con�el�soporte�técnico�y�humano�necesario.��
� Grupo�de�Gestión�de�Medios�y�Recursos�
�
� Jefe� de� Sección� /� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en�
materia� de� protección� civil� y� emergencias� de� la� Generalitat� que� coordinará�
las�actuaciones�de�este�Grupo.�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Intervención�Directa:�Director�Técnico�/�Jefe�del�
Servicio�de�Bomberos�del�Consorcio�para�el�SPEIS,�de�la�provincia�afectada,�
o� Jefe� del� Servicio� de� Bomberos� Municipal� en� el� caso� de� las� capitales� de�
provincia.�
� Jefe� de� la� Unidad� Básica� de� Seguridad:� el� Director� del� Plan� Sectorial� de�
Seguridad.�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�Judicial�(el�gran�número�de�víctimas�mortales�que�
puedan� darse� en� un� seísmo,� justificará� la� activación� del� “Procedimiento� de�
Actuación� frente� a� emergencias� con� múltiples� víctimas”� Anexo� del�
Procedimiento�Marco�y�la�activación�del�CENTRO�DE�GESTIÓN�MÉDICO�
LEGAL).�
� Jefe� de� la� Unidad� Básica� Sanitaria:� Director� Territorial� competente� en�
materia�de�Sanidad�y/o�Director�del�SES.�
� Jefe� de� al� Unidad� Básica� de� Albergue� y� Asistencia:� Director� del� Plan�
Sectorial�y/o�Coordinador�provincial.�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico:�Director�del�Plan�Sectorial�de�
Abastecimiento�de�la�provincia�afectada.�
� Director/Coordinador�del�Plan�Sectorial�de�Transporte.�
�
13
Num. 6512 / 03.05.2011 17243
� Jefe�del�Servicio�del�departamento�competente�en�materia�de�protección�civil�
y�emergencias,�responsable�del�teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana.��
� Jefe�de�la�Unidad�Adscrita�a�la�Comunitat�Valenciana�del�Cuerpo�Nacional�
de�Policía.�
� Jefe� de� la� Unidad� de� Protección� Civil� de� la� Delegación/Subdelegación� del�
Gobierno.��
� Oficial� de� enlace� de� la� Unidad� Militar� de� Emergencias� (en� caso� de� que� se�
haya�solicitado�y�aprobado�la�intervención�de�esta�Unidad).�
� Representantes�de�los�ayuntamientos�afectados.�
� Representantes�de�las�empresas�gestoras�de�Servicios�Básicos.�
�
Además,� se� incorporarán� a� estos� Grupos� los� técnicos� de� las� diferentes�
Administraciones,�expertos�de�reconocido�prestigio�y�responsables�de�empresas�que�
el�Comité�de�Dirección�considere�necesario�convocar.�
�
Funciones del Coordinador del Comité Asesor
�
� Las�funciones�del��Coordinador�del�Comité�serán:�
�
� Coordinar� la� actuación� de� los� dos� grupos� que� forman� el� Comité� Asesor,�
transmitiendo�las�instrucciones�del�Director�del�Plan�a�éstos,�recopilando�la�
información�de�retorno�para�éste�y�asegurando�una�actuación�coordinada�de�
ambos�grupos.�
� Elaborar�los�informes�de�seguimiento�sobre�la�emergencia.�
� Actuar�de�enlace�entre�la�Dirección�del�Plan�y�los�Alcaldes�de�los�municipios�
afectados�por�el�seísmo.�
�
Funciones del Grupo de seguimiento del riesgo y evaluación de daños:
�
� Las�misiones�encomendadas�a�este�grupo�son�las�siguientes:�
�
� Coordinar�la�actuación�de�los�Grupos�de�Reconocimiento�que�actúan�en�las�
primeras�fases�de�la�emergencia.�
� Coordinar�la�actuación�de�los�recursos�de�la�Unidad�Básica�de�Evaluación�de�
Daños.�
� Analizar,�procesar,�calcular�y�divulgar�la�información�sísmica�esencial�sobre�
la�zona�afectada,�obtenida�a�partir�de�los�datos�recabados�por�los�diferentes�
organismos,�estaciones�e�investigadores.�
� Informar� y� asesorar� al� Director� del� Plan� en� las� medidas� a� tomar� y� en� las�
recomendaciones�e�información�a�divulgar,�de�acuerdo�con�los�datos�que�se�
registren.�
�
14
Num. 6512 / 03.05.2011 17244
� Establecer� las� redes� de� detección� complementarias� que� sean� necesarias� con�
objeto�de�llevar�a�cabo�el�estudio�más�completo�posible.�
� Coordinar� la� actuación� de� todos� los� equipos� de� investigación� sismológica�
que� se� desplacen� a� la� zona,� tanto� nacionales� como� internacionales� y�
prestarles�el�apoyo�que�sea�factible.�
�
� Jefe� de� Sección� /� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en�
materia�de�protección�civil�y�gestión�de�emergencias:�
�
� Elaborará� los� informes� sobre� el� estado� de� la� situación� y� las� posibles�
evoluciones.�
� Coordinará�la�labor�de�los�distintos�integrantes�del�grupo.�
�
� Técnico�de�la�Dirección�General�competente�en�materia�de�Vivienda:�
�
� Coordinar� las�labores�de�evaluación�de�las�condiciones�de�habitabilidad�de�
las� edificaciones� que� desarrollará� el� Grupo� de� Evaluación� de� Daños� en�
Edificaciones�de�la�Unidad�Básica�de�Evaluación�de�Daños.�
�
� Técnicos�de�las�Direcciones�Generales�competentes�en�materia�de�Obras�Públicas,�
de�Energía�y�resto�de�servicios�esenciales:�
�
� Coordinar�las�labores�de�evaluación�de�las�infraestructuras�que�dependan�de�
la� Generalitat� Valenciana� que� serán� desarrolladas� por� los� recursos�
autonómicos�adscritos�al�Grupo�de�Evaluación�de�Daños�en�Infraestructuras�
de�la�Unidad�Básica�de�Evaluación�de�Daños.�
�
� Director�del�Plan�Sectorial�de�Carreteras:�
�
� Coordinar�las�labores�de�evaluación�de�daños�de�la�red�de�carreteras.�
� Información� sobre� el� estado� de� las� � carreteras� para� su� difusión� a� la�
población.�
� Establecimiento� de� rutas� alternativas� para� los� itinerarios� inhabilitados,�
incluidas�las�alternativas�para�el�traslado�de�pasajeros�de�RENFE�y�FGV.�
� Mantenimiento�de�las�redes�viarias�expeditas�y�en�condiciones�de�uso.�
�
� Técnico�de�la�Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno:�
�
� Actuará� como� coordinador� en� las� demandas� de� información� al� IGN� y� al�
ITGE�y�en�el�análisis�de�los�datos�obtenidos.��
�
15
Num. 6512 / 03.05.2011 17245
� Coordinará� las� labores� de� evaluación� de� daños� en� las� infraestructuras�
dependientes� de� la� Administración� General� del� Estado� que� serán�
desarrolladas�por�los�recursos�estatales�adscritos�al�Grupo�de�Evaluación�de�
Daños�en�Infraestructuras�de�la�Unidad�Básica�de�Evaluación�de�Daños.�
�
Los�medios�con�que�contará�este�grupo�serán:�
�
� Medios�propios�del�IGN�y�del�ITGE.�
� Medios�y�Recursos�propios�de�las�Consellerias�competentes�en�materia�de�Obras�
Públicas�y�Edificación.�
� Medios�propios�de�la�Demarcación�de�Carreteras�del�Estado.�
� Medios�y�Recursos�del�Instituto�Valenciano�de�la�Edificación.�
� Medios� y� Recursos� de� los� Colegios� de� Arquitectos� e� Ingenieros� con� los� que� se�
haya�conveniado�acuerdos�de�colaboración.�
� Personal�Técnico�de�los�Ayuntamientos�y�las�Diputaciones�Provinciales.�
� Medios�de�las�empresas�públicas�y�privadas.�
�
�
Funciones del Grupo de Gestión de Medios y Recursos:
�
� Jefe� de� la� Unidad� Básica� de� Intervención� Directa,� coordinación� y� dirección� del�
personal�a�su�cargo,�así�como�las�misiones�específicas�de�la�Unidad:�
�
� Controlar,� reducir� y� eliminar� los� efectos� de� la� catástrofe,� sobre� personas,�
bienes�y�servicios.��
� Coordinar�el�rescate�y�salvamento.�
�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Seguridad,�coordinación�y�dirección�del�Plan�Sectorial�
de�Seguridad,�así�como�las�misiones�específicas�de�la�Unidad:�
�
� Control�de�accesos�de�la�zona�siniestrada.�
� Mantenimiento�del�orden�y�de�la�seguridad�ciudadana.�
� Circulación�vial.�
� Dar�apoyo�a�la�organización�y�ejecución�de�la�evacuación�y�a�la�difusión�de�
los�avisos�a�la�población.�
� En� las� zonas� evacuadas,� prevención� de� robos,� saqueos� u� otras� acciones�
ilícitas.�
� Y,�en�general,�cuantos�aspectos�de�las�catástrofes�o�emergencias�que�afecten�
a�la�seguridad�de�las�personas�y�a�la�protección�de�bienes.�
� La� Unidad� Básica� de� Seguridad,� en� el� ejercicio� de� sus� funciones� de� policía�
judicial,�se�integrará�en�la�Unidad�Básica�Judicial.�
�
16
Num. 6512 / 03.05.2011 17246
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�Judicial:�
�
� Coordinar�esta�Unidad�en�el�terreno,�constituida�por�dos�equipos;�el�Equipo�
de�Policía�Judicial�y�el�Equipo�de�Medicina�Legal.�
� Hacer� de� enlace� con� el� Puesto� de� Mando� del� “Centro� de� Gestión� Médico�
Legal”,�que�se�constituya.�
�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�Sanitaria:�
�
� Asistencia�médica�in�situ.�Triaje�de�heridos.�
� Transporte�sanitario�de�urgencia.�
� Asistencia�médica�en�centros�hospitalarios.�
� Cobertura�de�las�necesidades�farmacéuticas.�
� Prevención� y� resolución� de� problemas� epidemiológicos� derivados� de� la�
emergencia.�
� Control�sanitario�de�agua�y�alimentos.�
� Control�sanitario�de�las�áreas�de�evacuados.�
� Organización�de�hospitales�de�campaña.�
� Sanidad�Mortuoria.�
�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Albergue�y�Asistencia:�
�
� Albergue�de�evacuados.�
� Coordinación�con�Cruz�Roja�para�la�instalación�de�las�ERIES�en�los�lugares�
que�se�determinen.�
� Distribución�de�víveres�en�los�centros�de�albergue.�
� Distribución� de� víveres� a� la� población� en� colaboración� con� los� servicios�
municipales.�
� Registro�y�seguimiento�de�los�afectados.�Asistencia�Social.�
� Atención� psicológica� de� evacuados� (en� coordinación� con� los� equipos� de�
Salud�Mental�de�los�Centros�de�Atención�Primaria).�
�
� Jefe�de�la�Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico:�
�
� Gestión� y� suministro� de� recursos� de� abastecimiento� (avituallamiento� y�
abastecimiento�en�general).�
� Gestión� y� suministro� de� maquinaria� para� rehabilitación� y� reposición� de�
servicios.�
� Coordinación�de�las�actuaciones�de�la�Unidad�Básica�en�el�terreno.�
� Gestión�de�los�Centros�de�Recepción�de�Medios�(CRMs).�
�
17
Num. 6512 / 03.05.2011 17247
� Director�del�Plan�Sectorial�de�Transporte:�
�
� Cobertura�de�las�necesidades�en�materia�de�transporte.�
� Evacuación�de�personas.�
� Transporte�de�recursos.�
�
� Jefe� de� Servicio� del� departamento� competente� en� materia� de� protección� civil� y�
emergencias�responsable�del�Teléfono�112�Comunitat�Valenciana:�
�
� Actuará�de�enlace�entre�el�Teléfono�de�Emergencias�1�1�2�y�el�CECOPI,�dando�
las� instrucciones� oportunas� a� la� plataforma� de� gestión� del� Teléfono� de�
Emergencias� 1�1�2� � para� canalizar� las� demandas� de� servicios� de� los�
ciudadanos�a�las�centrales�de�coordinación�respectivas�con�la�prioridades�y�
requerimientos�que�establezca�el�Director�del�Plan.�
� Elaborará� los� informes� sobre� demandas� de� servicios� por� parte� de� los�
ciudadanos.��
�
� Jefe� de� Sección� /� Técnico� de� Emergencias� del� departamento� competente� en�
materia�de�protección�civil�y�gestión�de�emergencias:�
�
� Recopilará�la�información�sobre�las�incidencias�en�el�territorio�agrupándolas�
por� demandas� y� participaciones� efectivas� de� los� servicios� de� intervención,�
cortes� en� los� servicios� esenciales� e� incidencias� en� infraestructuras� de�
comunicación�(carreteras�y�ferrocarriles).�
� Elaborará�los�informes�sobre�el�estado�de�la�situación.��
�
� Oficial�de�enlace�de�la�Unidad�Militar�de�Emergencias�
�
� Informar� al� Director� del� Plan� Especial� de� las� ayudas� que� pueden�
proporcionar� las� Fuerzas� Armadas,� tanto� en� personal� como� en� recursos�
materiales,�transmitiendo�a�sus�mandos�respectivos�las�solicitudes�de�ayuda.�
�
18
Num. 6512 / 03.05.2011 17248
�
19
Num. 6512 / 03.05.2011 17249
�
A�continuación�se�establece�la�composición�y�las�funciones�básicas�de�cada�Unidad�Básica,�
aunque� de� forma� no� exhaustiva� puesto� que� se� han� enumerado� en� las� funciones� de� los�
representantes�de�los�Planes�Sectoriales�en�el�Comité�Asesor.�
�
�
3.4.1. Unidad Básica de Intervención Directa.
�
El�coordinador�de�esta�Unidad�será�el�mando�de�bomberos�de�mayor�rango�en�la�zona.�
�
Composición:
�
Unidades� de� bomberos� y� brigadas� de� emergencia� desplazadas� a� las� zonas� afectadas,�
dirigidas�desde�sus�Centrales�de�Coordinación�y�desde�el�CCE,�o�el�CECOPI�cuando�éste�
se�constituya.�
�
Se� integrarán� en� esta� Unidad� para� las� labores� de� rescate� y� salvamento,� bomberos�
voluntarios,� bomberos� de� empresa,� grupos� especialistas� en� rescate,� espeleólogos,� grupos�
de�perros�de�salvamento�y�personal�sanitario�(para�atención��in�situ�).�
�
También� se� integrarán� en� esta� unidad,� brigadas� de� obras� y� personal� de� servicios� de�
mantenimiento�de�Servicios�Básicos.�
�
Si�así�lo�considera�el�Coordinador�de�esta�Unidad,�en�función�del�riesgo�químico�que�exista�
por�fugas�de�gases,�o�escapes�químicos�de�distinta�índole,�se�solicitará�al�CCE/CECOPI�la�
integración�en�la�Unidad�Básica�de�personal�técnico�de�la�Dirección�Territorial�competente�
en�materia�de�seguridad�industrial,�de�la�Conselleria�competente�en�materia�de�seguridad�
industrial�y�otros�especialistas�que�se�considere.�
�
Funciones:
�
� Salvamento�y�rescate�de�personas.�
� Eliminar,� reducir� y� controlar� en� lo� posible� las� causas� y� efectos� sobre� personas� y�
bienes.� Prevenir� posibles� efectos� posteriores� como� incendios� o� nuevos�
derrumbamientos.�
�
Desde�los�CCES�se�coordinará�la�acción�de�otras�Unidad�Básicas�(sanitaria�y�seguridad)�en�
relación�con�el�rescate�y�salvamento,�apoyándose�en�los�CECOPALES�de�la�zona�afectada.�
�
�
21
Num. 6512 / 03.05.2011 17251
�
22
Num. 6512 / 03.05.2011 17252
Funciones:
�
� Establecer�la�identidad�de�los�fallecidos.�
� Efectuar,�cuando�proceda,�el�diagnóstico�de�la�muerte,�la�estimación�del�momento�
en�el�que�ocurrió�y�conocer�las�causas�de�la�misma.�
� Los� miembros� de� las� Fuerzas� y� Cuerpos� de� Seguridad� darán� aviso� a� la� autoridad�
judicial,�para�proceder��al�levantamiento�de�cadáveres.�
� Preparación� de� los� cadáveres� para� su� identificación� por� los� familiares� y� posterior�
