Programació AA IES Palau Ausit 2006-2007

AULA D’ACOLLIDA. IES PALAU AUSIT.
RIPOLLET PROGRAMACIÓ
CURS 2006-2007
AULA D’ACOLLIDA.
IES PALAU AUSIT. RIPOLLET
CURS 2006-2007
PROGRAMACIÓ
Matilde Martínez Sallés
Tutora de l’Aula d’Acollida

AULA D’ACOLLIDA. IES PALAU AUSIT. RIPOLLET PROGRAMACIÓ
CURS 2006-2007
ÍNDEX
1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS................................................................3
Una programació basada en l’experiència.....................................................................3
Documents teòrics de referència....................................................................................3
Una metodologia basada en l’acció...............................................................................4
Diversitat d’alumnes, diversitat de recursos..................................................................4
Treball amb altres matèries...........................................................................................7
Treball amb alumnes d’altres aules...............................................................................8
T.I.C ( però amb mesura) ...........................................................................................11
Instruments de seguiment i avaluació..........................................................................13
Competència social i intercultural...............................................................................13
2. OBJECTIUS...................................................................................................15
Objectius generals.......................................................................................................15
Objectius específics.....................................................................................................16
3. CONTINGUTS Lèxics....................................................................................19
Estructura de les Unitats..............................................................................................20
Es tracta de 27 unitats -no us espanteu, algunes són micro-unitats- que segueixen, en
part, la progressió lingüística i temàtica dels llibres que hi ha al mercat per a
l’aprenentatge de la llengua, les activitats extrascolars programades i els
esdeveniments socials I culturals que es viuen al centre, tractats tots com a unitats
didàctics per ells mateixos així com d’altres temes que hem afegit donada la seva
importància per als alumnes d’acollida: per exemple, la música, les llengües del món,
la Unió Europea, els països del món, Catalunya, la valoració de l’Aula d’Acollida,
etc................................................................................................................................20
La estructura és lineal però fa algunes “parades” que es corresponen amb el calendari
natural. Hem de senyalar que quan un alumne/a arriba el que no farà és la Unitat
corresponent al cicle de l’any, si es que aquest ja ha passat (per exemple, es obvi que
si arriba al mes de gener no farà la Unitat 5. FEM PANELLETS ) . .........................20
Distribució trimestral de les Unitats............................................................................20
Desenvolupament d’una Unitat Didàctica...................................................................31
4. DOCUMENTS ANNEXES..............................................................................34
Document annex a la programació..............................................................................34
Documents annexes a la UNITAT DIDÀCTICA......................................................36

CURS 2006-2007
1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Una programació basada en l’experiència

Aquesta programació, per bé que provisional, és el fruit de l’experiència
acumulada durant tres cursos com a tutora de l’Aula d’Acollida i de més de
vint-i-cinc anys com a professora de llengües estrangeres. La visió de la
llengua que hi hi al darrere és la que guia totes les programacions actuals de
llengües estrangeres. Parteix dels principis recomanats pel Consell d’Europa,
és a dir, d’allò que s’anomena “enfocament comunicatiu” (Hymes) i del treball
per tasques (Nunan), alguns dels principis dels quals són:
• Ia llengua és una eina de comunicació
• el professor ha de guiar als aprenents perquè adquireixin competència
comunicativa
• les altres competències (lèxica, gramatical, morfositàctica, etc.) están al
servei de la competència comunicativa
• la competència s’adquireix usant-la
• les tasques serveixen per usar la llengua a classe de forma significativa
• l’aprenentatge de la gramàtica, sintaxi, lèxic, es subordina les tasques
que els alumnes han de realitzar
Documents teòrics de referència
- Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i

l’avaluació de llengües. http:
www6.gencat.net/llengcat/aprencat/marc.htm
(Consell d’Europa, 2001)
- RANCÉ, L. Nivell inicial de català A1. Usuari bàsic. Per a alumnes de 8 a 16
anys http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/documenta/nivell_inicial.pdf
(Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, 2005)
- BELART, M.; RANCÉ, L. Nivell Llindar per a escolars de 8 a 14 anys.
Barcelona (Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1995)

CURS 2006-2007
- Nivell Llindar. Programació de llengua catalana per a l’alumnat nouvingut

http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/documenta/prog_lcatalana.pdf
(Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, any?)
Una metodologia basada en l’acció
L’ensenyament –aprenentatge de la llengua en què es basa aquesta

programació és el que s’assenta sobre l’acció , es a dir, l´ús que els alumnes
hauran de fer de la llengua de forma immediata i per a les finalitats
especifiques que la seva escolarització requereix. Això vol dir un ensenyament
fonamentalment pragmàtic I molt lligat a la pràctica immediata, oral I escrita, i
també vol dir que les explicacions sobre la llengua estan lligades a aquesta
pràctica. Alguns exemples de tasques proposades són: explicar qui són,
presentar-se oralment I per escrit, explicar el seu país, explicar l’escola on
anaven, semblances I diferències amb la que estan ara (ús de l’imperfet I de la
comparació), explicar el seu viatge (us del pretèrit perifràstic i dels medis de
transport) etc.
Diversitat d’alumnes, diversitat de recursos.

Aquest programació , com s’ha dit, és fonamentalment pragmàtica i , a
més, vol respondre als reptes docents que presenta l’alumnat de l’Aula
d’Acollida:
La diversitat lingüística
La diversitat de edats
La diversitat de nivells d’escolarització i d’instrucció previs
La diversitat de cultures
La diversitat de cultures d’escola
La diversitat en les dates d’incorporació
La diversitat de grups dins de l’aula
La necessitat d’assolir un nivell de comprensió del català que els permeti
inserir-se quant més ràpidament i amb èxit possible a l’aula ordinària.
La necessitat d’integrar-se plenament a la comunitat escolar.
Per adaptar-se i al mateix temps fer front a aquesta diversitat és

CURS 2006-2007
necessari desplegar al llarg de tot el curs tot un reguitzell de recursos
1.Recursos materials, llibres de text : Bàsicament treballem amb el llibre
El Projecte Món (Grup promotor Santillana) que en serveix en part de guia

I fil conductor de la programació.
Però fem servir molts altres llibres i materials d’on traiem idees i treballs per
als alumnes:
Curs de llengua oral, de Poy, S.;Oriol, E.;Llàcer, A. (Departament de

Benestar i Família, Direcció General de Formació d'Adults 2002.)
156 activitats per a parlar en català Monegal, C. (Edicions l’Àlber)
Viure a Catalunya. Comencema parlar. (Departament de Cultura.
Direcció General de Política Lingüística. Secretaria de Política Lingüística)
Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges (Departament de Cultura.
Direcció General de Política Lingüística. Secretaria de Política Lingüística)
Diccionari il·lustrat català-xinès. Yanping Liao (Maguregui 文 Ediciones)
Vocabulari visual català-àrab (Esteve, M.; Bonàs, R.; López, N.;
Editorial Icària)
Nexe. (Sèries verda, groga i blava) López Gutiérrez, M.D.; Sala Molist , J.
(Ed. Casals)
Vincles. Els altres i jo. Simó i Peralta, M. J. (Departament d'Ensenyament,
2002)
Vincles. Aquí i allà. Simó i Peralta, M. J. (Departament d'Ensenyament,
2004)
Aroma: Manual de llengua i cultura per a immigrants 2 . Fenero, E. ;
Granell, M.; Sidera, J.; ( Fundació Càrites Immigració)
Lector. Entrenament lector, velocitat i comprensió Recasens Estrada, M.
(Editorial Nadal)
Quadern de treball 1r cicle i 2n cicle d’Eso, Pérez, V.;Llaudet, S.; Moliner,
A,; Montoya, B. (Ed. Mac Graw-Hill, 2006)
2. Recursos materials. Altres suports: recursos informàtics (canó, 4

