Programa Electoral Compromís Per València (Val)

València
eres tu! Compromís per València: Programa electoral

VALÈNCIA ERES TU
ESTE ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS!

València eres tu! Compromís per València: Programa electoral
Cant de Vicent
Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València.

La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil.
(...)
Modestament diries el nom d'algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Vicent Andrés Estellés
Elegia
Amics, què té el desert que s'ha amerat de perfum?

Què tenen els genets que els caps tomben com borratxos?
S'ha desfet l'almesc pel camí del zèfir
o és que algú ha dit el nom de València?
La pluja ha de vindre a regar la Russafa i el Pont.
(...)
València és la maragda per on corre un riu de perles.
És la bellíssima dama que Déu féu jove i eterna.
València té els matins lluents, pel sol
que juga amb el mar i corre per l'Albufera.
València és la perla blanca que em duu llum per allà on vaig.
Al-Russafí
VALÈNCIA ERES TU!

PROGRAMA ELECTORAL DE COMPROMÍS PER VALÈNCIA

ÍNDEX

I. VALENCIANISME 8

1. INTEGRACIÓ DE LA POBLACIÓ NOUVINGUDA 8
2. PERSPECTIVA METROPOLITANA 9
3. EL VALENCIÀ, LA LLENGUA DE VALÈNCIA 9
4. RECUPERAR LA IDENTITAT PRÒPIA DE LA CIUTAT 10
5. VALÈNCIA, CAPITAL DEL PAÍS VALENCIÀ 11

II. SOSTENIBILITAT 13

1. PLANS DE MOBILITAT SOSTENIBLE I TRANSPORT PÚBLIC DE QUALITAT 13
2. VALÈNCIA, CAPITAL DE LA BICICLETA 14
3. REGIDORIA D'ESPAI PÚBLIC, MOBILITAT I SOSTENIBILITAT 15
4. POLÍTICA DE RESIDUS 15
5. AUGMENT I MILLORA DE SUPERFÍCIES VERDES 15
6. DEFENSA I PROMOCIÓ DE L'HORTA 16
7. POTENCIACIÓ DEL CONSUM ECOLÒGIC I LOCAL 16
8. CREACIÓ D'HORTS HURBANS 16
9. ESTALVI D'ENERGIA EN IL·∙LUMINACIÓ 17
10. SUPERAR EL PERILL NUCLEAR 18
11. POTENCIAR L'EDUCACIÓ AMBIENTAL 18
12. MILLORAR LA PROTECCIÓ ANIMAL 18
13. DEFENSA I PROMOCIÓ DE L'ALBUFERA I EL SALER 19
14. MILLORAR L'ÚS RACIONAL DE L'AIGUA 19
15. CONTROL I MILLORA DE LA CONTAMINACIÓ DE L'AIRE I ACÚSTICA 19
16. PREVEURE I PLANIFICAR L'ENTRADA DEL COTXE ELÈCTRIC 20

III. SERVEIS DE QUALITAT 21

A) EDUCACIÓ I CULTURA 21

1. PRIORITAT DE L'EDUCACIÓ INFANTIL 21
2. PROGRAMES MUNICIPALS D'EDUCACIÓ AFECTIVO-‐SEXUAL 21
3. EDUCACIÓ GRATUÏTA DE 0-‐3 ANYS 21
4. RENDIBILITZACIÓ DELS CENTRES PÚBLICS DE VESPRADA 21
5. POTENCIACIÓ DE L'ESPORT DE BASE 21
6. DINAMITZACIÓ I MILLORA DE LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS 22
7. POTENCIACIÓ DE LES UNIVERSITATS POPULARS 22
8. MODIFICACIÓ DE LA FUNDACIÓ MUNICIPAL DE CINEMA 22
1
Compromís per València: Programa electoral València eres tu!
9. MILLORA DE L'ÚS DE LES NOVES INSTAL·∙LACIONS CULTURALS 22

B) ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA 22

1. CREACIÓ D'UNA UNITAT INTEGRADA D'ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA 23
2. AGILITZACIÓ DELS EXPEDIENTS ENDARRERITS 23

C) HABITATGE 23

1. HABITATGES TUTELATS 23

D) PERSONES AMB DISCAPACITATS 23

1. CREACIÓ D'UNA BOSSA DE TREBALL 23
2. SUBVENCIÓ DE DETERMINATS SERVEIS MUNICIPALS 24
3. MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT EN HABITATGES, ENTORN URBÀ I MITJANS DE TRANSPORT 24
4. RESERVA D'HABITATGES ADAPTATS DE HPO 24
5. ACCESSIBILITAT DELS TRANPORTS PÚBLICS 24
6. ELIMINACIÓ DE BARRERES EN LA COMUNICACIÓ 24
7. POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ PER A PERSONES AMB DISCAPACITATS 25

E) SERVEIS SOCIALS 25

1. IMPULS ECONÒMIC I ESTRATÈGIC DE LES POLÍTIQUES SOCIALS 25
2. IMPULS DE LES CLÀUSULES SOCIALS EN ELS CONTRACTES MUNICIPALS 25
3. FOMENT DE LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ: CESSIÓ DEL 0'7% DELS PRESSUPOSTOS 25

IV. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL 26

1. MODIFICACIÓ DE LES ÀREES DE GOVERN I DELEGACIONS 26
2. REESTRUCTURACIÓ DE LES REGIDORIES DELEGADES 26
3. AUGMENT COMPETENCIAL DE LES JUNTES DE DISTRICTE 26
4. MAJOR DESCENTRALITZACIÓ MUNICIPAL 27
5. FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA 28

V. UN NOU URBANISME 31

1. PARALITZACIÓ DE LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL 31
2. POTENCIAR I DINAMITZAR LA REHABILITACIÓ D'HABITATGES 32
3. IMPULS DE LA REHABILITZACIÓ PER A ESTALVI ENERGÈTIC I D'AIGUA 32
4. FOMENT DEL LLOGUER D'HABITATGES 33
5. PARALITZACIÓ DE L'ACCÉS NORD AL PORT DE VALÈNCIA 34
6. IMPULS EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PARC CENTRAL 34
7. MILLORA DE LES CONNEXIONS PER A BICIS I VIANANTS EN LES GRANS VIES 34
8. ÚS RACIONAL DE L'ANTIC PORT 35
9. REHABILITACIÓ DEL CABANYAL I DETENCIÓ DE LA PROLONGACIÓ DE BLASCO IBÁÑEZ 35
2
10. IMPULS A LA REHABILITACIÓ DELS CENTRES HISTÒRICS DE VALÈNCIA 35

11. CONTROL I DINAMITZACIÓ DELS ESPAIS LLIURES NO CONSTRUÏTS 35
12. IMPULS D'UN BARRI TECNOLÒGIC AL CABANYAL 36
13. GARANTIA DE SÒL PÚBLIC EN CADA BARRI PER A SERVEIS BÀSICS 36
14. INSTAL·∙LACIÓ DE LAVABOS PÚBLICS 37

VI. PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LES POLÍTIQUES MUNICIPALS 38

1. LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN POLÍTICA 39
2. INCREMENT DE LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES EN LA VIDA MUNICIPAL 39
3. FORMACIÓ EN GÈNERE DE QUI PARTICIPA EN LA POLÍTICA MUNICIPAL 39
4. TRANSVERSALITAT DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LES POLÍTIQUES MUNICIPALS 40
5. ASSUMPCIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN CADA ÀREA MUNICIPAL 40
6. CREACIÓ D'UN SERVEI D'IGUALTAT DEPENENT DE L'ALCALDIA 40
7. VALORACIÓ DE L'IMPACTE DE GÈNERE 40
8. DESENVOLUPAMENT D'UN PLA MUNICIPAL DE CONCILIACIÓ 40
9. ÚS D'UN LLENGUATGE NO SEXISTA 40
10. IMPLANTACIÓ D'UN PLA D'IGUALTAT A L'AJUNTAMENT 40
11. ELABORACIÓ DEL III PLA D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS ENTRE HOMES I DONES 41

VII. JOVENTUT I INFÀNCIA 42

1. NOU CONVENI AMB EL CONSELL DE LA JOVENTUT I FOMENT DE L'ASSOCIACIONISME JUVENIL 42
3. AUGMENT I DINAMITZACIÓ DELS CASALS D'ESPLAI 42
4. POTENCIACIÓ DE LA XARXA D'INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT JUVENIL 43
5. FOMENT D'UN OCI PLURAL, RESPONSABLE I DESCENTRALITZAT 43
6. RECONVERSIÓ DEL PROGRAMA "A LA LLUNA DE VALÈNCIA" 43
7. AUGMENT DE LA FREQÜÈNCIA DEL TRANSPORT NOCTURN, CONNEXIÓ AMB RODALIES I
METRO I DESCOMPTES ALS TAXIS PER AL CARNET JOVE 43
8. AMPLIACIÓ DELS HORARIS NOCTURNS DE LES INSTAL·∙LACIONS ESPORTIVES 43
9. CREACIÓ DE CONNEXIÓ WI-‐FI ALS PARCS 44
10. FOMENT DE L'ACTIVITAT FÍSICA I DELS JOCS ESPORTIUS MUNICIPALS 44
11. CREACIÓ D'UN GRAN CENTRE CULTURAL PER A JOVES 45
12. PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ ENTRE ELS JOVES 45
13. FOMENT DE LA MÚSICA, EL TEATRE I LES BIBLIOTEQUES AMB HORARIS ACCESSIBLES 45
14. REALITZACIÓ D'UN PROGRAMA D'INSERCIÓ LABORAL 45
15. CREACIÓ D'UN PLA JOVE D'HABITATGE 45
16. IMPULS DE LES CAMPANYES DE PROMOCIÓ DE LA SALUT 46
17. ELABORACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS D'EDUCACIÓ TRANSVERSAL 47
18. GARANTIA DE SEGURETAT VIÀRIA DELS ACCESSOS ALS CENTRES DOCENTS 47
19. DESCOMPTES A VALENBICI PER A CARNET JOVE 47
20. PROGRAMES DE PREVENCIÓ I ATENCIÓ A MALTRACTAMENTS A MENORS 48
21. CREACIÓ D'UNA XARXA PÚBLICA D'ESCOLETES INFANTILS DE 0-‐3 ANYS 49
22. CREACIÓ D'UN PUNT D'ASSESSORAMENT PER A L'ADQUISICIÓ DE JOGUETS 49
23. AUGMENT DE LES BEQUES PER A LES ESCOLES D'ESTIU 50

3

VIII. IGUALTAT 51

A) PERSONES IMMIGRADES: NOUS VEÏNS I VEÏNES DE VALÈNCIA 51

1. CREACIÓ D'UNA OFICINA DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL I INTEGRACIÓ 51
2. DEMANDA DEL DRET AL VOT DE LES PERSONES IMMIGRADES 51
3. CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL VALENCIA DE LA IMMIGRACIÓ 51
4. COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA PERSONA MIGRANT 52
5. CREACIÓ D'AULES DE CONVIVÈNCIA EN BARRIS AMB GRAN PRESÈNCIA DE PERSONES
IMMIGRADES 52
6. OFERTA PÚBLICA DE CURSOS DE VALENCIÀ I CASTELLÀ 52
7. FORMACIÓ PER A LA PREVENCIÓ DEL RASCISME I LA XENOFÒBIA ENTRE LA POLICIA LOCAL 52

B) PROPOSTES ESPECÍFIQUES PER AL POBLE GITANO 52

1. CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DEL POBLE GITANO 53
2. IMPARTICIÓ DE CURSOS DE FORMACIÓ AMB DOTACIÓ ECONÒMICA CONSOLIDADA 53
3. IMPULS DE L'ACCÉS A L'HABITATGE 53

C) PROPOSTES ESPECÍFIQUES PER A LESBIANES, GAIS, TRANSSEXUALS I BISEXUALS 53

1. CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LESBIANES, GAIS, TRANSSEXUALS I BISEXUALS 53
2. CELEBRACIÓ NORMALITZADA DELS TOTS ELS MATRIMONIS PER LES INSTITUCIONS MUNICIPALS 54
3. IMPULS DE LA COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE L'ORGULL LGTB 54
4. DECLARACIÓ INSTITUCIONAL EN EL DIA DE LLUITA CONTRA L'HOMOFÒBIA 54
5. FOMENT ECONÒMIC DE LA INSERCIÓ LABORAL DE TRANSSEXUALS 54
6. RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEL COL·∙LECTIU LGTB 54
7. FORMACIÓ PER A LA PREVENCIÓ DE LA LGTBFÒBIA ENTRE LA POLICIA LOCAL 54
8. VISIBILITZACIÓ DEL COL·∙LECTIU LGTB AMB LA RETOLACIÓ DE CARRERS 54
9. ATENCIÓ ESPECIAL A JOVES LGTB 54

IX. CAPITALITAT I PROJECCIÓ 55

A) VALÈNCIA, CAP I CASAL 55

B) VALÈNCIA, CAP A LA CARTA MUNICIPAL 55

C) VALÈNCIA, CIUTAT CULTURAL 56

D) VALÈNCIA, CIUTAT D'OCI 56

E) VALÈNCIA, CIUTAT DE LA MÚSICA 56

F) VALÈNCIA I L'AVE 57
4

G), H) I I) VALÈNCIA, CIUTAT TURÍSTICA 57

J) VALÈNCIA I LA SEUA TELEVISIÓ 58

K) VALÈNCIA, CIUTAT NETA 58

L) VALÈNCIA I EL CORREDOR MEDITERRANI 59

M) VALÈNCIA, CIUTAT ACOLLIDORA: XARXA DE DOMICILIS PARTICULARS 59

X. ECONOMIA SOSTENIBLE 60

A) CONREAR LA INNOVACIÓ 60

1. MILLORA DE LA I+D+I I DESENVOLUPAMENT D'ACTIVITATS CULTURALS 60
2. CREACIÓ DEL CONSELL ECONÒMIC MUNICIPAL 60
3. GARANTIA D'ACCÉS A INTERNET DE MANERA INALÀMBRICA I FOMENT DEL PROGRAMARI
LLIURE 60
4. CRACIÓ D'UN VILLAGE AL CABANYAL 60

B) SOSTENIBILITAT I ESTABILITAT DEL TURISME 60

1. INTEGRACIÓ D'ESPAIS LITORALS I RECUPERACIÓ DE L'ALBUFERA 60
2. PROMOCIÓ CULTURAL I URBANA DE VALÈNCIA. MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT ALS MUSEUS 60
3. INTEGRACIÓ PERMANENT DE LES FALLES EN L'OFERTA TURÍSTICA 61
4. APROFITAMENT DELS GRANS PROJECTES ARQUITECTÒNICS 61
5. PROMOCIÓ DE LA GASTRONOMIA PRÒPIA 61

C) DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ DE PROXIMITAT 61

1. POTENCIACIÓ DEL COMERÇ LOCAL, TRADICIONAL, D'ALIMENTS BIOLÒGICS I DE COMERÇ JUST 61
2. ESPECIALITZACIÓ COMERCIAL DE LA FIRA I MILLORA DE LA GESTIÓ DEL PORT 61
3. MILLORA DELS SERVEIS AVANÇATS A LES EMPRESES 61
4. FOMENT DE LES TIC 61

D) POTENCIACIÓ DE L'ECONOMIA VERDA I SOSTENIBLE 62

1. INTRODUCCIÓ D'ENERGIES RENOVABLES I REDUCCIÓ DEL CONSUM 62
2. MILLORA DE LA LLANTERNERIA 62
3. IMPULS DECIDIT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA 62

E) ECONOMIA SOCIAL 62

5
XI POLÍTICA FISCAL 64

1. MILLORA DE LES TRANSFERÈNCIES DIRECTES DE L'ESTAT 65
2. INTRODUCCIÓ DE CRITERIS MEDIAMBIENTALS 65
3. REFORMA DELS TRIBUTS LOCALS I RECUPERACIÓ DEL IAE SOBRE BASES CERTES 65
4. REFORMA ECOLÒGICA DE LES HISENDES LOCALS 65
5. REFORMES TRANSITÒRIES AMB CARÀCTER SOCIAL I AMBIENTAL 66
6. INTRODUCCIÓ DE TAXES I PREUS PÚBLICS AMB CARÀCTER SOCIAL 66
7. PERFECCIONAMENT DE LA TAXA SOBRE EL TRACTAMENT DE RESIDUS 66
8. INTRODUCCIÓ DE L'ECOTAXA 67

XII. FIRES, FESTES I CULTURA POPULAR 68

A) FALLES 68

B) SETMANA SANTA MARINERA 70

C) NADAL 70

D) FIRA DE JULIOL 70

E) CORPUS 71

F) NOU D'OCTUBRE 71

G) D'ALTRES 71

AGRAÏMENTS 73

6
7
I
VALENCIANISME

València és la capital del País Valencià. Això vol dir molt més que ser la ciutat més
important d'una comunitat autònoma; vol dir que la nostra ciutat és la síntesi de la
història, la cultura i la identitat pròpies del País Valencià. La ciutat, el Cap i Casal, ha
viscut massa anys d'esquenes a les comarques, als pobles, i fins i tot a la seua àrea
metropolitana, una situació que ha generat una desconnexió i una incomunicació que
ha resultat empobridora per a les dues parts, per a la ciutat i per al conjunt del País
10 Valencià.

A Compromís per València entenem que la nostra ciutat ha d'assumir el seu paper com
a capital d'un país, i fer-‐ho des del consens, des de la cooperació, des de la solidaritat i
des del respecte. Assumir que som la capital dels valencians i de les valencianes
implica que qualsevol persona que viu al nostre territori ha de sentir València com la
seua pròpia casa, i València ha d'entendre eixes aportacions com ocasions
d'enriquiment i progrés.

A Compromís per València apostem per un valencianisme que siga un element de
20 cohesió, d'integració i d'orgull, que siga una eina per construir el futur, i no només per
conéixer i exaltar el passat. El futur del País Valencià passa per la seua capital, i el futur
de la nostra ciutat no es podrà construir sòlidament si no té suport en allò que li dóna
sentit: el conjunt de comarques i pobles que l'envolten i els milions de persones que la
tenen com a Cap i Casal.

Un valencianisme integrador.

La població valenciana, i la de la capital en particular, ha patit en els darrers anys una
ràpida transformació com a conseqüència de dos fenòmens íntimament lligats:
30 l'arribada a la ciutat de milers de persones originàries d'altres països i cultures, i
l'eixida cap a l'àrea metropolitana d'un important nombre d'altres de la capital que
busquen fora d'aquesta una major qualitat de vida.

Des de Compromís per València entenem que aquestes situacions s'han d'afrontar
amb valentia des de l'Ajuntament per evitar l'aparició de "ghettos" i previndre a temps
qualsevol indici de discriminació o d'exclusió social per raons culturals o racials. Alhora,
un ajuntament no pot restar immòbil davant la "fugida" de centenars de persones
cada any perquè a la ciutat no poden trobar unes condicions de vida adients; això no
només té conseqüències pèssimes des del punt de mira econòmic, sinó que pot
40 amenaçar l'equilibri social a la ciutat si fóra "abandonada" per alguns segments d'edat
i per grups econòmics i professionals determinats.

Per això fem les següents propostes:

1. Integració de la població nouvinguda anant més enllà del discurs de la
"tolerància". De la mateixa manera que la nostra identitat actual no es pot entendre,
per exemple, sense l'aportació andalusa o aragonesa, també estan fent-‐se un lloc en
8
l'esfera pública de la ciutat les festes llatinoamericanes al llit del riu Túria o les
activitats del Centre Cultural Islàmic de València. El valencianisme que defensem des
de Compromís per València vol integrar totes eixes aportacions, fent-‐les nostres, amb
una concepció oberta de la nostra identitat com a ciutat. Per això:

a) Posarem en marxa un Fòrum de les Cultures de la ciutat de València, que
siga lloc de trobada dels representants de les diferents comunitats culturals que
conviuen a la capital, i que es convertisca en interlocutor per a l'administració a
l'hora de dissenyar campanyes d'integració o difusió de les característiques de
10 les diferents cultures.

b) Desplegarem programes municipals d'informació i sensibilització adreçats a
la població en edat escolar i al teixit associatiu de la ciutat on s'expliquen les
característiques de les diverses cultures arribades a la ciutat.

c) Facilitarem la celebració de festes i trobades culturals d'aquelles comunitats
que viuen a la nostra ciutat, amb un format semblant als que actualment se
celebren per part de la població originària d'altres comunitats autònomes.

20 2. Perspectiva metropolitana. Aquest és un dels puntals del projecte polític de
Compromís per València, ja que afecta a les qüestions relacionades amb la mobilitat,
amb el desenvolupament econòmic i, també, a les relacions socials; la ciutat de
València no és patrimoni exclusiu dels seus 800.000 habitants empadronats, sinó que
cada dia hi viuen, hi treballen i hi transiten més d'un milió de persones que són,
fonamentalment, de les poblacions de l'àrea metropolitana. La ciutat ha de saber
posar en valor eixe capital humà per evitar a tota costa convertir-‐se solament en un
lloc de pas o en un espai de treball i gestions.

La ciutat ha de tindre vida i, per això promourem acords amb la resta de municipis de
30 l'àrea metropolitana per consensuar polítiques que faciliten la mobilitat i la integració
de la població metropolitana en una mena de "Gran València". Aquests acords
contemplaran la concessió d'una carta de veïnatge metropolità a totes les persones
de València que treballen a l'àrea metropolitana i, a l'inrevés, la qual cosa implicaria
avantatges, per exemple, en el sistema públic de transports o en l'accés a serveis
socials bàsics.

3. El valencià, la llengua de València. No hi ha cap dubte que el tret més
característic de la identitat del País Valencià és la nostra llengua. I no hi ha cap dubte
tampoc que la ciutat de València ha estat, durant dècades, un lloc on parlar valencià
40 generava problemes, bé per manca de coneixements o per manca de reconeixement.
Aquesta situació, comuna a altres grans ciutats de l'estat amb llengua pròpia, està
encara lluny de trobar solució a la nostra ciutat; no perquè la ciutadania no s'haja
incorporat progressivament a l'ús normal del valencià, sinó perquè ho ha hagut de fer
sense el suport de l'administració local i, en moltes ocasions, no només sense suport,
sinó amb gravíssims entrebancs.

