EL SISTEMA EN GUIXOS DE LES COVES CAN MASIET

NOTA PRELIMINAR

Avui, obviament, no us parlem de cap gran cavitat, ni de cap "primera", ni tant sols de cap forat poe conegut. Aquesta cova, visitada de temps inmemorial, ja es cltada l'any 1918, en J.FERRATE, en Espeleologia deles comargues Tarragonines.

L'any 1.964,. i gracies a I'esmentada publicaci6 tres socis de la S.I.E. en Jordi Navarro, J.M. Victoria i Antoni Ferro, varem efectuar la primera exploraci6 (de la S.I.E.) entrant els primers 50 m del Masiet Veil, on un lIaminadorfang6s, pel que circulava un riuet, ens va decidir a deixar l'exploraei6.

Visitada en diverses ocasions per la S.I.E. (1964- 71), els eompanys J.Navarro i F.Fadrique varen fer diverses anotaeions, que tenien de fornir les topografies fetes per en J.Navarro, per a ser publicades a "EspeleoSie", perc ... el febrer de 1971 ("Senderos" 146) es va publicar la topograffa de la Cava de Can Masiet, signada per Luna i Fadrique,

Antoni Ferro

quedant. aixl el nostre treball inedit a "EspeleoSie".

L'any 1985, tres companys de la Seeei6 (R.Gonzalez, X. i A.Ferro) volien fer unes fotos i pendre dades per un alcat de les dues cavitats ... AI realitzar el posicionament topooraftc de les boques ens varem adonar de que era un sol sistema i que era faetible la uni6 de les dues eavitats.

Les presents notes s6n el resultat de les observacions que I'equip ha efeetuat i serveixen d'acompanyament de la nova topografia teta per la S.I.E.

OIARI O'EXPLORACIONS (d'aquesta segona tanda)

26-05-85 R.Gonzalez, A. i F. Ferro Visita al sistema, iniei alcat, anelatge de les boques.

12·10·85 M.Uson, J.L. Alemany, M~R.Serrano, A.Casas, J.M. Miflarro, R. Gonzalez, X. i A. Ferro. Desobstrucci6 fons de la dolina, exploraci6 i topografia fins l'enllac amb el Masiet Veil, inici desobtrueei6 lIaminador d'uni6.

- 38 -

10-11-85 M.Uson, J.L. Alemany, P.Cantons, P.Olivart, R.Gonzalez, X. i A. Ferro. Topografia, exploraci6 exterior (Forat sense nom 5,20 rn), i treballs de desobstrucci6 del lIaminador.

26-01-86 J.Comas, RGonzalez, X. i A. FerroTopografia, recull de fauna.

03-86 M.Uson, J.I. Alemany, Mi!R. Serrano, J.

Folch, P. Castells, R Gonzalez, X. i A. Ferro. Topografia.

09-86 M.Uson, J.L. Alemany, M~R. Serrano, J.

Folch, L. Fuentes, J.M. Sicilia, R. Gonzalez, X. i A. Ferro. Forcarneot del pas de continuaci6, part nova, exploraci6 i topografia.

LOCALITZACIO

EI sistema de Can Masiet esta en el marge dret del riu Brogent, en el terme municipal de MontReal, a 4· 48' 43" de long. i 41· 18' 11" de lat. (segons dades del Catareg Espeleologic .. de Catalunya, vel 2), al limit dels terrenys de cultiu (avellaners), per sobre de la masia de Can Masiet. Per la seva vislta cal seguir per sobre el primer torrent, dues fustes fan de protecci6 a un tub de goma que capta part de I'aigua de la Cava. Sols cal seguir la manguera per trobar I'entrada del Masiet Veil.

D'interessar entrar pel Masiet Nou, seguir el camf de cotxes fins el seguent torrent i alll seguir un corriol,. torrent amunt, uns 190 m.

ESPELEOMETR.IA

Donem seguidament algunes dades ncmeriques:

Recorregut total (segons itinerari topografic) 521 m Desnivell maxim (boca Masiet Vell-Sala ctasnea final) rnes 47,40 m.