CURS 2006-2007
ordinadors, impressora) recursos audiovisuals ( gravadores, reproductors de

cds...)
3. Grups flexibles: Aquest és un dels recursos més potents. Això vol dir que,
tot I que les unitats estan programades seguint una progressió, moltes vegades
s’han de treballar amb una altre ordre o bé fent salts d’uns grups d’alumnes a
d’altres. Les particularitats dels agrupaments d’alumnes de l’Aula d’Acollida fan
que s’hagin de posar en pràctica totes les estratègies I dinàmiques de classe :
aprenentatge cooperatiu, treball per racons, treball en parelles etc. pròpies de
l’ensenyament actiu.
Imaginem, per exemple, que es comença amb un grup homogeni (alumnes
sense cap escolarització prèvia del català) I que quan ja porten tres setmanes
de classe arriben dos alumnes més. Cal començar de nou? Això només es farà
en les hores en què aquests alumnes estiguin sols, però quan comparteixin
classe amb els altres el que farem és:
a) els incorporarem a la dinàmica dels més avançats però exigint-los
menys (que escoltin, que intervinguin només amb allò que puguin)
b) farem que els més avançats “repassin” les primeres unitats ajudant els
nouvinguts ,
c) els dos grups faran tasques diferenciades simultàniament.
Triar una de les tres opcions (o treballar una part del període de classe
dues de les opcions, combinant-les) depèn del moment , del nivell o de les
característiques individuals dels alumnes que composen els grups. És el
professor o la professora qui ha de decidir en cada moment quina és la
dinàmica més adient.
4. Multiplicitat d’activitats. Donada la quantitat d’hores que els alumnes

passen a les aules d’acollida I la seva finalitat per a l’aprenentatge intensiu de
la llengua catalana, es molt important que els alumnes estiguin sotmesos a tota
classe d’allò que en ensenyament de llengües estrangeres s’anomena “imput
comprensiu” (entrada d’informació i familiarització amb la llengua oral).
També és important que es multipliquin les activitats: omplir
qüestionaris, fer panellets, fer una visita guiada de l’institut, treballar exercicis
d’autoaprenentage Galí, mirar i comentar el “Telenoticies” , fer un pòster sobre

CURS 2006-2007
el seu país, endreçar els llibres de l’Aula, escoltar una cançó o mirar al youtube
una cançó que els agradi del seu país I comentar-la amb una latre alumne....
5. Sortides . Formen part de la multiplicitat d’activitats però volem ressaltar-les

expressament perquè els hi acordem molta importància , tanta, que les
programem com unitats didàctiques per elles mateixes.
Al llarg del curs programem un màxim de quatre sortides específiques de
l’Aula d’Acollida:
Quan Lloc Finalitat

1r trimestre Ripollet Coneixement i observació de l’entorn
immediat. Ajuntament. Recerca de dades.
Mercat. Productes.
Barcelona Mercat de la Boqueria, Fira de Nadal,
transports públics, familiarització amb la
història a partir dels monuments.
2n trimestre La Garriga Visita a una població mitjana. Estudi i
observació del medi social, natural i cultural.
Enquestes a gent sobre els avantatges i
desavantatges de viure la població.
3r trimestre Sant Llorenç del Es tracta de visitar un lloc emblemàtic i situat
en plena natura per gaudir alhora del paisatge
Munt / Núria/
I conèixer alguna de les tradicions vinculades
Montserrat.
al lloc.
A més, des de l’Aula d’Acollida es té molta cura que els alumnes

assisteixin a totes les sortides que fan els alumnes del seu grup de l’aula
ordinària, treballant les activitats prèviament I amb posterioritat.
Treball amb altres matèries

A l’Aula d’Acollida no només fem català. Es treballen , evidentment,
continguts d’altres matèries que el alumne fa o farà a la seva aula ordinària. Cal
dir que al nostre centre encara tenim pendent fer una adaptació curricular “com
cal”. La falta de pràctica, o de temps, o d’interès per part dels professors ha fet
que sigui un tema endèmicament ajornat a cada reunió , tot I haver-ne fet
moltes per poder-ho resoldre.

CURS 2006-2007
Però l’experiència i l’augment de confiança del professorat envers el que

es fa a l’Aula d’Acollida ha portat com a conseqüència que amb alguns
professors de l’aula ordinària s’hagi pogut negociar una programació adaptada i
que, al mateix temps altres professors hagin fet demandes concretes perquè
des de l’Aula d’Acollida es treballin o es reforcin determinats continguts. Això
ha donat com a resultat, aquest curs, un treball sistemàtic des de l’Aula
d’Acollida de bastants continguts curriculars de forma sistemàtica (incloent –los
fins I tot en els horaris de la pròpia Aula d’Acollida –vegi’s en els annexos
horaris) N’enumerem alguns a tall d’exemple:
o Matemàtiques: (Comprensió i expressió escrita) treball sobre la

comprensió dels anunciats del problemes. Familiarització del
vocabulari específic. (“Tant per cent”, “percentatge”, “total”, “quan
falta per”, etc). Treball sobre la redacció correcta I completa de les
respostes als problemes. (Per exemple: enumeració de les
quantitats expressades: “litres”, “quilòmetres”...”queden”, “són”,
“en total.”, .etc.)
o Tecnologia: vocabulari bàsic per poder seguir la matèria.
o C. Naturals i C. Socials: treball sobre mapes, esquemes,
conceptes, recursos del Edu265
o E. Física: treball de comprensió de les informacions i dels
exercicis que hi ha al quadern de l’alumne.
Treball amb alumnes d’altres aules
Aquest és una de les experiències que hem anat afegint any darrere any a
l’Aula d’Acollida del nostre centre I que ens sembla molt important d’enumerar.
Es tracta de fer venir a l’Aula d’Acollida grups d’alumnes o alumnes individuals
que provenen d’altres grup-classe. Aquest alumnes venen a aprendre, és a dir,
a fer activitats d’aprenentatge a l’Aula d’Acollida. L’experiència té una doble
finalitat:
a) fer conèixer als alumnes autòctons l’Aula d’Acollida
b) trencar i canviar, donar la volta a la dinàmica establerta al Centre per la

CURS 2006-2007
que els alumnes al·lòctons se senten minoritaris i diferents en els espais

dels alumnes autòctons. A l’espai de l’Aula d’Acollida, els “diferents” són
els autòctons
c) Reforçar continguts curriculars de les matèries de l’aula ordinària.
d) Fomentar les relacions individuals , desfer prejudicis
e) Practicar la Interculturalitat
Les activitats que s’han fet amb aquesta perspectiva són:
Activitats que suposen la presència d’alumnes d’altres aules dins l’Aula

d’Acollida
Activitat Finalitat Nivells implicats Durada
Parelles lingüístiques Pràctica del català 3r I 4t d’ESO Tot el curs
(*) oral. Reflexió
metalingüística i
intercultural.
Preparació de l tema Preparar, assajar i 1r. d’ESO Un trimestre
de l’expressió oral practicar el tema de
l’exposició oral a
classe de català.
Passeig per l’Institut Visita guiada del Tots, segons el Una o dues sessions
centre nivells dels alumnes de classe. Quan
nouvinguts arriba Un alumne
nou.
Alumne tutor Que els alumnes Tots, segons el Tot el curs
nouvinguts tinguin un nivells dels alumnes
punt de referència nouvinguts
entre l’alumnat.
Lectura de relats fets Llegir contes I relats 1r d’ESO Crèdit Un trimestre.
al CV d’expressió fets per els seus variable d’expressió
escrita. Fer una companys d’aula oral
entrevista als autors. ordinària.
(*) La descripció i documentació d’aquesta experiència la podeu trobar publicada a la

Caixa d’Eines nº 3 http://www.xtec.es/lic/intro/documenta/caixaeines3.pdf

CURS 2006-2007
Activitats que suposen la presència d’alumnes o professors de l’Aula

d’Acollida en altres aules.
Activitat Finalitat i Nivells implicats Durada
descripció.
Sessions de tutoria Visualitzar la co- 1er d’ESO Tot el curs, els
compartida de 1r tutoria I la dijous, quan era
d’ESO necessitat possible.
d’inclusió dels
alumnes d’acollida
en el grup ordinari.
La tutora de l’Aula
d’Acollida
participava en
sessions de tutoria
amb la tutora de 1r
d’ESO del curs on
hi havia alumnes
seus.
Un examen en Sessió de 3r i 4t d’ESO Una sessió.
alemany! (doc. sensibilització i
annex 1) vivència del fet de
ser alumne en un
altre llengua.
Fomentar la
reflexió sobre la
situació dels
alumnes
nouvinguts.
Preparació a la
tasca de les
parelles
lingüístiques.
Pensem que aquest és un camí iniciat que s’ha d’aprofundir I que obre
pistes i pautes de treball molt interessants perquè les Aules d’Acollida no siguin

CURS 2006-2007
“guettos” i el Centre esdevingui una mica més acollidor.
T.I.C ( però amb mesura)
Les Tecnologies de Informació I Comunicació són imprescindibles I a l’Aula

d’Acollida tenen diverses finalitats I avantatges:
- a) quant a la Informació:
o Contribueixen de forma immediata a transmetre la informació
necessària als alumnes amb qui és difícil comunicar-se amb
qualsevol llengua.
- b) quant a la formació:
o Permeten el treball individualitzat.
o Contribueixen a l’alfabetització informàtica necessària per assolir
les competències bàsiques. Saber cercar, seleccionar informació,
rescriure-la, cercar imatges, integrar-les en un text, presentar un
text en Word, escanejar imatges, fer una presentació en power-
point, etc. forma part dels aprenentatges bàsics que tot alumnes
ha de dominar en acabar l’ESO.
- c) quant a l’afectivitat:
o Són atractives i motivadores.
o Constitueixen una mena de punt de referència del nouvingut amb
la seva cultura i la seva realitat d ‘origen. Li permeten mantenir un
“cordó umbilical “ amb les seves arrels I al mateix temps són una
finestra oberta a la realitat del país que l’acull.
Les activitats que es fan utilitzant les noves tecnologies són variades
però, sobre tot, es programen tenint en compte l’aprenentatge actiu de
l’alumne. Que li serveixin per aprendre i li facin desenvolupar I practicar
estratègies. L’impacte que el ordinadors i sobre tot Internet tenen sobre els
alumnes és tan potent que si no s’acota molt bé la tasca i no s’acompanya
d’una fitxa de seguiment, es corre el perill de contribuir a l’alienació existent per