9
Des de Compromís per València entenem que un dels objectius fonamentals del
proper govern municipal haurà de ser aturar la tendència regressiva en l'ús social del
valencià a la capital i accelerar-‐ne normalització, com han fet desenes de pobles i
ciutats mitjanes del País Valencià. Això, a més de ser una necessitat urgent per evitar
que el valencià desaparega de València, és fonamental per garantir la cohesió i la
integració: és clau perquè la gent valencianoparlant de fora de la capital se senta
còmoda i compresa a la "seua" capital, i és cabdal perquè les persones nouvingudes hi
troben una eina d'integració social i cultural. Per tot això, proposem:

10 a) Immediat desplegament i compliment del Reglament Municipal d'Ús del
Valencià, que obliga, entre d'altres coses, a fer del valencià la llengua preferent
de l'administració local i a propiciar-‐ne la normalització dins de l'Ajuntament.
En eixe sentit, entenem que resulta absolutament imprescindible que el
valencià siga la llengua parlada majoritàriament a l'hemicicle de l'Ajuntament,
que siga en la nostra llengua en la qual facen les declaracions públiques les
persones amb responsabilitats municipals i que la televisió municipal de la
ciutat emeta la seua programació en valencià.

b) Posada en marxa de l'Oficina d'Ús i Promoció del Valencià, que inicie la tasca
20 de normalització mitjançant cursos de valencià específics per als diferents
sectors de la població (immigrants, gent gran, joves, aturats...) i per als diversos
sectors professionals (valencià per a botiguers, per a policies locals, per a
personal de jardineria, per a taxistes, etc.)

c) Incorporació dels cursos de valencià normatiu als programes de la
Universitat Popular, de manera que servisquen per preparar les proves de la
Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i siguen homologables amb
la formació en llengua que es pot rebre en altres entitats i altres territoris del
nostre àmbit lingüístic.
30
d) Col·∙laboració amb entitats culturals i veïnals per a la promoció del valencià,
especialment les Associacions de Veïns i Veïnes i les Falles, amb subvencions
per realitzar cursos de llengua, oferiment de materials, serveis
d'assessorament i traducció etc.

e) Crear premis a la promoció del valencià en diferents àmbits: falles, comerç,
associacions, creació literària, joventut, àmbit educatiu etc.

f) Col·∙laborar amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i incorporació de
40 València a l'Institut Ramon Llull per participar en programes de promoció,
normalització i normativització del valencià dins i fora de la nostra ciutat.

4. Recuperar la identitat pròpia de la ciutat. L'escàs interés per la nostra
llengua que han manifestat els diferents governs municipals de la democràcia ha estat
coherent amb un nul interés per la identitat pròpia de la ciutat, que ha estat
depauperada fins al punt de reduir-‐la a algunes manifestacions folklòriques (i no a
totes). València té, per ella mateixa, una identitat diferenciada, que la distingeix de la
10
resta de municipis valencians i també de les altres capitals de l'estat. La nostra història,
les nostres tradicions i la nostra manera d'entendre la vida han fet que el Cap i Casal
tinga una identitat específica que, lògicament, el seu Ajuntament s'ha d'afanyar a
preservar i promoure. I no es tracta, en cap cas, d'una identitat excloent, sinó més
aviat tot el contrari: la manera com és hui València és el resultat de la suma, no de la
resta. Per això proposem:

a) Posar en marxa l'Institut Municipal de Cultura Popular que siga un pol
d’investigació, difusió i promoció de totes les manifestacions de cultura popular
10 que hi ha a la nostra ciutat. L’Institut serà l’interlocutor amb l’administració en
aquesta matèria, col·∙laborarà amb altres entitats que tenen la mateixa funció
en altres ciutats del nostre àmbit cultural, i comptarà amb una plantilla fixa de
personal especialitzat i amb un programa d’activitats públiques. Entre les
tasques d’aquesta institució tindrà especial importància l’estudi, protecció i
promoció de les festes menys conegudes de la ciutat, com aquelles que se
celebren a les pedanies o als centres històrics de València i, lògicament, hi
tindrà un pes determinat l’estudi de les falles des del punt de mira històric,
sociològic, etnològic etc.

20 b) Ampliació de les dotacions i activitats del Museu d’Història de València, tot
obrint-‐ne subseus en centres històrics de la ciutat (Ciutat Vella, el Cabanyal,
Patraix, Benimaclet, Campanar, Russafa...) o les pedanies del nord i del sud...
Amb això defensem un model de museu més obert a la ciutadania, que no
només siga un contenidor de continguts, sinó un centre promotor de la
història, la cultura i la identitat pròpies de la nostra ciutat. En eixe sentit, a
Compromís per València apostem perquè el Museu d’Història de València
assumisca també la coordinació de les polítiques de recuperació de la Memòria
Històrica (recuperació d’espais de la memòria com els refugis de la Guerra Civil,
promoció d’investigacions sobre els moviments democràtics d’abans, durant i
30 després del franquisme, difusió dels resultats d’aquestes recerques etc.) i,
alhora, a través del Museu d’Història es desplegarà un treball de recuperació de
la memòria oral de la ciutat, en coordinació amb la tasca del Museu de la
Paraula de la Diputació de València.

c) Promoció de la investigació etnològica, històrica, folklòrica etc. mitjançant la
concessió de subvencions a entitats i particulars que treballen en aquests
àmbits i, també, amb una col·∙lecció de publicacions municipals sobre aquesta
temàtica.

40 5. València, capital del País Valencià. Ser capital d’un país no és només una
ocasió per enorgullir-‐se, sinó que també implica un seguit d’obligacions cap a la resta
de pobles i comarques que formen el territori.

Des de Compromís per València apostem per una València que, conscient del seu
paper com a capital, i orgullosa de la seua identitat local i nacional, siga pionera en la
promoció, protecció i difusió de la identitat valenciana des d’una perspectiva moderna,
11
integradora i, al mateix temps, respectuosa i atenta a les nostres especificitats. Per

això:
a) Crearem l’Institut d’Estudis de la Ciutat de València que, en coordinació
amb la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, promoga
totes aquelles recerques relacionades amb les relacions entre la ciutat de
València i la resta del País.

b) Promourem programes de coneixement del País Valencià per als centres
educatius, les universitats populars i les entitats cíviques de la ciutat. Aquests
10 programes inclouran visites i excursions a diferents ciutats i comarques del País,
exposicions relacionades amb la diversitat natural, cultural i social del territori
valencià i activitats adreçades a la població escolar que permeten un major
coneixement del territori valencià.
c) Impulsarem les celebracions adreçades a la població de diferents
comarques que viu a la ciutat mitjançant la col·∙laboració amb els ajuntaments
i entitats supramunicipals per a la celebració de setmanes monogràfiques
dedicades a cadascuna de les comarques que incloguen actes de trobada de la
gent d’eixe territori que viu a la ciutat, la concessió de premis a persones
vinculades a eixes comarques que ho hagen merescut i la celebració de fires
20 d’entitats i d’empreses d’eixes comarques que donen a conéixer el seu territori
als habitants del Cap i Casal.
12
II
SOSTENIBILITAT

Redefinirem en profunditat les relacions de la ciutat amb el seu medi i el seu entorn,
tot fent referència a la defensa i promoció de l'horta i l'Albufera, a un nou model de
mobilitat urbana i metropolitana, a nous sistemes per reduir la generació de residus i
a un increment substancial de la superfície verda a la ciutat. Per a aconseguir-‐ho,
proposem:

10 1. Posada en marxa de Plans de Mobilitat Sostenible i Transport Públic de
Qualitat. En els últims 15 anys el nombre d’automòbils s’ha multiplicat per dos i mig en
l’àrea Metropolitana de València. Ha passat dels 300 vehicles per cada 1000 habitants
l’any 1991 als més 700 de l’any 2006 (últimes dades disponibles). Hi ha una
preponderància dels desplaçaments amb vehicles motoritzats privats, i queda relegat
l’ús dels transports públics col·∙lectius i de la bicicleta.

La qualitat del transport repercuteix de manera fonamental sobre la qualitat de vida, la
riquesa de la nostra societat i el medi ambient. És fonamental, per tant, aplicar
mesures correctores per a invertir la tendència del creixement desmesurat de les
20 infraestructures viàries, que generen l’increment del parc mòbil privat. Per modificar
esta tendència, promourem un debat en profunditat que concloga en l’adopció de
profundes mesures correctores.

a) Realització d’estudis de mobilitat sectorials i territorials, que facen una
completa radiografia de l’estat de les coses.

b) implantació de plans de mobilitat sostenible els objectius primaris del qual
seran:

30 -‐ Creació d'una tarja per al transport públic en València per a
estudiants i persones aturades a preu simbòlic, de caràcter semblant a
l'actual tarja or per a persones jubilades

-‐ Reducció dels desplaçaments en cotxes privats

-‐ Potenciació dels transports col·∙lectius en l’àmbit del treball, sobretot
cap als nombrosos polígons industrials que envolten les ciutats

-‐ Increment dels desplaçaments en autobusos en el nucli urbà,
40 fomentant:

a) l'increment del nombre d’autobusos que circulen, per a millorar la
freqüència de pas;
b) l'extensió notable l’horari del servici;
c) l'eliminació la doble filera i els aparcaments en el carril bus (una
alifac que patim especialment a València i que afecta greument el servici
13
públic), mitjançant campanyes de sensibilització i millora de la disciplina

en l’aparcament.
d) la modificació de la percepció del transport públic com un transport
de baixa qualitat, reservat a majors, estudiants i classe baixa, per
convertir-‐lo en un transport competitiu, eficient, segur i de qualitat.

2. València, capital de la Bicicleta. Plantegem els següents objectius:

a) Aprovació d’un Pla Rector de la Bici
10
b) Creació de l’Oficina Municipal de la Bicicleta

c) Vies ciclistes: reconversió dels actuals carrils bici, poc funcionals per estar
molts d’ells en la vorera, en vies ciclistes; ampliació i acabament de la xarxa de
vies ciclistes, perquè arribe a les grans vies i a les avingudes de la ciutat, fins a
assolir una vertadera xarxa capil·∙lar

d) Potenciació i extensió de Valenbisi, el sistema de bicis de lloguer, a tota la
ciutat en el mínim de temps possible, millorant la gestió i la rotació de les bicis
20
e) Promoció de l’ús massiu de la bicicleta en les àrees urbanes, en combinació
amb els altres transports públics, seguint les pautes de l’anomenada
intermodalitat.

f) Instal·∙lació d'aparca-‐bicis en nombre suficient d’acord amb la demanda
creixent;

g) Peatonalització gradual d’àmplies àrees de les ciutats, especialment els
centres històrics
30
h) Zona30: fer-‐la efectiva amb la instal·∙lació dels anomenats guàrdies dormits
(badenes) que obliguen a reduir la velocitat dels cotxes, sense necessitat
d’implantar complicats i cars sistemes electrònics de detecció (radars o
semblants); ampliar el radi d’acció de la zona30 a altres barris, primer pas cap a
la peatonaltizació d'aquests
j) Targetes d’aparcament per a residents, l’anomenada targeta taronja, que
permeta reservar places als ciutadans que habiten en el seu barri a preus
assequibles

40 k) Millora de la seguretat, l’eficiència i la sostenibilitat

l) Posada en marxa un Pla de Mobilitat Segura, que es fixe com a objectiu
prioritari el compliment del límit de velocitat de 50 km/h (ja que la velocitat és
una de les causes fonamental de la mortaldat viària), instal·∙lant sistemes
arquitectònic (badenes, senyalètica, vertical i horitzontal, passos de vianants
realçats)

14
m) Potenciació de modalitats de transport col·∙lectiu, tipus "car-‐sharing"

n) Implantació de mesures fiscals que primen els transports menys
contaminants i que castiguen els vehicles de gran cilindrada, que emeten més
CO2

o) Creació d'un tiquet únic integrat en tota l’àrea metropolitana, entre
autobusos, metro i tramvies.

10
3. Creació de la regidoria d’Espai Públic, Mobilitat i Sostenibilitat. Un objectiu
de Compromís per València és col·∙locar la sostenibilitat i la millora de la mobilitat
urbana en primer lloc d’atenció i donar-‐li importància i operativitat en el funcionament
de l’Ajuntament. Per això cal crear aquesta regidoria que pot substituir-‐ne unes altres
de funció dubtosa com pot ser per exemple la regidoria d’il·∙luminació i fanals i incloure
regidories amb una funció limitada com la de trànsit.

4. Política de residus. Recollida selectiva de matèria orgànica. Creació
d’ecoparcs. València s’ha distingit per tenir una política de residus on l’únic que
20 importa es treure el fem de les cases i els carrers sense importar com. Cal avançar cap
a la sostenibilitat en aquest assumpte i demostrar que hi ha unes altres polítiques
menys oneroses per a les persones i per al medi ambient. Entre elles destaquem:

a) Recollida selectiva de la matèria orgànica per a la producció de compost
després de la fermentació anaeròbica per a produir gas metà que es puga usar
com a energia renovable

b) Iniciar un programa pilot en algun barri de València de la recollida selectiva
en especial de la matèria orgànica per a la seua posterior generalització
30
c) Revisió de les taxes de l'EMTRE pel tractament de residus amb la finalitat
d’incentivar als ciutadans en la recollida selectiva i la gestió de residus en
origen

d) Creació d’ecoparcs per a la recollida d’estris i materials per a reciclar-‐los
posteriorment

e) Recollida de materials d'enderrocs i reutilització per a la construcció
d’infraestructures, etc.
40
f) Recollida selectiva d’olis usats i ús posterior per a l’obtenció de biogasoil per
transesterificació.

g) Rebuig a la incineració com a alternativa d’eliminació de residus sòlids pels
impactes sobre la salut de les persones que suposen aquestes instal·∙lacions,
l’aparició de cendres tòxiques que cal eliminar i l'efecte negatiu sobre la
reutilització i el reciclatge de materials.
15

5. Augment i millora de superfícies verdes. València és una ciutat amb només
5’72 m2 de zona verda per habitant segons es desprén de l’anuari de l’Ajuntament de
2010. Una quantitat molt inferior a la d’altres ciutats espanyoles com: Vitòria , 20’8 m2
/ habitant, Logronyo, 18’3 m2 / habitant, Pamplona 16’9 m2 / habitant, Madrid, 15’9
m2 / habitant etc. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana de 10 a 15 m2
de zona verda/ habitant, quantitat molt superior a la de la nostra ciutat.

No hi ha prou amb tenir un plànol de gran zona verda en el Parc Central que ningú sap
10 molt bé com es va a finançar. Es poden fer xicotetes coses amb pocs recursos que
milloren la mala situació de la nostra ciutat pel que fa a zones verdes, entre les quals
volem destacar:

a) Recuperació dels antics terrenys del parc zoològic per a l’ampliació del Parc
de Vivers.

b) Ampliació del Parc de la Rambleta

c) Millora del manteniment i conservació del Parc de Benicalap
20
6. Defensa i promoció de l’Horta. L’Horta no pot continuar desapareixent sota
el ciment. Per això cal aturar la reforma del PGOU. Però l’Horta també està
desapareixent, encara que no de forma definitiva, pel progressiu abandó dels
llauradors i la manca d’expectatives d'aquests. Cal posar en marxa definitivament el
PAT de defensa de l’Horta. L’Horta ha de tornar a ser el rebost de la ciutat de València
com ha estat al llarg de la seua història.

7. Potenciació del consum ecològic i local. És imprescindible ajudar i potenciar
totes les iniciatives de comerç que es basen en productes propers i obtinguts de forma
30 ecològica, evitant la contaminació per restes de plaguicides així com la contaminació
de les aigües soterrànies i dels aliments per adobs químics. Per això el compost de
qualitat ha de tancar un cicle biològic com han fet sempre els llauradors i llauradores
de l’Horta en vindre a València a recollir el fem per a adobar els seus horts.

El consum ecològic i local exigeix també actuacions en el món de la restauració on cal
estimular i potenciar des de l’ajuntament les xarxes de restaurants ecològics i amb
productes locals.

És important també relacionar la restauració de qualitat amb les varietats locals de
40 verdures i fruites que moltes vegades estan en quasi perill d’extinció al ser
desplaçades per varietats comercials amb pitjor sabor i adaptació al nostre territori
però millor qualitats de duració i presentació com demanen les grans cadenes
comercials.

8. Creació d'horts urbans o de ciutat ecològics. Els Horts Urbans Ecològics són
una interessant proposta per a recuperar espais urbans que en la majoria dels casos
estan abandonats i degradats. Es configura també com una resposta a les carències
16
d’espais verds comunitaris en els barris dels ciutats, on encara abunden solars i
terrenys en estat d’abandó. Els Horts Urbans Ecològics són espais d’horta en zones
urbanes i periurbanes, moltes vegades degradades. El benefici social és molt
destacable, principalment per la seua funció d’oci (oci productiu), la seua funció
educativa, i també la seua funció terapèutica.

L’oci productiu és una opció de gaudir del cultiu de productes del camp en entorn
urbà, amb l’objectiu final de l’autoconsum del fruit del treball (els podríem definir com
“Horts de Subsistència”.
10
La funció educativa revesteix una importància fora de dubte, ja que permet disposar
d’horts urbans perquè els escoles, els col·∙legis i, perquè no, les universitats, els visiten i
utilitzen per a les seues classes pràctiques i per a tot tipus d’aprenentatge (les
anomenades granges escoles).

Els horts urbans és poden convertir en espais per a la teràpia ocupacional i s’orienta a
col·∙lectius específics com per exemple persones amb malalties mentals,
discapacitades intel·∙lectuals, persones majors, malaltes d’Alzheimer.

20 Concebem els horts urbans com un instrument de transformació social, de promoció
de l’agricultura ecològica, d’adequació d’espais de comunicació i de construcció i de
desenvolupament de la comunitat. Els beneficis de la implantació d’una xarxa d’horts
urbans són evidents: manteniment i condicionament d’àrees degradades, s’evita
acumulació de fem i possibles incendis o es creen d’espais verds urbans, entre molts
d'altres.

Compromís per València proposa la següent modalitat de gestió:

-‐Cessió temporal i gratuïta de les parcel·∙les durant un temps
30 determinat (i suficient per a poder desenvolupar l’hort urbà)

-‐Les parcel·∙les han de ser necessàriament cultivades seguint els criteris
de l’agricultura ecològica

-‐L’objectiu final és l’autoconsum

-‐L’Ajuntament proporcionarà les llavors, les ferramentes de treball i
impartirà cursos d’iniciació al cultiu ecològic, i després un seguiment
continuat per a proporcionar assessorament.
40
-‐Es buscarà la firma de convenis de col·∙laboració amb les associacions
d’agricultors i agricultores, amb el CAE (Consell d’Agricultura Ecològica)
organisme dependent de la Conselleria de Medi Ambient; la SEAE
(Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica) i les Universitats
Valencianes

17
9. Estavi d’energia en il·∙luminació. Noves energies en edificis públics (ACS,

fotovoltaica, etc. València no pot continuar sent la capital europea de la contaminació
lumínica i, alhora, la capital que pateix unes despeses més elevades per càpita de
consum elèctric per il·∙luminació pública. Cal estalviar i una primera mesura d’urgència
en algunes zones de la ciutat passaria senzillament per apagar almenys la meitat de
les faroles. Cal dirigir la llum al carrer què és on estan les persones que necessiten
il·∙luminació. Tota l’altra llum que va al cel és malbaratament i contaminació. Caldrà
modificar o almenys introduir alguns canvis a les abundants esferes que il·∙luminen en
totes direccions. Cal també posar llums de baix consum tant en il·∙luminació com en
10 control semafòric.

València ha d’obtenir una gran part de l’energia que consumeix en produir aigua
calenta i en el consum d’energia elèctrica introduint de forma massiva les plaques
solars ACS per aigua calenta i les plaques solars fotovoltaiques així com xicotets
captadors d’energia eòlica. Açò suposa un repensament de caràcter energètic que a
més de suposar un seriós avanç en estalvi energètic i sostenibilitat mediambiental,
haurà de ser un gran jaciment de nous llocs de treball .

10. Superar el perill nuclear. València no pot continuar estant exposada a les
20 conseqüències de tenir una central nuclear a poca distància de la ciutat. L’aigua
potable que bevem en la ciutat procedeix majoritàriament del riu Xúquer que passa
per Cofrents i serveix per a refrigerar el reactor nuclear paregut al de Fukushima.
Afirmem que es pot viure sense centrals nuclears com ho fan molts països d’Europa i
reivindiquem una aposta decidida per les energies renovables que pose fi a l’era de
l’energia nuclear.

11. Potenciar l’educació ambiental. L’ajuntament ha de fer una aposta per
l’educació ambiental de la ciutadania educant, potenciant i estimulant els
comportaments sostenibles en els temes de la gestió i recollida selectiva del fem,
30 l’estímul i ajuda per a la rehabilitació energètica de les llars, l’estalvi d’aigua, la
mobilitat sostenible potenciant el transport públic, la bicicleta i anar a peu, la compra
de productes locals i ecològics etc.

Un element fonamental de totes aquestes pràctiques és la participació ciutadana en
l’Agenda 21 de la qual el nostre ajuntament és signant però poques vegades se’n
recorda com no siga a efectes de mera propaganda.

12. Millorar la protecció animal. La protecció dels animals és un servei públic
que beneficia als propis animals, però també a la societat en el seu conjunt. Una
40 societat cada vegada més avançada com la que pretenem assolir ha de respectar els
animals. Per això no és compatible creure en una societat millor que no tinga en
compte la consideració cap a la vida animal.

En l'actualitat hi ha al terme municipal de València un gran nombre d'animals
abandonats que són atesos des d'entitats privades amb un gran esforç per la seua part.
Des de Compromís creiem fermament que el sacrifici dels animals no és alternativa i
valorem l'esforç que realitzen les entitats de protecció animal en la tasca de cuidar els
18
animals abandonats. Per això augmentarem la col·∙laboració econòmica de

l'ajuntament amb aquestes entitats. També impulsarem campanyes de promoció de
l'adopció. Igualment ens proposem aconseguir que tots els gossos i gats de la ciutat
estiguen censats i diposen de xip identificatius.