entrega.�
� Habilitación�de�una�zona�para�depósito�y�custodia�de�cadáveres.��
�
�
3.4.4. Unidad Básica Sanitaria.
�
El�coordinador�de�la�Unidad�Básica�Sanitaria�será�el�médico�del�equipo�SAMU�desplazado�
a�la�zona,�en�caso�de�haber�más�de�un�equipo,�el�CICU�designará�el�médico�del�SAMU�que�
realizará�las�tareas�de�coordinación�de�la�Unidad�Básica�Sanitaria.�
�
Composición:
�
� Equipo/s�SAMU.�
� Recursos�sanitarios�de�atención�primaria.�Estos�recursos�son�por�cercanía�al�lugar�
del�accidente�recursos�de�respuesta�inmediata.�
� Recursos�de�transporte�sanitario.�
� Helicópteros�de�T.S.U.��
Funciones:
�
� Constituir� el� Centro� de� Asistencia� Sanitaria� y� centro� de� evacuación� de� heridos� si�
procede.�
� Realizar� las� funciones� propias� de� clasificación,� asistencia� y� evacuación� de� las�
víctimas�a�Centros�Hospitalarios.�
� Valorar�la�necesidad�de�la�atención�psicológica�en�la�emergencia�y�activar�al�grupo�
de�psicólogos�a�través�del�CCE.��
� Valorar�la�necesidad�de�utilización�del�helicóptero�medicalizado.�
� El�Coordinador�de�la�Unidad�Básica�servirá�de�enlace�entre�el�Puesto�de�asistencia�
sanitaria� y� el� CICU,� establecerá� la� evacuación� de� víctimas� a� centros� hospitalarios,�
realizará�la� identificación� de� las� víctimas� y� recogerá� toda� la� información� necesaria�
para� establecer� actuaciones� en� Sanidad� Ambiental,� Salud� Pública� y� cualquier� otro�
aspecto�de�la�actividad�sanitaria.�
� Las� actividades� de� asistencia� en� hospitales,� cobertura� de� las� necesidades�
farmacéuticas�y�la�prevención/resolución�de�problemas�epidemiológicos�derivados�
�
23
Num. 6512 / 03.05.2011 17253
de�la�emergencia,�serán�llevadas�a�cabo�de�la�forma�prevista�en�el�Plan�Sanitario�de�
Emergencias�por�los�servicios�establecidos�en�dicho�Plan.�
� Control�sanitario�de�aguas�y�alimentos�
� Control�sanitario�de�las�áreas�de�evacuados�
� Organización�de�los�Hospitales�de�Campaña.�
�
�
3.4.5. Unidad Básica de Albergue y Asistencia.
�
El�coordinador�de�esta�Unidad�Básica,�para�cada�zona,�será�designado�por�el�Director�del�
Plan�Sectorial�de�Albergue�y�Asistencia.�
�
Composición:
�
� Servicios�de�asistencia�social�de�la�Conselleria�competente�en�materia�de�servicios�
sociales.�
� Servicios�Sociales�de�los�Ayuntamientos.�
� Cruz�Roja.�
� Voluntarios�de�protección�civil�y�otras�organizaciones�de�voluntariado.�
�
Funciones:
�
� Asistencia�social.�
� Albergue�de�evacuados�y�desplazados.�
� Apoyo�psicológico�a�los�afectados.�
� Distribución�de�víveres�en�los�centros�de�albergue.�
� Registro�y�seguimientos�de�los�afectados.�
�
�
3.4.6. Unidad Básica de Apoyo Logístico.
�
El� coordinador� de� esta� Unidad� Básica� para� cada� CRM,� será� un� responsable� de� la�
Diputación�Provincial�designado�por�el�Director�del�Plan�Sectorial�de�Abastecimiento.�
�
Composición:
�
� Personal� de� las� Diputaciones� Provinciales� y� Consorcios� de� Bomberos,� como�
responsables� de� avituallamiento� y� de� la� gestión� de� maquinaria� para�
rehabilitación.�
� Personal�de�los�Ayuntamientos.�
� Brigadas�de�obras�de�los�titulares�de�Carreteras.�
� Personal�del�Plan�Sectorial�de�Transporte.�
�
24
Num. 6512 / 03.05.2011 17254
� Personal�de�las�Compañías�de�los�Servicios�básicos�afectados.�
� Personal�Voluntario�de�Protección�Civil.�
�
Funciones:
�
� Abastecimiento�y�avituallamiento�
� Reparación� de� urgencia� de� los� daños� ocasionados� en� diques� o� en� otras� obras� de�
protección�y,�en�su�caso,�en�elementos�naturales�o�medioambientales.�
� Eliminación� de� obstáculos� y� obstrucciones� en� puntos� críticos� de� los� cauces� o�
apertura�de�vías�alternativas�de�desagües.�
� Limpieza�y�saneamiento�de�las�áreas�afectadas.�
� Restablecimiento�de�los�servicios�básicos.�
� Transporte.�
� Restablecimiento�de�la�red�viaria.�
�
�
3.4.7. Unidad Básica de Evaluación de Daños
�
En� un� seísmo� se� producen� daños� en� las� construcciones,� de� diferente� gravedad� según� la�
intensidad�del�mismo�de�efectos�según�grados�de�intensidad�EMS.�
�
Si�el�seísmo�tiene�una�intensidad�VI�a�superior,�los�daños�en�las�construcciones�van�a�ser�
numerosos,�por�lo�que�será�necesaria�la�intervención�de�un�gran�número�de�técnicos�de�los�
diferentes� organismos� competentes:� departamentos� de� Arquitectura,� Vivienda,� Obras�
Públicas� e� Infraestructuras,� Diputaciones� Provinciales� y� Ayuntamientos.� Será� necesario�
recurrir�a�los�Colegios�de�Arquitectos�y�Arquitectos�Técnicos�de�la�Comunitat,�a�través�del�
Convenio�firmado�entre�la�Conselleria�de�Medio�Ambiente,�Agua,�Urbanismo�y�Vivienda�
y�el�Instituto�Valenciano�de�la�Edificación.�
�
Dicho� personal� deberá� evaluar� las� condiciones� de� habitabilidad� de� las� edificaciones,� así�
como� los� daños� en� las� obras� públicas,� de� la� zona� afectada� por� el� seísmo� y� proponer� las�
medidas�a�adoptar.�
�
Esta�unidad�estará�formada�por�dos�sub�grupos:�
�
� El�Grupo�de�evaluación�de�daños�en�edificaciones�
� El�Grupo�de�evaluación�de�daños�en�infraestructuras�
�
La�actuación�de�cada�grupo�será�coordinada�por�un�coordinador�que�seguirá�las�directrices�
que� se� establezcan� desde� el� CECOPI� por� parte� del� Grupo� de� Seguimiento� del� Riesgo� y�
Evaluación� de� Daños,� no� obstante� lo� anterior,� los� coordinadores� de� estos� grupos� se�
�
25
Num. 6512 / 03.05.2011 17255
integrarán�también�en�el�PMA�/�CECOPAL�con�objeto�de�asegurar�la�actuación�coordinada�
de�todos�los�recursos�en�el�terreno.�
�
Composición:
�
� El�Grupo�de�reconocimiento�de�daños�en�edificaciones�
o Personal� técnico� de� la� Dirección� General� competente� en� materia� de�
Arquitectura�y�Vivienda.�
o Arquitectos�y�otros�técnicos�profesionales�del�sector�de�la�vivienda��
o Personal�del�Instituto�Valenciano�de�la�Edificación�
o Personal�de�los�Ayuntamientos�y�las�Diputaciones�Provinciales.�
�
� El�Grupo�de�reconocimiento�de�daños�en�infraestructuras�
o Personal� técnico� de� las� Direcciones� Generales� competentes� en� materia� de�
Obras�Públicas�e�Infraestructuras.�
o Personal� técnico� de� la� Administración� General� del� Estado� competente� en�
materia�de�Obras�Públicas�e�Infraestructuras.�
o Ingenieros,� Arquitectos� y� otros� técnicos� profesionales� del� sector� de� las�
infraestructuras�y�Obras�Públicas�
o Personal�de�las�empresas�suministradoras�de�Servicios�Básicos�
�
Funciones:
�
� El�Grupo�de�reconocimiento�de�daños�en�edificaciones�
o Evaluar�las�condiciones�de�habitabilidad�de�las�edificaciones�afectadas�por�el�
sismo.�
o Establecer�los�equipos�técnicos�de�inspección�de�edificios,�las�prioridades�de�
su�trabajo�y�los�códigos�de�señales�a�colocar�en�las�viviendas�
o Redactar�y�distribuir�las�normas�específicas�y�los�cuestionarios�a�rellenar�por�
los�equipos�de�inspección�de�edificios.�
o Controlar� y� llevar� a� cabo� las� demoliciones� y� la� remoción� de� escombros� en�
calles�y�vías�de�comunicación.�
�
� El�Grupo�de�reconocimiento�de�daños�en�infraestructuras�
o Evaluar�las�condiciones�de�las�infraestructuras�y�líneas�vitales.�
o Coordinar�y�establecer�las�prioridades�en�el�restablecimiento�de�los�Servicios�
Básicos��
�
�
26
Num. 6512 / 03.05.2011 17256
El�Director�de�la�Zona�de�Actuación�será�el�que�canalizará�la�información�sobre�el�estado�y�
evolución�de�la�emergencia�en�dicha�zona�y�las�necesidades�de�recursos�al�CCE�/�CECOPI.�
�
Todos�los�recursos�que�actúen�en�una�Zona�de�Actuación�estarán�organizados�en�Unidades�
Básicas�de�Intervención�según�lo�descrito�en�el�apartado�3.5�de�este�documento,�es�decir,�
todos�los�recursos�se�adscribirán�a�una�Unidad�Básica�concreta�que�tendrá�un�Coordinador�
en�el�PMA�/�CECOPAL�desde�donde�se�dirijan�las�actuaciones�de�la�Zona.�
�
�
3.5.2. Los Sectores Operativos
�
De� acuerdo� con� las� características� propias� de� cada� Zona� de� Actuación� (posibilidades� de�
acceso� de� los� recursos,� gravedad� y� alcance� de� los� daños,� etc),� éstas� se� podrán� dividir� en�
uno�o�más�Sectores�Operativos.�
�
Cada�Sector�Operativo�estará�al�mando�de�un�Jefe�de�Sector�que�seguirá�las�instrucciones�
del�Director�de�la�Zona�de�Actuación.�
�
El�Director�de�la�Zona�de�Actuación,�en�función�de�las�necesidades�de�recursos�del�Sector�
Operativo�adscribirá�los�recursos�necesarios�a�dicho�Sector.�
�
Los� Jefes� de� los� Sectores� operativos� serán� designados� por� el� Director� de� la� Zona� de�
Actuación.��
�
Los�recursos�adscritos�en�cada�Sector�seguirán�las�instrucciones�establecidas�por�el�Jefe�del�
Sector,�desarrollando�las�misiones�que�les�correspondan�en�función�de�la�Unidad�Básica�a�
la�que�estén�adscritos.�
�
De�esta�forma,�cada�Unidad�Básica�tendrá�un�único�Coordinador�que�estará�en�el�PMA�/�
CECOPAL� desde� donde� se� esté� dirigiendo� las� intervención� en� la� Zona� de� Actuación,�
mientras�que�los�recursos�adscritos�a�los�sectores�seguirán�las�instrucciones�de�los�Jefes�del�
Sector.�
�
En�función�de�las�tareas�a�desempeñar�en�cada�sector,�éste�se�organizará�en�las�siguientes�
Áreas:�
�
� Área�de�intervención:�Es�el�área�siniestrada�y�en�la�que�se�realizan�las�misiones�de�
intervención�directa.�
� Área�de�socorro:�Espacios�colindantes�pero�sin�graves�riesgos�previsibles.�
� Área�base:� Es� aquella� donde� se� puede� llevar� a� cabo� el� acopio� y� organización� de�
medios�disponibles�y�reservas.�
�
�
28
Num. 6512 / 03.05.2011 17258
� �
�
Coordinador UB Seguridad
…
�
�
�
Sector Operativo 1º Sector Operativo 2º
�
� Jefe del Sector Jefe del Sector
�
� � Recursos UB Intervención � Recursos UB Intervención
� Recursos UB Sanitaria � Recursos UB Sanitaria
� � Recursos UB Seguridad � Recursos UB Seguridad
� … � …
�
�
�
29
Num. 6512 / 03.05.2011 17259
�
30
Num. 6512 / 03.05.2011 17260
�
31
Num. 6512 / 03.05.2011 17261
� En�Situación�de�Emergencia:�
�
� Convocar�a�los�miembros�del�Comité�Asesor,�el�Gabinete�de�Información�y�
activar�todos�los�servicios�y�recursos�municipales�necesarios�para�la�gestión�
de�la�emergencia.�
� Decidir� en� cada� momento� y� con� el� consejo� del� Comité� Asesor,� las�
actuaciones� más� convenientes� para� haber� frente� a� la� situación� de�
emergencia,�y�a�la�aplicación�de�las�medias�de�protección�a�la�población,�al�
medio�ambiente,�a�los�bienes�y�al�personal�adscrito�al�Plan.�
� Proponer�la�orden�de�evacuación�al�Director�del�Plan�Especial,�o�en�casos�de�
urgencia�y�necesidad�apremiante,�ordenarla.�
� Facilitar�el�avituallamiento�de�víveres�y�artículos�de�primera�necesidad.�
� Mantener� la� comunicación� con� el� CCE/CECOPI� y� solicitar,� en� su� caso,� la�
intervención�de�medios�y�recursos�externos�al�municipio.�
� Determinar,� coordinar� y� facilitar� la� información� a� la� población� durante� la�
emergencia,�a�través�de�los�medios�propios�del�PTM/PAM�y�los�medios�de�
comunicación�social�de�ámbito�local.�
� Establecer� prioridades,� y� ordenar� las� actuaciones� necesarias� para� la�
restitución�de�los�servicios�básicos�y�la�vuelta�a�la�normalidad.��
� A� requerimiento� del� Director� del� Plan� asumir� la� dirección� de� la� Zona� de�
Actuación.�
�
�
Actuaciones de carácter preventivo:
�
Desde�los�municipios�se�desarrollarán,�en�colaboración�con�la�Administración�Autonómica�
y�Estatal,�las�actuaciones�preventivas�en�materia�de�riesgo�sísmico,�que�podrán�incluir:�
�
� Elaboración� de� Planes� de� restauración� y� rehabilidatción� de� edificios� antiguos,�
singulares� y� de� cascos� históricos� a� efectos� de� reducir� la� vulnerabilidad� de� las�
edificaciones�de�más�de�50�años.�
� Elaboración�de�Planes�de�inspecciones�para�la�conservación�de�inmuebles�
� Velar�por�el�cumplimiento�de�las�obligaciones�en�materia�de�autoprotección�y�en�
especial� lo� referente� a� la� elaboración,� implantación� y� mantenimiento� de� la�
operatividad�de�los�Planes�de�Autoprotección.�
�
�
32
Num. 6512 / 03.05.2011 17262
Documento IV
Operatividad
�
Sumario:
�
1.� FASE� DE� INTENSIFICACIÓN� DEL� SEGUIMIENTO� Y� LA� INFORMACIÓN� SOBRE�
FENÓMENOS�SÍSMICOS�
1.1.� Introducción�
1.2.� Situación�0�
1.3.� Procedimientos�de�información�sobre�los�fenómenos�sísmicos�
1.4.� Organización�y�acciones�
1.5.� Actuaciones�a�desarrollar�
1.6.� Interfase�y�coordinación�con�otros�Planes�
1.7.� Fin�de�la�Situación�0�
�
2.� FASE�DE�EMERGENCIA�
2.1.� Evaluación�de�daños�y�consecuencias�
2.2.� Situación�1�
2.3.� Situación�2�
2.4.� Actuaciones�de�carácter�general�
2.5.� Situación�3�
2.6.� Solicitud�de�medios�de�socorro�internacional�
2.7.�� Declaración�del�fin�de�la�situación�de�emergencia�
�
3.� FASE�DE�VUELTA�A�LA�NORMALIDAD�
3.1.� Definición�
3.2.� Principales�actuaciones�
3.3.� Reposición�de�Servicios�Básicos�Esenciales�
�
4.� MEDIDAS�DE�PROTECCIÓN�
4.1.� Medidas�de�protección�para�la�población�
4.2.� Medidas�de�protección�a�las�Unidades�Básicas�de�Intervención�
�
5.� PLAN�DE�COMUNICACIONES�
5.1.� Medios�y�sistemas�de�comunicación�
5.2.� Coordinación�entre�Servicios�Operativos�
�
6.� CATÁLOGO� DE� MEDIOS� Y� RECURSOS� ESPECÍFICOS� PARA� HACER� FRENTE� A�
UNA�EMERGENCIA�POR�TERREMOTOS�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17264
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17265
haya�registrado�en�un�área,�o�cuando�no�alcanzando�dicha�magnitud�se�tenga�constancia�
de�que�haya�sido�sentido�por�la�población.�
�
El�Centro�Nacional�de�Información�Sísmica�del�IGN�emitirá�un�Boletín�con�los�parámetros�
focales�del�terremoto�y�otros�datos�básicos�del�mismo:�número�de�evento,�fecha�y�hora�de�
origen,�tomando�como�referencia�el�Tiempo�Universal�(UTC�Universal�Time�Coordinated),�
las� coordenadas� geográficas� del� epicentro,� la� magnitud� Richter,� la� profundidad� del� foco,�
Zona� Epicentral,� una� estimación� de� la� Intensidad� Macrosísmica� para� aquellos� puntos� de�
los�que�exista�referencia,�utilizando�para�ello�la�Escala�Macrosísmica�Europea�(EMS)�y�un�
croquis�de�la�zona�con�la�localización�del�epicentro.�
