Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

GEÒTOP 221 COVES DEL TOLL – COLLSUSPINA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL

El complex de les coves del Toll i de les Toixoneres conforma un bell exemple de
sistema càrstic en calcàries. La carstificació és afavorida per sistemes de diàclasis
subverticals, fet ben evidenciat per la morfologia de les coves. La presència d’un
sistema conjugat de diàclasis també és ben palesa en el paisatge exterior. Però el
major interès de les coves rau en les nombroses troballes de restes de vertebrats
fòssils i restes humanes. La cova del Toll és una de les coves d’Europa més rica
en fauna del Quaternari. Les excavacions realitzades posen en evidència una
riquesa faunística importantíssima corresponent a la darrera de les glaciacions del
Quaternari (glaciació del Würm) i demostren la presència humana durant el
Neolític a la comarca. Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic que
recull bona part de les troballes (sobretot restes de fauna) de les coves del Toll i
de les Toixoneres.

Vista d’un pas estret amb murs

verticals a l’interior de la cova del
Toll. Aquesta morfologia amb
escletxes obertes respon a la
dissolució dels materials calcaris al
llarg de plans de diàclasi.

COMARCA: Bages MUNICIPI(S): Moià

DADES FISIOGRÀFIQUES
La geozona es troba situada a la comarca del Bages i, dins d’aquesta, a la
subcomarca natural del Moianès, formada per un altiplà d’entre 600 i 1000 metres
d’alçada, inclinat lleugerament cap al Llobregat. Aquí la zona és configurada per

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

una sèrie de petites serres de morfologia tabular (Serrat de la Llebre, Serrat del
Vent, el Grony de l'Oller, etc.) i petites valls fluvials (Torrent Mal, Torrent del
Gomar, Torrent del Gai, Torrent de les Graus, Riu Sec). L'espai està situat al sud-
est del terme municipal de Moià. L'àrea presenta la típica vegetació del Moianès,
amb roureda de roure martinenc, boscos de pi roig amb pinasses i vegetació de
ribera prop de les rieres i torrents.

CONDICIONS D’ACCÉS
S'hi accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic. A uns 5 quilòmetres de la
vila de Moià en direcció cap a Vic hi ha un trencant a mà dreta amb una pista
veïnal semi-asfaltada que condueix fins molt a prop del Torrent Mal on recentment
s’ha habilitat un centre d’informació de les Coves i una petita esplanada per deixar
els vehicles. La cova del Toll es troba seguint un camí a mà dreta. L’any 2001 el
preu d’una entrada individual a la Cova és de 500 pessetes. L’horari de visita és
dissabtes i diumenges de 10:30 a 13:30.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL

Forestal en la seva majoria. També terreny erm i una part minoritària d’ús agrícola

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA
Geològicament aquesta geozona forma part del marge oriental de la Conca
Terciària de I'Ebre, avui ocupada per la Depressió de I'Ebre (aquí Depressió
Central Catalana). La conca de l’Ebre en sentit geològic va ser una àmplia conca
que des del que ara és Navarra s’estenia fins a Catalunya. Era una conca interior
envoltada per relleus en fase de formació que eren els Pirineus al nord, orientats
W-E, els Catalànids a l’est i orientats SW-NE i la Serralada Ibèrica al sud,
orientada SE–NW. Aquestes serralades, per tant, envoltaven una conca de forma
més o menys triangular que tenia connexions temporals amb el mar obert i que va
persistir durant tot el Paleogen, recollint els materials producte de l’erosió dels
relleus circumdants. L’extensió de la conca que ocupava el mar varià
sensiblement al llarg del Paleogen, amb períodes de transgressió i altres de
regressió. Un dels moments més significatius per l’evolució de la conca es va
produir a l’Eocè superior on reblida de sediments va restar una conca marina
interior desconnectada al mar obert (endorreica) que gradualment es va anar
evaporant amb la conseqüent concentració i precipitació de sals i el pas posterior
a condicions plenament continentals.
Des del punt de vista estratigràfic la geozona és representada per materials
eocens, concretament per les anomenades calcàries de Collsuspina, les quals
representen les roques marines més modernes d’Osona, formades a finals de
l’Eocè (Priabonià). Aquesta formació de calcàries coral.lines se situa
estratigràficament al damunt de les margues de Vic. Per sobre d’aquestes
calcàries es troba una formació evaporítica (guixos de Collsuspina), que marca la
transició cap a les condicions continentals a la conca de l’Ebre, seguida dels
materials rogencs continentals de la formació Artés.
Les calcàries de Collsuspina sobre les que es desenvolupa aquest sistema càrstic
es troben suaument inclinades cap al nord-oest (uns 10º). Són calcàries gris-fosc
d’aspecte nodulós. Contenen abundant fauna marina de foraminífers (nummulits,
discocyclina i operculina), bivalves i coralls. Aquest tipus de fauna ens indica que
es tractava d’un mar poc profund i de salinitat normal.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