Els animals, per a Compromís, són sers vius susceptibles de sentir dolor i de mostrar
afecte, no són joguets i per tant ens manifestem en contra de la presència d'animals
en espectacles públics, evitant la presència a València d'aquells espectacles que
incloguen animals en les seues atraccions, seguint així l'exemple d'altres ciutats, com
10 Palma de Mallorca o Barcelona.

No ens agraden les corregudes de bous. Pensem que és un espectacle que cal superar i
creiem que aquesta opinió és majoritària en la societat valenciana. Per això
impulsarem, tant des de l'Ajuntament com des de la Diputació, la celebració d'una
consulta popular sobre les corregudes de bous.

13. Defensa i promoció de l’Albufera i el Saler. València té un tresor natural en
el seu termini municipal: El Parc Natural de l’Albufera. Poques ciutats poden dir el
mateix. Malauradament poques ciutats fan tant poc de cas a les seues potencialitats
20 com element mediambiental de primer ordre. La dreta valenciana en el fons continua
pensant que el millor que es podia fer amb el Saler era el que van començar a fer els
alcaldes franquistes.

Cal continuar millorant l’aigua de l’Albufera que no pot alimentar-‐se només d’aigües
depurades. També ha de tenir aportacions regulars d’aigües netes procedents del riu
Xúquer.

El Saler continua sent nostre però emprem molt poc les seues potencialitats com a
parc, gaudim poc d’ell, l’utilitzem poc com a promoció turística. Molts països del món
30 utilitzen els seus parcs naturals com a reclam per a un altre turisme més naturalista
que de pas, és de millor qualitat.

14. Millorar l’ús racional de l’aigua. Cicle integral. Depuració. La ciutat de
València té uns consums d’aigua que cal racionalitzar i reduir mantenint la qualitat del
servei. És necessari en primer lloc detectar i reduir l’aigua perduda en les canonades
per fugues. Cal fer polítiques d’estalvi d’aigua potenciant sistemes de llanterneria
estalviadors i millorant l’educació mediambiental de tota la ciutadania.

Menció especial és el cicle integral de l’aigua en la ciutat. Cal fer una neteja estricta en
40 primer lloc de tots els mecanismes de corrupció i balafiament de diners públics que
ha patit l’empresa de depuració d’aigües durant els últims anys on l’ajuntament de
València té presència majoritària. Cal millorar els sistemes de depuració i reutilitzar
les aigües depurades pera regadiu.

Igualment és molt important acabar amb el vessaments d’aigües residuals que pateix
la zona de la Malva-‐Rosa mitjançant l’emissari submarí d’aigües sense depurar que
19
impedeix l’adjudicació de senyeres blaves a les platges més emblemàtiques de la

ciutat.

15. Control i millora de la contaminació de l’aire i acústica. No es pot
continuar fent trampa com s’està fent amb els mesuraments de contaminació de l’aire
de la ciutat de València. Primer cal conèixer de forma objectiva quina és la
contaminació real de la ciutat. La salut i fins i tot la vida de moltes persones majors,
xiquets i amb problemes respiratoris depenen d’un adequat coneixement i gestió de la
qualitat de l’aire. Caldria prendre les següents mesures:
10
a) Control rigorós de la contaminació de l’aire millorant la ubicació de les
estacions de mesurament i prestant especial atenció a les partícules sòlides per
la incidència greu que tenen en les malalties càrdio-‐respiratòries.

b) Informació puntual i rigorosa a la ciutadania de la situació de contaminació
de l’aire, especialment en els moments de contaminació elevada

c) Control i millora per l’ajuntament i les ITV dels vehicles més contaminants

20 d) Pla de mobilitat sostenible que augmente el pes del transport públic, el
caminar i l’anar en bicicleta front al cotxe particular. Ampliació i control de les
zones de 30 Km/h.

d) Incentivació fiscal de la compra de vehicles amb baix o nul nivell de
contaminació (cotxes híbrids, elèctrics etc.) front als vehicles més contaminants

e) Elaboració d'un pla d’emergència i de mesures a prendre en cas de nivells
de contaminació perillosos per a la salut humana.

30 Pel que fa a la contaminació acústica cal afrontar la situació per a fer front als dos
generadors fonamentals: El trànsit rodat i l’acumulació de locals d’oci en determinades
zones.

16. Preveure i planificar l’entrada del cotxe elèctric. El cotxe elèctric es
convertirà amb seguretat en la forma de mobilitat individual predominant en les grans
ciutats. En l’actualitat totes les empreses automobilístiques estan començant a treure
vehicles híbrids i elèctrics que necessitaran molt prompte sistemes d’abastiment
d’energia en la ciutat de València. Una altra vegada l’Ajuntament no sembla estar a
l'alçada que exigeixen els canvis que s'aproximen.
40
És necessària la instal·∙lació de sistemes de recàrrega elèctrica en la ciutat accessible
per a tots els nous vehicles. Caldrà reformar alguna norma urbanística per a
incorporar la recàrrega en els aparcaments tant privats com públics. Estudiarem la
viabilitat tècnica que els sistemes d’aparcament de bicicletes de lloguer (que ja
disposen d’instal·∙lacions elèctriques) puguen a la vegada servir com a punt de
recàrrega elèctrica dels nous vehicles.
20
III
SERVEIS DE QUALITAT

Compromís per València aposta per uns serveis públics d’alta qualitat en allò que fa
referència a l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials fent especial èmfasi en el
desplegament de les mesures d’atenció a la dependència, de suport a la gent gran, a
les persones discapacitades i a la generació d’ocupació de qualitat.

10 A) EDUCACIÓ I CULTURA

1. L’educació infantil: una prioritat. Des de Compromís treballarem perquè
l’Ajuntament de València col·∙labore en la construcció d’una xarxa pública d’escoles
d’educació infantil de 0-‐3 anys. Xarxa que de forma incompleta existia al
començament de la dècada dels noranta i que l’actual corporació es va encarregar de
destruir. L’Ajuntament cedirà el sòl necessari per a la construcció de les escoletes que
calga construir a València després de fer l’estudi de les necessitats existents respecte
de l’escolarització dels infants d’aquesta franja d’edat i que no s’hagen pogut satisfer
després de la concertació o el conveni amb els centres ja existents i que s’hagen volgut
20 sumar a aquesta iniciativa.

2. Programes municipals d’educació afectivo-‐sexual i intel·∙ligència emocional
dirigits i programats per a tots els nivells educatius (infantil, primària, secundària,
batxillerat i formació professional).

3. L’ensenyament serà gratuït en les escoletes de 0 a 3 anys com ho és en la
resta dels nivells educatius obligatoris. L’educació en aquest segment d’edat no és un
luxe, és una necessitat familiar i social. Per això suprimirem el xec escolar tal com està
concebut en aquestos moments. El model que en aquests moments està emprant
30 l’Ajuntament de València per “ajudar" les famílies en el pagament de les escoletes,
s’ha manifestat com a inoperant tant per a les famílies, com per a les mateixes entitats
educatives.

4. Rendibilització dels centres públics per les vesprades. Els centres educatius
de titularitat pública es troben infrautilitzats. La majoria disposen d'unes instal·∙lacions
que podrien ser utilitzades per a altres usos i permetrien fer unes altres ofertes a la
població sense fer inversions milionàries que ara resulten inviables. Així, donada la
demanda per part de la població de cursos d’idiomes i donat que la construcció
d’aquest tipus de centres es retarda ja fa molts anys a la nostra ciutat, proposem que
40 en horari vespertí s’estudien les mesures per poder actuar com a extensions de les
escoles oficials d’idiomes, creant per una banda llocs de treball i per altre satisfer les
demandes de la població per que fa a la seua formació en idiomes. Aquesta utilització
s’estendria també a cobrir la manca d’espais esportius i culturals dels barris.

5. Potenciació de l’esport de base. Si realment volem que l’esport forme
realment part d’una societat valenciana més saludable que veja en l’esport una forma
de relació, de comunicació i d’integració s’haurà d’invertir realment en els barris
21
creant infrastructures que possibiliten que qui visca al barri puga practicar l’esport de
forma habitual. Caldrà fer infrastructures esportives en la ciutat, situades de manera
que puguen ser utilitzades per veïnat de més d’un barri, que estiguen ben
comunicades i que tinguen un cost d’utilització que estiga en funció dels recursos dels
usuaris i usuàries. Temporalment generarem els mecanismes per a poder utilitzar les
infrastructures escolars en condicions semblants a les indicades per l’ensenyament
d’idiomes.

Menció especial en aquest apartat és el funcionament de la Fundació Esportiva
10 Municipal que ha d’avançar en la participació dels i les esportistes i en la millor
interrelació amb els barris per a la promoció de l’esport de base.

6. Dinamització i millora de les biblioteques municipals. Les biblioteques
continuen sent un lloc fonamental per a l’ensenyament i la cultura de la nostra ciutat
que actualment es troben prou abandonades. Cal potenciar l’animació lectora,
introduir els contacontes, ampliar el fons actuals moltes vegades raquítics i antiquats.
És imprescindible l’ampliació de l'horari, especialment en èpoques d’exàmens o de
vacances per als estudiants.

20 7. Potenciació de les Universitats Populars. La necessitat de formació
permanent és, cada vagada més, una necessitat que abasta a totes les persones
independentment de la seua edat. Moltes d’elles no poden avui assistir a la formació
reglada a l’estar dissenyada fonamentalment per a joves. La Universitat Popular s’ha
de convertir en un espai de formació i reflexió ciutadana de caràcter permanent.

8. Modificació en profunditat de la Fundació Municipal de Cinema. Tal i com
funciona actualment no té raó d’existir, hauria de dissoldre’s i establir mitjans de
col·∙laboració amb d’altres exitosos certàmens de cinema que es duen a terme en
l’àrea metropolitana i que tenen una raó de ser: la defensa de la llengua i la
30 potenciació del nostre audiovisual. Farem una proposta de col·∙laboració i de
llançament d’un nou projecte de certamen cinematogràfic que dignifique la nostra
ciutat i la nostra llengua.

9. Millora de l’ús actual de les noves instal·∙lacions culturals. Moltes de les
instal·∙lacions que han costat centenars de milions a l’erari públic estan infrautilitzades.
Destaca en este sentit l’Àgora però també el Palau de les Arts amb moltes sales molt
poc utilitzades, etc. Donarem una utilitat cultural a aquestes instal·∙lacions. Utilitat
que va des de la potenciació de la música valenciana i en valencià, del teatre, usos
culturals de les falles, escoles de circ, cessió per a l'escola d'art dramàtic, etc.
40

B) ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA

Abans d’avançar propostes relacionades amb el tema de l’atenció a la dependència,
caldrà fer una important reflexió per la complexitat que suposa aquest apartat, per la
duplicitat o triplicitat d’organismes, institucions i administracions que s'hi troben
implicades.
22

Per la vulnerabilitat que presenten les persones incloses en aquest sector i el seu
entorn cal garantir l’agilitat de l'avaluació, de l’elaboració d’informes d’entorn i dels
Plans Individuals d’Atenció (PIA), l’avaluació de les ajudes de què poden ser objecte,
així com facilitar els llocs on s’han de tramitar, els centres educatius o d’inserció
laboral a què poden adreçar-‐se, etc. Per això proposem com a mesures immediates les
següents:

1. Creació d’una unitat integrada municipal d’atenció a la dependència on
10 persones especialitzades en el tema de distintes regidories (educació, sanitat, benestar
social i altres si fos necessari) treballen per assistir aquestes persones en la relació amb
l’ajuntament per tal d'informar, negociar, orientar en totes les demandes que aquest
col·∙lectiu puga tindre. Si fos necessari caldria crear un pressupost compartit en funció
de les competències assumides per totes les regidories implicades. El personal
assignat hauria de ser competent i capacitat per a aquest treball. Aquesta unitat
elaborarà una guies de serveis, centres i prestacions de serveis que fos clara i
accessible per a tota la ciutadania.

2. Agilització dels expedients endarrerits. Donat el retard en la tramitació dels
20 expedientes i sabent que un dels requisits d’aquest expedient és l’informe d’entorn,
proposem un pla de xoc que pose al dia l’elaboració d’aquests expedients perquè no
siga aquest requisit el que retarde la resolució de l’expedient. Per a moltes famílies és
imprescindible l’ajuda que es deriva de la resolució afirmativa de l’expedient.

C) HABITATGE

A la ciutat de València hi ha en aquests moments i per motius diversos milers de
habitatges buides que podrien ser immediatament ocupades. Compromís proposa que
30 ll’Ajuntament de València junt a d’altres institucions valencianes faça un inventari de
possibles habitatges destinades a ser habitatges tutelades, tant assistides com
supervisades, com a forma de suport a la vida independent i la inclusió de persones
amb determinats tipus de discapacitat perquè puguen millorar la seua qualitat de
vida.

D) PERSONES AMB DISCAPACITATS

Proposem les següents actuacions:

40 1. Creació d’una bossa de treball generada tant per empreses grans com
petites que tindran unes bonificacions als impostos municipals i que estaran en
proporció al temps de contracte, sempre que aquest siga d’una duració mínima de 6
mesos. Aquesta experiència s’intentarà que siga exportada a altres àmbits i que tinga
una coordinació amb altres instàncies autonòmiques, per tal de fer del treball
d’aquestes persones una situació normalitzada que els done una autonomia
econòmica i els facilite el màxim possible la seua integració social.

23
2. Els serveis municipals de les famílies de persones amb discapacitat hauran

d’estar subvencionats en aquells casos en què la família ho demane, ja que segons
estudis realitzats per entitats que treballen amb aquestes persones han arribat a la
conclusió de que una família amb un membre que tinga discapacitat gasta una mitja
d’entre 18.000€ i 30.000 € més a l’any que una que no ho tinga, segons el tipus de
discapacitat i de disponibilitat econòmica .

3. La millora de la qualitat de vida de tota la població, i específicament de les
persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació, ha de ser un més dels
10 objectius de Compromís. Millorarem l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat
reduïda en l'entorn urbà, en l'habitatge i en els mitjans de transport. Promourem
l'atenció de les persones amb limitacions físiques, psíquiques o sensorials, i també la la
integració social per a aconseguir el desenvolupament personal i la millora de la
qualitat de vida aplicant les següents mesures:

a) Promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i
urbanístiques que es troben en les vies i els espais lliures d'ús públic.

b) Adaptació dels accessos dels edificis públics des del carrer, els
20 interiors (banys, taulells ...) i els punts d’informació (eliminació de
barreres en la comunicació tant per a l'expressió com la recepció de
missatges).

c) Establiment de mesures de control específiques per a garantir
l’accessibilitat i adaptació dels espais d’oci (restaurants, bars, cines,
teatres, etc).

d) Adaptació i accessibilitat dels espais d’interés turístic.

30 4. Fomentarem l’accés a la habitatge a les persones amb algun tipus de
discapacitat, amb la reserva d’habitatges adaptats en la promoció d'habitatges de
VPO. Garantirem la realització de les adaptacions interiors dels habitatges reservats i
dels elements comuns dels edificis.

5. Accessibilitat dels transports públics. Elaborarem i mantindrem actualitzat
un pla de supressió de barreres i d'utilització i adaptació progressiva dels transports
públics col·∙lectius. Establirem mesures perquè s’augmente el nombre de taxis
condicionats (eurotaxis) per a cobrir les necessitats de desplaçament de persones amb
mobilitat reduïda.
40
6. Eliminació de barreres en la comunicació. Promoure la supressió de les
barreres en la comunicació i establir mecanismes tècnics que facen accessibles els
sistemes de comunicació i senyalització a tota la població, per a garantir així el dret a la
informació, la comunicació, la cultura, l’ ensenyament i l’oci (llenguatge de signes,
guies sords-‐cecs, subtitulació, etc).

24
7. Promoció de polítiques actives d’ocupació destinades a facilitar la inserció

laboral de les persones amb discapacitats: plans integral d’ocupació, programes de
formació-‐ocupació (escoles taller i tallers d’ocupació).

E) SERVEIS SOCIALS

1. Impulsarem econòmicament i estratègicament les polítiques socials de
l’Ajuntament. L’Ajuntament de València ha decantat la seua política social a una visió
assistencialista i de caritat més pròpia moltes vegades de visions religioses que de
10 posicions avançades sobre serveis socials dins una societat democràtica on les
persones són subjectes de drets i no objectes de caritat per molt meritòria que
aquesta siga. Igualment cal fer una planificació a llarg termini que evite les continues
improvisacions actuals.

2. Impulsarem i promourem les Claúsules Socials als contractes. L’Ajuntament
de València és una de les primeres empreses contractadores de la ciutat. Cal introduir
clàusules de caràcter social als contractes que realitze l’ajuntament amb les distintes
empreses proveïdores establint unes condicions mínimes de caràcter laboral que
hauran de complir les distintes empreses que realitzen aquestes contractacions.
20
3. Posarem en el centre de la nostra política social la solidaritat i la cooperació
amb els països menys desenvolupats, així com amb els que han patit algun tipus de
desfeta, natural, provocada per problemes mediambientals o com a conseqüència de
conflictes bèl·∙lics. La solidaritat és la tendresa dels pobles que mai podem oblidar
malgrat la crisi econòmica.

Per açò defensarem la cessió del 0’7% a projectes de solidaritat tal com demanda
l’ONU. Projectes que han de ser adequadament gestionats perquè complisquen la seua
finalitat solidària. Proposem que una part important d'aquest pressupost siga
30 cogestionat amb altres municipis valencians mitjançant el Fons Valencià de Solidaritat.
En qualsevol cas, l’adjudicació dels recursos destinats a solidaritat es farà seguint
criteris d’eficàcia.
25
IV
ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

Des de Compromís per València proposem com a eix central la descentralització de
l’Ajuntament, l'increment de les competències de les Juntes Municipals, la Participació
Ciutadana i els Pressupostos Participatius.

Esta descentralització s’ha de realitzar basant-‐nos en els pilars següents:

10 -‐ Descentralització de servicis i cessió de competències.
-‐ Descentralització econòmica dels recursos administratius.
-‐ Potenciació de les oficines d’atenció a la ciutadania.

Per a això s’han de realitzar els següents canvis importants en el funcionament de
nostre ajuntament.

1. Àrees de govern i delegacions:

a) Nombre suficient d’àrees de govern.
20
b) Canvis en la denominació de les Àrees. Ex: Economia i Grans Projectes
per Promoció Econòmica.

c) Cada àrea haurà de tindre un nombre no molt extens de Regidories
adscrites; no es pot coordinar ben una àrea de la qual depenen 12
regidories.

d) Creació de l’àrea que, o bé establir en cada àrea, una relació amb la
resta d’ajuntaments de l’Àrea Metropolitana.
30
2. Regidories delegades:

a) Reducció del nombre total de regidories: les 44 regidories actuals
són una quantitat excessiva.

b) Limitació del nombre de regidories sota la supervisió de una
mateixa persona. En l’actualitat hi ha regidors i regidores que tenen huit
regidories i uns altres només una.

40 3. Juntes municipals de districte. Cal modificar en un sentit ampli les
competències de les Juntes Municipals, cosa que haurà de realitzar-‐se d’una manera
progressiva i continuada.

Les Juntes de Districte han de ser exponents dels interessos propis de la població en el
seu àmbit territorial i de prestar servicis municipals, acostant l’Administració a la
ciutadania.

26
Per això proposem les següents accions pel que fa al funcionament de les juntes:

a) Reglament de Funcionament de les Juntes de Districte independent i
complementari al de l’organització municipal.

b) Creació d’un registre d’entitats que tinguen la seua activitat dins de
la demarcació del districte i entitats de caràcter general.

c) Ampliació de vocals que representen estes entitats. Ací en moltes
10 ciutats està el Consell Territorial de Districte: Associacions veïnals,
associacions integració social, associacions culturals, recreatives i
esportives, de comerciants...

d) Establiment d'una periodicitat en les Comissions de Treball i inclusió
en elles dels agents socials.

e) Augmentar el nombre de personal funcionari.

f) Reglamentació del Funcionament de Ple de la Junta.
20
Pel que fa a l'àmbit territorial i poblacional de les juntes, cal:

a) Dotar de més autonomia i competències a les pedanies.

b) Crear de la Juntes de Districte Poblats del Sud, Poblats del Nord i
Poblats de l’Est. D’esta manera encara que no es disminuïsca molta
població a les juntes de Trànsits i Russafa, sí que facilitarem les gestions
del veïnat de les pedanies en evitar-‐se grans desplaçaments i es podrà
atendre la particularitat d’estes poblacions.
30
c) Reorganitzar l’àmbit territorial de les Juntes d’Exposició i Maritim
per anivellar el nombre de veïns i veïnes en cada una d’elles.

També ampliarem les competències i funcions amb les següents accions:

a) Gestió dels Pressupostos Participatius del Districte.

b) Ampliació de les següents competències:

40 -‐ Patrimoni Històrico-‐Artístic.
-‐ Protecció del medi ambient.

