SEQUENCIA SEDIMENTARIA I PALEOAMBIENTAL DE LA COVA DEL TOLL (MOIA): DARRERES APORTACIONS M. Mercé Bergada SERP, Dept. de Prehistoria, Historia Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona David Serrat Dept. de Geodinamica i Geofisica, Universitat de Barcelona1. Introduccié Es de tothom coneguda la importancia de la cova del Toll per a l’estudi del Quaternari del Principat, ja que és un dels registres amb més abundancia de fauna dels inicis del Pleistoc® superior i a més presenta ocupacions humanes des del Neolitic fins a l'Edat del Bronze. Per aquesta raé, des del seu descobriment fins a I’actualitat ha estat objecte de diverses intervencions. Fou explorada i valoritzada I'any 1948 per un grup d’espeledlegs del Club Muntanyenc Barcelonés sota la direccié de J.M. Thomas i de F. Rovira. La posterior intervencié de la «Comisaria de Excavaciones Arqueol6gicas», deguda als descobriments arqueoldgics fets ala cova, va deixar en mans del mateix Sr. Thomas i dels Drs. J.F. de Villalta, J. de C. Serra Rafols i M. Fusté la seva excavacid i estudi. Amb la collaboracié, finangament i presidéncia dels treballs d’excavacié per part del Sr. Sebastia Oller, responsable local de les excavacions de Moia, i V'ajut inestimable dels Srs. Salvador Farras i Joan Surroca, es van realitzar durant els anys cinquanta un seguit de sondeigs per a coneixer la poténcia sedimentaria del registre i es van estudiar els continguts paleontoldgics i antropologics, aixi com també els materials arqueoldgics presents. Els sondeigs que es varen fer s6n els segiients (fig. 1): A iB, al costat de la boca de la cova (fig. 213), Ci Da la galeria sud a uns 40 m de la boca, N al final de a galeria sud, M en la conflugncia entre les galeries sud i oest, i finalment O, P iQ en la galeria est a les zones meandriformes. ,De totes aquestes intervencions, la cala B fou la més important i la que va donar la seqiiéncia al registre. Es va establir 'estratigrafia de la cavitat formada per 13 nivells, dels quals la major part —del nivell B al nivell K— contenen majoritariament restes de fauna del Pleistocé Superior, que cronoldgicament se situaria entre els 120.000 anys fins als 40.000; i ocupacions prehistoriques corresponents al Neolitic i !Edat del Bronze que es concentren en el nivell A, el qual aniria del IV al I mil-lenni. La bibliografia d’aquest periode és extensa i compta amb la col-laboracié de diferents especialistes que varen tractar aspectes diversos. En primer lloc destacariem la dels mateixos autors de l'excavacié presentada en el Llibret Guia de I Excursié B2-B3 del V Congrés Internacional de !'INQUA (1957), aixi com també de J. Monturiol (1953), J. de C. Serra Rafols (1955, 1957), JJ. Donner & B. Kurten (1958) i J. Menéndez Amor & F. Florschutz, (1962) A finals dels anys seixanta i inicis dels setanta, s’estudia la cova de les Toixoneres i apareixen alguns treballs relacionats amb el Toll (Rirou & LuMLey, 1965; Masriera, 1968; BuTZER & FREEMAN, 1968; SeRRAT & ALBERT, 1973), que permeten de veure la importancia del jaciment. Les excavacions realitzades en els anys 1976 i 1977 (Petr, 2000), de la ma d'un equip internacional sota la responsabilitat cientifica dels Drs. J. Guilaine del CNRS de Tolosa de Llenguadoc i M. Llongueras del Museu Arqueologic de la Diputacié de Barcelona i de la Universitat Autonoma de Barcelonaspp 1 va02 vp ap wynyg “TB Toy, Bpuas.ng : : om i ; jf mon E eee ‘TIOL TAG VAOD yosseg jap suaay A,(UAB), el primer any, i amb la incorporacié de la Dra. M.A. Petit de la UAB el segon any, van aprofundir en el coneixement de la seqiiéncia estratigrafica holocénica, sobretot dels horitzons neolitics, obtenint