CORTS VALENCIANES

DIARI DE SESSIONS DIARIO DE SESIONES

Número 158 VII Legislatura Any 2009

Sessió plenària
realitzada el dia 24 de març de 2011

Presidència de la Molt Excel·lent

Senyora María Milagrosa Martínez Navarro
SUMARI

(Comença la sessió a les 10 hores i 9 minuts)

Projecte de llei, de La Generalitat, de relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no
conviuen. Debat i votació del dictamen de la Comissió de Governació i Administració Local (BOC núme-
ro 297) ................................................................................................................................................................... pàgina 17.699

Intervenció de la diputada senyora Alicia de Miguel García (GP Popular) per a presentar el dictamen de la
comissió.

Intervencions de les diputades senyora Margarita Sanz Alonso (Agrupació de Diputats i Diputades No
Adscrits), senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís), senyora M.ª Dolores Huesca Rodríguez (GP
Socialista) i senyora M.ª Soledad Linares Rodríguez (GP Popular).

Votació: s’aprova per 50 vots a favor i 38 en contra.

Projecte de llei, de La Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana. Debat i votació del dicta-
men de la Comissió d’Obres Públiques i Transports (BOC número 297) ....................................................... pàgina 17.708
Número 158 24.03.2011 Pàgina 17.698

Intervenció del diputat senyor Amando Vilaplana Gironés (GP Socialista) per a presentar el dictamen de la
comissió.

Intervencions del diputat senyor Lluís Torró Gil (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits), de la dipu-
tada senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís) i dels diputats senyor Francesc Signes Núñez (GP
Socialista) i senyor Fernando M.ª Giner Giner (GP Popular).

Votació: s’aprova per 48 vots a favor i 41 en contra.

Projecte de llei, de La Generalitat, dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament de la

Comunitat Valenciana. Debat i votació del dictamen de la Comissió de Governació i Administració Local
(BOC número 297) ................................................................................................................................................ pàgina 17.718

Intervenció del diputat senyor Víctor Jiménez Bueso (GP Socialista) per a presentar el dictamen de la comissió.

Intervencions de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits),
del diputat senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís) i de les diputades senyora María Mercedes
Sanchordi García (GP Socialista) i senyora Verónica Marcos Puig (GP Popular).

Votació: s’aprova per 80 vots a favor i 3 abstencions.

Projecte de llei de modificació dels articles 86.3 i 104.2 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de La Generalitat,
de règim local (reproducció mecanografiada). Proposta de tramitació, pel procediment de lectura única,
previst en l’article 135 del Reglament de Les Corts .......................................................................................... pàgina 17.726

Votació: s’aprova per 75 vots a favor i 7 abstencions.

Projecte de llei de modificació dels articles 86.3 i 104.2 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de La Generalitat,
de règim local. Debat i votació, si escau, pel procediment de lectura única (RE número 75.165, BOC
número 297) .......................................................................................................................................................... pàgina 17.726

Intervenció del conseller de Solidaritat i Ciutadania, senyor Rafael Blasco Castany, per a presentar el projecte
de llei.

Votació: s’aprova per 48 vots a favor, 27 abstencions i 1 nul.

Intervencions dels diputats senyor Lluís Torró Gil (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits), senyor
Enric Xavier Morera Català (GP Compromís), senyor Eduardo Vicente Navarro (GP Socialista) i senyor César
Augusto Asencio Adsuar (GP Popular), per a explicació del vot.

(S’alça la sessió a les 14 hores i 49 minuts)

Relació de diputats i diputades assistents a la sessió ......................................................................................... pàgina 17.729