4. Més descentralització municipal. Ens comprometem a realitzar les següents
accions:

a) Establir els mecanismes per a una correcta relació amb la resta
d’Ajuntaments de l’Àrea Metropolitana.
27

b) Descentralitzar l’Ajuntament, per tal de fer-‐lo més pròxim a la
ciutadania a través de les Juntes Municipals de Districte.

c) Establir mecanismes d’aproximació perquè el veïnat de les Pedanies
s’incorpore en plenitud a la ciutat.

d) Introduir canvis reglamentaris per implementar polítiques de
participació en el funcionament de l’Ajuntament i les Juntes Municipals.
10
e) Revisar la pàgina web de l’Ajuntament per tal que siga útil, clara i
eficaç tant en la informació com en la tramitació telamàtica de tots els
serveis però especialment aquells que fan referència a l’atenció a la
dependència per tal de reduir els temps d’espera i millorar l’eficàcia del
servei.

f) Establir els Pressupostos Participatius a través de les Juntes
Municipals

20 5. Participació ciutadana. La participació ciutadana en l’Ajuntament de
València està regulada en el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat el 30
d’octubre de 2009 i publicat en el BOP del 17 de novembre de 2009. És un reglament
que substitueix la Carta de Participació (1990) després de l’obligatorietat d’actualitzar
la normativa relativa a la participació que imposa la Llei 11/2008 de Participació
Ciutadana de la Comunitat Valenciana, la Llei 57/2003 per a la Modernització del
Govern Local de l’Estat Espanyol i la Recomanació núm. 2001/109 del Comité de
Ministres del Consell d’Europa.
És un reglament prou deficient, ja que estableix “drets” que queden en buits per la
demora en la creació de nous òrgans i la demora del funcionament dels ja creats. Per
30 això, i perquè creiem fermament en la participació ciutadana com a garantia
democràtica i aproximació de la ciutadania en la cosa pública, fem les següents
propostes:

a) Els principis bàsics que haurien de ser l’eix de l’Administració Municipal són:
l’objectivitat, la imparcialitat, facilitar els drets i deures de la ciutadania i el
progrés social. Per a aconseguir açò, fa falta una administració pública que siga
eficaç i eficient, que siga àgil, i pròxima a les ciutadanes i ciutadans, és a dir, fa
falta modernitzar-‐la. Per a assolir-‐ho es treballarà en les següents línies
d'actuació:
40
-‐ Control de la gestió i el funcionament de l’Ajuntament i els seus
instruments.
-‐ Garantia de la participació no sols en els òrgans consultius.
-‐ Garantia de la pluralitat en els òrgans de gestió i empreses públiques,
com la representació dels ciutadans i entitats socials.
-‐ Potenciació de la presa de decisions per la societat civil.
-‐ Impuls dels processos d’informació i tramitació.
28
-‐ Ampliació dels processos de finestreta única i oficines de gestió

unificada entre les administracions.
-‐ Creació d’una xarxa telemàtica entre les administracions.
-‐ Potenciació dels formularis i firmes electròniques.
-‐ Utilització de mètodes interactius de les noves tecnologies de la
informació i comunicació.
-‐ Creació la figura de la Sindicatura del Ciutadà i de la Ciutadana
-‐ Impuls, dinamització i assessoria en la incorporació de la ciutadania en
a acció de les diferents àrees de l’Ajuntament.
10 -‐ Promoció de mètodes de treball que permeten adequar l’organització
municipal i els procediments per a afavorir el treball interdisciplinari.
-‐ Elaboració de plans de formació per al personal tècnic i polític.
-‐ Dotació pressupostària.
-‐ Promoció de la realització de consultes ciutadanes.
-‐ Juntes i debats per barris dels assumptes que afecten la seua àrea o
tinguen transcendència en àmbits sectorials.

En els últims anys la participació ciutadana està patint un redimensionament, ampliant
les seues fronteres i superant la visió restrictiva que la limitava a la mera interlocució
20 amb les principals associacions i entitats ciutadanes reglamentant les vies de
comunicació amb les institucions municipals. Però cada vegada, les ciutats, impulsen
processos i mecanismes de participació amb la intenció d’arreplegar les aportacions de
la ciutadania en la definició de polítiques públiques. Com a exemples tenim
l’elaboració de les Agendes 21, que per cert la nostra ciutat no compta amb ella,
consultes populars en planejaments urbanístics, projectes educatius de ciutat o els
pressupostos participatius.

Compromís aposta per fomentar la participació ciutadana, en primer lloc, perquè és un
dret fonamental. Una societat serà més democràtica com més compromesa este la
30 ciutadania amb els assumptes públics i més possibilitat tindrà d’intervindre en les
decisions que li afecten, i també més solidària. En segon lloc, perquè cada vegada
nostra societat s’enfronta a problemes més complexos per als quals no hi ha solucions
miraculoses. Les decisions unilaterals i imposades són sempre incompletes i estan
abocades al fracàs. És amb la participació i la implicació de la diversitat d’opinions i
d’interessos socials quan es podran donar respostes eficaces, perquè així s’enriqueix el
diagnòstic mitjançant la suma d’esforços.

En definitiva, els mecanismes que contempla el sistema democràtic representatiu
(relegat a la participació en les eleccions cada quatre anys) no són suficients. Per
40 democràcia participativa entenem la intervenció de la ciutadania en la presa de
decisions públiques, així com l’elaboració i gestió de polítiques públiques. Per això,
proposem el següent:

-‐ Elaboració d’un pla de foment de l’associacionisme.
-‐ Diagnòstic i avaluació de la realitat associativa de la ciutat.
-‐ Propostes de formació, assessorament i ajudes tècniques i
econòmiques.
29
-‐ Promoció i suport de la cooperació entre entitats

-‐ Difusió i promoció del teixit associatiu
-‐ Pla per a la incorporació de cada persona interessada en els processos
d’elaboració de les polítiques públiques

La participació no s’improvisa i requereix d’una sèrie de tècniques, més enllà dels
simples tràmits administratius o reglamentaris. Esta ha de ser una reflexió compartida
per tot el govern municipal i que totes les regidories es comprometen. Cal un esforç
per aconseguir el triple consens
10
Consens polític: Seria aconsellable que la política de participació fóra consensuada per
tot el ple municipal.

Consens tècnic: Ja que els tècnics juguen un paper clau en la implementació de la
política de participació.

Consens social: És imprescindible que la ciutadania i el teixit associatiu estiga present
al llarg de tot el procés. Han de veure la participació com una oportunitat i no com una
amenaça.
20
Aquest triple consens aconseguiria els següents objectius:

-‐ Perspectiva de tota la legislatura.
-‐ Implicació de totes les parts, també en el disseny i desenvolupament
del pla i dels processos i mecanismes.
Deliberació ciutadana sobre temes d’interés col·∙lectiu, així com la
incidència efectiva en la presa de decisions.
-‐ Definició en estos processos i mecanismes les regles, qui participarà i el
paper que jugarà cada u.
30 -‐ Campanyes específiques de participació.
-‐ Ús màxim del potencial de les noves tecnologies.
-‐ Revisió dels espais estables de participació.
-‐ Actualització, renovació i revitalització.

30

V
UN NOU URBANISME

Compromís per València aposta per un model urbanístic sostenible, respectuós i
equilibrat, que substituïsca la cultura del creixement salvatge i desordenat per un
creixement racional i de qualitat on es prime la rehabilitació i l'ús d'espais lliures no
construïts front a l'actual ocupació de més terreny d'horta. Destaquem al punts
fonamentals a dur a terme en la propera legislatura:
10
1. Aturar la revisió del Pla General i aprofitar les possibilitats del Pla de 1988.
La revisió del Pla General de 1988 es realitza per motius irreals. En primer lloc i com a
motiu fonamental es planteja “l’esgotament de sòl residencial disponible
impossibilitant atendre futures demandes de domicili”.
És un motiu fals ja que l’estudi del PGOU fa unes estimacions del creixement de la
població de la ciutat de València totalment deslligats de la realitat plantejant un
creixement de la població del 9’2% de 2007 a 2015 molt superior a les últimes
estimacions del INE de creixement per a la ciutat es situen en el 0’24% anual. Suposa
una estimació a l’alça de la població de 25.547 persones més que es tradueix en
20 aproximadament unes necessitats de 10.000 pisos més.

El segon error fonamental a tenir en compte rau en el fet de considerar que totes les
persones immigrants que vénen a València necessiten llar (cosa certa) però oblida que
aquelles que se’n van de València (emigrants) abandonen la seua llar i, per tant,
aquestes entren en el mercat. Açò suposa passar de 58.256 noves llars en el
quadrienni segons el PGOU a una estimació nostra molt més propera a la realitat de
15.264 cases noves.

L’estudi de la revisió del PGOU oblida també una tercera data important: En el Pla
30 General del 88 queden encara prop de 20.000 habitatges que es poden construir en sòl
urbanitzable i l’estudi, senzillament, no ho té en compte, oblida aquests terrenys com
si realment no existiren. Sobretot si tenim en compte que hi ha en València
aproximadament 65.000 habitatges buides que, encara que una part important són
pendents de rehabilitar, poden satisfer la disponibilitat necessària d'habitatges i,
alhora, impulsar la tasca de rehabilitació de forma que ajude a la reconversió parcial
del sector de la construcció.

La revisió del Pla General tampoc té en compte una programació de la nova mobilitat
més basada en el transport públic, en l’ús de la bicicleta, ni es preocupa de forma
40 seriosa ni per la protecció del medi ambient atmosfèric ni per la lluita contra el canvi
climàtic malgrat la signatura de la “carta dels alcaldes”. S’oblida també d’una gestió
sostenible dels residus que genera la ciutat així com de la conservació de la
biodiversitat sobretot en el nostre primer patrimoni natural com és el cas de
l’Albufera.

En definitiva, el principal motiu per a modificar el Pla General de València, la suposada
necessitat de residència és, senzillament, fals. Sota aquest argument s’amaga el
31
vertader: L’especulació urbanística a costa d’ocupar més terreny d’horta amagada sota
una cortina de fum d’una suposada necessitat de cases noves.

2. Potenciar i dinamitzar la rehabilitació d'habitatges. La solució no és
continuar ocupant nous territoris per a construir nous habitatges que ningú sap qui va
a finançar ni a comprar. La solució per a les empreses de construcció, que han perdut
molts milers de llocs de treball amb l’esclat de la bombolla immobiliària, passa la
reconducció de les tasques d’aquestes empreses, l’adequació a treballs de menor
volum i també la potenciació de les xicotetes i mitjanes empreses de caràcter autòcton
10 i ubicades en la mateixa ciutat.

Com abans hem comentat, València disposa de aproximadament 65.000 habitatges
buits, sense ser ocupats. Molts d’aquests habitatges fa molts anys que foren construïts
i necessiten un procés de rehabilitació tant de les façanes com reformes d’interior dels
lavabos, la cuina etc. Sense tenir en compte aspectes de sostenibilitat dels quals
parlarem en un altre apartat.

Aquesta rehabilitació ha d’anar dirigida a treure al mercat de compra o,
fonamentalment, de lloguer els habitatges rehabilitats. Es poden aconseguir recursos
20 de tipus estatal (fins i tot en el passat Plan E s’aconseguiren per a la rehabilitació de la
Finca Roja) que a vegades l’ajuntament ha deixat perdre per tindre polítiques més
dirigides a la nova construcció. Cal exigir també recursos financers a la Generalitat,
també dirigida en excés cap a la nova construcció. I per suposat, l’Ajuntament ha
d’aportar recursos econòmics en aquesta direcció. Canviant per exemple els milions
d’euros que pensa dedicar en 2011, malgrat la crisi, a adquirir habitatges i solars en el
Cabanyal per a la seua prolongació. També haurà de millorar la diligència en la
concessió de permisos per a obra menor que actualment està frenant molts processos
de millora i rehabilitació que es realitzarien malgrat el desinterès municipal que actua
com un vertader fre al procés.
30
D’altra banda, la ciutat de València disposa també de zones procedents del Pla
d’Ordenació de 1988 que continuen disponibles per a la construcció i que haurien de
ser emprades quan fora necessari sobretot en la promoció i construcció d'habitatges
de protecció oficial (HPO).

3. Impulsar la rehabilitació per a estalvi energètic i d’aigua. L’Ajuntament de
València s’ha compromès, mitjançant la signatura del “Pacte Europeu d’Alcaldes i
Alcaldesses” a reduir les emissions de gasos hivernacle en un 20% l’any 2020. Aquest
compromís si es vol prendre seriosament, cosa que dubtem de l’actual Sra. Alcaldessa,
40 exigeix un conjunt de mesures en aquesta direcció per a reduir el consum de
combustibles fòssils. A més del transport, el consum en les llars és un dels principals
consums d’energia que cal controlar i reduir.

És molt difícil veure en la nostra ciutat una placa per a escalfar aigua no solament en
els habitatges sinó també en els edificis municipals com per exemple els vestidors dels
centres esportius. En canvi és habitual veure aquestes plaques solars en països com
Grècia o Turquia. Aquestes plaques (que ara ja són obligatòries en les normes
32
d’edificació) s’amortitzen en uns tres a quatre anys i suposen una reducció del consum
d’energia (gas natural, electricitat o altres) important de tot l'habitatge.

A nivell de calefacció i refrigeració és molt important la rehabilitació pensant en primer
lloc en els dobles cristalls de les finestres i en els processos d’aïllament tant estàtics
com dinàmics (sistemes prevenció irradiació etc.)

Cal destacar també els sistemes de rehabilitació pensant en l’estalvi d’aigua. Cal
apostar per normes de llanterneria específiques que disminuïsquen el consum d’aigua
10 mantenint la mateixa qualitat del servei que permeten estalviar prop d’un 15% del
consum d’aigua.

Totes aquestes mesures de rehabilitació són mesures que generen molts llocs de
treball, generalment de persones que viuen en la ciutat o en l’àrea metropolitana, i
que moltes vegades s’autofinancen al produir una disminució sensible dels consums
d’energia i aigua i, per tant, de les despeses per a finançar-‐los.

4. Dinamitzar el mercat de lloguer d'habitatges. Actualment és una realitat
que en Espanya hi ha una preferència en la població a disposar d’una casa en propietat
20 front a altres països on el lloguer és l’opció preferida. Hi ha sectors importants de la
societat que opten per una opció de lloguer. Els joves que ixen de la seua llar, les
persones que tenen previst residir poc de temps en la ciutat i franges de persones
majors opten a l’opció de lloguer.

Cal constatar, a més, que aquesta opció anirà creixent en els propers anys per diversos
motius. En primer lloc per la dificultat per trobar un treball estable que fa l’opció de
compra una opció cada dia més difícil a nivell de finançament i a nivell d’escollir el lloc
adequat per a l’adquisició en funció de l’ocupació. D’altra banda, els joves gaudeixen
cada vegada de major mobilitat a tots els nivells inclòs l’elecció d’un lloc de treball i
30 també d’estabilitat emotiva a nivell de parella. Tot aquests factors operen a favor del
lloguer i en contra de la propietat d'un habitatge.

Per tots estos motius és molt important impulsar des de l’Ajuntament l’opció de
lloguer amb quatre propostes d’actuació:

a) Generant els mecanismes necessaris que donen seguretat als propietaris i
propietàries tant en el pagament del lloguer com en l’adequat manteniment
del pis.

40 b) Encadenant ajudes a la rehabilitació amb el lloguer posterior del pis.

c) Introduint incentius de fiscalitat municipal en els pisos ocupats front als
pisos buits.

d) Generant un servei de lloguer de pisos de caràcter municipal que incentive
el lloguer com s’està fent en altres municipis valencians i espanyols.

33
5. Aturar l’accés Nord al Port de València. L’accés nord al Port de València que
han projectat Ajuntament i Generalitat no té cap justificació econòmica i suposa una
greu amenaça per a tots els Poblats marítims. Les despeses d’aquesta actuació són tan
quantioses que no resisteixen cap planificació raonable. També cal establir els
mecanismes necessaris per a impedir el transport pesant al port que suposarà
l’obertura d’un accés a l’autopista des del carrer Asserrador. Permetre aquesta
circulació suposaria un greu perjudici per a tots els barris implicats.

Les comunicacions del Port de València han de passar necessàriament per un major ús
10 del tren de mercaderies i per el desviament de mercaderies al port de Sagunt en
aquells aspectes que siguen necessaris.

6. Avançar en la construcció del Parc Central. Ens agradaria pensar que el Parc
Central pot ser una realitat prompte. No som ingenus. És una gran inversió en un
moment de fortes restriccions econòmiques. Esperem que la seua inserció en el
corredor Mediterrani ajude a una ràpida execució.

Mentrestant cal avançar aquells aspectes del Parc Central que no depenen
directament de l’execució dels túnels passants dels trens ni de la construcció de la
20 nova estació. En primer lloc cal aprovar un projecte operatiu i sostenible que evite al
màxim l’especulació urbanística amb els terrenys. És també, molt important la
participació ciutadana a l’hora d’escollir actuacions que puguen incorporar-‐se al
projecte presentat, com poden ser les propostes d'ús dotacional per als barris de
Russafa i Malilla de les Naus de Ribes. La participació ciutadana, en aspectes que
incideixen directament en la vida quotidiana del veïnat, com és aquest cas, no serà
bandejada per Compromís per València..

Per altre costat, hi ha parts d’aquest Parc que han de començar-‐se sense dilació tant
en la zona propera al barri de Russafa com en la zona propera al barri de Malilla. El
30 projecte escollit hauria de permetre també la seua execució parcial i no haver
d’esperar a un començament massa dilatat en el temps. En aquesta actuació caldrà
mantenir vies per a creuar-‐lo més enllà de l’horari del parc com sol·∙licita el veïnat

7. Realitzar les connexions per a bicis, vianants etc. entre les Grans Vies.
Mentre no s’avance en l’eliminació de les vies de tren i açò és molt probable que no es
vega en la propera legislatura 2011-‐2015 és imprescindible arbitrar mesures
provisionals que milloren la pèssima o nul·∙la connexió que hi ha entre les grans vies,
connectades amb un túnel no habilitat per al pas de bicicletes, carros de xiquets i
xiquetes ni vehicles de persones amb mobilitat disminuïda.
40
Una cosa semblant, però encara pitjor, ocorre amb el pont damunt les vies que
connecta l’Avinguda Giorgeta amb l’avinguda Peris i Valero. Sense possibilitat de
passar pel pont només és possible el pas de vianants per una passarel·∙la damunt les
vies al costat de l’edifici Iturbi.

En ambdós casos és necessari i urgent una passarel·∙la amb ascensor i accés helicoidal
per a bicicletes i vehicles per a xiquets i xiquetes o persones amb minusvàlua. No fa
34
falta una gran obra. Només és necessari que siga operativa i funcional i què, en el
moment en què el Parc Central siga una realitat en tota la seua extensió puga
desmuntar-‐se i reutilitzar-‐se.

8. Trobar i desenrotllar un ús racional de l’antic port de València. València
necessita d’una vegada per totes trobar una utilització racional i rendible a les
costoses instal·∙lacions de l’antic port de la ciutat. El seu allunyament de les zones
residencials el fan un lloc ideal per a usos de caràcter lúdic i permet l’explotació amb
horaris que puguen ser molests en zones residencials.
10
9. Rehabilitar el Cabanyal i aturar la prolongació de Blasco Ibañez. Convé
reiterar una vegada més que Compromís considera una opció totalment allunyada del
interès general el projecte del Partit Popular de prolongar l’Avinguda Blasco Ibáñez
fins a la platja. Un projecte destructiu d’un patrimoni urbanístic d’evident valor. Un
projecte pensat en coordenades del segle passat i que avui no té cap altra justificació
que l’especulació urbanística. Ho reiterem amb tota solemnitat en uns moments on
algunes formacions polítiques fins ara contràries al projecte, semblen mostrar molts
dubtes respecte al que han defensat fins ara.

20 La prolongació del Passeig de Blasco Ibáñez a més de destruir la columna vertebral
d’un barri amb una trama urbanística genuïna, és una operació econòmicament
ruïnosa. Les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia Valencià augmentant
de forma considerable les indemnitzacions als propietaris dels habitatges a derruir
converteix el projecte d’ampliació en una operació d’un cost difícilment suportable per
a l’Ajuntament de València i què, en qualsevol cas, suposarà distraure molts recursos a
altres activitats més importants.

10. Impulsar la rehabilitació integral de Ciutat Vella, Russafa i barris antics de
València. El Cabanyal en primer lloc, però també Ciutat Vella i tots els barris antics han
30 de ser llocs privilegiats per a la rehabilitació i per a la seua obertura al turisme i al
comerç de xicotet volum i alta especificitat amb especial vinculació a l’artesania. Sens
dubte un ús alternatiu i molt més rendible a llarg termini als milions d’euros que
l’ajuntament actual dedica a la prolongació si es dedicaren a la rehabilitació del
Cabanyal i de tota la resta de barris antics.

11. Control d’espais lliures no construïts i dinamització del seu ús per a horts
urbans, camps esportius provisionals, etc. Els horts urbans són una experiència que
funciona amb molts bons resultats en moltes ciutats arreu del món, cas de Los
Angeles, Tokio, Londres, etc., a desenes de pobles i ciutats de Catalunya i fins i tot en
40 ciutats valencianes com Altea i Paterna. Un model que contribueix a millorar la qualitat
de vida del veïnat, a més d’unes altres utilitats que van molt més enllà dels valors
mediambientals.

La idea consisteix a aprofitar tots aquells terrenys de titularitat pública, però també
privada, i en espera de tindre un ús (com per exemple molts dels PAIs aturats
actualment), per habilitar horts conreats de forma ecològica per persones amb pocs
recursos, com ara jubilades o aturades, com una manera d’obtindre productes de
35
primera necessitat. Però també pel públic interessat en general, en aquest cas amb
una sèrie de condicions en forma de despeses que caldrà analitzar i concretar. A més
del manteniment de l’horta, s’ofereix una alternativa de manteniment de sòl agrícola
en la ciutat, amb els beneficis mediambientals que això reporta, incloent-‐hi la neteja
de solars bruts. I, cal afegir, la millor fixació de l’aigua de pluja i els efectes positius
sobre el medi ambient urbà. Per no esmentar uns altres usos de caràcter terapèutic
per a persones amb algun tipus de malaltia mental o de socialització de persones
aïllades o en risc d’exclusió social. A més, disposar d’aquests horts en mig de la ciutat
té un valor pedagògic i didàctic de cara als escolars pràcticament incalculable, que
10 podria ser emprada pels centres educatius. Una tasca en la qual també haurem
d’implicar els agricultors i agricultores i les organitzacions agràries, que hauran
d’exercir tasques d’assessorament per als no iniciats en els treballs agrícoles.

Aquesta activitat haurà d’estar regulada. Aquests horts hauran d’estar tancats i les
persones propietàries han de tenir garanties jurídiques que una volta acabat aquest ús
agrícola es puga construir o dedicar als usos programats. No obstant això, en una
segona fase caldrà mirar per la gran quantitat de terrenys i solars que no
s'urbanitzaran per algun motiu. En lloc de perdre terreny d’horta paulatinament,
proposem recuperar-‐lo com una part del nostre patrimoni.
20
Aquesta proposta també té uns objectius de més llarg abast. Generada aquesta
cultura, s’ha d’avançar en la creació d’horts en les balconades i de superfície vegetal
en els edificis on siga possible. S’ha de caminar cap a una ciutat més neta, més verda,
més sostenible i menys contaminant. La majoria de les propostes són vàlides també
per altres usos com pot ser la seua utilització com a llocs d’aparcament provisional,
parcs infantils o simplement com a llocs perquè la gent del barri puga desenvolupar
qualsevol activitat.