CURS 2006-2007
l’ús passiu i indiscriminat de l’eina
Per a nosaltres, en el treball amb les TIC, és molt important que:
• els alumnes les facin servir durant un temps limitat

• tinguin una tasca molt concreta per utilitzar-les
• hi hagi un resultat concret de la feina
• es pugui fer un seguiment de la feina feta i una avaluació
Enumerem tot seguit algunes de les activitats que es fan de forma habitual:
Eina Tasques
Programes educatius:
Galí: Treball individual amb el programa í I una fitxa de seguiment.
Edu 365 Treball individual segons les matèries í una fitxa de seguiment.
Domini de programes de text+Internet+maquinari:

Word, Photoshop, Confecció d’un "Àlbum personal" amb diversos textos escrits i
Escàner corregits prèviament a ma: lletres, marges, composició
escanejar fotografies i incorporar-les en un text, cercar
informacions per Internet, cercar imatges, insertar hipervincles
Word+taules Diccionari personal temàtic amb d’imatges
+imatges
Power point Fer una presentació personal o sobre un tema triat pel propi
alumne.
Excel Diccionari personal, llistat de material
Blogs (segons el Usar, participar I fer un blog
nivell)
Internet
Accés a diferents Treball individual o col·lectiu: Lectura de noticies d’actualitat I
medis comentaris.
Accés a documentació visual i audiovisual. Cerca a Youtube.
Vikipèdia. Diccionaris.
Com a especial novetat , encara en fase d’experimentació, aquest curs hem

iniciat un blog de recursos per a una alumna xinesa amb especials dificultats
(no cognitives) d’aprenentatge i voldríem continuar-lo i oferir-lo com a eina a
tots els professors que treballen amb alumnat d’aquestes mateixes
característiques. L’adreça és http://cidian.blogspot.com/

CURS 2006-2007
Instruments de seguiment i avaluació.

En coherència amb la metodologia emprada, els instruments són també
diversos.
Per als Quadern de treball separat per matèries. Carpeta de fitxes
alumnes: individuals. Àlbum digital. Fitxes de seguiment dels
exercicis realitzats de Galí i de l’Edu365, proves I exàmens
diversos
Portfolio (carpeta de seguiment –en un arxivador-, auto-
avaluació I co-avaluació de les tasques realitzades)
Per al Confecció de plantilles d’informes I fitxes d’avaluació inicial,
professorat: continuada I final. Seguiment individual, bitàcola setmanal I
diària, el “llibre de les coses importants de la classe” , amb
comentaris a les diverses situacions viscudes al llarg de tres
anys. Registre de notes I seguiment de deures I observació
de quadern de treball. Proves d’avaluació final de les
diverses competències.
Competència social i intercultural
“L’objectiu que ens proposem amb l’alumne d’IT és que ben aviat pugui actuar i
comunicar-se amb l’entorn immediat, haurem de preveure quin nou coneixement de la
vida social necessitarà adquirir. Amb aquesta intenció, al final de cada tema
s’especifiquen alguns trets distintius I característics de la nostra societat, que s’aniran
ampliant en la mesura que creixin les seves necessitats.
Aspectes de la competència social com les convencions socials, el llenguatge
corporal, relacions interpersonals, etc. es poden associar amb un o un altre
tema, tenint en compte que els temes s’han triat preveient que cobreixin les
diverses situacions socials en què un parlant es troba cada dia.
Es pretén que el coneixement, la consciència i la comprensió de les relacions
entre el “món de la societat de procedència” i el “món de la societat de destí”
l’acondueixin ràpidament a una presa de consciència intercultural” RANCÉ, L. Nivell
inicial de català A1. Usuari bàsic. Per a alumnes de 8 a 16 anys.
Reproduïm la cita , malgrat és una mica massa llarga, perquè la trobem

prou clara i entenedora respecte als objectius que pretén l’educació de la
competència social. L’objectiu de l’educació I la pràctica de la competència

CURS 2006-2007
intercultural és que l’alumnat nouvingut desenvolupi aptituds i actituds que el

capacitin per viure a la nostra societat. Per bé que aquesta competència
s’adquireix a base d’experiència i reflexió, les circumstàncies pròpies de la
institució escolar i de la situació d'aprenentatge i formació dels alumnes
nouvinguts fan que s’hagin de treballar intensament en aquesta direcció que
és fonamental per assolir la doble integració social (a la comunitat educativa I
a la societat en general) que és l’objectiu de l’Aula d’Acollida en especial i de
l’ensenyament en general.
Aquesta competència forma part del programa de forma transversal, es
treballa sempre i es fan activitats implícites I explicites, com reflectim en el
esquema del programa.

CURS 2006-2007
2. OBJECTIUS
Objectius generals
Els nostres objectius generals en quant a la llengua són les
competències referents als dos nivells d’Usuari Bàsic (A1 i A2), descrites en el
document del Consell d’Europa abans esmentat. Tot i que la majoria de
programacions per les Aules d’Acollida a les que hem tingut accés parlen del
nivell A1, creiem que en la nostra, aquest seria el nivell mínim assolible i no
descartem assolir l’A2 amb aquells alumnes que tinguin capacitat per fer-ho..
Als descriptors de nivell citats en el Marc europeu comú de referència hem
afegit alguns aspectes referits a la llengua necessària en el context escolar I a
la competència intercultural.
COMPETÈNCIA LINGÜISTICA
A1 A2
Que puguin comprendre i utilitzar Que puguin comprendre frases i
expressions quotidianes i familiars i frases expressions utilitzades habitualment i
molt senzilles encaminades a satisfer les relacionades amb temes d’importància
primeres necessitats. immediata així com temes del currículum
Que es puguin presentar i presentar acadèmic (per exemple, informacions
una tercera persona i que puguin formular personals bàsiques, informacions
i respondre preguntes sobre detalls familiars, informacions escolars,
personals com ara on viuen, la gent que informacions històriques, geografia local,
coneixen i les coses que els agraden i enunciat de problemes matemàtics,
tenen. instruccions, etc.).
Que puguin interactuar d’una manera Que puguin comunicar-se en situacions
senzilla a condició que l’altra persona parli senzilles i habituals que exigeixin un
a poc a poc i amb claredat i que estigui intercanvi simple i directe d’informació
disposada a ajudar. sobre temes familiars i habituals.
Que puguin escriure, de manera senzilla,
aspectes de la seva experiència o
bagatge personal, aspectes de l’entorn
immediat i assumptes relacionats amb
necessitats immediates.
PROCEDIMENTS
Que pugui presentar treballs I fer la seva escolar amb la millor cura I perfecció

CURS 2006-2007
possible.
COMPETENCIA SOCIAL I INTERCULTURAL
Que els alumnes coneguin les principals característiques de convencions socials, el
llenguatge corporal, I les relacions interpersonals de la societat que els acull I les
puguin comparar amb les de la seva societat d’origen.
Objectius específics
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
A1 A2
COMPRENSIÖ ORAL
Que puguin reconèixer paraules familiars i Que puguin comprendre expressions i el
expressions molt bàsiques sobre temes vocabulari més freqüent sobre temes
propis de la família i l’entorn concret i d’interès personal (per exemple,
immediat, si la gent els parla a poc a poc i informació personal i familiar molt bàsica,
amb claredat. compres, lloc de residència, ocupacions
laborals).
Que puguin comprendre les informacions i
instruccions bàsiques per fer els treballs
escolars:
Que puguin entendre la idea principal de
missatges i avisos curts, clars i senzills.
COMPRENSIÓ LECTORA
Que puguin comprendre noms familiars, Que puguin llegir textos molt curts i
paraules i frases molt senzilles; per senzills.
exemple, Que puguin trobar informació específica i
les que apareixen en anuncis, cartells i previsible en documents escrits senzills i
catàlegs. quotidians com ara anuncis, prospectes,
Que puguin comprendre les informacions menús i horaris, i puc comprendre cartes
bàsiques de les instruccions i avisos del personals curtes i senzilles.
centre educatiu. Que puguin comprendre les idees
principals de documents de sortides,
enquestes, informacions, instruccions,
enunciats de problemes i preguntes sobre
informacions als llibres de text, etc.
INTERACCIÓ ORAL
Que es puguin comunicar de manera Que es puguin comunicar en tasques
senzilla a condició que l’interlocutor senzilles i habituals que exigeixen un
estiguin disposat a repetir el que ha dit o a intercanvi senzill i directe d’informació