Nivell deles entrades:

Covet a inferior -1 ,40 m, -1 ,20 m Entrada Masiet Veil 0 m.

Boca dollna, +16, 0 20 m Entrada Masiet Nou, +18, 20 m. Boca superior +31,60 m.

Secci6 maxima (7x4,20m) galeria gran Masiet Nou Alcada mfnima 0,25 m (llaminador d'unio)

Amplada mfnima 0,30 m (gatera terminal) pis inferior Masiet Nou

Distancia lineal boca Masiet Vell-Sala terminal 330 m aprox.

DESCRIPCIO

Maslet Veil Aquest sector te una entrada triangular (2,5x2,5 m)i esta format basicarnent per un lIaminador d'uns 100 m de recorregut, lIeugerament meandriforme, orientat en llnies generals a 110g, amb sostrepla i terra de llims, descomptant ta saleta d'entrada, coberta de grans blocs i el sector entre els 20 i 50 m de recorregut, de mes velum, amb el terra pie d'enderrocs de tamany petit i mig, el sostre d'arcada,

Sector Central 0 dela Dolina

En una dolina, form ada per un embut terr6s d'uns 10 m de dlarnetre, per 6 de tomdaria, s'obren la boca inferior del Masiet Nou i I'entrada d'un petit pou (-3,2 m). Aquest pou te planta circulari el terra inclinat, pIe d'enderrocs, hi ha dos continuacions, una a rEst (gatera-Uaminador d'unio el Masiet Nou) i l'altra, al fans de la rampa, estreta i entre blocs, que d6na pas a un llaminador, que pees metres despres guanya volum, transformant-se en una saleta, i continuant per una galeria estreta i alta (1 ,20x4 m) que als 10m de recorregut es transforma sobtadament en un l1aminador quasi colmatat (enllac amb el Masiet Veil).

Masiet Nou

Uns quatre metres separats de la doltna que hem partat abans, s'obre la paret terminal duna depressi6 -tons d'una petita vall tancada- en la part baixa de ta qual i en la paret nord, hi ha dues boques, una a cada extrem; la del NW, entre blocs, per la que es baixa en tort pendent al terra d'una curta gale ria, que continua vers l'oest, ados nivells, l'interlor en forma de gatera-liaminador i que comunica alfons del "pou de la dolina", i la superior (+2,60m) que ats 6 mens porta a la boca de la paret de la dolina central.

- 39 -

Situats novament al fons de la depressi6 d'entrada, en la part Est hi ha la segona boca (1,8x1,5 m) quasi tapada per un bloc, passat el qual segueix la galeria recta, bifurcant-se als 8 m, per tornar-se a ajuntar en una petita saleta, als pocs metres (recomanem I'itinerari de I'esquerra). La cavitat continua per una galeria recta (2x3 m) amb terra pie de blocs (remarquem que durant els primers metres la paret de I'esquerra -Ia mitja part inferior- esta formada per lIims), que comunica a uns 20 m per un angle d'una saleta triangular, plena d'enderrocs. En I'angle d'enfront a la dreta i superats un pare II de ressaHs podem sortlr novament a I'exterior, a traves d'una petita boca (entrada superior a 31,6 m). La cavitat continua per I'altre angle, entre blocs, passats els quais ens trobem a I'inici del tram de rnes volum de la cavitat, format per una gale ria recta de 40 m amb sostre pia i ambia paret de la dreta de terrasses de llims. Aquest sector acaba en un conjunt de gours i continuant la cavitat per unes gateres -runa a nivell inferior de t'altra- que s'uneixen uns 50 m despres. (recomanem el pas per la gatera superior) La continuaci6 es un tram recte de major volum que es converteix en un doble lIaminador paral.let (uns 25 m) ajuntant-se novament i quedant redutda la galeria en una estreta gatera entreenderrocs (cota +35m).