una série de datacions radiocarboniques. De l'estudi de I'habitat van deduir que la cova havia estat utilitzada en alguns moments com a lloc d’enterrament i en altres com a loc per a emmagatzemar productes alimentaris, com blat, ordi i leguminoses (Maxcer, 1976; Guuaine et alii, 1979-1980; GuiatNe et alii, 1981). La inundacié de la galeria sud, l'any 1982, va provocar una intervenci6 d’urgéncia per tal de recuperar el material que havia quedat al descobert per accié de les aigiies, afectant essencialment els nivells superiors del Neolitic. Aquesta intervencid fou duta a terme sota la direccié de la Dra. M.A. Petit. Paral-lelament es van excavar alguns sectors de la galeria per tal d’afavorir Vaceés. Finalment, en 1995 equip dirigit pel Prof. H. de Lumley del Muséum National d’Histoire Naturelle de Paris i per un dels signants d’aquest article (D. Serrat) va realitzar una neteja a la cala Bi ho aprofita per a mostrejar els diferents nivells per tal d’establir una cronologia més exacta i aprofundir en el coneixement sedimentoldgic i paleoambiental de la cova. Un dels resultats daquesta col-laboraci6, a part del treball que ara presentem, és la realitzacié de la tesi doctoral d’un membre de I’equip francés, Soufia Oujenha-Batalla, on incorpora algunes dades referents al Toll i a les Toixoneres (Qujentia-BATALLA, 2001). 102. Situacié geografica i litologica La Cova del Toll es troba situada al terme municipal de Moia, a Vextrem oriental de la comarca de Bages just al limit amb Osona (Collsuspina) i Valles Oriental (Castelltercol). Les dues entrades principals de la cova del Toll es troben al costat del torrent Mal, que aboca les aigiies a la riera de Calders i aquesta després al riu Llobregat, a Navarcles. La boca de Ia galeria sud, on hi ha el jaciment, se situa en les segiients coordenades: X 2° 09' 02" Est de Greenwich UTM: 343295 Y 41° 48" 25" Nord UTM: 3463287 Z 760 m sobre el nivell del mar Geoldgicament aquesta area forma part de la Conca de Ebre, amb un substrat de roques terciaries marines suaument inclinades cap a oest. Litoldgicament es tracta d’una alternanca de calcaries i gresos limitats a la base per les margues de la Plana de Vic, amb uns nivells de guixos en el contacte, i que al sostre van passant als nivells rojos continentals de la Formacié Artés. Geomorfologicament, la cova del Toll és una cavitat carstica modelada en un nivell gruixut de calcaries de la Formacié Collsuspina, lligada a un curs d’aigua subterrania i al nivell de base que suposa el torrent Mal. La superficie es- tructural del sostre de les calcaries constitueix un seguit de plans en els quals s’encaixa a xarxa hidrografica d’uns 50 a 70 metres. El torrent del Bassot, afluent del torrent Mal, quan es troba amb aquest sostre de calcaries s‘endinsa en el sistema carstic i no reapareix fins a la surgencia del Toll, constituint el riu subterrani del Toll, amb un itinerari carstic de mig quilémetre. La cavitat és formada per — Fig. 3. Treballs d'exeavacid realitzats a Vinterior de tres galeries (vegeu la fig. 1): la cavitat (fotografia cedida per J.M. Thomas) ula galeria est, on la part visible té 50 m; la galeria sud, de 108 m, indret en qué ens centrarem, ja que és on han aparegut la majoria de les restes prehistoriques i paleontoldgiques; i la galeria oest, on se situa la surgencia del Toll. La galeria sud és una branca fossil del conducte carstic i és de quan el torrent Mal estava a nivell d’aquesta galeria actuant de nivell de base L’encaixament de la vall del Torrent Mal va deixar-la sense efecte, ja que el riu subterrani va ser capturat per la galeria oest, per on desguassa actualment. Malgrat aixd, els cabals punta del riu subterrani van demostrar no se absorbibles per la galeria oest, que és molt estreta, i van provocar la inundacié de la galeria sud, com es va poder constatar Vany 1982, malmetent les instal-lacions i sedimentant una prima capa de fangs per la galeria. Es dificil de demostrar si la inundaci6 de la galeria sud fou deguda a la presencia d’una reixa que tanca el pas als espeledlegs per a accedir des de loest a les galeries sud i est i que podria haver provocat una obturacié artificial. 