CURS 2006-2007
dir-ho amb altres paraules i més a poc a sobre temes i activitats familiars.
poc i que els ajudin a formular el que Que puguin mantenir intercanvis socials
intenten dir. molt breus encara que, en general, no els
Que puguin plantejar i respondre entenguin prou com per mantenir o dirigir
preguntes senzilles sobre temes familiars jo mateix una conversa.
o sobre temes relacionats amb les Que puguin respondre preguntes i
necessitats immediates socials i escolars. reaccionar davant d’afirmacions senzilles.
Que puguin formular i respondre Que puguin indicar que entén una
preguntes senzilles sobre dades conversa, però rarament és capaç de
personals. comprendre la informació suficient per
Que puguin interactuar de manera mantenir la conversa per ells mateixos.
senzilla, però la comunicació depèn
totalment de la repetició, la reformulació i
la correcció d’oracions.
EXPRESSIÓ ORAL
Que puguin utilitzar expressions i frases Que puguin utilitzar una sèrie
senzilles per descriure el lloc on viuen i la d’expressions i frases per descriure de
gent que coneixen. manera senzilla la seva família i altra
gent, les seves condicions de vida, el seu
bagatge educatiu i la seva realitat actual o
la que vivia quan estava al seu país.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Que puguin escriure missatges curts i Que puguin escriure notes i missatges
senzills; per exemple, e-mails, curts i senzills relatius a necessitats
felicitacions, etc. immediates i escolars.
Que puguin emplenar formularis amb Que puguin escriure textos informatius
dades personals; per exemple, el nom, la sobre temes diversos, personals o
nacionalitat i l’adreça en una fitxa de escolars.
registre d’un institut o un centre juvenil.
CORRECCIÓ I FLUIDESA

CURS 2006-2007
Que mostrin un control limitat d’unes Que utilitzin algunes estructures senzilles
quantes estructures gramaticals senzilles i correctament, però encara cometin
de models d’oracions que pertanyen a un sistemàticament errors bàsics.
repertori memoritzat. Que puguin fer-se entendre amb
Que puguin produir frases i enunciats molt expressions molt breus encara que les
curts, aïllats i expressats de manera pauses, els falsos inicis i les
automàtica, tot i que hagin de fer reformulacions siguin evidents.
nombroses pauses per buscar les
expressions, articular paraules menys
familiars i corregir la comunicació.
COHERÈNCIA
Que puguin enllaçar paraules o grups de Que puguin enllaçar grups de paraules i
paraules amb connectors molt bàsics com d’idees amb connectors simples com ara
ara i, aleshores. i, però, perquè, tot i que, malgrat..
PROCEDIMENTS
Que tinguin ordre I respecte del seu material I del material col.lectiu.
Que tinguin cura en la presentació dels treballs i que facin els deures.
Que respectin les presències I les opinions dels companys.
COMPETÈNCIA SOCIAL i INTERCULTURAL
Que sentin que formen part de la comunitat educativa i de la societat catalana en
general
Que superin estereotips i prejudicis respecte a persones i grups diferents.
Que coneguin la Declaració Universal dels drets Humans i la dels drets dels Infants.
Que coneguin el Reglament de Règim Intern I els drets i deures dels alumnes.
Que tinguin respecte a les manifestacions culturals i una actitud crítica envers
qualsevol cultura, tant la pròpia com l’aliena, que no respecti els drets bàsics.
Que coneguis els trets bàsics del sistema educatiu vigent a Catalunya i el
funcionament del Centre d’ensenyament on són.
Que coneguin els trets fonamentals de les institucions de la societat on viuen.
Que coneguin I interpretin ( i puguin comparar) les diverses manifestacions culturals i
socials de la societat que els acull.

CURS 2006-2007
3. CONTINGUTS Lèxics
Els eixos lèxics son els que enumera el Nivell Lindar i es tracten al llarg de la
programació, repetits i ampliats al llarg de les unitats. Inclouen la majoria de
camps lèxics necessaris pel desenvolupament de la vida social
Identificació personal
Ensenyament i educació
Domini de la llengua
Relacions familiars
Estats físics i anímics d’una persona
Menjar i beure
Rutines diàries
Temps lliure i entreteniments
Habitatge i llocs de residència
Compres
Viatges i trasllats
A aquest inventari de grans temes lèxics està distribuït al llarg de la

programació a l’interior de les Unitats que es descriuen a continuació.
Però s’ha de tenir en compte que no cada unitat té un camp lèxic I que aquest
no és l’únic vocabulari que es treballa en cada una ja que hi hem afegit tot el
que es deriva del lèxic específic de les assignatures del currículum del curs
(llengua de les instruccions, llengua de les matemàtiques, de les ciències
socials, tecnologia, ciències naturals, educació física, etc.)

CURS 2006-2007
Estructura de les Unitats
Es tracta de 27 unitats -no us espanteu, algunes són micro-unitats- que

segueixen, en part, la progressió lingüística i temàtica dels llibres que hi
ha al mercat per a l’aprenentatge de la llengua, les activitats extrascolars
programades i els esdeveniments socials I culturals que es viuen al
centre, tractats tots com a unitats didàctics per ells mateixos així com
d’altres temes que hem afegit donada la seva importància per als alumnes
d’acollida: per exemple, la música, les llengües del món, la Unió Europea,
els països del món, Catalunya, la valoració de l’Aula d’Acollida, etc.
La estructura és lineal però fa algunes “parades” que es corresponen amb el

calendari natural. Hem de senyalar que quan un alumne/a arriba el que no
farà és la Unitat corresponent al cicle de l’any, si es que aquest ja ha
passat (per exemple, es obvi que si arriba al mes de gener no farà la
Unitat 5. FEM PANELLETS ) .
Llegenda
Les unitats que no tenen sombrejat són les que segueixen la programació “lineal”
temàtica i de progressió lingüística que hi al llibre de text.
Les unitats que estan sombrejades en gris són aquelles que estan lligades a
esdeveniments I activitats en relació al cicle de festes I commemoracions culturals al
llarg de l’any, o a sortides programades.
Distribució trimestral de les Unitats.
Primer trimestre
Unitat Tasques TIC Altres activitats
(Hores) comunicatives
Per cada Unitat s’ha Què fan els alumnes Què fan Què fan com
indicat un temps practicant la amb les activitats
que és aproximat. competència TIC? complementàries o
Les hores indicades comunicativa (C.Oral, d’altres matèries?
són les mínimes Ex.Oral, Interacció, C. Hores:
que s’hi dediquen. escrita, Ex.Escrita)? mínim 1 El número d’hores
Fan un total de 159 hora a la és variable i se
(incloses les hores setmana sumen a les que
treballant amb TIC) s’indiquen en el

CURS 2006-2007
hores que seria una quadre de la unitat

mitjana de 5 hores
setmanals d’Aula
d’Acollida,
començant al mes
de setembre.
1.BENVINGUTS, Conèixer el centre Galí
BENVINGUDES. educatiu de la ma Edu 365 Aproximació als
L’arribada. Conéixer d’alumnes autòctons. Mirar continguts d’altres
l’institut. l’agenda. El Conèixer el tutor o informacions matèries que faran a
calendari. tutora i o l’alumne/a del país de l’aula ordinària
(3 hores) tutor/a. Conèixer l’espai procedència.
I els companys de l’Aula
d’Acollida. Familiaritzar-
se amb la llengua.
Lectures de NEXE
Avaluació inicial
2. COM S’ESCRIU Aprendre I practicar les Galí Matemàtiques

AULA frases més importants Edu 365 C.Socials
D’ACOLLIDA? per desenvolupar-se en Nom dels C.Naturals
Aprendre la les situacions més aparells I Tecnologia
comunicació freqüents relacionades instruccions E. Física.
necessària per parlar amb la llengua de la bàsiques
a la classe. Els classe. Lletrejar. Puzzle per fer-los
números, els noms de l’abecedàri. servir.
de les lletres. Làmina de l’Aula
(6 hores) d’Acollida.
Unitat 1 Llibre projecte
món: QUI SOM, D’ON
VENIM?
Lectura de documents
instruccions del centre.
Examen en alemany
3. QUI SÓC?, COM Fer una presentació Galí Matemàtiques
ETS? COM ÉS? personal, oral i escrita. Edu365 C.Socials