�
Para� terremotos� de� tamaño� significativo� (M>5.5)� se� incluirá� adicionalmente� información�
sobre� la� posible� falla� potencialmente� responsable,� longitud� probable� de� rotura� y� una�
evaluación�preliminar�de�riesgos�geológicos�inducidos�por�el�terremoto.�
�
Además,� si� se� dispone� de� ello� y� sin� menoscabo� de� la� rapidez� en� la� difusión� del� aviso�
sísmico,�se�enviará�un�listado�con�la�distribución�de�intensidades�estimadas�o�reales� de�los�
municipios� afectados,� junto� con� sus� nombres� y� códigos� identificativos� (postales,�
geográficos)�y�con�indicación�de�la�provincia�a�la�que�pertenecen.�
�
� Centro Nacional
de Información CCE Autonómico
� Sísmica del IGN
�
� emite
�
Emergencia
� Situación 0
�
�
La� misma� información� se� pondrá� a� disposición� del� público� en� general,� a� través� de� la�
página�web�del�Instituto�Geográfico�Nacional�www.ign.es.�
�
Cuando�en�el�Centro�de�Coordinación�de�Emergencias�de�la�Generalitat,�a�través�del�1�1�2�
Comunitat� Valenciana� o� de� cualquier� otro� medio,� se� tenga� conocimiento� de� que� algún�
movimiento� sísmico� puede� haber� sido� sentido� por� la� población,� se� contrastará� dicha�
información�con�el�Centro�Nacional�de�Información�Sísmica.�
�
Los� diferentes� servicios� operativos� y� organismos� que� reciban� llamadas� de� ciudadanos�
informando� sobre� fenómenos� sísmicos� sentidos,� deberán� trasladar� dicha� información� al�
1�1�2�Comunitat�Valenciana�
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17266
La�información�de�la�llamada,�que�se�hará�de�la�forma�más�rápida�posible,�habrá�de�incluir�
como�mínimo:�
�
1.� La�localización�del�lugar�donde�ha�sido�sentido.�
2.� Descripción�del�tipo�de�movimiento�que�se�ha�percibido��
3.� Los�daños�aparentes�que�se�han�producido.�
4.� Existencia�de�víctimas.��
�
� Ciudadanos Servicios Operativos
�
�
�
CCE Autonómico
�
� Contrasta la información
�
� CNIS del IGN
�
�
Organismos a alertar:
�
Los� organismos� involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� Especial� a� alertar� por� el� CCE�
Autonómico�cuando�se�declare�la�situación�0�son�los�siguientes:�
�
� Centros�Provinciales�de�Coordinación�de�Emergencias�de�Castellón�y/o�Alicante.�
� 1�1�2�Comunitat�Valenciana.�
� Delegación�/�Subdelegación�del�Gobierno�
� Ayuntamientos� de� la� zona� donde� se� ha� detectado� y/o� sentido� el� sismo,� que� no�
dispongan�de�Policía�Local�
� Otros�avisos�previstos�en�el�Protocolo�de�avisos�del�CCE�Autonómico.�
�
El�1�1�2�Comunitat�Valenciana�dará�el�aviso�a�los�Servicios�Operativos�según�sus�protocolos�
de�comunicaciones,�entre�otros�se�alertará�a:�
�
� Policía�de�la�Generalitat�
� CICUs�provinciales�
� Servicios�Municipales�de�Bomberos�
� Consorcios�Provinciales�de�Bomberos.�
� Policías�Locales�de�ayuntamientos�de�la�zona�donde�se�ha�detectado�y/o�sentido�el�
sismo.�
�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17267
Los�CCEs�Provinciales�alertarán�a�los�organismos�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�
Especial�que�establezcan�en�sus�protocolos�de�avisos.�
�
Los� organismos� involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� Especial� a� alertar� por� la�
Delegación�/�Subdelegaciones�del�Gobierno�son�los�siguientes:�
�
� Guardia�Civil.�
� Cuerpo�Nacional�de�Policía.�
� Otros�avisos�previstos�en�el�Protocolo�de�avisos�de�la�Delegación�/�Subdelegación�
del�Gobierno.�
�
Además� de� estos� avisos,� el� Centro� de� Coordinación� de� Emergencias� Autonómico�
trasladará�la�información�del�sismo�al�Gabinete�de�Prensa�de�la�Conselleria�competente�en�
materia� de� protección� civil� y� Gestión� de� Emergencias.� Este� Gabinete� informará� a� los�
medios�de�comunicación�social.�
�
Esquema de avisos:
�
�
CNIS del IGN
�
�
� CCE Autonómico
�
�
�
CCE Provincial Municipios Delegación / Gabinete de Prensa
� Subdelegación
� del Gobierno
� Avisos previstos en el � Medios de Comunicación
� Protocolo de avisos. Social
� Servicios Municipales de
� Bomberos � Guardia Civil
� Consorcios Provinciales de � Cuerpo Nacional de Policía
� Bomberos � Otros avisos previstos en el
� Centros de Información y protocolo de avisos interno.
� Coordinación de Urgencias
Sanitarias
� � Policía de la Generalitat.
� Policías Locales
� � Otros avisos previstos en el
Protocolo de avisos.
�
�
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17268
Contenido de la declaración:
�
La� declaración� de� la� fase� de� intensificación� del� seguimiento� y� la� información� �� eemergencia�
situación� 0� se� hará� según� los� modelos� disponibles� en� los� CCEs� y� en� la� misma� se� hará�
constar,�como�mínimo,�los�siguientes�datos:�
�
� Fecha�y�hora�de�la�declaración.�
� Datos� del� sismo� que� se� ha� producido:� coordenadas� del� epicentro,� magnitud�
Richter,�profundidad�del�foco,�zona�epicentral.�
� Ámbito�geográfico�al�que�se�extiende�la�situación�0.�
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17269
3. Transmisión�desde�el�CCE�provincial�de�toda�la�información�recavada�sobre�
el�seísmo�y�sus�consecuencias�al�CCE�autonómico.�
4. Remisión� a� los� municipios� más� próximos� al� epicentro,� de� un� breve� parte�
informativo� con� las� características� del� sismo,� mencionando� la� ausencia� de�
incidencias.�
5. Remisión� del� mismo� parte� a� la� Central� del� Consorcio� Provincial� de�
Bomberos,�que�lo�transmitirá�al�parque/s�de�bomberos�de�la�zona�afectada.�
6. En� todo� caso,� tanto� el� CCE� autonómico,� como� el� CCE� provincial� podrán�
facilitar� los� datos� del� sismo� (coordenadas,� zona� del� epicentro,� magnitud� y�
hora� del� suceso),� así� como� indicar� la� ausencia� de� incidentes,� a� todo� aquel�
que�solicite�información�de�estos�sismos�de�escasa�entidad.�
7. El�Director�del�Plan�podrá�activar�el�Gabinete�de�Información,�el�cual,�desde�
el� momento� de� su� activación,� centralizará� y� coordinará� todas� las�
informaciones,� órdenes� y� consignas� que� el� Director� considere� que� deban�
difundirse� a� organismos,� medios� de� comunicación,� y� población� en� general,�
relacionada�con�el�fenómeno�sísmico.�
8. Si� el� director� del� Plan� no� convocase� al� Gabinete� de� Información,� el� CCE�
autonómico� asumirá� esas� funciones,� remitiendo,� como� mínimo,� un� breve�
parte� informativo� del� seísmo� a� los� municipios� próximos� al� epicentro� y� a� la�
Central�del�Consorcio�Provincial�de�Bomberos.�
�
En�aquellos�otros�sismos�de�menor�entidad�frente�a�los�cuales�no�se�declare�la�situación�0,�
se� estará� a� lo� dispuesto� en� los� procedimientos� internos� del� CCE� Generalitat� que,� como�
mínimo�preverán�las�acciones�descritas�en�los�primeros�seis�apartados�del�listado�anterior.�
�
�
1.4. Organización y acciones.
�
Una� vez� conocida� la� ocurrencia� de� un� terremoto� que� afecte� al� territorio� provincial,� el�
correspondiente�Centro�de�Coordinación�de�Emergencias�(CCE),�confirmará�este�hecho�y�
determinará� la� zona� afectada� con� los� datos� recabados� del� Instituto� Geográfico� Nacional�
(IGN)�y�de�las�autoridades�locales,�valorando�en�primera�instancia�los�daños�causados�por�
el�seísmo.��
�
El� CCE� Provincial� y� el� CCE� Autonómico� recabarán� la� información� sobre� el� alcance� o�
relevancia�del�sismo�a�través�de�los�siguientes�organismos�colaboradores:�
�
� El�teléfono�de�emergencias�1�1�2�Comunitat�Valenciana.�
� Los� municipios,� que� canalizarán� sus� demandas� llamando� al� teléfono� 1�1�2�
Comunitat�Valenciana.�
� Las� centrales� de� comunicación� de� los� cuerpos� de� seguridad,� intervención� y�
salvamento.�
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17270
� Empresas�gestoras�de�servicios�básicos�de�suministro�eléctrico�y�telefonía�
� Empresas�gestoras�de�redes�y�terminales�de�transporte��
� Servicios�de�intervención�desplegados�en�el�territorio,�especialmente:�
�
o Guardia� Civil� (La� Guardia� Civil� participará� en� el� seguimiento� de� forma�
puntual� y� a� petición� expresa� del� CCE� Provincial� o� de� la� Delegación� /�
Subdelegación�del�Gobierno).�
o Brigadas�de�Emergencia�de�la�Generalitat.�
o Policía�de�la�Generalitat�
o Agentes�medioambientales�y�Unidades�de�Vigilancia�forestal�
o Brigadas�de�la�Diputación�de�Valencia�
�
Si� se� confirma� la� irrelevancia� de� los� daños� causados,� pero� la� alarma� social� provocada� es�
importante,� el� CCE� provincial� procederá� a� dar� cuenta� inmediata� al� Director� del� Plan,� a�
través�del�CCE�autonómico.�
�
El�Director�del�Plan,�o�persona�en�quien�delegue,�a�la�vista�de�los�informes�de�la�situación,�
y�considerando�la�alarma�social�provocada,�la�demanda�de�información,�o�la�reiteración�de�
fenómenos�sísmicos�de�escasa�entidad�en�una�zona�del�territorio,�podrá�convocar,�total�o�
parcialmente,� al� Grupo� de� Seguimiento� del� Riesgo� del� Comité� Asesor� (punto� 3.2.2.�
DOCUMENTO� III),� sin� la� necesidad� de� activar� el� CECOPI� provincial� en� toda� su�
dimensión.� Este� grupo� asesor� mantendrá� en� todo� momento� informado� al� Director� de� las�
medidas� que� deban� adoptarse� o� de� las� informaciones� que� deban� emitirse,�
correspondiendo�a�éste�último�la�capacidad�de�decidir�sobre�la�aplicación�o�emisión�de�las�
mismas.�
�
Para� canalizar� la� información� a� los� medios� de� comunicación,� el� Director� del� Plan� podrá�
convocar,�total�o�parcialmente,�al�Gabinete�de�Información.�
�
� Ciudadanos Servicios Operativos
�
�
� CCE Provincial
�
�
� CCE Autonómico
�
� Director del Plan
�
� Convocará total o parcialmente a:
�
� Grupo de Seguimiento Gabinete de
del Riesgo Información
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17271
Si� la� zona� afectada� por� un� terremoto� corresponde� a� dos� provincias� de� la� Comunitat�
Valenciana,�los�CCE�de�las�provincias�afectadas�deberán�estar�en�permanente�contacto,�con�
el�consiguiente�intercambio�de�información�y�unificación,�por�parte�del�CCE�autonómico,�
de�las�actuaciones�a�desarrollar.�
�
Si� el� seísmo� afecta� a� varias� Comunidades� Autónomas,� el� CCE� Autonómico� � ejercerá� las�
funciones�de� enlace� con� los� Centros� de� Coordinación� de� las� restantes�regiones� sacudidas�
por�el�terremoto.�
�
�
1.5. Actuaciones a desarrollar
�
Actuaciones del CCE Autonómico:
�
La�función�principal�del�CCE�Autonómico�es�la�de�coordinar�toda�la�información�obtenida�
en�esta�fase.�De�forma�concreta�sus�funciones�consistirán�en:�
�
� Valoración�de�la�información�proporcionada�por�el�CNIS�del�IGN.�
� Obtención�de�información�sobre�los�posibles�daños�mediante�rondas�informativas�
con� municipios� y� servicios� operativos,� directamente� o� por� medio� de� los� CCEs�
Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
� Proporcionar� información� de� retorno� a� los� CCEs� Provinciales� de� Alicante� y�
Castellón�así�como�mantener�permanente�coordinación�con�éstos�en�las�labores�de�
seguimiento�de�la�situación�de�emergencia.�
� Proporcionar�información�de�retorno�al�CNSI�del�IGN�
� Seguimiento� y� análisis� de� la� evolución� y� efectos� del� sismo� a� través� de� la�
información� del� número,� naturaleza� y� localización� de� incidentes� gestionados�
tanto� por� el� 1�1�2� Comunitat� Valenciana� como� por� otros� servicios� operativos�
(municipios,�cuerpos�de�seguridad,�intervención�y�salvamento�desplegados�en�el�
territorio� así� como� empresas� de� gestión� de� servicios� básicos,� transporte� e�
infraestructuras).�
� Proporcionar�información�de�retorno�a�la�Delegación�del�Gobierno.�
�
�
Actuaciones de los CCE Provinciales:
�
Las�funciones�básicas�de�los�CCE�Provinciales�de�Castellón�y�Alicante�son:�
�
� Efectuar�rondas�informativas�periódicas�con�los�organismos,�servicios�operativos�
y� empresas� de� gestión� de� servicios� básicos� con� objeto� de� recabar� la� información�
necesaria�que�permita�establecer�cuál�es�la�situación�real�en�el�ámbito�territorial�de�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17272
su� competencia.� La� periodicidad� de� las� rondas� y� los� destinatarios� de� las� rondas�
serán�definidos�en�los�protocolos�internos�de�los�Centros.�
� Proporcionar� información� de� retorno� al� CCE� Autonómico� y� a� la� respectiva�
Subdelegación�del�Gobierno.�
� En�función�de�los�datos�obtenidos,�proponer�al�director�del�Plan,�a�través�del�CCE�
Autonómico,� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia� 1� en� municipios,�
comarcas�de�su�ámbito�territorial.��
�
Actuaciones�del�Centro�Nacional�de�Información�Sísmica�del�IGN�
�
� Comunicar�al�CCE�Autonómico�los�sismos�que�puedan�tener�efectos�o�sentirse�en�
el� territorio� de� la� Comunitat� Valenciana,� proporcionando� información� sobre� los�
parámetros�focales�del�terremoto�y,�en�particular:�
�
o Fecha�y�hora�en�la�que�se�produjo�el�sismo�
o Coordenadas�geográficas�del�epicentro�
o Magnitud�Richter�
o Profundidad�del�foco�
o Zona�Epicentral�
o Estimación�de�la�Intensidad�Macrosísmica�
o Croquis�de�la�zona�con�la�localización�del�epicentro�
o Falla� potencialmente� responsable� (en� caso� de� sismos� de� tamaño�
significativo�M>5.5)�
�
Actuaciones de otros organismos:
�
Además�de�los�agentes�principales�descritos�anteriormente,�hay�otros�organismos�que�por�
su�implantación�territorial�y�su�capacidad�de�movilidad�pueden�significar�un�importante�
apoyo�en�las�labores�a�desarrollar�en�esta�fase.�
�
Estos�organismos�son:�
�
� Brigadas�de�Emergencia�de�la�Generalitat.�
� Voluntariado�de�Protección�Civil.�
� Agentes�y�Unidades�de�Vigilancia�Medioambiental.�
� Policía�de�la�Generalitat.�
� Brigadas�de�la�Diputación�de�Valencia.�
� Guardia�Civil�y�Cuerpo�Nacional�de�Policía�
� Policías�Locales.�
� Servicios�de�Bomberos�
� Otros�organismos�y�empresas�que�por�razón�de�su�actividad�puedan�informar�a�
través�de�1�1�2�Comunitat�Valenciana.�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17273