Practlcament en la uni6 de la part doble del lIaminador existeix una rampa entre blocs que ens porta a la cota +40 m a una galeria amb una secci6 milja de 2,5x2 m que passat un petit ressalt (-2,2m) es bifurca en una gatera a nivell interior i una galeria, amb el terra format per barreres de blocs, fins a retrobar-se novament uns 35 m despres. Uns pocs metres despres de ta uni6, un resalt de +2,5 mens deixa en la saleta terminal, que en fort pendent ens porta a [a cota maxima de la cavitat (+47,40 m).

molesties de les estretors i [Iaminadors amb aigua, perc volern indicar que els ultirns 150 m, res parets i sostre s6n inestables ii els blocs quasi cauen sols. Tarnbe volem remarcar pels voluntaris a intentar el seu pas, que el terra del lIaminador d'uni6 esta format per una capa d'aigua fangosa d'uns 25 ern, que et transforma en un veritable submari de fang, de res !!

FORMACIO I EVOLUCIO Morfolog.la exterior

La vall del riu Brogent, en el vessant nord -a l'alcada de Can Masiet- esta forrnada, de dalt a baix, per un cingle superior, que delimita la tauta dels "Motllats", un fort pendent, que es suavitza en el tram final (camp de cultiu de sobre Can Masiet) i un tram inferior, acinglerat. que forma I'engorjat del riu propiament dit. En la part superior de la part acinglerada inferior,. existeix unes intercalacions margoses, que actuen com a nivell base local de les aigues del sector, i es aqul on existeixen les fonts que proveeixen Can Masiet, a rnes de diverses surqencies temporals (vora del camt vinya avellarners) i tarnoe del camf d'entrad'a de Can Masiet Veil.

Materials IItologlcs

Tota la zona esta formada per un conjunt d'estrats

-de- material majoritariament de component calcaria (Secundari) existint una petita intercalaci6 local de quixos, al quedar aflorats per l'erosi6- en dues valls paral.letes- s'ha carstincat, formant super1icialment un conjunt de depressions {do lines) enmarcades en una vall tancada, actualment decapitada. En aquesta vall s'obren les boques de Dolina, Masiet Noui Superior i forma la zona d'absorci6 del Sistema; en l'altre vall, separada per una carena, onestael Masiet Veil i la coveta Inferior.

Formaci6 I evoluci6 de la cavltat

Adveniment Hem titulat aquestes notes com "Sistema de Can

Aquesta cavitat no presenta cap dificultat especial Masiet" perque al nostre crlteri ens trobem davant

per a la seva visita, tret, com es logic, de les d'un petit perc) complex conjunt, amb una zona

- 40-

clara d'absorci6, formada pel conjut de depressions que actuen de captaci6 d'aigues (6 dolines tacnrnent detectables, mes, segurament, una desmantellada per l'erosi6 i que la coveta existent (coveta Superior), es la resta de la galeria d'uni6 a la paret principal; un conjunt de conduccions a la xarxa principal i un tram final de circulaci6 de les aigues a nivell base estable.

La cavitat descrita es el que resta d'un Sistema mes desenvolupat, segurament la sortida de la sorqencla estava al lfmit de la part acinglerada inferior de la vall del riu Brogent i ha estat desmantellada per l'erosic, com demostren els restes d'antlcs conductes (coveta inferior).

L'evoluci6 ha estat complexa. Les terrasses de lIims clarament visibles en diversos indrets - reexcavades un minim de 2 1/2 m en alguns punts (galeries d'entrada al Masiet Nou, Galeria Gran, etc.) ens permeten deduir que despres duna amplia epoca 'de fossilitzaci6 per arrastres fins, sense quasi alteracions, ja que sols hem localitzat unes petites intercalacions de derrubis de gra mes gruixut- junt amb l'axitencia continuada de sostres plans, amb petites senyals de corrrosi6 (si es correcte parlar de corrosi6 en guixos) fan sospitar la formaci6 de la cavitat per un cabdal continu, perc poe intens, aproximadament com I'actual, per despres passar a una epoca de circulaci6 rnes activa, que va reexcavar els sediments i passant,

HIDROLOGIA

De les observacions fetes en les nostres visites i de les converses amb el propietari de Can Masiet, podem afirmar que el corrent d'aigua del "Masiet es perenne, amb fluctuacions importants, diHcilment evaluables al no haver cap aforament.