3. Dades paleoecolagiques Les dades paleoecologiques de la cova del Toll se centren majoritariament en les restes faunistiques i sén resultat de les primeres intervencions (SERRA et alii, 1957). Posteriorment es varen fer estudis palinoldgics d’alguns nivells estratigrafics (Donner & KurTen, 1958; MeNenpez Amor & FLorscHurz, 1962), encara que en alguns d’aquests treballs es va plantejar una atribucié cronoestratigrafica incorrecta, ja que es creia que corresponia al Tardiglacial. Els resultats d’aquestes analisis s6n els segiients (taula 1). 4, Registre sedimentari 4.1, Antecedents Presentarem primer la descripcié dels nivells del sondeig B de la campanya que es féu entre els anys 1954 i 1955 (Serra ef alii, 1957) (fig. 4). D’aquesta manera intentarem d’exposar aspectes de tipus sedimentari que en l’actualitat ja no es poden corroborar, sobretot pel que fa a la part superior de la seqiiéncia holocena. Es van distingir 13 nivells i la seva descripcié és la segiient: Capa A. Potencia entre 110 i 150 cm. Es formada per una matriu sorrenca poc compacta, amb graves anguloses. Els horitzons culturals distingits sdn: - Bronze: 60 cm de poténcia - Calcolitic: 30 cm de potencia - Neolitic: 30 em de pottncia Com a conseqiiéncia de les estructures antropiques aparegudes en aquest nivell, el contacte respecte al B és poc definit. 12Box taurus, Capra hircus, Ovis aries, Cervus elaphus, Equus caballus, Meles meles, Canis vulpes t Orvetolagus cun, Linx pardina, Felis sivesiris, Meles meles, Equus ¢ Cervus Caan Tapas, Mees meles, Lins pardina, Cervus | Pinus elaphus 49%) C. capreolus, Ursus spelacus i Hyaena spelaca Fiyaena spelaca Bose de pins Tivaena spelaed, Ursus spel, Talpa europaea, Erinaceus eur [Apodemus sylvaticus, Pleconus auritus, Cervus elaphus, CC. capreolus i Sus scropha Tirsus spelacus ‘Ursus spelacus, Canis sp., Hyaena spelaea, Felis spelacus, E. sylvestris, F. pardina, Meles meles, Oryetolagus cun., Castor fiber, Microtus nivalis, Sus scropha, Bison priscus, Bos primigenius, Capra ibex, Rupicabra rupicapra, (Cervus elaphus, Equus eaballus i Rhinoceros sichorhinus, Ursus spelacus, Hyaena spel, Equus eaballus Bison priscus, Rhinoceros mercki i Hippopotamus major. Ursus spelacias Ursus spelacus, Sus scropha, Talpa sp., Equus Jeabatlus 1 Rhinoceros merck Taula 1. Dades paleoecologiques: fauna ii poten 13Capa B. Pottncia 20 cm. Composta per argiles sorrenques vermelloses. Hi desapareixen les restes arqueoldgiques i hi comencen a apareixer restes de fauna. Capa C. Feble intercalacié de sorres, molt local. Capa D. Poténcia 20 cm. Formada per argila sorrenca més clara que la de la capa B. Hi apareixen fragments d’ossos, aixi com algunes peces de silex de dificil atribucis cultural. Capa E. Poteéncia 20 cm. Matriu argilosa juntament amb abundants coprolits que es poden atribuir a Hyaena i restes de fauna Capa F. Poténcia 30 cm. Argila vermellosa molt compacta. Hi ha una intercalacié discontinua de graves anguloses planes. Restes de fauna. Capa G. Poténcia 25 cm. Argila fina en petites laminacions. Conté gran abundancia de fauna. Capa H. Poténcia 35 cm. Es formada per graves anguloses