Número 158 24.03.2011
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 24 de març
de 2011. Comença la sessió a les 10 hores i 9 minuts.
Presideix la presidenta de les Corts Valencianes, senyora
María Milagrosa Martínez Navarro. Sessió plenària
número 89.
La senyora presidenta:
Comença la sessió.
Projecte de llei, de La Generalitat, de relacions familiars
dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen.
Debat i votació del dictamen de la Comissió de
Governació i Administració Local
La senyora presidenta:
Punto primero: debate y votación del dictamen de la
Comisión de Gobernación y Administración Local sobre el
Proyecto de ley de La Generalitat de relaciones familiares
de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven.
Para la presentación del dictamen de la comisión, tiene
la palabra la señora De Miguel.
La senyora De Miguel García:
Buenos días, señora presidenta.
Señoras y señores.
Señor conseller.
Me corresponde, como presidenta de la Comisión de
Gobernación y Administración Local y por acuerdo de la
misma, presentar ante el pleno de esta cámara el dictamen
del Proyecto de ley de relaciones familiares de los hijos e
hijas cuyos progenitores no conviven. Este proyecto tuvo
entrada en el registro de Les Corts el día 20 de octubre de
2010, siendo tramitado por la Mesa de Les Corts el 26 de
octubre y publicado en el Boletín Oficial de Les Corts
número 265, del día 5 de noviembre.
A solicitud del Grupo Parlamentario Compromís, la
Mesa de Les Corts, mediante acuerdo de 28 de diciembre,
aplicó el procedimiento de urgencia en los siguientes trámi-
tes: el plazo de presentación de enmiendas que, inicialmen-
te, concluía el día 26 de noviembre, se amplió, a solicitud
del Grupo Parlamentario Socialista, hasta el 9 de diciembre
de 2010; las enmiendas a la totalidad fueron tres: las
enmiendas del Grupo Parlamentario Socialista y de la
Agrupación de Diputados y Diputadas No Adscritos solici-
taban la devolución del proyecto de ley al Consell, y una ter-
cera enmienda a la totalidad, del Grupo Parlamentario
Compromís, incluía un texto alternativo.
Las enmiendas a la totalidad, publicadas el 21 de diciem-
bre, fueron debatidas y rechazadas en el pleno celebrado el
16 de febrero pasado. Las enmiendas parciales presentadas
fueron 75, correspondiendo: 13, al Grupo Parlamentario
Socialista; 15, al Grupo Parlamentario Compromís, y, 47, a
la Agrupación de Diputados y Diputadas No Adscritos.
Tras la celebración del debate a la totalidad, y a pro-
puesta del Grupo Parlamentario Popular, se nombró una
ponencia para informar del proyecto de ley. Los miembros
de la misma fueron los ilustres diputados y diputadas doña
Asunción Quinzá, doña María Soledad Linares, doña María
Dolores Huesca, don Manuel Mata y doña Mónica Oltra. El
informe elaborado por la ponencia fue publicado en el
Pàgina 17.699
Boletín Oficial de Les Corts número 295, del día 8 de
marzo.
El día 11 de marzo se reunió la Comisión de
Gobernación y Administración Local para el debate de las
enmiendas y la elaboración del dictamen de la comisión. En
el debate en comisión se incorporaron a este dictamen 22
enmiendas de aproximación y 2 enmiendas parciales, que-
dando para el debate –que ahora comenzamos– un total de
51 enmiendas parciales. El dictamen de la comisión –que se
presentó ante sus señorías– ha sido publicado en el Boletín
Oficial de Les Corts número 297, de 21 de marzo.
Nada más. Es una gran satisfacción.
Muchísimas gracias, señoras y señores. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Tiene la palabra la señora Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Señora presidenta.
Señorías.
Mi grupo ha venido defendiendo por activa y por pasiva
que la custodia compartida es un mecanismo preferente para
la atención y el cuidado de los menores y de las menores en
caso de ruptura de convivencia.
Esquerra Unida entiende que la custodia debe ejercerse
de forma responsable y para ello se deben crear las condi-
ciones del mutuo acuerdo entre los progenitores, precisa-
mente para que los menores tengan atendidos aquellos dere-
chos que les corresponde en estas situaciones tan delicadas.
Y, para ello, es necesario que la relación entre los progeni-
tores sea una relación equilibrada con los hijos y donde, ade-
más, para ello es necesario que los criterios compartidos
entre los mismos sean fundamentales, que sean criterios
compartidos.
Pero, esta ley no avanza en ese sentido, y por eso yo voy
a defender, desde un punto de vista político, las enmiendas
que quedaron vivas en la comisión desde los siguientes cri-
terios.
Miren, esta ley es un error, esta ley es un tremendo error,
es un inmenso error porque no sitúa el interés del menor en
primera instancia, pretende establecer la custodia comparti-
da como situación prevalente en caso de desacuerdo entre
las partes, cuando eso es absurdo y eso a lo que lleva es a
una mayor legitimidad y graves conflictos que perjudican al
menor.
¿Cómo se puede pensar que con criterios confrontados
entre las partes sobre cómo educar a los hijos, qué valores
priorizar, cómo utilizar los tiempos libres de los niños y de
las niñas, cómo organizar la convivencia, sus espacios de
desarrollo personal, puede ser una custodia impuesta por
ley, cuando no hay acuerdos sobre estos temas, algo eficaz
para el desarrollo de los niños y de las niñas? ¿Es eficaz la
custodia compartida en estos casos? Rotundamente ¡no!
Creemos que para los niños y niñas ¡no!
Y esta ley es también un inmenso error porque, sabiendo
que es necesario el acuerdo entre las partes, niega y se nos ha
negado la posibilidad de instancias de mediación para que se
llegue al acuerdo entre las partes; lo ha pedido toda la oposi-
ción, instancias de mediación ligadas a esta ley, y se ha nega-
do reiteradamente. Y eso es una irresponsabilidad del Partido
Popular que se ha negado, por tanto, a que aquello que puede
facilitar el acuerdo y aquellos acuerdos que pueden facilitar
la custodia compartida sean desestimados como instrumen-
tos de la ley. ¿O alguien piensa que sin acuerdos se va a
poder garantizar la estabilidad emocional, la estabilidad psi-
Número 158
cológica o social del menor? Absolutamente, ¡no! En interés
del menor esto no es posible.
Dejemos claro, por tanto, cuál es la posición de Esquerra
Unida. En caso de acuerdo, a todas luces custodia comparti-
da, por todas las razones que se han esgrimido y que com-
partimos. Pero, en ausencia de acuerdo, que no haya ningu-
na forma de convivencia prevalente y sea el juez quien, de
acuerdo con los intereses del menor, dictamine cuál es la
forma de convivencia más adecuada para su desarrollo y la
atención de los derechos que le corresponden.
Pero, también, es un inmenso error esta ley porque no
responde a una demanda social. Ustedes saben, como nos-
otros, que no hay conflictos extendidos en cuanto a la cus-
todia porque se reduce a casos muy concretos en el conjun-
to de separaciones que pasan por los juzgados; la mayoría de
las separaciones se resuelven de manera amistosa en lo que
se refiere a la custodia de menores. Y eso es así. Y esta ley
también es un inmenso error porque parte de la considera-
ción de que esa separación se hace a instancias de iguales,
de que la coparentalidad, supuestamente, se hace entre per-
sonas igualitarias. Y esto no es nada más lejos de la realidad.
Esta ley pone en los pies de los caballos a la parte más
débil de la separación. Y la parte más débil de la separación
en el 90% de los casos es la mujer, es la mujer la que está en
peores condiciones en la separación. Y cuando una ley como
ésta sitúa una serie de prerrogativas a una de las partes para
vender patrimonio, para vender piso, para vender vivienda
familiar, para impedir el pase de las pensiones cuando éstas
son necesarias, lo que se está poniendo..., y cuando esta ley
no introduce elementos de igualdad para equiparar la situa-
ción del hombre con la mujer, o de las dos partes de la pare-
ja, en momentos de separación, lo que tenemos que decir es
que esta ley en vez de favorecer la corresponsabilidad, en
vez de favorecer el cambio de roles, en vez de favorecer el
compartir tareas después de no convivir, fragiliza la posibi-
lidad de la mujer a hacerse responsable de la educación futu-
ra y la atención de los hijos, de los menores, en un futuro.
Y, por tanto, esta ley no favorece a los hijos, no favore-
ce a los menores, no favorece el futuro desarrollo de los
menores porque deja –como digo– en debilidad a una de las
partes para poderlo atender. Y es un inmenso error porque
ustedes saben que esta ley llega a Las Cortes con una fragi-
lidad, dentro del grupo mayoritario de Las Cortes, en cuan-
to al apoyo a esta ley que, realmente, aquí no hay, no hay
una opinión generalizada en el conjunto de los diputados y
diputadas de esta parte de la bancada, de Las Cortes, en
cuanto a esta ley, y, por tanto, esto debilita más esta ley. Y,
por tanto, puede terminar resultando un inmenso error, una
ley que, además, tiene graves interrogantes en cuanto a la
seguridad constitucional de la misma.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Sanz.
Señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyora presidenta.
Bon dia, senyories.
En primer lloc, vull saludar les associacions que hui ens
acompanyen, de pares, de mares, de iaios, de iaies, que han
lluitat perquè esta llei veja la llum, i, també, felicitar-los per-
què gràcies al seu impuls, al seu treball, i, sobretot, a la seua
força de voluntat, hui podem celebrar este ple que, si no, no
s’haguera celebrat.
24.03.2011 Pàgina 17.700
També vull agrair l’associació de No a la Custòdia
Compartida Imposada per les seus aportacions, pel que ens
ha fet arribar, perquè des de la discrepància també se creix.
I crec que la discrepància, precisament, i el seu respecte,
encara que nosaltres no compartim els arguments que ens
han evitat, però sí que els agraïm que ens els hagen enviat,
perquè des del respecte a la democràcia i a la discrepància
se fonamenta una societat plural i avançada.
També, estem molt satisfets del treball que hem dut a
terme, que hem pogut acordar, estem satisfets amb les esme-
nes que s’han acceptat i s’han votat per part del grup majo-
ritari, i aquelles que s’han transaccionat, algunes també amb
tots els grups d’este hemicicle. Crec que hem millorat la llei,
el primer projecte que se’ns presentà, i crec que les aporta-
cions de Compromís han sigut valuoses per a tindre una llei
millor, llei que jo estic convençuda que és la més important
que aprovem en esta legislatura. En esta legislatura hem
aprovat lleis que han sigut insignificants, que no han afectat
ningú o gairebé ningú.
Esta llei canviarà la vida de les persones, esta llei pot
contribuir a això que nosaltres hem anomenat «la felicitat de
tots els dies». I, sens dubte, afecta tot el món, independent-
ment de la seua ideologia, independentment de l’equip de
futbol del que siga, independentment del que pensa,
somia..., tots tenim relacions familiars, i tots, en algun
moment, podem entrar en crisi.
A banda d’això, vull defensar les esmenes que queden
vives del nostre grup, que nosaltres pensem que millorarien
el text i que encara tenim l’esperança que siguen recolzades
per esta cambra, esmenes que han de vore amb la visibilitat
del col·lectiu de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. En
este projecte de llei, això brilla per la seua absència. Ja no
n’hi han només parelles d’homes i dones, senyories. N’hi
han parelles d’homes, parelles de dones i parelles d’homes i
dones. I n’hi ha parelles que se casen i parelles que no se
casen. I totes elles poden tindre fills. I, per tant, totes elles
haurien d’estar contemplades en esta llei. Malauradament,
en el punt de la legitimació a l’hora de lluitar pels fills d’u,
no s’ha tingut en compte este fet.
Nosaltres hem vullgut defensar que la funció parental
que s’haja desenvolupat i la voluntat de les parelles siguen
les que puguen legitimar per a una paternitat o maternitat,
més enllà del fet biològic que vostés saben, senyories, que
cada vegada està més desvinculat la paternitat i maternitat
del fet biològic a mesura que avança la nostra societat i les
parelles tenim cada vegada més problemes per a eixa mater-
nitat i paternitat biològica.
Per tant, eixa diversitat de famílies homoparentals, de
famílies heteroparentals, no s’ha tingut en compte. I nosal-
tres pensem que és una oportunitat perduda que no s’haja
inclòs en este projecte de llei.
També el tema de la mediació. Em sembla fonamental
que n’hi haja una mediació contemplada en esta llei. No pot
ser que un canvi normatiu tan important i de tant calat, com
el que anem a aprovar hui, no se li done l’oportunitat a un
jutge per a dir-li a una parella que ha de seure’s a parlar. ¡No
ho entenc! Perquè la conciliació prèvia no és aliena al nos-
tre ordenament jurídic, n’hi ha casos on la conciliació és
obligada, prèvia al judici contenciós. No sé per què, en un
tema tan important com són les relacions familiars, no li
podem dir a una parella o exparella que ha de seure’s a par-
lar. ¡No ho entenc! Volem que parlen els països, volem que
no n’hi hagen guerres, volem fer zones d’exclusió aèria per-
què els països parlen... ¡I renunciem que parlen dos que
s’han estimat! Jo no ho puc entendre. Si renunciem al diàleg
entre dos persones, ¿com volem portar a terme el diàleg
entre civilitzacions?
Número 158 24.03.2011
Jo pense que és fonamental que un jutge tinga una eina
per a dir a dos persones que han de parlar, han de negociar,
han d’aprendre a negociar les seues postures amb assertivi-
tat, han d’aprendre a transigir i han d’aprendre a escoltar a
l’altre, perquè només aixina, efectivament, podrem tindre
una llei forta, que és el que tots volem.
Tampoc no estem d’acord, tal com se configura en la llei,
que la simple possibilitat d’una denúncia per violència de
gènere o domèstica impossibilite l’adopció de l’acord de
custòdia compartida. No estem d’acord, senyories. No vaig
a repetir les xifres que vaig dir en el debat de totalitat entre
la relació de denúncies que al final acaben en condemna.
Però jo sí que crec que açò és una vulneració de la pre-
sumpció d’innocència, que ha de servir per a tots, no només
per a alguns.
I per tant, l’esmena de Compromís en el sentit que només
una sentència ferma excloga la possibilitat que s’adopte la
mesura de custòdia compartida o quan n’hi hagen mesures
cautelars preses respecte dels fills o filles, per part d’una
autoritat judicial, s’impossibilite eixa decisió. Açò pel que fa
referència a les esmenes que han quedat vives del Grup
Parlamentari Compromís i que jo volia defensar hui ací.
A partir d’ahí, també vull defensar la llei, que nosaltres
anem a votar a favor, i com que no tenim el tràmit d’expli-
cació de vot, vull explicar-ho ara i desterrar alguns dogmes
o fantasmes.
Que només se puga prendre per acord la custòdia com-
partida en la pràctica li dóna un dret de veto a una de les
parts, normalment la part que sap que li van a atorgar en un
procés contenciós la custòdia monoparental. I sí, jo coinci-
disc que és molt millor que n’hi haja un acord previ, per això
defense tant la mediació. Crec que la situació òptima és que
l’exparella puga acordar en quins termes vol dur endavant la
futura relació familiar.
Ara bé, per què és pitjor la imposició judicial d’una cus-
tòdia compartida que d’una custòdia monoparental? No ho
entenc. I encara no n’hi ha un argument que m’haja conven-
çut que siga millor la imposició judicial d’una mesura de
custòdia monoparental sobre una de custòdia compartida.
Entrem en l’esvarós terreny de l’interés superior del
menor. Miren, senyories, l’interés superior del menor en la
majoria dels casos al final és la coartada de la ideologia i els
pensaments de cadascú. Segons el meu pensament, els meus
valors, pensaré que és l’interés superior del menor. I això ho
he vist en molts debats i en moltes actuacions també dels
jutges, que són persones, no són immaculats, i també tenen
la seua ideologia. Per això pot ser que la majoria de custò-
dies monoparentals se li seguixen donant a les dones.
L’interés superior del menor ha segut la coartada per a
aquells que deien que els hòmens no podien casar-se amb
hòmens i les dones no podien casar-se amb dones. L’interés
superior del menor va ser la coartada d’aquells que dien que
una parella d’hòmens o una parella de dones no devia adop-
tar fills, perquè anava en contra de l’interés superior del
menor. O aquells que han defensat que un fill està millor
amb una família rica, amb molts recursos, que amb una
família pobra. Ha segut la coartada també d’algunes trames
de segrest i d’adopció il·legal de xiquets.
I miren, saben vostés el que m’ha dit a mi l’experiència?
Que l’interés superior del menor és tindre una família que
l’estima, és tindre una mare que l’estima, una altra mare que
l’estima, dos pares que l’estimen o una mare i un pare que
l’estimen. I quan se trenca la relació entre els seus progeni-
tors, l’interés superior del menor el que diu és que eixa esti-
ma seguix existint i que no se pot trencar la relació, no se
deu trencar la relació que té, els vincles d’afecte, ni crear-li
un sentiment d’orfandat al xiquet. Això és el que jo crec,
Pàgina 17.701
siga la seua família aixina, aixana, d’hòmens, de dones, més
rica o més pobra. L’interés superior del menor sobretot és
tindre gent que l’estime al seu voltant.
I nosaltres pensem que esta llei avança en eixe sentit. I
que avança en el sentit que la gent aprenga a parlar i a nego-
ciar. Avança també en la necessària igualtat d’hòmens i
dones. Jo crec que esta llei és un avanç antropològic. En
eixe estudi que ha fet Richard Wrangham en la seua vida...–
el professor d’antropologia biològica de la Universitat de
Harvard–, que és que el mascle de la nostra espècie està
feminitzant-se, afortunadament.
I per tant, esta llei avança també en la igualtat d’hòmens
i dones. Perquè la custòdia monoparental –en la seua majo-
ria donades a dones– llança un missatge molt clar a la socie-
tat, i és que els fills són obligació i responsabilitat de les
dones.
I jo crec que esta llei avança en el sentit de dir que els fills
són responsabilitat compartida dels hòmens i de les dones, i
no fragilitza i no victimitza les dones i les seguix tenint en
eixe cercle viciós de víctimes. És més, l’actual estat de les
coses crec que castiga sobretot els homes que més s’han
implicat en la criança dels fills, perquè són els que se veuen
privats de la relació quotidiana amb els seus fills.
Miren, senyories, podria parlar molt més sobre este
tema, perquè crec que n’hi ha molt que parlar i perquè crec
que és una llei molt important. Però, en tot cas, faré un apunt
personal al final.
Jo tinc dos fills, i segurament són el tresor més bonic que
m’ha donat la vida. I de moment no tinc problemes amb la
meua parella. Si els tinguera, no sé com reaccionaria, i no
sé, segurament voldria que els meus fills estigueren tot el dia
amb mi. Però crec que seria molt injust privar els meus fills
del pare meravellós que tenen. Només per això, també,
podríem pensar tots nosaltres que el que no volem per a nos-
altres, no ho hem de voler per als altres.
I per tant, nosaltres anem a dir «sí» a esta llei i anem a
defensar-la en els fòrums que calga.
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Oltra.
Tiene la palabra la señora Huesca.
La senyora Huesca Rodríguez:
Gracias, señora presidenta.
Buenos días a todos y todas.
Hemos oído el dictamen de la comisión donde se deba-
tieron las enmiendas. Y ustedes nunca dejan de sorprender-
me, manejan a su antojo las instituciones siempre para salir-
se con la suya. Con este proyecto todos sabemos las luchas
y presiones que han habido en dos sectores dentro de su par-
tido: uno para que la ley saliera adelante y otro para que no
se aprobara.
Un sector se saca de la manga una ponencia, la primera
que se hace en esta legislatura. Me van a contestar que es un
mecanismo que prevé el reglamento, etcétera, etcétera. Pero
la verdad es que para otro proyecto, el de régimen local, por
parte del Grupo Socialista, se pidió que se creara una ponen-
cia para llegar al máximo consenso para estudiar la ley y a
ustedes no les interesaba y no quisieron crear dicha ponencia.
Y esta ponencia no se crea para llegar al máximo con-
senso con los grupos, porque ustedes –el Grupo Popular–
mantuvieron reuniones solamente con un grupo parlamenta-
rio. No tenían intenciones de llegar a acercamientos con los
otros dos grupos restantes. Por eso, la creación de dicha
Número 158 24.03.2011
ponencia obedecía únicamente a la intención de retrasar lo
máximo posible el trámite parlamentario de dicho proyecto,
para que no entrara la ley en este periodo de sesiones y no
fuera aprobada finalmente.
Pero, claro, el grupo promotor de dicho proyecto es más
pillo, porque la ponencia no duró lo que prevé el reglamen-
to, sino que la convirtieron en una ponencia exprés: una reu-
nión de constitución y otra para decirnos las enmiendas que
nos aprobaban. Y en seguida convocaron la comisión. Y
hemos sido testigos de todo.
Unos decían que, bueno, que se celebre la comisión,
pero no habrá pleno escoba. Los otros decían que la ley sal-
dría adelante, claro que no tenían todas consigo para confir-
mar que fuera en esta legislatura. Hemos presenciado de
todo, incluso encadenamientos en las puertas.
Lo lamentable es que ha sido fruto de la debilidad y de
la falta de criterio de este gobierno. Fruto de la división
interna del PP y la falta de criterio de un Consell más preo-
cupado en crear para su president un mundo a medida que le
haga olvidar o restar importancia a todos los casos de
corrupción que pesa sobre su partido y sobre su persona. Es
por lo que hemos asistido al circo al que nos tienen acos-
tumbrados. Nunca dejan de lado sus intereses partidistas y
nunca están por los intereses del colectivo en general de la
sociedad valenciana. Tienen obligación de gobernar y ges-
tionar para toda la ciudadanía y no actuar a golpe de recogi-
da de votos por aquí y por allí.
Lo lamentable también es que vamos a ser testigos una
vez más de otro recurso de inconstitucionalidad. Les da
igual el dictamen del Consejo Jurídico Consultivo –lo que
dice al respecto–, el Consejo Económico y Social o el pro-
pio director de Justicia del Menor de la Conselleria de
Justicia. Usted tiene que salirse con la suya por encima de
todo, señor conseller.
Es la propia Dirección General de Justicia del Menor
quien lo pone de manifiesto en su informe de 20 de julio de
2010, al señalar serias dudas sobre la constitucionalidad de
la norma, ya que el artículo 49.1, apartado segundo, del
Estatut otorga competencia para la conservación, el desarro-
llo y la modificación del derecho civil foral valenciano, y ya
lo dijimos en anteriores debates.
Con este proyecto de ley lo que se está haciendo por
parte del Consell es pretender legislar ex novo en un ámbito
de derecho civil en el que no existe derecho propio a des-
arrollar.
En el mismo sentido, el Comité Económico y Social de
la Comunidad Valenciana dictamina en su informe al res-
pecto para esta norma. Y en el mismo sentido, el Consejo
Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana, en su
informe de 17 de septiembre de 2010, quiere dejar constan-
cia por su preocupación por la posible inconstitucionalidad
del texto que se nos presenta. Y tenemos precedentes. Y
ustedes se vuelven a equivocar.
Y el propio Tribunal Constitucional se ha pronunciado
en el mismo sentido: «Dicho texto legisla ex novo en senti-
do opuesto a la regulación contenida en el Código civil,
cuando no existe un derecho civil foral previo a desarrollar,
modificar o conservar sobre el derecho de familia en rela-
ción a los progenitores.»
Y tal y como dice el Consejo Jurídico Consultivo, al
igual que ocurrió en el anteproyecto de ley de modificación
de Ley 10/2007 del régimen económico matrimonial y el
anteproyecto de ley de sucesiones de la Comunidad
Valenciana, el proyecto de ley que hoy debatimos tiene un
marcado contenido civil, cuya competencia pretende justifi-
car en el precitado artículo 49 del Estatut.
Pàgina 17.702
El consejo recuerda, tal y como estableció en Dictamen
613/2009 y 748 del mismo año, a propósito de las anteriores
normas citadas, que «la novedad que ha supuesto el adjeti-
vo foral en la expresión “derecho civil foral valenciano”,
tras la reforma operada por la Ley orgánica 1/2006, no tiene
más alcance que el de entroncar la competencia de La
Generalitat en materia civil con las instituciones reguladas
en el derecho foral, excluyendo que dicha competencia
pueda abarcar cualquier institución o materia civil».
Desde luego la introducción de dicho adjetivo no puede
implicar la reposición o el reconocimiento de un derecho
foral actualmente inexistente en nuestra comunidad, y ello
por cuanto se pretende amparar la regulación de la convi-
vencia de los hijos con los progenitores en los supuestos de
ruptura o no convivencia en el título competencial referido
a la conservación, desarrollo y modificación del derecho
civil foral valenciano.
Vamos, como les dije la otra vez, que tanto la Dirección
General de Justicia, el Consejo Jurídico Consultivo y el pro-
pio Comité Económico y Social de la Comunidad
Valenciana les están dando un buen tirón de orejas y les avi-
san que por ahí no cuela. Que no todo vale en la expresión
foral, que no es un cajón de sastre en el que todo pueda
entrar o regularse.
Vamos, que no tienen competencias para legislar sobre
cualquier institución o materia civil. Y así lo dice el propio
Tribunal Constitucional. En el único ámbito donde sí pue-
den legislar es en materia de arrendamientos por existir un
derecho consuetudinario previo.
Luego no monten el espectáculo o se sorprenda cuando
recurran o impugnen esta ley por falta de competencia de La
Generalitat para legislar en esta materia por parte del
Consell. Se equivocan una vez más, y lo peor es que no rec-
tifican.
En Navarra, el PSOE y UPN han acordado en la ley que
ninguna de las dos custodias –la compartida y la individual–
prevalezca una sobre la otra; que se equiparen ambas moda-
lidades, que es lo que propone el Partido Socialista. Y esto
lo han acordado así en vista de los problemas que está cau-
sando imponer una custodia compartida en caso que no exis-
ta acuerdo entre los progenitores. Ya explicamos en el ante-
rior pleno las consecuencias que se derivan de otorgar pre-
valencia de la custodia compartida en caso de que hubiera
conflictividad entre los progenitores.
Por esta razón el espíritu de nuestras enmiendas es no
dar prevalencia a la custodia compartida, pero tampoco a la
individual. Y esto no quiere decir que estemos en contra de
la custodia compartida, ni de la individual. Porque la custo-
dia compartida, es decir, una distribución matemática al
50% del tiempo de convivencia cuotidiana entre la madre y
el padre, entre los padres o entre las madres, solo es lo mejor
si se ha construido sobre un firme acuerdo de colaboración
y entendimiento entre ambos.
Una custodia compartida impuesta judicialmente, como
pretende la norma que nos presenta el Consell, contra el cri-
terio de uno o de ambos progenitores, solo puede empeorar
la convivencia familiar después de la ruptura de la pareja y
afectar negativamente al desarrollo de los hijos.
La custodia compartida exige madurez, responsabilidad
y, por supuesto, que los progenitores deseen por encima de
todo el bienestar de los menores, por encima de sus intere-
ses y deseos particulares. De ahí, que nuestras enmiendas se
centren en un sistema en el que no se prioriza ninguna
modalidad de custodia. Es decir, que habría que valorar caso
por caso y teniendo en cuenta siempre el mayor y mejor
interés y beneficio del menor.
Número 158 24.03.2011
La propia filosofía que debe prevalecer en un régimen de
custodia compartida es que debe otorgarse cuando exista
una decisión libremente adoptada por ambos progenitores y
un compromiso real de las responsabilidades comporta…, y
en el que las discrepancias entre los adultos no deben perju-
dicar el desarrollo personal del menor.
Ustedes no creen en esto, ni creen en la custodia com-
partida. Ustedes con esta ley han arreglado lo suyo y ya está.
Y lo han demostrado. Los tres grupos parlamentarios de este
parlamento hemos presentado enmiendas relacionadas con
el tema de la mediación. Ustedes se han negado a introducir
en el proyecto todas las opciones posibles de mediación que,
a través de las enmiendas, hemos aportado los tres grupos
parlamentarios de la oposición.
Creemos que es un error muy grave y responde su nega-
tiva a la verdadera razón del Consell con esta ley, y no es el
interés y protección del menor, y mucho menos por su sen-
sibilidad hacia ellos. Porque de ser así, hubieran introducido
alguna medida al respecto, hubieran introducido el mecanis-
mo de consecución de acuerdo entre progenitores para que
la custodia compartida no se diera en situación de conflicto,
sino en una situación de pacto, que es lo deseable.
Dicen que no pueden obligar a los progenitores a ir a un
mecanismo que pueda conducirles a llegar a un acuerdo en
cuanto a los aspectos que regirán las relaciones con sus hijos.
Pero, sin embargo, sí pueden obligar al juez a imponer una
custodia compartida; pueden obligar a los progenitores, a
pesar de las malas relaciones entre ellos, y pueden obligar a
los menores a tener una infancia en un conflicto continuo. Y
todo por no introducir el mecanismo de mediación.
Como ya les dije en la comisión, nosotros históricamen-
te hemos luchado y trabajado, primero, en la consecución de
derechos y, segundo, en la ampliación de los derechos a los
ciudadanos. Y ustedes, señores del Grupo Popular, han par-
ticipado y promovido acciones y manifestaciones en contra
de la ampliación de derechos a los ciudadanos, en defensa
de su moral partidista y que la usan cuando les viene bien y,
cuando no, tienen otra moral, no tienen problemas.
La intención del Consell con esta ley es ganar la guerra
abierta en el seno de su partido, plegarse a un colectivo que
representa un pequeño colectivo de la sociedad y tener otra
excusa de conflicto con el estado.
No aporta nada nuevo esta ley, pues está en la normativa
civil vigente y la única posible que se contempla la custodia
compartida como opción a adoptar.
Esta norma que presenta su Consell regula contraria-
mente al Código civil, y así lo dice el Consejo Económico y
Social, el Consejo Jurídico Consultivo y el director del
Menor. Pero ustedes estos dictámenes se lo pasan por el
forro de la chaqueta.
Han tenido la posibilidad de mejorar, especificar y con-
cretar situaciones. Garantizar que en el pacto de conviven-
cia en el convenio regulador se contengan y regulen todos
los accesos que inciden en las relaciones de los hijos con sus
progenitores, lo que les sucede diariamente y que pueden
provocar situaciones conflictivas. Poder solucionarlo con
mecanismos como la mediación. Sin embargo, sin necesidad
de legislar contrariamente al Código civil y provocar la
inconstitucionalidad de una ley valenciana.
La intención de esta ley queda clara: ganar la guerra
abierta en el seno de su partido, plegarse al colectivo y ganar
por un puñado de votos y tener otra excusa de conflicto con
el estado.
Y esto es consecuencia de un president i un Consell débil
y sin criterio de gobierno, cuya única preocupación es librar-
se de entrar en prisión por sus numerosos casos de corrupción.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
Pàgina 17.703
La senyora presidenta:
Tiene la palabra la señora Linares. (Pausa)
Muchas gracias. Tiene la palabra la señora Linares.
La senyora Linares Rodríguez:
Gracias, presidenta.
Señorías, comparezco ante todos ustedes, en nombre del
Partido Popular, para defender en su recta final el Proyecto
de ley de relaciones familiares de los hijos e hijas cuyos pro-
genitores no conviven.
En primer lugar, quiero felicitar al conseller de
Gobernación y a la directora general de Coordinación del
Desarrollo Estatuario, así como a la Comisión de
Codificación, por el magnífico trabajo realizado en la ela-
boración de esta ley; y a mi compañera, Asunción Quinzá,
que ha compartido conmigo los trabajos como ponente en el
desarrollo de esta ley.
Permítanme, en segundo lugar, que salude y dé la bien-
venida a las asociaciones de padres y madres separados y a
las asociaciones de abuelos que llegan desde distintos pun-
tos de nuestra comunidad y que nos acompañan en esta sala
y en la sala Vinatea de estas Cortes.
Han sido precisamente estas asociaciones civiles las que
nos han hecho ver al legislador la necesidad de abordar
medidas urgentes que devuelvan a las familias españolas,
sean del tipo que sean, su debilitado papel en una sociedad
que vive cada vez más lejos de la armonía y el equilibrio.
La ley que hoy debatimos en estas Cortes es consecuen-
cia de un compromiso electoral de Partido Popular y que fue
pionero en todo el territorio nacional, y que demuestra, una
vez más, la sensibilidad del gobierno del presidente Camps.
Señorías, hoy será una promesa cumplida y una realidad.
Velar por el interés superior del menor, por encima de cual-
quier otra consideración, es el objetivo principal de esta ley
y del Partido Popular.
Nuestro grupo cree en la oportunidad, los principios y el
espíritu que inspiran y conforman esta ley de relaciones
familiares de los hijos e hijas cuyos progenitores no convi-
ven. Una iniciativa que demanda nuestra sociedad y que va
a suponer un gran avance social.
Durante el trámite parlamentario se ha llegado a acuer-
dos que mejoran la ley, y se han transaccionado 22 enmien-
das y se han aceptado 2 parciales.
Lamento, señorías, que el partido mayoritario de la opo-
sición se oponga de forma frontal a este proyecto de ley, ya
que con ello demuestra, una vez más, que no cree ni en el
Estatuto de autonomía ni en nuestro derecho foral.
Pero lo peor, señorías, es que con su posicionamiento
están negando el derecho de los hijos e hijas a mantener una
relación equilibrada y continuada con ambos progenitores, y
negando el principio de coparentalidad que tienen los pro-
genitores en la crianza y educación de sus hijos, y negando
asimismo a los progenitores la oportunidad de pactar con
libertad un pacto de convivencia adecuado.
Pero es que, además, lo que es bueno para otras comuni-
dades y votan a favor, se oponen en nuestra comunidad, con
una incongruencia que deja al descubierto que ustedes no
actúan por lo que interesa a las personas y a la sociedad
valenciana, sino por intereses partidistas. Y, si no, díganme:
¿por qué votan a favor en Aragón y Cataluña esta misma
ley? ¿O por qué votan mociones a favor en ayuntamientos
de esta iniciativa legislativa?
Yo creo que ustedes no son una oposición seria. Y a eso
ya nos tienen acostumbrados. Predican una cosa y luego
hacen otra. Basta con ver los últimos acontecimientos.
Número 158
Segura estoy de que los ciudadanos les van a pasar factura
el próximo día 22 de mayo.
En cuanto al Grupo Compromís, desde aquí quisiera
agradecerles el trabajo realizado al haber llegando a acuer-
dos con nuestro grupo parlamentario. Ustedes sí que han
entendido que con esta ley se garantiza el interés del menor,
a la vez que se avanza en la igualdad real efectiva entre
hombres y mujeres, fomentando la corresponsabilidad de
los progenitores. Y si es verdad que no se han podido admi-
tir todas sus enmiendas, se han transaccionado muchas de
ellas introduciendo modificaciones que, sin variar el objeti-
vo y el espíritu de la ley, asume aspectos con lo que se enri-
quece el texto, y se perfilan con mayor claridad alguno de
sus contenidos, como es la ampliación del objeto de la ley y
su ámbito de aplicación. Se introduce un nuevo artículo que
define una serie de definiciones que son importantes para
interpretar la norma con respecto al pacto de convivencia.
Se define con mayor precisión la atribución de la vivienda y
del ajuar familiar, así como los gastos ordinarios y extraor-
dinarios. Se eliminan las referencias al juez y se sustituye
por autoridad judicial. Y se elimina la limitación del plazo
de dos años para la aplicación de la norma.
Asimismo se introduce una nueva disposición transitoria
para prever que la ley será aplicable en los procedimientos
judiciales en materia de nulidad, separación o divorcio que
estén pendientes de sentencias en el momento de su entrada
en vigor.
En definitiva, con estos acuerdos de los dos grupos han
primado los intereses de las personas y de la sociedad dejan-
do de lado ideologías partidistas.
En cambio, señorías, ustedes de Izquierda Unida que
concurrieron a las elecciones generales el pasado año 2008
llevando en su programa electoral el establecimiento como
modelo general y preferente en la custodia compartida, así
como realizar nuevas políticas para se facilite la aplicación
de la misma, resulta que hoy están en contra de lo mismo
que hoy debatimos y que ustedes prometen, no con argu-
mentos inconsistentes, hoy votan en contra, que no se man-
tienen, a no ser por su demagogia.
Pues, señorías, ¿cómo explican a sus electores que
Izquierda Unida presentara en mayo pasado una ley propo-
niendo la custodia compartida para Navarra?
Con su voto en contra van a demostrar una vez más que
están anclados en filosofías trasnochadas y fuera de la reali-
dad social. Además de haber mentido a su electorado y dejar
en papel mojado su programa electoral.
En cuanto a la (inintel·ligible) ... mi grupo, señora Sanz,
esto lo verá usted al final, en este panel, cuando llegue el
momento de la votación. Y decirle que esta ley vino por una-
nimidad del ejecutivo al legislativo.
Señorías, al aprobar hoy esta ley estamos dando res-
puesta a las necesidades reales de nuestra sociedad actual,
avanzando con más autogobierno para los valencianos, den-
tro de nuestro marco estatutario y constitucional. Estamos
garantizando con esta ley una relación de los hijos e hijas
paritaria y simétrica con ambos progenitores, protegiendo el
interés del menor y consiguiendo la cotitularidad y el coe-
jercicio de las funciones tuitivas si estos no conviven.
Pero también haremos conscientes a los progenitores
sobre la necesidad de pactar en caso de ruptura un régimen
cuantitativo de relaciones con sus hijos menores comunes,
en lo que se denomina «pacto de convivencia familiar»;
pero compatibles, señorías, con un amplio margen de liber-
tad, para que las partes puedan acordar la inclusión de otros
contenidos adicionales otorgando un valor esencial al acuer-
do de voluntades.
24.03.2011 Pàgina 17.704
También se introducen pautas, criterios y elementos de
juicio, como se refleja en los artículo 4 y 5, que permiten a
la autoridad judicial, en caso de ser necesario, resolver con-
troversias que pueden producirse, pensando siempre en el
interés del menor.
Señorías, a los hijos no se les puede imponer un modelo
monoparental que les perjudica cuando tienen a ambos pro-
genitores que quieren y pueden responsabilizarse de ello.
Los estudios psicológicos más avanzados recientes reco-
nocen que lo mejor para el desarrollo integral de los hijos es
el mantenimiento de las relaciones con ambos progenitores
de la manera más plena posible. Y así lo confirman todos los
textos internacionales destinados a la salvaguarda de los
derechos de los niños, como los ordenamientos jurídicos de
los países de nuestro entorno jurídico en Europa, donde ya
está implantada, así como en la mayoría de los estados de
Estados Unidos donde llevan años con muy buenos resulta-
dos para el desarrollo del menor.
En nuestra comunidad este proyecto de ley es un docu-
mento verdaderamente innovador en el panorama del orde-
namiento jurídico valenciano.
Mucho podríamos seguir debatiendo, pero el tiempo se
me acaba. Y concluyo, señorías, con algunas conclusiones.
Al aprobar esta ley estaremos fomentado la corresponsa-
bilidad de los progenitores en el ejercicio de su autoridad
familiar. Estaremos proponiendo la igualdad real de ambos
sexos en todos los aspectos. Estaremos modificando cam-
bios en el esquema tradicional de familia que tenemos
actualmente. Y estaremos adaptándolo a las nuevas realida-
des sociales. Y sobre todo, y lo más importante, estaremos
velando por el interés del menor.
Señorías, la ley es consecuencia de la lógica evolución
dentro de un sistema democrático moderno porque aporta
consecuencias beneficiosas desde todos los puntos de vista.
Se garantiza que los hijos mantengan una relación equilibra-
da y continuada con ambos padres, ya que lo único que cam-
bia es la no convivencia, pero no la afectividad entre ellos.
Los hijos mantienen una relación continuada que permi-
te una mejor aceptación de la nueva situación familiar por
parte de los hijos e hijas. Se fomenta la corresponsabilidad