PARAULES CLAU
Bartonià Escull
Bauma Estalactita
Bivalve Foraminífer
Calcària Fòssil
Calcària escullosa Geomorfologia
Calcita Glaciació Würm
Carst Gres
Carstificació Home
Cavitat càrstica Lutita
Conca de l'Ebre Nummulit
Corall Operculina
Cova Priabonià
Diàclasi Quaternari
Discocyclina Terciari
Eocè Vertebrat

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL

El complex del Toll, amb la cova del Toll i la de les Toixoneres com a més
representatives, conforma un exemple característic de sistema càrstic en
calcàries. La carstificació és afavorida per sistemes de diàclasis subverticals, fet
ben evidenciat per la morfologia de les coves. La presència d’un sistema conjugat
de diàclasis també és ben palesa en el paisatge exterior. Però el major interès de
les coves rau en les nombroses troballes de restes de vertebrats fòssils i restes
humanes. La Cova del Toll i la de les Toixoneres representen dos extraordinaris
jaciments paleontològics, amb importants restes de fauna. Les excavacions
realitzades posen en evidència una riquesa faunística importantíssima
corresponent a la darrera de les glaciacions del Quaternari (glaciació del Würm) i
demostren la presència humana a la comarca durant l’Epipaleolític i el Neolític.
Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic que recull bona part de les
troballes (sobretot restes de fauna) de les coves del Toll i de les Toixoneres.
En conseqüència, l’interès geològic principal de la geozona se centra en els
camps de la paleontologia, en concret de la fauna de vertebrats del Quaternari, i
de la geomorfologia, especialment en el desenvolupament de sistemes càrstics.
Presenta un elevat interès didàctic i científic, a més de l’interès turístic que
desperta la visita a les coves, d’una gran bellesa estètica afegida als valors
esmentats.

Interès turístic: 4
Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3
Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3
Interès científic: 4

ANÀLISI COMPARATIVA
Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d’un gran golf que s’obria
vers l’oest. En totes les vores d’aquest gran golf s’hi desenvoluparen esculls. Els
aixecaments relacionats amb la orogènia alpina i amb la distensió miocena han
permès que l’encaixament de les xarxes fluvials exhumi alguns d’aquests
complexos escullosos. Els principals afloraments es situen en els extrems nord i
sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. Al sud de l’antiga carretera que va
de Vic a Manresa cal destacar els afloraments propers a Collsuspina, Moià i

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Calders, així com els de la carretera de Calders a Monistrol de Calders. També

els situats a les valls dels rius Llobregat i Cardener (entre la ciutat de Manresa i la
muntanya de Montserrat). A la conca d’Igualada destaquen els afloraments de la
Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi.
Pel que fa referència al desenvolupament de les coves cal considerar que la
carstificació en l’àmbit de la Conca de l’Ebre es localitza en calcàries (amb les
coves del Toll com un dels exemples més destacables), en evaporites (per
exemple, la muntanya de sal de Cardona) i en conglomerats i gresos (Collbató,
Sant Llorenç de Munt, l’Espluga de Francolí i el Forat del Vent a Tavertet).
Les coves del Toll, en quan al seu contingut paleontològic i arqueològic, es poden
considerar úniques en l’àmbit del territori català.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS

Es tracta d’una geozona on els valors patrimonials geològico-paleontològics
conflueixen clarament amb els arqueològics. És una localitat molt significativa en
el terreny de l’arqueologia i de l’antropologia prehistòriques, degut a les restes que
s’hi ha trobat a les coves del Toll i de les Toixoneres, demostrant clarament que
durant el període Neolític i al principi de l'edat de bronze, aquests eren llocs que
servien d'habitació i de cambra sepulcral.
Fora de la Geozona, però en una àrea molt propera hi ha altres vestigis
prehistòrics, com ara a les balmes del Gai i de l’Espluga, o tot un conjunt de
monuments megalítics, com el dòlmen del Cuspinar i el dòlmen de les Umbertes.
Pel que fa al patrimoni biòtic, cal destacar la vegetació de ribera que aquí es troba
en bon estat de conservació. Localment s’hi troben orquídies de l'espècie Orchis
coriophora. La fauna també és variada, destacant diverses espècies d’aus
rapinyaires. A la cova del Toll habita una espècie endèmica de cargol cavernícola
d'aigua dolça.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS)

El substrat rocós sobre el qual s’han desenvolupat les coves consisteix en
calcàries eocenes (calcària de Collsuspina) amb alternances de lutites i gresos.
Les calcàries són noduloses, de color gris-fosc i contenen abundant fauna marina
de foraminífers (nummulits, discocyclina i operculina), bivalves i coralls. El conjunt
d’estrats es troba suaument inclinat cap al nord-oest (uns 10º) i presenta un
diaclasat que a les rodalies de les coves del Toll forma dos sistemes conjugats de

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

diàclasis subverticals. Aquests dos sistemes són aproximadament perpendiculars,

un disposat en direcció N-S i l’altre en la direcció E-W. Les calcàries presenten
una carstificació important, irregular i controlada clarament pel sistema de
diàclasis. D’aquesta manera, la carstificació és molt més important al llarg de les
superfícies de diàclasis, així com també al llarg dels plans d’estratificació. Com a
conseqüència podem observar com moltes de les cavitats (baumes, esquerdes)
segueixen aquestes discontinuïtats. Les aigües de pluja superficials recollides per
les plataformes tabulars de calcàries s’infiltren en profunditat a través dels plans
de diàclasi originant una important circulació subterrània i la conseqüent
carstificació i formació de les coves. Fins l’actualitat s’han descobert i explorat
quatre cavitats: la cova del Toll (1.148 m de recorregut horitzontal), la cova de les
Toixoneres (50 m), la cova Morta (100 m) i l’avenc del Bassot (15 m de fondària),
les quals formen l’anomenat Complex del Toll. Se suposa que antigament les
diferents cavitats estaven connectades entre sí. La cova del Toll té forma de T i
del seu recorregut total, 158 metres són visitables. L’espai visitable es divideix en
dos sectors: Galeria Sud (108 m) que correspon a la zona ocupada per l’home
prehistòric, i Galeria Est (50 m), que voreja, travessa o passa per sobre del curs
fluvial o riu intermitent, i on es troba la Sala de la Pota de l’Elefant, de gran bellesa
estètica. És una de les coves d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant la
glaciació Würm, i amb indicis de presència humana ja en el Paleolític Mitjà i
sobretot en el Neolític. Les restes trobades en els sediments de reompliment de
les coves del Toll i de les Toixoneres indiquen la presència d’una fauna
quaternària variada, en que destaca l’hipopòtam, el rinoceront, l’ós de les
cavernes, lleó, hiena, linx, llop, senglar, isard, toixó, cavall, cèrvol, cabra, bisont,
taup, eriçó i ratolí. També s’hi ha trobat restes humanes enterrades i nombrosos
estris domèstics (terrissa, agulles i culleres, destrals i puntes de fletxa de sílex,
etc.), així com també restes d’animals domèstics i d’aliments (grans de blat,
pèsols, etc.). Gran part de les troballes paleontològiques i arqueològiques es troba
al Museu Arqueològic i Paleontològic de l’Ajuntament de Moià. La cova de les
Toixoneres resta actualment tancada i pendent de noves excavacions.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC

Aquesta localitat presenta una doble rellevància geològica. Per una banda, en la
vessant geomorfològica, és rellevant el sistema càrstic de les coves, amb un
evident control estructural del diaclasat en el desenvolupament d’aquest en les
calcàries de Collsuspina. Per altra banda, les troballes de fòssils que s’hi han fet,