�
10
Num. 6512 / 03.05.2011 17274
2. FASE DE EMERGENCIA.
�
Esta� fase� se� declarará� cuando� haya� ocurrido� un� terremoto� que� haya� producido� daños�
materiales�o�víctimas�y�se�prolongará�hasta� que�hayan� sido�puestas�en�práctica�todas�las�
medidas�necesarias�para�el�socorro�y�la�protección�de�personas�y�bienes.�
�
Se� considera� que� el� restablecimiento� de� servicios� básicos� en� las� zonas� afectadas,� entraría�
dentro� de� la� fase� de� normalización,� independientemente� de� la� rapidez� con� que� pueda�
efectuarse�dicha�reposición.�
�
La�fase�de�emergencia�se�estructura�en�tres�situaciones.�
�
� SITUACIÓN� 1:� Se� han� producido� fenómenos� sísmicos,� cuya� atención,� en� lo�
relativo�a�la�protección�de�personas�y�bienes,�puede�quedar�asegurada�mediante�
el�empleo�de�los�medios�y�recursos�disponibles�en�las�zonas�afectadas.�
� SITUACIÓN�2:�Se�han�producido�fenómenos�sísmicos�que�por�la�gravedad�de�los�
daños� ocasionados,� el� número� de� víctimas� o� la� extensión� de� las� áreas� afectadas,�
hacen�necesario,�para�el�socorro�y�protección�de�personas�y�bienes,�el�concurso�de�
medios,� recursos� o� servicios� ubicados� fuera� de� dichas� áreas.� Sismos� en� los� que�
para�su�resolución�sea�necesaria�la�constitución�del�CECOPI.�
� SITUACIÓN� 3:� Emergencias� que,� habiéndose� considerado� que� está� en� juego� el�
interés�nacional,�así�sean�declaradas�por�el�Ministro�del�Interior.�
�
�
2.1. Evaluación de daños y consecuencias.
�
Para� evaluar� las� consecuencias� del� terremoto� en� la/s� zona/s� afectada/s� se� activarán� de�
inmediato� Grupos� de� Reconocimiento� descritos� en� el� apartado� 3.4.� del� documento�
Estructura�y�Organización.�
�
Estos�Grupos�de�Reconocimientos�reportarán�la�información�sobre�el�alcance�de�los�daños�
al�Ayuntamiento�/�CECOPAL�quien�los�transmitirán�al�CCE�Provincial.�
�
Además�de�la�información�que�facilitarán�los�Grupos�de�Reconocimiento,�en�los�Centros�de�
Coordinación� de� Emergencias,� también� se� recibirá� información� complementaria� de� los�
Servicios�Operativos�desplegados�por�el�territorio,�las�compañías�operadoras�de�servicios�
básicos�así�como�la�de�otros�organismos�colaboradores�con�la�Protección�Civil.�
�
�
11
Num. 6512 / 03.05.2011 17275
Tras� la� primera� valoración� del� alcance� de� los� daños,� en� función� de� la� gravedad� de� los�
mismos� y� de� los� recursos� disponibles� o� necesarios,� el� Director� del� Plan� declarará� la�
SITUACIÓN�1�ó�2�o�propondrá�la�declaración�de�interés�nacional�al�Ministro�del�Interior.�
�
� Grupos de
� Reconocimiento
�
� Ciudadanos Servicios
Ayuntamiento /
Servicios Básicos
CECOPAL
� Operativos
�
� CCE Provincial
�
�
� CCE Autonómico
�
� Director del Plan
�
� Valora la gravedad y decide declarar
Valora la gravedad y propone declarar
�
� Emergencia
Emergencia Emergencia
� Situación 1 Situación 2
Situación 3
Interés nacional
�
�
La�declaración�de�la�situación�de�emergencia�se�efectuará�para�cada�una�de�las�Zonas�de�
Actuación�que�el�Director�del�Plan�estime�(ver�apartado�3.6.1.�del�documento�Estructura�y�
Organización).�
�
Al�igual�que�en�la�notificación�de�la�fase�de�intensificación�del�seguimiento�y�la�información�–�
emergencia� de� situación� 0,� una� vez� declarada� la� situación� de� emergencia,� el� CCE�
Autonómico,� procederá� a� informar� de� la� misma� a� todos� los� municipios� afectados� por� el�
ámbito� territorial� de� la� declaración� (zona� de� actuación),� a� los� CCEs� Provinciales� y� a� los�
Organismos� y� Servicios� involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� Especial� que� tengan�
carácter� autonómico.� Los� CCEs� Provinciales� serán� los� encargados� de� alertar� a� los�
Organismos�y�Servicios�involucrados�en�la�operativa�del�Plan�Especial�de�cada�provincia.�
Los� organismos� a� los� que� se� notificará� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia�
variarán�en�función�de�la�situación�declarada.�
�
12
Num. 6512 / 03.05.2011 17276
�
13
Num. 6512 / 03.05.2011 17277
Los� organismos� involucrados� en� la� operatividad� del� Plan� Especial� a� alertar� por� el� 1�1�2�
Comunitat� Valenciana� cuando� se� declare� la� situación� de� emergencia� 1� ó� 2� serán� los�
siguientes:�
�
� Policía�de�la�Generalitat.�
� Servicio�Municipal�de�Bomberos�
� Consorcio�Provincial�de�Bomberos�
� CICU�de�la�provincia�
� Policías�Locales�de�ayuntamientos�de�la�zona�donde�se�haya�detectado�y/o�sentido�
el�sismo.�
� Otros�avisos�previstos�en�el�Protocolo�de�avisos�del�1�1�2�Comunitat�Valenciana�
�
Los�CCEs�Provinciales�alertarán�a�los�organismos�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�
Especial�que�establezcan�en�sus�protocolos�de�avisos.�
�
Los�organismos,�servicios�y�empresas,�involucrados�en�la�operatividad�del�Plan�Especial�a�
alertar�por�la�Delegación�/�Subdelegaciones�del�Gobierno�son�los�siguientes:�
�
� Confederaciones�Hidrográficas�afectadas.�
� Guardia�Civil.�
� Cuerpo�Nacional�de�Policía.�
� Centro�de�Gestión�de�Tráfico.�
� Demarcación�de�Carreteras�del�Ministerio�de�Fomento.�
� AEMET�
� Unidad� Militar� de� Emergencias� (a� efectos� exclusivamente� informativos� o� en� su�
caso,�cuando�se�solicite�o�se�prevea�la�solicitud�de�intervención�de�la�UME�según�
el�procedimiento�vigente).�
� Centros�de�Coordinación�de�Salvamento�Marítimo.�
� Otros�avisos�previstos�en�el�Protocolo�de�avisos�de�la�Delegación�/�Subdelegación�
del�Gobierno.�
�
Además� de� estos� avisos,� el� Centro� de� Coordinación� de� Emergencias� Autonómico�
trasladará�la�información�del�sismo�al�Gabinete�de�Prensa�de�la�Conselleria�competente�en�
materia� de� protección� civil� y� Gestión� de� Emergencias.� Este� Gabinete� informará� a� los�
medios�de�comunicación�social.�
�
14
Num. 6512 / 03.05.2011 17278
Esquema de avisos:
�
�
CNIS del IGN
�
�
� CCE Autonómico
�
�
�
Municipios CCE Provincial Delegación / Gabinete
� Subdelegación de Prensa
� del Gobierno
� Avisos previstos en � Responsables
� el Protocolo de Autonómicos de los
� Policía de la avisos Planes Sectoriales.
� Generalitat. � Empresas de gestión y � Confederaciones � Medios de
� Servicios Municipales distribución de Hidrográficas afectadas comunicación
� de Bomberos servicios básicos. � Guardia Civil social
� Empresas de gestión � Cuerpo Nacional de
� � Consorcios
Provinciales de de terminales y redes Policía
� Centro de Gestión de
� Bomberos
� Centros de
de transporte
� Cruz Roja Española en Tráfico
� Demarcación de
� Información y
Coordinación de
la Comunitat
Valenciana Carreteras del
Ministerio de Fomento
� Urgencias Sanitarias
� Policías Locales
� Otros organismos
colaboradores con � Centros de
� � Otros avisos Protección Civil.
� Otros avisos previstos
Coordinación de
Salvamento Marítimo.
previstos en el
� Protocolo de avisos. en el Protocolo de � Unidad Militar de
Emergencias
avisos interno.
� � Otros avisos previstos
en el protocolo de
� avisos interno.
�
2.2. Situación 1.
�
En�esta�situación�se�han�producido�fenómenos�sísmicos,�cuya�atención,�en�lo�relativo�a�la�
protección� de� personas� y� bienes,� puede� quedar� asegurada� mediante� el� empleo� de� los�
medios� y� recursos� disponibles� en� las� zonas� afectadas.� Puede� haber� cuantiosos� daños�
materiales�concentrados�y�ninguna�víctima�o�un�número�de�víctimas�reducido.�
�
Se�movilizarán�los�recursos�ordinarios�de�primera�intervención�ajenos�a�la�zona,�desde�el�
Centro�Provincial�de�Coordinación�de�Emergencias�y�el�Centro�Autonómico.�
�
Para� hacer� frente� a� esta� situación� será� necesaria� una� respuesta� eficaz� a� nivel� local.� Se�
activará� el� Plan� de� Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� sísmico� y/o� el� Plan� Territorial�
Municipal,�con�la�constitución�del�CECOPAL.�
�
Al�igual�que�se�ha�comentado�para�la�Situación�0,�el�Director�del�Plan�podrá�convocar�total�
o� parcialmente� al� Grupo� de� Seguimiento� del� Riesgo� del� Comité� Asesor� (sin� activar� el�
CECOPI)�y�al�Gabinete�de�Información.�
�
�
15
Num. 6512 / 03.05.2011 17279
La� movilización� de� recursos� puntuales� de� las� diferentes� Unidades� Básicas� y/o� planes�
sectoriales,� se� efectuará� desde� el� CCE� provincial,� sin� necesidad� en� principio,� de�
constitución�de�los�Centros�de�Coordinación�Sectoriales�correspondientes.�
�
En� el� terreno,� y� a� criterio� de� Director� del� PMA� /� CECOPAL� se� organizarán� las� Zonas,�
Sectores�y�Áreas�que�fueran�necesarias,�según�lo�descrito�en�el�apartado�3.5�del�documento�
Estructura�y�Organización.�
�
�
2.2.1. Actuaciones del CCE Autonómico y de los CCEs Provinciales:
�
� Notificar�la�emergencia�Situación�1.�
� Recibir�toda�la�información�sobre�la�emergencia�
� Movilizar� recursos� propios� y/o� solicitar� la� movilización� de� recursos� de� otras�
administraciones�para�el�apoyo�a�los�municipios�afectados�en�la�resolución�de�las�
incidencias�producidas.�
� Mantener� una� permanente� coordinación� e� información� de� retorno� entre� el� CCE�
Autonómico�y�los�CCEs�Provinciales�de�Alicante�y�Castellón.�
� Informar�a�la�Delegación�y�Subdelegaciones�del�Gobierno.��
� Realizar�informes�sobre�la�situación�de�emergencia.��
�
�
2.2.2. Actuaciones de los Municipios
�
Los� Municipios� afectados� por� la� declaración� de� la� situación� de� emergencia� 1� deberán� de�
activar� su� Plan� de� Actuación� Municipal� frente� al� riesgo� símico� (o� en� su� defecto� el� Plan�
Territorial�Municipal�frente�a�Emergencias)�y�constituir�el�CECOPAL�según�lo�indicado�en�
el�mismo.�
�
En�esta�situación�de�emergencia,�los�Ayuntamientos�desarrollarán�las�siguientes�misiones:�
�
� En� un� primer� momento,� establecer� en� coordinación� con� el� Director� del� Plan,� a�
través� del� CCE� Autonómico� los� Grupos� de� Reconocimiento,� aportando� los�
recursos�propios�del�Ayuntamiento�al�dispositivo�que�se�establezca��
� Transmitir�la�información�sobre�el�alcance�de�los�daños�del�sismo�al�CCE.�
� Coordinar� la� actuación� de� los� recursos� y� servicios� movilizados� desde� el� CCE�
Provincial�para�hacer�frente�a�la�emergencia�en�su�término�municipal.�
� Proponer�al�Director�del�Plan�la�conveniencia�de�la�constitución�de�un�Puesto�de�
Mando�Avanzado�y/o�un�Centro�de�Recepción�de�Medios.�
� Atención�y�Albergue�de�las�personas�evacuadas.�
� Apoyo�logístico�a�los�recursos�de�intervención�movilizados�para�hacer�frente�a�la�
situación�de�emergencia.�
�
16
Num. 6512 / 03.05.2011 17280
�
Los�Ayuntamientos�deberán�canalizar�sus�informaciones�y�solicitudes�de�recursos�a�través�
del�teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana�o�Red�de�Radio�COMDES.��
�
Integración de los recursos municipales en la estructura del Plan Especial:
�
Los� recursos� municipales� y� los� recursos� externos� movilizados� como� apoyo� a� los�
municipios� trabajarán� coordinadamente� siguiendo� la� estructura� de� Unidades� Básicas� de�
Intervención�descrita�en�el�apartado�3.5�y�3.6�del�documento�Estructura�y�Organización.�
�
Los�recursos�municipales�se�integrarán�en�esta�estructura�de�UBIs�según�lo�indicado�en�el�
PAM�o�el�PTM.�En�aquellos�casos�en�los�que�el�municipio�no�disponga�de�estos�planes�se�
seguirán�los�siguientes�criterios:�
�
� La�Policía�Local�se�integrará�en�la�U.B.�de�Seguridad.�
� El�personal�con�funciones�de�abastecimiento,�reparaciones�y�obras,�se�integrará�en�
la�U.B.�de�Apoyo�Logístico.�
� El� personal� voluntario� se� integrará� en� la� Unidad� Básica� que� designe� el� Director�
del� Plan� de� Actuación� Municipal,� fundamentalmente� en� el� de� Apoyo� Logístico�
para�colaborar�en�labores�de�avituallamiento�y�en�el�de�Albergue�y�Asistencia�en�
los�Centros�de�Recepción�de�Evacuados.�
� El� personal� de� los� Servicios� Sociales� se� integrará� en� la� U.B.� de� Albergue� y�
Asistencia.�
� La� brigada� de� obras� y� el� personal� que� pueda� desarrollar� funciones� similares� se�
integrarán�en�la�Unidad�Básica�de�Apoyo�Logístico.�
� El�Personal�técnico�se�integrará�en�la�Unidad�Básica�de�Evaluación�de�Daños.�
�
�
2.3. Situación 2.
�
En�esta�situación�se�han�producido�fenómenos�sísmicos�que�por�la�gravedad�de�los�daños�
ocasionados,�el�número�de�víctimas,�o�la�extensión�de�las�áreas�afectadas,�hacen�necesario�
para� el� socorro� y� protección� de� personas� y� bienes,� el� concurso� de� medios,� recursos,� o�
servicios�ubicados�fuera�de�dichas�áreas.�
�
Esta�situación�será�declarada�por�el�Director�del�Plan�y�comportará�la�activación�completa�
del�Plan�con�la�constitución�del�CECOPI�en�la�provincia�afectada,�el�Comité�de�Dirección,�
los�grupos�que�componen�el�Comité�Asesor�y�el�Gabinete�de�Información.�
�
Asimismo,�se�activarán�los�Planes�Sectoriales�necesarios�del�Plan�Territorial�de�Emergencia�
de�la�Comunitat.�
�
�
17
Num. 6512 / 03.05.2011 17281
Esta� situación� podrá� comportar,� además,� la� información� al� SACOP� de� la� D.G.� de�
Protección�Civil,�para�coordinar�la�ayuda�de�fuera�de�la�Comunitat�Valenciana,�y�si�fuese�
necesario� la� constitución� del� Comité� Estatal� de� Coordinación� (CECO)� y� otros� órganos�
previstos�en�el�Plan�Estatal.�
�
Tal� como� se� establece� en� el� apartado� 3.6� del� documento� Estructura� y� Organización,� el�
Director� del� Plan� definirá� las� Zonas� de� Actuación� y� la� constitución� y� ubicación� de� los�
PMAs�y�CRMs�
�
�
2.3.1. Actuaciones del CCE Autonómico y de los CCEs Provinciales:
�
Hasta� la� constitución� del� CECOPI,� los� CCEs� continuarán� desarrollando� sus� misiones�
según�lo�indicado�para�la�situación�de�emergencia�1.�
�
�
Constitución del CECOPI
�
El�Director�del�Plan�será�el�encargado�de�valorar�la�necesidad�de�constituir�el�CECOPI� y�
decidir�la�ubicación�de�éste,�que�podrá�ser,�en�el�CCE�de�la�Provincia�afectada�o�en�el�CCE�
Autonómico.�
�
El� CCE� Autonómico� será� el� encargado� de� efectuar� la� convocatoria� a� los� miembros� del�
CECOPI� a� través� del� procedimiento� establecido� al� efecto.� La� Delegación� /� Subdelegación�
del� Gobierno,� serán� las� encargadas� de� convocar� a� los� organismos� de� la� Administración�
General�del�Estado�integrantes�del�CECOPI.�
�
Una� vez� constituido� el� CECOPI,� será� éste� el� que� asuma� la� gestión� de� la� emergencia,�
desarrollando� los� diferentes� órganos� que� lo� integran� las� funciones� asignadas� a� éstos�
indicadas�en�el�apartado�3.2.2.�del�documento�Estructura�y�Organización�de�este�Plan.�A�
partir�de�este�momento�los�CCEs�actuarán�como�órgano�de�apoyo�del�CECOPI�siguiendo�
las�prioridades,�órdenes�y�consignas�indicadas�por�éste.�
�
Los� CCEs� establecerán� procedimientos� de� actuación� específicos� para� definir� las�
actuaciones� a� desarrollar� por� éstos� en� caso� de� constitución� del� CECOPI.� Dichos�
procedimientos� establecerán� las� pautas� de� coordinación� en� los� flujos� de� información�
entrante�y�saliente�sobre�la�emergencia�y�en�particular,�sobre:�
�
� Demandas�de�servicios�por�parte�de�los�Ayuntamientos�
� Demandas� de� servicios� por� parte� de� los� ciudadanos� (llamadas� efectuadas� al�
teléfono�1�1�2�Comunitat�Valenciana)�
� Caída�y�reposición�de�Servicios�Básicos�
�
18
Num. 6512 / 03.05.2011 17282
�
� Plan�Sectorial�de�Carreteras:��
o Gestión�de�la�información�sobre�la�incidencia�de�la�situación�de�emergencia�
sobre�los�viales�(de�todas�las�titularidades).�
o Cortes�de�carreteras.�
o Establecimiento�de�rutas�alternativas.�
o Información�a�la�población�sobre�esta�materia.�
o Coordinación�de�las�prioridades�en�la�limpieza�y�adecuación�de�los�viales.�
�
� Plan�Sectorial�de�Transporte:�gestión�de�las�demandas�de�vehículos�de�transporte�
para:�
o La� adopción� de� medidas� de� protección� a� la� población� (alejamiento� y�
evacuación).�
o El�Apoyo�Logístico.�
o El�seguimiento�e�información�de�la�situación�de�los�transportes�colectivos.�
�
� Plan�Sectorial�de�Albergue�y�Asistencia:�
o Albergue� y� Asistencia� de� las� personas� evacuadas� por� la� situación� de�
emergencia.�
�
� Plan�Sectorial�de�Abastecimiento:�
o Suministro�de�Agua,�víveres�y�artículos�de�primera�necesidad.�
o Suministro�de�maquinaria�y�vehículos�para�las�labores�de�rehabilitación.�
�
� Plan�Sectorial�de�Seguridad.�
o Control�de�accesos,�mantenimiento�del�orden�y�Seguridad�Ciudadana�
o Prevención�de�robos�y�saqueos�
o Cuantos�aspectos�de�la�emergencia�afecten�a�la�seguridad�de�las�personas�y�a�
la�protección�de�los�bienes.�
�
� Plan�Sectorial�Sanitario.�
o Asistencia�sanitaria,�transporte,�farmacia,�problemas�epidemiológicos�
o Control�Sanitario�de�Aguas�y�Alimentos�
o Hospitales�de�campaña�
o Cuantos�aspectos�de�la�emergencia�afecten�a�la�Sanidad�y�Salud�Pública�de�la�
Ciudadanía.�
�
En� el� momento� en� que� se� active� alguno� de� los� Planes� Sectoriales� antes� descritos,� el� CCE�
Provincial� se� apoyará� en� el� Centro� de� Coordinación� del� Plan� Sectorial� activado� en� la�
gestión�de�las�demandas�de�recursos�adscritos�al�mismo�y�en�la�gestión�de�la�información�
sobre�el�área�de�actividad�coordinada�por�éstos.�
�
�
20
Num. 6512 / 03.05.2011 17284
�
21
Num. 6512 / 03.05.2011 17285
�
22
Num. 6512 / 03.05.2011 17286
�
23
Num. 6512 / 03.05.2011 17287
Durante� esta� fase,� los� servicios� técnicos� municipales,� con� el� apoyo� de� los� técnicos� y�
arquitectos� movilizados� al� efecto� por� la� Dirección� General� competente� en� materia� de�
Vivienda,�procederán�a�inspeccionar�las�viviendas�que�hayan�sufrido�daños�por�el�seísmo�
con�el�fin�de�decidir�su�habitabilidad.�
�
Asimismo,�los�responsables�de�las�infraestructuras�afectadas�deberán�realizar�las�tareas�de�
inspección,�limpieza�y�acondicionamiento�de�éstas.�
�
Para� coordinar� las� tareas� de� limpieza� y� acondicionamiento� de� las� carreteras� podrá�
constituirse� el� Centro� de� Coordinación� de� Carreteras� previsto� en� el� Plan� Sectorial� de�
Carreteras.��
�
El� Plan� sigue� activado,� si� bien,� en� la� medida� que� las� tareas� se� hacen� más� rutinarias,� la�
gestión�va�paulatinamente�pasando�a�manos�del�organismo�que�tiene�las�competencias�de�
gestión�habitual.�
�
�
3.3. Reposición de los Servicios Básicos Esenciales.
�
Como�se�indica�en�el�Plan�Territorial�de�Emergencia,�se�entenderá�por�servicios�básicos�o�
esenciales� aquellos� cuya� carencia� afecta� notablemente� a� la� calidad� de� vida� de� los�
ciudadanos� y� a� la� reanudación� de� los� servicios� y� actividades� económicas,� pudiendo�
provocar,�en�ocasiones,�problemas�de�seguridad.�
�
Principalmente�se�incluyen�en�este�tipo�de�servicios�los�siguientes:�
�
� Suministro�de�agua�potable�y�servicio�de�saneamiento�
� Suministro�eléctrico�
� Servicio� telefónico� y� sistemas� de� transmisión� de� la� información� (medios� de�
comunicación)�
� Suministro�de�gas�
�
En� situaciones� de� emergencia� por� sismos� se� plantean� problemas� en� el� restablecimiento� y�
normalización� de� los� servicios� básicos� en� los� municipios� afectados,� agravados� por� el�
progresivo� agotamiento� o� inutilización� de� los� recursos� municipales� y� la� frecuente�
inexistencia� en� el� término� municipal� de� medios� y� maquinaria� especial� para� estas�
funciones.�
�
Por� tanto,� corresponderá� al� CCE� coordinar� las� labores� y� actuaciones� tendentes� a� la�
reposición�de�los�servicios�que�son�básicos�o�esenciales�para�la�población.�
�
�
24
Num. 6512 / 03.05.2011 17288
Actuaciones:
� Los�CCES�establecerán�los�contactos�pertinentes�con�las�personas�encargadas,�en�
cada�uno�de�los�servicios,�de�efectuar�las�labores�de�reanudación�del�suministro.�
� De� acuerdo� con� las� disponibilidades� operativas� y� técnicas� de� las� respectivas�
compañías� suministradoras,� se� establecerán� las� prioridades� en� la� cadencia� de�
reanudación�de�los�suministros.�
� Se� mantendrá� informados�a� los�municipios,� a� través�de� su� Alcalde� o� persona� en�
quien� delegue,� de� las� actuaciones� que� desarrollen� las� distintas� compañías�
suministradoras,� con� el� fin� de� proporcionar� la� máxima� información� posible� a� la�
población� afectada� por� la� emergencia.� Al� mismo� tiempo� se� solicitará� de� los�
municipios�afectados�la�información�del�estado�de�los�suministros�de�los�diversos�
servicios�con�el�propósito�de�servir�de�información�de�retorno�a�los�responsables�
de�la�reanudación�de�los�mismos.�
� El�CCE�provincial�recogerá�y�transmitirá�a�la�Dirección�del�Plan�las�peticiones�de�
recursos� humanos� y� materiales� de� los� servicios� operativos� dependientes� de� las�
diversas� administraciones� (especialmente� del� Plan� de� Abastecimiento,� en� su�
vertiente� de� maquinaria� y� rehabilitación� y� del� Plan� de� Transporte)� que� puedan�
necesitar�las�compañías�suministradoras.�
� En� caso� necesario� se� coordinarán� y� arbitrarán� las� soluciones� para� proveer� de�
servicios� alternativos,� con� los� medios� del� Plan� Sectorial� de� Abastecimiento� y� de�
otros�que�sean�necesarios.�
�
Servicios alternativos:
�
Se�enumeran�en�este�apartado�las�soluciones�alternativas�provisionales�que�se�proponen�a�
la�carencia�de�los�servicios�básicos�afectados.�
�
1. Suministro de agua potable:
�
El�suministro�alternativo�de�agua�potable�se�realizará�según�lo�previsto�en�el�Plan�Sectorial�
de� Abastecimiento� en� su� vertiente� de� avituallamiento,� mediante� el� reparto� de� agua�
embotellada�o�cubas�de�agua.�
�
2. Suministro eléctrico:
�
El� suministro� eléctrico� alternativo� se� realizará� mediante� grupos� electrógenos� que� serán�
movilizados� según� lo� previsto� en� el� Plan� Sectorial� de� Abastecimiento� en� su� vertiente� de�
maquinaria� y� rehabilitación.� Se� prestará� atención� preferente� a� la� dotación� de� suministro�
alternativo�a�los�hospitales,�centros�asistenciales�y�lugares�de�acogida�(albergues).�
�
25
Num. 6512 / 03.05.2011 17289
�
26
Num. 6512 / 03.05.2011 17290
4. MEDIDAS DE PROTECCIÓN.
�
Se�consideran�medidas�de�protección�los�procedimientos,�actuaciones�y�medios�previstos�
en�el�presente�Plan,�con�el�fin�de�minimizar�y�atenuar�las�consecuencias�de�los�terremotos�a�
la�población,�y�al�personal�interviniente�en�el�terreno�tras�el�mismo.�
�
�
4.1. Medidas de protección para la población.
�
Las�medidas�de�protección�para� la�población�se�concretan�en�la�preparación� previa�de�la�
misma� mediante� información� sobre� medidas� de� autoprotección� a� adoptar� frente� a� un�
sismo,�que�puede�producirse�de�manera�inesperada.�
�
La� práctica� totalidad� de� las� acciones� posteriores� a� un� sismo� tienen� carácter� inmediato� y�
sólo�pueden�ser�llevadas�a�cabo�en�un�primer�momento�con�los�recursos�locales,�es�decir,�
ubicados�en�el�municipio,�apoyados�por�un�primer�nivel�de�recursos�externos.�
�
El� Plan� de� Actuación� Municipal� ante� el� riesgo� sísmico� deberá,� por� tanto,� contener� un�
apartado�que�prevea�las�medidas�a�adoptar�en�tales�supuestos.�
�
La�coordinación�de�las�actuaciones�corresponderá�al�CECOPAL,�colaborando�en�la�misma�
las� Fuerzas� del� Orden� Público� en� el� municipio� (Policía� Local,� Guardia� Civil� o� Policía�
Nacional).�
�
Las�medidas�de�protección�a�la�población�a�aplicar�frente�a�terremotos�y�sus�consecuencias,��
comprenden:�
�
� Medidas�de�autoprotección�personal:�son�aquellas�medidas�sencillas�que�pueden�
ser� llevadas� a� cabo� por� la� propia� población.� Se� adjuntan� en� Anexo� II� y� deberán�
divulgarse� durante� la� fase� de� implantación� del� presente� Plan� y� de� los� Planes� de�
Actuación�Municipales�ante�el�riesgo�sísmico.�
�
� Alejamiento:�consiste�en�el�traslado�de�la�población�desde�posiciones�expuestas�a�
lugares�seguros,�generalmente�poco�distantes,�utilizando�sus�propios�medios.�
�
� Evacuación:�consiste�en�el�traslado�de�la�población�que�se�encuentra�en�la�zona�de�
mayor�riesgo�hacia�zonas�alejadas�de�la�misma.�Se�trata�de�una�medida�definitiva,�
que� se� justifica� únicamente� si� el� peligro� al� que� está� expuesta� la� población� es�
grande.�
�
�
27
Num. 6512 / 03.05.2011 17291
En�caso�de�terremoto�esta�medida�se�aplicará�si�los�riesgos�derivados�del�seísmo�
(incendios,� edificios� en� ruinas,� etc.)� pueden� amenazar� la� seguridad� de� la�
población.�
�
Ante� una� situación� de� peligro� inminente,� la� orden� para� que� se� efectúe� una�
evacuación� podrá� ser� dada� por� el� alcalde� del� municipio� o� por� el� director� del�
presente�Plan.�
�
Si� no� existe� un� peligro� inminente,� el� alcalde� del� municipio� propondrá� la�
evacuación� al� CCE� provincial.� En� dicho� caso,� la� decisión� de� dar� la� orden� de�
evacuación� corresponde� al� director� del� presente� Plan.� En� todos� los� casos,� el�
alcalde�coordinará�y�dirigirá�la�evacuación�en�su�municipio.�
�
� Sistemas� de� avisos� a� la� población:� tienen� por� finalidad� alertar� a� la� población� e�
informarla�sobre�la�actuación�más�conveniente�en�cada�caso�y�sobre�la�aplicación�
de� las� medidas� de� protección� antes� enunciadas:� autoprotección,� alejamiento� y�
evacuación.�
�
En�un�primer�nivel,�los�avisos�a�la�población�se�efectuarán�mediante�los�sistemas�
de� megafonía,� con� los� que� se� podrá� informar� a� la� población� de� las� medidas� de�
protección�de�aplicación�inminente.�
�
Dichos� sistemas� de� megafonía� deberán� estar� previstos� en� el� Plan� Territorial�
Municipal�y/o�Plan�de�Actuación�Municipal,�y�se�dotará�de�ellos�a�las�Fuerzas�del�
Orden�en�el�municipio.�
�
En� un� segundo� nivel,� los� avisos� a� la� población� se� efectuarán� a� través� de� los�
medios� de� comunicación� social� (radio� y� televisión),� concretamente� Canal� 9� –
Radio,� RNE�1,� TVE�1,� CANAL�9� TV,� siendo� facilitados� los� mensajes� a� difundir�
por�el�Gabinete�de�Información�del�CECOPI.�
�
Se�informará�de�dichas�emisoras�y�sus�frecuencias�a�la�población,�a�través�de�las�
campañas�de�divulgación�previstas�en�la�implantación.�
�
�
4.2. Medidas de protección a las Unidades Básicas de Intervención.
�
Dichas�medidas�serán�facilitadas�por�el�CCE�y�los�diferentes�organismos�implicados,�a�los�
responsables�de�las�Unidades�Básicas�de�Intervención.�
�
Durante�la�fase�de�implantación�deberá�dotarse�a�las�Unidades�Básicas�de�Intervención�de�
los�medios�de�protección�adecuados.�
�
28
Num. 6512 / 03.05.2011 17292
5. PLAN DE COMUNICACIONES.
�
�
� Las� comunicaciones� constituyen� una� herramienta� básica� en� la� prevención� y� gestión�
de� emergencias.� La� disponibilidad� de� medios� técnicos� e� infraestructura� de�
comunicaciones,�así�como�la�adecuada�dotación�a�todos�los�recursos�humanos�y�materiales�
permiten�la�coordinación�necesaria�para�la�gestión�de�dichas�emergencias.�
�
Los�objetivos�del�presente�plan�de�comunicaciones�son�los�siguientes:�
� Enumerar� los� medios� y� sistemas� de� comunicación� de� uso� común� en� situaciones� de�
emergencia.�
� Definir� los� sistemas� de� comunicación� a� emplear� para� la� coordinación� de� los�
diferentes� operativos� en� situaciones� de� emergencia� y� establecer� sus� directrices�
básicas�de�uso.�
�
�
5.1. Medios y sistemas de comunicación.
�
Los�diferentes�medios�y�sistemas�de�comunicación�de�uso�común�en�emergencias�son�los�
siguientes:�
�
� Red�de�Telefonía�Fija:�Soporta�los�servicios�de�teléfono�y�fax.�
� Red�de�Telefonía�Móvil:�Soporta�los�servicios�de�telefonía,�fax�y�SMS.�
� Servicio�de�correo�electrónico.�
� Servicios� de� comunicación� vía� satélite:� Permiten� establecer� comunicaciones� de�
voz�y�datos�de�forma�complementaria�o�alternativa�a�las�comunicaciones�por�vía�
terrestre.�
� Sistema� Integral� de� Gestión� de� Emergencias� y� Comunicaciones:� Para� dar�
cumplimiento� a� lo� establecido� en� la� ley� 13/2010,� de� 23� de� noviembre,� de� la�
Generalitat,� de� Protección� Civil� y� Gestión� de� Emergencias,� �1�1�2� Comunitat�
Valenciana�� dispone� de� un� Sistema� Integral� de� Gestión� de� Emergencias� y�
Comunicaciones� utilizado� para� dar� soporte� tecnológico� a� su� actividad,� en�
funcionamiento� desde� el� 21� de� junio� del� año�1.999.� La� actual� plataforma� se�basa�
en� la� aplicación� de� integración� de� comunicaciones� y� despacho� de� incidentes�
CoordCom�G5�de�la�compañía�Ericsson�AB.�
� Redes� de� Radiocomunicaciones.� Constituyen� la� herramienta� � esencial� de�
operación� y� de� coordinación� en� emergencias.� La� Comunitat� Valenciana� dispone�
de�la�Red�COMDES,�red�de�comunicaciones�móviles�de�emergencia�y�seguridad,�
basada� en� TETRA,� estándar� europeo,� aprobado� por� ETSI.� Esta� red� presenta� dos�
ventajas� estratégicas:� Su� elevada� interoperabilidad� entre� diferentes� servicios�
�
29
Num. 6512 / 03.05.2011 17293
operativos� y� su� alto� nivel� de� integración� con�� “1�1�2� Comunitat� Valenciana”,� de�
manera� que� ambos� sistemas� interoperan� tanto� en� comunicaciones� vocales� como�
en�uso�de�aplicaciones.�En�otras�palabras,�desde�cada�terminal�CoordCom�G5�es�
posible�la�utilización�de�la�red�COMDES.�
�
�
5.2. COORDINACIÓN ENTRE SERVICIOS OPERATIVOS.
�
5.2.1. Fase de Intensificación del Seguimiento y la Información
(Situación 0).
�
� Las� redes� de� telefonía� a� través� de� sus� servicios� de� voz,� SMS� y� fax,� y� el� correo�
electrónico,�representan�los�medios�habituales�para�la�ejecución�de�la�cadena�de�avisos.�En�
el� caso� particular� del� CCE� Autonómico� o� los� CCEs� Provinciales,� éstos� podrán� hacer� uso�
del� sistema� CoordCom� G5� o� de� la� red� COMDES� para� seguir� la� cadena� de� avisos� e�
información,�según�lo�previsto�para�la�situación�0,�en�el�apartado�2.�del�documento�III�del�
presente�plan.�
�
En�este�último�caso,�los�grupos�de�comunicación�COMDES�previstos�a�tal�efecto�son�
denominados� Grupos� de� Coordinación� entre� centrales.� Existen� cuatro� Grupos� de�
Coordinación,� uno� de� los� cuales� es� de� ámbito� autonómico� y� los� otros� tres� de� ámbito�
provincial:�
��
Coord - AUT
Coord - CST
Coord - VLC
Coord - ALC
�
5.2.2. Fase de emergencia (Situaciones 1 y 2).
�
En�cuanto�a�la�declaración�de�la�situación�de�emergencia,�para�la�cadena�de�avisos�
se�aplicará�lo�indicado�en�el�punto�anterior,�y�según�lo�previsto�para��las�situaciones�1�y�2,�
del�apartado�2.�del�documento�III�del�presente�plan.�
�
� Durante�la�fase�de�emergencia,�el�sistema�CoordCom�G5�junto�con�la�red�COMDES�
constituyen� las� herramientas� esenciales� para� la� coordinación� de� los� diferentes� servicios�
operativos�encargados�de�la�gestión�de�la�emergencia.��
�
Análogamente�a� lo�indicado� anteriormente� para� la� situación� 0,� también� en�fase�de�
emergencia� resulta� útil� la� coordinación� entre� centrales� de� los� diferentes� Servicios� de�
Intervención.�A�tal�efecto�se�emplearán�CoordCom�G5�y�los�Grupos�de�Coordinación�entre�
centrales�mencionados�anteriormente.�
�
30
Num. 6512 / 03.05.2011 17294
�
�
� Grupos�COMDES�
� Coord���AUT�
� Coord���Cst� Coord����Vlc� Coord����Alc�
� +�
� CoordCom�G5�
�
�
Para� la� gestión� de� la� emergencia� desde� el� PMA� y� su� comunicación� con� el� CCE� se�
establecerá� un� Grupo� PMA� COMDES� que� servirá� de� enlace� durante� el� incidente.� Los�
grupos�disponibles�son:�
�
PMA�1�C� PMA�1�V� PMA�1�A�
PMA�2�C� PMA�2�V� PMA�2�A�
�
Existen�dos�grupos�PMA�por�provincia�(Castellón,�Valencia,�Alicante).��
�
Coordinación PMA - CCE
�
�
�
�
� CCE� PMA
�
�
�
Grupos�COMDES:�
�
PMA�1�C� PMA�1�V� PMA�1�A�
�
PMA�2�C� PMA�2�V� PMA�2�A�
�
�
�
�
Nota:� Los� procedimientos� operativos� de� este� Plan,� se� establecerán� detalladamente� en� la�
“Directriz�de�Comunicaciones”�correspondiente.��
�
�
31
Num. 6512 / 03.05.2011 17295
�
32
Num. 6512 / 03.05.2011 17296
Documento V
Implantación y Mantenimiento
�
�
SUMARIO
�
1.� ENTRADA�EN�VIGOR�DEL�PLAN.�
�
2.� DEFINICIÓN�DE�LAS�FASES.�
�
3.� IMPLANTACIÓN�DE�LA�OPERATIVIDAD�DEL�PLAN.�
3.1.� Difusión�del�Plan.�
3.2.� Verificación�de�la�infraestructura�del�Plan.�
3.3.� Formación�del�personal�de�los�organismos�implicados.�
3.4.� Información�y�divulgación�a�los�ayuntamientos.�
3.5.� Proceso�de�implantación�del�Plan.�
�
4.� MANTENIMIENTO�DE�LA�OPERATIVIDAD�DEL�PLAN.�
4.1.� Comprobaciones�periódicas.�
4.2.� Formación�permanente.�
4.3�� Realización�Simulacros.�
4.4.� Actualización�Revisión�del�Plan.�
4.5�� Proceso�de�mantenimiento�del�Plan.�
�
5.� INFORMACIÓN�A�LA�POBLACIÓN.�
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17297
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17298
Se� entiende� por� mantenimiento� de� la� operatividad� del� Plan� al� conjunto� de� acciones�
encaminadas� a� garantizar� que� los� procedimientos� de� actuación� previstos� en� el� mismo�
permanecen�vigentes�con�el�paso�del�tiempo,�de�modo�que�se�garantiza�su�actualización�y�
adecuación� a� modificaciones� del� entorno� o� de� los� recursos� que� intervienen� en� caso� de�
emergencia.�
�
El�mantenimiento�de�la�operatividad�del�plan�consta�de�las�siguientes�fases:�
�
� Comprobaciones�periódicas.�
� Formación�permanente.�
� Campañas�divulgativas�del�riesgo.�
� Realización�de�ejercicios�y�simulacros.�
� Actualización�y�revisión�del�Plan.�
�
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17299
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17300
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17301
5� Revisión�de�la�infraestructura�disponible.�Adquisición�y�mejora�de�los�medios�y�
recursos.�
6� Actualización�del�Catálogo�de�Recursos�y�el�Directorio�Telefónico.�
7� Realización�de�los�protocolos�de�actuación�internos�por�parte�de�los�Servicios�
Operativos�que�integran�las�Unidades�Básicas.�
8� Cursos�de�formación�y�adiestramiento�para�los�diferentes�servicios�implicados.�
9� Realización�simulacro.�
�
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17302
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17303
1� Actualización,�revisión�y�distribución�del�Plan
2� Revisión�de�la�infraestructura�disponible.�Adquisición�y�mejora�de�los�medios�y�
recursos.�
3� Actualización�del�Catálogo�de�Recursos�y�el�Directorio�Telefónico.
4� Actualización�de�los�protocolos�internos�por�parte�de�los�Servicios�Operativos�
que�integran�las�Unidades�Básicas.
5� Formación�permanente�para�los�diferentes�servicios�implicados.
6� Ejercicio/simulacro�
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17304
5. INFORMACIÓN A LA POBLACIÓN.
�
Dentro� de� la� fase� de� implantación� y,� en� especial� en� la� fase� de� mantenimiento� de� la�
operatividad,� deberá� seguirse� una� política� informativa� de� cara� a� la� divulgación� del� Plan�
entre�la�población,�a�fin�de�facilitar�la�familiarización�de�ésta�con�las�medidas�de�protección�
contempladas�en�el�mismo.�
�
Dicha�política�informativa�irá�orientada�a�dar�información:�
�
a) Sobre el riesgo sísmico:
�
Será�una�información�de�tipo�preventivo�y�en�la�línea�de�conseguir�una�concienciación�de�
la�población.�
�
Deberá� informarse� a� la� población� sobre� las� medidas� de� autoprotección� y� protección�
necesarias�en�casos�de�emergencia.�
�
Asimismo�se�informará�sobre�los�medios�por�los�que�se�transmitirá�la�información�en�caso�
de�que�ocurriera�la�emergencia.�
�
Se�orientará�en�forma�de�campañas�periódicas�dirigidas�a�diferentes�grupos�de�población.�
Se�aprovecharán�los�periodos�con�menor�incidencia�de�otros�riesgos�(incendios�forestales,�
inundaciones,…)�para�informar�sobre�el�mismo.�
�
En�el�Anexo�II�vienen�reflejados�los��Consejos�para�la�población�ante�el�riesgo�sísmico�.�
�
�
b) Sobre la emergencia cuando esta se haya producido:
�
Esta� información� se� facilitará� cuando� se� haya� producido� el� fenómeno� y� sea� necesario�
actuar� de� forma� inmediata.� Se� transmitirá� información� a� la� población� y� a� los� medios� de�
comunicación�social,�todo�ello�a�través�del�Gabinete�de�Información�adscrito�al�Comité�de�
Dirección,�mediante�los�sistemas�de�avisos�a�la�población�previstos.�
�
La�población�debe�recibir�una�información�clara�sobre�lo�que�ha�de�hacer�y�hay�que�evitar�
en� todo� momento� las� informaciones� contradictorias� que� puedan� provocar� reacciones�
negativas.�
�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17305
Se�dará�información�sobre:�
� Situación�real�de�la�emergencia�en�cada�momento.�
� Medidas�de�protección.�
� Previsiones�sobre�la�evolución.�
� En�caso�de�evacuación,�informar�sobre�cómo�se�va�a�efectuar,�lugar�de�reunión�y�
recomendaciones�a�seguir.�
� Al�decidirse�la�emisión�de�un�mensaje�de�seguimiento�de�la�situación�se�tendrá�en�
cuenta:�
� A�quién�va�dirigido�
� Sobre�el�peligro�en�concreto�al�que�se�hace�referencia�
� De�qué�forma�se�difunde�
� Cuándo�se�dará�la�siguiente�información�
�
Los� mensajes� a� la� población,� para� ser� más� efectivos,� deberán� ser� asequibles� y� concretos,�
coherentes,�apremiantes,�fiables�y�reiterados.�
�
El�Comité�de�Dirección�decretará�el�fin�de�la�emergencia�y�se�le�comunicará�a�la�población�
por�los�medios�utilizados�durante�la�fase�de�emergencia.��
�
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17306
Anexos
�
�
�
SUMARIO
�
I:� Listado�de�municipios�con�una�peligrosidad�sísmica�igual�o�superior�a�intensidad�VII�
(EMS)�para�un�periodo�de�retorno�de�500�años.�
�
II:� Consejos�a�la�Población�
�
III:� Escala�Macrosísmica�EMS�98�
�
IV:� Catálogo�de�Medios�y�Recursos�específicos.�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17307
Anexo I
Listado de municipios con riesgo
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17308
Listado�de�municipios�con�intensidad�sísmica���VII�(EMS)�para�un�periodo�de�retorno�de�500�años�
�
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Adsubia Alicante 7.0
Agost Alicante 8.0
Agres Alicante 8.0
Aigües Alicante 7.5
Albatera Alicante 8.5
Alcalalí Alicante 7.5
Alcocer de Planes Alicante 7.5
Alcoleja Alicante 7.5
Alcoy/Alcoi Alicante 8.0
Alfafara Alicante 7.5
Alfàs del Pi, l' Alicante 7.5
Algorfa Alicante 8.5
Algueña Alicante 7.5
Alicante/Alacant Alicante 8.0
Almoradí Alicante 9.0
Almudaina Alicante 8.0
Alqueria d'Asnar, l' Alicante 8.0
Altea Alicante 7.0
Aspe Alicante 8.0
Balones Alicante 7.5
Banyeres de Mariola Alicante 7.5
Benasau Alicante 7.5
Beneixama Alicante 8.0
Benejúzar Alicante 9.0
Benferri Alicante 8.5
Beniarbeig Alicante 7.0
Beniardá Alicante 7.5
Beniarrés Alicante 7.5
Benidoleig Alicante 7.0
Benidorm Alicante 7.5
Benifallim Alicante 7.5
Benifato Alicante 7.5
Benigembla Alicante 7.5
Benijófar Alicante 9.5
Benilloba Alicante 7.5
Benillup Alicante 7.5
Benimantell Alicante 7.5
Benimarfull Alicante 7.5
Benimassot Alicante 8.0
Benimeli Alicante 7.0
Biar Alicante 7.5
Bigastro Alicante 9.0
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17309
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Bolulla Alicante 7.0
Busot Alicante 7.5
Callosa de Segura Alicante 9.0
Callosa d'En Sarrià Alicante 7.5
Campello. El Alicante 8.0
Campo de Mirra/Camp de Mirra, El Alicante 7.0
Cañada Alicante 7.5
Castalla Alicante 7.5
Castell de Castells Alicante 7.0
Castell de Guadalest, El Alicante 7.5
Catral Alicante 9.0
Cocentaina Alicante 8.5
Confrides Alicante 7.5
Cox Alicante 9.0
Crevillent Alicante 9.0
Daya Nueva Alicante 9.0
Daya Vieja Alicante 9.0
Dénia Alicante 7.5
Dolores Alicante 9.0
Elche/Elx Alicante 9.0
Elda Alicante 7.5
Facheca Alicante 7.5
Famorca Alicante 7.5
