SARRIA 75 9/3/11 13:48 Página 1

SARRIA 75 9/3/11 13:49 Página 2

SARRIA 75 9/3/11 13:49 Página 3

sumari
TEMA DE PORTADA Hem estrenat Biblioteca 4
EDITORIAL

AJUNTAMENT. Dotze anys de jornades del paper 13

ENTITATS 5a Fira Comercial
OPINIÓ. Passem comptes
15
24
Somnis escrits a la nova
CULTURA Les nits del CRO 30
Exposició: Els Prats de Neptú
Tot jugant amb el color
31
32
Biblioteca Emília Xargay
“L’essència del paper” 33
“Nina, Nineta...” 35
Biblioteca Emília Xargay 36
Joan Solà 37
Pla, Proust, Pairolí 39

Espai 2,0
Les eines del Bricolatge emocional
REPORTATGE Sarrià de Dalt El trasllat forçós
QUADERN D’APUNTS
ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti
AMPA Laroda d’esports
Observem, manipulem, experimentem...
NATURA Primera expedició al Cho Oyu
SALUT Consells per la presa de medicaments
VIATGES De badoc per la Xina
ESPORTS. UES
THE SARRIÀ NEWS
parlemDESARRIÀ
Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañi-
gueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llu-
nell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep
Rodeja.
Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona
Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Martín &
Busó, Alba Martínez, Rosa Dachs, Lluís Aymerich, Esther Porti-
lla, AV Pla de l’Horta, AV Sarrià de Dalt, Esplai Pl-Mijac, Toni
Nuñez, Amics Gegants, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Dani
Barco, Anna Sala, Mireia Masó, Jessica Casas, Noemí Toledo,
Míriam Costa, Ampa escola Montserrat, Engràcia Bramon,
Lourdes Gelada, Xevi Gómez, Emili Marco, Francesc Ramió, Gui-
llem Mallola, Enric Sucarrats.
Disseny i maquetació:
Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154
Impressió: Impremta Pagès
Subscripció anual: 10 euros
Tiratge: 1.500 exemplars.
e-mail: revista@sarriadeter.cat
Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732
Portada: interior de la biblioteca Emília Xargay. Foto de Martín &
Busó, arquitectes.
LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org
AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS
NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la
revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financia-
ció de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza
necessàriament de les opinions signades.
N
40 o sempre tenim ocasió d’assistir a la inauguració
42 d’un nou equipament i més des que s’ha
43
50
instal·lat a casa nostra la crisi. Hi érem presents
51 els que perseguim els somnis escrits, els que
52 desitgem que la paraula impresa, els mots
54 també dibuixats, tinguin permanència en el suport paper.
60
63
Quan s’albira una generació que s’acostumarà més a llegir
51 en pantalla que en llibre, hi ha qui es pregunta com ha de ser
68 una biblioteca del segle XXI?. El conseller de cultura de la
71 Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va fer un
brillant discurs, explicant-nos que les biblioteques actuals
són més una mediateca, on s’hi troba música, cinema i lec-
tura, llibres, revistes i diaris, que no pas un magatzem de lli-
bres per consultar. També ens va dir que les biblioteques
públiques actuals fan una funció social indispensable, pel
que tenen de transversals. Abans, qui tenia més poder o
més riquesa, tenia també accés a bones biblioteques priva-
des, per contra, la gent de condició humil, en quedava exclo-
sa. Quan la cultura és gratuïta, propera i accessible, dismi-
nueixen les diferències socials i desapareix el determinisme
original.
La nova biblioteca té accés gratuït a internet, per tot aquell
que no tingui ordinador a casa seva; té taules d’estudi, per
facilitar el treball en silenci quan no es disposa a l’habitatge
d’una cambra pròpia; té una sala per compartir amb d’altres
estudiants i fer treballs conjunts i disposa d’un bon fons
bibliogràfic per consulta i préstec. També l’espai per maina-
da, per acostumar-los a apropar-se al màgic món de la litera-
tura infantil. Més endavant, quan l’auditori estigui finalitzat,
serà un altre lloc privilegiat on es podran fer les tertúlies lite-
ràries, veure cinema, documentals i escoltar música en viu.
Els arquitectes i la dissenyadora també han mimat l’espai.
Volgudament s’ha buscat la llum, la calidesa dels materials,
les formes escultòriques, el mobiliari funcional i original,
incorporar elements que connectin amb la nostra idiosincrà-
sia: el text de l’artista sarrianenca i els dibuixos dels nens
artistes, ens apropen l’espai i ens el fan ben nostre. Estem a
casa.
Des de la seva inauguració el 12 de desembre, cada dia la
biblioteca creix en associats. No és només una biblioteca per
Sarrià de Ter, donarà servei als pobles veïns, a tota aquella
gent que creu que la cultura és un mitjà per canviar, per for-
mar-se, per créixer.
Donem temps que els somnis escrits, dipositats en els lli-
bres, traspassin les fronteres de la ignorància.

p DS_3
SARRIA 75 9/3/11 13:49 Página 4

TEMA DE PORTADA [Hem estrenat biblioteca

dubte. A cada canvi tecnològic

se'n discutia la pervivència. La
televisió havia de matar la ràdio,
el cinema les novel·les, internet
els diaris i la modernitat a tot
plegat. I ves per on que tot això
es pot trobar a les biblioteques
que s'han anat adaptant als
nous temps.
Les biblioteques, avui, són
espais multimèdia. Continents
on hi podem trobar gairebé de
tot. Cinema, música, revistes,
connexió a internet i és clar, lite-
ratura. Centres que sobrepas-
sen l'ús habitual i clàssic del
préstec de llibres per convertir-
se en centres integrals de cultu-
ra. Es tracta d'un àmbit essen-
cial en la vida cultural i, per tant,
un pilar fonamental de la qualitat
de vida del nostre poble.
I això és el que també ens
ha donat durant aquestes 5
dècades l'antiga biblioteca. Grà-
cies a la determinació del Sr.
Andrés Rodríguez, la feina de la
Sra. Maria Teresa Guardiola i el
Sr. Francesc Sala, i el saber fer
de la Rosa Dachs i finalment,
Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Sergi Torrentà, regidor de cultura, Enric Vilert, president de la Diputació de l'Anna Maria Fornells. I a partir
Girona i el Molt Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, durant la
inauguració de la nova Biblioteca Emília Xargay. Foto: Quim Llunell
d'ara l'Anna Sala, que apareix
amb idees noves i que ja ha
començat a fer una gran feina
com a directora. A tots ells els

HEM ESTRENAT hem d'agrair que hagin exercit

de bibliotecaris. És a dir, de mes-
tres de cerimònies en aquests

BIBLIOTECA santuaris del pensament. En ter-

mes històrics, els hem d'atribuir
el fet de mantenir viu el fil que
ens porta directament des del
Roger Torrent i Ramió. Alcalde de Sarrià de Ter 12 d'octubre del 1955 al 12 de
desembre del 2010.
Hem arribat fins aquí. I

U
n diumenge dia 12 d'oc- segur, gens propici a les idees. Fa 55
tubre de fa 55 anys, anys, doncs, aquella notícia representa- durant els anys hem pres consciència
Sarrià de Ter estrenava va una gran fita. Un èxit per al poble. que el creixement de Sarrià, en tots
biblioteca. S'inaugurava, Era un esdeveniment especial lla- els aspectes, feia imprescindible abor-
als baixos de l'ajunta- vors i ara perquè als pobles com el dar el canvi clau per a la nostra biblio-
ment, un espai que representava, en la nostre, les biblioteques són (podríem teca. Havíem de dotar-nos d'un edifici
mesura del que es podia llavors, una dir-ho així) un baluard del coneixement adequat a les necessitats del S. XXI. I
petita finestra oberta al coneixement. i la raó. Per tant, són imprescindibles per això s'ha treballat durant temps
Una petita finestra al món. Aquest fet en una societat democràtica. Llegir per aconseguir-ho. I ha sigut així com
era, sense cap dubte, un esdeveniment ens fa més savis, llegir ens fa més lliu- hem estrenat biblioteca.
especial en un context polític, el de la res. Llegir ens fa ciutadans. I malgrat Finalment podem disposar d'un
dictadura franquista, en absolut favora- això, han passat els anys i les bibliote- nou equipament: ampli, modern i ade-
ble a la cultura. Un entorn, de ben ques sempre han estat posades en quat als nous temps i a les noves

4_pDS
SARRIA 75 9/3/11 13:49 Página 5
necessitats. Un continent
amb un gran potencial per
continuar fent allò que han
de fer les biblioteques, però
també per generar activitats
i iniciatives dedicades a
totes les franges d'edat,
dels més petits (que tenen
també la seva zona específi-
ca) als adults. Hem estrenat
un edifici de més de 800
metres quadrats repartits
en diferents espais desti-
nats a la literatura, a la zona
del cinema i la música, als
diaris i les revistes. Que té
àmbits per treballar i estu-
diar, amb ordinadors per
consultar el catàleg i altres
per connectar-se a internet.
Una biblioteca que té servei
de wifi per a tothom. Hem
fet un gran canvi. Un canvi
qualitatiu i quantitatiu: més
fons, més serveis i més
horaris, ja que també
ampliem les hores d'obertu-
ra amb dos matins a la set-
mana. Estem parlant, en
definitiva, d'un edifici fet a
la mesura dels veritables
protagonistes: els usuaris.
Usuaris i usuàries que
TEMA DE PORTADA [Hem estrenat biblioteca
Roger Torrent, Joan Manuel Tresserras
i Miquel Sitjar, director dels serveis
territorials de Cultura a Girona.
han respost a l'es-
forç fet pet tots els
que han treballat per
fer realitat aquesta
nova Biblioteca
Municipal Emília Xar-
gay. Les visites, els
carnets i els prés-
tecs s'han multipli-
cat. I això ens parla
no només de la
necessitat que tení-
em d'ampliació sinó
de la voluntat dels
sarrianencs i sarria-
nenques d'aprofitar
Joan Manuel Tresserras i Roger Torrent escolten a l’arquitecte Manuel Martin Madrid.
les propostes cultu- Fotos: Quim Llunell
rals. Hem guanyat,
doncs, amics per a la biblio- feina feta pels arquitectes tora, ceramista, artista, en
teca. I això encara anirà a Manuel Martín i Joan Busó, conclusió, que dóna nom a
més, perquè tenim un equi- que són els qui han donat aquesta institució. L'Emília
pament amb capacitat per forma i atmosfera a l'edifici. va deixar dit: “que la passió
absorbir el present i el futur. De l'Alba Martínez i la seva perquè sigui sempre igual,
Tenim biblioteca per temps. creativitat. I a nivell polític a necessita intel·ligència”.
Estem d'enhorabona. I tots els que m'han precedit Doncs bé, recordarem
per això hem d'agrair l'es- i han treballat perquè això aquesta nova biblioteca com
forç de tots els que han par- fos possible. el fruit de la combinació
ticipat d'aquest camí: les En definitiva, estem justa de passió i intel·ligèn-
institucions (Generalitat i orgullosos de la nostra nova cia. La passió creativa i la
Diputació) que han contri- Biblioteca Municipal. Que és intel·ligència en la gestió que
buït financerament i ens ja un patrimoni important pel l'han fet possible. Ara ens
han ajudat tècnicament. poble. Com també ho és l'E- toca conèixer-la, gaudir-la i
Hem de parlar de la bona mília Xargay, pintora, escul- estimar-la. I
pDS_5
SARRIA 75 9/3/11 13:49 Página 6
TEMA DE PORTADA [Biblioteca Sarrià de Ter
LA BIBLIOTECA DE SARRIÀ DE TER:
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS.
Martín & Busó arquitectes
L
a nova biblioteca públi-
ca de Sarrià de Ter s'ha
construït dins del Pla
únic d'obres i serveis
de Catalunya, PUOSC.
Se situa davant de la plaça de Cata-
lunya d'aquest municipi i està enca-
bida dins d'un edifici d'habitatges
construït per la iniciativa privada
que va cedir l'espai de les plantes
baixa i primera com a part de les
compensacions urbanístiques esta-
blertes. Durant la construcció de l'e-
difici d'habitatges es va poder cons-
truir part de l'espai d'acord amb les
previsions del projecte d'arquitectu-
ra de la biblioteca, especialment el
que es refereix als espais de doble
alçada i els nuclis de comunica-
cions, escala, rampa i ascensor. La
situació i dimensionat dels pilars
correspon als criteris de distribució
dels habitatges i garatges de la pro-
6_pDS
Detall de l’escala d’accés al primer pis. Fotos: Martín & Busó, arquitectes
moció privada segons projecte d'un
altre arquitecte diferent de l'equip
d'aquest equipament públic.
Exteriorment es va voler donar
una imatge d'edifici públic en les
dues plantes ocupades per la biblio-
teca mitjançant una solució que
independitza la façana de la limita-
ció del ritme de pilars imposat per
l'edifici d'habitatges. Això s'ha
aconseguit avançant el pla de la
façana el suficient per a disposar
entre la dels habitatges i la pròpia,
una línia de pilars metàl·lics situats
a un ritme constant de dos metres
de separació entre ells, que conte-
nen la subestructura de suport dels
diferents tancaments: policarbonat,
vidre o maó i que permet crear un
pla horitzontal volat a un nivell
intermedi amb el dels balcons de
l'edifici d'habitatges i que conté una
marquesina de protecció solar de
1- E
les obertures disposades a sota d'e-
lla. Aquesta marquesina es disposa
amb la mida necessària per a prote-
gir de la insolació les obertures
segons les seves dimensions espe-
cífiques. Així a la façana est el vol es
limita a un metre amb vint-i-cinc
centímetres i a la façana sud el vol
és de tres metres, degut al gran
finestral d'aquesta façana que ha de
protegir de la insolació.
L'accés a la biblioteca es realit-
za per la plaça de Catalunya, que
recull tot el trànsit peatonal de les
vies igualment peatonals de tot
aquest sector, ben comunicat amb
la resta d'altres sectors propers i del
centre històric del poble.
L'espai interior s'organitza,
segons el programa específic per
aquest tipus d'equipament, en dues
plantes que es comuniquen mitjan-
çant una escala interior i un ascen-
SARRIA 75 9/3/11 13:49 Página 7

1- Espai interior de la planta baixa, recepció i sala de lectura.