CURS 2006-2007
Presentació personal Fer una entrevista Començar C.Naturals

I descripció pròpia I Descriure altres l’Àlbum Tecnologia
d’altres persones. persones. personal" a E. Física.
Adjectius. Verbs en Saber preguntar I saber l’ordinador.
present. donar resposta sobre Iniciació o
Nacionalitats. informacions personals. recordatori
M’agrada, no Unitat 1 Projecte món: del
m’agrada. QUI SOM, D’ON VENIM? tractament
Material d’altres llibres. de textos.
(9 hores) Descripció de fotografies I
de làmines.
4. EL PATI ÉS D’11 Entendre I donar Galí Matemàtiques

A 11,30. informació sobre Edu365 C.Socials
L’hora, les parts del l’horari, l’agenda, la Seguiment C.Naturals
dia, els períodes, els disposició de les de l’àlbum Tecnologia
noms de les assignatures. Els gustos personal. E. Física.
assignatures. I preferències escolars.
Conversa 1
(6 hores) Unitat 2. Projecte món:
ON ESTUDIEM?
Material d’altres llibres.
Descripció de fotografies I
de làmines.
5. FEM PANELLETS La recepta dels Petit Lectura de Nexe

Ingredients, festes panellets. reportatge Lectures sobre les
tradicionals, la tardor. Contextualització de la gràfic de la festes del morts
Les quantitats, el festa. Treball sobre els preparació arreu del món.
desenvolupament ingredients. Realització I confecció
d’una tasca o recepta. I menja. dels
panellets.
(3 hores). Conèixer
les
informacion
s per
Internet o
Edu365

CURS 2006-2007
6. LES MEVES Descriure I comparar Galí Matemàtiques

ESCOLES. Vocabulari l’escola I el sistema Edu365 C.Socials
de l’escola, del sistema educatiu del país Cercar C.Naturals
educatiu. Descripció d’origen I l’escola I el informació Tecnologia
ordenada d’una sistema educatiu del sobre els E. Física.
seqüència. Noms dels país d’acollida. sistemes
elements de l’escola. Conversa 2 educatius
L’imperfet d’indicatiu PROGRAMA DE RÀDIO (El vigent a
com a contrast al Lectures NEXE Catalunya I
present. Unitat 2. Projecte món: el d’altres
(6h) ON ESTUDIEM? països)
Continuació
de l’àlbum
personal.
Insertar
hipervincles
.
7. VISITA A Preparar una sortida Elaborar un Lectura de la revista
RIPOLLET per la població. reportatge de Ripollet.
Vocabulari del mercat, Preparació del fotogràfic,
els preus, les qüestionari que es Redactar un
institucions de la passarà. Resum escrit i resum del
localitat, instruccions oral de les buidat de
per moure’s pel poble, informacions les
lectura I interpretació recollides. preguntes
d’un plànol. Unitat 7.Projecte món: del
EL NOSTRE CARRER. qüestionari.
(6h) Unitat 8 . Projecte món:
ON COMPREM.
8. LA MEVA FAMILIA Parlar sobre la Galí Matemàtiques

Vocabulari de la família I família I les Edu365 C.Socials
les relacions familiars. relacions familiars. Escanejar C.Naturals
Els oficis. Les edats. Conversa 3 fotos I posar Tecnologia
(9hores) Unitat 3. Projecte les imatges a E. Física.

CURS 2006-2007
món: COM ENS l`Àlbum

VESTIM? digital per tal
Unitat 5 . Projecte d’oferir les
món: LA MEVA informacions
FAMILIA sobre la
Unitat 5 . Projecte pròpia
món: DE QUÈ família.
TREBALLEM?
Fer un àlbum amb la
família I amics per
ensenyar-lo als
altres
9. VISITA A Preparació de la Galí Lectura I comentari

BARCELONA sortida a Barcelona Edu365 de les informacions
Transporta públics, i realització de la Cercar relatives a les
horaris, monuments, mateixa. Confecció informacions activitats
aspectes culturals, d’un petit reportatge sobre els extrascolars de
Nadal, Mercat de Santa sobre la sortida llocs a visitar. Nadal al centre.
Llúcia, la catedral, La explicant-ne un dels Incorporació Lectures de Nexe o
Boqueria... aspectes. a l’àlbum Projecte Món sobre
Unitat 7.Projecte personal del les festes de Nadal
(9hores) món: EL NOSTRE resum de la I similars.
CARRER. sortida.
Unitat 8 . Projecte
món: ON COMPREM
SEGON TRIMESTRE
Unitat Tasca TIC Altres activitats
10. CADA DIA EM Explicació de la Galí Matemàtiques
LLEVO A LES SET. jornada quotidiana Edu 365 C.Socials
Rutines diàries. L’horari. I dels coses que es Diccionari C.Naturals
Les parts del dia. Àpats. fan al llarg d’un dia. personal Tecnologia
Comparació dels horaris Comparar amb la Continuar E. Física.
quotidians dels diferents d’altres persones. l’àlbum Taller d’expressió
països. Saber omplir un personal oral
(6h) horari. Conversa 4 incorporant Fitxes de lectura

CURS 2006-2007
Unitat 4. Projecte noves dels relats dels

món: ON VIVIM? informacions I companys.
treballs
realitzats.
11. UN MÓN PLÉ DE Presentació als Galí Taller d’expressió
MONS. altres del seu Edu365 oral
Descripció dels continent I del seu Diccionari Fitxes de lectura
continents. Vocabulari país. Trets físics, personal dels relats dels
de la geografia. demogràfics, power-point o companys.
Comparació entre culturals. Mirar l’ tractament de Matemàtiques
tamany i riquesa etc. I atlas. Treball de textos. C.Socials
dels països. recerca i Hipervincles.
(6h) comparació. Unitat
11. Projecte món:
M’AGRADA
VIATJAR
12. LA UNIÓ Confegir un mapa Galí Mirar l’atlas.

EUROPEA. de la Unió Europa, Edu365 Treball de recerca
Els estats de la Unió triar-ne un país i Diccionari i comparació.
Europea. Lleis, història. descriure’l. personal. Taller d’expressió
Geografia, descripció. power-point o oral
Les llengües de la Unió tractament de Fitxes de lectura
Europea. textos. dels relats dels
(6h) Hipervincles companys.
Matemàtiques
C.Socials
13. LES LLENGÜES Explicar la pròpia Galí Conversa sobre
DEL MÓN. biografia Edu365 les llengües que
Quantes llengües es lingüística. un parla.
parlen, llengües Ensenyar alguna Diccionari Taller d’expressió
romàniques, no cosa de la seva personal. oral
romàniques, sistemes llengua a la resta Cerca Fitxes de lectura
d’escriptura, cultura, del grup d’acollida. d’informacions dels relats dels
extensió. Drets Fer una exposició relatives a la companys.
lingüístics. Situació de sobre les llengües llengua Porfolio lingüístic.
les llengües oficials I no de la classse, de familiar. Biografia
oficials. Què cal per l’Institut Teclats en lingüística

CURS 2006-2007
aprendre una llengua. Presentació d’una altres Lectura I

El català. llengua caràcters. comentari de
(6h) Mapa lingüístic textos diversos
Conversa 10
14. SORTIDA A LA Preparació i Galí Taller d’expressió
GARRIGA. realització de la Edu365 oral
Medis de transport. sortida. Preparació Lectura de
Horaris de trens I de les enquestes I Confecció d’un documents I
combinacions, Els dels elements que reportatge revistes de La
romans, les masies, s’han de visitar. estructurat Garriga.
l’aigua calenta, el Unitat 7.Projecte sobre la
termalisme, el món: EL NOSTRE sortida.
Modernisme, el bosc CARRER.
mediterrani. Unitat 8 . Projecte
(9h) món: ON
COMPREM.
15. TINC MAL DE CAP Donar I interpretar Galí Taller d’expressió
Expressió de les consells I Edu365 oral
emocions I dels dolors. recomanacions Fitxes de lectura
Accidents. Què fer en relatius a la salut. Cercar I dels relats dels
cas d’haver d’anar al Representar un comparar companys.
metge o a l’hospital. consultori informacions Matemàtiques
Història clínica. Unitat 10 . Projecte relatives al C.Socials
Consells I precaucions. món: QUÈ EM FA tema. C.Naturals
Vacunacions. Higiene I MAL?. Tecnologia
salut.. Lectura de E. Física.
(6h) documents de la
Tutoria relatius al
tema.
16. EL MEU VIATGE Narració oral i Galí Taller d’expressió

Introducció sistemàtica escrita del viatge Edu365 oral
a la narració en passat. que han fet fins a Continuar Fitxes de lectura
Explicació de les Catalunya. l’àlbum dels relats dels
emocions. Conversa 4 personal amb companys.
(6h) Unitat 11 . Projecte aquesta Matemàtiques
món: M’AGRADA narració, C.Socials