de los roles sociales entre hombres y mujeres. Se reduce la
litigiosidad entre los progenitores, derivada del frecuente
otorgamiento de la convivencia a un solo de ellos.
Señorías, construir siempre es más difícil que destruir,
pero es socialmente más rentable. En aras del interés del
menor, construyamos una sociedad más moderna, más justa
e igualitaria.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias.
Para el turno de réplica, tiene la palabra la señora Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Señoría, no se puede combatir, ni tan siquiera dialéctica-
mente, la posición contraria diciendo lo que posición con-
traria no dice, porque la posición contraria a esta ley no está
diciendo que nosotros rechazamos la custodia compartida
cuando hay acuerdo y es bueno para los hijos. Estamos
diciendo todo lo contrario. Estamos debatiendo la custodia
compartida buena cuando hay acuerdo. Estamos negando y
estamos afirmando que cuando se impone sin acuerdo,
puede generar mayor reticiosidad y problemas importantísi-
mos en educación de los hijos y de las hijas en un futuro.
Por tanto, que no se ponga en boca nuestra que impone-
Número 158 24.03.2011
mos un modelo monoparental. Nosotros queremos que haya
igualdad, igualdad en los modelos de asignación de convi-
vencia, del modelo de convivencia, cuando no haya un
acuerdo que haga posible, que haga posible la custodia com-
partida.
Por tanto, que se despeje eso, que se despeje eso, porque
si no, lo que hace es tergiversar la opinión. Nosotros esta-
mos porque la custodia compartida no se puede imponer
judicialmente cuando no hay acuerdo entre las partes. Y ade-
más, ustedes dificultan el acuerdo entre las partes. Ustedes
están poniendo barreras al acuerdo entre las partes cuando
niegan la posibilidad de la mediación como un paso obliga-
do y necesario para la aplicación de la ley.
Por tanto, ustedes son los que tienen que ver a quién
favorece esta ley y cómo están haciendo que esta ley tire
para adelante, a quiénes han escuchado, porque todas las
asociaciones que están implicadas por este tipo de problema
tenían que haber sido escuchadas, todas, todas. Y yo veo que
todas las asociaciones no han sido escuchadas. Igual que
hemos tenido una comisión de violencia de género para tra-
tar problemas específicos y muy candentes en nuestra socie-
dad, podríamos haber tenido también una comisión parla-
mentaria específica para tratar y estudiar estos temas y haber
conocido la posición del conjunto de asociaciones que,
desde puntos de vista diferentes, tratan estos problemas. Y
no lo hemos tenido, no hemos tenido posibilidad.
Y este tema no es un tema fundamentalmente, imperio-
samente, que deba resolverse en este momento. Este tema,
que afecta a personas, a desarrollo de las personas, a rela-
ciones afectivas y no afectivas, pero sobre todo al desarrollo
de los menores, y que es tan fundamental para el futuro,
debía haber tenido en estas Cortes un marco adecuado, un
marco adecuado para debatirlo sosegadamente y llegar a un
acuerdo.
Porque es verdad que hay leyes de custodia compartida
y leyes de custodia compartida, y la ley de custodia com-
partida catalana no es la ley de custodia compartida arago-
nesa. Y lo que yo les quiero decir, y se lo digo en concien-
cia, es que leyes como esta, que afectan a derechos funda-
mentales de las personas, deberían estar reguladas desde el
estado, porque leyes que regulan derechos de las personas
no pueden estar reguladas desde diferentes conceptos y
desde diferentes criterios en según que yo esté en Navarra,
en Valencia, en Cataluña o en Madrid.
¿Nos cambiamos de residencia para poder atenernos a
otro marco normativo? ¿Es esto lo que tenemos que hacer?
Pues esto se facilita de esta forma, pero este no es un deba-
te de está cámara, este es un debate de Madrid. Pero este es
un debate que también nos puede afectar a nosotros, porque
esta es una ley inoportuna.
¿Que nosotros cambiamos de posición? Claro que
hemos cambiado de posición, porque hemos entendido, des-
pués de nuestra última reflexión, que no facilitaba, no faci-
litaba la resolución, la resolución de este problema y lo
hemos cambiado. Pero ustedes aténgase, porque ustedes
seguramente votarán todos a favor de esta ley, lógicamente,
lógicamente, pero ustedes saben perfectamente que interna-
mente no tienen todos la misma opinión. Nosotros, al
menos, la manifestamos, manifestamos y podemos cambiar
y lo llevaremos en el 2012 al cambio del programa. Claro
que sí, claro que lo llevaremos, porque ya lo estamos cam-
biando internamente.
Y mire, quiero decir otra cosa. Esta ley, esta ley, además
de ser inoportuna, además de ser un grave error, además de
no corresponder ni en el modo ni en la forma en la protec-
ción, como ustedes dicen, del menor, además de desconocer
de hecho las situaciones de desigualdad real que afecta a las
Pàgina 17.705
mujeres, además carece de garantía sobre la capacidad de
actuar de La Generalitat sobre esta materia.
Y mire, si el día de mañana alguien, que no seremos nos-
otros, insta un recurso de inconstitucionalidad, cómo va a
quedar este Consell, cómo va a quedar esta autonomía, por-
que realmente estos procedimientos se han llevado adelante
en otras comunidades autónomas.
Y mire, aquí se tiene que recuperar el seny desde el acuer-
do y desde el consenso y no desde la imposición, que ha
escuchado una ley a una parte de la sociedad y no a la otra.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Lamente que el grup majoritari tinga la postura que té en
el tema de la mediació. Jo insistisc en la importància del dià-
leg en estos processos. I anuncie que el Grup Compromís, en
la propera legislatura, el primer que farà serà presentar una
modificació a la llei de mediació valenciana perquè s’intro-
duïsca la mediació en estos casos de què estem parlant.
Respecte al possible recurs d’inconstitucionalitat, supo-
se que la senyora Huesca el que ha fet és anunciar que des
de la presidència del Govern d’Espanya se presentarà un
recurs d’inconstitucionalitat. Bé, vostés voran el que fan. Jo,
que sempre hem defensat des de Compromís la recuperació
del dret civil valencià, crec que tenim el mateix dret que els
catalans, que els aragonesos, que altres comunitats que
tenen dret foral, a recuperar el nostre dret foral, que vam ser
l’única comunitat autònoma que no..., l’única comunitat
autònoma històrica que no va poder recuperar el seu dret
foral. I crec que l’Estatut que vostés van aprovar amb el
Partit Popular ens habilita per a fer-ho.
I respecte de la senyora Sanz, lamente que amb una frase
s’haja carregat la història d’Esquerra Unida, que des del
principi de la seua fundació ha advocat per la recuperació
del dret civil valencià i per la defensa del dret foral. Però, en
fi, vostés voran també. Nosaltres seguim defensant el que
hem defensat sempre.
I senyora Linares, no hem deixat de costat ni la nostra
ideologia ni els nostres valors. Defensem açò precisament
per la nostra ideologia i pels nostres valors.
I, per tant, vull entrar en alguns temes polèmics, com és
la situació de conflicte dels pares que se separen. Clar que
n’hi ha conflicte! Quan una parella se separa, no se separa
perquè se duen molt bé. N’hi ha conflicte. Però què passa,
que en una custòdia monoparental no n’hi han problemes,
no n’hi ha incompliment de visites, no n’hi ha incompliment
de pagament de pensió, no n’hi ha litigiositat en una separa-
ció i en una custòdia monoparental? No n’hi ha? Per què
n’hi ha més conflicte en un cas que en l’altre?
Miren, han posat arguments en el sentir de dir que als
xiquets la custòdia compartida, imposada per mesura judi-
cial, produïx desarrelament, dispersió, desubicació, depres-
sió i inestabilitat, problemes per a respectar les normes, falta
d’integració social i fracàs escolar. Diguen-me vostés un
estudi seriós, un estudi científic que avala estes assevera-
cions, un, només un, un estudi. Jo conec l’estudi de María
del Mar González, que diu que els xiquets amb famílies
homoparentals estan igual de bé que amb les famílies hete-
roparentals, estudi rigorós de la Universitat de Sevilla.
Diguen-me vostés un estudi que avale estes asseveracions,
Número 158
més enllà de les creences o de l’experiència pròpia, que no
té per què ser per la custòdia compartida, perquè un xiquet
pot tindre desarrelament o falta..., problemes per a respectar
les normes, per la seua circumstància personal. Però que
siga conseqüència d’una custòdia compartida, presenten-me
un estudi, un, només un. (Veus) No, no. Això és el que diu
l’associació de No a la Custòdia Compartida Imposada.
Diguen-me vostés per què és millor imposar una custòdia
monoparental que una custòdia compartida.
I miren, no siguen vostés fal·laços. Amb esta llei, el jutge
pot acordar la custòdia compartida o la custòdia monopa-
rental, pot acordar les dues coses, tant si n’hi ha acord com
si n’hi ha una situació de procés contenciós. Això és veritat,
senyora Huesca. I no se poden dir les coses que no són. En
la llei diu que se poden..., si l’interés del menor ho aconse-
lla, se pot adoptar una custòdia monoparental, encara que la
prevalença, la prevalença ha de ser l’altra.
Amb el Codi civil, senyora Huesca, no se pot, en el cas
d’un contenciós, adoptar la custòdia compartida si no n’hi
ha informe favorable del Ministeri Fiscal. Bé, llija’s vosté el
Codi civil. Aleshores, qui està obligant els jutges és el Codi
civil. Perquè on s’ha vist que només amb un informe favo-
rable del Ministeri Fiscal, el jutge puga acordar una custò-
dia compartida? I això és el que diu el Codi civil, perquè en
una maniobra ladina, un acord que hi havia en el Senat vos-
tés se’l varen carregar a última hora. I això és aixina. I varen
dir que s’havien equivocat. I hui és el dia que no ho han rec-
tificat. I això és aixina i consta en els diaris de sessions.
I, per tant, en esta llei, les dos possibilitats són possibles.
En l’anterior llei, no. (Veus) No, perquè el Ministeri Fiscal
té de donar un informe favorable. I això sí que és condicio-
nar el jutge, i això sí que és anar contra la independència
judicial. I és més que qüestionable que tinga d’haver un
informe favorable del Ministeri Fiscal. I això que s’havia
acordat en el Senat i el seu grup li havia donat l’acord a eixe
acord del Senat, després, en una equivocada votació, se va
eliminar això.
Nosaltres pensem que esta llei deixa més llibertat al
jutge, deixa més llibertat per a valorar l’interés superior del
menor en les diferents pericials que se puguen acordar, però
el que diu és que hem d’avançar cap a un model on els pares
i les mares se coresponsabilitzen. I això me sembla fona-
mental.
I allò altre és entestar-se en dogmes que no tenen ningun
aval científic. De la mateixa manera que dir que els conver-
tim en «niños maleta». Tots els arguments que a mi m’han
enviat en contra d’esta llei servirien per a eliminar les visi-
tes que tenen els xiquets amb el progenitor no custodi. Els
mateixos arguments, els xiquets se’n van amb la maleta a
casa de l’altre, tenen un altre referent...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
I acabe. Nosaltres pensem que esta llei avança en la lli-
bertat i avança en l’interés superior del menor i, sobretot,
avança en la capacitat de diàleg entre els progenitors.
Moltíssimes gràcies.
La senyora presidenta:
Señora Huesca.
24.03.2011 Pàgina 17.706
La senyora Huesca Rodríguez:
Gracias, señora presidenta.
Mire, señora Oltra, mediación, que usted dice que hay
que llegar a acuerdos, que es para la corresponsabilidad,
coparentabilidad, mediación, dígaselo a ellos, a nosotros no
se nos dirija. Dígaselo a ellos (aplaudiments), insiste en la
mediación, que ustedes han sido los que han pactado con
ellos. Insístales..., no se dirijan a nosotros, que nosotros no
hemos promovido la ley.
Y la ley dice claramente que prevalecerá la custodia
compartida, aunque haya malas relaciones entre los proge-
nitores. La custodia compartida, cuando no haya pacto ni
acuerdo entre los progenitores, se impondrá judicialmente la
custodia compartida. Y no deja opción a ninguna otra.
Dice el Código civil. El Código civil, en su articulado,
cuando habla de este tema, dice claramente custodia indivi-
dual o custodia compartida, aunque uno de los progenitores
la pida en contra del criterio del otro. Entonces, pone a las
dos por igual, por igual pone a las dos en el Código civil.
Y en cuanto al Ministerio Fiscal, ¿qué me va a pedir
usted también, como hicieron el otro día un señor de la aso-
ciación de pro custodia compartida, que los hagamos des-
aparecer? ¿Hacemos desaparecer al Ministerio Fiscal? Es el
defensor y el garante del menor. Y tiene que estar un defen-
sor y un garante del menor en un procedimiento cuando los
dos progenitores, los mayores que dan la seguridad al
menor, estén en conflicto. Tiene que haber alguien que lo
defienda. O, ¿la hacemos desaparecer? ¿Tendrá que haber
un informe favorable del Ministerio Fiscal que diga entre
una y otra custodia o qué situación familiar, en vista no del
Ministerio Fiscal sino en vista de todo un equipo técnico que
habla con los padres y con el menor? No me hable del
Ministerio Fiscal que, si no, lo vamos a hacer desaparecer.
Esto es lo que quieren ustedes.
Pero es que nosotros no defendemos ni la una ni la otra,
no prevalecemos ni una ni la otra. Ponemos a los dos por
igual. Ponemos a la custodia individual monoparental o a la
custodia compartida por igual. Son ustedes quienes están en
una posición sectaria, defendiendo una custodia compartida
por encima de todo.
Bueno, los compromisos del Partido Popular con el
menor y la familia han sido muchos, señora Linares, y todos
incumplidos. Dicen que están por el beneficio del menor.
Guarderías de cero a tres años, 4.000 euros, 100 euros por
mujeres y muchos más (aplaudiments), todos ellos en bene-
ficios del menor y todos incumplidos por su partido.
Y si creemos en nuestro Estatuto. Claro que creemos en
nuestro Estatuto de autonomía, y en nuestro derecho foral
también. Pero cuando no se puede legislar, no se puede
legislar sobre esta materia. Y ¿qué tiene que ver el derecho
foral con esto? No hay ningún fuero que diga que esto debe
regularse para luego poder aprobarlo. Ustedes solo piensan
en las urnas, como usted ha dicho. Ya veremos el día 22. Eso
es lo que tienen en la cabeza, pero no tienen a los ciudada-
nos y sus intereses. Ustedes machacan continuamente a los
ciudadanos con esta ley, continuamente, y con muchas..., y
sobre todo con el impago a los servicios públicos esenciales.
Hagan el favor de pagar a los servicios..., a la gente que le
deben tanto dinero, para que los servicios públicos puedan
beneficiar a los ciudadanos.
Y claro que votaremos en contra de esta ley. Y no porque
estemos en contra de la custodia compartida o porque sea-
mos incoherentes, votamos en contra de esta ley porque hay
un problema de fondo. Ustedes no tienen competencia para
legislar ex novo sobre esta materia. Legislan, además, con-
trariamente al Código civil.
Número 158
Luego no se rasguen las vestiduras ni se hagan los discri-
minados o las víctimas, como siempre hacen, porque les están
avisando desde la propia conselleria de justicia, a través del
director del menor, el Comité Económico y Social y el propio
Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana.
Quiero que quede bien claro que el Grupo Parlamentario
Socialista toma esta decisión también porque considera que
ninguna de las modalidades de custodia que nuestro ordena-
miento jurídico prevé pueda prevalecer sobre las otras. Hay
que equipararlas las dos por igual.
Estamos hablando de personas, de menores, de relacio-
nes humanas. Y como cada persona es distinta y, por conse-
cuencia, las relaciones entre las personas son distintas, no
podemos imponer un criterio general para todas las relacio-
nes, por lo que debe ser considerado caso distinto y discri-
minar en cada situación y momento la modalidad de custo-
dia que sea mejor para el interés del menor. No podemos
quitar la facultad al juez de poder dictaminar lo mejor para
el menor. Están sustrayendo a los jueces la facultad de pro-
teger a los menores al imponerles la obligación de resolver
una custodia compartida por encima de la protección del
menor. Por esto, consideramos que custodia compartida
debe darse cuando hay un acuerdo entre los progenitores, y,
como mecanismo para la consecución de ese acuerdo, la
mediación es fundamental. Y a ustedes, eso les da igual.
Ustedes se saltan o se pasan por donde mejor les parece
todas estas consideraciones. No digan que se lamentan que
no nos sumemos en su circo, porque nosotros somos res-
ponsables ¡y muy coherentes!, y sabemos en todo momento
qué representamos, a quién representamos y dónde estamos.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Para finalizar el turno de réplica, tiene la palabra la seño-
ra Linares.
La senyora Linares Rodríguez:
Gracias, señora presidenta.
Señorías, está claro que en estos últimos cinco minutos
no voy a poder hacer cambiar a los grupos de su posiciona-
miento y lamento que una ley tan importante para las perso-
nas salga adelante únicamente con el apoyo del Partido
Popular y del Grupo Compromís.
Mire, señora Huesca, el Partido Socialista en el año
2005, como todos saben y, además, lo ha recordado muy
bien la diputada de Compromís, reformó el Código civil
votando en el Senado a favor de la custodia compartida, y en
una noche, con nocturnidad, cuando llegó al congreso, votó
en contra, aduciendo entonces que había sido un error. Lo
que pasó en realidad es que ustedes tuvieron discrepancias
internas. (Veus) Como también estoy segura hoy que en su
bancada hay mujeres y hombres que están a favor de esta
ley, (veus) ¡y usted lo sabe!, ¡y usted lo sabe! (Aplaudiments
i veus) ¡Y usted lo sabe! Lo que pasa es que los principios
están por encima de los idearios partidistas.
Mire, en su día, el ministro López Aguilar adquirió el
compromiso ante la opinión pública de subsanar este error,
pero si te he visto, no me acuerdo, y hasta hoy. Lo curioso,
señora Huesca, es que se les olvidó modificar la exposición
de motivos de esta ley. Léaselo y verá cómo claramente hace
un alegato a que los padres mantengan el principio de
corresponsabilidad en el ejercicio de la potestad, y que cual-
quier medida que imponga trabas o dificultades para rela-
cionarse con sus hijos, debe estar amparada por serios moti-
vos. Eso es la filosofía de ustedes, de su partido. ¿Me quie-
24.03.2011 Pàgina 17.707
re decir en qué difiere de lo que hoy estamos debatiendo
aquí, señora Huesca?
Pero lo que deben saber, y no dicen, es que audiencias
provinciales como la de Navarra, Las Palmas, además de
diversos juzgados españoles, cuestionan la constitucionali-
dad de la norma, porque impide en la práctica el ejercicio de
una corresponsabilidad parental efectiva. Usted es jurista,
creo, y usted eso lo sabe, pero se lo calla.
La actual legislación del divorcio no solo no soluciona la
conflictividad en esta materia, sino que la ha incrementado,
produciendo situaciones de clara injusticia y desigualdad
entre hombres y mujeres, que tiene una repercusión muy
directa y muy negativa en los menores.
Por eso, señorías, es preciso que una ley como esta, tan-
tas veces reclamada por la sociedad, intervenga y haga difí-
cil la utilización de los hijos como armas en unos conflictos
de los que siempre deben ser alejados, si queremos real-
mente construir una sociedad en igualdad, paz y progreso.
Compartir, señorías, equivale a decir «a iguales dere-
chos, iguales obligaciones». Esta es una realidad que ya ha
sido regulada en nuestro derecho comparado. Señorías, ¿en
serio creen que una pareja puede decidir tener un hijo, pero
no pueden decidir sobre su educación y desarrollo mas que
si permanecen de por vida juntos?
Un cese de convivencia, a mi modo de entender y de
nuestro grupo, no debe alterar las responsabilidades que les
corresponden a los progenitores con respecto a los hijos. La
única ruptura que se produce es la de la convivencia de los
progenitores, pero nunca la del cariño de los hijos, que per-
siste a lo largo de todo el tiempo.
Señorías, no podemos pensar en construir un futuro sin
contar con el bienestar de nuestros hijos e hijas. Aprobemos
esta ley, que tiene dos objetivos y dos principios claros. Por
un lado, el derecho de los hijos e hijas a mantener una rela-
ción equilibrada y continuada con ambos progenitores, el
derecho o deber de estos de proveer a la crianza y a la edu-
cación de los hijos e hijas que exige de ellos un mayor grado
de cooperación y de corresponsabilidad. Y también hacer
conscientes a los progenitores sobre la necesidad y la impor-
tancia de pactar un régimen en lo que denominamos pacto
de convivencia familiar.
Y, por otro, lógicamente, establecer como criterio preva-
lente la convivencia compartida en el caso de que sea el juez
quien deba fijar las condiciones de dicho régimen.
Hoy..., finalizo, señorías, me van a permitir, que les diga
que yo hoy veo en estos escaños..., no les veo a ustedes, veo
sentados a niños y niñas que con su mirada (veus) ¡nos están
pidiendo a todos nosotros que quieren tener una padre, una
madre, un abuelo y una abuela! (Aplaudiments) Y si bien es
cierto que para algunos esta es una tierra hostil, para el
Partido Popular nuestra comunidad es una tierra de oportu-
nidades, donde se hacen realidad los anhelos y los sueños de
las personas que viven.
Señorías, hagamos posible esta realidad y, como dice el
poeta, «caminante, no hay camino / se hace camino al
andar». (Remors) Caminemos hacia la modernidad, la justi-
cia y la igualdad.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Linares.
Señorías, vamos a proceder a la votación.
Empezamos con las enmiendas del Grupo Parlamentario
Socialista. Votamos la 6, 10, 12, 19, 43 y 66. Comienza la
votación. Votos a favor, 38; votos en contra, 51. Quedan des-
estimadas las referidas enmiendas.
Número 158 24.03.2011
Continuamos con enmiendas del Grupo Parlamentario
Socialista. Votamos la 15, 44 y 50. Comienza la votación.
Votos a favor, 41; votos en contra, 47. Quedan desestimadas
las referidas enmiendas.
Ahora pasamos a las enmiendas de la Agrupación de
Diputados No Adscritos. Votamos la 1, 11, 13, 14, 16, 17,
21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31, 32, 34, 51, 55, 56, 57,
61, 62, 63, 64, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74 y 75. Comienza
la votación. Votos a favor, 38; votos en contra, 51. Quedan
desestimadas.
Y para finalizar con este grupo, votamos las enmiendas
número 3 y 18. Comienza la votación. Votos a favor, 42; votos
en contra, 47. Quedan desestimadas las referidas enmiendas.
Ahora pasamos a las enmiendas del Grupo
Parlamentario Compromís. Votamos la 2, 52 y 53.
Comienza la votación. Votos a favor, 41; votos en contra, 47.
Quedan desestimadas.
Y para finalizar con las enmiendas de Compromís, vota-
mos la número 7. Comienza la votación. Votos a favor, 4;
votos en contra, 85. Quedan desestimadas las referidas
enmiendas.
Y ahora, señorías, pasamos al articulado. Votamos el
artículo 1. Comienza la votación. Votos a favor, 51; votos en
contra, 38. Aprobado.
Votamos el artículo 2. Comienza la votación. Votos a
favor, 52; votos en contra, 34. Queda aprobado.
Votamos el artículo 3. Comienza la votación. (Veus)
Votos a favor, 51; votos en contra, 37. Queda aprobado.
Votamos el artículo 4. Comienza la votación. Votos a
favor, 51; votos en contra, 38. Queda aprobado.
Votamos el artículo 5. Comienza la votación. Votos a
favor, 51; votos en contra, 38. Aprobado.
Votamos el artículo 6. Comienza la votación. Votos a
favor, 51; votos en contra, 38. Queda aprobado.
Votamos el artículo 7. Comienza la votación. Votos a
favor, 51; votos en contra, 38. Queda aprobado.
Ahora votamos la disposición adicional única. Comienza
la votación. Votos a favor, 51; votos en contra, 33; absten-
ciones, 3. Queda aprobada.
Votamos la disposición transitoria primera. Comienza la
votación. Votos a favor, 52; votos en contra, 37. Aprobada.
Votamos la disposición transitoria segunda. Comienza la
votación. Votos a favor, 51; votos en contra, 38. Queda apro-
bada.
Votamos la disposición derogatoria única. Comienza la
votación. Votos a favor, 51; votos en contra, 38. Queda apro-
bada.
Votamos la disposición final primera. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 51; votos en contra, 35; abstenciones, 3.
Queda aprobada.
Votamos la disposición final segunda. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 50; votos en contra, 34; abstenciones, 3.
Queda aprobada.
Votamos la disposición final tercera. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 50; votos en contra, 38. Queda aprobada.
Votamos la disposición final cuarta. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 51; votos en contra, 35; abstenciones, 3.
Queda aprobada.
Ahora votamos, señorías, la exposición de motivos
como preámbulo de la ley. Comienza la votación. Votos a
favor, 51; votos en contra, 38. Queda aprobada la exposición
de motivos.
Y ahora, señorías, procedemos a la votación final de la
ley. Comienza la votación. Votos a favor, 50; votos en con-
tra, 38. Señorías, queda aprobada la Ley de relaciones fami-
liares de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven.
(Aplaudiments)
Pàgina 17.708
Projecte de llei, de La Generalitat, de mobilitat
de la Comunitat Valenciana. Debat i votació del dictamen
de la Comissió d’Obres Públiques i Transports
La senyora presidenta:
Señorías, continuamos con el punto dos de este pleno.
Debate y votación del dictamen de la Comisión de Obras
Públicas y Transporte sobre el Proyecto de ley de la movili-
dad de la Comunidad Valenciana.
Tiene la palabra el señor Armando Vilaplana.
El senyor Vilaplana Gironés:
Moltes gràcies, presidenta.
Il·lustres senyors i senyores diputats.
Els portaveus dels grups parlamentaris per unanimitat
em vam designar per a presentar davant el ple el dictamen
del Projecte de llei de mobilitat de la Comunitat Valenciana,
encàrrec del qual em sent molt honorat i que passe tot segu-
it a realitzar.
L’esmentat projecte de llei va tindre entrada en el regis-
tre de les Corts Valencianes el 25 de gener de 2011 i va ser
tramés per la Mesa de les Corts Valencianes l’1 de febrer,
mitjançant el procediment d’urgència, i publicat en el
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes el 7 del mateix mes.
El termini de presentació d’esmenes va concloure el 17
de febrer de l’any en curs. Al text del projecte de llei es van
presentar dues esmenes a la totalitat pel Grup Parlamentari
Socialista i pel Grup Parlamentari Compromís. Aquestes
esmenes van ser publicades el 22 de febrer i van ser debatu-
des i rebutjades en el ple de totalitat realitzat el passat 2 de
març.
Els grups parlamentaris van presentar un total de 340
esmenes parcials, de les quals 6 corresponen al Grup
Parlamentari Popular, 180 al Grup Parlamentari Socialista,
96 al Grup Parlamentari Compromís i 58 a l’Agrupació de
Diputats i Diputades No Adscrits.
Després de la realització del debat a la totalitat, tot just
al dia següent, això és el 3 de març, es va reunir la mesa de
la comissió la qual va procedir a elaborar el document d’or-
denació d’esmenes parcials presentades al projecte de llei.
Aquest document va ser publicat al Butlletí Oficial de les
Corts Valencianes el proppassat 8 de març.
El 14 de març va tindre lloc la reunió de la Comissió
d’Obres Públiques i Transports per al debat de les esmenes
i l’elaboració del dictamen de la comissió. Al llarg del debat
en comissió es van transaccionar i han quedat incorporades
al dictamen un total de 16 esmenes, que afectaven esmenes
parcials presentades pels grups de l’oposició.
Pel que fa a les esmenes parcials, van ser aprovades i
incorporades al dictamen les 6 esmenes del Grup
Parlamentari Popular, 28 del Grup Parlamentari Socialista, 7
del Grup Parlamentari Compromís y 1 de l’Agrupació de
Diputats i Diputades No Adscrits.
Espere i desitge que el procés d’elaboració del text de la
llei puga concloure amb el major grau d’acord possible. I
aprofite per agrair al meu partit l’oportunitat que he tingut
de compartir amb vostés quatre anys d’esta legislatura i dir-
los a tots que en el meu poble, a Alcoi, tenen casa i, amb mi,
un amic.
Moltes gràcies i fins a la pròxima. (Aplaudiments)
Número 158 24.03.2011
La senyora presidenta:
Senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
Bon dia.
Estem davant d’una llei que acabarem aprovant que d’en-
trada ja té un títol que no és el que hauria de ser. Parlar de
mobilitat nosaltres entenem que hauria d’haver-se almenys
inclòs el que han plantejant alguns grups parlamentaris sobre
el tema de la sostenibilitat, de parlar de mobilitat sostenible.
Nosaltres anàvem una miqueta més enllà, parlàvem d’un pro-
jecte de llei d’accessibilitat i gestió de la mobilitat sostenible,
sobretot perquè busquem un major rigor i una major sincro-
nia amb les tendències que s’estan imposant d’Europa i
introduir una cosa que ja toca, que és el concepte d’accessi-
bilitat, com a eix director de la sostenibilitat en el tema de la
mobilitat. És a dir, accedir amb el menor impacte social i
ambiental i econòmic i sobre tot reduir la necessitat de des-
plaçar-se. Per tant, entrar en una nova cultura de la mobilitat
que es basa com en altres coses, i que defensem i hem defen-
sat ací, en gestionar les demandes i no en les polítiques d’o-
ferta; és a dir, no tractar d’augmentar permanentment l’ofer-
ta de desplaçament sinó tractar de reduir la necessitat d’eixos
desplaçaments. Una política que, lògicament, caldria i neces-
sitaria de transversalitats entre conselleries.
Pensem que s’ha de satisfer el dret de les persones a
accedir, accedir al seu treball, accedir al seu treball, accedir
als serveis, a les seues activitats quotidianes, a l’oci, a la cul-
tura, etcètera, però no sobre la base d’incrementar-ne la
mobilitat sinó sobretot mitjançant la reducció dels desplaça-
ments amb un planejament adequat del territori i de les ciu-
tats, establint polítiques de proximitat, inclús en temes d’in-
formàtica i altres qüestions, en el tema de gestions per
exemple. I, en segon lloc, en segon lloc, incrementant també
l’eficiència del transport.
Però ni tan sols han admés el concepte de sostenibilitat
tan devaluat que està hui en dia ja pel seu grup, ni tan sols
això. Per tant, de què estem parlant? Sembla que l’única
cosa que realment els preocupa, i per això probablement
estem ací, és el tema del sector del taxi que si em dóna
temps parlaré d’ell.
La seua política, de fet, i això sí que s’ha de reconéixer,
és ferma i clara: «Sostenibilitat no, gràcies.» I des d’eixe
esperit, encara que copien alguna literatura modernitzada
per això de quedar bé, no pot eixir de veres una llei accep-
table. I sobretot haguérem tingut necessitat de discutir més i
aproximar-se a les esmenes, però sembla que al Partit
Popular només li interessa, en açò com en quasi tot, la reper-
cussió electoralista. I és eixe càlcul electoralista el que els fa
tancar els ulls a això que és més evident.
L’automòbil privat té costos cada vegada més insuporta-
bles des del punt de vista de la salut, del medi ambient, de
la contaminació, de la sonora, de l’atmosfèrica, i de la gene-
ració de residus; cost insostenible i insuportable de caràcter
energètic, d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, d’apro-
piació de l’espai públic, de congestió, i quasi podíem dir un
llarguíssim etcètera. Per això, per això, són necessàries
mesures de reducció del volum del seu trànsit, especialment
en les ciutats. Una cosa inassumible per a aquells que enca-
ra hui en dia estan ridiculitzant les mesures de reducció de
velocitat. Pot ser que, com que amaguen els mesuradors de
contaminació en els jardins, tampoc arriben a assabentar-se
que en el País Valencià tenim un índex d’emissions de gasos
d’efecte hivernacle, que estan causats per (inintel·ligible) ...
que superen un 50% el de la resta de l’estat.
Pàgina 17.709
Vostés diran que llei avança en termes de transport
públic i tot això. Clar que sí. És que cal molt poquet, molt
poquet per a no avançar en eixa qüestió, ja que fins ara les
polítiques de foment del servei públic són pràcticament
inexistents. Però no ho fan de forma eficaç, perquè no con-
sideren el que és fonamental, que és intervindre per a prio-
ritzar els models tous de mobilitat. Qui té la prioritat en la
planificació en la ciutat, el vianant o el vehicle a motor? La
immensa majoria dels desplaçaments en ciutat són encara, i
malgrat tot, encara de vianants. I quins avantatges compara-
tius es donen per a orientar la mobilitat necessària cap al
model sostenible? No cal que ho contesten, perquè ja es veu
en la no-acceptació de les esmenes de mobilitat. Limitar el
trànsit? No, gràcies.
I sobre la (inintel·ligible) ... de persones i mercaderies no
entraré, perquè no vull que m’acusen, com m’han fet en
alguna ocasió, d’electoralisme carronyer, si recorde alguns
accidents i promeses de consell. Però en la participació la
real, la que es reunix i treballa orientant polítiques. Qui ela-
borarà els plans de mobilitat a escala local i metropolitana?
Els municipis? Amb la participació de qui? Podran fer polí-
tiques de proximitat i mobilitat sense planificació territorial?
Nosaltres creguem que és evident que no, però ni amb
aquesta llei ni amb cap altra si no canvien el seu paradigma
continua sent la zonificació, els grans centres, sobretot cen-
tres comercials, etcètera, el treball d’educació, l’oci en les
perifèries forçant desplaçament per als que no es planifica el
transport públic i la intermodalitat.
En resum, per no tindre ni tan sols hem tingut un debat
mínimament seriós.
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Rafael Maluenda Verdú)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
Aquesta llei només ha sofert canvis cosmètics, no es
base en les bones intencions i per tant no suposa cap avanç
substantiu, que és el que hauria de fer, canviar el paradigma
de la mobilitat.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
Senyora Oltra, en nom del Grup Compromís.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Senyories, veig que esta llei desperta passions en l’he-
micicle. Gràcies, senyor conseller, per poder estar esta vega-
da ací en este ple. En tot cas, nosaltres ja vam exposar els
arguments en la comissió, però volem seguir defensant les
nostres esmenes que per a una llei que nosaltres pensem que
devia d’haver-se tornat, i de fet vam fer el debat de totalitat,
tornat al Consell i haver-se fet una llei que responguera a les
necessitats actuals i del segle XXI en el tema de la mobili-
tat. Sí que volem ressaltar la importància d’algunes esmenes
que s’han transaccionat i que per tant jo crec que han millo-
rat el text, però no l’han millorat el suficient com perquè
nosaltres estiguem en condicions de donar un vot favorable
a esta llei. Entre altres coses perquè s’han fet unes modifi-
cacions que afecten una mínima part, que amb les transac-
Número 158 24.03.2011
cionals el que se li resta és força a la vinculació i la neces-
sària obligatorietat que ha de tindre una norma. I una norma
que, efectivament, ja li vaig dir al principi al senyor conse-
ller, s’està parlant del dret a la mobilitat i no de la mobilitat
sostenible de les persones, que són conceptes molt distints.
El mateix títol de la llei ja apunta que vostés estan legis-
lant amb cinquanta anys de retard. O siga, vostés estan legis-
lant el que altres parts d’Europa legislaven fa cinquanta anys
i que hui en dia el que s’està legislant és com fer que la
mobilitat de les persones, primer, se reduïsca i després fer
que eixa mobilitat siga sostenible per al planeta.
Esta llei és tot el contrari. I, per tant, malgrat que també
ens congratulem que s’haja aplegat a acords importants amb
professionals del taxi, amb professionals dels autobusos dis-
crecionals o amb algunes qüestions que s’han introduït, com
dic, via esmenes transaccionals del tema del transport en
bicicleta, em semblen molt insuficients i em semblen con-
tràries a l’esperit que nosaltres estem defensant.
I, mire, és que en una època, i ho he dit diverses voltes
però insistisc, com la que estem travessant de profunda crisi
econòmica, però també energètica, que és el que vostés no
volen entendre, s’evidencia més que el nostre sistema pro-
ductiu està sostingut en els desplaçaments de béns i perso-
nes, molts d’estos desplaçaments superflus, no?
La despesa energètica i econòmica en desplaçar persones
i béns d’un punt a un altres és una part substancial de la des-
pesa econòmica. I la naturalesa –de la qual hauríem de
copiar molts dels sistemes de funcionament– no desplaça
horitzontalment tal quantitat de béns, ni gasta tanta energia
en realitzar eixos desplaçaments. Només el ser humà, i
sobretot el ser humà, digam, de determinades parts del pla-
neta –no en totes les parts del planeta–, gasta tanta quantitat
d’energia i esforços en portar d’un lloc a un altre les coses.
I, a més, de vegades, absurdament; perquè desplacem, fins i
tot, energia per a desplaçar després béns al lloc d’on proce-
dix l’energia, la qual cosa és absolutament absurd.
Per tant, ara, nosaltres pensem que esta llei –malgrat, ja
dic, les esmenes; i, és clar, no pensem que vagen a acceptar-
se les nostres esmenes, que van en el sentit de la sostenibili-
tat d’esta llei–, doncs que esta llei és rebutjable. I
sol·licitem, en eixe sentit, que vostés donen suport a moltes
esmenes de l’oposició, no només del Grup Compromís,
també de la resta de grups de l’oposició, que podrien millo-
rar este projecte.
Nosaltres pensem que de les esmenes que hem presentat
i que hem recollit, també, de moviments com: associacions
Cocemfe, Universitat en Bici, Valencia en Bici, associacions
per a la gestió de centres urbans, la Unió Gremial i la
Federació del Taxi, el sindicat USO del taxi, Comissions
Obreres, Secció pel Clima, Ecologistes en Acció i altres
experts que hem consultat i associacions i experts en mobi-
litat, no? Nosaltres entenem que les aportacions d’estes enti-
tats –i que nosaltres hem convertit en esmenes– millorarien
el text. Com he dit adés, el document que ens han fet aple-
gar és fruit d’un treball col·lectiu de diferents persones que
millorarien açò.
El nostre model de mobilitat, amb predomini de l’auto-
mòbil privat, com se deia adés, que a més és un mitjà que té
un cost inassumible, des del punt de vista de la salut, del
medi ambient, la contaminació sonora, atmosfèrica i de resi-
dus, el gas, la despesa energètica, els gasos d’efecte hiver-
nacle, l’apropiació de l’espai públic –molt important, sobre-
tot en les grans ciutats–, de congestió del sistema de trans-
port i despesa energètica... I esta llei el que fa és abundar en
este model insostenible.
La mobilitat valenciana, li recorde al conseller i a les
seues senyories, és la més insostenible. És més insostenible
Pàgina 17.710
que l’espanyola, quasi un 50% de l’emissió de gasos d’e-
fecte hivernacle que la mitjana espanyola i amb un fort aug-
ment. En òxids nitrosos som els quarts d’Espanya. I la nos-
tra petjada ecològica és 7,2 enfront del 6,39 de l’espanyola.
I hem de recordar que el planeta té una biocapacitat de 2,39.
És a dir, estem triplicant la petjada ecològica que el planeta
pot aguantar.
La mobilitat en sí no és un objectiu, li ho vaig dir, seny-
or conseller, li ho he dit en reiterades ocasions. La mobilitat
sostenible no implica més desplaçaments, sinó més accessi-
bilitat, equitat, salubritat, eficiència energètica neta, prioritat
als modes blans, ampliar les opcions d’elecció dels modes
de transport. Actualment això no es dóna.
L’objectiu d’esta llei hauria de ser –i en les esmenes aixi-
na ho estem intentant– el dret de les persones a la mobilitat,
però amb el condicionant que s’hauria de poder accedir a
béns i serveis amb el menor impacte social, ambiental i eco-
nòmic, reduint, considerablement, la necessitat de despla-
çar-se i, sobretot, la dependència del vehicle privat a motor.
Per tant, cap incidir, clarament, sobre la demanda de mobi-
litat en el planejament urbanístic. S’ha de dissuadir la utilit-
zació del cotxe, dissuadir-la, entrebancar-la, que siga més
difícil anar en cotxe que en transport públic, en bicicleta o
caminant.
Per tant, indubtablement, cal incidir en l’oferta en el
transport públic, afavorint la freqüència, amplitud de línies,
la regularitat, que aplegue a tots els racons, que siga acces-
sible per a tots, física i econòmicament incloent, entre estes
opcions, aquelles que menys contaminen, que implique un
consum menor d’energies i que use, preferiblement, ener-
gies netes.
La major part dels desplaçaments diaris es produïx din-
tre de les ciutats. I, per este motiu, cal promocionar al
màxim l’opció de desplaçament a peu, creant circuits urbans
