SALNITRE, COVES DEL

1 : Caracteristiques

Nom: SALNITRE, COVES DEL

Sinonim: Collbat?, coves de
Sinonim: Montserrat, coves de
Descripció Breu: Cavitat turística de 958 metres de recorregut al
municipi de Collbató
Tipus: Cova
Desnivell: 42.7 metres
Recorregut: 958 metres
Litologia: Conglomerats
Comarca: Baix Llobregat
Municipi: Collbató
Gran Unitat: Serralada Prelitoral
Unitat: Montserrat

2 : Boques

Nom: SALNITRE, COVES DEL

UTM X: 402939
UTM Y: 4603297
Projecció: ED 50
Fus: 31
Nivell sobre el Mar:535 metres

9 del 4 de 2011 Page 1/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

3 : Descripció

La cova es pot dividir en tres sectors: Pis superior; Pou del Diable i Pis inferior. El Pis superior és
el conjunt de galeries i sales situades al nivell de l'entrada. Un cop traspassada la reixa que tanca la
boca de la cova, es penetra en el Vestíbul, ampli, de forma triangular i ben il·luminat gràcies a una
obertura superior tancada amb una reixa. Des d'aquí ja es pot veure la sala de la Catedral, la de
major volum de la cavitat, de planta irregular i amb el terra cobert de grans blocs caiguts. En un
racó de la paret sud, just des del pont de fusta, hi podem apreciar una cavitat penjada uns 7 ó 8
metres per damunt nostre, és la cova del Mansuet, on sembla que s'amagava el famós bandoler en
temps de la Guerra del Francès.

Arribats a dalt del pou del Diable, deixem a l'esquerra la galeria de les Papallones, oberta a la
mateixa fractura que dóna origen al pou i d'uns 100 metres de llargada en direcció SO-NE.

El Pou del Diable apareix entre blocs i té 16 metres de fondària, que es baixen amb l'ajut d'una
escala. El seu fons es ple de blocs caiguts i fóra del recorregut habitual es troba una curta galeria
amb el terra format per argiles fosques i amb nivells de sediments orgànics. Segurament d'aquest
punt es treia el famós salnitre.

El Pis inferior és un conjunt de galeries que se situen entre 18 i 25 metres de fondària respecte de
l'entrada. Un cop baixat el pou del Diable el recorregut continua per un corredor estret que segueix
una diàclasi de direcció NE-SO, arribant a una galeria àmplia anomenada claustre dels Monjos. Tot
seguit s'arriba, pujant un tram d'escales, al Cambril, on destaquen nombrosos espeleotemes que
continuen en el tram següent, la gruta de l'Elefant. La boca de l'Infern permet fer un descens que
ens deixa a la base d'una galeria que forma un meandre encaixat i que desemboca a la Campana,
cavitat amb una gran colada estalagmítica que baixa pel sector esquerre i que està esquerdada. Tot
seguit, a la sala de les Barricades, podem observar enfonsaments importants amb grans blocs
esquarterats per la fracturació. Passant per sota d'un d'aquests blocs que ha quedat recolzat
damunt unes estalagmites, s'entra a l'anomenada cova dels Ratpenats , ampli meandre ben
conservat en la part còncava i desfigurat per un caos de blocs en la part convexa. La presència
d'una important colònia de ratpenats que habitava la cova en diversos punts està documentada per
molts testimonis, especialment durant el segle XIX i, el guano produït aleshores podria ser la font
del controvertit salnitre. A continuació, a la sala de les Columnes (la part més humida de tota la
cavitat) podem observar dues fases diferents en les formacions, una d'antiga, amb formes
trencades i inclinades, i una de posterior, que solda i creix damunt l'anterior. La cambra Final està
formada per una alta volta que puja fins als 11 metres. El terra està format per una acumulació de
blocs caiguts recoberts i emmascarats per una colada més moderna que obtura la galeria i tanca la
continuïtat de la cova cap al sud.

La cavitat té un desnivell de 42,7 metres (-19,5/+23,2)

4 : Situació

9 del 4 de 2011 Page 2/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

Per l'accés que des de l'A-2 porta a Collbató (carretera B-112), a tocar del poble surt un desviament
ben senyalitzat, que tot passant pel costat de l'ermita de la Salut, acaba en la zona d'aparcament de
les coves. Aquí s'inicien unes costerudes escales a la roca que en pocs minuts porten fins a la
mateixa boca de la cova.

