EXERCICIS DEL BLOC: CONTES DE LA CARME RIERA

Exercicis sobre el conte “Te deix amor la mar com a penyora”

1. Redacta en deu línies una síntesi de la narració

La narració és una carta d’una noia dirigida a l’amor de la seva vida, una antiga
professora seva, amb la qual amb l’edat de quinze anys va mantenir una
relació. Al principi fou tot vent en popa però a causa de les crítiques i la pressió
de la societat la professora decidir que la relació s’havia d’acabar. Aquesta
carta és escrita uns anys després, on ella li mostra els seus sentiments que
encara es mantenen dins seu. Recorda tot el que va passar, li confessa
algunes de les coses que en el seu moment no va tindre el valor a dir-li,
recorda amb molt d’orgull el port on es trobaven i també li anuncia que està
embarassada, encara que ella es troba molt feble i té por a no arribar a
conèixer a la seva filla, la qual la vol anomenar Maria, com el nom de la seva
enamorada. Finalment, ens confessa que si mor no vol que el seu cos sigui
enterrat, sinó que el llencin al mar, lliure. La carta és, doncs, la penyora que ella
li deixa i on confessa tot el seu amor.

2. Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?

Aquesta narració està escrita en primera persona ja que és ella mateixa qui
escriu la carta a la seva professora i la va explicant a mesura que avança el
text. Podem saber que el punt de vista narratiu és en primera persona perquè
el narrador se situa dins l’acció i ens la pot explicar mentre aquesta transcorre,
és a dir, és un narrador intern. Per altra banda, podem saber tots els seus
sentiments i pensaments del narrador, cosa que indica que és omniscient, però
només en la seva pròpia persona, ja que no ens dóna cap indici de que conegui
els sentiments dels altres.
3. Situa l’espai i el temps de la narració:

Ambdós elements narratius són canviants i no podem dir que hi hagi un espai o
temps fix mantingut durant tota la narració.

En concret, pel que fa al temps, podem dir que comença al present, i després
torna enrere, fent un flashback cap al principi de tota l’aventura, i ens l’explica
des que tenia quinze anys i es van conèixer en aquell vaixell fins ara, passant
per l’estada a la universitat, els estius avorrits de la protagonista, la relació
d’universitaris amb el Jaume i d’altres amants i fins i tot el seu casament amb el
Toni, on la seva estimada i ex professora està present. Torna finalment al
present quan ens diu que està esperant a la seva filla i que sent por de no
poder conèixer-la després d’haver parit.

En quant a l’espai, podem dir que sempre va molt sincronitzat amb el temps ja
esmentat, i se situa a casa de la protagonista però després es trasllada al
vaixell, a la universitat i durant l’estiu al seu poble, on pateix una profunda
enyorança per la seva gran estimada. Acaba a casa seva, on es troba amb el
seu marit i embarassada de molts mesos.

Tot i així, dins d’aquest flashback principal a vegades ens porta a altres
flashbacks més breus on la protagonista recorda petites aventures amb la seva
estimada. És a dir, no és un flashback completament lineal sinó que sovint va
tornant enrere a mesura que avança.

4. Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta,

fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen:

Sí, ho crec. Me n’he adonat perquè utilitza mots molt ambigus, com per
exemple “nosaltres”. Aquesta paraula no especifica si són dos homes, una
dona i un home o dues dones, i ens fa endinsar en un ambient de curiositat i
enigma. Una mica més endavant veiem la descripció de les mans de la seva
estimada: “M’agradaven tant les teves mans! Són tan formoses encara! –dits
llargs, pell blanca, ungles polides.” Una descripció així és poc pròpia de les
mans d’un home, que acostumen a ser més descuidades i robustes. Arriba un
punt en la redacció en que comença a parlar de l’escàndol públic que això
suposaria si el poble se n’assabentés i és aquí on finalment ens confirma el fet
de que estan vivint un amor lèsbic, prohibit, no acceptat per la societat i del
qual la seva estimada i professora es vol amagar. Finalment, el dia del seu
casament la seva estimada Maria trenca a plorar al veure la protagonista tan
feliç al costat del seu marit, i se’n penedeix d’haver renunciat en el seu moment
a l’amor de la seva vida simplement perquè era quelcom esbojarrat i fora de
lloc. Tanmateix, ambdues sabien que aquell era l’amor veritable i apassionat, i
cap altra persona podria fer-les sentir el que havien sentit juntes.