CURS 2006-2007
VIATJAR. incorporant-hi C.Naturals

Lectures de NEXE fotografies, Tecnologia
mapes, E. Física.
itinerari, etc.
17. M’AGRADA Explicar I, si pot Galí Fitxes de lectura
L’ARRÒS ser, fer provar, una Edu365 dels relats dels
Els menjars, els preus, recepta del seu companys.
les quantitats ,els país a la classe. Buscar Matemàtiques
productes. Comparació Unitat 8 . Projecte informacions C.Socials
entre la realitat d’origen món: ON sobre receptes C.Naturals
I l’actual. Valor de la COMPREM. I menjars. Tecnologia
moneda respecte a Taller d’expressió E. Física.
l’Euro. Punts de oral
semblança entre els
menjars.
(6h)
18. LES FESTES Explicar oral I Galí Lectures diverses
Setmana Santa I escrit, (un mural) Edu365 Fitxes de lectura
Pasqua. Les festivitats i un festa important Cercar dels relats dels
celebracions. Dates del país d’origen informació I companys.
rituals Descripcions I Conversa 5 imatges per Matemàtiques
Comparacions. Taller d’expressió Internet. C.Socials
(6h) oral Organitzar una C.Naturals
informació Tecnologia
visual sobre E. Física.
una festa.
TERCER TRIMESTRE
19. SANT JORDI* (*si Formes variades de Galí Participar a totes

la festa cau en el 2n Participació en la Edu365 les activitats del
trimestre, el tema es festa del centre. Cerca centre.
passarà al davant) Confecció de d’informacions.
La llegenda. La cal.ligrames. Confecció de
celebració. Literatura I explicació de la murals amb
poesia. festa del llibre en imatges tretes
diverses llengües) d’Internet.
(6h) reconstrucció de la Mirar

CURS 2006-2007
llegenda, poesia informacions

amorosa, etc. de la
Lectura i gravació celebració de
de poemes la Diada arreu
Llibre de la de Catalunya.
llegenda de Sant
Jordi
20. LA MEVA CASA Explicar i descriure Galí

Descripció I confecció una vivenda real o Edu365 Matemàtiques
de plànols de la casa. inventada. Continuació C.Socials
Moble I habitacions. Unitat 4. Projecte de l’àlbum C.Naturals
Comparacions entre els món: ON VIVIM? personal amb Tecnologia
tipus de vivendes. textos, E. Física.
(6h) esquemes,
plànols .
21. ELS DISSABTES Explicar l’esport Galí
JUGO A BÀSQUET preferit: reglament, Edu365 Matemàtiques
AMB ELS AMICS. instruccions, Text i/o C.Socials
Descripció de les jugadors, etc. presentació C.Naturals
activitats fora de l’horari Conversa 6 en power- Tecnologia
escolar. Parlar dels Conversa 7 point.. E. Física.
esports que es Unitat 9. FEM Visualitzar
practiquen.. ESPORT noticies
Descripció del esportives.
reglament d’un esport o
d’un joc.
(6h)
22. CATALUNYA Fer un mapa de Galí Matemàtiques
Informacions relatives a Catalunya amb les Edu365 C.Socials
Catalunya, elements principals ciutats i Cercar per C.Naturals
físics I humans. Ciutats. trets geogràfics. Internet
Etc. Lectures diverses. informacions
(6h) Atlas. relatives.
Mapes Escoltar les
noticies del

CURS 2006-2007
temps i situar
poblacions i
zones.
23. ANEM Preparació i Galí
D’EXCURSIÓ realització de la Edu365 Matemàtiques
Transport. Geografia. sortida a Sant Cercar C.Socials
Jocs de grup. Itineraris. Llorenç, Núria o informacions C.Naturals
Ginkana. Preguntes. Montserrat. prèvies Tecnologia
(6h) Lectures diverses (horaris del E. Física.
sobre el lloc que es transport,
visitarà: llegendes, etc.).
rondalles,
descripcions.
Fer un reportatge
en PowerPoint
24. LA MÚSICA Mostrar un grup de Galí

Quina música escoltes, música del seus Edu365 Matemàtiques
ens agrada, quantes país I escoltar Youtube. C.Socials
hores escolten música, diversos grups Cerca i C.Naturals
grups preferits, estils catalans, triar-ne un mostra de Tecnologia
instruments, influències. I justificar l’elecció resultats. E. Física.
Música en català. Conversa sobre la
(3h) música.
.
25. QUÈ FARÉ Conèixer l’oferta Galí
AQUEST ESTIU? d’activitats de Edu365 Matemàtiques
Parlar d e les activitats l’estiu a Ripollet, Cerca de C.Socials
de les vacances. triar I I fer plans l’oferta C.Naturals
Comparar activitats. per participa-hi. d’activitats Tecnologia
Recomanar activitats. Conversa 7 d’estiu que E. Física.
Plans de futur. Parlar ofereix el
del que els agradaria municipi
fer.
(6h)
26. COSES QUE Expressar una Confecció de Enregistrament d’un
CANVIARIEM. opinió I una cartells amb vídeo de
Donar l’opinió. Valorar. valoració sobre el frases. presentació del

CURS 2006-2007
Expressar desig, rebuig, funcionament de l’Aula d’Acollida per

hipòtesis. l’Aula d’Acollida I la als alumnes del
(3h) feina feta al llarg proper curs.
del curs. Conversa 8
Discussió
Acords

CURS 2006-2007
Desenvolupament d’una Unitat Didàctica
UNITAT 14. SORTIDA A LA GARRIGA

Aquesta Unitat es programa generalment a principis de març.
OBJECTIUS generals. Realitzar una sortida d’observació del medi natural, cultural,
històric I social d’una població.
Objectius específics.
Familiaritzar-se amb els medis de transport I els itineraris
Observació del medi natural I relacionar-lo amb els continguts de CN
Observació de l’arquitectura, les restes arqueològiques, les cases de pagès I
relacionar-les amb els continguts de CS
Saber identificar l’arquitectura modernista.
Observació de l’entorn comercial d’una població.
Saber cercar informació per Internet.
Demanar informació I fer entrevistes amb gent desconeguda.
CONTINGUTS
Conceptes
- Protocol d’una entrevista al carrer:
Presentacions: Som alumnes.....estem fent...
Frases de cortesia per iniciar unes preguntes : Sis plau, puc fer-li algunes preguntes?
Formular preguntes relatives a la
• identitat: ens pot dir el seu nom? La seva professió? Quants anys fa que viu?
• quantitat: quant habitants té? Quantes escoles?...
• Opinió: quins creu que on els problemes? Per què creu vostè?
Agraïment: moltes gràcies! I acomiadament: adéu!
Elements de la descripció d’una sortida:
- Connectors temporals: primer, despés, finalment... etc.
- Temps en passat perifràstic I ‘imperfet: vam trobar-nos, vam anar...vam
veure...
Comprensió I reformulació d’Instruccions Iiordres: Cal portar esmorzar i dinar. No es
pot portar aparell de música.
Comprensió de les instruccions de la Ginkana pels carrers de la Garriga: a la dreta, a
l’esquerra, observa, mira, dibuixa...
Tècnica del reportatge.
Vocabulari del transport, estació, RENFE, línia, parada, minuts, andana, ascensor,
guixeta, bitllet, revisor, puntualitat, tard, retard...
Vocabulari urbà: carrer, plaça, rètol, ajuntament, església, carretera, riu, pont, noms

CURS 2006-2007
dels comerços.
Vocabulari CN: arbres, garriga, matolls, alzina, alzina surera, olivera, pi, blat, ordi,
plàtans, xais, gossos, falla (geòl..)
Vocabulari CS: romans, romanització, vil·la romana, ruïnes, banys, termes, masia,
masovers, ramats, tractors, vaques, conreus, Segle I, segle XIV, Segle XIX,
modernisme, passeig, arquitectura, aigües termals, balneari, burgesia, jardins, torres,
refugi antiaeri, guerra civil espanyola, República, Dictadura franquista, bàndols,
memòria històrica, bombardeig, avions.
Procediments , actituds i Interculturalitat