i planes sense patina d’alteracié superficial, juntament amb argiles no Sondeig B compactades i amb gran quantitat de restes dssies. Capa I. Poténcia 20 cm. Composta per argiles vermelloses compactes. Hi disminueixen les restes paleontologiques. Capa J. Potencia 40 cm. Argiles compactes molt fosques; conté gra- ves anguloses amb patina dalteraci6. S’hi troben molt pocs fragments 0: Capa K. Poténcia 120 cm Argila molt arenosa poc compac- ta. S'hi localitzen grans blocs que procedeixen del sostre de la cova Conté fauna, perd disminueix considerablement respecte als nivells superiors. Capa L. Poténcia 70 cm Argila. Es estéril. Capa M. Poténcia 40 cm. Argila sorrenca poc laminada que conté restes d’ossos indetermi- Fig. 4. Estratigrafia sondeig B nables. (extret de Serra et alii, 1957) 14Capa N. Poténcia 200 cm. Sorres grosses amb laminacions d’argiles. Les sorres estan impregnades de bidxid de manganés. S'hi localitzen fragments ossis, indeterminables. 4.2. Metodologia de treball La metodologia que hem utilitzat per a l’estudi del rebliment ha consistit en la descripcis estratigrafica de camp i en Vaplicacié de la micromorfologia dels nivells identificats. Aquesta és una tecnica que permet d’estudiar el sediment al microscopi Optic. Aixi es poden analitzar tots els components i els processos que han originat el rebliment. El mostreig consisteix a obtenir blocs de sediment sense pertorbar (fig. 5). Es imprescindible documentar la localitzacié i orientacié de Ja mostra, com també descriure la zona on s‘ha fet lextracci6. Fig. 5. Mostreig nicromorfologic, nivells 6-7, campanya de 1995 Un cop en el laboratori, les mostres s‘impregnen en resines sintetiques; d/aquesta manera adquireixen la consisténcia necessaria per a fer una lamina prima per a l'observacié: microscdpica. 4.3, Seqiiencia estratigrafica i sedimentaria Per a realitzar V’estudi estratigrafic i sedimentari del rebliment del jaciment ens hem basat en els perfils corresponents a la cala B netejats durant la campanya de 1995. 43.1. Estratigrafia La poténcia del sondeig, és de 9 metres aproximadament. S’hi han distingit els segiients nivells (fig. 6, 7 i 8): Llims sorrencs amb graves i restes antropiques Fig. 6. Estratigrafia sondeig B, . nivells 1-6, campanya de 1995 Nivell 1 - Poténcia de 35 a 10 cm. Es 15format per una matriu de llims sorrenes de color gris marronés amb una gran concentracié de materia organica (carbons, cendres, ossos, etc.) i material ceramic. El material detritic és compost per graves de calearia d’1 a 6 cm, de morfologia subangulosa. Hi ha molta activitat bioldgica (arrels). Es molt compacte i l'agregacié és feble. El contacte amb el nivell inferior és discontinu ide forma ondulada a causa de les bossades originades per 'activitat antrdpica. Fig. 7. Estratigrafia sondeig B, nivells 7-8, campanya de 1995 Nivell 2 - Poténcia entre 50 i 60 cm. Compost per una matriu de Ilims sorrenes de color marronés amb graves subanguloses de les mateixes dimensions que les del nivell 1. En la seccié longitudinal hi apareixen graves de calearia de morfologia sub- arrodonida. Aquest nivell segueix un pendent nord. Svhi observen fragments de ceramica. Els nivells 1 i 2 cor- respondrien culturalment al Neolitic © a un perfode encara més recent i es correlacionarien amb la capa A de Vestratigrafia proposada en 'INQUA de 1957. Graves i blocs amb Ilims sorrencs i argiles Nivell 3 - Poténcia mitjana 40 cm. Format per una matriu de Ilims sorrenes amb un alt contingut d’argiles, de color marronés, amb gravetes i blocs de 12 a 15 cm de calcaria de morfologia subangulosa. En el perfil longitudinal hi apareix un subnivell de gravetes de