2- Façana de la biblioteca a la Plaça Catalunya.
Fotos: Martín & Busó, arquitectes.

sor. La limitació de l'alçada

necessària per aquest últim,
respecte al nivell de l'única
parada de què disposa de sor-
tida per la planta primera, ha
obligat a disposar una rampa
per a salvar l'alçada necessà-
ria respecte al nivell específic
de la planta primera. Aquesta
rampa i l'altre element de
comunicació vertical interior,
l'escala, han estat tractats
com a elements escultòrics i
també per alliberar visual-
ment i espacialment la zona circum-
dant de la planta baixa.
est, on es concentra l'espai de de gruix i triple cambra aïllant
Superfícies doble alçada i els nuclis d'escala, cadascun d'ells, quatre làmines de
Útil planta baixa: 341,95 m2. ascensor i rampa. policarbonat i amb una capa coex-
Útil planta primera: 362,43 m2. En aquest cas s'allibera tota la truïda de protecció uv en l'exterior
Construïda: 840,54 m2. superfície de la façana de materials del panell, assegura les correctes
opacs i es disposa un tancament característiques del material al llarg
L'espai interior es conforma al doble de plaques de policarbonat del temps. Entre ells queda una
de la planta del bloc d'habitatges amb un tintat de color verdós, que cambra que queda ventilada per
superior linealment de nord a sud, confereix aquesta tonalitat relaxant unes obertures adients a l'interior
que permet una bona disposició de als elements propers. de la biblioteca i per d'altres al fris
l'entrada de llum per la façana est i Aquest tancament doble de superior que comuniquen directa-
especialment per la cantonada sud- plaques de policarbonat, de 30 mm ment a l'exterior, protegides per

pDS_7
SARRIA 75 9/3/11 13:50 Página 8

TEMA DE PORTADA [Biblioteca Sarrià de Ter

una roba mosquitera. El tanca-

ment de policarbonat que
també s'utilitza com a revesti-
ment de la paret massissa, li
confereix a la biblioteca junta-
ment amb l'aïllament tèrmic
interior, unes característiques
de sostenibilitat i consum ener-
gètic molt favorables.
També el gran finestral sud
dota l'espai d'una il·luminació
natural rica en matisos segons
les hores del dia i les diferents
estacions. El material de poli-
carbonat verdós s'utilitza també
com un revestiment exterior
que unifica la superfície de la
façana est, donant-li el sentit
unitari d'edifici públic desitjat.
L'obertura lineal est de la planta
baixa és de doble capa, una
interior d'obertures corredisses
que permeten el manteniment
de la capa exterior formada per
un pla corregut de vidre fix de
seguretat. Aquest vidre limita el
soroll exterior i protegeix d'in-
trusions a la biblioteca.
S'ha utilitzat un paviment
continu de linòleum de color
blau lilós que combina perfecta-

Espai interior de la primera planta.

Detall de l’escala.

Detall de la façana de l’Avinguda de França

8_pDS
SARRIA 75 9/3/11 13:50 Página 9

TEMA DE PORTADA [Biblioteca Sarrià de Ter

ment amb el color unitari blanc de

les parets, elements d'instal·lació i
els revestiments de fusta de bedoll
finlandès emprat. La climatització
s'ha fet finalment mitjançant un sis-
tema de bombes de calor externes i
climatitzadors interns amagats en
els falsos sostres que subministren
calor o fred segons les necessitats
climàtiques de l'estació. Les màqui-
nes són d'eficiència i rendiment
òptims des del punt de vista de con-
sum energètic.
També hem projectat el mobla-
ment de la biblioteca tant en els ele-
ments de catàleg d'empreses espe-
cífiques dels sector, com d'altres
expressament dissenyats per aquest El conseller Joan Manuel Tresserras, la nova bibliotecària Anna Sala, el primer tinent d’alcalde, Lluís Aymerich i
la exbibliotecària Anna M. Fornells escolten l’arquitecte Manuel Martín Madrid el dia de la inauguració. Foto:
cas. També hem utilitzat, dins de la Quim Llunell
limitació del pressupost disponible,

L’escala i la rampa de l’ascensor s’han tractat com elements

escultòrics. Fotos: Martín&Busó, arquitectes.

elements clàssics de disseny

com la cadira de David
Rowland i d'altres de Charles
Eames, Lluís Pau, Nani Mar-
quina o Mariscal.
També cal expressar que
s'ha construït i moblat tota la
biblioteca amb un rigor pres-
supostari total, sense cap des-
viació a les previsions inicials
previstes. I

Manuel Martín Madrid i Joan Busó

Perpiñá. Arquitectes autors i direc-
tors de l'obra
Joan Llorens Sulivera. Arquitecte
tècnic director de l'execució mate-
rial i del control econòmic de l'obra
pDS_9
SARRIA 75 9/3/11 13:50 Página 10
TEMA DE PORTADA [La Biblioteca, nou edifici, nova imatge
LA BIBLIOTECA:
NOU EDIFICI, NOVA IMATGE
Alba Martínez Lladó. Dissenyadora gràfica
L
a biblioteca Emília Xargay
no és una biblioteca nova
al poble, potser ho és l'e-
difici i els serveis que
dóna, però com a bibliote-
ca ja fa molts anys que existeix. Fa
molt de temps que Emília Xargay va
inspirar perquè portés el seu nom, i és
per això que el disseny de la nova
biblioteca, així com el logotip, no
podien estar inspirats en res més que
en la mateixa artista.
10_pDS
Anna Sala, al costat del text d’Emília Xargay reproduït en una paret de la
El logotip va ser creat fa més
temps basant-se en els traços segurs
de l'obra de l'artista sarrianenca, i uti-
litzant els colors que defineixen el
poble: el groc i el blau. Com a últim
element, s'hi va afegir la firma de l'ar-
tista per aproximar la biblioteca al
poble a través de la seva personalitat.
A l'hora de realitzar la senyalitza-
ció d'un espai així, no és pot obviar
doncs quins han sigut els passos pre-
vis, i en aquest cas partint del logotip,
nova Biblioteca. Foto: Quim Llunell
se segueix amb els colors blau i groc
de base. Majoritàriament, el blau per
les grans senyalitzacions, per així
seguir amb la mateixa línia que l'arqui-
tecte havia començat utilitzant el blau
pel terra; però utilitzant també el groc
per a les senyalitzacions menors. Res-
pectant la idea que la senyalització ha
d'ajudar el visitant i facilitar-li el camí
per trobar allò que busca, s'ha realitzat
un projecte on les grans àrees queden
a la visió de l'usuari des de gairebé
SARRIA 75 9/3/11 14:13 Página 11

TEMA DE PORTADA [La Biblioteca, nou edifici, nova imatge

Retolació de la zona de lec-

tura. Foto: Quim Llunell

Espai infantil decorat amb les imatges del llibre “L’Emília i el mis-
teri dels llibres”, realitzat per nens i nenes usuaris de la Biblioteca.
Foto: A. Vila

tots els punts de la biblioteca, i donant tos, per això, memorant

molta importància no només al fons
bibliotecari, sinó també als nous ser-
veis que la biblioteca pot donar grà-
cies al nou espai, com són: les zones
d'estudi, l'àrea de descans o els punts
d'escolta.
Un dels espais on s'ha volgut
recordar més l'artista és la zona infan-
til, on aprofitant que l'arquitecte havia
projectat tota una paret de vidre, s'hi
ha retolat part del llibre que els nens
de l'escola van fer, així s'aprofita per
donar tota una pinzellada de color,
alhora que una visió dels joves sarria-
nencs i sarrianenques, potser futurs
artistes, que van il·lustrar el conte.
I finalment no oblidem que, al
cap i a la fi, en una biblioteca s'hi tro-
ben paraules, que unides creen tex-
l'Emília, s'ha retolat una
gran frase seva en una
de les parets principals:
“La sang bull i llavors vol
posar forma, forma plàs-
tic, perquè aquell neguit
necessita sortir. Això
sols és un moment, després la
intel·ligència es cuida de donar-li
forma més polida, ja que no pot viure
sempre potent; una passió, perquè
sigui sempre igual necessita el que he
dit abans: intel·ligència”.
El nou edifici és precisament
això, nou, i en un projecte de nova
retolació s'ha de netejar la imatge i
introduir noves visions; per això s'han
utilitzat tipografies, formes i icones
més modernes, amb línies més sim-
ples però alhora més fàcils d'entendre
i sobretot més netes. Com qualsevol
projecte d'aquestes característiques,
però, es fa amb el dia a dia, per això és
important que tots els usuaris ens aju-
din a millorar-la aportant les seves
idees tant a nivell de retolació com a
nivell de tot el material gràfic de
suport, que també s'ha creat seguint
el mateix estil. No dubteu que entre
tots hem de seguir fent créixer aquest
projecte. I
pDS_11
SARRIA 75 9/3/11 14:13 Página 12

TEMA DE PORTADA [Club de la lectura

CLUB DE LECTURA
DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY
Rosa Dachs

L
a inauguració de les noves
instal·lacions de la biblio-
teca Emília Xargay repre-
sentarà un impuls a la vida
cultura del municipi.
Significarà disposar d'un local
apropiat suficientment ampli i acollidor
per la lectura, tant de premsa, diaris i
revistes com de llibres, i per la consul-
ta del fons bibliogràfic. També voldrà
dir tenir la possibilitat de disposar a l'a-
bast dels usuaris una xarxa d'ordina-
dors amb connexió a Internet.
Però no només això, sinó que es
planificarà un calendari amb activitats
destinades a adults i mainada, amb la
mirada fixada per satisfer les deman-
des que es puguin formular. Perquè
cal tenir una visió àmplia del que signi-
fica una biblioteca, no es tracta d'un Foto: Quim Llunell
simple magatzem de llibres que
podem consultar, tot al contrari, cal
entendre-la com un lloc ple de vida sa perquè se'n puguin desprendre diferents opinions, les diverses lectu-
que ens ofereix infinitat de possibili- altres activitats relacionades amb els res que sota el prisma personal cada
tats, una finestra oberta al món can- textos debatuts. lector fa, sempre sota un respecte
viant que ens envolta. Ser capaços de La primera tertúlia va tenir lloc el mutu, que s'estableixi un diàleg fluid
tenir la pell tan prima i permeable per- dia 26 de febrer i es va tractar d'una amb la participació de tothom, que
què tot el que allí esdevingui ho reunió distesa, on tothom va aportar la vagin quedant exposades sobre la
puguem absorbir. seva particular mirada de la magnífica taula moltes opinions. La diversitat és
Una de les primeres activitats que novel·la “Pedra de Tartera” de la Maria enriquidora i com més persones hi
s'ha posat en funcionament ha estat el Barbal. assisteixen i més opinions s'exposen
club de lectura per a adults. Consisteix Per sobre de tot, la majoria va millors seran els resultats.
a proposar la lectura d'una novel·la i el destacar el llenguatge poètic i encisa- Els participants tenen la possibili-
darrer dimecres de cada mes a les 19h dor que omple tot el text. L'enrotllado- tat de poder acudir a la representació
es convoca una tertúlia per confrontar ra personalitat de la protagonista, la del muntatge teatral del TNC de l'obra
les diferents visions, que cada un dels Conxa, un personatge verídic que es fa “Pedra de Tartera” que es farà el dia
assistents tingui la completa llibertat estimar, que tant pels seus trets de 16 d'abril al Teatre Municipal de Girona
de mostrar la seva opinió, d'oferir als caràcter com per les condicions amb unes condicions molt avantatjo-
altres la seva particular lectura, que socioeconòmiqes que li va tocar viure, ses.
entre tots tinguem un coneixement podria ser la nostra padrina. No podem Per acabar, vull animar-vos a
més complet i més global tant de l'o- oblidar les imatges suggerents que participar en les properes sessions
bra com del seu autor. És enriquidor l'autora ens sap transferir amb unes del Club de lectura, on tothom serà
que a través dels comentaris dels com- frases del tot encertades i la visualitza- benvingut al tractar-se d'una activi-
panys puguem captar detalls que a ció dels escenaris on es desenvolupa tat oberta a tots els adults.
nosaltres ens havien passat inadvertits tota la novel·la. Intentarem que sorgeixin pro-
i que aquesta activitat inicial sigui excu- Va ser agradable compartir les postes engrescadores. I