EI "riu" circula, en epoques d'estiatge, de forma visible pel "Masiet Veil" fins a "Ia dolina" i el tram mig del "Masiet Nou".

Durant les epeques humides, a mes, per la "gale ria gran del Masiet Nou", lIaminador d'uni6 de "La Dolina" i galena del gours de Masiet Nou. Despres de fortes plujes s6n visibles diversos aports -tots abans de la uni6 amb el "Masiet Veil", destaquem l'aportaci6 lateral en la "Galeria Gran"

CONSIDERACIONS SOBRE LA TOPOGRAFIA Les mides del treball de camp estan preses amb cinta rnetrlca (25 m), bruixola i cllnometre sexagesimal (Sunto), amb la construccio d'un esborrany de topografia sobre el terreny.

El calcul esta fet per sistema grafic (cercle graduat i escalfmetres) amb dibuix directe a escala 1 :200, reoutt per reprografia a escala 1 :500 i redibuixat. Tambe hem fet el calcul de les dades per ordinador

i el dibuix de l'alcat directament per ordinador . (Dr. Logo), arrodonint les mides entre estacions a decfmetres. Segons I'ordinador les cotes serien:

Entrada Masiet Veil 0 m

novament a una epoca de circulaci6 escassa. Llaminador d'uni6

En alguns indrets, en els canvis sobtats de "----Entrada Masiet Nou

pendent, existeix una capa estalagmitica - Boca Superior

basicament gours- que fossilitzen el terra de Ilims actual.

Tota la cavitat presenta un enfonsament generaltizat de la bOveda en amplis sectors -inici Masiet Veil, galeries inicials i finals del Masiet Noui alguns enfonsaments locals posterior, amb algun bloc ben recent com demostra l'inscripci6 pintada en un d'ells (1976).

6,80 m 19,40 m 31,40 m

Gatera final pis inferior

Final Masiet Nou

35,40 m 48,90 m

La diterencla maxima entre els sistemes empreats es de 3,16%

- 41 -

BIBLIOGRAFIA

BORRAS. J .. MINARRO. F. TALAVERA Cataleg Espeleologic de Catalunya • Volum 2. Barcelona 1976

FAD RIQUE. F. Cueva Nueva de Can Masiet.Rev. 'Senderos' 156, 1972

FERRATE. J. Espeleologia de les Comargues Tarragonlnes, 1916

LUNA, J. I FADRIQUE, F. Cueva de Can Masiet Rev. 'Senderos' n- 146, 1971

- 42 -

E

o ..._..

..........

...+

. t. • "'~ ... ~ ,

.~ ,""

........

, _. 1 ..

'~ I

- ~ ..

l

~ E

o ,0

, ,

N.

~ 'J[

. ..

<

...

o

.1-

...

s i E cug u 'r.

O~

m~

l

,

i !

I

c

....

'"

U-

- .

-

,., ._.,

..... ...,

In

-

-

,.,

._.,

> o

.

U

-

-

-

.It VI

cu-

. -

IN 'V

E

\ ~;

- 1--1

......_ "

as lilt ...

e

-

- -

w UJ Q. o ~

--

-

E

o ~

-

r--..

..q-

+

..

E o c-.I

o

.......

co

, ........ ~

'-.r- -

__ .

.-~

I-

o

--

I-

E ~.

!::

o --

<0 CU o

o

III

'-.:r

...
GJ
I-
ll)
ca
2
-
'Q)
-c
-JI cu
>
0
.1::
'as
.>
0
U
.....
. 4)
.....
.U)
til
~
-
QJ
-c
cu
>
0
U o o

5~

a. .... ..-1-""-

'Ii E

,

.

U

o

-

-

......-.--._---

-

_-

o o

...

o

~.

.-