continus, de zones per als vianants. En este moment, les ciu-
tats són hostils al vianant i són hostils als modes de despla-
çament que no són a motor. Un vianant té moltes més difi-
cultats per a desplaçar-se que un senyor que va en cotxe. I,
per tant, nosaltres defensem estos circuits urbans continus,
segurs per als vianants i per a les bicicletes.
També pensem que s’han de comptabilitzar els diferents
usos de desplaçament en modes no motoritzats. I esta pro-
moció ha de ser real, integral i profunda.
No vaig a insistir també en la intermodalitat, que altres
grups insistiran i han insistit ja, i que nosaltres també hem
plasmat en les esmenes.
I la llei el que fa és estos modes blans de desplaçaments
conceptuar-los de manera residual. I nosaltres pensem que
ha de conceptuar-los de manera troncal.
És també urgent posar limitació als desplaçaments en
vehicles privats a motor; dificultar l’aparcament, reduir car-
rils de circulació, reduir velocitats, aplicar taxes per circular
als barris i als centres de les ciutats. Per llei, cap donar
potestats als ajuntaments per a que puguen establir tals res-
triccions.
Nosaltres pensem que els vehicles a motor suposen alts
costos personals en la salut, en l’economia, al ser responsa-
bles de la contaminació atmosfèrica –en la major part, pre-
cisament, el cotxe privat–, acústica, congestió, de l’incre-
ment dels atropellaments de vianants i també del canvi cli-
màtic i el segrest de l’espai públic que, per a nosaltres,
també és fonamental.
Per tant, les ciutats són cada vegada més hostils. I esta
llei hauria de servir per a que les ciutats siguen cada vegada
més acollidores de les persones, i no més hostils. Cal disse-
nyar una mobilitat amb equitat per a tots i totes, a l’altura
dels xiquets, de les persones amb mobilitat reduïda, dels
Número 158
majors, dels vianants i de les persones sense recursos. La
intermodalitat, com dic, i la comodalitat ha de ser el més
intensa possible, i en esta llei no ho és, amb especial refe-
rència a poder portar, per exemple, la bicicleta en el trans-
port públic, com a equipatge de mà amb espais apropiats.
Hauríem de garantir, al màxim, l’accessibilitat per a
totes les persones en igualtat de condicions i, en especial,
per als col·lectius amb mobilitat reduïda. I en eixe sentit
també van algunes de les nostres esmenes. L’accessibilitat
ha de ser entesa tant com la no-existència de barreres arqui-
tectòniques, per un costat, per al possible desplaçament i
transport, per part de les persones amb mobilitat reduïda,
com la de poder rebre béns i aplegar a béns i serveis, o asso-
lir els seus llocs, per part de qualsevol ciutadà que no dispo-
se de cotxe, amb un estàndard mínim de mobilitat que
garantisca a la persona amb menor mobilitat l’accedir a tots
els punts.
Per tot això, nosaltres pensem que ha de quedar ben clar,
com se deia, que es tracta de promoure no la mobilitat, sinó
una mobilitat sostenible i l’accés a la mobilitat, que són con-
ceptes diferents.
Podríem estar parlant molt més sobre esta llei. Però, en
tot cas, nosaltres sí que demanem la reflexió, sobretot al
grup majoritari, per a que accepte les esmenes de l’oposició,
que van en este sentit, d’una llei de mobilitat sostenible.
Perquè considerem que millorarien i posarien la llei a l’altu-
ra del segle XXI i no a mitat del segle XX, que és on estan
situant-nos vostés.
Moltíssimes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies a vosté, senyora Oltra.
Pel Grup Parlamentari Socialista, té la paraula l’il·lustre
diputat senyor Francesc Signes.
El senyor Signes Núñez:
Bon dia.
Gràcies, president.
Gràcies, conseller, per la seua presència.
Senyories.
Este és un projecte de llei que fou aprovat pel Consell. I va
entrar a estes Corts, per al seu tràmit parlamentari per via d’ur-
gència, sense un consens suficient amb els sectors afectats.
No ha sigut, per tant, una bona decisió portar-la al ple de hui.
Les presses d’última hora, amb alguna concessió a algun
sector, ens han portat a un projecte maquillat i completa-
ment confús, senyor conseller, que, amb la perspectiva del
temps, es demostrarà que estem perdent una gran oportuni-
tat d’elaborar una bona llei que solucione problemes endè-
mics que arrosseguen sectors com el del transport de viat-
gers o el taxi. El temps, senyories, ens portarà a la memòria
este moment i no per a bé, ja que el PP s’ha enredat en la
seua pròpia tela d’aranya i contradiccions.
Esta llei, a més, tal i com ja vaig advertir en comissió, es
vorà ràpidament afectada per la modificació de la Llei d’or-
denació del transport terrestre –en procés d’elaboració a
hores d’ara–, amb el consegüent risc que apareguen diver-
gències que facen fracassar l’establiment d’un sistema de
transport comú en tot l’estat.
També la Llei d’economia sostenible, publicada al BOE
el dia 5 de març, amb caràcter de bàsica, pot afectar tot el
títol I d’este projecte de llei, i no serà perquè no els ho vaig
advertir ja en comissió.
Globalment, este pas del projecte per la comissió no ha
suposat una aproximació suficient de posicionaments que
24.03.2011 Pàgina 17.711
possibilitara el nostre recolzament; i, vist el que hem vist
este matí, no sé si tampoc el de vostés.
Senyories, també en este cas han desaprofitat la nostra
predisposició a col·laborar per a traure endavant, amb un
ample recolzament, una llei tan important com esta. I cregu-
en-nos que ho lamentem sincerament. I dic açò una vegada
constatada la seua pretensió d’aprovar-la avui, a pesar de la
inoportunitat a què m’he referit abans i a la falta de recolza-
ments, quan no actituds claríssimament bel·ligerants, a la
contra, que va a suscitar.
Senyories, a través de les esmenes vives, pretenem l’es-
tabliment del dret a una mobilitat sostenible que el projecte
no garantix. Pretenem una major promoció de desplaça-
ments a peu, en modes no motoritzats o en transport públic.
Pretenem eliminar la subcontractació de serveis a tercers en
el transport de viatgers a què feia referència l’article 33.3 del
projecte inicial, en este cas en el sector del taxi. I encara que
en l’esmena d’aproximació, que férem en comissió, s’inclo-
uen els condicionants de l’interés públic i la prèvia modifi-
cació del document de condicions de prestació del servei,
considerem que allò aprovat seguix sense recollir els supò-
sits de la col·laboració entre operadors de la nostra esmena
inicial, número 163, i sense tindre en compte que la subcon-
tractació, que es manté, és manifestament contrària a l’arti-
cle 265 de la Llei de contractes al sector públic, amb la qual
cosa, la xacra de la subcontractació entraria legalment en el
transport de viatgers de la Comunitat Valenciana quan, fins
ara, solament es permet utilitzar mitjans de tercers en cas de
demandes imprevistes.
S’ha modificat el text, també, a iniciativa seua, a més de
a la nostra, respecte del risc que la prestació dels serveis
públics de transport de viatgers i el de transport regulars
especials públics caigueren, en excés, en mans d’uns pocs
operadors. Això ha estat possible a l’eliminar, a iniciativa
dels grups d’oposició, l’article 40.7, que també ha sigut una
esmena seua, del Partit Popular.
També vostés, en els últims dies, han promés a part del
sector l’eliminació de l’article 41, per la seua confosa regu-
lació dels contractes integrats de transport en zones de dèbil
demanda. Promesa plasmada a través d’una esmena de
supressió del Partit Popular, en la línia de les esmenes pre-
sentades pels grups d’oposició. Per cert, este article, que no
figura ja en el dictamen de la comissió, han vullgut recupe-
rar-lo –a penes fa unes hores– per les pressions legítimes de
l’altra part del litigi del sector del transport de viatgers,
immersos vostés, com estan, en el gran embolic en què
s’han clavat vostés a soles, senyor conseller.
Açò els haurà ensenyat una gran lliçó, una gran lliçó.
Mire, no es pot enganyar a tots al mateix temps. D’això hem
de deprendre, senyor conseller. I, quan s’intenta açò, com
vostés han fet, tenen el risc de clavar-se en un bucle del que
no hi ha eixida possible. Eixa és una responsabilitat única i
exclusivament seua. No han acontentat ningú. No saben
com eixir-se’n. I el millor que podrien fer, pel seu bé i pel bé
dels sectors implicats, és retirar este projecte i abordar-lo de
nou en la pròxima legislatura, senyor conseller.
Un projecte que trenca un model de servei de transport
en taxi basat en una llicència per persona física, que ve fun-
cionant bé des de 1979. Ni tan sols el Partit Popular ha
acceptat una aproximació a l’acumulació de llicències en
una mateixa àrea de prestació conjunta, basada en un màxim
de tres, a un sol titular, en àrees de més de mil autoritzacions
i sense excedir el 8% del total d’autoritzacions de l’àrea. Ni
tan sols això. S’ha limitat a rebaixar l’acumulació, que deia
en el text inicial, del 16% a un 15%. I, a més, han rebutjat
que solament puguen acumular llicències aquells que ja
siguen titulars d’una llicència des de fa cinc anys.
Número 158 24.03.2011
Senyors del Partit Popular, en l’article 45.3 del text ini-
cial s’han negat a que en les autoritzacions, per a que una
determinada àrea funcional de taxi puga prendre servei en
altres àrees funcionals, s’incloga l’informe vinculant de l’a-
juntament corresponent.
Jo els demane que reflexionen. Reflexionen a l’hora de
votar hui este article i pensen que els taxistes d’Elx, que els
puc assegurar, perquè així m’ho han expressat, estan pro-
fundament preocupats i radicalment en contra de com va a
quedar esta llei.
Finalment, senyories, el meu grup no renuncia a seguir
exigint que es complisquen les conclusions de la comissió
d’investigació de l’accident de metro de 3 de juliol de 2006.
Ni el títol III d’esta llei pot substituir la llei del sector
ferroviari de la Comunitat Valenciana, ni la llei de seguretat
dels sistemes de transport de la Comunitat Valenciana pot
quedar subsumida en l’Agència Valenciana de Mobilitat de
la llei que hui debatem.
Vull anunciar-los que si després de les pròximes elec-
cions, senyor conseller, els socialistes governem a La
Generalitat, estes seran les dos primeres lleis que aprova-
rem, i el president socialista de La Generalitat rebrà l’asso-
ciació de víctimes per retornar la dignitat al Palau de La
Generalitat (aplaudiments) que, per molt que els moleste,
sona hostil per a l’associació de víctimes i per aquells valen-
cians que no compartixen les seues polítiques i comporta-
ments. I, naturalment, modificarem la llei que hui s’aprove.
I sap com, senyor conseller? Negociant, negociant i pactant
amb tots els sectors, amb temps, detingudament, per possi-
bilitar una cosa que vostés no han aconseguit per les preses
i per la prepotència, per possibilitar una llei de mobilitat que
compte no solament amb el vistiplau de tots els afectats,
sinó que compte també amb una cosa que esta llei, hui, no
va a comptar, que és amb el vistiplau de la resta de grups de
la cambra. I això és fonamental per a una llei de la impor-
tància com la Llei de mobilitat de la Comunitat Valenciana.
Vostés, senyor conseller, no ho han aconseguit; nosaltres
sí ho hem aconseguit.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies a vosté.
Per part del Grup Palamentari Popular, il·lustre diputat
senyor Fernando Giner té la paraula.
El senyor Giner Giner:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyores diputades i senyors diputats.
Senyor Signes, l’anunci que acaba de fer vosté des d’es-
ta trona de la seua futura victòria en La Generalitat i de les
primeres lleis que aprovaran ha comptat amb la timidesa
d’uns aplaudiments que jo crec que tan sols és comparable
als resultats que obtindran vostés en eixos comicis. Per tant,
ahí, poc més cal dir.
I al fil de la seua intervenció, ¡home!, tal volta jo em vaig
explicar malament en el debat de totalitat d’esta llei, però
em veig obligat a reiterar-li una cosa perquè vosté refresque
la memòria, perquè és que tenen vostés una capacitat amnè-
sica increïble, vostés s’obliden de coses que acaben de fer fa
escassament mesos, o, inclús, setmanes.
Mire, vosté que ha dit ací, ha fet una perorada sobre la
innecessarietat de la llei, que l’havíem de retirar, que no
l’havíem d’haver portat... Vosté mateix, el passat dia 14 de
gener de 2011, 14 de gener –l’altre dia, com el que diu–, va
Pàgina 17.712
presentar una PNL –vosté, i firmada per vosté– en què
sol·licitava aprovar el projecte de llei de mobilitat de la
Comunitat Valenciana. Això, senyories, ocorria el 14 de
gener del present any. I, ara, ¿encara estem en març i ve ací
a dir que no procedia?
Més greu encara. Si és que als pocs dies de presentar
eixa proposició no de llei demanant que es presentara esta
llei i que es portara a Les Corts, als pocs dies la presenta el
govern i vosté presenta una esmena a la totalitat que, bàsi-
cament, fonamenta en l’argumentació de dir que no era pro-
cedent, que era innecessària i que, per tant, s’havia de reti-
rar. La contradicció, la falta de coherència més evident no
pot ser, no pot ser.
I no és tan sols eixe fet que li acabe de patentitzar de nou
–per si l’altre dia no es van assabentar–, sinó que vostés
vénen reclamant esta llei in illo témpore, in illo témpore. Li
recordaré. El 25 de març de 2009, en la Comissió d’Obres
Públiques, ja es va debatre una PNL del Grup Socialista que
va defendre –i que en pau descanse el senyor Godoy– que ja
es remuntava a una anterior PNL del mateix tenor literal de
2008. És a dir, vostés porten en esta campanya des de fa
molt de temps, reclamant esta llei i denunciat l’incompli-
ment –segons vosté– del govern, que tenia el compromís de
presentar-la en esta legislatura. I resulta que quan este
govern, el govern valencià, complix i la porta, aleshores a
vostés ja no els pareix malament. I el seu govern, el govern
central, que tenia un compromís claríssim, no el complix i
vostés ahí callen. ¡Home!, això, com a mínim, per no voler
ser més sagnant en les apreciacions, és incoherent, i jo crec
que qualifica el seu grup i la posició del seu grup.
Però, ha pujat vosté ací a la trona a dir, també, que el
Grup Parlamentari Popular, bé, doncs, no ha tingut voluntat
de negociació, de consens, d’acord... Mire, les dades el con-
tradiuen. Vostés, com a grup parlamentari, van presentar 180
esmenes. En el tràmit de la comissió, el meu grup ja els va
aprovar al voltant d’un 25% d’eixes 180 esmenes. ¡Que no
es moco de pavo! És una quantitat acceptable d’esmenes.
Això ja evidenciava en el tràmit de comissió, d’una manera
molt clara, una cosa que li vaig manifestar en el debat de la
seua esmena de totalitat a la llei de mobilitat, que no és altra
cosa que la nostra inequívoca voluntat com a grup parla-
mentari de trobar llocs comuns, era poder consensuar tot
allò que al nostre criteri poguera millorar el text legal i que,
a la vegada, poguera arreplegar les aspiracions dels diferents
sectors.
Eixa voluntat inequívoca de consens, d’acord, de buscar
la relació per a donar resposta a totes les peticions, de bus-
car la millor llei possible, ha sigut denominador comú en
l’actuació del nostre grup parlamentari. Jo lamente dir que
no tant en vostés, perquè a eixe quasi 25% d’esmenes accep-
tades en comissió, cal afegir les que hui li anunciem que
també acceptarem, quatre esmenes més que li acceptem a
vosté, la 10, la 39, la 46 i la 69, i tres transaccionals, més les
que hem aprovat i acceptat també del Grup Compromís i del
de no adscrits, fan un total de 70 esmenes acceptades.
¿On està la falta de voluntat? Ben al contrari, voluntat
inequívoca de consens, d’acord, de buscar solucions que
hem mantingut fins al final amb vostés, amb tots els grups
parlamentaris, però també amb els distints sectors afectats
per esta llei. Això sí que és una prova inequívoca de volun-
tat de consens i d’acord en busca de la millora de la llei.
Però, senyor Signes, i això que li acabe de dir, mire, a
pesar –i lamente dir-li-ho–, a pesar de la transcripció literal
–per dir-li-ho d’alguna manera– o còpia pura i dura, que
vostés en les seues esmenes han fet del projecte de llei de
mobilitat, que ja fa temps en les Corts Generals es va pre-
sentar per part de Greenpeace i d’Esquerra Unida... que jo
Número 158 24.03.2011
crec que vosté no s’ha assabentat, per això li ho dic, perquè
li han venut la moto, li han venut la burra i vosté l’ha com-
prat. Però, de les 180 esmenes que ha presentat el seu grup
–apunte-s’ho–, no menys de cent esmenes són còpia literal,
còpia pura i dura d’eixe text legal, d’eixe projecte de llei que
es va presentar en les Corts Generals per part del Grup
d’Esquerra Unida i de Greenpeace. Vostés les han plasmat
en al seua literalitat.
I jo no sé, ja li ho dic, no sé si és conscient o era cons-
cient d’això, o no ho era, però que, en tot cas, doncs, una
volta més, resulta incomprensible eixe fet. I no tant, senyor
Signes, perquè vostés les hagen plasmat literalment o copiat
eixes esmenes, és que –no sé si ho sabia–, però és que a eixe
projecte de llei, el seu grup, el Grup Socialista en les Corts
Generals, ¡van votar en contra! És a dir, voten en contra allí,
i vénen ací i copien el que allí han votat en contra, ho copien
ací i ho presenten. ¡Home! ¡Per l’amor de Déu! ¡Per l’amor
de Déu! Que això ja és la incoherència portada a l’extrem,
la incoherència portada a l’extrem.
Per tant, jo crec que no té, precisament, vosté massa legi-
timitat en este projecte de llei per a vindre i intentar desqua-
lificar, conforme ho ha fet en la seua intervenció, una posi-
ció, la del meu grup parlamentari, que, en tot moment, en
este moment i en tots els que han hagut al llarg de la trami-
tació d’esta llei, ha tingut la millor de les voluntats per a
arribar a acords, per arribar a consens per a millorar la llei.
I respecte als grups de no adscrits i Compromís, bé, han
parlat d’accessibilitat, han parlat de sostenibilitat...
Accessibilitat, ja existeix una llei d’accessibilitat. ¿Què
passa, que mos anem a reiterar? Sostenibilitat en un dels
principis que sosté la llei, que manté la llei, un dels princi-
pis fonamentals que inspira esta llei.
Per tant, ¡escolte!, ací vénen vostés en un debat sobre
una qüestió de noms. Vostés són molt aficionats al debat de
qüestions de noms. Va haver una qüestió de noms que, enca-
ra, vostés no han pogut aparcar, ja fa molt anys. Però, venen
ací i parlen d’aspectes, de cotxes privats, que si la llei..., la
troncalitat o la residualitat de determinats conceptes.
¡Home!, doncs, això és molt subjectiu. Però, el que sí que
està clar és que no han sigut capaços ningun dels grups de
plantejar una proposta alternativa a esta llei, una llei que és
una bona llei. Com tota obra humana serà perceptible en el
futur o no, però és una llei pionera, una llei pionera en tot
Espanya de la qual molts prendran bona nota, molt bona
nota. I és una llei que, diga vosté, senyor Signes, el que vull-
ga, respecta les directius de la Unió Europea, respecta el
marc legal, jurídic, estatal, i, naturalment, va a ser un model
per a altres comunitats autònomes.
I, en definitiva, respecte als dos grups –no tinc més
temps per a explicar les raons–, dir-los que no podíem
acceptar-los més enllà de les que hem acceptat perquè con-
siderem que moltes de les esmenes no aportaven res nou al
text legal.
I, per acabar, dir-li, senyor Signes, que jo estic segur que
esta llei que vosté ha injuriat hui ací, quan siga un referent
en contra del que vosté ha manifestat, el que podrem és sen-
tir-mos orgullosos que per la Comunitat Valenciana s’haja
iniciat una llei que engloba quantitat d’aspectes que, podien
haver-los donat un tractament individualitzat, però que ací
s’aglutinen en una única llei que crec que dóna resposta
complida. És molt difícil agradar a tots els sectors, però hem
buscat el millor per a tots els sectors i hem buscat també una
resposta adequada i una canalització dels problemes que
n’hi havien plantejats.
Res més i moltes gràcies, senyor president.
Pàgina 17.713
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies a vosté, senyor Giner.
Senyor Torró, per a rèplica.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Anem a vore, jo li volia fer una reflexió, senyor Giner.
¿Se n’ha adonat vosté què poc ha parlat de la llei ací dalt?
Pràcticament res, res. Del contingut de la llei, no ha parlat
res, de si hi ha hagut més consens, menys consens, més dià-
leg, més... I, ara, una qüestió, també, naturalment, molt dis-
cutible, perquè tenen pràcticament a tots els sectors impli-
cats en el tema de la mobilitat en peu de guerra contra la prò-
pia llei. Per tant, jo no sé què és el que vostés entenen per
consens o per diàleg. La veritat és que, probablement, no el
mateix que nosaltres, perquè vostés parlen molt que han
acceptat no sé quin nombre d’esmenes, etcètera, etcètera.
Anem a vore.
Un consens no és vindre i agarrar les esmenes que menys
mal li puguen fer al text que u ha presentat i acceptar-les.
Això no és consens, això és una qüestió de quedar bé que –ja
els dic– és un poc d’agrair, perquè això moltes vegades ni
tant sols ho fan en la immensa major part de les lleis que
presenten ací. I, en este cas, s’han segut, se les han mirades
i han dit: «Bé, ¡va!, anem a vore, si plantegem, agafem algu-
na cosa, i, així, com ja hi ha hagut tan de rebot contra la prò-
pia llei, anem a vore si aixina... –dient–, no, no, si mosatros
tenim una voluntat de consens terrible.»
El consens és seure’s a discutir sobre els principis de la
llei des del principi, i, a partir d’ahí, tractar d’arribar a
acords sobre què és el que seria millor, perquè esta llei és
una llei de mobilitat, però no és –per molt que vosté ho
diga– una llei d’accessibilitat. I el que vosté diu que hi ha
una llei d’accessibilitat, doncs, el que hem aprovat ací, per-
done, és una llei d’accessibilitat al sistema de transport
públic, ¿val? I això és una cosa, i una altra cosa és parlar
d’accessibilitat, que és un concepte global diferent. Perquè
el que nosaltres estem defensant ací és canviar un paradig-
ma. I d’això, com a mínim, hauríem de poder debatre. Jo no
sé si arribarà a acords. Supose que vostés tindran les seues
raons, i nosaltres, les nostres. Però, com a mínim, a mi algu-
na vegada m’agradaria que algú del Partit Popular vinguera
ací a posar algun argument damunt la taula i a dir-me per
què no s’ha de plantejar el que estic jo plantejant ací com
alternativa al que vostés proposen.
Perquè diuen «no han segut capaços de presentar una
alternativa», i després assegura que la major part de les
coses que presentem, inclús les que ha presentat el Partit
Socialista, ja estan en una llei que presentava Izquierda
Unida i no sé què.
Clar que hi han alternatives. El problema és que una llei
com la que vostés presenten ací, que li repetisc el mateix que
li vaig dir en el debat de totalitat, que de 112 articles, real-
ment, de desplaçament i mobilitat només n’hi han 20, val?,
i que la resta és una sèrie de qüestions reglamentistes sobre
transport de viatgers, de temes d’infraestructura, d’inspec-
ció... inclús han vullgut clavar el tema de la seguretat en el
sistema ferroviari en esta pròpia llei en l’agència esta estra-
nya que vostés estan creant i diuen que això és el que dona-
rà compliment als compromisos que vostés van adquirir ací
en la comissió d’investigació del metro.
Això no és una llei de mobilitat, i molt menys una llei de
mobilitat sostenible. I insistisc en el que li he dit abans, hem
de canviar radicalment, i no és ninguna broma. Jo els dema-
ne que ho reflexionen, si no volen com a membres del Partit
Número 158 24.03.2011
Popular, com a persones, del que suposa el tindre este siste-
ma de mobilitat que tenim hui en dia que és una autèntica
bogeria. I que és insostenible, perquè no podem mantindre’l,
a més, que genera una enorme quantitat de problemes hui en
dia i ací.
I hem de començar a planificar les ciutats d’una altra
manera. I pensar que si la gent ha d’anar al metge, en comp-
te de fer grans hospitals que la gent ha d’anar allí en cotxe o
se sap de quina manera, de vegades, hem de començar a pla-
nificar infraestructures més xicotetes i més pròximes perquè
la gent no haja de desplaçar-se forçosament en vehicles pri-
vats, que és el que passa hui en dia.
Haurem de dissenyar una xarxa de transport públic que
partisca també d’eixos principis i que haurem de plantejar-
se de forma clara la intermodalitat. Però la intermodalitat,
no partint del vehicle privat, que és al que se li donen totes
les circumstàncies i totes les prebendes, sinó partint dels
desplaçaments a peu, a peu, en bicicleta, en transport públic
i, en última instància, per al cotxe, en última instància per al
cotxe. I vostés no partixen d’eixe pressupòsit. Partixen que
les coses estan com estan, que els cotxes estan com estant i,
damunt d’això, ni tan sols es plantegen en corregir les coses
que vostés fan, a través del seu planejament, que obliguen o
que motiven eixa mobilitat forçada.
M’agradaria que en compte de parlar de consensos fal-
sos i d’acceptació d’esmenes que no va a ningun lloc, vin-
guera algun dia algú del Partit Popular a parlar ací de qües-
tions de conceptes, de debats...
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
...de principis.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
Senyora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Senyor Giner, mire, vosté diu que les coses són subjecti-
ves. Sí, però n’hi han coses que se poden objectivar almenys.
Vosté diu que la sostenibilitat és una qüestió de paraules.
No, mire, és que no és una qüestió de paraules. Per a vostés
és una qüestió de paraules i de foto. I fer ací el panell de
canvi climàtic i que el senyor Esteban González Pons se fera
la foto, doncs, és per a la foto i és qüestió de paraules. I vos-
tés se pensen que açò és una qüestió de fer-se ara modernos
i vostés parlen de mobilitat sostenible, quan ni tan sols han
segut capaços de posar eixa paraula en el títol de la llei, per-
què no se la creuen. I no és una qüestió de paraula. És una
qüestió d’estils de vida i és una qüestió peremptòria.
El canvi climàtic, per molt que el primo de Rajoy pense
que no existix, està ahí. M’entén? Els científics ja diuen que
en l’any 2041 la ciutat de Còrdova –Còrdova, Espanya–
haurà pujat de temperatura entre quatre i set graus. Vosté sap
la barbaritat que és això? I vosté sap que la mobilitat està
relacionada amb el gasos d’efecte hivernacle, que són els
que estan generant el canvi climàtic?
Açò és una qüestió de paraules? No és una qüestió de
paraules. És una qüestió de supervivència, almenys de la
nostra espècie. Jo vull que els meus fills i els meus néts
Pàgina 17.714
puguen tindre una viabilitat com a espècie en este planeta. I
això té molt a vore amb açò.
Vosté coneix les ciutats d’este país? Vaig a posar-li un
exemple de la ciutat de València, que com estem ací li vaig
a posar l’exemple. Mire, ha vingut bé allò de l’hospital que
s’ha dit adés. Resulta que els habitants de Torrefiel tenen
com a referència l’hospital de La Fe, que abans el tenien a
un quilòmetre i ara el tenen a quatre quilòmetres a l’altre
costat de la ciutat. I no s’ha allargat, per exemple, la línia 6
dels autobusos que ve de Torrefiel..., no s’ha allargat cap a
la nova Fe. I hui, hui, estan demanant-ho els veïns de
Torrefiel. Això és cabal, senyor Giner? Això no és cabal. No
és cabal no pensar que se fa un macrohospital a l’altra punta
de la ciutat, i els que tenen este hospital de referència no
tenen manera de desplaçar-se.
O la baixada al riu. La baixada al riu ací al costat d’on
estem s’ha farcit de túnels. Per què? Perquè l’amo de les ciu-
tats és el cotxe, no són els vianants. Sap vosté quants atro-
pellaments n’hi ha a les vores del riu de la gent que baixa al
parc? O siga, tenim un jardí, el jardí del Túria que se’ls
ompli a vostés la boca de parlar del jardí del Túria, i per a
accedir a eixe jardí han fet vostés ahí una via ràpida, que els
cotxes a més ni respecten els semàfors, quan hauria de ser
un bulevard de trànsit pacificat on la gent poguera passejar
cap al riu sense perill i, a més, n’hi haguera carrils bici sufi-
cients i segurs per a baixar. Eixa és la realitat, senyor Giner!
Eixa és la realitat en la qual vivim, la realitat...
I no m’ha dit vosté res..., vosté parla de sostenibilitat,
però no me diu res de la petjada ecològica que tenim, que en
la nostra comunitat és un 7,2 enfront del 6,39 de la mitjana
espanyola i que en la biocapacitat del planeta és 2,39. Tenen
alguna cosa a dir sobre açò, senyor Giner? Alguna idea? O
anem a seguir aixina fins que açò rebente? Eixe és el tema.
Eixe és el tema.
I nosaltres estem plantejant que en este moment s’han de
fer lleis responsables, que s’ha de frenar el canvi climàtic,
que s’ha de tindre un altre concepte de mobilitat, que s’han
de reduir desplaçaments. I la seua política, la que vostés afa-
vorixen el que fa és augmentar els desplaçaments irrespon-
sablement, irresponsablement.
Vostés el que fan són polítiques que obliguen la gent a
desplaçar-se cada vegada més. I a més, fan polítiques que
primen el cotxe privat sobre altres modes blans de despla-
çar-se o el transport públic.
No se preocupe, el senyor Zapatero també ho va fer.
Quan li dóna 1.500 euros d’ajuda a la compra del vehicle
privat, què està fent? Què està fent? Llançar un missatge
molt clar: el vehicle privat és l’amo. I nosaltres diguem:
no, escolte, primer, el vianant; després, el ciclista, trans-
port públic, si pot ser per fer ferrocarril; després, trans-
port col·lectiu a motor, i, finalment, el cotxe. Eixa la
seqüència, no al revés. I vostés la fan completament al
revés.
I després, efectivament, en esta llei tots els sectors impli-
cats, senyor Giner, tots, malgrat els acords puntuals, que jo
puc congratular-me que vostés s’hagen assentat a última
hora, en algun sector s’aplegara a acords. Però han deixat
insatisfet a tot el món. I ho han fet a corre-cuita i malament.
Per això vostés no volien que esta llei aplegara ací i per això
fins a última hora el ple ha estat en dansa. El que passa és
que via sectors d’altres temes i altres lleis..., que han pres-
sionat que vostés facen este ple. Però vostés esta llei també
la volien deixar caure perquè els incomoda, perquè està tot
el món que trina. Perquè, efectivament no se pot enganyar
tot el món i tota l’estona.
I finalment, la traïció que suposa esta llei, que diuen vos-
tés que amb açò complixen amb la comissió d’investigació
Número 158 24.03.2011
de l’accident de metro. Mire vosté, això, això, l’únic que
puc qualificar-lo és de traïció, i me quede curta.
Moltíssimes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora Oltra.
Senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, president.
Senyor Giner, parlar deu minuts, ací dalt de la trona,
sense dir res de la llei podria fer-me pensar... i podria jo dir-
li ara ací en este moment que és que vosté no se l’ha llegi-
da. Però no, no vaig a dir-li-ho perquè sé que vosté se l’ha
llegida i sé per què vosté en els deu minuts que ha utilitzat
en esta trona no ha esmentat res de la llei. Ho sé perfecta-
ment, com vosté sap que jo ho sé.
Vosté, en els deu minuts que ha estat en esta trona, no ha
dit per què..., si vostés han eliminat, a través d’esmena seua,
l’article punt 7 de la llei inicial i l’article 41 que fa referèn-
cia a les zones de dèbil demanda, si vostés l’han eliminat per
esmena seua, vosté hauria d’haver explicat este matí ací per
què en última instància hui han vullgut tornar-los a introdu-
ir i no ho han aconseguit perquè el meu grup no ho ha accep-
tat. Hauria d’haver explicat això ací i haver entrat en el fons.
Jo sé que vosté no li interessa entrar en això i per això ha
parlat del que ha parlat, de tot, menys la llei.
O vosté hauria d’haver este matí, també, en la interven-
ció d’abans, haver explicat què van a fer respecte a la vota-
ció –a la qual m’he referit abans– que preocupa als taxistes
d’Elx, es a dir, eixa votació que permet entrar en àrees fun-
cionals a taxis d’altres àrees funcionals sense el permís vin-
culant de l’ajuntament corresponent. Tampoc s’ha definit.
Sabrem després en el moment de la votació què és el que va
a fer. Però tampoc s’ha definit a eixe respecte.
Mire, esta llei jo sé que és un pes per a vostés. Jo sé que
en esta llei el conseller havera donat el que havera estat en les
seues mans perquè esta llei hui no havera passat per este ple.
Però, senyor Giner, mire, jo ja li he dit abans que si nos-
altres guanyem les eleccions modificarem esta llei i farem
una llei acceptable, perquè la consensuarem amb temps sufi-
cient amb tots els sectors implicats, i no, com han fet vostés
en les últimes dos setmanes, que han fet un verdader empas-
tre, intentant enganyar a tots, i no ho han aconseguit.
Però li dic una cosa, si nosaltres no guanyem les elec-
cions i les tornen a guanyar vostés, jo me jugue amb vosté
ací una paella que no tarden ni tres mesos en modificar esta
llei que hui aprovarem, ni tres mesos. Me jugue una paella
ací davant de l’hemicicle amb vosté, ni tres mesos. I sap per
què? Perquè esta és una llei in-fu-ma-ble. És una llei que no
se sosté. Que vostés són els primers que ho saben. Que han
fet un embolic, han fet realment un bonyigo de llei, (veus)
ho saben perfectament. I per tant, si no són nosaltres els que
la fem nova, seran vostés els que la modificaran d’una forma
molt, molt ràpida.
Però també voldria acabar referint-me..., perquè, bé,
vosté no ha parlat res de la llei, supose que ara me dirà algu-
na cosa, no ho sé. En estos dies que els empresaris del polí-
gon industrial Joan Carles I exigixen solucions al col·lapse
de vehicles privats que patixen, vostés també..., i estic par-
lant-li d’un tema de novetat, perquè està en la premsa estos
dies, en els mitjans de comunicació el que estan diguent els
empresaris del parc industrial Joan Carles I, el que està al
voltant de la Ford, que estan queixant-se que tots van en
cotxe particular i que allí ja no caben...
Pàgina 17.715
Doncs bé, ací hui ha de saber tot el món, ha de saber-se
ací, davant d’eixe reivindicació que estan fent eixos empre-
saris, que vostés es neguen, s’han negat en comissió i previ-
siblement se negaran, evidentment, després en la votació ací
en el plenari, a la implantació de plans de mobilitat de polí-
gons industrials o empresarials que ha proposat el meu grup
parlamentari en les esmenes. Ho han d’explicar. Han de
donar alguna resposta a eixos empresaris del polígon Joan
Carles I d’Almussafes que estan reivindicant això que nos-
altres hem presentat en esmena, per què vostés han votat en
contra.
Davant d’eixes reivindicacions, vostés han estat callats,
no han respost. Com fa sempre, el conseller parla quan va a
tallar un cinta, però quan n’hi han empresaris, com és este el
cas, que parlen de qüestions que afecten a la seua conselle-
ria i a ell no li interessa, el conseller calla. Però ací cal saber
que nosaltres hem proposat plans de mobilitat de parcs
empresarials i polígons industrials, i vostés han dit que no. I
d’això han d’enterar-se els empresaris del parc empresarial
Joan Carles I.
En definitiva, –ja he acabat perquè no me queda temps–
és una pèssima llei la que hui van a aprovar, que no té cap
recolzament. Vostés han quedat en evidència davant de tots.
I, senyor conseller, no m’està escoltant, però ho dic al Grup
Parlamentari Popular, el millor que podrien fer és, abans
d’aprovar açò que van a aprovar...
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
...el que haurien de fer és retirar-la per dignitat.
Gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
Senyor Giner... senyor Giner, per a tancar el torn de
rèpliques.
El senyor Giner Giner:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor Signes, la primera qüestió. Vosté ha fet referèn-
cia, encara que ho ha expressat malament, perquè ha dit el
punt 7, però està clar que vosté feia referència a l’article
40.7 i a l’article 41. Home! que vosté qüestione des d’esta
trona la retirada d’eixos articles, quan el ben cert és que vos-
tés, vosté, en nom del seu grup parlamentari, tenien unes
esmenes perquè es retiraren abans de conéixer les nostres,
que van provocar la seua retirada, doncs ara no té massa sen-
tit que vinga vosté ací i diga això.
I torna a parlar de si vostés guanyen les eleccions. Home,
és una hipòtesi ben poc probable! I que si les guanyen la
modificaran. Bé. Però jo li accepte el repte de la paella amb
una condició: convidem a la companya diputada també. La
paella mos la menjarem si vosté té raó en el seu poble i si
tinc jo raó en el meu poble. Allí l’espere.
I, en tot cas, ha fet vosté referència a la qüestió d’Elx.
Mire vosté, jo crec que vosté coneix que en les àrees d’uti-
lització conjunta se necessita acord dels ajuntaments que
representen el 75% de la població de l’àrea. Això ho ha de
conéixer vosté. I en l’àrea d’Elx això que vosté planteja
Número 158 24.03.2011
depén en exclusivitat del mateix Ajuntament d’Elx. Aixina
de clar, aixina de clar.
I donat que, tant vosté com els grups de Compromís i de
No Adscrits han fet referència que si no hem parlat de la llei,
hem parlat de les qüestions vinculades a la llei.
Jo li he de dir en esta intervenció, en esta rèplica, que sí
que hem parlat de la llei, i del contingut de la llei i de la
importància d’eixe contingut, en el tràmit parlamentari, en
la comissió, i ara ací també. Una llei de la qual mos sentim
satisfets i mos sentim orgullosos, perquè determina, entre
altres coses, que les administracions promoguen la mobilitat
de les persones com a element essencial de la qualitat de
vida.
Una llei que fa que les administracions orienten la poten-
ciació de la mobilitat simultàniament amb objectius com,
per exemple, la millora constant dels nivells de seguretat i la
disminució dels índex d’accidentalitat.
Una llei que a més garantix la igualtat dels ciutadans en
l’accés als llocs de treball, formació, servicis, oci i cultura.
Una llei per a la qual la qualitat de l’entorn urbà i del
medi ambient són un objectiu irrenunciable, que busca la
disminució dels nivells de soroll i de les emissions atmosfè-
riques.
Una llei que busca la disminució dels consums energè-
tics promovent la utilització progressiva de fonts renova-
bles.
Una llei, senyor Signes, senyories, que oferix als ciuta-
dans un sistema integrat de transport. D’això és del que
parla la llei.
Són vostés els que han vingut ací i han parlat de tot,
menys del que és el contingut de la llei. Una llei que parla
dels desplaçaments no motoritzats, que regula els plans de
mobilitat municipals, comarcals, metropolitans o específics,
que són els instruments que concreten els objectius plante-
jats en este projecte de llei.
Una llei que relaciona els drets i els deures dels ciuta-
dans en relació amb el transport públic i que crea un òrgan
de participació ciutadana, que a vostés que no els agrada
molt, que és el fòrum de mobilitat.
Això és el que planteja esta llei, entre d’altres coses.
Una llei que aposta clarament pel servici públic de trans-
port. Ahí estava vosté, però ací hi ha una aposta claríssima per
eixe sistema públic de transport, que introduïx el pla de trans-
port públic de la Comunitat Valenciana i regula els projectes
de servici públic, la contractació i els títols de transport.
Una llei que realitza una regulació específica del servici
del taxi i crea un consell del taxi de la Comunitat
Valenciana.
Una llei que regula les distintes infraestructures del
transport en una única llei, en un sol cos, amb l’única excep-
ció de les carreteres que ja tenen la seua llei, com vosté sap,
específica, si bé se’ls aplica aspectes del projecte.
Una llei que determina la compatibilitat de les infraes-
tructures de transport en l’entorn, que contempla les esta-
cions i terminals de viatgers, les infraestructures logístiques
i l’administració de les infraestructures de transport, a càr-
rec principalment d’una entitat ja existent, com és l’ens ges-
tor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat valen-
ciana.
Això era per a vosté parlar de la llei? Això, per part del
meu grup parlamentari, ho hem fet al llarg de la tramitació.
Hem parlat de la llei, del seu contingut, del que signifi-
ca, de la transcendència, que és una llei pionera. Però vostés
han anat al seu rotllo, al paquet d’esmenes que han copiat de
Greenpeace i d’Esquerra Unida, als quals vostés van votar
que no a Madrid. I han vingut ací i el (inintel·ligible) ...
Pàgina 17.716
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora María
Milagrosa Martínez Navarro)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Giner.
El senyor Giner Giner:
…ha sigut la incoherència, la incoherència del seu grup
parlamentari.
Moltes gràcies, senyora presidenta. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señorías, vamos a proceder a la votación.