12_pDS
SARRIA 75 9/3/11 14:13 Página 13
DOTZE ANYS DE JORNADES
DEL PAPER
Lluís Aymerich Viñals
Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU
D
eu ser per la preado-
lescència de les XII
Jornades del Paper,
però han estat organit-
zades i participades
amb la mateixa energia i entusias-
me que en les seves edicions prece-
dents, malgrat que el panorama
econòmic actual ha obligat al sentit
comú a fer un esforç de contenció
econòmica i racionalització dels
recursos. No es valora, però, com
un aspecte negatiu, aquest esforç de
contenció, ja que ha provocat posar
l'accent en la imaginació i la creati-
AJUNTAMENT [Dotza anys de Jornades del Paper
vitat, i lluny d'afectar la qualitat dels
actes i de les activitats, ha sorprès
amb noves propostes com l'acte d'i-
nauguració que va tenir lloc el dissab-
te al Pati del Patronat, on acompan-
yats d'una copa de cava i paperets de
Can Llausàs vàrem gaudir de l'esce-
nografia artística de Pau&Paper Band
Aquestes restriccions ens han
fet renunciar a actes que eren tradi-
cionals en el marc de les Jornades
com ara la Jornada Tècnica, que al
llarg dels anys ens ha permès enri-
quir els nostres coneixements, sem-
pre acompanyats de ponents i
Foto: Quim Llunell
experts de gran nivell. L'opció de
renunciar-hi no era fàcil, malgrat
haver preparat un tema que ens
semblava molt interessant, el món
de l'enquadernació, una cosa tení-
em clara, si es portava a terme havia
de ser a l'alçada del llistó que ens
hem imposat tots aquests anys, fet
que comportava una despesa eco-
nòmica, que com hem dit abans no
era el moment indicat per fer-la.
Els esforços més importants,
com ve sent tradicional, s'han
esmerçat en l'organització del diu-
menge de la Fira del Paper. Aquí sí
pDS_13
SARRIA 75 9/3/11 14:13 Página 14
AJUNTAMENT [Dotza anys de Jornades del Paper
que no s'ha volgut conscientment
renunciar a cap element dels que
donen vida i contingut a aquest espe-
rat diumenge. Així doncs hem seguit
apostant pels tallers, els fidels de sem-
pre i com cada any algun de nou com
és el cas del taller de la Toton Estival
de nines i joies en paper.
Tot i no haver volgut renunciar a
res, és cert que enguany s'hi va trobar
a faltar algun dels actes imprescindi-
bles a la fira: la desfilada dels vestits
de paper del Casal de l'Onyar era ja un
clàssic, però per causes alienes a la
voluntat de l'organització que ara i aquí
no cal comentar, vàrem haver de pres-
cindir d'ells, havent de gestionar a
darrera hora la contractació d'un
espectacle de la qualitat suficient per
servir els interessos dels habituals
assistents a la fira. El fruit de les ges-
tions fou prou positiu i poguérem pre-
sentar el monòleg/espectacle de l'En-
ric Company, el qual va respondre,
amb escreix, a les expectatives.
Però si ens fixem en aquella dita
que “d'un gran mal surt un gran bé”,
podem considerar aquest contratemps
14_pDS
com una oportunitat positiva, ja que
això fou l'esperó que necessitaven les
”Dones del Coro” per llançar-se a tre-
ballar en la confecció dels vestits de
paper i així esperem poder comptar
en la propera fira amb una desfilada a
càrrec de les modistes sarrianenques.
Un altra adversitat resolta gràcies
a la bona voluntat i esperit sarrianenc
de la Colla Gegantera, va ser el com-
promís ineludible que la colla havia
adquirit amb els seus companys de
Vic, a on com sempre, varen deixar
ben alt el nom del nostre poble.
És evident que la participació dels
sarrianencs i visitants, ha estat exem-
plar un any més. Ningú pot posar en
dubte que després de dotze anys, les
Jornades del Paper no només estan
consolidades, sinó que són un referent
en el panorama català de les Fires. Són
moltes les persones que ens han tras-
Parada de l’Ampa de l’escola
Montserrat.
Les Dones del Coro, han
començat a realitzar vestits de
paper. Fotos: Quim Llunell
lladat el seu reconei-
xement, alhora que
ens demanen que no
perdem l'essència
del paper, com a únic
protagonista d'a-
questes jornades. I
com sempre, a més
d'agrair l'arribada d'a-
questes manifesta-
cions, seguim sen-
tint-nos responsa-
bles de mantenir i
millorar en la mesura
del possible aques-
tes jornades tan
sarrianenques.
Ens alegrem
doncs, que puguem
celebrar un any més l'èxit de la nostra
Fira, però cal dir que això no hauria
estat possible sense la dedicació de
persones voluntàries i de tota la planti-
lla municipal, però especialment sense
la professionalitat i saber fer de les
tècniques de l'ajuntament, Sres.
Esther Ferrero i Cristina Vicedo, les
quals han sabut estar sempre en el
seu lloc, vetllant pels interessos de
Sarrià de Ter i els seus veïns i veïnes,
amb independència de les persones
que per voluntat democràtica regeixen
el destí del nostre poble.
Per aquest 2011 la situació eco-
nòmica no ha millorat, seguirem fent
ús de la imaginació i la creativitat, i
esperem que malgrat tot, siguem
capaços de tornar-nos a sorprendre
gratament del resultat del que seran
les XIII Jornades del Paper. I
SARRIA 75 9/3/11 14:14 Página 15

ENTITATS [5a Fira comercial

5a FIRA COMERCIAL
Esther Portilla i Benito
Presidenta Associació de Comerciants
de Sarrià de Ter

E
nguany hem fet la cin-
quena edició de la Fira
comercial de Sarrià de
Ter, cinc anys treballant
per donar a conèixer el
comerç del nostre municipi, comerç
de proximitat.
L'atenció diària que dóna el petit
comerç és una feina dura i a la
vegada gratificant, obrir les
portes cada dia per tenir satis-
fets els nostres clients no és
senzill. Queviures Carme Clapés
Tot i que darrerament
ens envoltin la inseguretat,
Imatge dels bonsais que ha
la crisi econòmica, l'atur, ... posat a la venda el comerç
encara ens motiva més Boronat
demostrar que la nostra
prioritat són els clients del Els tastets de ratafia de les
dia a dia, i el que pot oferir Dones més que Mai va ser
el petit comerç no té com- tot un èxit. Fotos. A. Vila
paració amb el tracte de
les grans superfícies.
Prioritats i objectius
és el que cada dia ens
hem de marcar quan
aixequem les persianes
dels nostres comerços. No es pot
caure amb una rutina i pensar que les
vendes es fan soles, cada dia es més
difícil vendre, i tenim molt clar que el
client cada dia és més exigent. Sabem ajuden a fer que tot surti
que ara ja no podem ser botigues de bé, com l'Ajuntament de
barri, sinó petits empresaris que hem Sarrià des de l'àrea de des-
de motivar les vendes, no només les envolupament comercial,
diàries sinó també les d'impuls. Ens que sense el seu suport eco-
hem de renovar amb noves tecnolo- nòmic i logístic no podríem
gies, nous productes,... en una paraula tirar endavant amb l'organitza-
ser COMPETITIUS. ció i muntatge de la fira.
Quan vaig proposar fa cinc anys A tota la gent col·labora-
l'organització d'aquesta fira, hi havia dora de Ràdio Sarrià, que fan
gent que es pensava que era un capri- que tota la jornada sigui molt
ci no només meu, sinó de tots els que més divertida. Les novetats d'aquest any han
hi apostaven, i ha quedat demostrat A l'Associació de Veïns de la estat: amenitzar el dia amb una atracció
que és tot un èxit, no només de l'As- Rasa, que organitza el dinar popular, i els pensada per als més petits, un circuit
sociació de Comerciants sinó també últims, però més importants, els boti- vial, on tots aquells que feien bé el
de totes aquelles persones que ens guers, que sense ells no tindríem Fira. recorregut podien obtenir el seu primer

pDS_15
SARRIA 75 9/3/11 14:14 Página 16

ENTITATS [5a Fira comercial

Un any més, la Fira comercial va atraure un públic molt nombrós. Foto: Esther Portilla
Demostració de perruqueria. Foto: A.Vila

carnet de conduir, que els hi facilitava

l'autoescola APSA. I una demostració
d'obediència de gossos que ens va fer
la residència canina de Campdorà.
Dues de les perruqueries que
tenien estand dins la fira, perruqueria
Jéssica i perruqueria Místic Hair, van ser
les encarregades d'organitzar dues des-
filades. La primera va fer una desfilada
amb la col·laboració de clients del seu
establiment, i amb l'actuació de tots els
grups de Funky de Sarrià. I la perruque-
ria Místic Hair va fer una desfilada molt
original i tots els models clients de la
perruqueria van desfilar pentinats,
maquillats i acompanyats amb gossos
de raça galgo, cedits per l'esdeveniment
per l'Associació de Galgos 112.
Tot el dia va estar ple d'activitats
per a petits i grans, amb pallassos,
degustació de productes (coques,
embotits, olives, torrons,...), berenar
per a tots els assistents. Tothom que
va aprofitar la fira per fer alguna com-
pra el van obsequiar amb uns papers
que els podia omplir i entrar dins els
diferents sorteigs d'obsequis cedits
gratuïtament pels comerciants i per
l'Associació de Comerciants.
Volem agraïm la col·laboració de
les Dones més que mai, pel seu
estand on podíem degustar diferents
ratafies i aprendre quines plantes es
poden utilitzar per animar-nos tots a fer
ratafia. A les puntaires, que un any més
ens han fet la demostració d'una feina
maca, plena de paciència i història.
Us esperem a tots el proper any.I

FERRETERIA DECOFER
I FERRETERIA I PARAMENT PER LA LLAR
I JARDINERIA I PETIT ELECTRODOMÈSTIC
I PINTURA I MATERIAL ELÈCTRIC…
I REGALS I TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA
ESTEM AL TEU SERVEI!

A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

16_pDS
SARRIA 75 9/3/11 14:14 Página 17
LOCAL PLA DE L'HORTA
AV Pla de l'Horta
Fotos: Gemma Simon
A
la recta final de l'any
que hem deixat enre-
re, concretament el dia
29 de desembre, es va
inaugurar el local social
del Pla de l'Horta.
La remodelació del local suposa
una excel·lent inversió en el nostre
barri que, evidentment, ha estat ben-
vinguda per la gent que viu a la barria-
da, així com per la mateixa AV. En
aquest sentit, la reestructuració i el
nou ús que ofereix aquest equipament
també estableix un punt d'unió amb
una altra entitat veïna; l'Associació de
Veïns del Pla dels Vinyers.
Des de la nostra entitat, conside-
rem la varietat d'activitats que ofereix
el nou equipa-
ment: punt de tro-
bada entre sarria-
nencs i sarrianen-
ques, local per reu-
nir-se les dues entitats referides ante-
riorment, local de jocs i d'oci o qualse-
vol altra iniciativa que pugui sorgir
arran del dinamisme propi dels seus
usuaris.
Dins de la mateixa remodelació
del local, s'ha tingut present el mate-
rial que les dues associacions de veïns
disposen i, per tant, existeix un magat-
zem annex al local per tal de guardar
aquells objectes i materials emprats
en diferents actes de festivitat, com
pot ser el fabulós Tió.
L'oportunitat de compartir aquest
espai amb altres associacions permet
establir nexes i ponts d'unió que a tra-
vés de la cooperació i de la bona ente-
ENTITATS [Local Pla de l’Horta
sa entre el teixit social que impera en
les associacions sarrianenques, pot
desembocar en un dinamisme que pot
resultar beneficiós per a les entitats i,
per extensió, a tots els vilatans.
En darrer terme, deixar un petit
espai pel record i la nostàlgia, tot
recordant les vivències i experiències
viscudes per la majoria de gent de la
barriada. El local ha acollit gran varietat
d'activitats: des d'una escola, la missa
de Mossèn Domingo, els inicis de
Ràdio Sarrià, la Biblioteca del barri,
divertides sessions de funky, esplèndi-
des tardes de ping-pong i de ball. Tot
plegat, encara resta allà, en aquell
mateix lloc impertèrrit i actual en la
memòria de molta gent.
Ara sí, per últim, convidar tothom
a visitar i gaudir del nou local social del
Pla de l'Horta. Un espai per passar
bones estones d'oci. I
pDS_17
SARRIA 75 9/3/11 14:14 Página 18

ENTITATS [Arrossada solidaria per la Marató de TV3

L'ARROSSADA SOLIDÀRIA
PER LA MARATÓ DE TV3
Els monitors i les monitores d'Esplai PL
Mostra de les coques casolanes que varen portar les famílies i col·laboradors.

Tot i la feinada que comporta cafè de forma voluntària; gràcies a

organitzar un dinar per a tanta
gent, els monitors i monitores i
nens i nenes de l'Esplai en fem un
balanç positiu i només ens que-
dem amb les ganes de repetir
l'any vinent i si pot ser encara amb
més participació, més activitats i
més beneficis per a la Marató!
Encara que l'Esplai en va ser
el principal organitzador, voldríem
donar les gràcies a tota la gent que
també va fer possible que l'arrossa-
da fos un èxit. Gràcies als que
vàreu portar coques i termos de
en Cassú per ser el cuiner oficial de
l'arrossada solidària; gràcies a la
UES per deixar-nos un bombona de
butà (sense vosaltres no sabem si
haguéssim dinat...); gràcies a l'a-
juntament per donar-nos suport en
tot moment (ja fos en la venda de
tiquets, o a la mateixa arrossada).
De fet, gràcies a cadascun de
vosaltres per venir i ser-hi.
Recordeu que l'any vinent
tornem i torneu a tenir una cita
amb la Marató, qui sap si amb
més gent i amb més activitats... I

E
nguany, des del Centre d'Esplai
PL-MIJAC hem tornat a partici-
par activament de la recaptació
de fons per a la Marató de TV3
organitzant una arrossada popu-
lar oberta a tot el poble. Aquest és el segon
any que hi participem i n'estem molt orgullo-
sos, entre d'altres coses perquè hem quasi
doblat el nombre d'assistents a l'arrossada:
érem més de 300 persones i hem recaptat El pavelló, ple de gent per tastar l’arròs del jove cuiner, Marc Cassú. Fotos: monitors de l’Esplai
més de 2.100 euros!

CASTANYADA A
SARRIÀ DE DALT
l 23 d'octubre vàrem cele- assaborir amb un traguet de moscatell.