La iniciativa dels horts urbans està avalada per molt interessants i fructíferes
30 experiències anteriors en tot el món especialment en èpoques de crisi econòmica.

12. Impulsarem un village (espai residencial compatible amb la creació de tota
mena) o barri tecnològic en la zona d’universitats i vinculada a la rehabilitació del
Cabanyal. Es tracta d'una proposta vinculada amb l’actuació de les universitats en els
barris marítims i el seu aprofitament per la proximitat a les zones universitàries. El
Cabanyal és un barri proper a les dues universitats i port servir de zona per allotjament
d’alumnat universitari, alumnat estranger i per a la creació de qualsevol iniciativa que
vaja en el camí de generar un barri tecnològic.

40 13. Garantir en cada barri sòl públic per als serveis bàsics fonamentals.
València continua tenint grans mancances en els serveis bàsics: ensenyament, centres
de salut etc. Cal planificar en cada barri l’existència d’aquests serveis bàsics emprant la
legislació urbanística per a dotar els barris sense, per suposat, desviar a altres usos
com ha ocorregut recentment en el barri de Campanar amb el canvi de solar escolar a
solar per a la Facultat de Medicina d’una universitat privada.

36
L’Ajuntament haurà de prendre les mesures necessàries perquè els solars cedits siguen
emprats per la Generalitat per a les funcions assignades el més ràpid possible.

14. Lavabos públics. La ciutat de València malgrat ser una ciutat on la vida al
carrer és molt important tant per la seua cultura com per la seua climatologia, no
disposa de pràcticament cap servei de lavabos públic. Aquesta mancança suposa greus
problemes de caràcter sanitari, de neteja i fins i tot econòmics ja que han de ser llogats
pels grans esdeveniments (per posar un exemple, encara no s’han pagat els lavabos
públics de la vinguda del Papa). De la mateixa forma que en moltes ciutats espanyoles i
10 europees que disposen d’aquest servei, cal dotar València de serveis d’aquest tipus
pel seu caràcter bàsic per a tota la ciutadania.

37
VI
PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LES POLÍTIQUES MUNICIPALS

En l’àmbit municipal de València, i formant part de la Regidoria de Benestar Social i
Integració, es troba la Secció de Dones i Igualtat, que integra dos direccions: la del Pla
Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Hòmens (PMIO) i la del Centre
Municipal de la Dona. A més existeixen, almenys teòricament, els següents
instruments o mecanismes per a impulsar la igualtat entre dones i hòmens i la
transversalitat del gènere a nivell municipal:
10
-‐ El Consell Municipal de la Dona o Consell de les Dones (constituït el 8 de febrer de
2010): necessita d’una major dinamització, per exemple, que s’amplie la participació a
un nombre més gran d’associacions i entitats, o que roten periòdicament entre totes
les associacions interessades a participar (hi ha un nombre màxim d’associacions i, fins
que una no es done de baixa no pot accedir una altra de nova). No es produeix una
vertadera participació, perquè no es creu en ella, per la qual cosa no es tenen en
consideració les propostes de les associacions i estes se senten cada vegada menys
animades a participar.

20 Comissió Tècnica Interàrees Muncipals per a la Igualtat: Composta per personal tècnic
de diverses regidories (Joventut, Educació i Universitat Popular, Ocupació, Cultura,
Sanitat, Esports, Seguretat Ciutadana, Modernització de l’Administració,
Descentralització i Participació i Àrea d’Alcaldia). El seu objectiu és l’aplicació efectiva
de la transversalitat de gènere en totes les àrees municipals, així com el
desenrotllament, seguiment i avaluació del PIOMH. La seua gran limitació és que la
formen personal tècnic sense capacitat de decisió o execució, per la qual cosa no
resulta operativa.

Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Hòmens en la vida local: L’Ajuntament, a
30 pesar d’haver-‐s’hi adherit amb la seua firma, l’ha oblidada, sense dedicar el més mínim
esforç a treballar en la direcció que marca, ni en els terminis que estableix per a la
consecució de diversos objectius.

Comissió d’Igualtat de l’Ajuntament. Es va constituir al desembre de 2009 per a
consolidar la transversalitat de gènere en l’Ajuntament, així com per a implementar,
fer el seguiment i avaluar el Pla d’Igualtat d’Empleades i Empleats de l’Ajuntament. La
Comissió d'Igualtat per al Pla d'Igualtat d'Empleades i empleats municipals es va reunir
per primera i única vegada la primera setmana de març de 2011 (no s'havia reunit des
de la seua constitució), i ha aprovat un Protocol d'assetjament sexual i per raó de sexe
40 que, des de la Secció de la Dona, s'havia plantejat i al qual han fet aportacions els
sindicats. S'ha engegat només una de les mesures que estableix el citat Pla. És l'única
cosa que s'ha avançat respecte al Pla d'Igualtat en l'Ajuntament, malgrat el
requeriment legal (Llei d’Igualtat) que n'obliga la implantació i avaluació. [

En resum: No hi ha una perspectiva de gènere en les polítiques municipals actuals,
perquè la igualtat entre els sexes es concep més des d’una visió assistencial o molt
38
sectorial, de manera que, encara que s’invertiren molts més recursos econòmics, no
s’estaria incidint en les bases de la desigualtat ni generant un canvi sociocultural.

Per canviar l’actual estat de coses i utilitzant els recursos de què disposa l’Ajuntament
en l’actualitat, proposem:

1. La perspectiva de gènere en política. Aquesta perspectiva suposa adoptar
una visió de la realitat que partisca del reconeixement de l’androcentrisme que
impregna la cultura, que orienta la manera en què mirem, sentim i construïm el món.
10 Per tant, tots els àmbits de coneixement humà, així com la gran majoria de les formes
d’experiència que desenrotllem de manera més immediata, estan travessades per
aquest marc de configuració de la realitat, amb uns valors i uns continguts simbòlics
compartits per tota la ciutadania.

L’androcentrisme se serveix del sexisme per justificar-‐ne l’existència i perpetuar la
situació de domini d’un sexe, el masculí, sobre un altre, el femení. Les bases del
sexisme consisteixen a remarcar i magnificar la diferenciació entre un sexe i un altre (i
la seua justificació naturalitzada/biologitzada), així com per a dotar de diferent
consideració o valor social a cada un d’eixos sexes, de manera que el masculí és
20 sempre més positiu, està sempre més visible i resulta més valuós que el femení, la qual
cosa inevitablement comporta unes relacions de poder assimètriques.

A més de la més evident i flagrant discriminació, la fonamentada en el sexe, des de
l’androcentrisme s’han imposat altres discriminacions en funció de tots aquells
aspectes humans que queden més enllà de l’arquetip viril que ha servit des de sempre,
i encara ho fa, com a mesura d’allò humà des de la que i per a la que s’ordenava el
món: un home blanc, d’edat mitjana, amb una certa posició social, heterosexual,
cristià, etc.

30 2. Cal incrementar la participació política, econòmica, social i cultural de les
dones en la vida municipal en igualtat de condicions, així com contribuir a generar un
canvi cultural a partir del reconeixement i la consideració del treball i les capacitats de
les dones i la seua contribució al desenrotllament i la millora de les societats.

Un dret fonamental ineludible. La igualtat d’oportunitats i el respecte a la seua
dignitat, integritat i ple desenrotllament és un dret fonamental de totes les dones i
xiquetes, la consecució de les quals té un lloc preferent en les agendes de tots els
organismes internacionals i supranacionals, a més de ser un imperatiu legal tant a
nivell nacional com autonòmic i local.
40
3. Discriminacions múltiples. Com s’ha apuntat més amunt, a més de la
variable sexe, les polítiques públiques han d’introduir altres variables rellevants, com
les d’ètnia o procedència geogràfica, edat, classe (recursos socioeconòmics),
discapacitat, orientació sexual, religió, etc., que afegeixen dobles, triples, quàdruples,
discriminacions a què comporta, encara, el fet de ser dona.

39
El desenrotllament de polítiques públiques d’igualtat implica una voluntat política

ferma i profunda que entenga que l’origen de la desigualtat i la discriminació de les
dones prové d’una perspectiva històrica i multidisciplinària. Aquest punt requereix la
formació en gènere de les persones que participen en la política municipal, des dels
representants polítics fins al personal tècnic i funcionari. S’ha de dotar de capacitat
d’acció tant política com econòmica, és a dir, pressupostos específics.

4. Mainstreaming o transversalitat de la perspectiva de gènere en les
polítiques municipals. Implicació política i tècnica + canvis estructurals i organitzatius.
10 Punt de vista que impregna tots els àmbits de la política, no circumscrita a un àmbit en
concret (Àrea o Regidoria de la Dona). Aquest enfocament implica un canvi de cultura
institucional i organitzativa, les estructures i els modes de funcionament, així com de
les mentalitats. Cada una de les àrees municipals ha de comprendre els orígens i els
fonaments de la desigualtat i s’ha d’interioritzar en totes les actuacions aquesta revisió
de plantejaments i de consideració dels efectes diferencials de les seues polítiques.

5. L’assumpció de la perspectiva de gènere en cada una de les àrees
municipals. Totes i cada una de les propostes que ací es plantegen han de ser
assumides per totes i cada una de les àrees municipals a partir del convenciment de la
20 seua necessitat i utilitat per a promoure el canvi social.

La formació en gènere dels representants polítics i del personal de l’Ajuntament amb
xarrades i tallers sobre l’origen i fonament de la desigualtat entre els sexes, sobre
l’aplicació de la perspectiva de gènere en la política municipal, sobre la participació
política i ciutadana, etc.

6. La creació d’una secció o servici d’Igualtat que depenga d’Alcaldia, la
principal funció de la qual serà formativa, consultiva i impulsora dels processos
d’adopció d’una perspectiva de gènere de la resta d’àrees i seccions de l’Ajuntament.
30 Dins d’aquest servici podrien existir diverses seccions: un Observatori de la Igualtat
(actualment no existeix), així com l’actual Direcció del PIOMH i la Direcció del Centre
Municipal de la Dona.

7. Una valoració sistemàtica de l’impacte de gènere de tota la normativa
municipal.

8. Desenrotllament d’un Pla Municipal de Conciliació dels àmbits personal,
familiar i laboral

40 9. Utilització d’un llenguatge no sexista: en el programa electoral, les
propostes, la documentació administrativa, la comunicació amb la ciutadania i
l’electorat, etc.

10. Implantació, seguiment i avaluació del Pla d’Igualtat del personal
treballador de l’Ajuntament.

40
11. L’elaboració del III Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Hòmens
Municipal a partir de 2012. S’haurà de realitzar un estudi diagnòstic previ de la situació
de les dones a la ciutat de València, així com dotar d’un pressupost específic a les
accions del PIOMH en totes les àrees municipals implicades.
41
VII
JOVENTUT I INFÀNCIA

Sovint s'ha dit que cal cuidar i atendre especialment les necessitats de la
infància, així com les referents a la joventut en tant que són la ciutadania del demà.
Per a Compromís cal anar més lluny d'esta afirmació per tal de concebre els sectors
més joves de la població també com a ciutadania del present.

La joventut valenciana ha de ser escoltada amb atenció per a afavorir la seua
10 progressiva incorporació a la corresponsabilitat social de la ciutat, des del respecte a la
seua plena ciutadania en drets. Clar i ras, entenem que joves, xiquetes i xiquets són
part de la ciutadania i se’ls haurà d’escoltar per tal d'optimitzar la seua formació com a
ciutadans i ciutadanes.

Compromís s'identifica plenament amb la convenció sobre els Drets dels Menors
adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides del 1989. A més, creiem que
les polítiques dirigides a la promoció, de manera integral, la formació i el
desenvolupament de la joventut són imprescindibles per a aconseguir una societat del
progrés. Una societat millor i més qualificada es forma a partir de les millors
20 oportunitats d'educació, la participació i l’accés a la cultura des de la infància i la
joventut. Per a Compromís és l’objectiu prioritari garantir totes les accions necessàries
perquè tant els xiquets i les xiquetes, com els i les joves siguen elements receptors i
creadors d'una societat de qualitat de vida i benestar.

Per tant, caldrà destacar que una política d'infància i joventut vertaderament efectiva
ha de ser transversal i amb un abast generalitzat de totes les àrees de la gestió
municipal per les quals la Regidoria de Joventut ha de vetlar amb atenció en la resta de
delegacions. Amb tot, en tant que col·∙lectiu prioritari, presenten unes problemàtiques i
oportunitats específiques que són l'objecte del present apartat del nostre programa
30 electoral.

1. Una joventut associada, informada i participativa. Establirem un nou
conveni amb el Consell de la Joventut de la ciutat, que assegure la independència
financera i el paper d'interlocutor privilegiat per als temes juvenils, i que li permeta
desenvolupar i ampliar les seues activitats així com participar en la gestió d'aquells
servicis i instal·∙lacions municipals dedicats a la joventut.

2. Fomentarem l'associacionisme juvenil en associacions culturals,
excursionistes, artístiques, esportives, veïnals, polítiques, sindicals, etc, mitjançant la
40 revitalització de l'Hotel d'Associacions, especialment orientat a aquelles sense local,
de la cessió d'espais municipals i de subvencions destinades als programes anuals de
les associacions amb seu a la ciutat de València i a les activitats de major interés social
i cultural.

3. Dinamitzarem i augmentarem els casals d'esplai i els casals juvenils
municipals, i incrementarem la realització d'activitats culturals, artístiques,
mediambientals i excursionistes. Garantirem la presència de casals juvenils municipals
42
en tots els districtes de la ciutat, dotats de suficients recursos materials i professionals,
i cogestionats pel Consell de la Joventut de la Ciutat de València.

4. Potenciarem una gran xarxa d'informació i assessorament juvenil, que
opere mitjançant els casals juvenils municipals, i que aborde temes com ara la
sexualitat, l’ocupació, l’associacionisme i el voluntariat, l’atenció psicològica, les
conductes addictives, els problemes del comportament alimentari, i l’assessorament
legal. Els servicis estaran dotats de recursos i de professionals suficients, seran gratuïts
i funcionaran de manera permanent, amb atenció telefònica i/o presencial.
10
5. Oci més plural, responsable i descentralitzat. Promourem un pacte social
sobre zones d'oci nocturn que, amb la mútua comprensió entre joves i veïnat, siga la
base d'un nou marc normatiu sobre horaris, zones i característiques dels establiments.
Els interlocutors prioritaris seran les associacions veïnals i el Consell de la Joventut de
la ciutat per tal d'harmonitzar el dret al descans del veïnat amb el dels joves a l'oci.

Es vigilarà el compliment per part de les empreses dedicades a l'oci nocturn de la
legislació en matèria de mesures de seguretat, insonorització, contaminació
mediambiental, salubritat, dret a l'admissió, per a evitar actuacions discriminatòries i
20 obligacions tributàries.

6. Reconvertirem el programa "A la lluna de València", amb suport econòmic,
tècnic i d'infrastructures en un programa d'alternatives d'oci nocturn de les
associacions veïnals i l'associacionisme juvenil, gestionats pel propi teixit associatiu, tot
seguint el model que actualment està desenvolupant-‐se amb èxit en altres comunitats
autònomes, i que ha demostrat ser el més eficaç en la promoció de la responsabilitat
social, dels estils de vida saludable i la prevenció del consum abusiu de drogues. Els
programes inclouen la cessió d'espais esportius i d'altres locals, que estaran oberts
durant tota la nit tots els caps de setmana de l'any, com a alternativa a l'oci nocturn
30 tradicional.

7. Establirem un servici de transport nocturn, amb suficient freqüència horària,
de l’EMT, Rodalies i de Metro València amb la col·∙laboració de Ferrocarrils de la
Generalitat Valenciana i de Rodalies, que connecte les zones d'oci nocturn amb els
diferents barris de la ciutat i les poblacions pròximes, per tal de reduir els riscos de la
conducció nocturna. S'establiran els convenis necessaris perquè el transport tinga
àmbit comarcal i metropolità.

8. Estudiarem mecanismes per a impulsar descomptes de la tarifa dels taxis en
40 horari nocturn per a usuaris del Carnet Jove.

9. Ampliarem els horaris nocturns durant el cap de setmana de totes les
instal·∙lacions esportives cobertes.

10. Impulsarem una especial atenció i vigilància dels punts de Valenbisi
ubicats a les zones d'oci per a garantir la correcta disponibilitat i funcionament.

43
11. Crearem punts de connexió wifi en els parcs i altres punts singulars de la
ciutat per a la connexió a la xarxa d'internet.

12. Impulsarem el diàleg entre comissions falleres, joves i associacions veïnals
per a l'establiment d'uns horaris adequats per a la celebració de concerts, i revetlles en
falles i altres festes de la ciutat.
13. Potenciarem l'ús de la dàrsena marítima i d'altres espais com l'Àgora per a
la celebració de festivals de música i d’altres espectacles que combinen la presència de
grups locals i internacionals.
10
14. Introduirem noves activitats destinades a un públic jove dins de la Fira de
Juliol i inclourem la programació d'un festival de música independent i la celebració
del festival VEO. Posarem en marxa un programa especial d'activitats culturals,
lúdiques i formatives per als mesos d'estiu dirigits a la joventut i també com a
estratègia d'atractiu turístic.

15. Potenciarem el carnet jove mitjançant la millora i l'establiment dels
descomptes als usuaris joves de l’EMT (amb un 50%), de les dependències de la
Fundació Esportiva Municipal, dels teatres i dels auditoris, dels casals d'esplai i en
20 general de totes les activitats i servicis municipals.

16. Potenciarem l'activitat física i esportiva, mitjançant l'augment de les
instal·∙lacions bàsiques necessàries. Tots els districtes municipals han de tenir, almenys,
una piscina coberta i una instal·∙lació poliesportiva coberta, dotades de personal
professional suficient. De la mateixa manera, durem a terme la reconversió en recintes
esportius de propietats públiques en desús o infrautilitzades i augmentarem el
pressupost, la dotació de professionals especialitzats i les activitats de la Fundació
Esportiva Municipal.

30 17. Potenciarem els jocs esportius municipals, amb la participació de totes les
escoles de la ciutat, i incidirem en l'augment d'activitats i d'esports, amb una atenció
especial als esports autòctons valencians.

18. Promourem la utilització de les instal·∙lacions esportives de les escoles fora
de l'horari lectiu, i hi aportarem el personal tècnic qualificat que calga.

19. Col·∙laborarem amb els clubs esportius de la ciutat en la creació i
potenciació d'escoles esportives dirigides a xiquets, xiquetes i adolescents,
prioritzant barris d'atenció preferent, amb l'objectiu de promocionar l'esport com a
40 pràctica d'integració social, mitjà educatiu i de desenvolupament integral i socialització
saludable. Es posarà èmfasi en la promoció d'esports autòctons del País Valencià.

20. Establirem acords amb els clubs esportius professionals de la ciutat
perquè la joventut dispose d'una quantitat d'abonaments especials finançats per
l'Ajuntament. Es prioritzaran els acords amb els clubs amb menor assistència habitual
de públic.

44
21. Crearem un gran centre cultural dirigit als joves, amb els següents servicis
gratuïts: sala d'actes, sala d’assajos, auditori, cursos de formació, sales d'exposicions,
cineclub, sala de lectura i préstec de llibres, revistes, còmics i material audiovisual,
cibersala pública amb ordinadors, impressores, connexions a internet i material
informàtic, així com assessorament en la normalització del valencià i una exposició
permanent sobre la història, la geografia i la cultura del País Valencià. El centre estarà
obert tots els dies de la setmana i serà cogestionat pel Consell de la Joventut i
professionals especialitzats. A més, comptarà amb un restaurant de menjar ràpid, amb
preus competitius i assessorat per experts en nutrició, dedicat exclusivament a
10 productes autòctons valencians.

22. Promourem l'ús social del valencià entre la població infantil i juvenil de la
ciutat, per mitjà de campanyes de sensibilització realitzades segons els mètodes
comunicatius més moderns. De la mateixa manera, es promourà entre els joves i els
xiquets l'estima pel patrimoni històric, artístic, cultural, popular i mediambiental
valencià.

23. Condicionarem el patrocini municipal dels festivals musicals on s’inclouran
les bandes locals i molt especialment aquelles que facen música en valencià.
20
24. Habilitarem espais per a l'assaig de les joves bandes i grups musicals que
comptaran així mateix amb un cicle d'actuacions als auditoris municipals.

25. Crearem l'Escola de Teatre Municipal, amb una estructura de seus
descentralitzada, que dedicarà una especial atenció a la formació dramàtica de
xiquets, xiquetes i joves, útil tant per al foment de les arts escèniques com a forma
d'oci com per a la preparació als cicles superiors d'art dramàtic.

26. Garantirem una oferta suficient de biblioteques municipals obertes per a
30 estudiants durant els caps de setmana i dies festius, matí i vesprada, així com en horari
nocturn tots els dies en període d'exàmens.

27. Donarem suport al voluntariat mediambiental i cultural.

28. Realitzarem un programa d'inserció laboral per als joves que estarà basat
en tres eixos:

a) El foment de l'autoocupació.

40 b) La creació d'escoles taller, especialment en els barris amb necessitats
d'atenció socioeducativa.

c) L’establiment de convenis amb les universitats i els centres de
formació professional, perquè els joves i les joves puguen participar, a
canvi d'una remuneració justa, en activitats de pràctiques en
l'administració i les empreses i servicis municipals.

45
29. Fomentarem els intercanvis internacionals de joves, especialment amb la
resta de territoris de la Unió Europea.

30. Crearem la figura del mentor o mentora d'estudiants visitants, amb la
col·∙laboració de les universitats; un voluntariat estudiantil, format adequadament per
a acompanyar i ajudar des del principi l'estudiantat estranger que faça estades a la
nostra ciutat, i facilitar-‐los la integració acadèmica, social i cultural.

31. Crearem un pla d'habitatge jove al centre històric, així com al barri del
10 Cabanyal que inclourà la rehabilitació d'habitatges destinats a joves que desitgen
independitzar-‐se. Habilitarem subvencions i línies de crèdit amb interés molt baix per
als joves que desitgen instal·∙lar-‐se en estes zones.

32. Ampliarem els centres i el personal d'informació i gestió de la renda
bàsica d'emancipació i la resta d'ajudes per a l'adquisició i lloguer d'habitatge per a
una gestió més àgil i eficient.