Empezamos por las enmiendas del Grupo Parlamentario
Socialista.
Votamos las enmiendas transaccionales que suponen la
retirada de la 47, 81 y 123. Comienza la votación. Votos a
favor, 85. Quedan aprobadas las enmiendas transaccionales.
Ahora votamos la enmienda número 10. Comienza la
votación. Votos a favor, 82; abstenciones, 4. Queda aprobada.
Ahora votamos la 39, 46 y 69. Comienza la votación.
Votos a favor, 86. Quedan aprobadas.
Y ahora votamos la 1, 3, 4, 7, 8, 13, 16, 18, 19, 20, 24,
27, 34, 35, 37, 49, 50, 51, 56, 59, 94, 102, 105, 106, 107,
109, 113, 125, 127, 137, 145, 149, 150, 172, 190, 201, 223,
232, 236, 243, 249, 258, 270, 272, 280, 285, 287, 289, 291,
308 y 317. Comienza la votación. Votos a favor, 38; votos
en contra, 48. Quedan desestimadas.
Y ahora votamos la 9, 30, 31, 63, 66, 73, 76, 79, 80, 86,
87, 90, 91, 121, 128, 129, 130, 131, 132, 139, 142, 143, 152,
153, 154, 155, 156, 158, 162, 165, 166, 167, 168, 170, 176,
178, 180, 182, 186, 187, 193, 194, 197, 212, 213, 214, 221,
225, 226, 227, 228, 230, 239, 242, 248, 253, 255, 263, 266,
283, 284, 293, 295, 296, 297, 298, 300, 301, 302, 310, 322,
323, 327, 329, 331, 332 y 338. Comienza la votación. Votos
a favor, 36; votos en contra, 46; abstenciones, 4. Quedan
desestimadas.
Y ahora votamos la 174, 175, 177 y 251. Comienza la
votación. Votos a favor, 33; votos en contra, 50; abstencio-
nes, 2. Quedan desestimadas.
Ahora pasamos a las enmiendas de la Agrupación de
Diputadas y Diputados No Adscritos.
Votamos, en primer lugar, la número 15. Comienza la
votación. Votos a favor, 2; votos en contra, 81. Queda des-
estimada.
Votamos la 22. Comienza la votación. Votos a favor, 2;
votos en contra, 85. Queda desestimada.
Votamos la número 23. Comienza la votación. Votos a
favor, 2; votos en contra, 85. Queda desestimada.
Ahora votamos la 26. Comienza la votación. Votos a
favor, 6; votos en contra, 80. Queda desestimada.
Votamos la 311. Comienza la votación. Votos a favor, 6;
votos en contra, 49; abstenciones, 31. Queda desestimada.
Votamos la 321. Comienza la votación. Votos a favor, 6;
votos en contra, 48; abstenciones, 33. Queda desestimada.
Votamos la 321. Comienza la votación. Votos a favor, 7;
votos en contra, 46; abstenciones, 33.
Bien, ahora votamos la 28, 29, 32, 52, 53, 60, 62, 65, 70,
71, 72, 75, 82, 85, 93, 95, 104, 114, 120, 192, 202, 233, 260,
279. Comienza la votación. Votos a favor, 40; votos en con-
tra, 47. Quedan desestimadas.
Y ahora votamos la 2, 6, 11, 74, 77, 108, 112, 116, 117,
203, 224, 229, 237, 247, 256, 267, 268, 315, 325, 330 y 339.
Número 158 24.03.2011
Comienza la votación. Votos a favor, 35; votos en contra,
48; abstenciones, 4. Quedan desestimadas.
Y ahora votamos la 62. Comienza la votación. Votos a
favor, 35; en contra, 46; abstenciones, 5. Queda desestimada.
Ahora pasamos a las enmiendas del Grupo Compromís.
Votamos la 210. Comienza la votación. Votos a favor, 6;
votos en contra, 81. Queda desestimada.
Ahora votamos la 312, 314, 315, 320, 333, 334, 35, 36 y
337. Comienza la votación. Votos a favor, 6; votos en con-
tra, 48, abstenciones, 34. Quedan desestimadas.
Y ahora votamos el resto de enmiendas del Grupo
Compromís. Comienza la votación. Votos a favor, 40; votos
en contra, 47. Quedan desestimadas.
Y ahora vamos, señorías, a pasar al articulado.
Señorías, vamos a votar el artículo 1. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 47; votos en contra, 40. Aprobado.
Votamos el artículo 2. Comienza la votación. Votos a
favor, 47, votos en contra, 40. Queda aprobado.
Votamos el artículo 3. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 40. Queda aprobado.
Votamos el artículo 4. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 5. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 37; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 6. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 37, abstenciones, 3. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 7. Comienza la votación. Votos a
favor, 46; votos en contra, 38; abstenciones, 1. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 8. Comienza la votación. Votos a
favor, 46; votos en contra, 41. Queda aprobado.
Votamos el artículo 9. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 10. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 36; abstenciones, 3. Aprobado.
Votamos el artículo 11. Comienza la votación. Votos a
favor, 49; votos en contra, 1; abstenciones, 6. Queda apro-
bado.
Votamos el artículo 12. Comienza la votación. Votos a
favor, 46; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 13. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 14. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 40. Queda aprobado.
Ahora votamos, señorías, el artículo 15. Comienza la
votación. Votos a favor, 78; votos en contra, 2, abstencio-
nes, 4. Queda aprobado.
Votamos el artículo 16. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 17. Comienza la votación. Votos a
favor, 81; votos en contra, 6. Queda aprobado.
Votamos el artículo 18. Comienza la votación. Votos a
favor, 46; votos en contra, 39; abstenciones, ninguna.
Queda aprobado.
Votamos el artículo 19. Comienza la votación. Votos a
favor, 81; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el artículo 20. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 37; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Pàgina 17.717
Votamos, señorías, el artículo 21. Comienza la votación.
Votos a favor, 48; votos en contra, 39. Queda aprobado.
Votamos el artículo 22. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 33; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 23. Comienza la votación. Votos a
favor, 81; votos en contra, 4; abstenciones, 2. Queda apro-
bado.
Y ahora votamos el artículo 24. Comienza la votación.
Votos a favor, 47; votos en contra, 1; abstenciones, 38.
Queda aprobado.
Y ahora votamos los artículos 25, 26 y 27. Comienza la
votación. Votos a favor, 79; abstenciones, 7. Quedan apro-
bados.
Votamos el artículo 28. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 29. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 30. Comienza la votación. Votos a
favor, 81; abstenciones, 6; en contra, ninguno. Queda apro-
bado.
Votamos el artículo 31. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 33, abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 32. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 34; abstenciones 6. Queda apro-
bado.
Votamos el artículo 33. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 34. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 33; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 35. Comienza la votación. Votos a
favor, 80; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el artículo 36. Comienza la votación. Votos a
favor, 46; votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el 37. Comienza la votación. Votos a favor,
80; en contra, ninguno; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el 38. Comienza la votación. Votos a favor,
81; votos en contra, 4; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Votamos el 39. Comienza la votación. Votos a favor,
47; votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el artículo 40. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 41. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 33; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 42. Comienza la votación. Votos a
favor, 80; votos en contra, 3; abstenciones, 4. Aprobado.
Votamos el artículo 43. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 40. Queda aprobado.
Votamos el artículo 44. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el 45. Comienza la votación. Votos a favor,
47; votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Votamos el 46. Comienza la votación. Votos a favor,
46; votos en contra, 37; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Votamos el artículo 47. Comienza la votación. Votos a
favor, 80; votos en contra, 1; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el 48. Comienza la votación. Votos a favor, 47;
votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Número 158
Votamos el 49. Comienza la votación. Votos a favor, 47;
votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Votamos el artículo 50. Comienza la votación. Votos a
favor, 45; votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 51. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 37; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 52. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 53. Comienza la votación. Votos a
favor, 80; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el artículo 54. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 37; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el 55. Comienza la votación. Votos a favor, 47;
votos en contra, 38; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Bueno, continuamos con la votación... (Veus) Votamos el
artículo... Votamos el artículo 56. Comienza la votación.
Votos a favor, 49; votos en contra, 40. Queda aprobado.
Votamos el artículo 57. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 39; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el 58. Comienza la votación. Votos a favor,
48; votos en contra, 40. Queda aprobado.
Votamos el artículo 59. Comienza la votación. Votos a favor,
81; en contra, ninguno; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el artículo 60. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, 39; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Y ahora, señorías, votamos del 61 al 70, ambos inclui-
dos. Comienza la votación. Votos a favor, 83; abstenciones,
6. Quedan aprobados.
Votamos el artículo 71. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 41. Queda aprobado.
Votamos el artículo 72. Comienza la votación. Votos a
favor, 47; votos en contra, ninguno; abstenciones, 40. Queda
aprobado.
Votamos ahora del 73 al 79, ambos incluidos. Comienza
la votación. Votos a favor, 83; votos en contra, ninguno; abs-
tenciones, 6. Quedan aprobados.
Votamos el artículo 80. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 39; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el 81. Comienza la votación. Votos a favor,
50; votos en contra, 37; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Votamos el artículo 82. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 35; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Y ahora votamos del 83 al 93, ambos incluidos.
Comienza la votación. Votos a favor, 83; votos en contra,
ninguno; abstenciones, 6. Quedan aprobados.
Ahora votamos el 94. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 35; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Ahora votamos el 95. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 34; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el 96. Comienza la votación. Votos a favor, 83;
en contra, ninguno; abstenciones, 6. Queda aprobado.
Votamos el 97. Comienza la votación. Votos a favor, 48;
votos en contra, 39; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Votamos el 98. Comienza la votación. Votos a favor, 49;
votos en contra, 37; abstenciones, 2. Queda aprobado.
Votamos el artículo 99. Votos a favor, 82; en contra, 1;
abstenciones, 6. Queda aprobado.
24.03.2011 Pàgina 17.718
Votamos el 100. Comienza la votación. Votos a favor,
48; votos en contra, 4; abstenciones, 37. Queda aprobado.
Y ahora votamos, señorías, del 101 al 107 ambos inclui-
dos. Comienza la votación. Votos a favor, 83; en contra, nin-
guno; abstenciones, 6. Quedan aprobados.
Votamos el 108. Comienza la votación. Votos a favor,
48; votos en contra, 4; abstenciones, 37. Queda aprobado.
Votamos el 109. Comienza la votación. Votos a favor,
83; en contra, 3; abstenciones, 3. Queda aprobado.
Votamos el artículo 110. Comienza la votación. Votos
a favor, 83; votos en contra, 4; abstenciones, 2. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 111. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; votos en contra, 3; abstenciones, 37. Queda
aprobado.
Y ahora votamos la disposición adicional primera.
Comienza la votación. Votos a favor, 47; votos en contra,
35; abstenciones, 6. Queda aprobada.
Votamos la disposición adicional segunda. Comienza la
votación. Votos a favor, 48; votos en contra, 35; abstencio-
nes, 6. Queda aprobada.
Ahora votamos la disposición adicional tercera.
Comienza la votación. Votos a favor, 82; votos en contra, 4;
abstenciones, 2. Queda aprobada.
Votamos la disposición adicional cuarta. Comienza la
votación. Votos a favor, 48; votos en contra, 39; abstencio-
nes, 2. Queda aprobada.
Votamos la disposición adicional quinta. Comienza la
votación. Votos a favor, 47; votos en contra, 35; abstencio-
nes, 6. Queda aprobada.
Votamos la disposición transitoria primera. Comienza la
votación. Votos a favor, 82; votos en contra, 2; abstenciones,
4. Queda aprobada.
Votamos la disposición transitoria segunda. Comienza la
votación. Votos a favor, 47; votos en contra, 37; abstencio-
nes, 4. Queda aprobada.
Votamos la disposición transitoria tercera. Comienza la
votación. Votos a favor, 48; votos en contra, 35; abstencio-
nes, 6. Queda aprobada.
Votamos la disposición transitoria cuarta. Comienza la
votación. Votos a favor, 48; votos en contra, 6; abstenciones,
35. Queda aprobada.
Ahora votamos la disposición derogatoria única, la dis-
posición final primera y la disposición final segunda.
Comienza la votación. Votos a favor, 82; votos en contra, 1;
abstenciones, 6. Quedan aprobadas.
Votamos la exposición de motivos como preámbulo de la
ley. Comienza la votación. Votos a favor, 48; votos en con-
tra, 6; abstenciones, 35. Queda aprobada la exposición de
motivos.
Y ahora votamos la totalidad. Comienza la votación.
Votos a favor, 48; votos en contra, 41. Señorías, queda apro-
bada la Ley de movilidad de la Comunidad Valenciana.
(Aplaudiments)
Projecte de llei, de La Generalitat, dels serveis de preven-
ció, extinció d’incendis i salvament de la Comunitat
Valenciana. Debat i votació del dictamen de la Comissió
de Governació i Administració Local
La senyora presidenta:
Pasamos al siguiente punto: debate y votación del dicta-
men de la Comisión de Gobernación y Administración
Número 158 24.03.2011
Local sobre el Proyecto de ley de La Generalitat de los ser-
vicios de prevención, extinción de incendios y salvamento.
Tiene la palabra para la presentación del dictamen de la
comisión el señor Jiménez. (Aplaudiments)
El senyor Jiménez Bueso:
Gràcies, molt excel·lent senyora presidenta de Les Corts.
Il·lustres senyores diputades, il·lustres senyors diputats.
Pensaba que se disolvería esta cámara sin que este dipu-
tado tuviera ocasión de dirigirse a ustedes desde esta tarima,
pero no. Me corresponde, como secretario de la Comisión
de Gobernación y Administración Local, como decisión
unánime de los miembros de la misma, presentar ante el
Pleno de esta cámara el dictamen de la comisión del
Proyecto de ley de La Generalitat de los servicios de pre-
vención, extinción de incendios y salvamento de la
Comunidad Valenciana.
El proyecto de ley fue presentado ante la cámara el pasa-
do día 25 de enero de 2011 y fue tramitado por el procedi-
miento de urgencia por la Mesa de Les Corts en la reunión
celebrada el día 1 de febrero, publicándose en el Boletín
Oficial de Les Corts número 285, de 7 de febrero. El plazo
para la presentación de enmiendas concluyó el 17 de febre-
ro de este año. Las enmiendas parciales presentadas fueron
216, correspondiendo 67 al Grupo Parlamentario Popular,
67 también al Grupo Parlamentario Socialista, 33 al Grupo
Parlamentario Compromís y 49 a la Agrupación de
Diputados y Diputadas No Adscritos. El 2 de marzo se cele-
bró el Pleno de toma en consideración y el mismo día la
Mesa de la Comisión de Gobernación y Administración
Local aprobó la ordenación de enmiendas, que se publicó en
el Boletín Oficial de Les Corts, número 295, de 8 de marzo.
El debate en comisión de las enmiendas parciales pre-
sentadas se celebró el día 11 de marzo, aprobándose 101
enmiendas parciales. Las enmiendas mantenidas son 34
enmiendas del Grupo Parlamentario Socialista, 33 enmien-
das del Grupo Parlamentario Compromís y 48 de la
Agrupación de Diputados y Diputadas No Adscritos. El dic-
tamen fue publicado en el Boletín Oficial de Les Corts de 21
de marzo de 2011.
Espero que el grado de acuerdo que se vio claramente
manifestado en el debate en comisión continúe en el des-
arrollo del debate que vamos a asistir a continuación. Y qui-
siera añadir que ha sido para mí un placer y un honor, breve
pero intenso, poder dirigirme a sus señorías desde esta tari-
ma. Y estoy seguro que en próximas legislatura tendremos
ocasión de debatir un poquito más.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Rafael Maluenda Verdú)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies a vosté, senyor Jiménez.
Senyora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Aquesta llei de bombers de serveis de prevenció, extin-
ció d’incendis i salvament des del nostre punt de vista arri-
ba tard. A més, es presenta a votació in extremis en l’últim
ple, quan aquesta era una llei necessària i que s’hauria d’ha-
ver vist abans. Ja ho vam dir quan es va aprovar la llei de
protecció civil i gestió d’emergències, ja vam dir que era
necessari vore la llei de bombers i una llei d’emergències
Pàgina 17.719
juntes, juntes en el temps per a valorar el conjunt que com-
ponien a l’hora d’establir el marc regulador de la gestió i
prevenció d’incendis.
Si des de qualsevol perspectiva operativament eficaç el
cos de bombers és l’aspecte qualitatiu i prevalent per a la
lluita de prevenció i extinció d’incendis, calia conéixer ales-
hores quina composició qualitativa i quin nombre de bom-
bers era una unitat operativa mínima o essencial, quines
ràtios per població i territori es consideraven idonis, per
exemple. Ens resultava difícil vore les funcions dels grups
complementaris, bombers voluntaris i bombers d’empresa,
sense que estiguera establit quines funcions exercien els
bombers professionals i quines dotacions. Ho volíem negre
sobre blanc en la llei i no pendent de la conjuntura que es
poguera establir en el reglament anterior.
I encara hui en esta llei seguim sense eixes ràtios ni tan
sols com a objectiu per aproximar-nos a les recomanacions
de la Unió Europea. Seguim sense establir quantificacions
raonablement suficients d’efectius per a les necessitats de
seguretat i tampoc sabem quins seran els continguts dels
cursos de l’Ivaspe o la seua duració.
Reconeixem, això sí, des d’Esquerra Unida, que en els
mesos transcorreguts des que se va presentar el projecte de
llei aquest s’ha modificat molt perquè s’ha estat negociant
amb els sindicats intensament i moltes de les reivindicacions
de representants de bombers, dels representants laborals,
s’han incorporat al text, en especial les de caràcter laboral.
Encara que, tampoc ens enganyem, açò ha sigut així perquè
la relació del Consell amb els serveis d’extinció d’incendis
estava molt calenta eixa relació, estava a punt d’ignició,
especialment per reiterats incompliments en els pagaments.
I el Partit Popular, evidentment, no volia arribar a una cam-
panya on els bombers estigueren escoltant tot el dia els seus
mítings, necessitaven apagar el foc i esta llei és l’aigua
necessària.
Estes incorporacions ja fora de termini i via autoesmenes
del Grup Popular han millorat els aspectes professionals de
la llei i també han aconseguit dissimular el que era notori en
un principi. I és que el Partit Popular no dóna consideració
de servei públic als serveis antiincendi i que li agradaria, de
fet, privatitzar-lo. Però açò mateix no ha passat amb els
aspectes de fons més polítics. Perquè després d’haver nego-
ciat amb els sindicats no s’ha fet res per acostar posicions
amb els grups polítics. No hi havia temps, no hi havia volun-
tat política i tot eren presses. I, per tant, queden sense resol-
dre aspectes transcendents i de fons.
Respecte a això, per exemple, hi ha una qüestió pendent,
respecte a la segona activitat. I és que no identifica la ins-
pecció de plans d’incendis com una activitat nodular per al
cos de bombers com a segona activitat, quan per edat o per
condicions sobrevingudes no es pot donar el rendiment, no
es pot donar el rendiment òptim per al servei d’extinció.
Nosaltres ja hem assenyalat en altres ocasions la nostra
preocupació perquè ens deixava la inspecció de plans d’in-
cendi oberta a possibles privatitzacions. Què millor que els
treballadors públics per aquesta labor! Molt ens temem nos-
altres que si no s’ha volgut fer el més lògic és perquè pen-
sen externalitzar al sector privat aquesta funció.
I, finalment, i el més important per a Esquerra Unida, és
que nosaltres volíem –i continuem volent– una llei de bom-
bers que establisca un cos únic de tots els efectius, amb
espai territorial de País Valencià, que permeta maximitzar
l’eficiència i la distribució de recursos operatius.
Volem –i aquesta llei deuria haver servit per a això– aca-
bar amb les disfuncions que suposen, per un costat, les sepa-
racions provincials de les diputacions, les seues fronteres
burocràtiques, que també, de forma menor, succeïx amb els
Número 158 24.03.2011
termes municipals i els seus serveis de bombers. Només,
aquestes divisions provincials, només aconsegueixen ser un
obstacle per a la racionalització de recursos i per a la seua
eficiència.
Un cos únic, estem segurs, des d’Esquerra Unida, aug-
mentaria l’eficiència operativa i ajudaria a optimitzar el ser-
vei. Nosaltres hem presentat esmenes al respecte. Però,
naturalment, si no es contemplen aquestes esmenes sobre el
cos únic, no podem recolzar la llei.
Gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora Albiol.
Pel Grup Parlamentari Compromís, l’il·lustre diputat
senyor Enric Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Si n’hi ha alguna expressió en què podríem qualificar
este ple de legislatura seria la d’un ple d’urgència. Podíem
resumir, en l’expressió d’Stéphane Hessel, que ha publicat
un opuscle molt bonic sobre Indigneu-vos, i nosaltres ho
podríem traduir al valencià com «qui no plora, no mama».
És a dir, hi ha hagut una reivindicació, per part d’uns
col·lectius de la custòdia compartida, de bombers i altres
que s’han expressat i, per tant, trobem este ple.
Este ple i esta llei important, en una situació un poc
ambivalent. Perquè esta llei de bombers, que té un títol
estrany, un títol de serveis de prevenció, extinció d’incendis
i salvament a la Comunitat Valenciana quan, realment, el
que s’estava demanant és l’articulació d’una llei de
bombers, una llei fonamental, que formava part dels acords
del Consell amb els sindicats, bàsicament, del sector públic
de bombers. I que des de l’any 2004 esta llei és reclamada
per a articular una situació anormal que n’hi ha en la gestió
i en la prevenció dels incendis, per a dotar de major eficàcia
el que, en estos moments, és un cert caos. Un cert caos
perquè el servei se presta en sis entitats diferents: tres capi-
tals –València, Castelló i Alacant– i tres consorcis provin-
cials. Això és un caos. Això era una situació que provoca un
mal servei en el que és un servei públic essencial.
Però, eixa llei que hem reclamat, que s’ha reclamat, que
era necessària, arriba finalment en un tràmit d’urgència. Un
tràmit d’urgència, segurament derivat de les urgències d’al-
gun grup parlamentari o d’algun govern que ha de fer vore
el que no s’ha fet durant tota la legislatura, i és l’aprovació
de lleis que realment siguen útils per a solucionar els prob-
lemes dels ciutadans.
Esta llei venia precedida per una situació molt difícil.
Perquè hem de recordar que fa un any el sector professional
dels bombers es va mobilitzar d’una forma molt ostentosa,
perquè en el tràmit previ de consulta amb els sindicats no
se’ls havia tingut en compte. Fins i tot, se va enviar el pro-
jecte de llei al Comité Econòmic i Social sense que els sindi-
cats tingueren coneixement d’eixe text. I això va crear una
inquietud, una alarma i una falta de diligència per part del
govern. Les reivindicacions que, des dels col·lectius profes-
sionals del sector de bombers en les diferents representa-
cions –Comissions Obreres, UGT, CGT, la Intersindical
Valenciana–, s’estan donant són i eren la creació d’un cos
únic de bombers. Això és fonamental. Perquè, en estos
moments, la funció pública de bombers està atomitzada en
sis àmbits administratius.
Regular d’una forma clara i positiva els processos de for-
mació entorn a la formació contínua i els itineraris for-
Pàgina 17.720
matius, pel que fa a la qualificació professional. Era una
reivindicació que, en aquell moment –estem parlant de fa
més d’un any– no s’havia tingut en compte.
Se parlava també del que són les ràtios professionals de
bombers per habitant. Nosaltres hem presentat una esmena,
que no s’ha tingut en compte, sobre este tema. No pot ser
que tinguem la ràtio més baixa, a nivell europeu, de
bombers per habitants. I, si a això afegim el que suposa la
població que s’incrementa durant els mesos d’estiu, doncs
ens trobem en una situació certament preocupant.
N’hi havia una reivindicació, i la hi ha, de dotacions, de
dotacions mínimes pel que fa a material, a equipatge, per a
poder actuar d’una forma efectiva en el que és un problema
greu, com és la prevenció i extinció d’incendis. I, a més a
més, tot el que s’havia negociat i s’havia parlat, que no ho
veiem en eixe moment en eixe projecte de llei, respecte al
que suposa la disminució de la capacitat psicofísica –estem
parlant del tercer torn–, les negociacions de les condicions
de treball, etcètera, etcètera. En eixe avantprojecte no figu-
rava res de tot açò.
Però rectificar és de savis. I en l’últim temps hem vist
que hi ha hagut una rectificació en la bona direcció. Una rec-
tificació correcta en què nosaltres ens sentim identificats.
Podíem haver anat un poc més lluny. Podíem haver anat
a una millora del text. Nosaltres hem presentat 33 esmenes
–33 esmenes– que, en definitiva, considerem que aportaven
i aporten una millora al text presentat pel govern i negociat
pels agents socials representatius en l’àmbit de bombers.
No obstant això, nosaltres considerem que s’ha fet un
pas en la bona direcció. Trobem a faltar eixe pas en la llei
precedent, que és la llei 13 de protecció civil i gestió d’e-
mergències, no ha hagut eixa voluntat o eixa possibilitat
d’arribar a acords. I en esta sí que hem trobat una millora
qualitativa pel que fa a la definició del que és un bomber, un
bomber de l’administració pública, un bomber voluntari o
un bomber d’empresa. Sí que veiem millores pel que fa a
l’estructura, a les funcions, a la formació en el Ivaspe; també
en les retribucions, en els drets i deures, i pel que fa a l’àm-
bit sancionador. Veiem que s’han produït millores. I, per
tant, considerem que s’ha donat un pas positiu en la bona
direcció.
I com nosaltres som un grup que ens caracteritzem per
fer una anàlisi rigorosa, volem arribar al màxim de la millo-
ra. I, malgrat que no s’han contemplat moltes de les nostres
esmenes, considerem que eixe esforç d’acord que hi ha
hagut per part de la conselleria –una vegada s’havia comés
el primer error de no haver pactat amb els agents involu-
crats, en els sindicats, però que s’ha anat rectificant en este
procediment exprés i d’urgència; i han hagut millores,
podíem haver anat més lluny, però no s’ha arribat–; nos-
altres no votarem en contra d’este text, d’esta llei que nos-
altres creguem que és la llei de bombers. I que podíem haver
anat més lluny però, en tot cas, és un pas positiu i en la bona
direcció.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Pel Grup Parlamentari Socialista, la il·lustre diputada
senyora Mercedes Sanchordi, per a explicar la posició del
seu grup.
La senyora Sanchordi García:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Número 158 24.03.2011
Anem a assistir ara, d’ací uns minuts, a quasi, quasi
–quasi, quasi–, lo nunca visto –i ho dic en el sentit més posi-
tiu–, quasi, quasi, lo nunca visto perquè anem a aprovar la
llei quasi, quasi per unanimitat, la qual cosa és positiva. Una
llei, que avui anem a aprovar que, cal dir que té poc a vore
–té a vore, però té poc a vore– en la que el Consell va
aprovar allà pel mes de juliol que, a més, també diguem una
cosa, si la llei que haguera vingut haguera sigut la que el
Consell va aprovar en juliol i la que va remetre a Les Corts,
ara, el Grup Socialista, votaria en contra. Però no, anem a
votar a favor de la llei.
Senyories, en política, és cert que són els legisladors, els
parlaments, els polítics qui decidixen, en primera i última
instància, quines lleis se van a dur endavant, quines lleis van
a aprovar-se. Ara bé, també és cert que mala llei és aquella
que no compta amb el coneixement i amb el sentiment
d’aquells col·lectius als quals va dirigida. I eixa és, precisa-
ment, la principal diferència, tant de forma com de fons,
entre la llei que va arribar a estes Corts este estiu i la que
anem a aprovar ara en març.
I el valor afegit que té esta llei és, precisament, que els
col·lectius, els representants majoritaris dels col·lectius dels
bombers, han pogut participar i han pogut influir en el que
serà, finalment, esta llei, encara que siga –ja s’ha comentat–
en l’últim moment. I ha sigut en l’últim moment perquè
pareix ser que existia ja un esborrany d’este projecte de llei,
allà pel 2008. El Consell va aprovar la llei este estiu. I,
després, se va començar a negociar seriosament i se va
negociar bé. I mos van donar les campanades, perquè vam
arribar al mes de desembre. Potser haguera sigut millor –ja
s’ha comentat– que esta negociació s’haguera encetat abans.
Potser haguera sigut també millor que també s’haguera
comptat o, almenys, informat als grups de l’oposició que
estaven per la labor d’ajudar.
Però anem a quedar-nos, hui, en el més important –i
anem al fons de la qüestió–, i és l’altíssim grau de consens
en què s’ha finalitzat i s’aprovarà este projecte de llei. Per
tot això, precisament, que no és poc, anem a votar a favor.
Tant de bo –i el que vaig a expressar ara és un desig–,
tant de bo el desenrotllament reglamentari d’esta llei vaja
acompanyat del mateix grau de consens i d’acords, sobretot
en el col·lectiu afectat.
Per cert, i ja que estic ací, no sé, no sé si el pròxim con-
seller o la pròxima consellera d’estes matèries està ara
assegut ací –bé, tampoc n’hi ha molta gent–, a la millor
forma part d’esta cambra i, a la millor, en estos moments no
està assegut ací; però, en qualsevol cas, si està ací, espere
que se’n recorde, després quan vinguen els reglaments de la
llei. I, si no està ací, espere que algú d’ací li ho faça arribar.
Com he dit, hi ha hagut, en el procés final de negociació,
molts acords que s’han traduït en canvis importants i en can-
vis de calat, que afecten diferents aspectes d’este text legal.
Vaig a relatar sumàriament aquells que li pareixen al meu
grup parlamentari especialment rellevants.
Per exemple, hi ha hagut canvi respecte a definicions,
s’han centrat definicions com, per exemple, àrea i la defini-
ció de parc. Hi ha hagut canvis pel que fa a les escales. Hi
ha hagut canvis en els accessos al cos de bombers. Hi ha
hagut canvis relatius a la formació. Hi ha hagut canvis
relatius al règim disciplinari.
Una novetat important, la creació d’un òrgan de partici-
pació social. Esperem que se millore i se faça una bona tasca
en el desenrotllament reglamentari, sobretot en la seua com-
posició i funcions. Se parla, a més, se parlarà per primera
vegada de prevenció. Importantíssim. Fins ara, quan par-
làvem de bombers se parlava de serveis o servicis d’extin-
ció. No, de prevenció, d’extinció i de salvament. Perquè, a
Pàgina 17.721
més, la prevenció és el futur. És evident que quan les caus-
es o l’origen d’una emergència són causes naturals, és
impossible evitar-les. Però sí que se poden minimitzar els
efectes. Sempre són més importants, en les emergències, les
mesures preventives davant de les mesures pal·liatives. Més
canvis. També hi ha hagut canvis, i s’han homogeneïtzat, els
diferents tipus d’assegurances.
Importantíssima –un canvi– la consideració d’agents de
l’autoritat dels bombers. Per què és important i és rellevant
este canvi de condició o de consideració? Per les conse-
qüències que va a tindre, per exemple, de cara a l’accés a
una vivenda; de cara també a quan s’hagen de tindre en
compte informes, bé per les companyies d’assegurances, bé
per un jutjat –en cas de requerir-lo.
També, finalment, s’han produït actualitzacions.
Actualitzacions necessàries, fent referència a altres lleis
aprovades recentment per este parlament com, per exemple,
la Llei d’ordenació i gestió de la funció pública i la llei d’e-
mergències.
A banda, queden esmenes, queden esmenes que encara
estan vives. Esmenes tan legítimes, tan oportunes i tan
defensables com aquelles que ja han sigut acceptades,
aprovades i, per tant, incorporades al text. En la comissió se
van donar una sèrie de motius per a no acceptar –en comis-
sió– estes esmenes. Algunes excuses una miqueta pere-
grines, com que pareix que hi ha una espècie de... O siga, la
negociació ha sigut tan bona, tan bona, que n’hi ha una espè-
cie de pacte eteri que mos compromet a tots i que diu que
no, que no, que les esmenes són les que s’han pactat i que
no se pot presentar ninguna més. Doncs, sí, se’n poden pre-
sentar més. És més, se poden acceptar, inclús. Inclús se
podrien transaccionar.
I també, bé, s’ha parlat d’ingerències a l’autonomia
municipal... Bé, això de les ingerències a l’autonomia
municipal està, en el rànquing d’excuses del Partit Popular,
està la primera. La primera, cada vegada que no volen fer o
que no volen invertir en algun poble.
Insistim, per això, en la pretensió que se puga aprovar
alguna d’estes esmenes. Ara bé, curant-nos en salut, jo, per
si de cas, sí que demane que, almenys, amb posterioritat, en
els reglaments se tinguen en compte. Perquè jo no sé si n’hi
ha un pacte, però sí que n’hi ha un compromís per part del
govern respecte a estes qüestions que han quedat pendents i
que tractaran de solucionar-se posteriorment. Parlaré d’al-
guna d’estes esmenes.
Per exemple, demanem ràtios de bombers, dotacions míni-
mes exigibles del servici de bombers, se parla també d’una
relació de llocs, és a dir, dotació de més efectius, cosa que al
Partit Popular li agrada molt quan ha de demanar-ho a Madrid,
però no li agrada tant quan els ho han de demanar a ells.
N’hi han diverses referències necessàries a la Llei d’or-
denació i gestió de la funció pública, la creació d’un comité
i seguretat i salut laboral, l’establiment d’una àrea de pre-
venció i inspecció. I també se demana que en els consorcis
de bombers en què participe la Generalitat valenciana, que
deurà contribuir, com a mínim, en el 51%. I açò no és inge-
rència en l’autonomia municipal, açò són diners. I jo crec
que quasi tots els ajuntaments estaran d’acord, estaran d’a-
cord. ¡Segur que sí!
En qualsevol cas, mos podem donar per satisfets, no
d’una manera total, però si de la mateixa forma que he dit
que hi ha hagut un alt grau de consens, la mostra és una
satisfacció d’alt grau també. Estem satisfets que s’aprove
esta nova llei i reconéixer, naturalment, la tasca, la voluntat
i l’esforç que hi ha hagut per part de tots. Naturalment,
també, i, en especial, els resultats d’eixa tasca, d’eixe esforç
i d’eixa voluntat.
Número 158 24.03.2011
Per la meua part, res més, senyories. Este és l’últim ple
d’esta legislatura, de la setena legislatura, serà, a més, la
meua última intervenció en ple com a parlamentària. A vore,
m’agradaria acomiadar-me. No vaig a fer un acomiadament
ni massa llarg ni massa extens, doncs, per molts motius; per
un costat, perquè no me va, i, per un altre costat, perquè em
fa, inclús, una miqueta de vergonya. Però, sí que vullguera
dir alguna coseta.
En primer lloc, sens dubte, un record, un sentidíssim
record per a tres companys, tres companys que des que jo
sóc diputada han faltat, malauradament, com són: Antonio
Moreno, Jose Antonio Godoy i José Ramón García Antón.
Des d’ací el meu més sentit record (aplaudiments) per als
tres.
I, simplement, doncs, donar les gràcies a tots, diputats,
en especial del meu grup parlamentari, a tots els funcionaris
i personal de la cambra, gràcies també als periodistes que
mos han ajudat –i moltíssim– en la nostra labor, i gràcies per
tot el que m’han aportat, per tot el que he aprés, i, inclús, i
sobretot, per tot el que he desaprés, que, moltes vegades,
això és, inclús, més important, per tot el que he viscut... Bé,
jo no vaig a dir adiós, tampoc vaig a dir hasta luego, així
que, senyories, ¡fins sempre!
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora Sanchordi.
Pel Grup Parlamentari Popular, la il·lustre diputada
Verònica Marco té la paraula.
La senyora Marcos Puig:
Gracias, señor presidente.
Muy buenos días, señoras y señores diputados.
En primer lugar, saludar, cómo no, al honorable conse-
ller de Gobernación, al señor Castellano, al secretario auto-
nómico, a la directora general, y, también, saludar a los
representantes de los sindicatos de UGT, de Comisiones
Obreras y del CSIF, que hoy nos acompañan y que han sido
las personas responsables del acuerdo con el que ha llegado
esta ley a estas Cortes.
Señoras y señores diputados, para mi grupo parlamenta-
rio es un motivo de orgullo y de satisfacción el que hecho de
que, por primera en la historia de nuestra comunidad, las
Cortes vayan a debatir y a aprobar una ley tan importante
como la que regula los servicios de prevención, extinción de
incendios y salvamento de la Comunitat Valenciana, la
conocida ley como «de bomberos».
Efectivamente, nos llena de orgullo aprobar este proyec-
to de ley porque ha sido el Consell del president Camps el
que, por primera vez, ha impulsado una ley necesaria que
constituye, también, una reivindicación histórica del colec-
tivo de bomberos. Hay que señalar, además, que la ley res-
ponde al compromiso adquirido con los ciudadanos por el
Partido Popular durante la pasada campaña electoral y a un
compromiso, por tanto, del president Camps.
Por tanto, al Grupo Parlamentario Popular, le satisface
esta iniciativa que demuestra que el Consell trabaja intensa-
mente por los intereses de los valencianos y cumple sus pro-
mesas contraídas con la ciudadanía.
En este sentido, me gustaría recordar que no hace
muchos meses, incluso hace pocos minutos, en las interven-
ciones de alguno de los grupos parlamentarios, cuando
debatíamos la Ley de protección civil y gestión de emer-
gencias, desde los grupos parlamentarios de la oposición se
argumentaba que era imprescindible aprobar esta ley de
Pàgina 17.722
bomberos y que no era una nueva ley de emergencias. Sin
embargo, hoy, es una realidad la ley de bomberos en esta
cámara. Ustedes decían que no íbamos a sacar adelante esta
ley, que no íbamos a cumplir con nuestros compromisos, sin
embargo, hoy, esta ley es una realidad.
Pues, bien, tal y como se comprometió el Consell, no
solo tenemos esta nueva ley de protección civil y gestión de
emergencias –que aprobamos el pasado mes de diciembre–,
sino que –como decía– hoy aprobaremos esta ley.
Decía la señora Albiol que tendría que haber sido antes
esta ley que la otra, o a la vez, o que llega tarde. Mire, seño-
ría, yo creo que nunca es tarde para llegar acuerdos. ¡Nunca!
Usted dice que es tarde y, además, se contradice, porque
luego dice que también se ha hecho con prisas. Con lo cual,
yo creo que, realmente, señora Albiol, lo que a ustedes les
ha molestado es que este compromiso, negro sobre blanco,
del presidente Camps, hoy vaya a ser una realidad, y que,
además, vaya a contar con el acuerdo social tan importante
como con el que va a contar esta ley, señorías.
(Aplaudiments)
Me gustaría destacar, precisamente, el elemento funda-
mental que ha acompañado a este proyecto de ley, la volun-
tad de acuerdo y el espíritu de consenso. Hay que subrayar
que desde la Conselleria de Gobernación, a lo largo de la
elaboración del proyecto de ley, se ha contado con la parti-
cipación activa de todo el sector y de todos los agentes
sociales a fin de que se implicaran e hicieran las aportacio-
nes oportunas al texto. Y tras meses intensos de trabajo, diá-
logo y negociación, el pasado mes de enero, el conseller de
Gobernación, en el seno de la mesa de negociación de la ley,
alcanzó un acuerdo con los representantes sindicales de
Comisiones Obreras, UGT y CSIF –hoy aquí presentes–
para tramitar inmediatamente ante estas Cortes el proyecto
de ley que hoy vamos a aprobar.
Esta ley es la demostración de que el Consell de La
Generalitat no solo ha cumplido sus compromisos, sino que,
además, es capaz de llegar a acuerdos beneficiosos para los