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

fan d’aquesta localitat un registre paleontològic excepcional de la fauna de

vertebrats quaternària a la zona, i unes de les coves més riques d’Europa en
fauna del Quaternari. A més, per les troballes de restes humanes i d’activitat
humana, aquest registre paleontològic enllaça amb la història de l’evolució
humana al Paleolític i Neolític (prehistòria), de manera que el Complex del Toll es
considera una localitat d’interès paleontològic i arqueològic única a Catalunya.
Aquesta vessant d’interès paleontològic i arqueològic de les coves del Toll es pot
complementar amb la visita al Museu de Moià, on part de les troballes es recullen
convenientment exposades al públic.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA
Les tasques d’exploració de les coves començaren l’any 1948. El 1952 Francesc
Rovira i la seva mare, Sofia Luitz, entraren a la cova del Toll. El 1954 es
descobreix i reobre l’entrada actual. Les excavacions es succeïren fins al 1960,
els resultats de les quals es van difondre en nombrosos articles, congressos
internacionals i una exposició a Barcelona. S’han realitzat noves excavacions els
anys 1976, 1996 i 1998.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ALMERA, J. (1906). Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich.
Memoria R Acad Ciencies i Arts. Barcelona, 3a época, vol 20, pp 347-400.

BARNOLAS, A., BUSQUETS, P. and SERRA-KIEL, J. (1981).- Características

sedimentológicas de la terminación del ciclo marino del Eocèno superior en el
sector oriental de la Depresión del Ebro (Cataluña, NE de España). Acta
Geologica Hispanica. 16/4 : 215-221.

BUSQUETS, P ; DOMINGUEZ, A ; VILAPLANA, M. (1979). Geologia d’Osona.

Escola Universitària de Mestres d’Osona. 195 pp.

BUSQUETS, P., REGUANT, S., SERRA-KIEL, J. and TABERNER, C. (1991). El

registro bentónico en al análisis sedimentológico (Bartoniense-Priaboniense del
area de Vic: NE de la Cuenca del Ebro). 69 pp. Guia de Campo nº 9. I Congreso
del Grupo Español del Terciario. Ed. F. COLOMBO. Universitat de Barcelona.
Barcelona.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

DIVERSOS AUTORS (1997). Dossier de les Coves del Toll. El Neolític a

Catalunya. CRP del Moianès.

DIVERSOS AUTORS (1997). Guia d'espais d'interès Natural del Bages. Editada
per: Centre d'Estudis del Bages, Institució Catalana d'Història Natural.

FARRÉS, F. (1957). Síntesis genética paleontológica del llano de Vich. Revista

Ausa. Núm 36, pp 3 - 28. Vic.

FARRÉS, F. (1963) Catálogo de la especies fósiles descubiertas en el Eoceno de

la Comarca de Vich.

FERRER, J, ; REGUANT, S i ROSSEL, J. (1968). Síntesis litoestratigráfica del

Paleógeno del borde oriental de la Depresión del Ebro. Acta Geológica Hispánica,
3 (3), pp 54 - 56.

GICH, M ; ROSELL, J ; REGUANT, S i CLAVELL, E. (1967). Estratigrafia del

Paleógeno en la zona de tránsito entre la Cordillera Prelitoral Catalana y el
Prepirineo. Acta Geológica Hispánica, 2 (1), pp 13 - 19.

GUILAINE, J., BARBAZA, M., GEDDES, D., VERNET, J.L., LLONGUERAS, M &
HOPF, M. (1982). Prehistoric Human Adaptations in Catalonia (Spain). Journal of
Field Archaeology 9: 407—416.

LLOPIS LLADO, N. (1952). Sobre la morfotectónica del borde occidental de la

Plana de Vich. Mem y Com. Inst. Geol. Prov. Barcelona, volum IX, pp 49 - 50.
Barcelona.

PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1996). Els nostres orígens. La prehistòria del

Moianès. Ajuntament i Patronat de Museus de Moià.

PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1987). La prehistòria del Moianès. Ajuntament de

Moià.
Quaderns de Treball del Museu Nº 5. Viure un dia al Toll. Ajuntament de Moià.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

REGUANT, S ; BUSQUETS, P ; COLOMBO, F ; SERRA-KIEL, J i VILAPLANA, M.

(1983).Full núm 332 Vic. Mapa geológic de España, Serie Magna. IGME. Madrid.

REGUANT, S ; BUSQUETS, P. i VILAPLANA, M. (1986). Geologia de la Plana de

Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Vic.