morfologia arrodonida de 2-3 cm de poténcia, En el material calcari no hi apareixen traces d’alteracié ni de carbonatacié secundaria, El pendent seria de SW-NE. L’estructura és de tipus prismatic. Pel que fa a les restes, només s’hi observen fragments de coprolits. En el perfil transversal i longitudinal, el limit respecte al N.2 és net. Nivell 4 - Potencia mitjana 20 cm. Compost per una matriu llimosa i sorrenca de color marré clar sense practicament fraccié 16 Fig. 8. Estratigrafia sondeig B, nivell 9, campanya de 1995grossa (graves i blocs). El pendent continua essent el mateix que el del nivell 3. En la zona entre el perfil transversal i longitudinal hi apareix un subnivell de sorres grosses de 0,5 cm de poténcia. La porositat és feble El contacte entre el nivell 3 és clar i net en el perfil longitudinal; en canvi, en el perfil transversal és diftis Nivell 5 - Poténcia maxima entre 30 i 40 cm. Es constituit per graves i blocs de calearia de 10 a 25 cm, de morfologia subangulosa, que representen e1 80% de la fracci6. La fraccié fina és de llims sorrencs amb argiles de color marré fosc i abundants fragments d’ossos. Els contactes s6n nets. Nivell 6 - Poténcia 60 cm. La matriu és de Ilims sorrencs vermellosos. Té una estructura de tipus prismatic. Hi apareixen graves de 13 a 16 cm, de morfologia subangulosa amb traces d’alteracié. A la base del nivell s’hi va localitzar un fragment de mandibula de hiena. El contacte és net. Aquests nivells s6n correlacionables amb les capes B a J. Laminacions sorrenques i Ilimo-argiloses Nivell 7 - Poténcia que oscilla entre 40 i 110 cm. Es format per una matriu de sorres mitjanes amb llims argilosos de color marré clar. També s’hi localitzen blocs de 70 cm, que segurament procedeixen del sostre. Hi apareixen impregnacions d’Oxids-hidroxids de ferro. Dins el material detritic s’hi docu- menten graves de 3 a 5 cm molt alterades, amb traces de descarbonatacié i amb una coloracié ataronjada. El contacte és net. Nivell 8 - Poténcia 160 cm. Aquest nivell és constituit per una serie de laminacions ritmiques de sorres fines, llims i argiles. Els nivells argilosos tenen més poténcia sedimentaria que els arenosos. Aquestes Jaminacions apareixen amb impregnacions d’oxids-hidroxids de ferro i de manganes. Nivell 9 - Poténcia de 230 cm (vistos). Compost per una série de laminacions de sorres grosses i mitjanes amb impregnacions de manganes; localment hi apareixen zones concrecionades i amb naduls d’argiles. Els nivells d’argila son menys potents (2-3 cm) que en el nivell 8. El pendent és de direccié SE. Els nivells de sorres s’hi troben més ben representats en el sector est; en canvi, els nivells d’argiles es localitzen en el sector oest. Aquests nivells han estat fins ara indeterminables cronologicament malgrat haver-s‘hi trobat algun fragment aillat d’os. Es correlacionarien amb les capes K,L,MiN. 4.3.2, Caracters generals de la sedimentacic La sedimentacié de la cova del Toll és formada per una série de facies: = Facies de laminacions sorrenques i limo-argiloses. Localitzada en els nivells 9, 8 i 7. Es caracteritza per una sedimentacié formada per laminacions 17de material sorrenc fins a llims i argiles. Aquestes laminacions presenten una bona granoclassificacio. - Facies de graves i blocs amb llims sorrencs i argiles. Es representada en els nivells 6, 5, 4 i 3. LYorigen es deu a processos d’escorrentia de dabil intensitat amb disgregacié de la paret i sostre de la cova. Algunes de les graves presenten Heugeres fractures i fissures propies d’unes condicions de glac-desglag, fet que es corrobora per la microestructura sedimentaria de tipus Iaminar representada