33. Potenciarem una bossa d'habitatge de l'Agència Valenciana de Lloguer i
impulsarem programes que fomenten l'ús compartit de l'habitatge. Construirem una
20 residència municipal per a universitaris i universitàries al Cabanyal, amb preus
competitius i dotada de beques que es concediran en funció de criteris acadèmics i de
necessitat econòmica.

34. Col·∙laborarem amb tots els programes d'educació per a la salut existents, i
en crearà de nous, prioritzant la prevenció primària de drogodependències, tant de
drogues institucionalitzades con de no institucionalitzades, així com l'educació sexual,
l'educació en higiene i nutrició, i totes les dimensions dels estils de vida saludable des
de la infància. Actuacions que es desenvoluparan des dels moderns paràmetres de
l'educació per a la salut, la qual cosa implica anar més enllà de la simple difusió de la
30 informació, i incidir en l'educació de valors, actituds, alternatives d'oci i hàbits de
socialització i l'assumpció de responsabilitats. Potenciarem la coordinació entre les
escoles i els centres d'atenció primària i de servicis socials dels diversos barris i
districtes.

35. Establirem convenis amb els centres educatius de secundària perquè els
adolescents i les adolescents col·∙laboren en activitats de prevenció de
drogodependències i de reinserció de toxicòmans, d’aquesta manera seguirem el
model educatiu i preventiu desenvolupat amb èxit en altres països europeus.

40 36. Establirem convenis amb aquelles organitzacions orientades a informar
sobre els efectes de tots tipus de drogues recreatives amb un llenguatge directe i
pròxim perquè la joventut accedisca sense hipocresia ni tabús a la informació.

37. S'establirà un programa especial per a prevenir i combatre les malaties
derivades del VIH i d’altres de transmissió sexual i embarassos no desitjats que
inclourà l'establiment de punts d'informació i, amb la col·∙laboració del teixit associatiu,
un voluntariat social en les zones d'oci.
46

38. Es facilitarà l'accés als preservatius amb màquines expenedores als centres
educatius públics i a les zones de major afluència de gent jove.

39. Propiciarem, amb la col·∙laboració de la Generalitat i ajudant els equips
professionals dels centres educatius, que l'escola siga un lloc de transmissió de valors
prosocials i de responsabilitat social per a xiquets i adolescents, amb un rebuig
especial cap a les actituds xenòfobes, racistes, violentes i discriminatòries i, en
conseqüència, el foment de la solidaritat, la convivència i l'estima i el respecte cap a la
10 pluralitat.

40. L'Ajuntament elaborarà i posarà a disposició de tots els centres escolars una
col·∙lecció de materials didàctics específicament dirigits a l'educació transversal en
l'escola, en matèries com ara la prevenció de drogodependències i l’educació per a la
salut, l’educació viària, la prevenció de riscos laborals, l’educació mediambiental,
l’educació del consumidor, l’educació per a la convivència, la tolerància i la pau, la
igualtat de gènere i d'orientació sexual, o les habilitats de comunicació i l’ajust
socioemocional. Es generalitzarà el seu ús i es farà amb la col·∙laboració de personal
expert multidisciplinar i el teixit associatiu de la ciutat. S'oferiran també les accions de
20 reciclatge necessàries per als educadors que hagen de treballar amb aquests materials.

41. Establirem convenis amb totes les associacions i els voluntariats dedicats al
foment del respecte cap a la diversitat, especialment aquells destinats a defensar la
igualtat de la dona, la igualtat i visibilitat de la diversitat sexual, i la convivència de les
diverses cultures, ètnies i creences religioses. L'Ajuntament fomentarà així
transversalment la defensa d'una societat plural en tots els àmbits de la seua gestió.

42. Promourem programes d'educació viària en les escoles, on s’ensenyen les
normes de trànsit i que fomenten des de la infància els valors, les actituds i els hàbits
30 compatibles amb la seguretat, la responsabilitat viària i el civisme. Crearem un gran
parc d'educació viària a disposició de tots els centres educatius.

43. Garantirem la seguretat viària dels accessos a tots centres escolars,
mitjançant la urbanització i senyalització adequades, racionals i adaptades al trasbals
dels xiquets i xiquetes, així com de la presència de personal de la policia local en
horaris d'entrada i eixida. Es tindrà especial atenció en aquells centres educatius
situats en les proximitats de vies de circulació ràpida de vehicles, com ara carreteres,
grans avingudes, etc. S'hi habilitaran parades especials per als autobusos escolars per
a evitar embussos de trànsit.
40
44. Fomentarem l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport, i garantirem la
reserva de vials segurs i preferents, aparcaments suficients i estacions de Valenbisi a
les zones de major afluència de joves, com ara instituts de secundària, centres
esportius i locals d'oci.

Establirem descomptes del 50% per a infants i per a usuaris i usuàries del carnet jove
del servici públic de lloguer de bicicletes de Valenbisi.
47

Crearem un títol de transport públic mensual infantil amb un 75% de descompte i un
abonament jove amb un 50% de descompte per als menors de 26 anys.

45. Realitzarem programes de prevenció de l'absentisme escolar, en
col·∙laboració amb els centres escolars i la Generalitat. Amb la participació de personal
qualificat, posarem en marxa models d'intervenció socioeducativa per a la prevenció
de l'absentisme, de contrastada eficàcia científica i professional. Crearem i
potenciarem la figura de l'educador o educadora-‐despertador.
10
46. Incrementarem els recursos destinats a les actuacions professionals en
matèria d'investigació social i prevenció del maltractament infantil. Es posarà
especial èmfasi en les intervencions de tipus sociocomunitari en poblacions d'alt risc
per les seues condicions socials, econòmiques o culturals.

47. Potenciarem, amb la col·∙laboració de les ONG especialitzades, un servici
d'atenció immediata al menor maltractat o a la menor maltractada, gestionat per
professionals especialitzats, i dotat d'un telèfon unificat i gratuït, on puguen acudir els
menors o les menors en situació de maltractament.
20
48. Realitzarem programes específics per a la prevenció de la violència
domèstica en general i del maltractament d’infants en particular. Amb la
col·∙laboració dels gabinets psicopedagògics dels centres educatius, desenvoluparem
programes específics de rebuig a qualsevol tipus de violència i d'ensenyament de
solució de problemes amb mètodes no violents. A més, realitzarem campanyes de
sensibilització social sobre els drets dels menors i les menors i per fomentar una
resposta social de rebuig cap al maltractament infantil, siga físic, psíquic, sexual o de
negligència, així com cap a la violència domèstica en general.

30 49. Reforçarem les escoles de pares i mares existents, i en crearem de noves i
millor dotades, per tal de capacitar les famílies com a agents educadors en la
prevenció primària inespecífica i en l'educació en valors prosocials i hàbits de
socialització saludable. Les escoles de pares i mares han demostrat ser l'instrument
educatiu més eficaç a llarg termini en la prevenció de drogodependències i en la
promoció d'estils de vida saludable i ajust psicosocial en general, per això, es fa
necessari dotar-‐les de pressupost i de mitjans suficients.

50. Actuarem amb decisió en l'eradicació i prevenció de tota mena de
violència i assetjament bullyng infantil i juvenil, tant dins dels centres educatius, com
40 en els seus voltants, en els barris, en els locals d'oci i en els esdeveniments esportius.
Mereixerà especial vigilància la possessió d'armes en infants i joves i les bandes
organitzades i grups xenòfobs i homòfobs.

51. Realitzarem accions de sensibilització i educació dirigides al públic en
general i especialment als més joves, per tal de promoure els valors de l'esportivitat i
el rebuig als comportaments violents en els espectacles esportius.
48
Amb la col·∙laboració de la Generalitat i l'Administració de Justícia, l'Ajuntament

desenvoluparà un programa de participació en tasques socials per a menors i joves
que hagen sigut sancionats per determinades conductes antisocials i/o de risc en el
nostre municipi. Uns programes que han demostrat major eficàcia educativa que les
actuacions basades únicament en la sanció.

52. Potenciarem la gestió pública d'una xarxa d'escoletes infantils, i
n’equipararem el finançament amb el de l'educació primària. Vetlarem perquè en les
escoletes infantils es done una educació igualitària i no discriminatòria, que considere,
10 ja des dels primers nivells educatius, les possibilitats de desenvolupament integral de
xiquets i xiquetes, amb una educació plenament integrada dins de l’entorn
sociocultural.

53. Ajudarem els gabinets psicopedagògics escolars perquè es desenvolupen
els programes i les intervencions oportunes d'atenció professional especialitzada per a
la infantesa amb necessitats educatives especials, dificultats d'aprenentatge,
problemes sensorials o motors, problemes del desenvolupament intel·∙lectual o social,
dificultats d'adaptació al nostre sistema educatiu, etc. Tots els xiquets i totes les
xiqueteshan de tenir garantides les mateixes oportunitats de desenvolupament
20 escolar.

54. Potenciarem el programa d'acolliment infantil per a menors sense llar o
amb famílies problemàtiques. Conjuntament amb la Generalitat, potenciarem i
generarem recursos d'acolliment i atenció mèdica i psicosocial per als menors amb
problemes familiars, com ara maltractament o desestructuració familiar.

55. Crearem una xarxa de ludoteques municipals gratuïtes, ateses per
professionals especialistes. L'objectiu, a mitjà termini, serà que cada districte dispose
d'una ludoteca municipal adaptada a les necessitats específiques.
30
56. Crearem un punt d'assessorament que oriente les adquisicions de jocs i
joguets dirigits a escolars. El centre municipal estarà gestionat per professionals
especialitzats, coordinat amb associacions de pares i mares, i desenvoluparà diverses
activitats com ara campanyes de sensibilització sobre els jocs i joguets que fomenten la
sociabilitat, l'aprenentatge i el desenvolupament maduratius, així com els valors de la
igualtat, la pau i la tolerància. A més, atorgarà premis anuals, en diferents modalitats,
als fabricants que presenten jocs i joguets promotors dels valors esmentats.

L'Ajuntament impulsarà l'edició d'un joc de taula i un altre digital que tracten sobre la
40 cultura, història, geografia i societat del País Valencià, i que puguen ser utilitzats com a
instrument didàctic a les escoles. Es difondran i distribuiran els jocs, mitjançant
l'establiment d'un conveni amb mitjans de comunicació de la ciutat.
Vetlarem perquè tots els parcs infantils de la ciutat complisquen totes les mesures de
seguretat i salubritat necessàries. Potenciarem els parcs i espais d'oci infantil que ja hi
existeixen, i en crearem de nous. Ampliarem les possibilitats dels parcs amb noves
activitats i instal·∙lacions.

49
57. Fomentarem la recuperació dels jocs tradicionals valencians amb espais i
tallers.

58. Potenciarem el funcionament del servei de prevenció de l’absentisme
escolar municipal. Malauradament la taxa de fracàs i l’absentisme escolar al País
Valencià és molt elevada. La nostra ciutat no se n’escapa a aquesta situació i són
necessàries mesures per a prevenir i atenuar una situació que condemna a certs
sectors de la societat a baixos nivells de coneixement i cultura.

10 58. S’hauran d’augmentar els recursos (beques) i places per a les escoles
d’estiu de l’Ajuntament. L’arribada de les vacances en els centres educatius
d’ensenyament primari i secundari genera seriosos problemes a milers de pares i
mares que no saben com atendre els seus fills i anar al treball. Les èpoques de
vacances han de ser temps d’ensenyament no reglat on els escolars milloren la seua
educació física, convisquen amb la natura, aprenguen idiomes, etc.

Proposem un pla d’escoles d’estiu que permeta equiparar-‐nos almenys com el que n’hi
ha en altres comunitats autònomes. La mancança en aquests moments és una més del
sistema educatiu actual que condueixen als pèssims resultats esmentats anterioment.
20
50
VIII
IGUALTAT

A)PERSONES IMMIGRADES, NOUS VEÏNS I VEÏNES DE VALÈNCIA

A València, segons dades de l’INE de l’any 2009, hi ha un total de 122.628 persones
estrangeres, el que suposa un 15% de població immigrada. És una realitat que no
podem deixar de banda, ja que representa un percentatge molt alt de la nostra
ciutadania, un dels més alts de l’Estat.
10
El plantejament de Compromís és fer polítiques d’integració efectives des del respecte
a la identitat cultural de les persones migrades. Passar de l’acció caritativa a la justícia
social.

El repartiment de les persones immigrades a la nostra ciutat és molt desigual, per una
banda districtes com Quatre Carreres o Rascanya concentren una població immigrant
molt nombrosa mentre que als Poblats del Nord, Oest i Sud tenen una presència molt
menor.

20 La major part de la immigració és d’origen llatinoamericà, sobretot equatorians i
bolivians i també hi ha una presència important de gent vinguda de Romania, per tant
europeus, i magribins, que es concentren sobretot a Russafa, encara que aquest barri
està canviant molt ràpidament en els últims anys i s’està convertint en una nova zona
d’oci desplaçant el barri del Carme.

Encara que les competències pel que fa a política d’immigració són principalment les
de l’Estat i de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament no pot fer com fins ara, és a dir,
no fer res. L’Ajuntament ha de tindre una política clara d’integració de les persones
immigrades.
30
1. En aquest sentit proposem una oficina de mediació intercultural i integració
que servisca d’ajuda a les persones immigrades que arriben a la ciutat. En la mateixa
direcció proposem un centre d’acollida de persones immigrants que evite els
campaments en zones no previstes així com l’aparició de fenòmens com el
barraquisme.

2. Cal dignificar el conjunt de la població immigrada. Per això, exigirem a
l’administració de l’Estat el dret a vot de les persones immigrades amb residència a
la nostra ciutat. Totes les persones han de poder decidir el govern de la ciutat. Per
40 això, Compromís iniciarà una campanya per a promoure el vot entre els col·∙lectius
d’immigrants que ja tenen reconegut eixe dret: Colòmbia, Perú, Argentina, Equador,
Bolívia, Xile, Paraguai, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneçuela, Burkina Faso, Cap Verd,
República de Corea, Islàndia i Nova Zelanda

3. Creació del Consell Municipal Valencià de la Immigració, que s’encarregarà
d’assessorar a l’Ajuntament en les seues polítiques municipals i donar publicitat de
totes aquelles polítiques de l’Ajuntament relacionades amb les persones immigrades.
51
Les associacions d’immigrants, les associacions de veïns i veïnes i una representació de
l’Ajuntament composaran aquest Consell Municipal.

4. Instaurarem la commemoració del Dia Internacional de la Persona Migrant,
el 18 de desembre, data establerta per Nacions Unides per conscienciar sobre aquest
fenomen mundial. El govern de la ciutat celebrarà, en coordinació amb el Consell
Municipal Valencià de la Immigració, tota una sèrie d’activitats per a donar a conéixer
la realitat de la persona immigrada a la ciutat (tallers, teatre de carrer, edició de
guies...).
10
L’esquerra ha deixat massa espai a la dreta en els temes de la immigració i una gran
part de la població creu, davant la inacció de l’esquerra política en aquest tema, que
les solucions de mà dura per part de la dreta són les que garanteixen la convivència.
Des de Compromís apostem pel diàleg i per no amagar-‐nos davant dels problemes que
puntualment es creen als barris amb forta presència de gent immigrada.

5. Proposem la creació d’aules de convivència en aquells barris amb més
persones immigrades per tal de resoldre els possibles conflictes que es puguen donar
entre la població del barri. Aquestes aules de convivència estarien dirigides per
20 personal qualificat, treballadors i treballadores socials, psicòlogues i psicòlegs
principalment, que s’encarregarien no només de resoldre els casos puntuals de mala
convivència sinó de fer tallers lúdics per a joves del barri i campanyes de
conscienciació (cartells, tríptics...). Contra l’exclusió, diàleg. Contra les propostes
xenòfobes i racistes, acció preventiva i de convivència.

6. L’Ajuntament oferirà cursos de valencià i castellà per a aquelles persones
immigrants que vulguen aprendre les dues llengües oficials. A més, farà campanyes
específiques per promoure l’adopció del valencià com a llengua pròpia de la ciutat.

30 7. Proposarem la formació específica per a la prevenció del racisme i la
xenofòbia entre la policia local, amb programes d’actuació específics davant
d’agressions contra persones immigrades.

B) PROPOSTES ESPECÍFIQUES PER AL POBLE GITANO

Al País Valencià hi ha més de 50.000 persones d’ètnia gitana. La Unió Europea ha
declarat el període 2005-‐2015 com la dècada de la inclusió de les persones gitanes a
Europa.
40
Recentment, hem pogut comprovar com el poble gitano s’ha convertit en el boc
expiatori de les polítiques xenòfobes de la dreta europea, amb la deportació de milers
de persones gitanes romaneses de França, si bé la problemàtica d’aquesta ètnia té una
problemàtica específica, per patir una doble discriminació potent: persones
immigrades i d’ètnia gitana.

52
A la nostra ciutat hi ha barris amb una presència de població gitana important, com el
Cabanyal.

1. Crearem un Consell Municipal del Poble Gitano per a posar en coneixement
de l’administració les propostes de les diferents associacions que treballen amb el
poble gitano, en especial del Secretariat Gitano, una associació que ja ve treballant
amb l’Ajuntament en la integració de les persones gitanes.

És especialment important la integració laboral de les persones gitanes, ja que és
10 evident els casos de discriminació cap a aquest col·∙lectiu. Encara que les polítiques
passives d’ocupació són competència de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament pot
fer molt més del que fa.

2. Destinarem una línia específica pressupostària per donar cursos de
formació a la població gitana. Al mateix temps, exigirem al Servei Valencià d’Ocupació
que depén de la Generalitat, aquesta mateixa línia específica dirigida al poble gitano i
si cal, l’Ajuntament contactarà amb altres poblacions del País Valencià amb presència
gitana per tal de fer pressió comuna a la Generalitat per crear aquesta línia específica
de promoció ocupacional per al poble gitano.
20
3. Per una altra banda, un altre problema greu de la població gitana és l’accés a
l’habitatge. L’Ajuntament, per mitjà de l’AUMSA, posarà en marxa una línia específica
d’accés a l’habitatge per a les persones gitanes.

C) PROGRAMA ESPECÍFIC PER A LA POBLACIÓ LESBIANA, GAI, TRANSSEXUAL I
BISEXUAL

El moviment de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) ha estat i és uns dels
moviments associatius més importants de la nostra ciutat. Entre les associacions més
30 importants se situa al capdavant el Col·∙lectiu Lambda, ja amb 24 anys d’existència,
però també n’hi ha d’altres com Samarucs, un club esportiu específic per a gais i
lesbianes.

Apostem per una ciutat oberta que deixe enrere la política reaccionària de l’actual
govern de l’Ajuntament, només centrada en potenciar programes contra l’exclusió
social del col·∙lectiu LGTB i no en veure aquest col·∙lectiu com una oportunitat de
mostrar al món com és d’oberta la nostra societat.

1. Proposarem la creació d’un Consell Municipal per a lesbianes, gais,
40 transsexuals i bisexuals, encarregat d’assessorar en totes les polítiques dirigides a la
població LGTB. Aquest Consell Municipal serà composat per totes les associacions
LGTB amb representació real en la ciutat. En aquest Consell, també es tindrà en
compte especialment la presència dels col·∙lectius més discriminats: dones lesbianes i
dones i homes transsexuals.

53
2. Les persones amb competència per fer-‐ho, l’alcalde o alcaldessa, regidors i

regidores casaran amb normalitat les parelles que ho sol·∙liciten, independentment de
si són homosexuals o heterosexuals

3. Impulsarem la commemoració del Dia Internacional de l’Orgull LGTB el 28
de juny amb la celebració d’actes institucionals i col·∙laborarem activament en la
celebració i manifestació que fan els col·∙lectius LGTB de la ciutat i també de la resta del
País Valencià. Eixe dia s’hissarà la bandera de l’arc iris en totes les dependències
municipals i es farà una declaració institucional recordant la revolta de Stonewall.
10
4. Promourem una declaració institucional en el Dia de lluita contra
l’homofòbia i la transfòbia, el 17 de maig. Eixe dia es farà una campanya específica a
la població, en coordinació amb les associacions mitjançant el Consell Municipal, per
conscienciar específicament d’aquesta discriminació.

5. Destinarem una partida específica per a la inserció laboral de les persones
transsexuals i demanarem la col·∙laboració amb les associacions que treballen amb les
treballadores del sexe transsexuals per a fer un recolzament de la seua salut i per a
establir mesures d’inserció laboral d’aquest col·∙lectiu especialment marginat.
20
Impulsarem una proposta específica per al turisme LGTB en la ciutat En temps de crisi,
la ciutat ha d’obrir-‐se a noves formes de turisme i aquest segment de la població és
una oportunitat que no podem deixar escapar. Això sí, acompanyat de mesures
d’integració efectiva de la comunitat local LGTB.

6. Recuperarem la memòria històrica del col·∙lectiu LGTB, tan perseguit durant
la dictadura i els primers anys de la democràcia, per tal que la població valenciana
conega de primera mà els patiments que aquest col·∙lectiu va sofrir.

30 7. Educarem en la formació específica per a la prevenció de la LGTBfòbia entre
la policia local, amb programes d’actuació específics davant d’agressions d’odi. De tal
manera que en totes les dependències municipals es col·∙loquen cartells amb el lema:
“Ací es respecta la teua orientació i identitat sexual. Mostra’t com eres”.

8. Proposarem la denominació de carrers nous amb el nom de persones LGTB
reconegudes internacionalment i localment per la seua tasca de visibilització del fet
LGTB.

9. Crearem una línia específica d’atenció als joves LGTB als centres
40 d’informació juvenil depenents de l’Ajuntament.
54
IX
CAPITALITAT I PROJECCIÓ

A) VALÈNCIA CAP I CASAL
València, capital del País Valencià ha estat sempre un símbol de llibertat i de progrés,
una ciutat oberta al món, plural i on la convivència ha estat un tret identificador. En
aquestos moments i després de tants anys de governs conservadors hem de treballar
per a reconduir la imatge que d’ella es té i transformar-‐la en una ciutat amb una
personalitat forta i diferenciada pel seu caràcter propi.
10
València ha d’actuar com a cap i casal de tot el País i sobretot des d’un plantejament
organitzatiu com a capital d’una àrea metropolitana que ha de consolidar una
identitat pròpia on la senya primera d’identitat que l’ha de caracteritzar siga la
dignificació de l’ús de la seua llengua. El valencià ha de ser eina fonamental de
l’administració municipal duent-‐se a terme el compliment exhaustiu del reglament
municipal sobre ús i normalització del valencià, aprovat en 2.005 i que es guarda en un
calaix sense ser posat en marxa. El valencià ha d’identificar-‐se com a eina de
comunicació i de relació. I l’Ajuntament ha de ser capdavanter en aquest sentit fent
que des de la mateixa administració municipal es prioritze l’ús. Consolidant aquesta
20 actitud de defensa, hauria de fer que el requisit lingüístic fos requisit imprescindible en
totes les seues ofertes de treball. Així com fent que els mitjans de comunicació que
depenen de la corporació com ara la Televisió Municipal de València tinguen el
valencià com a llengua d’ús.