sectores afectados, y, en general, para toda la ciudadanía.
Señorías, esta ley es un texto legal ambicioso que con-
tiene una regulación amplia y completa en relación con los
servicios de prevención, extinción de incendios y salvamen-
tos de la Comunitat Valenciana. Son muchos los aspectos
destacables. Al abordar esta novedosa regulación, el Consell
ha desarrollado las competencias de La Generalitat respe-
tando plenamente aquellas que corresponden a la adminis-
tración local y en la propia ley se fijan con claridad las de
cada administración.
Señoras y señores diputados de la oposición, hay que
ser coherentes con el modelo por el que se apuesta. Y el
modelo planteado en esta ley es acorde y respetuoso con la
legislación vigente, un modelo contemplado en la Ley
reguladora de bases de régimen local, en la Ley de régimen
local valenciana y en la Ley de protección civil y gestión de
emergencias.
La oposición ha planteado un modelo contradictorio, ya
que ustedes apuestan por una participación de La
Generalitat en los consorcios de un 51%, algo que vulnera-
ría la autonomía local porque significaría que La Generalitat
asumiría la mayoría de los consorcios. No solo nosotros, el
Partido Popular, sino ese acuerdo entre UGT, Comisiones
Obreras, el CSIF, y tantos y tantos agentes que se han impli-
cado en la redacción de esta ley, apostamos por un modelo,
por este modelo consensuado, apostamos por una ley que
respete la autonomía local y las competencias que establece
la legislación vigente para los municipios y las diputaciones,
con la necesaria colaboración económica, como no puede
Número 158
ser de otra manera, de La Generalitat, que hemos regulado,
además, y establecido en esta ley.
Otra de las contradicciones que nos hemos encontrado es
que ustedes pretenden imponer a los ayuntamientos deter-
minadas plantillas. Señoras y señores diputados, las ratios,
en especial de bomberos, no solamente dependen de la
población, sino que también hay que entrar en criterios de
zonificación, de territorio, de riesgo, para valorar las necesi-
dades. Y, por cierto, señorías, puestos a pedir ratios podría-
mos pedir al gobierno que iguale la ratio de policía nacional
y guardias civiles que llevamos reclamando porque nos iría
muy buena para la seguridad de la Comunidad Valenciana,
y a ustedes no les he oído reclamar nada de ello en estas
intervenciones que han tenido. Señorías, respeto total a las
competencias municipales en esta ley.
En cuanto a las competencias de La Generalitat, hay que
destacar que a La Generalitat le corresponden las competen-
cias de coordinación de los diferentes servicios. Esta coor-
dinación se realizará en el desarrollo normativo, que no le
quepa la menor duda a la señora Sanchordi que va a ser una
realidad, señoras y señores diputados.
En cuanto a la administración local, se establece de
acuerdo con la normativa de régimen local que corresponde
negro sobre blanco, está en la ley, no lo vamos a cambiar,
señorías, y por eso no vamos a aceptar las enmiendas que
ustedes pretendían con ese 51%, que hoy corresponde a los
municipios la creación y mantenimiento de estos servicios y
a las diputaciones provinciales la asistencia a los municipios
para garantizar la prestación de servicios.
Señoras y señores diputados, esta ley contempla los
requisitos para ser bombero o promocionar cualquier escala
o categoría para que esos requisitos sean los mismos para el
personal de cualquier servicio existente en la Comunidad
Valenciana, garantizando la formación idéntica de todos
ellos. Asimismo, se regulan las condiciones laborales y las
retribuciones, el horario laboral y las vacaciones que con
esta ley serán homogéneas par todo el personal. No es lógi-
co que un bombero en las mismas condiciones en Castellón
cobrara menos que en Alicante, o que su formación fuera
distinta. Por lo tanto, apostamos por ese modelo homogéneo
en formación y en condiciones laborales. Otra novedad con-
siste en otorgar a los bomberos la condición de agentes de la
autoridad.
Señoras y señores diputados –y se me acaba el tiempo–,
este proyecto es una apuesta sin precedentes por la coordi-
nación y por un marco legislativo común para todos los ser-
vicios de prevención, extinción de incendios y salvamento.
Y para concluir, quiero reiterar, nuevamente, el apoyo
del Grupo Parlamentario Popular a este proyecto legislativo
que destaca por su importancia histórica al no tener prece-
dente, por la relevancia de la materia regulada y por el nivel
de acuerdo social alcanzado.
Y a la señora Sanchordi, para finalizar, quisiera agrade-
cerle el apoyo a esta ley, su trabajo en estas Cortes durante
dos legislaturas, y, aunque esta ley, señoras y señores dipu-
tados, no haya podido apagar el fuego de algún grupo parla-
mentario, seguro que ustedes, desde el Grupo Parlamentario
Socialista, desde esos diputados que pertenecieron al Grupo
Parlamentario Socialista, un día podrán decir que contribu-
yeron a apoyar una ley pionera para la Comunidad
Valenciana, una ley que partió del consenso y del diálogo
social.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora María
Milagrosa Martínez Navarro)
24.03.2011 Pàgina 17.723
La senyora presidenta:
Señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Senyora Marcos, abans o després, ¡no! S’hauria d’haver
debatut alhora, al mateix temps que la Llei de protecció civil
i gestió d’emergències. I això és el que vam dir ja en el seu
moment, perquè el que necessitàvem era tindre una visió
global de l’assumpte. ¿Val?
I, després, tard i amb presses. ¡Clar que sí! ¡Estem en
l’últim ple de la legislatura! S’ha fet molt tard i s’ha hagut
de córrer molt per arribar a aquest últim ple. I això ha impe-
dit, també, en certa manera, el diàleg amb els grups parla-
mentaris. I ho han fet tard i amb presses perquè volien tin-
dre-la abans de la campanya electoral. ¡Clar que sí! Perquè
vostés són els que tenien massa focs encesos i necessitaven
apagar algun foc per a poder presentar-se a les eleccions i no
tindre el col·lectiu de bombers també cabrejats amb vostés,
que ja són massa els col·lectius que vostés tenen cabrejats.
I he dit que està bé el fet que s’haja arribat a un acord
amb els sindicats, però que els sindicats accepten l’acord
justifica les millores de la llei, però no les seues carències,
senyora Marcos. De totes formes, jo he dit abans que des
d’Esquerra Unida tenim un motiu fonamental per a no votar
favorablement aquesta llei, i és que nosaltres considerem
que aquesta era una oportunitat per a parlar del cos únic de
bombers. I això està en les seues mans, senyora Marcos. Es
manté viva, està a l’esmena número 200. És una esmena que
diu que el Consell ha de realitzar un estudi funcional i eco-
nòmic sobre l’oportunitat d’unificar a un cos únic als bom-
bers, a fi d’incrementar l’eficiència operativa, sense barreres
provincials, sense tanta burocràcia, per tal de saber quina és
l’òptima distribució dels efectius i els recursos quant la qua-
lificació de la millora de l’economia d’escala.
Està en les seues mans, senyora Marco. Té vosté l’esme-
na número 200 davant. És un dels motius fonamentals pels
quals Esquerra Unida no donarà el vot afirmatiu a aquesta
llei, a pesar que celebrem, com dic, l’acord arribat a última
hora in extremis.
Res més, des d’Esquerra Unida, esperem que se repen-
sen la seua posició sobre la nostra esmena, sobre el cos únic
de bombers. I si no, no podrem recolzar la llei.
Gràcies.
El senyor Morera Català:
El nostre grup parlamentari votarà a favor d’este projec-
te de llei, considerant que se podria haver fet millor i que se
podria haver recollit més propostes, entre elles, les que pre-
sentem nosaltres.
El que calia fer ací era un llei de bombers de la
Generalitat valenciana. I s’ha fet una altra cosa. S’ha fet una
cosa que no és ni txitxa ni llimonà, però, en tot cas, millora
la situació que tenim.
I mire, era necessari avançar i superar la fórmula dels
consorcis de bombers, perquè això és una cova de lladres,
allí n’hi ha un enxufisme i un amiguisme. I per això la nos-
tra esmena, perquè la Generalitat valenciana se fera càrrec
dels bombers de la Generalitat valenciana. Perquè els casos
d’amiguisme i de clavar enxufats en els consorcis és palma-
ri. Se’n recorden vostés de Maruja Sánchez, la que va pro-
piciar la moció de censura amb un trànsfuga que va fer alcal-
de al senyor Zaplana? Doncs eixa va estar col·locada en el
Consorci de Bombers d’Alacant.
Número 158
I sap què passa? Que quan els diners se dediquen a
col·locar amics i amiguitos del alma, no arriben a allò essen-
cial, que són els recursos per als bombers, que exercixen un
treball fonamental, amb equipament i amb material.
Esta llei no arreglarà això. No ho arreglarà. No arreglarà
la situació d’autèntica situació de depauperació que tenen
les dotacions dels parcs de bombers. Però podríem haver
avançat cap a un model d’una millor gestió, més eficaç i més
pròxima.
He parlat d’eixa situació de consorcis, que és una ocul-
tació enorme, però li podria donar més dades, més dades, i
vostés haveren fet bé d’acceptar la nostra esmena.
Mire vosté, l’estiu passat, el consorci provincial
d’Alacant..., n’hi ha un senyor, el diputat provincial de bom-
bers, el senyor Javier Castañer, que va fer una cosa molt
bonica, i és que en el marc de la Fundació Alcoy Puente de
Culturas –per cert en Alcoi encara estem esperant que faça
el pont que va cobrar el senyor Calatrava i que el senyor
Sanus va deixar ahí empastrat, però bé– Fundación Puente
de Culturas..., sap que va fer este senyor en eixe model tan
preciós que mos ha venut vosté? Doncs va contractar dos
persones, a dos enxufats, amb un procediment de negociació
sense publicitat. Sap en què consistix açò? Doncs que els va
contractar amb un simple entrevista. És que n’hi han 15.000
persones en l’administració pública valenciana –en funda-
cions, en empreses, en societats públiques– col·locats amb
una simple entrevista.
I este senyor sap a qui va contractar? Bé, per cert, no sé
si és campista o zaplanista, supose que serà zaplanista, però
em té igual, va contractar, per valor de 63.000 euros, a eixa
fundació que depén del consorci, a un tal senyor... al fill de
l’alcalde de Famorca, al fill de l’alcalde de Famorca, del
Partit Popular, aixina, però no passa res, durant sis mesos i
amb un sou complet de més de 30.000 euros. I l’altra perso-
na contractada, va ser la parella –el cònjuge– de la secretà-
ria del director tècnic del consorci de bombers, el senyor
Vicente Baeza Cardona. Això són els consorcis!
I quan vostés no volen avançar per a solucionar una fór-
mula obsoleta de gestió i de planificació del que seria una
bona llei de bombers de la Generalitat valenciana, sap per
què no ho fan? Perquè no tenen un duro! I perquè no volen
avançar més en una llei que tinguera en compte una autènti-
ca llei de bombers de la Generalitat valenciana com tenen
altres comunitats autònomes.
I aixina la gestió no serà tan eficaç com hauria de ser, no
serà d’allò més positiva. Mos trobarem en situacions com
estes, d’opacitat en la col·locació d’amics i coneguts. I per
tant, nosaltres lamentem este extrem. Vosté ha fet referència
a això. Nosaltres serem partidaris que la Generalitat valen-
ciana tinguera, com a mínim, el 51% dels consorcis i que
pagara de forma corresponent al que tenim en estos
moments.
Ja li dic que este és l’últim ple, n’hi han moltes il·lusions
dipositades i moltes inquietuds per part dels representants
sindicals, s’ha fet un esforç, sabem que és una llei que arri-
ba a l’última hora i pel procediment d’urgència, sabem que
és una llei que és: o lo tomas, o lo dejas. En tot cas, recone-
guem que des del passat mes de juliol fins ara s’ha fet una
negociació positiva amb els agents sindicals, i per tant, el
nostre grup parlamentari votarà a favor. Però deixem ben
clar que açò no solucionarà el problema de falta de recursos,
de dotacions, de materials del que és un servei públic bàsic
com és el servei que presten els bombers. I això la culpa...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Morera.
24.03.2011 Pàgina 17.724
El senyor Morera Català:
…la té, entre altres coses…
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Morera.
Señora Marcos. Cuando quiera, señora Marcos.
La senyora Marcos Puig:
Gracias, señora presidenta.
Señora Albiol, es curioso que usted diga que no ha habi-
do diálogo político en estas Cortes. No me extraña, porque
es que usted ni apareció en la comisión para defender sus
enmiendas, con lo cual no creo que usted estuviera muy por
la labor de tener ningún diálogo político en estas Cortes,
señora Albiol, ninguno. Usted no apareció, ni siquiera
defendió sus enmiendas en comisión. (Aplaudiments)
Mire, señora Albiol, excusas: si es tarde, si es pronto, si
antes o después. Son las excusas que ustedes utilizan, por-
que lo que a ustedes les da rabia es que haya sido este grupo
parlamentario, este gobierno, el gobierno del presidente
Camps, el que se comprometió con los ciudadanos en el año
2007 para llevar a cabo esta ley y que esta ley sea una reali-
dad, y que además cuente con el consenso absolutamente de
todos, señoría.
Lamento, lamento que hayan desoído, señora Albiol,
ustedes, los acuerdos alcanzados por los profesionales y por
los representantes sindicales. Algo, señoría, que me sor-
prende bastante y que demuestra una vez más que no escu-
chan y que esto es una reivindicación histórica del sector, y
han desoído al sector. Que esta ley ha contado con aporta-
ciones de los servicios de prevención, extinción de incen-
dios y salvamentos, con las aportaciones de las asociaciones
de bomberos, con las organizaciones sindicales y con la
comisión de protección civil.
Pero ustedes, señora Albiol, han decidido salirse del
acuerdo, han decidido salirse de la realidad de la Comunidad
Valenciana. Y esto seguramente a ustedes les pasará factura.
Además, es que hay algo que no entiende nadie. Ya nadie
entiende nada, señora Albiol. Primero, que hagamos la ley;
después, una vez hecha y consensuada, ustedes se salen, y
ahora dicen que es tarde. No se aclaran ustedes. Ustedes lo
único que utilizan son excusas de mal pagador para salirse
de este acuerdo y para no votar «sí» a una ley pionera, a una
reivindicación histórica del colectivo.
Y, señor Morera, agradecer también el apoyo de su
grupo, del Grupo Parlamentario Compromís, aunque since-
ramente no he entendido absolutamente nada de su inter-
vención en estas Cortes, porque usted debería haberse feli-
citado por este acuerdo histórico y pionero en la Comunidad
Valenciana. Y lo único aquí, una vez más, es utilizar esta tri-
buna para hablar de cosas que no le interesan absolutamen-
te a nadie y que están alejadas de la realidad del sector de los
bomberos, señoría.
Espero, señoras y señores diputados, que esta ley sea una
realidad…, en la próxima legislatura, no; ya es una realidad,
pero se desarrollará en la próxima legislatura. Y espero,
señoras y señores diputados, que ustedes no terminen la
legislatura como lo han estado haciendo, señor Morera, y es
apoyando esta ley y no utilizando esta trona para hablar de
otras cosas que no le interesan absolutamente a nadie.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
Número 158 24.03.2011
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Marcos.
Señorías, vamos a proceder a la votación. En primer
lugar, vamos a votar una enmienda técnica a la disposición
adicional sexta. Comienza la votación. Votos a favor, 82.
Queda aprobada la enmienda técnica.
Y ahora empezamos por las enmiendas de Compromís.
Primer bloque, son las enmiendas 14, 18, 21, 37, 42, 88,
101, 104, 106, 108, 110, 133, 138, 140, 168, 183, 193, 195
y 196. Comienza la votación. Votos a favor, 37; votos en
contra, 45. Quedan desestimadas las referidas enmiendas.
Ahora votamos la número 144, 146, 150, 152, 154, 156,
158, 160, 162 y 164. Comienza la votación. Votos a favor, 6;
votos en contra, 76. Quedan desestimadas.
Votamos ahora la 1, 97, 180 y 184. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 6; votos en contra, 45; abstenciones, 31.
Quedan desestimadas.
Ahora pasamos a las del Grupo Parlamentario Socialista.
Votamos la 15, 19, 22, 38, 43, 46, 47, 87, 89, 102, 105, 107,
109, 111, 141, 169, 192, 194, 197 y 198. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 37; votos en contra, 45. Quedan deses-
timadas.
Pasamos a las enmiendas de la Agrupación de Diputados
No Adscritos. Empezamos por el primer bloque: 4, 16, 17,
20, 23, 39, 49, 80, 86, 90, 142, 170 y 199. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 37; votos en contra, 45. Quedan deses-
timadas.
Ahora votamos la 57, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 71, 145,
147, 151, 153, 155, 157, 159, 161, 163 y 165. Comienza la
votación. Votos a favor, 6; votos en contra, 76. Quedan des-
estimadas.
Y pasamos al último bloque de enmiendas, que es la 6,
12, 13, 24, 25, 28, 33, 34, 44, 45, 92, 94, 98, 103, 125, 174
y 200. Comienza la votación. Votos a favor, 6; votos en con-
tra, 45; abstenciones, 31. Quedan desestimadas.
Ahora pasamos al articulado. Votamos del artículo 1 al 4.
Comienza la votación. Votos a favor, 82. Quedan aprobados.
Votamos el artículo 5. Comienza la votación. Votos a
favor, 76; votos en contra, 3. Queda aprobado.
Ahora votamos del 6 al 8. Comienza la votación. Votos
a favor, 78; votos en contra, 3. Quedan aprobados.
Ahora votamos del 9 al 15. Comienza la votación. Votos
a favor, 79; abstenciones, 3. Quedan aprobados.
Ahora votamos en el 16. Comienza la votación. Votos
a favor, 78; abstenciones, 3; en contra, ninguno. Queda
aprobado.
Ahora votamos del 17 al 19. Comienza la votación.
Votos a favor, 48; votos en contra, ninguno; abstenciones,
33. Quedan aprobados.
Votamos el artículo 20. Comienza la votación. Votos a
favor, 75; abstenciones, 6; votos en contra, ninguno. Queda
aprobado.
Votamos del 21 al 30. Comienza la votación. Votos a
favor, 48; abstenciones, 34. Quedan aprobados.
Votamos el 31. Comienza la votación. Votos a favor, 51;
votos en contra, ninguno; abstenciones, 31. Queda aprobado.
Votamos el artículo 32. Comienza la votación. Votos a
favor, 76; votos en contra, ninguno; abstenciones, 6. Queda
aprobado.
Votamos el artículo 33. Comienza la votación. Votos a
favor, 44; votos en contra, 38. Queda aprobado.
Votamos el artículo 34 y 35. Comienza la votación.
Votos a favor, 76; en contra, ninguno; abstenciones, 7.
Quedan aprobados.
Pàgina 17.725
Votamos el 36. Comienza la votación… 36 y 37. Votos a
favor, 83. Quedan aprobados los referidos artículos.
Votamos el 38. Comienza la votación. Votos a favor,
49; votos en contra, ninguno; abstenciones, 34. Queda
aprobado.
Votamos el 39 y 40. Comienza la votación. Votos a
favor, 49; votos en contra, ninguno; abstenciones, 3.
Quedan aprobados.
Votamos el artículo 41. Comienza la votación. Votos a
favor, 83. Queda aprobado.
Votamos el artículo 42 al 48. Comienza la votación.
Votos a favor, 78; en contra, ninguno; abstenciones, 4.
Quedan aprobados.
Votamos el artículo 49. Comienza la votación. Votos a
favor, 79; abstenciones, 3. Queda aprobado.
Votamos el 50. Comienza la votación. Votos a favor, 54;
votos en contra, ninguno; abstenciones, 29. Queda aprobado.
Ahora votamos del 51 al 59. Comienza la votación.
Votos a favor, 82. Quedan aprobados.
Votamos el artículo 60. Comienza la votación. Votos a
favor, 80; abstenciones, 3. Queda aprobado.
Votamos el artículo 61. Comienza la votación. Votos a
favor, 45; votos en contra, 3; abstenciones, 34. Queda
aprobado.
Y el último artículo. Votamos el 62. Comienza la vota-
ción. Votos a favor, 80; votos en contra, 3. Queda aprobado
el artículo 62.
Ahora votamos la disposición adicional primera.
Comienza la votación. Votos a favor, 81. Queda aprobada la
disposición adicional primera.
Votamos la disposición adicional segunda. Comienza la
votación. Votos a favor, 83; votos en contra, 3. Queda
aprobada.
Votamos la disposición adicional tercera. Comienza la
votación. Votos a favor, 83. Queda aprobada.
Votamos, señorías, la disposición adicional cuarta.
Comienza la votación. Votos a favor, 80; en contra, ningu-
no; abstenciones, 3. Queda aprobada.
Votamos la disposición adicional quinta. Comienza la
votación. Votos a favor, 80; votos en contra, 3. Queda
aprobada.
Votamos la disposición adicional sexta. Comienza la
votación. Votos a favor, 79; votos en contra, ninguno; abs-
tenciones, 3. Queda aprobada.
Y ahora votamos las disposiciones transitorias primera,
segunda, tercera y cuarta. Comienza la votación. Votos a
favor, 80; en contra, ninguno; abstenciones, 1. Quedan
aprobados.
Ahora votamos la disposición transitoria quinta.
Comienza la votación. Votos a favor, 82; en contra, ningu-
no; abstenciones, ninguna. Queda aprobada.
Y ahora votamos las disposiciones finales primera y
segunda. Comienza la votación. Votos a favor, 80; en contra,
ninguno; abstenciones, 3. Quedan aprobadas las disposicio-
nes finales primera y segunda.
Y ahora votamos, señorías, la exposición de motivos
como preámbulo a la ley. Comienza la votación. Votos a
favor, 79; votos en contra, ninguno; abstenciones, 3. Queda
aprobada la exposición de motivos.
Y pasamos a la votación final. Comienza la votación.
Votos a favor, 80; en contra, ninguno; abstenciones, 3.
Señorías, queda aprobada la Ley de prevención y extin-
ción de incendios y salvamento de la Comunidad
Valenciana. (Aplaudiments)
Número 158
Projecte de llei de modificació dels articles 86.3 i 104.2 de
la Llei 8/2010, de 23 de juny, de La Generalitat,
de règim local. Proposta de tramitació,
pel procediment de lectura única, previst en l’article 135
del Reglament de Les Corts
La senyora presidenta:
Bien, señorías, y ahora pasamos al cuarto punto del
orden del día, que es la propuesta de tramitación por el pro-
cedimiento de lectura única previsto en el artículo 135 del
reglamento de esta cámara, del Proyecto de ley de modifi-
cación de los artículos 86.3 y 104.2 de la Ley 8/2010, de 23
de junio, de régimen local.
Señorías, procedemos a la votación. Comienza la vota-
ción.
¡Señorías! Señorías, he leído «propuesta de tramitación
por el procedimiento de lectura única», que es lo que que-
damos en la Junta de Portavoces. Yo no tengo inconvenien-
te, señorías, de, si quieren, volver a proceder a la votación.
Pero si están un poquito atentos les leo el punto cuarto.
«Propuesta de tramitación por el procedimiento de lec-
tura única». Sometemos esa propuesta a votación. Venga,
señorías, comienza la votación. Votos a favor, 75; votos en
contra, ninguno; abstenciones, 7. Queda aprobado el proce-
dimiento de lectura única.
Projecte de llei de modificació dels articles 86.3 i 104.2
de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de La Generalitat,
de règim local. Debat i votació, si escau,
pel procediment de lectura única
La senyora presidenta:
Ahora pasamos al debate y votación, por el procedi-
miento de lectura única, del Proyecto de ley de modificación
de los artículos 86.3 y 104.2 de la Ley 8/2010, de 23 de
junio, de régimen local.
Para la presentación del proyecto de ley por el Consell,
tiene la palabra el conseller y portavoz... (Veus i pausa)
El senyor conseller de Solidaritat i Ciutadania:
Molt excel·lent senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
Amb esta sessió de hui tanquem la setena legislatura,
una legislatura compromesa amb els valencians, una legis-
latura en la qual el Grup Parlamentari Popular no solament
ha donat suport al Consell, sinó que ha aportat novetats tan
importants per a esta comunitat com la mateixa Llei de
règim local de la Comunitat Valenciana.
Esta ha sigut la primera norma autonòmica d’estes
característiques a Espanya i és el marc sobre el qual s’as-
senta el municipalisme valencià. Així ho vam entendre en el
seu moment i, per àmplia majoria, aixina se va aprovar en
estes Corts.
A més, amb l’aprovació d’esta llei complim el compro-
mís estatutari de crear un marc estable per al municipalisme
davant la falta de voluntat del govern socialista d’establir
una arquitectura legal municipalista sòlida per a tot l’estat.
Els municipis són l’administració més propera als ciuta-
dans. Ells són els que presten directament molts dels servi-
24.03.2011 Pàgina 17.726
cis que fonamenten el benestar de la ciutadania, però l’actu-
al crisi econòmica està afectant especialment l’administra-
ció local, que ha vist com disminuïen els seus recursos i es
posava en risc la seua supervivència.
Precisament per això, el Consell, en un moment com
este, ha reforçat el suport a les tres províncies, als 542 muni-
cipis, les 34 comarques, les 61 mancomunitats, les 7 entitats
locals menors i les 2 àrees metropolitanes que componen el
mapa territorial de la Comunitat Valenciana.
I ho ha fet, entre altres, amb l’aprovació de la Llei de
règim local de la Comunitat Valenciana o la posada en
marxa del pla local d’inversió més ambiciós que mai hi ha
hagut en cap autonomia, com és el pla Confiança, i que
representa una inversió superior als 1.200 milions d’euros.
La llei que hui portem a la cambra reforça el contingut
de la nostra norma municipalista, i per això desitjaria que
comptara amb un ampli recolzament en bé de les nostres
corporacions locals, especialment per part del Grup
Parlamentari Socialista, perquè reconsideren la seua posició
i no es queden aïllats una altra volta, com ja va passar quan
s’aprovà la Llei de règim local.
Estic convençut que això seria un exercici de responsa-
bilitat i, al mateix temps, els permetria reconciliar-se amb
aquells alcaldes socialistes que es mostraren favorables a
l’aprovació de la llei de la Federació Valenciana de
Municipis i Províncies i després comprovaren que el resul-
tat ací no va ser el que ells esperaven.
Però en este cas, a més, estem davant la modificació
d’una norma que ha segut pactada amb el Govern
d’Espanya. La modificació d’estos dos articles, l’article
86.3 i l’article 104.2, que se sotmeten a l’aprovació d’esta
cambra, obeïxen, com ja els he dit, a una exigència de l’ad-
ministració central de l’estat.
La Generalitat, des d’un primer moment, va expressar la
seua voluntat de diàleg i col·laboració, i així va iniciar les
negociacions per tal d’arribar el més prompte possible a un
acord que evitara les discrepàncies que hi hagueren.
El passat 11 de febrer s’arribava a un acord en la comis-
sió bilateral de cooperació de l’administració general de
l’estat i de La Generalitat. Este acord elimina les possibles
discrepàncies que pogueren haver-hi i evita que ningú puga
presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional sobre
el contingut de la nostra norma municipalista.
Es tracta, per tant, d’un exercici de responsabilitat i de
lleialtat institucional, que és el que ha de primar en les rela-
cions entre les administracions públiques, però, al mateix
temps, evita qualsevol dubte que poguera sorgir en l’admi-
nistració local.
Vullc anar ara, molt breument, a l’anàlisi i les raons que
donen sentit a les modificacions d’estos dos articles.
En el primer cas, en l’article 86.3, de la Llei de règim
local de la Comunitat Valenciana, dedicat a la regulació de
les àrees metropolitanes i, en concret, a les aportacions dels
municipis integrants de l’àrea metropolitana, la modificació
té sentit per tal de posar de manifest que els possibles des-
comptes aplicables als lliuraments econòmics a favor de les
àrees metropolitanes s’efectuaran, quan corresponga, a càr-
rec dels recursos econòmics procedents del fons de La
Generalitat.
Pel que fa a l’article 104.2, relatiu a la regulació de les
mancomunitats i altres fórmules associatives d’entitats
locals, i que té com a títol «Els funcionaris amb habilitació
de caràcter estatal», es modifica la referència a la possibili-
tat que un membre del ple de la mancomunitat puga exercir
les funcions de comptabilitat, tresoreria i recaptació.
Amb esta modificació, es pretén adequar el contingut
d’este article al que s’establix en la disposició addicional
Número 158 24.03.2011
segona de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que disposa
que estes funcions estan reservades a funcionaris amb habi-
litació de caràcter estatal.
En definitiva, senyories, estes modificacions garantixen
la plena constitucionalitat i el total respecte a les competèn-
cies que la Comunitat Valenciana té atribuïdes en l’exercici
del nostre autogovern.
Senyories, la Llei de règim local era un compromís d’es-
te govern amb els ajuntaments valencians, un compromís
complit. Però sobretot significa l’establiment d’un marc
legal i constitucional perquè els ajuntaments de la
Comunitat Valenciana disposen d’una normativa avançada,
actual i plenament sòlida per a exercir el seu deure amb els
ciutadans.
Hem arribat pràcticament, senyories, al final d’esta
legislatura. En pocs mesos, este hemicicle modificarà una
part important de la seua composició. Serà –o almenys, aixi-
na jo ho espere– un altre temps, un temps de treball intens i
fructífer perquè esta comunitat impulse noves polítiques
innovadores al servici dels valencians.
Però, senyories, caldran també noves mesures, nous
espais de diàleg, però, sobretot, el que caldrà és una actitud
encaminada a resoldre els problemes reals dels valencians.
L’aprovació d’esta reforma, l’acord que s’ha tancat entre
el Govern d’Espanya i el Consell de La Generalitat, que li
dóna sentit a la Llei de règim local, tindria i deu ser l’inici
d’eixa nova actitud.
Moltes gràcies, senyora presidenta. Moltes gràcies als
senyors i a les senyores diputades, i els desitge el millor en
el terreny personal i en el terreny polític a tothom.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Blasco.
Señorías, vamos a proceder a la votación conjunta del
proyecto de ley de modificación de los referidos artículos.
Comienza la votación. Votos a favor, 48; votos en contra,
ninguno; abstenciones, 27; nulos, 1.
Señorías, queda aprobado el Proyecto de ley de modifi-
cación de los artículos 86.3 y 104.3 de la Ley de régimen
local.
Señorías, ahora procede la explicación de voto.
Señor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyora presidenta.
Bé, molt breument, perquè realment estem davant una
modificació que té...
La senyora presidenta:
Señorías, por favor.
El senyor Torró Gil:
...estem davant una modificació que té un quasi nul con-
tingut polític. Es tracta d’una qüestió de caràcter merament
tècnic, aclariments de preceptes que podrien tindre interpre-
tacions dubtoses, la qual cosa demostra també que malgrat
les paraules del conseller ací respecte a les bondats de la Llei
de règim local valenciana, la veritat és que fins i tot, en
qüestions d’este tipus, s’han trobat elements que no estan
massa clars.
Pàgina 17.727
Nosaltres hem qüestionat també el fet que es tramitara
açò per lectura única. Pensem que no és la millor forma. I,
sobretot, no és la forma adequada, pràcticament sense con-
sulta..., ni la cortesia quasi de tindre consulta a la resta de
grups polítics.
I, per tant, no ens oposem a esta modificació –insistisc–
d’un caràcter merament tècnic, però tampoc la podem
recolzar.
I simplement voldria aprofitat esta que sí que serà ja l’úl-
tima intervenció per a acomiadar-me, en nom dels tres dipu-
tats d’Esquerra Unida. Com és ben evident per a tot el món,
per a nosaltres ha segut una legislatura especialment difícil
i complexa, per raons que també són evidents i que no vaig
a recordar.
Volem agrair a tot el món la seua col·laboració i també,
sobretot, la seua comprensió per eixes circumstàncies espe-
cials. Molt particularment també al personal de la cambra. I,
per suposat, volem acabar desitjant el millor per a tots i per
a totes, com ha fet el conseller Blasco, políticament, però
també personalment. Per a aquells que no estaran, que tin-
guen molta sort en la seua trajectòria. I per a aquells que tor-
naran a estar, esperem que d’ací tres mesos pugam tornar-se
a trobar ací per a tornar a treballar –esperem que amb un
altre ànim ben diferent– tots junts per al país i tots junts per
als valencians i les valencianes.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Torró.
Tiene la palabra el señor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
El nostre grup parlamentari ha votat a favor en coherèn-
cia amb el vot favorable que vam fer en la negociació de la
Llei de règim de local, que venia donada del municipalisme
valencià. Creiem que és una llei que avança, que millora i
que esta reforma, d’estos dos punts, suposarà que ja la
podem posar en vigor d’una forma positiva.
No obstant això, vullc aprofitar el torn per a reclamar, no
només del govern valencià sinó també del govern central, la
necessitat de posar un marc de finançament suficient per a
les corporacions locals. És necessària una llei estatal de
finançament de les corporacions locals. I al govern valencià
el que li demanaríem és que se pose ja en marxa el fons de
cooperació municipal, un fons de cooperació municipal que
figura en l’articulat de la llei i que en estos moments, des del
nostre punt de vista, és insuficient.
El síndic conseller del Grup Parlamentari Popular ha
parlat de la necessitat de resoldre problemes de ciutadans, i
l’administració més pròxima als ciutadans, com són els
ajuntaments, no tenen els recursos necessari per a fer front a
esta situació de gravíssima crisi econòmica, social, inclús jo
diria, que de valors que patix la nostra societat.
Per tant, una crida a resoldre els problemes, però també
a resoldre els problemes dels ajuntaments, posant els meca-
nismes no només legals i jurídics, com esta llei, sinó també
de finançament de les corporacions locals. Cal una llei marc
a nivell estatal, això està totalment parat, i necessitem millo-
rar l’eficiència econòmica de les corporacions locals i posar
en marxa un fons de cooperació municipal que a totes llums
en estos moments és insuficient.
Per altra banda, el nostre grup parlamentari, el Grup
Compromís diu fins la pròxima legislatura, en la qual torna-
rem a servir als progressistes valencians, a l’agenda política
Número 158 24.03.2011
progressista, davant les polítiques de dreta, d’ací i del
govern central. Tornarem a treballar per a aportar a estes
Corts solucions als problemes que patix la nostra gent, i des
d’una òptica clarament valenciana, clarament valencianista,
centrada en els problemes de la nostra gent i situada en una
clara posició de defendre des d’ací la nostra posició en un
món cada dia més global.
Per tant, els diguem fins a prompte. Anem a tindre una
campanya electoral intensa, en la qual tots no estem en les
mateixes condicions. Uns utilitzaran, de forma vergonyant,
inauguracions a tota hora amb els diners que no són ni de
Zapatero ni de Camps, sinó que són dels ciutadans valen-
cians. I és una vergonya que se faça este espectable obscé
d’inauguració d’infraestructures pagades amb la butxaca
dels impostos dels ciutadans. Altres controlaran mitjans de
comunicació.
Però, en tot cas, nosaltres estarem al costat de tota aque-
lla gent que vol construir un futur, una alternativa política
valenciana potent per al futur nostre i dels nostres fills.
I, per tant, Compromís assumix eixe compromís. I en les
pròximes eleccions nosaltres també tenim la legítima ambi-
ció de governar a centenars d’ajuntaments i, per què no, al
govern de la Generalitat valenciana, perquè el que està clar
és que els governs del Partit Popular ens porten al desastre.
Per tant, fins a prompte. Treballarem per eixa política
clarament d’ací, amb un compromís amb els ciutadans que
volen un futur millor.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señor Vicente.
El senyor Vicente Navarro:
Bien, gracias, señora presidenta.
Nuestro grupo parlamentario se ha abstenido en este pro-
yecto de ley, en consonancia con nuestra posición en el deba-
te del resto de la misma. Desde luego, hay algo que suele ser
habitual en este parlamento, ¿no?, que es el alborozo con el
que se alumbran ciertas leyes, que tienen un impacto muy
notable... Es decir, uno va caminando por la calle y no se
puede quitar de encima a los ciudadanos que vienen a felici-
tarte por la aprobación de la ley del régimen local, y, lo que
es más grave, es que a los ayuntamientos también..., como
me van a permitir diga coloquialmente, les ha influenciado la
cosa, como se suele decir, «ni txitxa ni “llimonà”», y esa es
la cuestión, que este..., hoy día, este proyecto de ley es abso-
lutamente insustancial para las corporaciones locales de
nuestra comunidad. Suele pasar con este y con otros tipos de
productos que se alumbran en esta cámara, pero que no tie-
nen absolutamente ninguna incidencia.
Miren, desde el mes de junio que se aprobó la ley del
régimen local, apenas seis meses después, en diciembre,
cuando aprobábamos el presupuesto, ya pudimos comprobar
cómo quedaba la clave de bóveda de la ley del régimen
local, en el fondo de cooperación, que se tradujo en el pre-
supuesto de La Generalitat en una abreviatura, (ininte-
l·ligible) ... fondo de cohesión municipal, al lado de todas las
trasferencias, que, por cierto, ya existían, ejercicio tras ejer-
cicio, en los presupuestos de La Generalitat. ¡Oh, sorpresa!,
ya hemos descubierto en qué quedaba el fondo.
Es decir, ¿para esto ha servido la ley? Lógicamente,
suele pasar lo de siempre, se predica con la ley y no se da
trigo en el presupuesto.
Miren, para eso, ¿saben cuál era la mejor ley? Que el
Consell pague en tiempo y forma a los ayuntamientos de esta
Pàgina 17.728
comunidad, a los que les adeuda millones, millones de euros,
esperando trasferencias de todas y cada una de las conselle-
rias de este gobierno financieramente insolvente. Para eso
era útil una ley, para que el gobierno valenciano pague y le
deje de huir al sastre, y no lo digo por nada, sino por la insol-
vencia financiera a la que está sometido el gobierno valen-
ciano, cosa que se traduce también, y lo sufren, por desgra-
cia, los ayuntamientos de nuestra comunidad.
Miren, en un año no llega de vigencia de esta ley, solo se
ha desarrollado un reglamento de la misma, el del registro
de las entidades locales. Gran hallazgo, saber cuántos ayun-
tamientos hay en la comunidad y cuántas entidades locales,
como mancomunidades, etcétera. Esa es, a día de hoy, la
gran aportación que tiene la ley del régimen local, en la que,
insisto, suelen ser siempre este tipo de proyectos que se
alumbran con gran alborozo, pero que no tienen ninguna
incidencia en el día a día de las corporaciones locales, y
mucho menos en el día a día de los ciudadanos de nuestra
comunidad.
Y, bien, como parece que es norma obligada, y me toca
en nombre de mi grupo echar el telón de esta legislatura,
quiero, en primer lugar, como no podría ser de otra manera,
agradecer, pues, lo que he podido aprender aquí, en este par-
lamento, que no ha sido poco, que se agradece la compañía,
el calor de compañeros de mi grupo parlamentario, y, por
qué no decirlo, también de muchos de ustedes, de otros de
grupos distintos al mío.
Especialmente, quería también hacer una mención espe-
cial a los tres presidentes con los que he tenido la oportuni-
dad de convivir, (veus) porque han estado..., porque han
estado muy cerca de mi actividad a lo largo (rialles) de estas
tres legislaturas.
En definitiva, desearles suerte a todos en lo personal. En
política, ya saben ustedes que nunca se puede decir adiós.
Como mucho, hasta luego.
Muchas gracias y hasta siempre. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señor Asencio.
El senyor Asencio Adsuar:
Señorías, me cabe el inmenso honor, con mi interven-
ción, de cerrar este periodo de sesiones, y, por lo tanto, lo
hago con la satisfacción, ya que es la última intervención
parlamentaria, lo hago con satisfacción, porque precisamen-
te lo es con una ley en la que fui ponente en nombre de mi
grupo, y una ley, como es la de régimen municipal, local,
valenciano, una ley importante, pionera en España, pese a lo
que desde esta tribuna se ha dicho.
Tengo que decir que es un auténtico éxito lo que incluso
desde esta tribuna han intentado algunos hacer ver, es un
auténtico éxito que una ley de más de doscientos artículos,
una ley extensa, una ley con numerosas disposiciones, com-
plementarias, adicionales, la final..., en fin, solamente, sola-
mente, después de ser filtrada por los órganos jurídicos del
estado, pues, que solamente haya dos artículos en los que se
tenga que introducir dos matizaciones para que sean, todo el
articulado, todos los artículos de la ley, plenamente consti-
tucionales. Como lo son.
Lo dijimos en esta tribuna, escuchando cantos de sirenas
de otros, que querían reinventar el régimen local desde la ley
autonómica, y que ya advertimos que habría riesgos seguros
y ciertos de incurrir en inconstitucionalidad, vulnerando la
normativa básica del estado en materia local, pues, bien,
porque no hicimos caso a algunos de los grupos de esta
Número 158 24.03.2011 Pàgina 17.729