Informació sobre visites guiades: Oficina de turisme (telèfon 93 777 90 76)

5 : Bibliografia

Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona Cervelló,
Josep M. (2008).- 'Les coves del Salnitre' Espeleòleg (45): 8-18, ERE del CE de Catalunya,
Barcelona. Llopis, N.; Thomas, JM. (1953).- 'Estudio hidrogeológico de la vertiente meridional de
Montserrat'. Speleon IV (3-4): 121-192, Universidad de Oviedo. Gravats extrets de Montserrate
subterranea. (1852) de Manuel Solà,

Fotos de l'interior de la cova de Roger Rovira.

6 : Història

Les coves del Salnitre són sens dubte la cavitat amb més història i llegendes de Catalunya i la que
ha generat més literatura.

Coneguda de temps immemorials, en el seu interior s'han trobat inscripcions de diferents èpoques,
la més antiga: (Francesc Roca, 1511). El 1609, J. Pujades ja fa esment a la seva 'Crónica Universal
del Principado de Cataluña', sense citar-ne el nom. L'any 1789, Francisco de Zamora, aleshores
alcalde del crim de l'Audiència de Catalunya a Barcelona, visità Montserrat i entre d'altres curiositats
de la muntanya, destaca la seva exploració a les coves i amb Pere Pau Muntanya, pintor i
decorador de moda i amb Francesc Remart, realitzaren diversos gravats de la muntanya i de la
cova (la topografia del Salnitre és el primer treball que es coneix d'aquestes característiques a
Catalunya).

L'abat Miquel Muntades, en el seu llibre sobre la història de Montserrat, atribueix a Gerard Joana,
monjo del monestir, l'autoria d'un manuscrit de l'any 1806, on es fa un seguit d'observacions i
hipòtesis sobre les cavitats subterrànies. Investigacions recents fan més que dubtosa l'autoria del
manuscrit per part del pare Joana i possiblement sigui part dels treballs digirits per Zamora o per
algún dels monjos que el van acompanyar.

La visita organitzada per Victor Balaguer el 1852 junt amb amics artistes de l'època romàntica
aixeca una gran polseguera i les coves són abastament popularitzades, fins al punt que es crea una
posada de las cuevas a cal Pepa de Collbató, d'on sortien els visitants acompanyats per guies
contractats.

9 del 4 de 2011 Page 3/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

El 16 de setembre de 1896, Martel i el seu company Louis Armand són rebuts a Barcelona i
l'endemà són acompanyats a Montserrat i a les coves del Salnitre pels membres del CEC, Artur
Osona i Josep Castellanos. La descripció que fa de les coves és molt realista i desmunta les
exageracions que s'havien anat transmeten de les visites de mitjan segle.

M. Faura i Sans amb membres del Club Muntanyenc acompanyen l'any 1908 el botànic francés J.
Maheu a diferents cavitats de Montserrat. Entre elles, les coves del Salnitre, i realitzen una
topografia (que fins no fa gaire es creia era la més antiga) que es publica el 1911.

La cavitat va ser propietat de l'Estat i després de la companyia Aeri de Montserrat. El 1928

s'inaugurà la il·luminació elèctrica segons projecte de Walther Gunther i de Carles Buigas, però
arran de l'esclat de la guerra de 1936 va quedar desmantellada. Durant els anys 1940, N. Llopis
Lladó i Josep M. Thomas porten a terme un extens estudi de la zona i aixequen una nova
topografia, que tot plegat és publicat el 1953.

Durant anys la cova era visitable mitjançant un guia acompanyant i amb llum dels carburers.
Finalment, el 1985 la Generalitat de Catalunya es féu càrrec d'un nou acondicionament i
il·luminació, traspassant la gestió a l'ajuntament de Collbató.

7 : Biologia

9 del 4 de 2011 Page 4/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

8 : Topografies

9 del 4 de 2011 Page 5/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

8 : Topografies

9 del 4 de 2011 Page 6/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

8 : Topografies

9 del 4 de 2011 Page 7/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

9 : Fotografies

9 del 4 de 2011 Page 8/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

9 : Fotografies

9 del 4 de 2011 Page 9/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

9 : Fotografies

9 del 4 de 2011 Page 10/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

9 : Fotografies

9 del 4 de 2011 Page 11/{nb}

 SALNITRE, COVES DEL

9 : Fotografies

9 del 4 de 2011 Page 12/{nb}