E
brar la castanyada comptant
amb l'actuació de l'Angel
Daban i amb la col·laboració
de la gent del poble que van
portar una vintena de
coques de tots els gustos. De castanyes
hem vam fer uns 50 quilos, que varem
18_pDS
L’any vinent, quan el fred comenci a treu-
re el nas, tornarem a trobar-nos per escal-
far-nos les mans amb la paperina de cas-
tanyes, per fer una mica de gresca i
bullanga infantil, però més que res, pel
plaer de sentir-nos veïns.
SARRIA 75 9/3/11 14:14 Página 19

ENTITATS [Casal i camp de treball per Nadal

CASAL I CAMP DE TREBALL PER NADAL

Els monitors i les monitores de l'Esplai PL- Mijac -
Patronat de Pares de Família de Sarrià de Ter

E
ls monitors i monitores de activitats dirigides a
l'esplai PL-MIJAC aprofi- tots ells. Han anat a la
tem qualsevol excusa per Casa de Colònies del
trobar-nos amb els nens i Castell de Rocacorba
nenes, nois i noies del de camp de treball.
poble. És per això que durant les fes- Han treballat de
tes Nadalenques organitzem diverses valent! Penseu que
activitats. han arreglat i pintat
Per una banda, per a nens i nenes diferents espais de la
de 3 a 12 anys hem preparat el Casal casa per deixar-la
de Nadal, que tenia el seu punt de tro- enllestida pel proper
bada a “La Coope”. Al llarg d'aquests estiu. També ha sigut
dies hem aprofitat per treballar, tot molt divertit i ho torna-
jugant, les tradicions més rellevants de rem a repetir.
El casal de Nadal es va celebrar al centre cívic
la nostra cultura nadalenca: vam fer Ja estem preparant noves activi- La Cooperativa. Fotos: monitors Esplai.
cagar el Tió, vam cantar nadales, vam tats. Estigueu alerta! Us hi esperem! I
anar a enganxar llufes pel poble i, fins
i tot, vam celebrar el Cap d'Any, entre
d'altres activitats.
La valoració final del Casal és
positiva, ja que tot i ser pocs infants,
ens ho hem passat d'allò més bé. Fins
i tot ja hi ha nens que estan esperant
amb delit que comenci el Casal d'es-
tiu. Per tots aquells que tingueu ganes
de continuar fent amics i aprendre jocs
nous o bé rememorar els típics i tòpics
jocs tradicionals , no us ho penseu
més: apunteu-vos a l'Esplai d'hi-
vern, cada dissabte de 4 a 6 de la
tarda. Hi sereu molt benvinguts!
Per altra banda, pels nois i noies
més grans del poble també hi ha hagut

pDS_19
SARRIA 75 9/3/11 14:14 Página 20
ENTITATS [Els Cantaires de Sarrià
ELS CANTAIRES DE SARRIÀ
Toni Núñez
A
quest any 2011, com-
memorarem els 10
anys de la creació de
la coral Els Cantaires
de Sarrià. Es per això
que hem decidit fer un recull de totes
les activitat de l'any en curs. Hem
participat tant a Sarrià de Ter com en
els municipis veïns.
El 8 de maig i com cada any per
aquestes dates oferim un concert en
el programa Girona Temps de Flors i
dins el marc dels jardins, al Call Jueu
Bonastruc ça Porta. Organitzat per
l'Agrupació Coral de les Comarques
de Girona.
El 16 del mateix mes vàrem fer
un concert i ofici a la Missa Solemne
del Dia de la Vellesa, a l'Església
Parroquial de Medinyà .
El 23 de maig varem ser convi-
dats en una trobada de corals a l'es-
glésia de St. Martí d'Empúries. Hi
varen participar quatre corals, Els
Cantaires de Sarrià, La Coral Bell
Ressò de Cassà, La Coral de la Vall
d'Aro i El Cor Indika de l'Escala,
actuant per aquest ordre.
El dia 6 de juny, amb motiu de
l'Homenatge a la Vellesa a Sarrià,
dintre l'església Ntra. Sra. de la
Misericòrdia, un cop acabada la
missa, vàrem oferir un concert i com
a cloenda, interpretàrem l'Himne
20_pDS
Concert de cant coral del mes de juny a l’església Sant Pau de Sarrià de Dalt. Foto: A.Vila
dels Jubilats de Catalunya.
El 21 de juny, convidats per l'A-
juntament de Girona i en motiu del
Dia de la Musica, férem un concert a
la plaça Mercaders d'aquella ciutat.
El 27 de juny i com a final de
curs, vàrem portar a terme una tro-
bada de Corals a l'Església de St. Pau
a Sarrià de Dalt, tenint molt en
compte l'acústica de la capella.
Hi participaren la coral Veus
Blanques Preludi de Girona i Els Can-
taires de Sarrià.
L'onze de setembre, amb motiu
de la DIADA NACIONAL DE CATA-
LUNYA, organitzat per l'Ajuntament
de Sarrià, al pati del patronat, com a
cloenda de l'Acte institucional, es va
oferir un concert i el finalitzàrem
amb el Cant del Segadors.
El 12 de setembre, dins els actes
que es portaren a terme amb motiu
de la Festa Major de Sarrià, es va
oferir un concert a l'Església de Ntra.
Sra. de la Misericòrdia.
El 14 de novembre en l'Homenat-
ge a la Vellesa, es va assistir a la missa
solemne i es va fer un petit recital en
acabar aquesta, al poble de Juià.
El 21 de novembre, amb motiu
de la Trobada Internacional de Corals
de Palamós, es va portar a terme un
concert en què participaren La Coral
El Progrés de Palamós, La Coral
Rocafort de St. Julià de Lòria (Ando-
rra) i Els Cantaires de Sarrià. La
recaptació del concert va ser en
benefici de la Marató de TV3.
El dia 17 de desembre es va fer
el Concert de Nadal al pavelló del
centre cívic de St. Julià de Ramis.
El dia 18 de desembre amb
motiu del Concert de Nadal que es
portà a terme al teatre del Centre
Parroquial de Sarrià de Dalt, varen
assistir quatre formacions musicals:
el Cor de Veus de l'Estany de Banyo-
les; Marina Pagès, cantautora i pia-
nista de Corçà; Grup de Cambra Els
Amics Dels Gegants de Sarrià de Ter
i la coral Els Cantaires de Sarrià. La
selecció de la nostra directora Núria
Gibrat per aquesta trobada fou: la
cançó popular menorquina, Nadal, el
cant espiritual negre Nobody
Knows, la conegudíssima cançó Feliz
Navidad de José Feliciano i la Nada-
la Marinera del compositor d'hava-
neres J.Ll. Ortega Monasterio. Al
piano ens va acompanyar Eva Ordàs.
En aquesta trobada va sorpren-
dre la cantautora Marina Pagès,
amb cançons molt treballades i ben
executades i també l'estrena del
Grup de Cambra, el qual actuava per
primera vegada en públic. Per fina-
litzar, vàrem cantar conjuntament,
Santa Nit i Joia en el món. I
SARRIA 75 9/3/11 14:18 Página 21

ENTITATS [Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

CRÒNICA GEGANTERA
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

D
urant el quart trimestre de l'any
encara hi ha una certa activitat
gegantera. Voleu que en fem
un repàs?
A primers d'octubre, una
coincidència d'activitats va fer-nos fer equili-
bris, però vam poder complir amb tots els
compromisos. Per una part, no vam faltar a la
cita anual de la Fira del Paper, a Sarrià, i per
altra banda, tampoc vam fallar a ser presents
a la gran trobada de colles geganteres de
Catalunya, celebrada a Vic. La parella de
gegants més veterana, en Baldiri i la Carme-
ta, es passejaven pel carrer Major mentre
que en Cinto, la Maria i en Quimet corrien per
la plaça Major de la capital osonenca.
Com cada any, també vam participar a la
trobada de gegants de Girona, organitzada
per la Fal·lera Gironina i que clou els dies de
Fires de Sant Narcís. El cap de setmana ante-
rior, sense gegants ni capgrossos, els nostres
grallers i timbalers van ser presents a les
Matinades gironines de dissabte a primera
hora.
El mes de novembre s'encara amb dues
cites fixes: la celebració de l'assemblea
anual, on es passa revista a la temporada des-
prés d'un dinar de germanor, i la inauguració
de la Fira del Comerç, on participem a l'acte
d'obertura, enmig de música de gralla i ball
geganter. En Baldiri i la Carmeta custodiats per una òliba a la Fira del Paper. Foto: Quim Llunell
I, arribats a aquest
punt de la temporada, els
gegants i capgrossos
miren de resguardar-se
tant com poden del fred
de l'hivern, esperant que
amb l'arribada del bon
temps comenci la nova
temporada. Els músics,
grallers i timbalers,
aquests sí, continuen
amb els cursets de gralla
i percussió dels dissab-
tes al vespre.
Si us agrada el món
geganter, la gresca i la
festa, no ho dubteu. Afe-
giu-vos a la colla! I

pDS_21
SARRIA 75 9/3/11 14:18 Página 22

MISCEL·LANIA

Trobada de Gegants a Girona per les Fires. Foto: Neus Mercader

22_pDS
SARRIA 75 9/3/11 14:20 Página 23

MISCEL·LANIA

Cavalcada de reis pels carrers de Sarrià de Ter. Fotos. Quim Llunell

SOPAR DE CAP D’ANY

E
l sopar de cap d’any va
tornar a ser una de les
grans celebracions, amb
448 tiquets venuts entre
grans i petits. El menú
infantil va consistir en canelons, perni-
lets de pollastre amb salsa i arròs
blanc i el menú per adults, un pastís de Fotos: Montse Rafart
carbassó amb salsa de pernil, calamars
farcits, vedella amb bolets i de pos-
tres, bracet de nata per tothom. La
gresca va durar fins passades les cinc
del matí, animats pel DJ Miguel.