Finestrat Alicante 7.5
Formentera del Segura Alicante 9.5
Gaianes Alicante 7.5
Gorga Alicante 7.5
Granja de Rocamora Alicante 8.5
Guardamar del Segura Alicante 9.0
Hondón de las Nieves Alicante 8.0
Hondón de los Frailes Alicante 8.0
Ibi Alicante 8.0
Jacarilla Alicante 8.5
Jalón/Xaló Alicante 7.0
Jávea/Xàbia Alicante 7.0
Jijona/Xixona Alicante 7.5
Llíber Alicante 7.0
Lorcha/Orxa, l' Alicante 8.0
Millena Alicante 7.5
Monforte del Cid Alicante 8.0
Monóvar/Monòver Alicante 8.0
Montesinos, Los Alicante 9.5
Murla Alicante 7.5
Muro de Alcoy Alicante 8.0
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17310
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Mutxamel Alicante 8.0
Novelda Alicante 8.0
Nucia, La Alicante 7.5
Ondara Alicante 7.0
Onil Alicante 7.5
Orba Alicante 7.0
Orihuela Alicante 9.0
Orxeta Alicante 7.0
Parcent Alicante 7.0
Pedreguer Alicante 7.0
Pego Alicante 7.5
Penàguila Alicante 7.5
Petrer Alicante 7.5
Pilar de la Horadada Alicante 8.5
Pinós. el/ Pinoso Alicante 8.0
Planes Alicante 7.5
Poblets. Els Alicante 7.0
Polop Alicante 7.5
Quatretondeta Alicante 7.5
Rafal Alicante 9.0
Ràfol d' Almúnia, El Alicante 7.5
Redován Alicante 9.0
Redován Alicante 8.5
Relleu Alicante 7.5
Rojales Alicante 9.5
Romana, La Alicante 7.5
Sagra Alicante 7.5
Salinas Alicante 7.5
San Fulgencio Alicante 9.0
San Isidro Alicante 8.5
San Miguel de Salinas Alicante 8.5
San Vicente del Raspeig/Sant Vicent del
Raspeig Alicante 8.0
Sanet y Negrals Alicante 7.0
Sant Joan d' Alacant Alicante 8.0
Santa Pola Alicante 8.5
Sax Alicante 7.5
Sella Alicante 7.5
Tàrbena Alicante 7.0
Teulada Alicante 7.0
Tibi Alicante 7.5
Tollos Alicante 7.5
Tormos Alicante 7.5
Torremanzanas/Torre de les Maçanes, La Alicante 8.0
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17311
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Torrevieja Alicante 9.5
Vall d'Alcalà, La Alicante 8.0
Vall de Ebo, La Alicante 7.5
Vall de Gallinera Alicante 7.5
Vall de Laguar, La Alicante 7.0
Verger, El Alicante 7.0
Villajoyosa/Vila Joiosa, La Alicante 7.5
Villena Alicante 8.0
Ador Valencia 7.5
Agullent Valencia 7.5
Aielo de Malferit Valencia 8.5
Aielo de Rugat Valencia 7.5
Alaquàs Valencia 7.5
Albaida Valencia 7.5
Albal Valencia 7.5
Albalat de la Ribera Valencia 8.0
Albalat dels Sorells Valencia 7.0
Alberic Valencia 8.5
Alborache Valencia 7.0
Alboraya Valencia 7.0
Albuixech Valencia 7.0
Alcàntera de Xúquer Valencia 8.5
Alcàsser Valencia 7.0
Alcúdia de Crespins, l' Valencia 8.0
Alcúdia, l' Valencia 8.0
Aldaia Valencia 7.5
Alfafar Valencia 7.5
Alfarp Valencia 8.0
Alfarrasí Valencia 7.5
Alfauir Valencia 7.5
Algemesí Valencia 8.0
Alginet Valencia 7.5
Almàssera Valencia 7.0
Almiserà Valencia 8.0
Almoines Valencia 8.0
Almussafes Valencia 8.0
Alqueria de la Comtessa, l' Valencia 8.0
Alzira Valencia 8.0
Anna Valencia 7.5
Antella Valencia 8.5
Atzeneta d'Albaida Valencia 7.5
Ayora Valencia 7.0
Barx Valencia 7.5
Barxeta Valencia 7.5
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17312
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Bèlgida Valencia 7.5
Bellreguard Valencia 8.0
Bellús Valencia 8.5
Benaguasil Valencia 7.0
Beneixida Valencia 8.5
Benetússer Valencia 7.5
Beniarjó Valencia 8.0
Beniatjar Valencia 7.5
Benicolet Valencia 7.5
Benicull de Xuquer Valencia 7.5
Benifaió Valencia 7.5
Benifairó de la Valldigna Valencia 8.0
Beniflá Valencia 8.0
Benigánim Valencia 8.5
Benimodo Valencia 8.0
Benimuslem Valencia 8.0
Beniparrell Valencia 7.5
Benirredrà Valencia 8.0
Benissoda Valencia 7.5
Benisuera Valencia 7.5
Bétera Valencia 7.0
Bicorp Valencia 7.5
Bocairent Valencia 8.0
Bolbaite Valencia 8.0
Bonrepòs i Mirambell Valencia 7.0
Bufali Valencia 8.0
Buñol Valencia 7.0
Canals Valencia 8.5
Carcaixent Valencia 8.0
Càrcer Valencia 8.5
Carlet Valencia 8.0
Carrícola Valencia 7.5
Castelló de la Ribera Valencia 8.5
Castelló de Rugat Valencia 8.0
Castellonet de la Conquesta Valencia 7.5
Catadau Valencia 7.5
Catarroja Valencia 7.5
Cerdà Valencia 7.5
Chella Valencia 8.0
Chiva Valencia 7.0
Corbera Valencia 8.0
Cortes de Pallás Valencia 7.0
Cotes Valencia 8.5
Cullera Valencia 8.0
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17313
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Cullera Valencia 7.5
Daimús Valencia 8.0
Eliana. l' Valencia 7.0
Emperador Valencia 7.0
Enguera Valencia 7.5
Ènova. l' Valencia 7.5
Estubeny Valencia 7.5
Favara Valencia 8.0
Foios Valencia 7.0
Font de la Figuera, La Valencia 7.5
Font d'En Carròs, La Valencia 7.5
Fontanars dels Alforins Valencia 7.5
Fortaleny Valencia 8.0
Gandia Valencia 8.0
Gavarda Valencia 8.5
Genovés Valencia 8.0
Godella Valencia 7.0
Godelleta Valencia 7.5
Granja de la Costera, la Valencia 8.5
Guadasequies Valencia 7.5
Guadassuar Valencia 8.0
Guardamar de la Safor Valencia 8.0
Llanera de Ranes Valencia 7.5
Llaurí Valencia 8.0
Llocnou de la Corona Valencia 7.5
Llocnou de Sant Jeroni Valencia 7.5
Llocnou d'En Fenollet Valencia 7.5
Llombai Valencia 7.5
Llosa de Ranes, La Valencia 8.0
Llutxent Valencia 7.5
Loriguilla Valencia 7.0
Macastre Valencia 7.0
Manises Valencia 7.0
Manuel Valencia 7.5
Masalavés Valencia 8.0
Massalfassar Valencia 7.0
Massamagrell Valencia 7.0
Massanassa Valencia 7.5
Meliana Valencia 7.0
Millares Valencia 7.5
Miramar Valencia 8.0
Mogente/Moixent Valencia 7.5
Montaverner Valencia 7.5
Montesa Valencia 8.0
�
6
Num. 6512 / 03.05.2011 17314
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Montichelvo Valencia 7.5
Montroy Valencia 7.5
Montserrat Valencia 7.0
Museros Valencia 7.0
Navarrés Valencia 7.5
Novelé/Novetlè Valencia 8.0
Oliva Valencia 8.0
Olleria, l' Valencia 8.5
Ontinyent Valencia 8.0
Otos Valencia 7.5
Paiporta Valencia 7.0
Palma de Gandía Valencia 8.0
Palmera Valencia 8.0
Palomar, El Valencia 8.5
Paterna Valencia 7.0
Picanya Valencia 7.0
Picassent Valencia 7.5
Piles Valencia 8.0
Pinet Valencia 8.0
Pobla de Farnals, La Valencia 7.0
Pobla de Vallbona, La Valencia 7.0
Pobla del Duc, La Valencia 7.5
Pobla Llarga, La Valencia 8.0
Polinyà de Xúquer Valencia 8.0
Potríes Valencia 7.5
Quart de Poblet Valencia 7.5
Quatretonda Valencia 7.5
Quesa Valencia 7.5
Rafelcofer Valencia 8.0
Rafelguaraf Valencia 8.0
Ráfol de Salem Valencia 7.5
Real de Gandía Valencia 8.0
Real de Montroi Valencia 7.0
Riba-roja de Túria Valencia 7.0
Riola Valencia 8.0
Rocafort Valencia 7.0
Rotglà i Corberà Valencia 8.5
Rótova Valencia 7.5
Rugat Valencia 7.5
Salem Valencia 7.5
San Antonio de Benagéber Valencia 7.0
San Juan de Énova Valencia 8.5
Sedaví Valencia 7.5
Sellent Valencia 8.0
�
7
Num. 6512 / 03.05.2011 17315
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Sempere Valencia 8.5
Senyera Valencia 7.5
Silla Valencia 7.5
Simat de la Valldigna Valencia 8.0
Sollana Valencia 8.0
Sueca Valencia 8.0
Sumacàrcer Valencia 7.5
Tavernes Blanques Valencia 7.0
Tavernes de la Valldigna Valencia 8.0
Teresa de Cofrentes Valencia 7.0
Terrateig Valencia 7.5
Torrella Valencia 7.5
Torrent Valencia 7.0
Tous Valencia 8.0
Turís Valencia 7.0
Valencia Valencia 7.5
Vallada Valencia 8.0
Vallés Valencia 8.5
Vilamarxant Valencia 7.0
Villalonga Valencia 7.5
Xàtiva Valencia 8.5
Xeraco Valencia 8.0
Xeresa Valencia 7.5
Yátova Valencia 7.0
�
�
�
8
Num. 6512 / 03.05.2011 17316
Listado�de�municipios�con�intensidad�sísmica���VI�y�<�VII�(EMS)�para�un�periodo�de�retorno�de�500�años�
�
Intensidad Esperada
MUNICIPIO PROVINCIA
500 Años
Benissa Alicante 6.5
Benitachell/Poble Nou de Benitatxell, El Alicante 6.5
Calpe/Calp Alicante 6.5
Gata de Gorgos Alicante 6.5
Senija Alicante 6.5
Bejís Castellón 6.0
Chilches / Xilxes Castellón 6.0
La Llosa Castellón 6.0
Moncofa Castellón 6.0
Ademuz Valencia 6.5
Albalat dels Tarongers Valencia 6.0
Alcublas Valencia 6.0
Alfara de Algimia Valencia 6.0
Alfara del Patriarca Valencia 6.5
Algimia de Alfara Valencia 6.0
Alpuente Valencia 6.0
Andilla Valencia 6.0
Aras de los Olmos Valencia 6.0
Benagéber Valencia 6.0
Benavites Valencia 6.0
Benifairó de les Valls Valencia 6.0
Benisanó Valencia 6.0
Bugarra Valencia 6.0
Burjasot Valencia 6.5
Camporrobles Valencia 6.0
Canet d'En Berenguer Valencia 6.0
Casas Altas Valencia 6.0
Casas Bajas Valencia 6.0
Casinos Valencia 6.0
Castielfabib Valencia 6.0
Caudete de las Fuentes Valencia 6.0
Cheste Valencia 6.5
Chelva Valencia 6.0
Chera Valencia 6.0
Chulilla Valencia 6.0
Cofrentes Valencia 6.0
Domeño Valencia 6.5
Dos Aguas Valencia 6.5
Estivella Valencia 6.0
Faura Valencia 6.0
Fuenterrobles Valencia 6.0
Gátova Valencia 6.0
�
9
Num. 6512 / 03.05.2011 17317
Anexo II
Consejos a la Población
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17318
Medidas de protección
�
Vivir�un�terremoto�puede�ser�una�de�las�experiencias�más�terribles�que�una�persona�pueda�
tener.� Clásicamente� el� suelo� ha� sido� nuestra� referencia,� lo� que� nunca� va� a� fallar� bajo�
nuestros�pies.�¿Qué�podemos�pensar�cuando�se�agita�como�una�veleta�ante�el�viento?�Este�
acontecimiento� hace� que� muchas� personas� se� dejen� llevar� por� el� pánico� y� actúen� sin�
reparar�mínimamente�en�las�consecuencias.��
�
En� el� estado�actual� de� conocimiento�es� imposible�predecir� la� ocurrencia� de� un� terremoto�
en�un�determinado�lugar�y�fecha.�Sin�embargo,�aunque�esto�pudiera�hacerse,�de�poco�nos�
sirve�si�sólo�tenemos�unas�horas�o�con�suerte�unos�días�para�reaccionar.�En�este�supuesto�
con� gran� seguridad� salvaremos� nuestras� vidas,� pero� si� antes� no� hemos� tomado� unas�
mínimas� medidas� podremos� perder� nuestro� hogar� o� estar� largo� tiempo� abandonados� a�
nuestra�suerte,�con�escasos�medios�para�sobrevivir.��
�
Es� por� ello� que� la� mejor� medicina� hoy� en� día� sea� la� prevención� y� la� preparación� para�
actuar�adecuadamente�el�día�que�ocurra�el�terremoto.�En�ambos�casos�es�necesario�conocer�
los� fenómenos� que� se� desencadenan� y� las� situaciones,� a� veces� inesperadas,� que� se� crean�
como�consecuencia�de�la�ocurrencia�de�un�terremoto.��
�
Daños que suele causar un terremoto
�
La�principal�causa�de�daños�ocasionados�por�los�terremotos�es�la�propia�sacudida.�Dicha�
sacudida� provoca� la� caída� de� numerosos� objetos� y� el� derrumbamiento� de� edificios.� El�
colapso�de�edificios�provoca�que�en�el�mejor�de�los�casos�sus�habitantes�queden�atrapados�
entre� los� escombros,� siendo� frecuente� que� perezcan� por� aplastamiento.� Por� otra� parte� la�
caída�de�objetos�puede�causar�numerosas�heridas,�llegando�incluso�a�la�muerte�si�se�trata�
de� objetos� muy� pesados� (muebles,� lámparas� pesadas,� falsos� techos,� etc.)� o� cortantes�
(fragmentos�de�vidrios�de�ventanas).��
�
Otros�daños�que�provoca�el�terremoto�afectan�al�terreno:��
�
� Asentamientos�diferenciales�en�el�suelo.�
� Deslizamientos�de�tierras�y�formación�de�coladas�de�barro.�
� Licuefacción�del�suelo.�
� Avalanchas.�
� Agrietamiento�y�fractura�del�suelo.�
�
Así�como:��
�
� Maremotos.�
� Inundaciones�(por�ruptura�de�embalses,�conducciones�de�agua,�etc).�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17319
Todos�estos�fenómenos�pueden�ser�muy�destructivos�si�afectan�al�terreno�sobre�el�que�se�
asientan� nuestras� ciudades� o� las� infraestructuras� necesarias� para� el� normal� desarrollo� de�
nuestra� vida� (hospitales,� bomberos,� depósitos� de� abastecimiento� de� agua,� combustible,�
centrales�eléctricas,�etc.).��
�
Un�aspecto�muy�importante�a�tener�presente�es�que�tras�un�terremoto,�sobre�todo�si�éste�ha�
sido�destructivo,�es�muy�probable�que�se�interrumpa�el�suministro�de�luz,�agua�y�teléfono.�
Ello� nos� puede� obligar� a� tener� que� vivir� durante� un� período� de� varios� días� en� unas�
condiciones� totalmente� inesperadas,� sin� frigorífico� donde� almacenar� los� alimentos,� sin�
agua�o�luz�para�cocinarlos.��
�
Otro�fenómeno�que�suele�acompañar�a�muchos�terremotos,�y�que�a�veces�ha�causado�más�
daños� que� la� propia� sacudida,� es� el� fuego.� Como� consecuencia� de� la� vibración� puede�
romperse� la� conducción� del� gas� de� la� cocina;� una� chispa� de� un� cable� roto� o� el� inocente�
fósforo�que�encendemos�para�ver�mejor�en�la�oscuridad�puede�desencadenar�un�incendio�
que�arrase�nuestra�vivienda�o�incluso�nuestro�barrio.�La�falta�de�suministro�de�agua�puede�
además�impedir�que�se�pueda�apagar�este�incendio.��
�
Otros�daños�o�situaciones�que�puede�causar�un�terremoto�son:��
�
� Cierre�de�carreteras�y�vías�férreas.�Colapso�de�puentes.�
� Cierre�de�supermercados�y�comercios�en�general.�Limitación�en�el�acceso�a�bienes�
de�consumo.�
� Contaminación�del�aire�y�agua�por�escapes�tóxicos�e�incendios.�
� Colapso�de�hospitales.�
�
Falta�de�zonas�de�acogida.�Exposición�a�las�inclemencias�del�tiempo.��
�
�
Medidas de protección durante un terremoto
�
Un�terremoto�puede�durar�desde�unos�pocos�segundos�hasta�algo�más�de�un�minuto.�Si�es�
grande� primero� se� notará� una� perturbación� moderada,� las� ondas� P,� pero� luego� el� suelo�
vibrará� violentamente� y� posiblemente� se� perderá� el� equilibrio.� Es� también� probable� no�
poder� moverse:� numerosos� objetos� caen,� las� ventanas� y� puertas� � se� abren� y� cierran�
violentamente��
�
Independientemente� del� lugar,� se� ha� mantener� la� calma� y� no� dejarse� dominar� por� el�
miedo.�Con�toda�probabilidad�la�primera�reacción�será�de�sorpresa�o�confusión.�En�ningún�
caso� y� circunstancia� ha� de� gritarse� ¡es� un� terremoto!,� que� puede� alimentar� el� miedo� de�
otros.�Mejor�gritar�¡A�cubierto!�que�puede�ayudar�a�que�alguien�salve�su�vida�situándose�
en�un�lugar�seguro.��
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17320
La�reacción�dependerá�de�donde�se�encuentre�cada�persona�cuando�ocurra�el�terremoto.��
�
Consideramos�a�continuación�las�circunstancias�más�probables:��
�
Dentro de un edificio:
�
� Continuar�dentro�hasta�que�acabe�el�terremoto.�
� Aléjarse� de� todo� objeto� que� pueda� caer� encima.� Aléjarse� también� de� ventanas� o�
espejos�que�cuyo�cristal�pueda�estallar�y�cortar.�
� Evitar�pasar�debajo�de�puertas�con�ventanales�encima�del�marco�de�la�puerta.�
� Buscar�una�mesa�o�mueble�sólido�y�méterse�debajo.�
� Si� se� encuentra� un� pasillo,� un� pilar,� una� esquina� de� la� sala� o� el� marco� de� una�
puerta� (siempre� que� no� tengan� un� ventanal� encima)� sentarse� en� el� suelo,�
flexionando� y� levantando� las� rodillas� para� cubrir� el� cuerpo� y� proteger� la� cabeza�
con�las�manos.�Si�se�tiene�un�libro,�periódico,�casco,�un�cojín�o�algo�con�qué�cubrir�
la�cabeza,�hacerlo�inmediatamente.�
�
En�casa:�Seguir�las�recomendaciones�anteriores�pero�además:��
�
� Si�se�está�en�la�cocina,�salir�inmediatamente�de�ella.�Es�el�cuarto�más�peligroso�de�
la�casa�por�el�gran�número�de�objetos�que�hay�en�los�armarios�y�que�pueden�caer.�
� Si�se�está�descalzo�(en�la�cama,�ducha,�etc.),�arrojar�una�manta�o�toalla�al�suelo�y�
andar� arrastrando� los� pies� sobre� ella� para� evitar� cortes� con� cristales� rotos.�
Procurar�meterse�bajo�la�cama�hasta�que�pase�el�terremoto.�
� Si� se� está� en� una� silla� de� ruedas,� bloquear� las� ruedas� y� cubrir� el� cuerpo�
doblándose�sobre�sí�mismo�y�cubriendo�cuello�y�cabeza�con�las�manos,�manta�u�
otro�objeto�que�se�tenga�a�mano.�
�
En�un�edificio�público�(supermercado,�cine,�biblioteca,�etc):��
�
� No�correr�despavorido�hacia�la�salida.�Se�puede�crear�una�avalancha�humana�que�
con�toda�probabilidad�provocará�más�heridos�que�el�propio�terremoto.�
� Alejarse�de�ventanas�o�puertas�de�cristal.�
� Si� está� en� el� cine� o� el� teatro� écharse� al� suelo,� de� rodillas,� cubriendo� � cabeza� y�
cuello� con� las� manos.� Procurar� además� realizarlo� en� el� hueco� de� su� butaca,� de�
manera� que� el� resto� de� personas� puedan� hacer� lo� propio� en� sus� respectivos�
huecos.�
� En�espacios�con�estanterías�(bibliotecas,�archivos,�supermercados,�etc.)�salir�de�los�
pasillos�donde�se�encuentran�las�estanterías�y�agacharse,�de�rodillas,�cubriendo�su�
cabeza�y�cuello,�junto�a�los�laterales�de�las�estanterías.�
� En�la�escuela�haga�que�los�niños�y�estudiantes�se�arrodillen�debajo�de�su�pupitre,�
poniéndose�un�libro�sobre�la�cabeza.�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17321
En un vehículo conduciendo:
�
� Detener�lentamente�el�vehículo,�en�el�arcén�de�la�carretera.�
� No� parar� nunca� debajo� o� sobre� la� plataforma� de� un� puente.� Tampoco� junto� a�
postes.�
� No�salir�del�vehículo�hasta�que�termine�el�terremoto.�
� Procurar�no�bloquear�la�carretera.�
�
En la calle:
�
� Aléjare�de�edificios,�carreteras,�postes�o�árboles.�Buscar�sitios�abiertos.�
� Si�no�se�tiene�cerca�un�sitio�abierto,�cubrirse�en�el�zaguán�de�la�casa�más�próxima,�
preferentemente�bajo�el�marco�de�la�puerta�de�entrada,�sin�penetrar�en�el�hall�de�
la�vivienda.��
�
�
Medidas de protección después de un terremoto
�
Una� vez� que� ha� terminado� la� vibración,� la� respuesta� de� las� personas� va� a� variar�
dependiendo� de� donde� se� encuentren� y� de� los� daños� ocasionados.� Como� en� los� casos�
anteriores�vamos�a�considerar�varias�posibilidades.��
�
En casa:
�
� Si�se�está�en�la�oscuridad�no�encienda�la�luz�o�una�vela.�Utilizar�la�linterna.�
� Cerrar�la�espita�del�gas,�el�suministro�de�luz�y�el�agua.�
� Si�se�aprecia�un�escape�de�gas�no�cortar�la�luz;�al�hacerlo�puede�saltar�una�chispa�
que�prenda�el�escape.�No�utilizar�aparatos�eléctricos�que�puedan�causar�chispas�y�
abandonar�rápidamente�el�edificio.�
� No� abandonar� la� vivienda� si� no� se� observan� daños� en� ella,� pero� tampoco�
asomarse�a�ventanas�o�balcones,�que�podrían�fallar�con�el�peso.�
� Si� fuera� necesario� evacuar� la� vivienda,� hacerlo� todos� los� miembros� de� la� familia�
conjuntamente.� Si� alguien� no� responde� puede� estar� conmocionado� y� requerir�
ayuda.�
� Si� alguien� queda� atrapado� entre� las� ruinas,� debe� procurar� escapar� entre� los�
huecos� existentes� entre� los� escombros.� Si� esto� no� es� posible,� utilizar� un� silbato�
para�llamar�la�atención�de�los�equipos�de�rescate.�Mantener�la�calma.�
� Si� se� debe� evacuar� la� casa� y� se� vive� en� un� bloque� de� viviendas,� utilizar� las�
escaleras,� nunca� el� ascensor.� Esperar� a� que� un� técnico� revise� los� daños� y�
determine�si�es�seguro�volver�a�ocuparla.�
� Si�se�vuelve�a�casa,�no�entrar�en�ella�si�observa�daños.�
� Aléjarse�de�cables�rotos�o�caídos.�Vigilar�que�los�niños�no�se�acerquen�a�ellos.�
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17322
� No� utilizar� el� teléfono� a� menos� que� sea� estrictamente� necesario.� Se� pueden�
colapsar�líneas�vitales�de�comunicación�de�las�autoridades.�
� Encender� la� radio� y� escuchar� las� noticias� y� partes� de� información� de� Protección�
Civil.�Obedecer�las�instrucciones�de�las�autoridades.�
� Si� no� hay� suministro� de� agua,� no� utilizar� la� cadena� del� inodoro.� El� agua� del�
depósito�puede�ser�muy�útil.�
� Procurar� no� mover� a� personas� gravemente� heridas� a� menos� que� sea� necesario.�
Esperar�a�que�lleguen�equipos�de�rescate.�
�
Si�está�en�la�escuela,�seguir�el�plan�de�emergencia�establecido�en�la�misma.��
�
En�un�vehículo,�encender�la�radio�y�procurar�volver�a�casa�con�gran�precaución,�evitando�
rutas� que� crucen� numerosos� puentes.� En� ningún� caso� volver� a� casa� si� se� vive� debajo� de�
una�presa�o�cerca�de�la�playa.��
�
En� un� barco� si� el� terremoto� ha� sido� violento,� posiblemente� se� forme� un� maremoto.� Si� se�
está� fuera� y� alejado� del� puerto,� dirigirse� inmediatamente� a� mar� abierto,� allí� las� olas� de�
maremoto�tendrán�mucha�menor�altura�debido�a�la�mayor�profundidad�del�mar.�Si�por�el�
contrario�se�encuentra�en�el�puerto,�bajar�del�barco�y�alejarse�inmediatamente�de�la�costa.�
En�ningún�caso�se�ha�de�ir�a�la�playa�a�ver�venir�el�posible�maremoto.��
�
5
Num. 6512 / 03.05.2011 17323
Anexo III
Escala Macrosísmica EMS-98
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17324
I - No sentido
�
� No�sentido,�ni�en�las�condiciones�más�favorables.�
� Ningún�efecto�y�ningún�daño.�
�
II - Apenas sentido
�
� El� temblor� es� sentido� sólo� en� casos� aislados� (1%)� de� individuos� en� reposo� y� en�
posiciones�especialmente�receptivas�dentro�de�edificios.��
� Ningún�efecto�y�ningún�daño.�
�
III – Débil
�
� El� terremoto� es� sentido� por� algunos� dentro� de� edificios.� Las� personas� en� reposo�
sienten�un�balanceo�o�ligero�temblor.��
� Los�objetos�colgados�oscilan�levemente.��
� Ningún�daño.�
�
IV - Ampliamente observado
�
� El�terremoto�es�sentido�dentro�de�los�edificios�por�muchos�y�sólo�por�muy�pocos�
en�el�exterior.�Se�despiertan�algunas�personas.�El�nivel�de�vibración�no�asusta.�La�
vibración�es�moderada.�Los�observadores�sienten�un�leve�temblor�o�cimbreo�del�
edificio,�la�habitación�o�de�la�cama,�la�silla,�etc.��
� Golpeteo�de�vajillas,�cristalerías,�ventanas�y�puertas.�Los�objetos�colgados�oscilan.�
En� algunos� casos� los� muebles� ligeros� tiemblan� visiblemente.� En� algunos� casos�
chasquidos�de�la�carpintería.��
� Ningún�daño.�
�
V – Fuerte
�
� El�terremoto�es�sentido�dentro�de�los�edificios�por�la�mayoría�y�por�algunos�en�el�
exterior.�Algunas�personas�se�asustan�y�corren�al�exterior.�Se�despiertan�muchas�
de� las� personas� que� duermen.� Los� observadores� sienten� una� fuerte� sacudida� o�
bamboleo�de�todo�el�edificio,�la�habitación�o�el�mobiliario.�
� Los�objetos�colgados�oscilan�considerablemente.�Las�vajillas�y�cristalerías�chocan�
entre�sí.�Los�objetos�pequeños,�inestables�y/o�mal�apoyados�pueden�desplazarse�o�
caer.� Las� puertas� y� ventanas� se� abren� o� cierran� de� pronto.� En� algunos� casos� se�
rompen�los�cristales�de�las�ventanas.�Los�líquidos�oscilan�y�pueden�derramarse�de�
recipientes� totalmente� llenos.� Los� animales� dentro� de� edificios� se� pueden�
inquietar.��
� Daños�de�grado�1�en�algunos�edificios�de�clases�de�vulnerabilidad�A�y�B.�
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17325
VI - Levemente dañino
�
� Sentido� por� la� mayoría� dentro� de� los� edificios� y� por� muchos� en� el� exterior.�
Algunas�personas�pierden�el�equilibrio.�Muchos�se�asustan�y�corren�al�exterior.�
� Pueden�caerse�pequeños�objetos�de�estabilidad�ordinaria�y�los�muebles�se�pueden�
desplazar.�En�algunos�casos�se�pueden�romper�platos�y�vasos.�Se�pueden�asustar�
los�animales�domésticos�(incluso�en�el�exterior).�
� Se�presentan�daños�de�grado�1�en�muchos�edificios�de�clases�de�vulnerabilidad�A�
y�B;�algunos�de�clases�A�y�B�sufren�daños�de�grado�2;�algunos�de�clase�C�sufren�
daños�de�grado�1.�
�
VII – Dañino
�
� La�mayoría�de�las�personas�se�asusta�e�intenta�correr�fuera�de�los�edificios.�Para�
muchos�es�difícil�mantenerse�de�pie,�especialmente�en�plantas�superiores.��
� Se� desplazan� los� muebles� y� pueden� volcarse� los� que� sean� inestables.� Caída� de�
gran� número� de� objetos� de� las� estanterías.� Salpica� el� agua� de� los� recipientes,�
depósitos�y�estanques.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�A�sufren�daños�de�grado�3;�algunos�
de�grado�4.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�B�sufren�daños�de�grado�2�;�algunos�
de�grado�3.��
� Algunos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�C�presentan�daños�de�grado�2.��
� Algunos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�D�presentan�daños�de�grado�1.�
�
VIII - Gravemente dañino
�
� Para�muchas�personas�es�difícil�mantenerse�de�pie,�incluso�fuera�de�los�edificios.�
� Se�pueden�volcar�los�muebles.�Caen�al�suelo�objetos�como�televisiones,�máquinas�
de� escribir,� etc.� Ocasionalmente� las� lápidas� se� pueden� desplazar,� girar� o� volcar.�
En�suelo�muy�blando�se�pueden�ver�ondulaciones.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�A�sufren�daños�de�grado�4;�algunos�
de�grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�B�sufren�daños�de�grado�3;�algunos�
de�grado�4.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�C�sufren�daños�de�grado�2;�algunos�
de�grado�3.��
� Algunos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�D�presentan�daños�de�grado�2.��
�
�
2
Num. 6512 / 03.05.2011 17326
IX – Destructor
�
� Pánico�general.�Las�personas�pueden�ser�lanzadas�bruscamente�al�suelo.��
� Muchos� monumentos� y� columnas� se� caen� o� giran.� En� suelo� blando� se� ven�
ondulaciones.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�A�presentan�daños�de�grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�B�sufren�daños�de�grado�4;�algunos�
de�grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�C�sufren�daños�de�grado�3;�algunos�
de�grado�4.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�D�sufren�daños�de�grado�2;�algunos�
de�grado�3.��
� Algunos� edificios� de� clase� de� vulnerabilidad� E� presentan� daños� de� grado� 2.�
�
X - Muy destructor
�
� La� mayoría� de� los� edificios� de� clase� de� vulnerabilidad� A� presentan� daños� de�
grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�B�sufren�daños�de�grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�C�sufren�daños�de�grado�4;�algunos�
de�grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�D�sufren�daños�de�grado�3;�algunos�
de�grado�4.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�E�sufren�daños�de�grado�2;�algunos�
de�grado�3.��
� Algunos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�F�presentan�daños�de�grado�2.�
�
XI – Devastador
�
� La� mayoría� de� los� edificios� de� clase� B� de� vulnerabilidad� presentan� daños� de�
grado�5.��
� La�mayoría�de�los�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�C�sufren�daños�de�grado�4;�
muchos�de�grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�D�sufren�daños�de�grado�4;�algunos�
de�grado�5.��
� Muchos�edificios�de�clase�de�vulnerabilidad�E�sufren�daños�de�grado�3;�algunos�
de�grado�4.��
� Muchos� edificios� de� clase� de� vulnerabilidad� F� sufren� daños� de� grado� 2;� algunos�
de�grado�3.�
�
�
3
Num. 6512 / 03.05.2011 17327
�
4
Num. 6512 / 03.05.2011 17328
Anexo IV
Catálogo de Medios y
recursos específicos
�
�
Num. 6512 / 03.05.2011 17329
�
1
Num. 6512 / 03.05.2011 17330
�
2