Consulta, tria un horari i confecció d’ un itinerari.
Interpretació d’un plànol
Observació I dibuix de les coses observades.
Presa de notes I a<punts.
Fer fotografies, tria d‘objectius.
Ordenar la informació anotada.
Tenir cura del material
Comportament als transports públics, cortesia.
ACTIVITATS Material Agrupament
PREPARACIÓ A l’AULA
1Introducció al tema I justificació de cap Grup classe
l’activitat
2. Qüestionari sobre La Garriga a omplir Fitxa 1 + mapa de Treball en parelles

mirant el mapa de Catalunya Catalunya a l’Atlas o grups de 3.
de Vicens Vives.
3. Qüestionari sobre La Garriga a buscar Fitxa 2 + Internet Treball individual o
per Internet en parelles
4. Treball sobre els productes a les Activitats Gran grup o
botigues 1,2,3,4,5,6 Projecte parelles. Deures.
Món: Unitat 4 ON
VIVIM?
5. Escolta I comprensió de la cançó “Bufa Disc de La Troba Grup-classe ,
el vent” de La Troba Kung Fú. Kung Fú + discussió col·lectiva
Paisatge, destrucció del paisatge, falta de preguntes
locals per reunir-se els joves, Fitxa 3
6. Treball sobre les localitzacions en una Projecte Món: Gran grup o

ciutat Unitat 7 EL parelles. Deures.
NOSTRE CARRER

CURS 2006-2007
7. Qüestionari sobre l’entorn natural i Fitxa4 + Internet Treball en tres

cultural de la garriga Fitxa 4+ llibre de grups alternen el
La Garriga treball amb el llibre,
Fitxa 5 + Internet intercanvi
d’informacions
6. Observació del plànol de la garriga Plànol I preguntes Gran grup,
orals: Com es va preguntes I
des de l’església respostes, joc de
fins al pont? preguntes I
respostes
8. Preparació de les entrevistes Esquema de Grups de dos o de
l’entrevista , paper. tres
9. Escriure un e-mail al cantant de la Esbós, correcció I+ Individual
Troba Kung Fú Internet
10. Instruccions per a la sortida Full d’instruccions Gran grup,
Verificació de la
comprensió,
SORTIDA Treball Fora a de l’aula

11. Realització d’una Ginkana de tres Qüestionari 1,2 ó Tres grups de 3 ó 4
grups 3 , plànol, llibreta, alumnes cada un.
llapis
12. Realització de les entrevistes Fitxa6. Guió escrit Parelles o grups de
cassette per 3
enregistrar.
TREBALL POSTERIOR Treball a l’aula
13. Ordenar el material aportat. Discussió Material aportat. Gran grup.
sobre el que els ha agradat I no. Fotografies.
14. Lectura dels relats sobre l’excursió Textos dels Treball individual
fets el curs anterior alumnes del curs
anterior
15. Escolta de les entrevistes Magnetòfon I Col.lectiu
enregistrades gravacions
16. Entendre les pautes per fer un Fitxa esquema Grups de tres o
reportatge. esquema gran grup.
17. Redacció d’un reportatge Llapis I paper Individual
18. Correcció Full escrit Individual
19. Redacció en Word incloent-hi les Ordinador Individual
fotografies
AVALUACIÓ

CURS 2006-2007
Què s’avalua Com? Quan?

Actitud Observació del Durant de tota l’activitat I
comportament, de l’ sobre tot, durant la sortida.
actitud , cura del material,
presa de notes, atenció,
seguiment de les
instruccions.
Competència lingüística Escolta de les Quan es torna a l’aula.
Oral I Sociocultural entrevistes.(parelles o
grups de tres) Es valorarà
sobre tot l’aspecte de la
cortesia (protocol de
l’entrevista) I la claredat de
les preguntes
Competència lingüística Reportatge final Al final de la seqüència
Escrita (individual) : Estructura, d’activitats
claredat, ortografia,
fotografies, etc.
Competència intercultural, Conversa amb la Al final de l’activitat.
competència lingüística professora.
(interacció) Què els ha agradat més,
què no, què canviarien,
què no ha funcionat, què
han descobert que no
sabien, etc.
4. DOCUMENTS ANNEXES
Document annex a la programació

CURS 2006-2007
1. UN EXÀMEN EN ALEMANY!
Sessió d’inici, avaluació inicial, sensibilització a l’activitat de les parelles

lingüístiques.
Durada: 1 hora (una sessió de classe, a tutoria o a classe de català)
Activitat Objectiu Qui?

5’ Breu Introducció Anunciar el què es farà Jordi G
(falsa)
10’ “Lliçó” sobre un tema
en una llengua Que visquin a la seva pell què Jordi G.
desconeguda pot sentir un alumne estranger
(alemany) quan està en una classe.
10’ Petit qüestionari
sobre la lliçó en la
mateixa llengua d
l’explicació inicial.
10’ Preguntes en català Reflexió sobre el què ha Matilde

sobre com s’han passat i han viscut
sentit.
10’ Explicació Jordi +

d’experiències Reflexió sobre el què han Stamatescu
similars viscut
10’ Preguntes (orals )i Suscitar preguntes sobre l’Aula Matilde+Jordi
sobre d’Acollida i l’acolliment
l’Aula d’Acollida etc i lingüístic i en general
Explicació i mostra Aprendre i familiaritzar-se amb
del què faran la seva tasca

CURS 2006-2007
Documents annexes a la UNITAT DIDÀCTICA

Sortida a la Garriga. Fitxa 1.
.............................................................................................................................................
TREBALL DE PREPARACIÓ DE LA SORTIDA A LA GARRIGA.
Dijous 29 de març de 2007
FITXA 1
1. Situa al mapa de les comarques de Catalunya les següents poblacions :

Ripollet .La Garriga, Sabadell, Barcelona i escriu a quina comarca
pertany cada una de elles.
2. Desprès, .Pinta amb lletres vermelles La Garriga i blaves, Ripollet.


CURS 2006-2007
FITXA 2
CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ
• Clica a la següent pàgina I respon a les preguntes:

http://www.gencat.net:8000/osial/owa/p01.dad_ens?
via=0&cod=0808850006&err=0
Quants habitants té La Garriga?
Dibuixa el seu escut
Busca al diccionari que vol dir “garriga”, i copia el significat.
• Clica a la següent pàgina http://www.ajlagarriga.es/, busca la

informació i escriu la resposta
Quin riu passa per la Garriga?
Quants IES hi ha?
Quants CEIPs?
Quantes estacions de tren?
Quants centres d’Atenció primària? (CAP)
Quins són els monuments més interessants i quina és la festa més

important?

CURS 2006-2007

BUFA EL VENT FITXA 3

(La Troba Kung Fú)
. Clica en aquest vincle i escolta la cançó:

http://www.latrobakungfu.net/bufaelvent.html
. Comprensió
Bufa el vent
Entre el mugró del Tagamanent
i la vall de ciment malalta
entre el mogró del Tagamanent i la vall de ciment malalta
on hi creixien oliveres
ara hi creixen grues altes
bufa el vent
bufa el vent
i s'emporta el cap de la gent
bufa el vent, bufa el vent i s'emporta el cap de la gent
La Garriga té un passeig
tan llarg com l'avorriment
que La Garriga té un passeig
tan llarg com l'avorriment
i és que d'aborrits mai no en falten
ni tampoc malalts de ment
bufa el vent
bufa el vent
bufa el vent, bufa el vent i s'emporta el cap de la gent
La Garriga és tan elegant
que la festa és cosa incerta
que La Garriga és tan elegant
que la festa és cosa incerta
i a les dotze de la nit
no hi ha cap taverna oberta
bufa el vent
bufa el vent
bufa el vent,
bufa el vent i s'emporta el cap de la gent
3.Busca informació al mapa o a Internet:

Què és el Tagamanent?
i el Passeig de La Garriga?
Quina és la seva llargada?

CURS 2006-2007
4.Pensa: Què vol dir “la vall de ciment malalta”?
5.Quins problemes té La Garriga , segoms la cançó ?
6.T’ha / Us ha agradat aquesta cançó? Quines estrofes o frases?
7.Coneixes altres cançons de La Triba Kung-Fú? Quines? T’agraden?
8.Escriviu un e-mail a en Joan Garriga (La TRoba Kung-Fu) ,

anxov@hotmail.com explicant-li que heu escoltat la seva cançó i dient-li el què
en peseu (ho teniu escrit abans ) , comunicant-li que anireu a La Garriga
dimecres vinent i demenant-li a quina hora li va bé que aneu al seu estudi a
visitar-lo i visitar l’estudi. També demanant-li si us pot concedir una entrevista.
9. Prepareu una entrevista amb ell o amb els músics del seu grup. (passat,
present, futur, estils, projectes, gustos musicals, alegries, problemes, somnis,
horaris de treball, etc.…)

CURS 2006-2007

FITXA 4
Clica en el següents vincles, llegeix, busca al diccionari i escriu la
resposta:
1. Quin és l’arbre més representatiu del bosc mediterrani?

http://www.gva.es/benlloch/Projecte/m6/alzina.htm
2. Com és una olivera? Quin fruit produeix? Què se’n fa? N’hi ha al
teu país?
http://ca.wikipedia.org/wiki/Olivera
3. Com és una alzina? Quin fruit produiex? Què és una alzina surera ?
N’hi ha al teu país?
4. Què és la vinya? Quin fruit produeix? Què se’n fa? N’hi ha al teu
país?
http://www.xtec.es/~boada/vinya/
4. Què és i com es una masia?