pDS_23
SARRIA 75 9/3/11 14:20 Página 24
OPINIÓ [PSC
PASSEM COMPTES:
5 ELEMENTS PER AL BALANÇ DEL MANDAT MUNICIPAL
2007-2011
Roger Casero Gumbau.
Regidor i portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat
A
mb l'any 2010 es tanca el
darrer any natural sencer d'a-
quest mandat municipal i
quan enfilem l'any 2011 ho
farem ja amb la perspectiva
de la nova convocatòria d'eleccions municipals,
prevista per al proper diumenge 22 de maig.
És el moment, doncs, de fer balanç; des-
prés vindrà el moment de fer les propostes per
al nou mandat municipal (2011-2015), però ara
és el moment de mirar enrere, de situar-nos a
finals de la primavera de l'any 2007 i analitzar la
feina feta durant aquest mandat municipal.
Des de la perspectiva del grup municipal
del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, a l'opo-
sició durant aquest mandat, són cincs els ele-
ments a partir dels quals podem analitzar
aquest mandat municipal:
24_pDS
La nova pista esportiva
del pla dels Vinyers.
Foto: Roger Casero
1. Era aquest el canvi que s'esperava amb el
nou govern?
2. Llum i ombres del govern municipal
3. Els errors en les grans obres i infraestructu-
res
4. La planificació municipal, una assignatura
pendent
5. La nostra acció municipal, al servei del poble
No pretenc fer un balanç exhaustiu d'aquest
mandat municipal, però desgranant cada un d'a-
quests cinc punts hi trobarem prou elements per a
la reflexió i balanç. De fet, la finalitat d'aquest escrit
no és només articular les valoracions que fem des
del PSC de Sarià de Ter, la nostra voluntat és sobre-
tot fomentar i estimular el debat a partir de la nos-
tra visió d'alguns dels principals aspectes d'aquest
mandat municipal.
SARRIA 75 9/3/11 14:20 Página 25
1. ERA AQUEST EL CANVI QUE
S'ESPERAVA AMB EL NOU
GOVERN?
Les darreres eleccions municipals van
canviar el mapa polític municipal del
nostre poble, configurant Ajuntament
amb 3 grups municipals: ERC, amb 4
regidors; el PSC també amb 4 regidors
i CiU amb 3 regidors. Aquest nou mapa
polític va dibuixar un nou escenari polí-
tic municipal amb l'acord entre els
grups d'ERC i CiU per formar govern,
passant el nostre grup a l'oposició.
Amb aquesta situació, a pocs
mesos de finalitzar aquest mandat
municipal, pensem que ens hem de
preguntar: era aquest el canvi que
esperàvem amb el nou govern?
El canvi no és sempre sinònim de
millora; amb un canvi també hi podem
sortir perdent, i aquest ens sembla
que és i ha estat el cas de Sarrià de
Ter: la nostra percepció, compartida
també per altres veïns i veïnes, és que
l'expectativa de canvi en positiu que
s'havia projectat no s'ha complert.
En nostre balanç del govern d'a-
quest mandat no és positiu: veiem que
amb aquest nou govern hi hem perdut,
com a poble, més que no pas hi hem
guanyat...
Aquesta és, però, una percepció
molt particular, és la nostra... En qualsevol
cas, en els propers punts aportarem sufi-
cients arguments, encara que no tots, per
argumentar la nostra perspectiva.
Auditori i Centre de Visitants. Foto: Roger Casero
2. LLUM I OMBRES DEL GOVERN
MUNICIPAL
La millor notícia d'aquest mandat
municipal ha estat la inauguració de la
nova Biblioteca Municipal Emília Xar-
gay. Aquest era un projecte que venia
de lluny i que ara, a finals d'aquest
mandat, s'ha inaugurat i posat en fun-
cionament i al servei de tothom.
Naturalment s'han fet altres
coses positives, com les excavacions
de la Vil·la Romana, l'arranjament de
carrers o la millora d'alguns equipa-
ments... Però és en les qüestions
estratègiques més importants on
veiem que el govern ha comès més i
més importants errors.
Un dels errors més grans que
pensem que ha comès el govern
municipal ha estat la cessió gratuïta de
860 m2 d'equipament municipal al
Consell Comarcal del Gironès per a la
futura ubicació del Centre de Visitants
del Gironès. La cessió, ja explicada a
bastament en altres números d'aques-
ta revista, pensem que ha respost
més a criteris de caràcter polític i de
partit que no pas a criteris i prioritats
del nostre poble. Pel seu valor econò-
mic, per la seva repercussió negativa
en la disponibilitat de superfície cons-
truïda per a equipaments municipals,
aquesta cessió gratuïta ha estat, a ulls
nostres, un dels grans errors que ha
comès aquest govern.
Un altre error ha estat “regalar-
OPINIÓ [Passem comptes
nos” un cul de sac al carrer Francesc
Cambó, a la zona del Pavelló Munici-
pal, fruit de la construcció, d'altra
banda necessària, del nou giratori de la
Via Augusta. Però com sol passar, els
errors ens surten sempre molt cars. Si
la construcció del giratori ja va tenir un
cost de més de 490.000 , ara refer
aquest error del cul de sac ens costarà
més de 174.000 , que s'han hagut de
retallar del pressupost previst per a la
3a fase de la reforma del carrer Major.
Una altra ombra d'aquest govern
municipal ha estat la promesa, no
complerta, d'instal·lar gespa artificial al
camp de futbol municipal de la Rasa.
Si bé el govern va situar aquesta acció
a l'agenda política a l'any 2009 amb l'a-
provació del MIEM, tot i tenir l'oportu-
nitat d'aportar-hi finançament el
mateix any 2009, la instal·lació de la
gespa artificial segueix essent, encara
avui, un tema no resolt.
Si el cost del nou giratori de la Via
Augusta (490.000 ) no s'hagués finan-
çat via Fons Estatals del Plan E, sinó
que l'haguessin finançat el Ministeri de
Foment, Abertis i la Generalitat de
Catalunya, tal i com havíem començat
a treballar políticament el PSC quan
encara érem al govern municipal,
aquests diners s'haurien pogut desti-
nar a finançar la instal·lació de gespa
artificial al camp de futbol de la Rasa.
Una oportunitat perduda fruit d'una
mala, o nul·la, negociació política.
3. ELS ERRORS EN LES GRANS
OBRES D'INFRAESTRUCTURES
Aquest mandat municipal ha estat
marcat per l'inici de les obres de les
dues grans infraestructures que ens
travessen pel poble: el TGV i l'amplia-
ció de l'AP7.
Tan l'una com l'altra passen per
tot el nostre terme municipal, però hi
ha alguns punts on el seu pas i, sobre-
tot, les obres de construcció, són
especialment delicats. Un d'aquests
punts és a Sarrià de Dalt, sota el via-
ducte de l'AP7 i l'espai comprès entre
el carrer del Bosc, la carretera de
Sarrià de Dalt i la plaça de Can Nadal.
Des del PSC de Sarrià de Ter sempre
hem defensat que la reurbanització
d'aquest punt, fruit de les obres dels
pDS_25
SARRIA 75 9/3/11 14:20 Página 26
OPINIÓ [Passem comptes
dos projectes, havia de fer-
se conjuntament. En canvi,
el que ens hem trobat és
que com que la construcció
de la sortida d'emergència
del túnel del TGV de la plaça
de Can Nadal es va comen-
çar a construir primer, es va
fer el projecte de reurbanit-
zació de la plaça sense tenir
present les obres que calia
fer posteriorment al viaducte
de l'AP7, just al costat, a la
pujada de Sarrià de Ter i
carrer del Bosc. I de la
mateixa manera després, a
l'hora de fer el projecte de
reurbanització de la pujada
de Sarrià de Ter i el carrer del
Bosc, es farà condicionat al
projecte ja existent de la
plaça de Can Nadal.
La nostra opció hauria
estat, i així ho hem demanat
reiteradament al govern, fer
un sol projecte de reurbanit-
zació del sector que contem-
plés les derivades de les
obres dels dos projectes
constructius (TGV i AP7). És
una qüestió estratègica,
però també econòmica: els
projectes arquitectònics
valen diners i, encara que en
aquest cas no els pagui
directament l'ajuntament, el
seu estalvi podria servir per
una altra millora.
Un altre error estratè-
gic i de planificació, vinculat
a aquestes dues grans
infraestructures, és el poc
retorn positiu que n'hem
tret, tant pel que fa a com-
pensacions per les obres
com pel que fa al seu pas.
Més enllà de la resolució de
les qüestiona particulars (els
habitatges enderrocats per
Abertis per l'ampliació de
l'AP7), pensem que les
molèsties que ens genera i
generarà encara la construc-
ció d'ambdues infraestructu-
res no ha estat suficient-
ment compensada a nivell
municipal.
26_pDS
Roger Casero amb Assumpció Vila i el conseller Joan Manuel Tresserras per la inauguració de la nova biblioteca.
La gestió de l'1% cul-
tural n'és un exemple. Hem
perdut l'oportunitat, per la
manca de definició i decisió
del govern, de presentar-
nos a una convocatòria per-
què no hi havia un projecte
amb cara i ulls per a presen-
tar-hi. Pensem que el
govern aquest mandat no
ha fet els deures, entre d'al-
tres coses, respecte a la
necessària remodelació de
l'edifici municipal de Rafael
Masó del carrer Major. La
situació d'aquest equipa-
ment, potencialment pre-
sentable per rebre finança-
ment de l'1% cultural, és la
mateixa que al principi del
mandat. El govern ni n'ha
definit els possibles usos ni
ha endegat un projecte de
millora... Una altra oportuni-
tat perduda.
Si bé és cert que l'opció
ara per rebre finançament de
l'1% cultural és per a les
excavacions de la Vil·la
Romana, aquesta vindrà con-
dicionada per la seva catalo-
gació com a Patrimoni d'Inte-
rès Estatal, catalogació que
no està exempta de càrre-
gues econòmiques afegides
pel que fa a la conservació de
les restes i el jaciment.
D'altra banda, i per aca-
bar aquest punt, ni tan sols
hem sabut treure un mínim
rendiment del fet que, fruit
de les obres del TGV, l'em-
presa constructora tingués
una “cimentera” pròpia i
ens en pogués donar per a
obres municipals.
4. LA PLANIFICACIÓ
MUNICIPAL, UNA ASSIG-
NATURA PENDENT
(MIEM, PLEC I POUM)
Tres són els elements que,
al llarg d'aquest mandat, ens
havien de servir per planifi-
car el nostre poble: el
MIEM, el PLEC i el POUM.
El MIEM (Mapa d'Ins-
tal·lacions Esportives Muni-
cipals) es va treballar a
finals del 2008 i es va apro-
var l'any 2009. El document
final va ser, a criteri nostre,
un document poc ambiciós
que no feia una aposta
valenta pel futur esportiu de
Sarrià de Ter.
El nostre grup munici-
pal va fer fins a 10 propostes
de millora del document,
amb accions i plantejaments
que ens sembla que el millo-
raven substancialment, de
les quals només una va ser
recollida.
D'altra banda, va ser el
PSC qui va obrir el debat del
MIEM més enllà de les enti-
tats esportives, a les associa-
cions de veïns i altres entitats
Foto: Quim Llunell
de Sarrià de Ter. La pista
poliesportiva del Pla dels Vin-
yers no estava planificada en
la proposta del govern muni-
cipal i va ser una de les nos-
tres propostes de millora.
El PLEC (Pla Local d'E-
quipaments Culturals) és
una de les grans assignatu-
res pendents d'aquest
govern. Plantejat fins a la
data només a mode d'esbo-
rrany, és un document que,
sense conèixer les raons, el
govern ha tancat al calaix. El
nostre poble necessita
debatre sobre quin ús hem
de fer dels nostres equipa-
ments culturals, i aquest
mandat era especialment
necessari fer-ho perquè està
marcat, com he dit a l'inici,
per la inauguració i posada
en funcionament de la nova
Biblioteca Emília Xargay. El
debat polític i ciutadà sobre
els equipaments culturals
hauria abordat, sense cap
mena de dubte, la conve-
niència o no de cedir gratuï-
tament al Consell Comarcal
del Gironès l'espai d'equipa-
ment cultural del costat de la
biblioteca... Potser per
aquest motiu el PLEC s'ha
endreçat en un calaix i no
s'ha debatut més...
A més, l'esborrany del
PLEC posava de manifest un
dels primers errors que va
SARRIA 75 9/3/11 14:20 Página 27
cometre el nou govern a l'i-
nici del mandat: suprimir el
Consell de Cultura. El nou
govern municipal va supri-
mir el Consell de Cultura,
quan el PLEC precisament
el que recomanava era que
se'n creés un...
El POUM (Pla d'Orde-
nació Urbana Municipal)
havia de ser una de les prin-
cipals, sinó la principal, eina
de debat polític i ciutadà de
Sarrià de Ter d'aquest man-
dat. El POUM és el principal
instrument que tenim per a
ordenar urbanísticament el
nostre poble, per decidir quin
ha de ser el Sarrià de Ter del
futur... El debat del POUM el
govern l'ha anat posposant
fins a les acaballes d'aquest
mandat, quan a criteri nostre
s'hauria d'haver plantejat a
l'inici o a la meitat del man-
dat municipal. El govern ha
fet els deures tard.
I també els ha fet mala-
ment, els deures, plantejant
un procés participatiu que
convida poc a la participació,
plantejant un debat sobre el
POUM sense explicar ni tan
sols a partir de quins ele-
ments hem d'articular
aquest debat. Aquest que
havia de ser el mandat per
debatre i tancar el POUM,
serà el mandat en què el
govern tan sols s'ha atrevit a
Accés provisional al carrer Francesc Cambó. Foto: Roger Casero
iniciar-ne el debat a les aca- blement no compartirem
balles del seu mandat, plan- amb l'equip de govern, de
tejant un debat amb un nivell manera que també mantin-
de participació baix... Temes drem una actitud de debat
tan importants i claus com la crític i constructiu, de con-
planificació d'equipaments frontació d'idees i projectes.
(escolars, esportius...), la Hi ha d'altra banda, qües-
protecció del medi natural, la tions que han estat iniciades
distribució del sòl industrial, des del nostre grup, en la
del residencial, la volumetria tasca de govern que hem
i densitat del sòl urbanitzable tingut fins ara, que seguiran
o el model d'activitat econò- i es culminaran els propers
mica no seran abordats en mesos i anys, qüestions
un procés de participació sobre les quals en farem
ciutadana ampli, com sí que seguiment i, en la mesura
es va fer, per exemple, l'any en què els grups del govern
1999 amb el PALS (Pla d'Ac- ho desitgin, hi seguirem
ció Local per a la Sostenibili- aportant les nostres idees i
tat) i l'Agenda 21. Una nova col·laboració”.
oportunitat perduda... Hem procurat ser
fidels a aquest compromís,
5. LA NOSTRA ACCIÓ hem procurat ser crítics i
MUNICIPAL, AL SERVEI constructius, sempre en
DEL POBLE benefici de Sarrià de Ter i de
vostès, veïns i veïnes:
En el discurs que vaig fer en Hem fet costat al
el primer Ple municipal de govern quan han desenvo-
constitució del nou ajunta- lupat projectes que nosal-
ment, el ja llunyà 16 de juny tres havíem iniciat (per
de 2007, expressava quines exemple nova biblioteca o
serien les línies mestres de Campus de Ciències de la
la nostra acció municipal: Salut), o bé que hem com-
“Serem propositius, partit, aportant amb el nos-
treballant des de l'Ajunta- tre suport el consens dels
ment de Sarrià de Ter, amb tres grups municipals.
el nostre nou paper fora del Són moltes les qües-
govern, per fer realitat, tions que hem proposat al
també, algun dels nostres llarg d'aquest mandat (per
projectes. Naturalment hi exemple la bonificació taxa
haurà qüestions que possi- escombraries per ús de la
OPINIÓ [Passem comptes
deixalleria), tot i que la
majoria no han rebut el
suport del govern.
Ens hem mostrat crí-
tics amb l'acció del govern
quan hem considerat que
aquesta no prioritzava Sarrià
de Ter (per exemple amb la
cessió per al Centre de Visi-
tants), o bé quan d'una
manera clara i manifesta el
govern ha comès errors en
la seva gestió municipal
(per exemple quan va pre-
sentar el pressupost 2010
sense la partida del Centre
Cívic de la Cooperativa).
Hem estat insistents
en el seguiment de la tasca
de govern, especialment
pel que fa a l'atenció i obli-
gacions vers els veïns i veï-
nes (per exemple la propos-
ta i exigència de pagament
de les bonificacions del
casal d'estiu a les famílies
que hi tenien dret).
Però no ens correspon
a nosaltres, sinó a vostès,
sarrianenques i sarrianencs,
jutjar i valorar la nostra
feina, també la dels grups
que han format el govern
municipal, al llarg d'aquest
mandat.
El PSC de Sarrià de Ter
hem tingut, tenim i sempre
tindrem vocació de govern.
Som ara, serem a les prope-
res eleccions municipals del
maig de 2011, alternativa
de govern, l'alternativa del
govern actual.
Ara la pregunta ja no
és què hauríem pogut fer el
PSC si haguéssim estat al
govern durant aquest man-
dat... ara la pregunta a la
qual procurarem donar res-
posta els propers mesos és
què farem el PSC durant els
propers 4 anys si governem
a Sarrià de Ter...
La resposta, la decisió,
estarà, com sempre, a les
seves mans. I
pDS_27
SARRIA 75 9/3/11 14:20 Página 28
OPINIÓ [La gallina del Pont
CRÒNICA D'UNA RETIRADA MAI FETA
LA “GALLINA” DEL PONT DE L'AIGUA
Àngel Garcia
a constant exigència de la
L
retirada dels símbols fei-
xistes del Pont de l'Aigua
podria semblar una dèria
del nostre col·laborador
Sam Enfot, redactor del The Sarrià
News que des de fa molts anys en rei-
vindica la seva eliminació. Res més
lluny de la realitat. Els símbols feixis-
tes del Pont són una relíquia extempo-
rània que ofèn la memòria dels demò-
crates i que haurien de ser retirats del
seu emplaçament actual i dipositats al
museu d'Història. M'ha semblat que
en un número emblemàtic com és el
75, calia recolzar la seva tossuderia.
Per tal de documentar una mica
el seu capteniment, he preparat una
cronologia no exhaustiva dels acords
que s'han pres en aquest sentit i el
marc legal en el qual s'emparen. No
caldria recordar que els acords es pre-
nen per complir-los o per reclamar a
instàncies més altes, cas que no sigui
competència pròpia, que els complei-
xin. Però com podrem comprovar, la
28_pDS
La “gallina”, l’escut franquista que campa des de fa 70 anys al Pont de l’Aigua. Foto: Quim Llunell
realitat és obstinada, i sovint encara
cal recordar-ho.
Llei de Memòria Històrica, aprova-
da per les Corts el desembre del
2007
• L'article 15 de l'esmentada llei esta-
bleix que les administracions públi-
ques, en l'àmbit de les seves compe-
tències, adoptaran les mesures con-
venients per a «la retirada d'escuts,
insígnies, plaques i altres objectes o
mencions commemoratives d'exalta-
ció, personal o col·lectiva, de la insu-
rrecció militar, de la Guerra Civil i de la
repressió de la dictadura».
• Símbols franquistes: la llei estableix
que els escuts, insígnies, plaques i
altres objectes o esments commemo-
ratius d'exaltació personal o col·lectiva
de l'aixecament militar, de la Guerra
Civil i de la repressió de la dictadura
hauran de ser retirades dels edificis i
espais públics.
2001
• (Parlem de Sarrià nº 37 abril-maig-
juny) El redactor Sam Enfot a la seva
pàgina del The Sarrià News, comença
a reivindicar la necessitat de retirar la
“gallina” del Pont.
Febrer 2005
• El Consell Comarcal del Gironès va
aprovar, en sessió plenària de 16 de
febrer de 2005, l'acord d'elaborar, con-
juntament amb els ajuntaments de la
comarca que hi estiguin interessats, el
catàleg de tots els símbols i els vestigis
del franquisme del Gironès, amb inde-
pendència de la seva naturalesa (monu-
ments, noms i plaques de carrers i pla-
ces, etc.). Així mateix, promoure'n de
manera consensuada la retirada, o bé
adequar-los per a poder incorporar la
informació contextual adient, de mane-
ra que no pugui originar confusió el seu
caràcter apologètic.
SARRIA 75 9/3/11 14:21 Página 29
2006
• El 2006, per ordre del
Departament de Política
Territorial i Obres Públiques,
ja van retirar les plaques
franquistes amb el jou i les
fletxes dels monòlits dels
extrems del Pont de l'Ai-
gua, però per la “dificultat
tècnica” i l'increment de la
despesa, no van treure les
àguiles imperials. Encara
llueixen al bell mig del pont
com a “record desagrada-
ble” de la dictadura, segons
afirma Roger Casero.
Octubre 2008
• El Govern farà un inventa-
ri de la simbologia franquis-
ta de tot Catalunya i instarà
a retirar-la o contextualitzar-
la, segons que ha anunciat
el secretari general d'Inte-
rior, Relacions Institucionals
i Participació, Joan Boada.
En el marc de la inauguració
de les primeres Jornades
de treball sobre fosses i
simbologia franquista,
Boada ha destacat que "una
societat democràtica és
incompatible amb els sím-
bols feixistes que exalten la
dictadura".
Gener 2009
• Sarrià de Ter (ACN).- Tren-
ta-tres anys després de la
mort del dictador Francisco
Franco i quan falten pocs
mesos per commemorar el
setantè aniversari de la fi de
la Guerra Civil, l'Ajuntament
de Sarrià de Ter ha instat el
Govern a retirar els símbols
franquistes que encara es
poden veure a la població.
Són quatre àguiles impe-
rials i també plaques que
identifiquen els pisos de
protecció oficial que tenen
l'emblema falangista. El
grup del PSC, a l'oposició,
ha presentat una moció per
reclamar la retirada de la
simbologia que ha estat
aprovada per unanimitat
aconseguint el suport dels
dos grups de l'equip de
govern, ERC i CiU.
Retirar els símbols del
franquisme de la via pública
i ubicar-los “on han de ser”,
als museus. La voluntat de
tot l'Ajuntament de Sarrià
de Ter és fer un inventari
amb els símbols que que-
den a la població i anar-los
retirant per acabar exposats
al Museu d'Història de Giro-
na. “En espais públics
aquest tipus de símbols de
l'etapa franquista no hi han
de ser, el seu lloc són els
museus d'història”, ha afir-
mat el líder socialista a la
població, Roger Casero.
“Vergonyós per molts
veïns”, amb aquesta afir-
mació ha resumit el primer
tinent d'alcalde, Lluís Ayme-
rich, el sentiment de molts
LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68
c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com
habitants de Sarrià de Ter.
Sobretot s'ha referit als que
tenen el record “més viu”
tant de la Guerra com de
l'època de la dictadura. Per
això, afirma que “no hi ha
dubte” que tots els grups
del consistori van de la mà
en aquesta reivindicació.
Les àguiles imperials
del Pont de l'Aigua són pot-
ser les que més sensibilitats
desperten entre els veïns.
Aquest pont que uneix la
població de Sarrià de Ter amb
la ciutat de Girona va ser
inaugurat el 4 de febrer del
1940, fent-lo coincidir amb el
primer aniversari de l'entrada
de l'exèrcit franquista. Van
ser soldats presoners republi-
cans els que van ser obligats
a reconstruir el pont després
que ells mateixos el dinami-
tessin per frenar l'avanç de
les tropes franquistes.
“És com el 'Valle de
los Caídos' de Sarrià de
Ter”, ha afirmat Aymerich.
Per això, tot el consistori ha
decidit posar fil a l'agulla,
aprofitant la llei de la memò-
ria històrica, per retirar
aquests símbols de la
població.
Aymerich ha destacat
que el “joc de dates” fa que
considerin que seria un
“bon moment” per retirar
aquests símbols coincidint
amb la commemoració del
70è aniversari de la fi de la
Guerra Civil.
OPINIÓ [La gallina del Pont
Setembre 2009 Girona
• S'aprova una moció pro-
posada per ERC per a la
retirada dels símbols fran-
quistes de la ciutat i, a peti-
ció de Sarrià de Ter, també
de les àguiles imperials del
pont de l'Aigua d'aquest
municipi. La proposta va
tenir el vot favorable de tots
els grups i el PP es va abs-
tenir.
Amb aquest breu
recull d'acords i declara-
cions públiques, hem pogut
veure que la legislació és
clara: els símbols feixistes
han de ser retirats dels
espais públics, i que d'a-
cords no n'han faltat, el que
ha faltat potser (estranya-
ment) és la voluntat política
de complir-los.
El company Sam Enfot
té bons motius per continuar
reivindicant la retirada d'a-
quests símbols del Pont de
l'Aigua i el seu trasllat al
museu d'Història. Esperem
que alguns se l'escoltin. I
Blogers que n'han parlat:
rogercasero.blogspot.com
avilasimon.cat
samenfot.blogspot.com
joseppujol.bloc.cat
blocdelrocker.blogspot.com
perevolta.blogspot.com
blocs.mesvilaweb.cat/marp/cat
argelaguer.nireblog.com
“Parlem de Sarrià” parlemde-
sarria.org
pDS_29
SARRIA 75 9/3/11 14:21 Página 30
cultura ÀREA DE CULTURA: CAFÈ-TEATRE, ART CÍVIC, EXPOSICIONS,
BIBLIOTECA.
Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura.
Dani Barco, centre cívic La Cooperativa. Anna Sala, biblioteca Emília Xargay.
“LES NITS DEL CORO”
T
ot i l'oferta de sales on
es programen arts
escèniques a les
comarques gironines,
mancava un espai on es poguessin
veure de forma distesa espectacles
per adults en petit format. Aquesta
mancança ens va fer reflexionar
que a Sarrià de Ter, essent un poble
de l'àrea urbana de Girona, podrí-
em acollir aquest tipus de proposta
i figurar dins el panorama teatral
gironí com a un lloc d' acollida per
aquest tipus de representacions.
En aquest procés ens vam
posar en contacte amb l'Associació
Gironina de Teatre (AGT), on ells
per casualitat buscaven una sala
per a fer el mateix que buscava l'à-
rea de cultura. En aquest procés ens
vam trobar amb l'edifici del Coro,
un edifici de Rafael Masó que en
l'actualitat és la seu de l'oficina de
serveis socials i l'oficina d'atenció a
la gent gran i a on la seva planta
Actors en ple matx d'improvisació
baixa compta amb una cafeteria.
Aquest interès mutu per omplir
de contingut aquest espai, amb una
programació rigorosa i professio-
nal, ens ha dut a preparar aquest
nou projecte que, ja d'entrada, des-
perta la il·lusió i les esperances de
tots els professionals del sector i
sobretot de l' AGT i l'àrea de cultu-
ra de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.
Després de més de mig any
treballant conjuntament amb l'AGT,
el mes d'octubre vam començar el
cicle de cafè-teatre de Sarrià de Ter
LES NITS DEL CORO,
amb el primer trimes-
tre, i després de 6
funcions i més de 500
espectadors vam
decidir ampliar la
programació fins al
mes de juny, amb
l'objectiu de crear un
cicle de cafè-teatre
permanent de setem-
bre a juny a l'àrea urbana de Girona
i referència a tota la comarca.
En aquests mesos hem pogut
veure tot un mostrari de diferents
arts escèniques, clowns, màgia,
titelles, contes, monòlegs dramà-
tics, matxs d'improvisació, etc. I
seguirem els propers mesos oferint
tota una varietat d'espectacles. I
sempre gaudint d'una ambientació
a la sala adequada a cada esdeveni-
ment que s'hi produeix.
Els dijous cada 15 dies, per
tant, és dia de gaudir de “nits del
coro” tot prenent una copeta i d'en-
tretenir-nos amb un bon espectacle.
També l'àrea de cultura vol
agrair als diferents col·laboradors
tant públics com privats per fer que
aquest cicle de cafè-teatre fos possi-
ble. Així mateix agrair a en Santi i
en Quim del grup de teatre sarria-
nenc A LES FOSQUES per tot el
material que ens han deixat per fer
possible les representacions dijous
darrera dijous, i també els respon-
sables de la cafeteria del “coro” i al
personal tècnic de l'àrea de cultura.
Ens veurem el proper dijous a
les Nits del Coro!
Actuació de Pere Hosta en l'estrena del cicle.
Fotos: Àrea Cultura
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 31