en alguns nivells, com el 4. - Facies de llims sorrencs amb graves i restes antropiques. Definida en el N.2 i N.1. La sedimentacié del nivell 2 és constituida per Ilims sorrencs amb graves originada per un procés de col-luvié, ila del nivell 1 es caracteritza per la gran representacié de components d’origen antropic (carbons, ceramiques, 05508...) La litologia i mineralogia de la fraccié sorrenca identificada en la seqiiéncia és constituida per fragments de calearia bioclastica, gres, quarsita, micasquist, quars, feldespat, calcita i mica. 4.3.3. Evolucié sedimentiria i paleoambiental E] rebliment sedimentari del jaciment es deu a quatre tipus d’aportacions: a) sedimentacié fluvial de baixa energia. Es localitza en els nivells 9, 8 i 7. Es caracteritzen per presentar unes condicions d’hidromorfisme (reducci6- segregacié local de ferro i manganés), és a dir, s6n arees on hi ha hagut una saturacié d’aigua. El material apareix, en general, amb una bona granoclassificacio. b) caigudes de blocs. Generalment associades a altres processos, com en els nivells 7, 5 i 3. ©) aportacions esporadiques d’aigiies d’escorrentia no canalitzada de baixa energia. Aquest procés es manifesta en els nivells 6, 5, 4 i 3. d) escorrentia superficial (col-uvi6). Aquest procés és representat en els nivells 2 i 1 El primer nivell detectat en la cova, N.9, correspon a una sedimentacié fluvial de mitjana i baixa energia, format per una serie de laminacions de sorres i d’argiles. La circulacié hidrica disminueix de flux amb el N.8, amb laminacions d’argiles i sorres fines. A continuacio el flux es reactiva moderadament, donant el N.7. Les condicions serien humides, en un medi on el rebliment estaria saturat d’aigua donant unes condicions d’hidromorfisme (oxids-hidroxids de ferro i de manganés). Seguidament es produeix una caiguda de blocs per collapse. A partir d’aquest moment hi ha un canvi en la topografia de la cavitat i en el rebliment del diposit, fet que produeix que el material s‘introdueixi per altres obertures, originant el N.6, format per un procés d’escorrentia no canalitzada de baixa energia, on domina el material fi amb 18llims sorrencs. Les condicions ambientals serien humides i fresques, tal com es reflecteix en la porositat del nivell (vesicular-esponjosa). A continuacié es produeix una caiguda de blocs acompanyada d’una esllavissada lenta de materials (solifluxid), majoritariament graves, N.5, que reflecteix un ambient fred i humit. La seqiiéncia continua amb el N4, format per una aportacié de baixa energia perd regular, ja que el material apareix amb una certa granoclassificaci6. El medi seria humit i fred, perd no tant com en el nivell anterior, tal com es pot deduir per la microestructura sedimentaria de tipus laminar que només s‘insinua. Seguidament hi hauria una altra caiguda de blocs perd no tan intensa com en el N.5, fet que condicionaria un altre canvi en la morfologia de la cavitat, també acompanyada per una aportacié solifluidal que correspondria al nivell 3. Entre el N.3 i el N.2 hi ha un hiatus tant des del punt de vista sedimentari com cultural. El dipdsit del nivell 2 (probable- ment neolitic) és format per un procés d’escorrentia superficial (co-luvionament) i entre el material detritic es documenten alguns components d’origen antropic. Posteriorment la sedimentacié continua amb el N.1, també neolitic, amb abundancia de restes carbonoses, algunes de les quals estan parcialment carbonitzades, i de fragments d’ossos, com també material procedent del col'luvi6. Les condicions serien humides i temperades. 