REGUANT, S. (1962). L'Eocène marin de l'Est et du Sud-Est de Vic (Barcelona).

Mem BRGM, núm 28, pp 727 - 734. París.

REGUANT, S. (1967) El Eoceno marino de Vic (Bercelona). Mem del Inst. Geol y
Min. de España. núm 101 - 102, pp 41 - 56. Madrid.

SERRA, J.A. (1996). L'evolució del poblament (I). Els assentaments prehistòrics al
Bages. CRP del Bages - Ed. Raima.

SERRA-KIEL, J i REGUANT, S. (1991). Biofaciès de plate-forme aphotique silico-

clastique avec bryozoaires et spongiaires (Eòcene moyen. Secteur oriental du
Basin Sud-pyrénéen). Geobios, 24 (1) pp 30 - 40.

TABERNER, C. (1983) Evolución ambiental y diagenética de los depósitos del

Terciario inferior (Paleoceno y Eoceno) de la cuenca de Vic. Tesis Doctoral.
Universitat de Barcelona. Fac Geologia.

Pàgines web del Consell Comarcal del Bages:

http://www.ccbages.org/espais/espai_3.htm
http://www.xtec.es/crp-bages/recursos/html/tipus/espnatur.htm

Altres:
http://www.rivendel.helide.com/c322.htm

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

L’entrada principal a la cova del Toll, al cingle calcari situat a la riba dreta del
Torrent Mal. Les visites són regulades pel Museu de Moià i fora de l’horari
d’obertura la cova resta tancada per tal de salvaguardar el seu delicat patrimoni
geològic i cultural.

A l’exterior de les coves hi ha afloraments de calcàries que presenten dos

sistemes conjugats ortogonals de diàclasis subverticals, ben desenvolupades com
a l’exemple de la fotografia, on els estrats de calcària queden estructurats a mena
de daus. Riba esquerra del Torrent Mal.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

El complex del Toll es troba constituït

per una sèrie de baumes, coves i
avencs d’origen càrstic. A la fotografia
s’observa la sortida exterior d’una de les
cavitats amb la característica morfologia
lenticular resultant de l’erosió al llarg de
plans de diàclasi verticals.

Petits cingles constituïts per calcàries

noduloses amb abundant fauna marina
de l’Eocè (Calcària de Collsuspina).
S’observa un desenvolupament incipient
de baumes. Riba dreta del Torrent Mal.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Imatge de les cavitats interiors del Toll. Es pot apreciar el caràcter nodulós de les
calcàries. Els sostres tabulars de la cova són definits pels plans d’estratificació,
interromputs per les diàclasis verticals que descriuen columnes i passadissos.

L’entrada a la cova de les Toixoneres, al cingle calcari situat a la riba dreta del
Torrent Mal, just al sud-est de la cova del Toll. L’accés a la cova no és permès ja
que es troba pendent de noves excavacions.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

La Sala de la Pota de l'Elefant a la cova del Toll, amb curioses formes d’erosió
càrstica.

Detall d’una de les escletxes amb murs

verticals de la cova del Toll, producte de
l’erosió càrstica al llarg de les
superfícies de diàclasi sub-verticals.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA

PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR
PATRIMONIAL
Tot i que aquesta localitat no forma part de cap espai PEIN en règim de protecció,
gaudeix de garanties de protecció doncs es troba sota el control i gestió de
l’Ajuntament de Moià, amb el recolzament d’altres institucions públiques. Tant
l’interior de les coves com l’entorn exterior estan en bon estat de conservació. A
l’exterior de les coves s’ha construït un centre d’informació i s’ha habilitat l’espai
per a les visites (pannells explicatius, il·luminació i visites guiades a la cova del
Toll, …).

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES

No se'n coneixen.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS

L’ús que se n’està fent és el més idoni, amb restricció de les visites i tancament de
les coves fora de l’horari de visita per tal d’evitat espoliacions.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O

INTERNACIONALS
Aquesta localitat és merexeidora de formar part de catàlegs estatals i europeus.

AUTORIA DE LA FITXA
Elena Druguet
Unitat de Geotectònica
Departament de Geologia
Universitat Autònoma de Barcelona

Amb la col·laboració de David Serrat i Mercè Berguedà.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94