El mur de Can Brugué

er iniciar-se en les Aquesta experiència protago-

P activitats artísti-
ques no hi ha
edat. I tampoc un
format i una
modalitat concreta. Totes les
excuses són bones, en aquest
sentit. Totes les iniciatives són
vàlides si acosten els més
petits a l'art. Com ho va ser la
iniciativa que aquest passat
estiu va impulsar l'Anna Serret
en col·laboració amb l'Anna
Bautista, que va engrescar un
grup de nois i noies de Sarrià
per pintar un mural al Pla de
l'Horta. Van agafar la pintura i
els pinzells amb l'objectiu de
millorar el seu entorn. En
aquest cas, el mur de Can Bru-
gué que acompanya també la
parada del bus de l'Escola.
nitzada per la Nora Piqueras, la
Natàlia Mayoral, en Pol Galin-
do, en Marc Piqueras, en Pol i
la Ruth Ramírez, l'Eric Mas-
cort, l'Adrià i en Joel Cordo-
nes, l'Anton, en Jordi Ventura,
en Carlitos Serrano, en Marc i
l'Adrià Sànchez, la Laura Var-
gas, Nayara i Ian Cuenca, en
David i la Georgina Fernández,
en Nil i en Joel Moya, l'Elena i
la Marta Ruiz, en Fidel i l'Adrià
Escobar, en Pau i l'Àlex Vargas
i l'Halsan, que va comptar amb
l'ajut de l'ajuntament i ha ser-
vit no només per posar una
nova nota de color al barri del
Pla de l'Horta, sinó i sobretot,
introduir aquests nois i noies
en l'art al carrer i per tant, en el
civisme. 
Pintant el mural de can Brugué
Art Cívic

Exposició “Els Prats de Neptú”

urant el mes d'octubre conscienciar sobre la necessitat que mediterrània) en un seguit de cortines

D hem pogut gaudir, al tenim de cuidar aquest medi tan enor- col·locades estratègicament per for-
centre cívic la Coopera- me però a la vegada fràgil.
tiva, de l'exposició “Els
Prats

sició ens acosta a la Medite-

rrània per conèixer les comu-
de
Aquesta expo-
mar una mena de fons marí, on els
El punt fort de l'exposició és un visitants poden entrar i sentir-se com
Neptú”. gran espai quadrat constituït d'una si estiguessin en el fons del mar i així
aprendre a identificar les
diferents espècies que
actualment habiten el nos-
nitats litorals i la gran diversi- tre mar.
tat d'organismes que hi viuen, Els nens de l'escola
a més d'ajudar-nos a com- Montserrat van tenir l'o-
prendre l'abast de les nostres portunitat de fer una visita
actuacions sobre aquestes guiada per un monitor del
comunitats i a pensar en Col·legi d'Ambientòlegs
accions de protecció i millora. de Catalunya, on van
Al començar l'exposició, aprendre moltes coses
se'ns presenten les diferents sobre aquest ecosistema i
etapes de formació de la mar també van demostrar la
Mediterrània des de l'època seva voluntat per mante-
més antiga de la terra fins a la nir-lo en el millor estat pos-
nostra era, on veiem la mar Visita dels alumnes del CEIP Montserrat a l’exposició Els Prats de Neptú. sible fent petits gestos
Mediterrània tal i com la Fotos: Àrea Cultura com per exemple no llen-
coneixem avui dia. També se'ns pre- sèrie de parets i cortines on se'ns pre- çar la brossa a l'aigua ni tampoc mal-
senta la gran biodiversitat que habita senten diverses formes de vida gastar aquest recurs tan necessari per
les nostres aigües i se'ns intenta (algues, peixos i invertebrats de la a la nostra vida.

pDS_31
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 32
CULTURA [exposicions
Exposició “Tot jugant amb el color”
Yoko Kataoka, autora també del cartell de les XII Jornades del Paper. Foto: Quim Llunell
A
la Sala Patronat durant
tot el mes d'octubre
es va poder visitar
l'exposició “Jugant
amb els colors” de
l'artista japonesa, afincada a Catalun-
ya, Yoko Kataoka. La Yoko cultiva l'art
del “bingata” per impregnar de colors
profunds i matisats les seves teles.
“Bingata” és el nom que rep la
tècnica d'estampació tradicional d'O-
kinawa que es va desenvolupar pels
voltants del segle XIV. Okinawa és un
grup d'illes situades al sud-oest del
Japó i que en el passat havien format
el Regne de Ry_ky_. En els seus
motius estampats tradicionals, s'hi
poden apreciar moltes influències de
la Xina i del Japó.
Antigament aquesta tècnica era
usada per tenyir els quimonos (roba
tradicional japonesa) i els ry_sou que
és la roba tradicional de Ry_ky_. A l'è-
poca del regne de Ry_ky_ (1429-
1879), la cort havia atorgat una autorit-
zació especial a tres famílies ryuk-
yuenses (els Takushi, els Xinen i els
Gusukuma) perquè fossin els artesans
tintorers oficials encarregats del tint
amb bingata de les teles. Aquesta tra-
dició va anar passant de generació en
32_pDS
amb llet de soja per fixar-los, utilitzant
diferents tipus de pinzells i aplicant
primer els colors més clars i després
els més foscos, això proporciona la
característica profunditat i relleu. Final-
ment, cal posar la tela en remull
durant unes quantes hores perquè la
pasta se separi i després s'ha de ren-
tar i eixugar la tela amb molta cura.
En japonès bin significa "colors
vius" i kata (o "gata" per eufonia) indica
la tècnica de tenyit emprant plantilles
de paper. Els colors intensos del bin-
gata reflecteixen els brillants colors de
les illes tropicals d'on provenen. Preci-
sament per la seva situació geogràfica
l'illa d'Okinawa disposa d'un clima
diferent al de la resta de Japó, i això fa
que els colors del bingata siguin molt
més vius i que els seus motius habi-
tuals siguin també molt especials tant
generació i els seus dissenys es van
especialitzar en temes d'arbres, bam- pel que fa a les flors com a les aus.
bús, flors de cirerer, grulles, tortu- En relació al cromatisme tan
gues, ànecs, crisantems i paisatges característic del bingata, cal dir que
naturals. utilitza bàsicament 5 colors: vermell,
Avui en dia l'estampació amb bin- groc, verd, blau i violeta. El groc que
gata també s'utilitza per confeccionar s'obté d'una planta autòctona anome-
els noren (cortina que decora les nada fukugi és el color de fons de les
entrades de les cases japone-
ses), els furoshiki (mocador
que serveix per embolicar
coses), els byobu (paravent) i
diversos articles de record i
regals.
Evidentment, reproduir
actualment aquesta tècnica
és costós per la seva minu-
ciositat i laboriositat, cosa
que l'allunya dels processos
industrials i això encareix
molt els treballs. Així doncs
són benvinguts els artesans o els
artistes com Yoko Kataoka que la utilit-
zen en les seves obres. Penseu que
els passos que segueix el bingata
comencen amb la creació d'un dis-
seny detallat, a partir del qual s'ha de
fer la plantilla, després s'aplica pasta
de midó d'arròs a través de la plantilla.
Un cop la pasta s'asseca, es pot aco- Eines bingata
lorir amb pigments naturals barrejats
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 33

CULTURA [exposicions

estava totalment prohibit funditat als estarcits.