http://www.upf.es/materials/fhuma/portal_geos/intgeo/g2/t4/img4/35_casa.jpg
5.Modernisme:
Com són i de quina época són les cases d’estil modernista?
http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm
http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/colonia/modernisme02.htm
6.Qui són i què fan els grup ARTISTRAS, La Troba Kung Fú?
Martingala, Gertrudis?
http://www.artristras.com/
http://www.latrobakungfu.net/
http://www.myspace.com/martingalaok
www.gertrudis.com

CURS 2006-2007

FITXA 5
EL VIATGE
Clica a la Web de RENFE/Rodalies
http://www.renfe.es/cercanias/barcelona/
1. A quina hora hem d’agafar el tren a Cerdanyola per baixar a Torre Baró i
connectar amb un tren que va a la Garriga i hi arriba a bans de les 9 del matí
Cerdanyola:
Torre del Baró:
Torre del Baró:
La Garriga:
2. A quina hora hem d’agafar el tren a La Garriga per arribar a Cerdanyola

a les 5 de la tarda fent la connexió a Torre del Baró?
La Garriga:
Torre del Baró:
Torre del Baró
Cerdanyola:

CURS 2006-2007
QÜESTIONARIS-GINKANA DE LA VISITA A LA GARRIGA

VISITA A LA GARRIGA Dia.........................................
Grup:
Itinerari, recorregut i observacions a fer
1. Quan baixeu a l’estació, què hi ha al

darrere? De quina època és? Per què va
servir?
2. Baixeu per les escales de l’estació, de
qui és la petita estàtua que hi ha al mig
dels jardinets?
3. Allà comença un petit passeig amb
arbres, com es diu aquest passeig? Què
és un til.ler ?
4. Arribareu a una petita plaça amb uns

quants arbrets? Com es diu la placeta ?
Per què ?
5. Seguiu recte, amb l’esglèsia a la vostra
dreta. A quina plaça arribeu?
6. Quins edificis importants,, no comercials
hi ha a la plaça ?
7. Escriu almenys 4 botigues o
establiments comercials que puguis veure
en aquesta plaça
8. Poseu-vos d’esquena a la porta de
l’esglesia. Seguiu el carrer principal a la
vostra esquerra, es diu Carrer Centre.
Arribareu a una petita placeta, com es
diu?
9. Prop de la placeta, a l’altre costat del
carrer hi « EL POU CALENT » . Toqueu
l’aigua. Com és?
10. Als voltants del POU calent hi ha varis
hotels. Com són ? quines característiques
especials tenen ?
11. Com es diu ara el carrer ? per què?
12. Segui aquest carrer fins al final i gireu
a l’esquerra per el carrer BLANCAFORT.
13. Seguiu aquest carrer fins arribar a la
segona cantonada. Allà trobareu un carrer
ample amb arbres EL PASSEIG.
14. Quan el camí s’acaba, anireu a parar a
un petit bosc d’alzines
17. Seguiu recte fins arribar a una petita
plaça en un bosquet. Hi ha una imatge
religiosa i jocs per als nens petits. Allà
retrobareu el grup

CURS 2006-2007
VISITA CONJUNTA
CAN NUALART. Què és?
VIL·LA ROMANA. Què és?
Com és una alzina? I una alzina surera? descripció
Altres visites:
Can Llorenç:Carrer Blancafort. Quin any

està gravat a la façana?
Can Barbey. Passeig. Quin any està escrit
en el ferro forjat de la tanca? Què
representa la decoració de la façana?
Dibuixa el rellotge de sol
« Illa Raspall » Què és ? Per què es diu
així ? Per què és important ?
Quins són els colors predominants de les
quatre torres modernistes de l’Illa
RASPALL ?
1. Entrevista a l’encarregada de la Biblioteca Municipal:

Horaris d’obertura?
Hi ha molts visitants ?
Quines activitats hi fan?
2.. Entrevista a un jubilat o una jubilada

Què troben bé de la Garriga?
Quins són els problemes per als avis?
3. Entrevista a un botiguer:
Com es diu ?
què ven ?
quin és el producte típic?

CURS 2006-2007
FITXA 6.
GUIÓ PER FER UN REPORTATGE SOBRE LA VISITA A LA
GARRIGA
Has de fer un text de 3 pàgines mínim. Il·lustrat amb fotografies i peu de foto.
Estructura:
1.Explicació ordenada de l’itinerari i de les coses que es van fer:

Lloc i dia de l’excursió
Alumnes i professors que hi van anar
Lloc de trobada
els horaris de sortida
medi de transport
2. Dades sobre la Garriga: on està situada (comarca) nombre d’habitants, riu

que hi passa, serveis, transports etc.
3. Coses que es van visitar : cada una de les coses ha de tenir un paràgraf
(mínim 4 línies )
L’aigua calenta i els balnearis
El centre del poble
El Passeig
Les cases Modernistes
El paisatge: arbres
La Vil·la Romana
La masia de Can Nualart
El Refugi antiaeri
4. Persones amb qui vau parlar: una paràgraf cada una (mínim 4 línies )
5. Horari de tornada, transport, hora de sortida de La Garriga i hora d’arribada

a Ripollet
6. Impressions positives i negatives sobre la sortida. Què t’ha agradat més,

què menys, què canviaries etc.

Programació AA IES Palau Ausit 2006-2007

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Programació AA IES Palau Ausit 2006-2007

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

AULA D’ACOLLIDA. IES PALAU AUSIT.

Matilde Martínez Sallés

Tutora de l’Aula d’Acollida

Matilde Martínez Sallés

Matilde Martínez Sallés

Una programació basada en l’experiència

Documents teòrics de referència

- Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i

Matilde Martínez Sallés

- Nivell Llindar. Programació de llengua catalana per a l’alumnat nouvingut

Una metodologia basada en l’acció

L’ensenyament –aprenentatge de la llengua en què es basa aquesta

Diversitat d’alumnes, diversitat de recursos.

Per adaptar-se i al mateix temps fer front a aquesta diversitat és

Matilde Martínez Sallés

necessari desplegar al llarg de tot el curs tot un reguitzell de recursos

1.Recursos materials, llibres de text : Bàsicament treballem amb el llibre

El Projecte Món (Grup promotor Santillana) que en serveix en part de guia

Curs de llengua oral, de Poy, S.;Oriol, E.;Llàcer, A. (Departament de

2. Recursos materials. Altres suports: recursos informàtics (canó, 4

Matilde Martínez Sallés

ordinadors, impressora) recursos audiovisuals ( gravadores, reproductors de

4. Multiplicitat d’activitats. Donada la quantitat d’hores que els alumnes

Matilde Martínez Sallés

5. Sortides . Formen part de la multiplicitat d’activitats però volem ressaltar-les

Quan Lloc Finalitat

A més, des de l’Aula d’Acollida es té molta cura que els alumnes

Treball amb altres matèries

Matilde Martínez Sallés

Però l’experiència i l’augment de confiança del professorat envers el que

o Matemàtiques: (Comprensió i expressió escrita) treball sobre la

Treball amb alumnes d’altres aules

Matilde Martínez Sallés

que els alumnes al·lòctons se senten minoritaris i diferents en els espais

Les activitats que s’han fet amb aquesta perspectiva són:

Activitats que suposen la presència d’alumnes d’altres aules dins l’Aula

(*) La descripció i documentació d’aquesta experiència la podeu trobar publicada a la

Matilde Martínez Sallés

Activitats que suposen la presència d’alumnes o professors de l’Aula

Matilde Martínez Sallés

“guettos” i el Centre esdevingui una mica més acollidor.

T.I.C ( però amb mesura)

Les Tecnologies de Informació I Comunicació són imprescindibles I a l’Aula

Matilde Martínez Sallés

l’ús passiu i indiscriminat de l’eina

Per a nosaltres, en el treball amb les TIC, és molt important que:

• els alumnes les facin servir durant un temps limitat

Domini de programes de text+Internet+maquinari:

Com a especial novetat , encara en fase d’experimentació, aquest curs hem

Matilde Martínez Sallés

Instruments de seguiment i avaluació.

Competència social i intercultural

Reproduïm la cita , malgrat és una mica massa llarga, perquè la trobem

Matilde Martínez Sallés

intercultural és que l’alumnat nouvingut desenvolupi aptituds i actituds que el

Matilde Martínez Sallés

Matilde Martínez Sallés

Matilde Martínez Sallés

Matilde Martínez Sallés

Matilde Martínez Sallés

A aquest inventari de grans temes lèxics està distribuït al llarg de la

Matilde Martínez Sallés

Estructura de les Unitats

Es tracta de 27 unitats -no us espanteu, algunes són micro-unitats- que