Fet per: Víctor Patricio

3. Situa l’espai i el temps de la narració.

L’espai: El lloc físic on es desenvolupa l’acció és a les Illes Balears. Si

concretem a Mallorca.

“Hem feia por que no se l’endugués a viure al seu país, en un altre lloc fora de
Mallorca”.

El temps: El temps fa referència a la durada de l’acció i a la època. La durada

de l’acció és aproximadament d’un mes.

“Na Glòria és morta. Moría aproximadament fa un mes probablement al mateix

lloc on...”

L’època es poc aclaridora, però pels costums del teatre deu haver passat fa 40
o 50 anys, ja que la formalitat d’en Hans ho demostra.

4. Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes

característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin
l’atenció.

La varietat dialectal del text és el Balear que és una varietat del català oriental.

Fonètica:

Pronunciació com a vocal neutra [ə] de les e tòniques procedents de la e

tancada del llatí vulgar.

Una part de Menorca, una de més petita d'Eivissa i una regió de Mallorca,
però, han transformat la vocal neutra [ə] tònica en e oberta [ɛ], com al català
oriental continental.

En els grups verb + pronoms febles, l'accent recau generalment damunt els
pronoms, excepte en eivissenc.

Eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia.

La consonant vibrant simple només es pronuncia en pocs mots, com per, pur,
sor, amb diferències locals, i en els neologismes, i sempre en la primera
persona del present d'indicatiu (llevat de muir).
Morfosintaxi:

D e s i n è n c i a Ø e n l a 1 a persona del singular del present d’indicatiu.

D e s i n è n c i a [ à s ] e n l a 1 a i 3a persona del singular de l’imperfet de

subjuntiu.

Ús de l’article salat: es/so, sa, es/sos, ses.

Ús dels articles personals en, na.

Ú s d e l e s f o r m e s p l e n e s dels pronoms febles davant del verb.

Lèxic:

Al·lot (noi), ca o cus, cussa (gos, gossa), moix (gat), cercar (buscar), besada
(petó), brossat (mató), capell (barret), horabaixa (tarda), etc.

Escurar (rentar els plats), llinatge (cognom), pardal (ocell), etc.

Cotxo (cotxe), sebre (saber), veïnat (veí), etc.