València, ciutat receptora de persones d’arreu del món, algunes de les quals es queden
entre nosaltres, ha d’oferir a qui ve per treballar i en molts casos per quedar-‐se
l’oportunitat d’aprendre la llengua d’ací, cosa que els farà sentir-‐se plenament
integrats a més de proporcionar-‐los igualtat de condicions a l’hora de trobar treball.
Perquè açò siga creïble les persones que ens representen han de ser les primeres a
30 creure-‐s’ho i a posar-‐ho en pràctica.

B) VALÈNCIA HA D’ACONSEGUIR LA CARTA MUNICIPAL
València ha de ser una ciutat dinàmica, oberta al món, que recupere el seu fort
tarannà europeista i que mantinga sense complexos relacions amb la resta de
comunitats autònomes, però sobretot amb les de l’arc mediterrani.

Amb una població que supera els 800.000 habitants a més dels que utilitzen els seus
serveis en tant que habitants de l’àrea metropolitana com de turistes, València
necessita convertir-‐se en una ciutat que reforce el seu nivell d’autonomia respecte
40 d’altres administracions, i on el seu caràcter propi siga reconegut per tothom. València
ha de tenir una carta municipal, de la mateixa manera que la tenen ciutats com
Madrid i Barcelona en funció de la seua capitalitat, reconeixement aquest que li
permetria poder participar en la recaptació de tributs estatals de tal manera que puga
respondre adequadament a les demandes dels seus ciutadans i ciutadanes i d’altres
que no viuen però que la fan servir en funció de la seua capitalitat. Després de tants
anys, aquesta demanda que es va realitzar per primera vegada al 1957, ha de
convertir-‐se en una realitat.
55

Però sobretot ha de ser la capital de les seues comarques, on es troben acollits i a gust
totes les persones que ens visiten.

C) L’OFERTA CULTURAL DE LA CIUTAT ESTÀ TAMBÉ ALS SEUS CARRERS.

Volem una ciutat d’avantguarda, de cultura on la seua riquesa museística,
arquitectònica i natural siga protegida i alhora es convertisca en un dels motors de
l’economia. Considerem que alguns barris de la ciutat per les seues característiques
10 constitueixen en si mateixos un patrimoni digne de ser promocionat i de servir com a
mostrador de cara als que no ens coneixen, els centres històrics com Ciutat Vella, el
Cabanyal-‐Canyamelar, Benimaclet, Campanar, Patraix o barris com l’Eixample... són
llocs tots ells dignes de ser cuidats, promocionats i poden ser, millor que altres
esdeveniments, font de visites turístiques no de forma puntual sinó permanent.

L’Ajuntament no s’ocupa suficientment del parc natural de l’Albufera. Caldria vigilar i
coordinar-‐se amb altres municipis que també hi estan en contacte per a garantir la
netedad de les aigües, cosa que implica la preservació d’una gran quantitat d’espècies,
tant de fauna com de flora, la neteja de boscos per evitar incendis, solucionar de forma
20 definitiva i global el tema de la crema de la paia de l’arròs i ocupar-‐se’n d’altres temes
que podrien derivar en un model mediambiental urbà molt poc habitual a Europa.

Un element identificador de València de cara a l’exterior són totes i cadascuna de les
festes tradicionals: Falles, Setmana Santa Marinera, Corpus, però també ho han de ser
totes aquelles de caràcter més popular com ara Carnestoltes, festes de barri o totes
aquelles que s’impulsen des de col·∙lectius que promouen la participació del veïnat en
la vida de la ciutat. València fins ara no ha aprofitat el seu potencial com a ciutat
turística en comparació amb les altres ciutats del seu entorn per una falta de
planificació, entre altres factors.
30
D) VALÈNCIA REFERENT D’OCI.
Cal fer de València un referent, on la ciutadania puga gaudir de les actuacions
musicals, dels concerts, del teatre, dels espectacles musicals generant un sector de la
música, del teatre i de l’audiovisual potent i exportable a la resta del territori valencià i
per què no a tot el domini lingüístic, però primer cal facilitar el seu treball ací. Fent-‐los
promoció des de la Televisió Municipal i des de l’autonòmica on podrien tenir el seu
lloc natural, on fer la promoció dels seus espectacles i des d’on es formaren
professionals que després podrien treballar a les distintes cadenes de televisió del
nostre àmbit lingüístic i el cinema .
40
E) VALÈNCIA CIUTAT DE LA MÚSICA.

Menció especial té el potencial musical de la nostra ciutat que amb la infraestructura
que suposa el Palau de la Música i el Palau de l’Ópera constitueixen una base sobre la
que treballar la idea de proclamar a València ciutat de la música i que siga aquesta
ciutat punt de trobada, entre d’altres, de la multitud de bandes de música que
56
existeixen arreu de tot el nostre territori i amb l’organització de festivals amb

orquestes i bandes d’arreu de l’Estat i d’Europa.

Una vegada manifestat la nostra posició respecte a la política de grans events duta a
terme per l’Ajuntament, apostem per l’aprofitament de les infraestructures que se’n
van derivar, per exemple l’aprofitament de les marines, al port de València, com a
centre d’actuacions musicals de repercussió fora de la ciutat, que actue com a pol
d’atracció de la gent de dins i de fora del nostre País.

10 F) L’AVE I VALÈNCIA

L’AVE arriba a València amb 20 anys de retard i no en les condicions que haguérem
desitjat, però ara hem d’aprofitar aquesta infraestructura fent que les persones
usuàries de la línia que arriben a la nostra ciutat siguen generadores de riquesa per al
nostre teixit tant cultural, comercial, gastronòmic i d’oci, com hoteler, etc. Hem de
continuar demanant una millora en el transport de rodalies que permeta un accés més
fàcil, ràpid i dinàmic dels valencians i les valencianes d’altres comarques a la ciutat.

L’arribada de l’AVE es pot convertir en una oportunitat per a una part del teixit
20 productiu però hem d’estar alerta i no funcionar amb una actitud seguidista dels
dictàmens de Madrid, no hem de ser “la playa de Atocha” sinó que hem de ser
suficientment imaginatius per a no deixar-‐nos dur pel que programen a Madrid si no
ens interessa i sobretot aquest mitjà de transport ha d’aprofitar perquè aquelles
persones que ens visiten coneguen tot el que la ciutat pot oferir-‐los.

G) AUDITORIA A TURISMO VALENCIA CONVENTION BUREAU

Des de Compromís reclamem una auditoria a Turismo Valencia Convection Bureau on
quede clara quina és la seua funció, recursos i rendibilitat i un nou organigrama que
30 aglutine tots els sectors relacionats.

H) CAL UNA MARCA TURÍSTICA PRÒPIA: VALÈNCIA
Cal en primer lloc reivindicar una marca turística pròpia de València que puga ser
venuda arreu del món i que ens identifique com a ciutat fora d’eixa marca paraigües
de Terra i Mar que no identifica ningú. El turisme a València té una important capacitat
de creixement i de creació d’ocupació. Cal però promocionar els distints destins que
com a producte es poden vendre a l’exterior. València ofereix una important riquesa
arquitèctonica (gòtic, barroc, modernisme, etc.), museística (S Pius V, IVAM, MUVIM,
de les Ciències Naturals, Marqués de dos Aigües, de la Ciutat,etc.), natural, ja que té al
40 seu terme municipal el Parc Natural de l’Albufera, però a molt poca distància també
una vegada a València es pot trobar altres a les comarques de l’interior amb les quals
València ha de mantenir un diàleg fluid, per tal de poder des d’ací ser pol de promoció
d’altres indrets valencians.

És necessària la coordinació entre les distintes administracions, La manca de
coordinació fa que es perguen recursos i això ens penalitza. A València la coordinació
és mínima, és necessari buscar sinergies i optimitzar el recursos disponibles. Cal fer
57
campanyes promocionals de la nostra ciutat tant a l’exterior com a l’interior del

nostre País i arreu de tot l’Estat Espanyol, on València està per descobrir quasi en la
seua totalitat, no sols existeix l’America’s Cup i Ferrari.

I) ELABORACIÓ D’UN PLA ESTRATÈGIC DE TURISME PER A LA CIUTAT

Falta un pla estratègic del turisme a la ciutat. Els grans events van ser fruit de la
casualitat no responien a una planificació prèvia, costaren molts diners i ara cal
imaginació per rendibilitzar la inversió. Hem de programar de forma coherent el
10 turisme en tots els seus vessants des de les adreçades a visitants amb nivell adquisitiu
més moderat: gent jove, estudiantat, famílies a gent que viatja seguint circuïts
museístics, musicals, gastronòmics, etc.

Cal rendibilitzar la gran platja urbana que tenim, per això cal millorar-‐les i millorar les
seues comunicacions amb transport públic, s’hauria de tendir a la disminució de la
circulació intensiva junt a la mar.

Des de Compromís treballarem pel l’augment de vols amb destinació europea, que no
calga anar a Madrid o Barcelona per eixir a Europa, Els vols de Low Cost són molt
20 interessants, calen el màxim de connexions i tot tipus de turistes.

València està esdevenint en els darrers anys una ciutat de destinació de creuers.
Aquesta circumstància ens ha de fer treballar en la línia de connectar el port i la façana
marítima amb el centre de la ciutat. Per fer això possible caldria potenciar les línies de
transport urbà municipal i fer-‐les àgils i ràpides sobretot els dies d’arribada de
creuers, contactar amb els museus de la ciutat i concretar quins són els dies d’arribada
i els dies de descans d’aquests centres culturals, fent el possible perquè puguen ser
visitats i coneguts per la gent que ens visita provinent d’aquest tipus de transport.

30 J) LA TELEVISIÓ MUNICIPAL DE VALÈNCIA

La TV municipal ha de posar de manifest la transparència que ha de caracteritzar a la
corporació i que hauria de passar pel la transmissió dels plens municipals, acostant la
política feta a l’ajuntament al seu públic destinatari que no és altre que la ciutadania.

Aquesta TV ha de ser tribuna pública de tots els esdeveniments que tenen lloc a la
ciutat. És una TV pagada amb els impostos de tots els ciutadans i ciutadanes i per tant
tots i totes s’hi ha de sentir representats. AAVV, col·∙lectius de joves, associacions
esportives, culturals del tipus que siga han de poder dir la seua a la TVM de València.
40
K) VALÈNCIA, UNA CIUTAT NETA

Un dels elements a millorar a la nostra ciutat és la seua neteja. No es tracta de netejar
més sinó d’embrutat menys. Cal fer campanyes de conscienciació i, si no foren
efectives, de penalització a aquells propietaris o propietàries d’animals que embruten
els nostres carrers. És cert que ja hi ha un gran nombre de persones que tenen un
comportament correcte però encara ens queda molt per fer. Habilitarem zones on
58
aquests animals puguen fer les seues necessitats i on puguen estar adequadament,
però també cal garantir la comoditat i la salut i la higiene de la resta .

Compromís treballarà per fer de València una ciutat amb una consciència clara de com
és d’important la neteja de la ciutat de cara tant a nosaltres mateixos com dels qui ens
visiten. Aquest és un dels punts que cal fer per ser considerats a Europa com a ciutat
educadora en valors de convivència.

L) CORREDOR MEDITERRANI
10
València, per fer real la voluntat europeista i fer possible l’eixida a l’exterior del seu
potencial tant econòmic com personal, alhora que rebre l’input de l’exterior, necessita
d’una vegada per totes la materialització del corredor mediterrani que farà realitat
una vella demanda de la nostra societat.

València, des de la seua posició preferent davant el govern autònom i com a tercera
capital de l’Estat, ha de reclamar la prioritat que suposa la construcció d’aquesta
infraestructura que posarà els nostres productes en Europa i que es convertirà en
porta d’entrada i d’eixida de tot un seguit de relacions econòmiques, tecnològiques,
20 culturals, d’oci, de negoci que ens aproximaran als sectors més dinàmics d’Europa cosa
que ens farà millorar com a ciutat.

M) VALÈNCIA: CIUTAT ACOLLIDORA. XARXA DE DOMICILIS PARTICULARS

Proposem acreditar domicilis particulars que reunisquen unes condicions mínimes per
allotjar turistes i viatgers facilitant una xarxa de domicilis que poden augmentar les
possibilitats turístiques de la ciutat i permetre segones activitats a famílies que ho
necessiten. En el mateix sentit proposem la creació d’una xarxa de domicilis
particulars especialitzats en la convivència intergeneracional (joves-‐persones majors)
30
59
X
ECONOMIA SOSTENIBLE

A) CONREAR LA INNOVACIÓ

Cada vegada la innovació, la investigació i, en general, el coneixement tenen un paper
econòmic més directe que una ciutat com València no pot oblidar i l'ajuntament ha de
estimular, potenciar i desenvolupar com la primera eina per a superar l’actual crisi
econòmica avançant cap a un nou model de creixement. El millor camí per a reduir les
10 elevades taxes d’atur de la nostra ciutat és avançar decididament en aquesta direcció
per a la qual proposem:

1. Millorar la I+D+i com a eina estratègica de la ciutat. Utilitzar els
pressupostos municipals com a eina de la innovació.

2. Creació del Consell Econòmic Municipal i la seua inserció a nivell
metropolità.

3. Garantir l’accés a internet de forma inalàmbrica i gratuïta. Foment de les
20 noves tecnologies de la informació i comunicació fins assolir la València 2.0

4. Desenvolupar les activitats culturals, amb especial incidència del sector
audiovisual pel seu fort component creatiu.

5. Introduir el programari lliure en els sistemes informàtics municipals i
desenvolupament de programari propi.

6. Creació en el Cabanyal d’un village, és a dir, espai residencial, de creació i
oferta de programes educatius de postgrau que aprofite la proximitat de les dos
30 universitats públiques

B) FER MÉS SOSTENIBLE I ESTABLE EL TURISME. El turisme és, en l’actualitat, el primer
sector econòmic de la ciutat. Cal conrear-‐lo i dirigir-‐lo de manera adequada per
aconseguir la seua sostenibilitat que permeta fer de València una capital turística de
primer ordre. Les inversions realitzades fins el moment no han estat les més rendibles.
Grans esdeveniments i costosíssims edificis amb una rendibilitat discutible. Proposem
avançar en:

1. La integració dels espais litorals en l’oferta turística de València.
40
2. La recuperació definitiva del Parc Natural de l’Albufera. Programació de
trobades internacionals al voltant de les zones humides.

3. La promoció cultural i urbana de València, organitzant i adequant els
sistemes de visites a la ciutat.

4. La millora del coneixement i assequibilitat dels museus de la ciutat.
60

5. La potenciació dels aspectes i la creativitat cultural per a intensificar
l’activitat i l’intercanvi.

6. La integració turística permanent de les falles en l’oferta de la ciutat
superant els cinc dies de falles anuals.

7. L’aprofitament adequat i seriós dels grans projectes arquitectònics.

10 8. La promoció de la gastronomia pròpia tant tradicional com de nova creació.

C) DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ DE PROXIMITAT. En els últims anys hem vist
una localització del comerç en grans centres comercials, zones especialment creades
per a comprar i zones de la ciutat altament especialitzades. El resultat és la pèrdua de
la capacitat de la major part dels barris de la disposar d’uns serveis comercials mínims
si s’exclouen els alimentaris per la presència de cadenes comercials. El comerç és una
eina fonamental per a la vida i habitabilitat d’un barri. La pràctica desaparició
d'aquests converteix el barri en un dormitori sense vida. Un model de ciutat que cal
reordenar i retornar a barris amb uns serveis comercials adequats. En aquesta direcció
20 proposem:

1. El desenvolupament del comerç local i de proximitat.

2. La revitalització del comerç tradicional i d’artesania.

3. La potenciació del comerç i el consum d’aliments biològics.

4. El desenvolupament del comerç just.

30 5. L’especialització comercial de la Fira i millora de la seua accessibilitat.

6. La millora de la gestió del Port i l'impuls de la connexió ferroviària.
Col·∙laboració i treball conjunt amb el Port de Sagunt

7. La millora dels serveis avançats a les empreses a nivell de comunicacions,
transport, innovació etc. La terciarització de l’economia de les grans ciutats és, cada
vegada més, una tendència creixent. La qualitat dels serveis avançats que una ciutat
pot oferir a les empreses és junt a les infraestructures, l’atractiu més poderós per a la
seua ubicació en aquesta ciutat.
40
8. Fomentarem l’ús generalitzat de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació. Cal deixar definitivament la segona divisió en l’àmbit dels serveis
avançats a les empreses. S’ha de donar continuïtat a activitats com el Campus Party.

61
D) POTENCIACIÓ DE L’ECONOMIA VERDA I SOSTENIBLE

Molts indicadors econòmics mostren l’economia verda com un dels grans jaciments
d’ocupació que es realitza a més sense grans inversions ni despeses i que moltes
vegades produeix a mig termini un estalvi real de recursos materials i econòmics. El
“New Green Deal” defensat pels Verds europeus implica un conjunt d’iniciatives
encaminades a una millor gestió de l’energia, l’aigua, els residus, la rehabilitació
d'habitatges, la millora de la mobilitat en les grans ciutats etc.

10 1. Farem polítiques encaminades a una reducció del consum mantenint la
qualitat del servei, introducció d’energies renovables, aigua calenta solar, electricitat
fotovoltaica en teulades, etc. Promourem campanyes de millora de l’eficiència
d’electrodomèstics, millora d’aïllaments, auditories energètiques etc.

2. Pel que fa a l'aigua cal introduir llanterneria de millor rendiment i baix
consum, per tal d’eliminar de fugues en les conduccions, etc.

3. Molt es pot fer en la gestió de residus des de l’actual política de recollir i tirar
a l’abocador. Impulsarem decididament la recollida selectiva de matèria orgànica per
20 a obtenir metà i compost, recollida selectiva d’olis usats per a fabricar biodiesel,
recollida i tractament de materials de deconstrucció, etc.

Totes les accions en aquesta mateixa d’actuacions amb una característica comuna,
són intensives en ocupació i la majoria d’elles són d’inversions no quantioses. Unes
característiques ideals per una ciutat endeutada i amb nivells d’atur intolerables.

E) ECONOMIA SOCIAL COM A GARANTIA DE PROGRÉS I SOLIDARITAT.

Fomentaren una vertadera economia social sostenible basada en el reconeixement de
30 l'àmbit reproductiu o del suport de la vida com a essencial per al progrés humà de
qualsevol societat, davant de l'omnipresència que, fins ara, ha tingut l'àmbit productiu.
D'aquest món, tot allò que tradicionalment ha sigut invisibilitzat i realitzat
fonamentalment per les dones, com és la criança de la descendència, la cura de les
persones malaltes, amb discapacitat o persones majors, així com les tasques pròpies
de la llar, han de situar-‐se en el centre de la política perquè d'això depén el futur i el
benestar de qui vivim en societat. Perquè el recanvi generacional està en crisi i perquè
la plena incorporació de les dones al món laboral depén, en gran mesura, del
desenvolupament d'una economia de les cures. Per tot això, en Compromís entenem
que el sistema productiu ha d'adequar-‐se a les necessitats del sistema reproductiu
40 com a requisit imprescindible per assolir la justícia social i una vida digna per a totes
les persones.

La ciutat de València i l'ajuntament que ara la governa no estan emprant pràcticament
les possibilitats que dóna l’economia social com eina per a la creació d’ocupació.

Compromís per València considera que una de les formes millors de generar ocupació
en tots els sectors és l’economia social, sobretot l’economia de tipus cooperatiu.
62
Apostarem, per tant, de forma decidida per crear i impulsar empreses i agrupacions
de tipus cooperatiu de serveis, de producció cultural, de rehabilitació d'habitatges etc.
Les cooperatives són empreses de primera importància en la Unió Europea en la
creació de llocs de treball.
63
XI
UNA POLÍTICA FISCAL PER A VALÈNCIA

Des de fa molts anys el finançament local constituïx una assignatura pendent de l’Estat
de Dret a Espanya. La greu crisi que pateix l’economia espanyola colpeja amb especial
duresa les entitats locals (ajuntaments, diputacions, àrees metropolitanes,
mancomunitats, etc.) que han vist com es desplomaven les seues fonts de finançament
basades en l’activitat urbanística, en esclatar la bombolla immobiliària, fent més
urgent encara la necessitat d’una reforma financera que no arriba mai.
10
La Federació Espanyola de Municipis i Províncies en la Radiografia de les Hisendes
Locals posa de manifest que els governs locals espanyols estan per davall de la mitjana
europea tant pel que fa al seu pes relatiu en relació amb el gasto total del sector
públic, com al pes relatiu dels seus ingressos sobre el total d’ingressos de les tres
administracions.

Així, el pes relatiu dels ens locals espanyols ascendeix al 13% de la despesa pública
total enfront del 36,40% de les comunitats autònomes i al 50,60% de l’Administració
Estatal.
20
D’altra banda, en un estudi recent del Consell General del Col·∙legi d’Economistes
d’Espanya es calcula que dels 5.428 € que va pagar de mitjana en tributs un ciutadà o
ciutadana a Espanya, tan sols el 16%, és a dir, 901,4 € es va destinar a les Corporacions
Locals, mentre que l’Administració Estatal es va quedar amb 2.681,4 € i l’Autonòmica
amb 1.841 €.

L’autonomia de les entitats locals per a gestionar els assumptes públics, i que està
reconeguda en la Constitució, no es pot garantir si l’Estat no assegura la seua
suficiència financera, cosa que no ha fet fins hui incomplint amb la seua obligació.
30
Quan es parla de finançament, de més finançament, es vol dir, d’una banda, més
aportació dels ingressos de l’Estat i de les comunitats autònomes, però també vol dir,
una millor fiscalitat, lo que exigeix una reforma en profunditat del sistema tributari
local.