cámara es por lo que dentro de los cánones de la juridicidad Ilustres señoras y señores diputados, la sesión plenaria
administrativa y de la constitucionalidad española, es por lo de hoy ha sido la última de la presente legislatura, y quiero
que en estos momentos toda esa gran profusión jurídica de aprovechar el momento para pedir disculpas si en algún
artículos, solamente dos tienen (veus) dos pequeñas matiza- momento, a pesar de mi enorme respeto por el reglamento
ciones que ser incorporadas para que sean plenamente cons- de esta cámara, pudiera haber cometido alguna equivoca-
titucionales. ción que se haya traducido a la hora de tomar una decisión.
Y me voy ceñir a ello, señorías, creo que este no es el También quiero agradecerles a todos su colaboración y
momento ni la tribuna, el lugar, para responder y entrar comprensión en todos los momentos que hemos pasado
ahora a debatir cuestiones del fondo de cooperación local, aquí, reconociendo que la experiencia ha sido tremenda-
cuestión de financiación... Podríamos entrar en dónde está mente positiva y, como ustedes, no la voy a olvidar nunca.
esa ley del estado que fue prometida tantas veces de des- Les deseo a todos y a todas, tanto en lo personal como en
arrollo y modificación del régimen local. Creo que ahora la vida política, en el futuro, mucho éxito, de corazón, y
hace dos o tres semanas se ha anunciado nuevamente el agradezco, cómo no, a los servicios de esta cámara todo su
aplazamiento para las próximas semanas o meses. No sé si trabajo y sus atenciones.
este gobierno, a nivel nacional, estará para hacer lo que dice Y, ahora sí, es declara closa l’última sessió d’esta legis-
que va..., que hacer..., y tampoco el tema de la financiación latura. (Aplaudiments)
se ha resuelto durante este tiempo.
Señorías, para que nadie piense que aquí se trae una
modificación de dos artículos en los que se haya podido (S’alça la sessió a les 14 hores i 49 minuts)
fallar en algo por parte del Grupo Popular y del gobierno de
La Generalitat, decir que son dos pequeñísimas matizacio-
nes. Una, en relación a las áreas metropolitanas, en los que D’acord amb l’article 18.2 del Reglament de Les Corts,
había, en la legislación nuestra valenciana, una habilitación s’indiquen les senyories assistents a la sessió:
para compensar La Generalitat con cargo a sus libramientos
a los municipios del área metropolitana, compensar –no Albiol Guzmán, Marina
pagar–, a aquellos municipios que dentro del área metropo- Asencio Adsuar, César Augusto
litana no pagaron a su vez los gastos correspondientes al Ballester Costa, Andrés Antonio
área metropolitana... Bien, pues, es una pequeña matización Barberá Nolla, Rita
en la que se aclara que la compensación que va a poder Barceló Martorell, Ángela M.ª
hacer La Generalitat lo es solo con cargo a los propio fon- Barrieras Mombrú, Rosa M.ª
dos autonómicos a transferir a los municipios, y para que no Betoret Coll, Vicente
se pueda compensar por los fondos que, a su vez, La Blasco Castany, Rafael
Generalitat remite a los municipios del área metropolitana, Bonet Mancheño, Elena
pero que provienen del estado, puesto que saben ustedes que Botella Arbona, M.ª Dolores
La Generalitat hace funciones de intermediación financiera Bueno Ortuño, Manuel
gestionando y ejecutando a su vez operaciones de transfe- Bustamante Bautista, Manuel Miguel
rencias de la administración del estado. Castejón Chaler, Juan Mariano
Por tanto, se paga por La Generalitat con dos tipos de Castellano Gómez, Serafín
fondos a los municipios, los propios de los municipios, de Catalá Pérez, M.ª Consuelo
fondos de La Generalitat, más los fondos que vienen del Clemente Olivert, Antonio
estado. Pues, bien, solamente, con esta modificación legal, Cortes Llopis, Salvador
La Generalitat podrá compensar con fondos autonómicos Costa Climent, Ricardo
los impagos que efectúen a las áreas metropolitanas los Crespo Domínguez, M.ª Vicenta
municipios. Díaz Alperi, Luis Bernardo
Y la otra corrección es a medias, porque, en realidad, se Díaz González, Elisa
puede..., por parte de miembros de una corporación, en una Escudero Pitarch, Isabel
mancomunidad, se les puede habilitar para que hagan fun- Falcó Rico, Juan de Dios
ciones de pagaduría, funciones de tesorería, de recaudación, Ferraro Sebastiá, Rafael
etcétera. Solamente, en la legislación básica del estado, para Font de Mora Turón, Alejandro
aquellos que desempeñen funciones de tesorería o de secre- Franco Aliaga, Esther
taría con nivel de tercera clase, en esos municipios sería Frau Ribes, Josefa
posible hacer esa encomienda a un miembro de la corpora- García Herrero, M.ª Josefa
ción. Esa distinción no estaba en la ley de régimen local, ha García Santos, Yolanda
habido la observancia por parte del estado –y ya termino, Gay Bódalo, M.ª Dolores
señora presidenta–, y, en este sentido, pudiendo mantenerse Giner Giner, Fernando M.ª
(veus) la redacción tal y como estaba en la ley de régimen Hernández Mateo, Pedro Ángel
local, pero es..., o sea, solamente para los casos de este tipo Hernández Miñana, Francisca Mercedes
de secretaría, no los demás, no obstante ello, como tampoco Huesca Rodríguez, M.ª Dolores
hay ningún interés en este sentido, pues, se excluye a los que Jiménez Bueso, Víctor
puedan desempeñar esa función, y siempre (inintel·ligible) Jiménez Gutiérrez, Elvira M.ª
Linares Rodríguez, M.ª Soledad
Muchas gracias. (Aplaudiments) Lloret Ivorra, M.ª Isabel
Lorenzo Paredes, Antonio
La senyora presidenta: Lozano i Pastor, Antoni
Luna González, Ángel
Muchas gracias, señor Asencio. Maluenda Verdú, Rafael
Marí Olano, José
Número 158 24.03.2011 Pàgina 17.730