5. Discussié i conclusions La seqiiéncia estratigrafica que ens ofereix la cova del Toll s'emmarca a inicis del Pleistoce Superior i l'Holoc® (taula 2). L’estudi de les restes arqueologiques i paleontoldgiques, aixi com les datacions radiocarboniques dels nivells superiors obtinguts ho confirmen. Des del punt de vista sedimentari i paleoambiental observem les segiients fases: a) Inicis del Pleistoc® Superior. S'hi documenten dues etapes: Ja etapa. Aportacié sedimentaria de tipus fluvial, de mitjana i baixa energia procedent probablement del torrent del Bassot (riu subterrani de la cova), perd que tampoc no podem descartar que fos del torrent Mal. Representat pels nivells 9, 8, i 7. Les condicions del medi eren humides. Degut a I’escassetat de restes i al fet que el sector estava entollat d’aigua, creiem que la cova no es trobava ocupada en aquests moments. 2a etapa. Es caracteritza per caigudes de blocs de la paret i sostre de la cova. S/inicia al final del nivell 7 i continua en els nivells 5 i 3. Aquestes esllavissades varen canviar la topografia de la cavitat i ocasionaren altres obertures per les quals el material detritic s’introduia procedent d’aportacions esporadiques d’aigiies d’escorrentia no canalitzada de baixa energia. Les condicions ambientals eren fresques i humides, perd en els nivells 3 i 5 s‘accentua el fred, sobretot en el 5. Aixd va ocasionar fragmentacions en les 19graves (gelifraccié) i processos de tipus solifluidals, trets caracteristics d'alternances de glac i desglac. Es en aquesta etapa on s‘han localitzat abundants restes faunistiques (fragments d’ossos i de coprolits), que majoritariament corresponen a animals carnivors com I’6s, la hiena, el leo de les cavernes..., cosa que ens porta a plantejar la hipdtesi que la cavitat era preferentment un cau d’animals. COVA DEL TOLL (MOIA) Edat Nivells Facies Condicions del dipdsit Paleoambient: 1 Restes de activi antpien g Escorrentia superficial (col-luvié) 3 w : 7 unit tempat a 2 snatelans ‘Escorrentia superficial (col-luvid) 3 CD) Coigudes de bios Fsoinanis Fred hunt 4 &FO) scorn wo catia Hunt fo Graves loesam sc | Mims sirens aes | caiowies de blocs isoliunis | Stecentunel red = E [6 a scoreta no canaizada Condcions resques eo], © igus de blocs sed. via i Homie 8 aM) Medi saturat agua Sedimentci Naval 9 "™ Taula 2. Dades sedimentiries i paleoambientals b) Holocé Estaria representat pels nivells 2 i 1, que podrien correspondre culturalment al Neolitic. La sedimentacié es deu a processos de col-luvionament en un medi humit i temperat i per restes prdpies de I’activitat antropica, com carbons, restes vegetals humificades i ossos. Un dels trets més interessants d’aquest registre és el hiatus estratigrafic i sedimentari entre el nivell 2 (Holoc®) i el nivell 3 (inicis del Pleistoce supe- rior), fet que de moment només el documentem perd que esperem que amb Vestudi d’altres dipdsits com la cova de les Toixoneres, propera al Toll, es podran inferir algunes hipotesis i aixi intentar establir correlacions entre els dos registres per tal d’aprofundir en la genesi i en les etapes de rebliment del complex carstic del Toll. 20Agraiments Voldriem expressar el nostre agraiment, en. primer Iloc, a I’Ajuntament de Moia pel seu suport logistic en la realitzacié de la campanya de 1995. De manera molt especial, al Sr. Joan Surroca, pel seu inestimable ajut, i finalment, als membres que participaren en la intervencié, perd sobretot a Artur Cebria, Jordi Nadal, Jordi Serrallonga i Alba Serrat. Bibliografia Aywami, G. (1977): «Notas acerca de la bibliografia sobre la Cueva del Toll, Moia», Butll. Mediterrinia: portaveu del Grup Mediterrinia d’Investigacions Espeleologiques, 10, pp. 45-50. Burzer, K.W. & Freeman, L.G. (1968): «Pollen