Aplicació de midó d'arròs al bingata
teles tenyides amb bingata d'Okina-
wa. Se li afegeixen pigments naturals
d'un vermell fosc, cosa que li dóna
una extraordinària gama de matisos
ataronjats. Antigament aquest color
per a ningú que no formés
part de la família reial. La
noblesa de Ry_ky_ utilitza-
va el blau pàl·lid i els ple-
beus tenyien els seus ves-
tits de color blau indigo o
negre. Precisament
aquest blau, tirant a tur-
quesa, era molt utilitzat i
s'obtenia habitualment al
Japó però treballada de
manera especial; un color,
l'indigo, també molt utilitzat a les cul-
tures originàries de països subtropi-
cals. El vermell és l'altre to usat per
als fons, i el verd i el violeta que pro-
porcionen barreges que aporten pro-
Yoko Kataoka experimenta amb
la tècnica de bingata per realitzar els
seus treballs, però ho fa sota el seu
prisma artístic i personal. Així doncs,
partint del seu sedàs emocional i cre-
atiu i amb una gran sensibilitat, incor-
pora nous elements que aporten
valors molt més actuals, sense deixar
de ser fidel a la pràctica d'aquesta tèc-
nica tan extremadament laboriosa. Els
paisatges naturals i els elements del
món animal i vegetal, deixen també
pas als elements urbans, com carrers,
edificis, i els habitants de les ciutats.
Sense renunciar, però, a la riquesa i la
calidesa del treball fet a mà amb mate-
rials naturals. 

Exposició “L'essència del paper”

A
A la sala d'exposi-
cions la Caixa, l'artis-
ta Toton Estival, una
catalana afincada des
de fa anys a Colòm-
bia, ens va oferir una mostra dels seus
darrers treballs artístics basats en el
plegat de paper, el que es coneix amb
el nom d'origami; una tècnica que els
japonesos dominen com ningú, ja que
l'han cultivat al llarg de la seva història,
fent d'aquesta tradició tot un art. En
l'origami no s'utilitzen tisores ni gra-
pes, només el paper i les mans. Per
tant, només amb alguns fulls de paper
es poden obtenir diferents cossos
geomètrics o figures que imiten la rea-
litat.
A l'exposició “L'essència del
paper”, Toton Estival va voler conjugar
els dos vessants origamístics en què
s'ha anat especialitzant. Per una part,
els kusudama, un tipus específic d'a-
questa tècnica, que enllaça amb l'ori-
gami modular. I en segon lloc, tota una
mostra d'ane-sama ningyoo, que tra-
duït literalment al català vindria a ser
“la nina de la germana gran”.
Del japonès kusuri, que significa
“medicina”, i dama, que vol dir
“bola”, en surt el kusudama una tècni-
màtiques i es creia ferma-
ment que allunyaven els
mals esperits i les malal-
ties. Actualment són ele-
ments bàsicament decora-
tius. Les obres resulten de
l'ensamblament de múlti-
ples peces que, en molts
kusudames, es tracta de
flors fetes a partir del ple-
gat de quadrats de paper.
La unió entre les diferents
peces és el que diferencia
l'origami modular (les
peces es dobleguen juntes
entre si) del kusudama (les
peces s'enganxen entre
elles o es pot utilitzar fil de
rosca).
Efectivament, les flors
són un dels motius més
Combinació de flors, de Toton Estival habituals en la confecció
ca d'origami que a partir de diversos dels kusudama, com ho
mòduls de paper compon aquestes són en la majoria de temes tradicio-
singulars obres. Els kusudama seran nals de la cultura japonesa. Les flors i
més o menys complexos segons que també les aus. A l'exposició de Toton
s'utilitzin diversos mòduls de paper, Estival, les aus estaven representades
des de dos o tres peces, fins a, en per un divertit mòbil elaborat a partir
moltes ocasions, més de cent peces. de diminutes grulles en paper blanc i
Originàriament van ser utilitzats per a negre. Les grulles al Japó són consi-
contenir encens i altres essències aro- derades animals místics, com els dra-

pDS_33
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 34
CULTURA [exposicions
Exposició L’Essència del paper, a la sala La Caixa. Foto: Quim Llunell
gons o les tortugues, i es diu que
viuen mil anys. Segons explica una
antiga llegenda japonesa, a qui acon-
segueixi doblar mil grulles li serà con-
cedit un desig: guarir-se d'una greu
malatia o viure llargament.
La Toton Estival va voler comple-
tar la seva exposició amb una mostra
d'ane-sama ningyoo. Són nines tradi-
cionals de paper que normalment
feien les germanes grans a les més
petites perquè juguessin i per educar-
les en la manera de vestir el quimono,
aprenent a combinar els seus colors.
Amb aquestes nines s'ensenyaven per
exemple les normes del codi de color
japonès que combinava els colors de
DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS
MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57
34_pDS
les teles segons les estacions de l'any
per mitjà de la superposició de capes;
o el shikishi, tècnica d'enquadernació
que persegueix un efecte de varietat a
partir de pocs materials. Algunes d'a-
questes nines representen personat-
ges, com geishes i maikos, soldats
samurais, actors del teatre Noh o
Kabuki. Altres són estrictament nines
decoratives, per jugar o amb una fun-
ció simbòlica o ritual.
A Japó les nines de fusta, paper
o porcellana són un element important
de la cultura tradicional. Hi ha nombro-
ses històries que les vinculen a la vida
dels monjos i els nobles. Com en tan-
tes altres expressions de la vida nipo-
na, se'ls atorga un gran contingut sim-
bòlic i espiritual i formen part de molts
rituals, costums i supersticions.
A l'exposició “L'essència del
paper” s'hi podia contemplar una
bona mostra d'aquestes nines; soles o
en parella, amb diferents postures i
pentinats, i realitzades amb papers
especialment decorats per aquest ús.
Com molt bé ens recordava la seva
creadora, realitzar aquestes peces
suposa un acostament a l'origami més
creatiu però també històric. Perquè,
de fet, la construcció de cada nina
requereix llargues hores d'estudi. Exi-
geix aprofundir en la simbologia dels
estampats tradicionals, en els codis
de color del quimono, en els elements
de gestualitat i expressió japonesos,
en els ornaments, atributs i pentinats
possibles.
Les ane-sama ningyoo es vestei-
xen i es fan de la mateixa manera que
es vesteix un quimono: amb diferents
capes de papers triats especialment.
Tots aquests detalls insignificants i
amagats deixen entreveure la refinada
passió japonesa per la bellesa oculta. 
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 35
Exposició “Nina, Nineta…”
L
a nova associació de Sarrià
de Ter, “Les dones del
Coro” recentment consti-
tuïda, va ser l'organitzadora
juntament amb l'Oficina de
la Gent Gran i les Àrees de Cultura i
Serveis Socials de l'exposició “Nina,
nineta…” que es va portar a terme a la
sala la Caixa, del 22 al 30 de desembre
de 2010. L'exposició es va poder fer
gràcies a l'aportació de més de 80
nines procedents de persones particu-
lars de Sarrià. N'hi havia de força anti-
gues (anys 40-50) fins a nines ja més
recents, i també rèpliques de nines
del s.XIX.
De fet, la història de les nines es
remunta a èpoques prehistòriques. És
molt difícil determinar l'origen de les
joguines, però se sap que aquesta tra-
dició va néixer a la civilització egípcia,
els nens es divertien amb nines de
fusta o de drap.
Allà on hi hagués un nen sempre
hi havia una joguina. Qualsevol estri
casolà podia servir, un trosset de fusta
tallada, un rierenc amb una determina-
da forma, un tros de roba farcit de
serradures, qualsevol element era útil
per satisfer les ganes de jugar dels
nens.
Amb el pas del temps es va anar
adoptant diferents formes, diferents
usos, i principalment el material amb
què es fabricaven. Però no serà fins al
s. XVII quan comencen les primeres
representacions de nines manufactu-
rades. A mitjans d'aquest segle es
comença a utilitzar el paper maixé, un
PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA
MAQUINÀRIA I DECORACIÓ
CULTURA [exposicions
nou material que abaratiria els costos L'any 1958 apareix la nina amb
de fabricació, perquè cada motlle es aspecte d'adulta anomenada Barbie,
podia usar per a fer moltes nines. que va ser batejada així pels seus
Les nines de drap i també les de inventors, Ruth i Elliot Handler, en
cera van ser molt utilitzades en diver- honor a la seva filla. Mai van arribar a
ses èpoques. Les de cera van aparèi- imaginar el fenomen que desfermaria
xer molt probablement a causa sobre- el seu invent, quan van decidir crear
tot de la manca de fusta. Es posava el una nina que no representava un
líquid en motlles calents, es feia en bebè, perquè havien observat que la
cera el cap i els membres, s'hi engan- seva filla i les seves amiguetes es
xava cabell natural, i els ulls fets de divertien més jugant amb nines d'as-
vidre es fixaven al cap; els cossos es pecte adult.
farcien de drap. L'exposició es va inaugurar el dia
Les nines més semblants a les 22 de desembre en un acte que va con-
que coneixem ara són les que aparei- gregar moltes de les col·laboradores de
xen durant el segle XIX i XX. Cap a la mostra que van posar en aquesta ini-
l'any 1840 va sorgir la idea de fabricar ciativa tota la seva il·lusió 
nines amb cara de porcella-
na representant dones que,
vestides amb diferents
peces de roba, poguessin
ser mostrades a les dames
de la burgesia com a
models de línies de moda.
Aquest tipus de nines es
van fabricar aproximada-
ment fins a 1935. Són les
més buscades pels col·lec-
cionistes de nines antigues
i les més valorades. Se'n
van fabricar moltes sobre-
tot a Anglaterra, Alemanya i
França. Amb la irrupció d'al-
tres materials com el plàs-
tic, de cost no gaire elevat i
fàcil d'emmotllar, la produc-
ció en sèrie acostà les
nines a totes les classes
socials.
Nines aportades per les “Dones del Coro”. Foto: A.Vila
C/ de Veïnat de la Banyeta nova
17843 Palol de Revardit
C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres
Tel. 972 508100
Fax 972 508143
E-mail: admin@totcolor.es
info@totcolor.es
pDS_35
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 36

CULTURA [lectura

Biblioteca Emília Xargay

mes a les 19h. La tertúlia està conduï-

da i coordinada per Rosa Dachs i pre-
tén combinar, en alguns casos, la lec-
tura i el debat de les obres amb altres
activitats paral·leles com sortides al
teatre, rutes literàries o la visita dels
autors d'algunes de les obres.
També pels adults intentarem
organitzar puntualment xerrades, tau-
les rodones, exposicions, presenta-
cions, ... com la presentació del llibre
l'Arqueòleg, de Martí Gironell el diven-
dres 18 de febrer o la presentació del

Primera hora del conte que es va fer a la nova biblioteca

E
l dilluns 13 de desembre a
les 16 h, la biblioteca Emília
Xargay va obrir de nou les
seves portes. Després
d'uns mesos de tancament
obligat, Sarrià de Ter tornava a tenir ser-
vei de biblioteca. Una biblioteca amb
unes instal·lacions molt més grans que
la fan més pràctica i més funcional,
alhora que adequada als nous temps i a
les noves necessitats.
La biblioteca, a més de ser un
centre local d'informació que facilita
tot tipus de coneixement i informació
als seus usuaris, proporcionant les
condicions bàsiques per aprendre al Taller infantil de fanalets. Fotos: Biblioteca
llarg dels anys, per decidir lliurement i
per al desenvolupament cultural de Els tallers infantils també entra- llibre Elisabeth Eidenbenz. Més enllà
l'individu i dels col·lectius; també pre- ran dins la nostra programació habitual de la Maternitat d'Elna, d'Assumpta
tén ser un referent cultural al municipi. i els farem correspondre en dates i Montellà pel dimecres 11 de maig o el
És per això que organitza activi- èpoques de l'any assenyalades. taller de massatges per a nadons que
tats culturals de foment de la lectura El nostre primer taller infantil va farem el dissabte 12 de març a les
amb l'objectiu d'incentivar la lectura, ser el taller de fanalets per anar a espe- 11h.
el diàleg social i la participació ciutada- rar els reis. Podem fer una valoració Des de la biblioteca us volem ani-
na tant per adults com per a infants. molt positiva d'aquest primer taller per- mar a venir a compartir amb nosaltres
Així doncs la biblioteca elaborarà què va tenir un èxit més que considera- aquesta nova etapa que acabem d'ini-
una programació mensual per a adults ble. ciar i sobretot a venir, gaudir i partici-
i per a infants. Pels infants, s'intentarà Pel que fa a la programació d'a- par no només dels nostres serveis
organitzar una hora del conte fixa al dults hem començat també amb molt sinó també de les activitats que ani-
mes, normalment els últims divendres d'èxit el club de lectura per adults que rem organitzant. 
de mes. es reuneix cada últim dimecres de