Per a Compromís per València, l’exercici de l’activitat municipal exigeix un marc
financer suficient que permeta la prestació de serveis als ciutadans i ciutadanes,
alhora que genere dinàmiques d’equilibri social i mediambiental.

40 Un sistema fiscal local progressiu i ecològic ha de comptabilitzar el necessari equilibri
pressupostari amb criteris d’equilibri social (“paga més el que més té”) i criteris
mediambientals (“qui contamina paga”).

Qualsevol reforma del sistema de finançament ha d’aconseguir superar la insuficiència
financera crònica de les administracions locals i reunir les següents característiques:

1) Sostenibilitat pressupostària.
64

2) Sostenibilitat social.

3) Sostenibilitat mediambiental.

La consolidació de la democràcia i de l’Estat de les Autonomies ha suposat establir un
model de finançament autonòmic, però continua relegant a l’Administració Local
adjudicant-‐li el paper de parent pobre del conjunt de les administracions públiques. En
aquest àmbit les nostres propostes programàtiques són:
10
1. La millora de les transferències directes de recursos de l’Estat. La insuficient
dotació de recursos des de l’Estat als Ajuntaments només pot millorar amb la
participació d’aquestos en la recaptació dels grans impostos generals (IVA i IRPF).
Aquesta possibilitat apareix prevista en l’última reforma de la Llei d’Hisendes Locals
per a ciutats de més de 75.000 habitants, però en percentatges molt escassos. Cal, per
tant, reivindicar l’increment dels percentatges de participació dels Ajuntaments en la
recaptació dels impostos estatals.

2. Proposem, a més, que el càlcul per a la dotació d’estes transferències de
20 l’Estat als Ajuntaments introduïsca també criteris mediambientals junt amb els criteris
de població i esforç fiscal per mitjà dels que actualment es determinen estes
transferències. Així per exemple, es podria tindre en compte la part del pressupost
municipal que es destina a servicis mediambientals o qualsevol altra “ràtio” indicativa
pareguda a esta.

3. Reforma dels tributs locals. Els tributs locals (impostos, taxes i contribucions
especials) necessiten una reforma en profunditat perquè són unes figures
anacròniques pensades per a una realitat molt distinta i molt distant de l’actual (40 o
50 anys) i molts dels patrons sobre els quals es configuren estos tributs estan caducs i
30 plantegen grans costos de gestió. Així, fa falta una reforma legislativa que permeta
recuperar la imposició sobre les Activitats Econòmiques (IAE) sobre bases certes i no
fictícies ni presumptes. Cal municipalitzar l’Impost de Béns Immobles (IBI), quinta
essència de la fiscalitat municipal, implantant el sistema de gestió d’autoliquidació i
regular l’IBI de no residents, a la vista, tot això, dels problemes del cadastre. Fa falta
determinar amb criteris racionals en quins casos s’imposen o no taxes i així dotar de
seguretat jurídica a les finances locals. S’ha de determinar també quins són els supòsits
de no subjecció o aclarir conceptes foscos com “el valor de mercat de la utilitat
privativa d’un bé de domini públic”.

40 4. Finalment, cal introduir diverses mesures de fiscalitat ambiental en
l’ordenament estatal que regula els tributs locals (Llei Reguladora de les Hisendes
Locals), propiciant una reforma ecològica de les hisendes locals. Esta reforma
ecològica ha de contemplar modificacions ambientals en les taxes de residus,
l’Impost sobre Béns Immobles, l’Impost sobre Construccions Instal·∙lacions i Obres,
l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, l’Impost
sobre Activitats Econòmiques i l’Impost sobre els Vehicles de Tracció Mecànica. Així
mateix, a fi de finançar als municipis turístics, proposem la creació d’un nou Impost
65
sobre la Pernocta (semblant a què es va implantar en les Illes Balears) que gravaria
l’estança en empreses turístiques d’allotjament i l’aplicació dels quals seria voluntària
o potestativa per part dels ajuntaments.

5. Mentrestant no s’aborden les anteriors reformes legislatives, les nostres
propostes s’adaptaran al marc fiscal vigent, però introduirem progressivament criteris
socials i ambientals en els actuals tributs locals, tenint en compte que la Llei ha
atribuït a les Entitats Locals determinades facultats normatives en l’àmbit de la
tributació local, donant lloc al que es coneix com “coresponsabilitat fiscal” i que
10 consisteix amb caràcter general en:

a) Llibertat de fixació de tipus impositius en tots els impostos locals dins
d’unes bandes (mínim i màxim) legalment establides.

b) Potestat d’incloure bonificacions en els imposats per raons de distinta
índole (caràcter social, mediambiental, etc.)

c) I fins i tot la potestat de decidir si es recapten o no certs tributs, com
són els impostos de caràcter potestatiu l’Impost sobre l’Increment del
20 Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana i l’Impost sobre
Construccions, Instal·∙lacions i Obres així com les taxes i les contribucions
especials, a més dels preus públics.

En aquest sentit hem de diferenciar entre tributs” on l’ambientalització
pot tindre efectes incentivadors, és a dir, que provoquen canvis en els
comportaments ambientals cap a la sostenibilitat, i tributs l’únic efecte
de la qual és el recaptador a pesar que estiguen destinats a finançar
despeses ambientals, cosa que en tot cas tindria un efecte de
conscienciació, però que si s’aproximen al principi de “qui més
30 contamina més paga”, van adquirint també un efecte incentivador.

6. Taxes i preus públics amb criteris socials. Els Ajuntaments ofereixen a la
ciutadania uns servicis cada vegada de més qualitat i en més quantitat i molts d’estos
servicis es financen per mitjà de taxes, que són contraprestacions dineràries que
paguen els ciutadans i ciutadanes a canvi de rebre eixos servicis. Doncs bé, amb
caràcter general, des de Compromís per València considerem que en virtut d’un
principi d’equitat s’han d’introduir cada vegada més criteris de "taxificació social” dels
servicis municipals que alhora que permeten el seu finançament, suposen un cost
diferent per a les persones usuàries o receptores d’eixos servicis en funció de la seua
40 capacitat econòmica.

7. Perfeccionament de la taxa sobre el tractament dels residus.
Conceptualment no és molt correcte denominar ecotaxa una figura fiscal que tot just
arreplega part del cost del tractament dels residus urbans, però mentre no existisca
una altra figura fiscal específica que comprenga el conjunt dels costos ambientals, ens
pareix que la denominació és molt explicativa i conscienciadora i, per això, la defenem
com a tal. El perfeccionament d’esta figura fiscal i la seua extensió a tots els municipis
66
és molt important. A fi de buscar la simplificació administrativa, podria considerar-‐se
la seua emissió conjunta amb l’IBI, però en rebuts separats i assenyalant els seus
components concrets.

8. La creixent necessitat de prestació de servicis ambientals en la ciutat fa
necessària l’aplicació de l’ecotaxa que arreplega l’increment del cost d’estos servicis
(obligatoris en el sentit que hui en dia són una necessitat vital). Aquesta taxa pot tindre
diverses modalitats i escales, però sempre ha d’intentar acostar-‐se al principi de “qui
més contamina més paga”.
10
67
XII
FIRES, FESTES I CULTURA POPULAR

Una proposta seriosa en matèria de festes ha de partir d'un plantejament global que
unifique i coordine totes les manifestacions festives de la ciutat. Per això proposem:

1. Crear un Institut Municipal de Cultura Popular que done servei a totes les
festes i permeta introduir criteris de gestió cultural en l’activitat festiva i que siga un
10 pol d’investigació, difusió i promoció de totes les manifestacions de cultura popular
que hi ha a la nostra ciutat. L’Institut serà l’interlocutor amb l’administració en aquesta
matèria, col·∙laborarà amb altres entitats que tenen la mateixa funció en altres ciutats
del nostre àmbit cultural, i comptarà amb una plantilla fixa de personal especialitzat i
amb un programa d’activitats públiques. Entre les tasques d’aquesta institució tindrà
especial importància l’estudi, protecció i promoció de les festes menys conegudes de
la ciutat, com aquelles que se celebren a les pedanies o als barris històrics de València
.
2. Crear un Fòrum de Participació Ciutadana de les Festes de la Ciutat. Este
Fòrum seria especialment important per a articular mecanismes de consens, diàleg i
20 negociació entre el col·∙lectiu faller, els veïns i veïnes, el sector comercial i les
institucions.

3. Fomentar l’estudi i investigació de les festes de la ciutat mitjançant
l’atorgament de beques per a tesis doctorals o la publicació de treballs interessants.
Això comportaria intensificar les relacions institucionals entre l’Ajuntament de
València i les universitats valencianes. Un element identificador de València de cara a
l’exterior són totes i casacuna de les festes tradicionals: Falles, Setmana Santa
Marinera, Corpus, però també ho han de ser totes aquelles de caràcter més popular
com ara Carnestoltes, festes de barri o de carrer o totes aquelles que s’impulsen des
30 de col.lectius que promoguen la participació de veïns i veïnes en la vida de la ciutat.

Caldria en tots els camps del coneixement però en aquest en concret intensificar les
relacions entre l’ajuntament i les nostres universitats amb la finalitat de potenciar des
de les aules l’estudi i investigació de les festes de la ciutat.

A) FALLES

1. Crear la Cavalcada de la Plantà per a substituir l’actual Cavalcada del Ninot,
intensificant-‐ne la professionalització i el vessant d’espectacle modern de carrer. La
40 cavalcada acompanyaria l'entrada de les primeres peces de la Falla municipal.

2. Crear una nova Cavalcada del Ninot en recollir les comissions els ninots de
l’Exposició del Ninot.

3. Reforma del Concurs de Falles, amb la creació de premis transversals amb
introducció de jerarquia de premis limitada. Possibilitat de deixar premis deserts.
68
Introduir jurats mixtos de persones falleres i no falleres, així com que un percentatge
dels membres dels jurats siga elegit per sorteig entre els propis fallers i falleres

4. Potenciar noves formes d’exaltació de les falleres majors de València, sense
mantenidor o amb mantenidors valencians i en valencià.

5. Crear una convocatòria regular i operativa de congressos fallers.

6. Redinamitzar i reformar el sistema d’elecció de la Falla Municipal, apostant
10 per les noves tendències en l'art faller i creant estímuls per a la participació d’artistes
de renom i la col·∙laboració amb artistes d'altres disciplines. Cal que la falla municipal
esdevinga un monument singular i diferenciat amb projecció exterior.

7. Potenciar intensivament l’ús del valencià en la festa com a element
integrador i identificador.

8. Realització d’un estudi sociològic en profunditat sobre la realitat social de la
festa de les Falles a la ciutat de València. L'estudi serviria de base per a la realització
d’un Pla Estratègic sobre les Falles de València.
20
9. Creació d’un Concurs Municipal de Llibrets de Falla

10. Potenciar la professionalització de la Junta Central Fallera, especialment en
el sector de Promoció Exterior de la Festa, Mitjans de Comunicació, Cultura i Festejos.

11. Generar ajudes per a la reconversió de la Ciutat de l’Artista Faller en un
districte cultural avançat de la ciutat de València, on es combinen tant els valors
patrimonials com els valors de dinamització econòmica i empresarial.

30 12. Creació de jurats infantils per a la valoració de les falles infantils (es pot
introduir la proposta mitjançant algunes experiències pilot).

13. Potenciar la música en valencià, especialment en l’ambientació del cicle de
mascletades. En este sentit l'ajuntament podria editar anualment un CD amb el qual
obsequiar als casals fallers i que també podria eixir a la venda.

14. Incrementar les dotacions d’espai, econòmiques i de personal del Centre de
Documentació, Informació i Difusió de la Festa de les Falles (CDF).

40 15. Reforma del Museu Faller per a introduir-‐lo en els paràmetres més
avançats de la nova museologia, amb plantejaments més moderns, participatius,
multimèdia i pedagògics, i molt especialment orientat a difondre la peculiaritat de la
festa fallera entre les persones que visiten València. Es podrien crear, per exemples,
rutes del Museu Faller al llarg de València, casals i tallers fallers i Ciutat de l’Artista
Faller.

69
16. Reforma de l’Exposició del Ninot, introduint criteris de qualitat per al

concurs, fent que la participació siga opcional i eliminant mecanismes de censura.

17. Intensificar els mecanismes d’implantació de la xarxa d’internet i intranet
en les falles. Reforçar la pàgina web de la Junta Central Fallera com a element
d’informació i promoció de la festa, eliminant la propaganda politicoinstituiconal.

18. Potenciar la participació de les dones i dels joves en els llocs de
responsabilitat de les comissions falleres i en la Junta Central Fallera.
10
19. Generar mecanismes d’integració d'immigrants en la festa fallera.

20. Realització d’un estudi en profunditat sobre la incidència de les falles,
especialment dels nous materials, en la contaminació de la ciutat. Incentivar la
realització de falles amb els materials menys contaminants.

21. Recuperar l'Albereda per als concerts de falles i combinar la presència de
grups internacionals amb grups locals i en valencià.

20 22. Creació d'un voluntariat faller composat per joves amb capacitació
lingüística per guiar i assessorar als turistes sobre tots els aspectes de la festa.

B) SETMANA SANTA MARINERA

1. Divulgar entre la ciutadania la dimensió patrimonial que té junt a la trama
urbana dels barris mariners, així com la fusió de les dimensions religioses i profanes
que s'hi donen.

2. Ceació d'un Centre de Documentació de la Setmana Santa Marinera
30
C) NADAL

1. Reformar en profunditat la Cavalcada dels Reis d’Orient, amb el reforç dels
aspectes escènics i la inclusió de valors solidaris.

2. Recuperació del cançoner valencià en els concerts de Nadal.

3. Potenciar la fira EXPOJOVE, amb el desenvolupament d’edicions
monogràfiques destinades a sensibilitzar la infància i la joventut sobre els problemes
40 socials i ambientals. Alhora, caldria reduir la presència propagandística de les
institucions.

D) FIRA DE JULIOL

1. Potenciar la participació de grups de música en valencià.

70
2. Definir amb un criteri particularitzat la programació musical i teatral de la
Fira de Juliol.

3. Potenciació dels esports i jocs tradicionals valencians.

4. Incorporació d’una gran parada musical i festiva en la línia de les que es fan
a les principals ciutats europees.

5. Recuperació de l'Albereda com a lloc tradicional i festiu d'aquesta fira
10
E) CORPUS

1. Reforçar la processó incorporant-‐hi una direcció escènica i millorant-‐ne els
elements processionals i bestiari festiu.

2. Potenciar les representacions dels misteris del Corpus.

3. Ampliar les activitats complementàries amb l’organització d’una trobada
amb la participació de representacions teatrals, musicals i festives de la celebració del
20 Corpus en altres ciutats.

F) NOU D’OCTUBRE

És necessari posar en marxa un setmana d’actes culturals i festius al voltant del Nou
d’Octubre, amb un clar contingut cívic i integrador. Un conjunt d’activitats que
permeta celebrar, i alhora, reflexionar la ciutat i el país.

Cal definir un programa que permeta englobar coherentment i sota una marca
paraigua (del tipus Nou dies d’Octubre, ja utilitzada anteriorment) nous actes i, alhora,
30 reconvertir algunes de les celebracions i activitats que es duen a terme actualment,
redistribuint-‐les al llarg de nou dies.

Pel que fa a les activitats actuals, caldria:

1. Potenciar el Festival de Pirotècnia, en col·∙laboració amb la Diputació de
València.

2. Millorar les celebracions de moros i cristians.

40 3. Reforçar la dimensió cívica i projecció ciutadana de les persones
guardonades amb les medalles de la ciutat amb exposicions i conferències
complementàries.

G) I a més, també caldria:

1. Organitzar una fira d’associacions ciutadanes, amb participació dels
col·∙lectius d’immigrants.
71

2. Programar exposicions i conferències commemoratives.

3. Recuperar i incloure la Trobada de Música del Mediterrani.

4. Organitzar cercaviles folklòriques i festives dels països de l’antiga Corona
d’Aragó

72

Aquest Compromís amb València, amb tu, és conseqüència d'un treball d'elaboració
col·∙lectiva i de la relació amb diferents col·∙lectius, institucions, moviments socials o
representants de la societat civil amb qui ens hem reunit i que ens han fet arribar les
seues propostes, els seus anhels, els seus somnis per una València millor. Moltes de les
seues aportacions formen part d'aquest compromís.

Perquè València és la gent que l'habita, que la gaudeix i que la pateix. València és de
qui somnia una ciutat millor. València són aquestes associacions a les quals mostrem el
10 nostre agraïment. València eres tu i este és el nostre Compromís.

Acció Cultural del País Valencià

Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de la Comunitat Valenciana
Amnistia Internacional.
Ampa CEIP Benimaclet
Ampa CEIP Cavite
Ampa CEIP Cervantes
Ampa CEIP Miguel Hernandez
20 Ampa CEIP Pare Català
Ampa CEIP Santa Teresa
Ampa CEIP Vicente Blasco Ibañez
Asociación América España Solidaridad y Cooperación. AESCO
Asociación de Actores y Actrices Profesionales de la Comunitat Valenciana.
Associació Cívica Jardí d’Aiora
Associació d’Estudis Fallers
Associació Cultural Fallera Na Jordana.
Associació d’Ateus i Lliurepensadors.
Asociación de Vecinos de Benicalap-‐Entrecaminos
30 Associació de Venedors del Mercat Central.
Associació de Veïns “Amics De La Malva”
Associació de Veïns Barri De Malilla
Associació de Veïns Cabanyal-‐Canyamelar
Associació de Veïns Castellar-‐l’Oliveral.
Associació de Veïns, Cultural i de Consumidors Patraix
Associació de Veïns de Benimaclet
Associació de Veïns de Sant Marcel·∙Li
Associació de Veïns El Carme
Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret
40 Associació Ecofòrum País Valencià.
Associació Valencia de Lucha Contra la Epilepsia. ALCE.
Associació d’Editors del País Valencià
Associació Victimes del Metro 3j
Ca Revolta
Centre Social Terra
Col·∙lectiu Contra la Corrupció
Col·∙Lectiu Lambda
Col·∙lectiu Ovidi Montllor de Músics en Valencià
73
Comisión Española de Ayuda al Refugiado. CEAR

Comissions Obreres Del País Valencià. CCOO-‐PV
Comité de Empresa FGV
Confederació d'Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana.
CAVE-‐COVA.
Coordinadora de Entidades de Lucha Contra el VIH/Sida de la CV. Calcsicova
Coordinadora "Instituto Ya!". Patraix.
David Estal
Desayunos con Viandantes
10 Escola Valenciana
Ecologistes en Acció València.
Falla Borrull-‐Socors
Falla “No Escarmientas”
Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de la Província de València. FAPA
València
Federación de Asociaciones de Vecinos de Valencia
Govern Obert
Moviment Contra la Intolerància
Intermon Oxfam
20 Intersindical Valenciana
Plataforma d'Afectats d'Hipoteques
Plataforma Benicalap, "+ Salud, -‐ Antenas"
Platorma contra el Cementerio Nuclear de Zarra
Plataforma en Defensa del Transporte Público Valenciano.
Plataforma per l'Ensenyament Públic Campanar
Plataforma pels Drets Socials i contra la Crisi
Plataforma per l’Ensenyament Pùblic.
Plataforma per Russafa
Refugi d’animals de Riba-‐Roja
30 Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensanyament del País Valencià. STE-‐PV.
Salvem el Botànic
Salvem el Cabanyal
Unió de Coperatives de l'Ensenyament Valencianes.
Unió Gremial. Federació ee Gremis, Associacions de Comerç Valencià.
Union General De Trabajadores-‐ País Valencià. UGT-‐PV
Unión Hotelera Valencia
Universitat Politècnica de València
Universitat de València
Universitat de València – Escola de Magisteri.
40 València en Bici

74

Programa Electoral Compromís Per València (Val)

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Programa Electoral Compromís Per València (Val)

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

València

eres tu! Compromís per València: Programa electoral

ESTE ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS!

Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València.

Vicent Andrés Estellés

Amics, què té el desert que s'ha amerat de perfum?

VALÈNCIA ERES TU!

9. MILLORA DE L'ÚS DE LES NOVES INSTAL·∙LACIONS CULTURALS 22

10. IMPULS A LA REHABILITACIÓ DELS CENTRES HISTÒRICS DE VALÈNCIA 35

integradora i, al mateix temps, respectuosa i atenta a les nostres especificitats. Per

públic), mitjançant campanyes de sensibilització i millora de la disciplina

m) Potenciació de modalitats de transport col·∙lectiu, tipus "car-­‐sharing"

9. Estavi d’energia en il·∙luminació. Noves energies en edificis públics (ACS,

animals abandonats. Per això augmentarem la col·∙laboració econòmica de

impedeix l’adjudicació de senyeres blaves a les platges més emblemàtiques de la

2. Els serveis municipals de les famílies de persones amb discapacitat hauran

7. Promoció de polítiques actives d’ocupació destinades a facilitar la inserció

-­‐ Ampliació dels processos de finestreta única i oficines de gestió

-­‐ Promoció i suport de la cooperació entre entitats

El desenrotllament de polítiques públiques d’igualtat implica una voluntat política

Amb la col·∙laboració de la Generalitat i l'Administració de Justícia, l'Ajuntament

2. Les persones amb competència per fer-­‐ho, l’alcalde o alcaldessa, regidors i

existeixen arreu de tot el nostre territori i amb l’organització de festivals amb

campanyes promocionals de la nostra ciutat tant a l’exterior com a l’interior del

D) POTENCIACIÓ DE L’ECONOMIA VERDA I SOSTENIBLE

16. Reforma de l’Exposició del Ninot, introduint criteris de qualitat per al

Acció Cultural del País Valencià

Comisión Española de Ayuda al Refugiado. CEAR

También podría gustarte

m) Potenciació de modalitats de transport col·∙lectiu, tipus "car-‐sharing"

-‐ Ampliació dels processos de finestreta única i oficines de gestió

-‐ Promoció i suport de la cooperació entre entitats

2. Les persones amb competència per fer-‐ho, l’alcalde o alcaldessa, regidors i