analysis at the Cueva del Toll, Catalonia: a critical re-appraisal», Geologie en Mijnbouw, vol. 47 (2), pp. 116-120. Campi.to, D. (1985): «Estudi de les restes humanes trobades a la Cova del Toll (Moia) durant la campanya de salvament portada a terme I'estiu de 1985", Empiiries, 47, pp. 34-41. Carvona, F. (1990): «Cova del Toll», en Grans cavitats de Catalunya: el sistema mediterrani i la depressié central. Vol. I. Ed. Espelo Club de Gracia, Bada lona, pp. 443-446. Donner, JJ. & Kurren, B. (1958): «The floral and faunal succession of “Cueva del Toll”, Spain», Eiszeitalter und Gegenwart, IX, pp. 72-82. GUILAINE, J., Lioncurras, M. & THommerer, J. iY. (1979-1980): «La Cova del Toll (Moia, Barcelona): noves dades de C-14 a Catalunya», Ampurias, 41- 42, pp. 337-341. Guitaine, J., Luoncueras, M., Maxcer, R., Pert, M.A. & Vaguer, J. (1981): «La cova del Toll (Moia, Barcelona)», en El Neolitic a Catalunya: Taula Rodona de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 113- 121 Maxcet, R. (1976): El yacimiento neolitico de la Cova del Tol! (Moi), memoria de llicenciatura (inédita), Universitat Autonoma de Barcelona. Masrirra, A. (1968): «Contribucion al estudio sedimentolégico de la cueva del Toll: morfometria y caracteres de los cantos del nivel H, de la galeria sur», Geo y Biokarst, 18, pp. 4-6. MENENDEZ Amor, J. & FloxscHurz, F. (1962): «Analisis polinico de sedimentos tardiglaciares en la Cueva del Toll (Moia, Barcelona)», Estudios geolégicos, XVIII, 1-2, pp. 93-95. Movrurio. Pous, J. (1953): «Exploracién de la resurgencia temporal del Toll», Speleon, IV, p. 195. 21Munoz, A.M. (1965): «La cultura neolitica catalana de los sepulcros de fosa», Publicaciones eventuales del Inst. Arqueol. y Prehist. de la UB., 9, Barcelona Oujenna-Baratta, S. (2001): Cadre stratigraphique, geochronologique et paléoenvironnemental des sites du Pleistocene moyen et siiperieur de la Catalogne: Cau del Duc de Torroella de Montgri, des Ermitons, Grottes du Toll et des Teixoneres, tesi doctoral (inédita), Université de Perpignan, 428 pp. Perr, M.A. (2000): «Aportacions significatives del Moianés a la Prehistoria de Catalunya: historiografia de les cultures holocéniques», Modilianum, 22, pp. 428. Perr, M.A. & Surkoca, J. (1985): «Aproximacié a la Prehistdria del Moianés. Misceblania d’estudis bagencs (XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), 4, pp. 85-96. Perit, M.A. & SurKoca, J. (1987): La Prehistoria del Moianés, Moia, 24 pp. Rivo.t, E. & Dr Lumtey, H. (1965): «El Paleolitico Medio en Catalunya», Ampurias, XXVI-XXVIL, pp. 37-43. Serer, J. de C. (1955): «Moya (Barcelona): Toll», Noticiario arqueolégico hispéni- co, 2, pp. 14-15, lam. DX-X. Serka, J. de C. (1957): «El extraordinario yacimiento prehistérico de Moia», Rev. San Jorge, 26, pp. 32-35. Serra, J. de C,, Viutatta, JF, THomas, J. & Fustt, M. (1957): «Livret guide des excursions B2-B3: alentours de Barcelona et Moia», V Congrés International del INQUA., Barcelona-Madrid, Barcelona, 32 pp. Serrat, D & Atserr, J.P. (1973): «Estudio sedimentolégico de los materiales de relleno de la cova de les Teixoneres», Speleon, 20, pp. 63-79. ILlustracions de la portadella Inici dels treballs d’excavacié, desembre de 1954 (fotografia cedida per J.M. Thomas). A l’esquerra podem observar la cala A. D’esquerra a dreta: Josep F. de Villalta, Lluis Pericot, Josep de C. Serra Rafols, Sebastia Oller, Joan Surroca i Salvador Farras. Campanya d’excavacié de 1995. D’esquerra a dreta: Artur Cebria, Jean Claude Miskovsky, Joan Surroca, Teresa Terricabras, David Serrat i Soufia Oujenha-Batalla. Ajupits: Christian Perrenoud i Benoit Debails. 22