La manera en la que l’autora ens redacta la història li dóna un toc d’intimisme

afegit. El fet d’explicar alguns sentiments i emocions mitjançant cartes dóna
una sensació de més profunditat en el que explica. Tot i així, a vegades ha
d’amagar algunes emocions perquè les cartes quasi sempre van dirigides a la
seva estimada, i hi ha situacions, com quan està promesa amb el seu futur
marit, en les que no pot expressar tot el que li agradaria, i s’ha de reprimir.

Pel que fa als sentiments de l’autora, si no fóssim conscients del fet que ella no
és lesbiana podríem dir que és una narració real i viscuda per ambdues
persones: protagonista i autora. Tot i així, ella confessa que és una narració
autèntica i versemblant però fictícia, ja que ella no sent cap atracció cap a
persones del seu mateix gènere, i que és totalment inventada. Un fet que
sobta, ja que s’expressa d’una manera tan profunda i real que sembla increïble
que sigui fruit de la seva imaginació i no d’una experiència inoblidable. Un fet
que potser va fer que s’expressés amb tant sentiment és que l’autora estava
embarassada de nou mesos quan va escriure una nit aquesta redacció, i la
situació en la que estava va fer que les paraules flueixin d’una manera tan
tendra.

Exercicis sobre el conte “Qui enviava flors a na Glòria?”

1. Redacta en deu línies una síntesi de la narració.

La protagonista recorda, en forma de relat per petició de la policia, com van ser
les últimes hores de la seva cosina Glòria. Ella fa una introducció sobre la seva
vida, la seva infantesa traumàtica en un internat, el seu posterior pas per casa
de les seves tietes i finalment com arribà a casa seva. Arribat a aquest punt
explica com era la seva relació i com era na Glòria, com n’estava de
traumatitzada en un principi i el polèmic repartiment de l’herència de la seva
mare en dos, cosa que a ella no li semblava malament però na Glòria no li
agradava i li va cedir la seva part. Desprès ens introdueix l’assassí, en Hans,
un important home de negocis, més jove que les dues i estranger. Llavors
comença a explicar com va ser aquella nit, com ella l’havia esperada, com no
va aparèixer, la sospitosa trucada a en Hans i la seva infructuosa investigació.
Finalment es descobreix el cos de na Glòria embalsamat, amb en Hans
vetllant-la, amb el cos envoltat de roses. I aquí és on ens apareix la gran
incògnita: qui enviava flors a na Glòria?.

2. Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?

L’autora adopta els papers de cosina i alhora millor amiga de na Glòria, això fa
que sigui una narradora interna, ja que viu l’acció, però juga un paper de
personatge secundari perquè l’important és què va passar amb la mort de na
Glòria. Això fa que la història tingui una dimensió més personal i arribem a patir
per na Gloria i sentim empatia per la narradora, que està inquieta perquè no
sap on està na Glòria. També fa que ens preocupem per com acabarà tot i, el
més important, per qui enviava les flors a na Glòria.

3. Situa l’espai i el temps de la narració

En aquest conte es pot veure que l’espai extern és Mallorca i els espais
interns que podem trobar la casa en la que vivien la Glòria i la narradora de la
història entre d’altres, ja que també podem trobar altres espais interns com els
cotxes o la casa on troben a la Glòria.

El temps intern que podem trobar és el temps que triga a explicar la història
que podria ser d’unes quantes hores i també podem trobar com a temps intern
el temps en el qual succeeix la història que ha explicat que dura
aproximadament un mes, el temps extern no queda molt clar ja que en el text
no ho especifica, però si que ens va donant petites informacions com les
pessetes que això ens diu que ja fa més de deu anys d’aquesta història.

4. Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes

característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin
l’atenció

La varietat dialectal d’aquest text és el mallorquí i algunes de les seves

característiques més importants són:

Lèxiques

- Utilització d’articles salats: es (el o los), sa (la), ets (los), ses(las), so i

sos.

- Vocabulari propi com: mirall-espill, tros-pedaç, dobler-diners, veritat-

vera, nens-nins.

- Utilització de “car” en substitució de “ja que”.

Fonètiques

- Existència de vocal neutre tònica.

- Diferència entre l·l i l.

Morfosintàctiques

- Utilització de formes verbals pròpies (morfema zero: trobo-trob,

asseguro-assegur).