Marco Gual, M.ª Amparo Rambla Momplet, Vicente

Marcos Puig, Verónica Roca Castelló, M.ª Rosa
Martínez Navarro, María Milagrosa Ros Piles, Jesús
Martínez Rodríguez, Ricardo Salvador Rubert, M.ª José
Mata Gómez, Manuel Sánchez Cortés, M.ª Sagrario
Miguel García, Alicia de Sánchez Pérez, César
Miró Mira, Trinidad María Sanchordi García, M.ª Mercedes
Mollà Herrera, Mireia Sanmartín Besalduch, Adolfo
Moreno Fernández, Cristina Sanz Alonso, Marga
Morera Catalá, Enric Xavier Sarrià i Morell, Vicent
Mundo Alberto, Jaime Segarra Sales, Jeannette
Ninet Peña, Carmen Serra Cervera, David Francisco
Noguera Montagud, Ana Isabel Signes Núñez, Francesc de Borja
Oltra Jarque, Mónica Soler Cejudo, Rebeca Lirios
Ovejero Adelantado, Eduardo Soria Mora, Vicente
Palomar Pérez, Herminia Sorribes Martínez, M.ª Soledad
Pañella Alcàcer, Josep Maria Subías Ruiz Sevilla, Juan Ignacio
Parra Almiñana, M.ª Teresa Such i Botella, Antoni
Parra Sisternes, Vicente Tirado Museros, Clara
Peral Villar, Antonio V. Torres Salvador, Antonio
Pérez Rodríguez, Rosaura Torró Gil, Lluís
Pla i Durà, Joan Ignasi Vicente Navarro, Eduardo
Puig i Ferrer, Joaquim Vidal Causanilles, M.ª Fernanda
Quinzá Alegre, Asunción Vilaplana Gironés, Amando

DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS VALENCIANES DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
subscripcions@corts.es subscripcions@corts.es
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València Plaza de San Lorenzo 4. 46003 Valencia
Telèfon: 96 387 61 00 Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1133-2492 ISSN: 1133-2492
Depòsit legal: V-1013-1983 Depósito legal: V-1013-1983