36_pDS
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 37
JOAN SOLÀ:
social i humana d'un patriota
Mireia Masó i Cerdà
J
oan Solà, emi-
nent lingüista i
filòleg, profes-
sor, savi i
patriota, va
morir a Barcelona el passat
27 d'octubre del 2010 a l'e-
dat de 70 anys. La seva
obra és continuadora de la
dels filòlegs Pompeu Fabra i
Joan Coromines. L'obra de
Joan Solà va ser influïda per
les teories lingüístiques del
professor americà Noam
Chomsky, i actualment era -
i és encara- la màxima auto-
ritat en el camp de la sintaxi
normativa catalana.
PERFIL FILOLÒGIC I
CIENTÍFIC DE JOAN SOLÀ
Joan Solà i Cortassa va néi-
xer a Bell-lloc d'Urgell el 10
de gener de 1940. Apassio-
nat per la llengua des de ben jove, va
estudiar magisteri a Lleida i posterior-
ment, Filologia Clàssica a la Universi-
tat de Barcelona (1965), on més tard
es convertí en Doctor en Filologia
(1970) i Director del Departament de
Filologia Catalana. Posteriorment va
ampliar els seus estudis en lingüística
general a les universitats d'Exeter i de
Reading (Gran Bretanya) i també
impartí cursos a diferents països
europeus i americans. Des de 1983
era Catedràtic de llengua i literatura
catalanes. A la Universitat de Barcelo-
na va exercir de docent i investigador
des de l'any 1965 fins al 17 de juny de
2010.
Joan Solà, estudiós tenaç, rigo-
rós i exigent, va ser autor d'una qua-
1
Vegeu annex: Obra, crítica literària i assaig
2
Vídeo disponible a http://www.vilaweb.cat/noticia/3794619/mort-joan-sola.html
3
Article d'Àngel Sánchez, “Joan Solà”, El Periódico, 8 de juliol de 2002.
Dimensió científica,
rantena de llibres 1 sobre la sintaxi, la
història de la llengua catalana, el lèxic,
la puntuació, la tipografia entre d'al-
tres materials de lingüística i sociolin-
güística. A tall d'exemple, en qualitat
de codirector amb Jordi Mir, edità les
Obres completes de Pompeu Fabra
(2005-2009); fou editor de L'obra de
Joan Coromines: cicle d'estudi i
homenatge (1999) i director de l'obra
col·lectiva Gramàtica del català con-
temporani (2002). Va ser assessor lin-
güístic de diverses entitats, com el
Consorci per a la Normalització Lin-
güística, l'Ajuntament de Barcelona o
la Caixa, i col·laborava habitualment
amb la premsa, la ràdio i la televisió,
plataformes des de les quals va qües-
tionar o va posar en relleu l'ús de la
llengua quotidiana i les qüestions més
CULTURA [lectura
complexes de la lin-
güística.
Un dels guar-
dons més importants
-en tant que simbò-
lics- que va rebre el
juliol de 2009 al Parla-
ment de Catalunya,
fou el Premi d'Honor
de les Lletres Catala-
nes, avinentesa que
aprofità per adreçar-
se a tota la classe
política allà present
exigint-los el respecte
al nostre país a través
de la dignificació de la
nostra llengua, actual-
ment en perill d'extin-
ció a causa de les atà-
viques polítiques de
minorització lingüísti-
ca de certs partits
polítics. “Els diputats
teniu la responsabili-
tat de fer que aquest poble no se senti
subordinat” 2 va dir-los en aquella ses-
sió memorable. Joan Solà deia que el
principal problema del català era la
manca d'un Estat fort que el defensés
i el protegís, perquè durant segles
Catalunya ha estat subjugada a un
Estat hostil. Set anys abans, dins
aquesta mateixa línia, en una entrevis-
ta a El Periódico 3 , Joan Solà afirmava
sense embuts: “Els catalans deixarem
de parlar de la llengua quan sapiguem
d'una vegada què som i què volem ser
(...) Catalunya ha de ser independent.
Aquest país no pot ser ell mateix dins
d'Espanya (...) La llengua és una qües-
tió secundària. L'important és la vida”.
Solà es mostrava doncs, independent
i independentista.
pDS_37
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 38
CULTURA [lectura
PERFIL SOCIAL I HUMÀ
La personalitat de Joan Solà
era conseqüència de les
dues forces aparentment
contradictòries amb què
havia estat forjat: d'una
banda, la rigorositat més
exhaustiva i la màxima exi-
gència que el va convertir
en un referent indiscutible
dins el món de la filologia i,
de l'altra, l'apassionament
(o enamorament) que sentia
per tot el que feia, per tot el
que estimava, que val a dir
que eren moltes coses: el
seu país, la seva llengua,
l'excursionisme, la família,
els amics, la música (canta-
va a la Coral Fontana i era
assidu del Palau de la Músi-
ca Catalana), el Barça, entre
d'altres.
Els qui vam tenir el pri-
vilegi de conèixer-lo també
sabem que, a part de totes
les qualitats esmentades en
el terreny professional, Joan
Solà també era un personat-
ge humil, senzill, directe, i
un divulgador clar i accessi-
ble, sempre dialogant. Mai
perdé el contacte amb la
realitat del carrer, amb la
llengua viva, perquè tenia
clar que: “La llengua la
manté un poble, no els cien-
tífics” 4 . Per a ell, la llengua
era un organisme viu, en
constant moviment, fet que
per si sol justifica la tasca
contínua d'estudi i de vigi-
lància, que és la que la
societat encomana als qui
l'estudien5. Perquè només
una llengua digna fa una
país lliure. Lluitem doncs,
entre tots, per dignificar i
donar continuïtat a la ingent
tasca d'aquest fidel defen-
sor de la nostra terra. En
pau descansi el vell mestre
Joan Solà. 
4
Del darrer article d'opinió publicat en el suplement de cultura del diari Avui, dijous 21 d'octubre de 2010, titulat Adéu-Siau i gràcies!
5
Idees extretes del llibre Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, 1990.
38_pDS
Annex 1
OBRA DE JOAN SOLÀ
Crítica literària o assaig
 Estudis de sintaxi catala-
na. Barcelona: Edicions 62, 2
vols., 1972-1973. (Vol I: 2ª ed.,
1973; 3ª ed., 1980; 4ª ed.,
1985 / Vol II: 2ª ed., 1978; 3ª
ed., 1982; 4ª ed., 1993)
 A l'entorn de la llengua.
Barcelona: Laia, 1977. (2ª
ed., 1984)
 Del català incorrecte al
català correcte. Història
dels criteris de correcció
lingüística. Barcelona: Edi-
cions 62, 1977. (2ª ed., 1985)
 Pompeu Fabra, Sanchis
Guarner i altres escrits.
València, Eliseu Climent,
1984.
 Problemàtica de la nor-
mativa del català. Actes de
les Primeres Jornades d'Es-
tudi de la Llengua Normati-
va [amb M. Teresa Cabré i
Castellví, Joan Martí i Castell,
i Lídia Pons i Griera]. Barcelo-
na: Publicacions de l'Abadia
de Montserrat, 1984.
 Sintaxi generativa catala-
na [amb Sebastià Bonet]. Bar-
celona: Enciclopèdia Catalana,
1986. (Reimpressió, 1988)
 L'obra de Pompeu Fabra.
Barcelona: Teide, 1987. (2ª
ed., 1991)
 Qüestions controvertides
de sintaxi catalana. Barce-
lona: Edicions 62, 1987. (2ª
ed., 1989; 3ª ed., 1994)
 Actes de les Segones
Jornades d'Estudi de la
Llengua Normativa [amb
M. Teresa Cabré, Joan Martí
i Lídia Pons]. Barcelona:
Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, 1987.
 Tractat de puntuació
[amb Josep M. Pujol]. Barce-
lona: Columna, 1989. (2ª ed.,
1990; 3ª ed.-reimpressió,
1990; 4ª reimpressió, 1992)
 Actes de les Terceres
Jornades d'Estudi de la
Llengua Normativa [amb
Joan Martí i Lídia Pons]. Bar-
celona: Publicacions de l'A-
badia de Montserrat, 1989.
 Lingüística i normativa.
Barcelona: Empúries, 1990.
 Episodis d'història de la
llengua catalana. Barcelo-
na: Empúries, 1991.
 Sobre lexicografia catala-
na actual. [Joan Solà (pròleg
i edició)]. Barcelona: Empú-
ries, 1992.
 La llengua, una conven-
ció dialèctica. Barcelona:
Columna, 1993.
 Sintaxi normativa: estat
de la qüestió. Barcelona:
Empúries, 1994. (2ªed.,
1994; 3ª ed., 1997)
 Gramàtica i lexicografia
catalanes: síntesi històrica
[amb Albert Rico]. València:
Universitat de València, 1995.
 Ortotipografia. Manual
de l'autor, l'autoeditor i el
dissenyador gràfic [amb
Josep M. Pujol]. Barcelona:
Columna, 1995. (2ª ed.,
1995; 3ª ed., 2000)
 Història de la lingüística
catalana, 1775-1900. Reper-
tori crític [amb Pere Marcet i
Salom]. Vic: Eumo, 1998.
 L'obra de Joan Coromi-
nes. Cicle d'estudi i home-
natge [Joan Solà (ed.)].
Sabadell: Fundació Caixa de
Sabadell, 1999.
 Parlem-ne. Converses
lingüístiques. Barcelona:
Proa, 1999.
 La terminologia lingüísti-
ca en l'ensenyament secun-
dari. Propostes pràctiques
[amb Jaume Macià Guilà].
Barcelona: Graó, 2000.
 Gramàtica del català con-
temporani [amb Maria-Rosa
Lloret, Joan Mascaró i
Manuel Pérez Saldanya].
Barcelona: Empúries, 2002.
(2a. ed. i 3a. ed., 2002 i 4a.
ed. definitiva, 2008).
 Ensenyar la llengua. Bar-
celona: Empúries, 2003.
 Obres Completes de
Pompeu Fabra. [a cura de
Joan Solà i Jordi Mir]. Barce-
lona/València/Palma: Enciclo-
pèdia Catalana S.A./Edicions
62/Edicions 3i4/Moll, vol. I,
2005; vol. II, 2006; vol. III,
2006; vol. IV, 2008; vol. V,
2007; vol VI, 2009.
Annex 2
DOCUMENTS
a) Darrer article publicat a
l'Avui 21 d'octubre de 2010
(nota 4)
http://ca.wikipedia.org/wi
ki/Joan_Sol%C3%A0_i_Co
rtassa#cite_note-article-
Adeu-siau-0
b) Dos vídeos que il·lustren
la personalitat de Joan Solà
http://www.vilaweb.cat/n
oticia/3794619/mort-joan-
sola.html
1) Solà: 'Els diputats teniu
la responsabilitat de fer
que aquest poble no se
senti subordinat' (Inter-
venció al parlament, com a
Premi d'Honor a Lletres
Catalanes, juliol 2009)
(nota 2)
2) Joan Solà: 'Aquí no hi ha
pau lingüística'
c) Video del programa “l'ho-
ra del lector”:
http://www.tv3.cat/vide-
os/1270399/Joan-Sola-
filoleg
d) Entrevista a Joan Solà en
PDF l'Avenç, juny 2003
http://www.lavenc.com/i
ndex.php/cat/media/files
/entrevista_joan_sola
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 39
PLA, PROUST, PAIROLÍ
Josep Brugada
Octubre 2010
Miquel Pairolí
Editorial Acontravent,
Barcelona. 294 pàgines
n dels dieta-
U ris personals
més famo-
sos en l'àm-
bit de la nos-
tra cultura
catalana és sens dubte el
Quadern gris de Josep Pla.
Es tracta com tothom sap
d'un dietari amb una certa
trampa. Pla escriu el Qua-
dern gris a mode de dietari,
de quadern de notes que
comença el dia 8 de març
de 1918 i acaba el 15 de
novembre de 1919. Malgrat
que al dietari de Josep Pla,
com un potent i nítid cali-
doscopi de la vida s'hi des-
criu quasi tot, s'ha de dir
que els aspectes personals
no són fidels a allò que a
l'escriptor li va passar en el
dia a dia. Josep Pla, ja ho
sabem, treballava o millor
dit es fiava de la seva
memòria. Recorria a la
musa de la memòria Mne-
mòsine i llavors escrivia. I
aquest refiar-se de la seva
memòria pot observar-se en
la totalitat de la seva obra.
És un demèrit? Diríem que
no, el que passa és que Pla
de vegades, quan vol preci-
sar alguna dada històrica,
quelcom que s'esdevingué
en el seu entorn, en la reali-
tat del seu temps, s'equivo-
ca. Això, però, davant la
quantitat de literatura, de
bona literatura que l'empor-
danès ens ha llegat, no és
rellevant. Miquel Pairolí,
que és un escriptor del Giro-
nès i que ha llegit i escrit
sobre l'obra de Pla, ha escrit
recentment un text literari
amb l'estil i format del die-
tari. I Miquel Pairolí no reco-
rre a la memòria, almenys
no sembla que hagi passat
gaire temps entre allò
observat o viscut pel propi
Miquel Pairolí i l'escriptura.
Pairolí només de començar
el seu text ofereix una
endreça als lectors extreta
d'un autor que ens va actua-
litzar justament el mateix
Josep Pla, Michel de Mon-
taigne. I Pairolí comença el
seu anecdotari amb Mon-
taigne: “Dic lliurement el
meu parer sobre totes les
coses” i acaba també fent
referència al pensador fran-
cès sobre la llibertat de
morir.
El text de Pairolí està far-
cit de referències musicals,
en general de música sim-
fònica i no en va el dietari
s'inicia amb un referent a La
Creació de Joseph Haydn
com volent dir als lectors
que tota obra artística és
una creació, el text literari
també. El dietari és molt
intertextual perquè, com en
Pla o en la mateixa literatu-
ra de Marcel Proust, hi ha
referències de tot. Podem
llegir des de la visió detalla-
da dels moviments d'un pit-
roig damunt d'una branca, a
percepcions subtils sobre el
pas del temps, sobre la roda
del temps, fins a medita-
cions sobre la mort. Tot el
dietari produeix una lectura
sedantívola perquè l'autor
hi destil·la tranquil·litat, pau,
serenor interior i el lector
mentre llegeix s'amara d'ai-
xò. Una lectura sense atza-
gaiades ni temperis, excep-
ció feta de quan en un afany
potser localista ens descriu
com esmicola un rèptil
angoixant com és una serp i
va trossejant-la personal-
ment a cops de tràmec.
Pretén provocar amb
aquest cop d'efecte una
sensació viscosa i de
repel·lència en els lectors?
Potser, tal vegada Pairolí ho
va escriure per trencar el
ritme suau del que parlà-
vem abans.
El text de Miquel Pairolí
bascula, doncs, entre les
percepcions i el detallisme
planians perquè ens expres-
sa també el seu arrelament
a la terra, als pagesos, a
CULTURA [lectura
qüestions que formen part
de la nostra geografia més
local com ho és també l'an-
cestral conreu de l'hort
casolà, reflexions sobre la
construcció de la casa com
a metàfora de la persona
arrelada en una terra, en un
poble com és Quart, al Giro-
nès. I sobretot també hi tro-
barem moltes referències i
metàfores sobre el pas del
temps: “La mesura del
temps:-Tinc dos rellotges
de paret, de pèndol, amb
tendències contràries pel
que fa a la definició del
temps.” p.49.
Tal com ja havia experi-
mentat en altres textos pot-
ser no tan personals com
aquest, Pairolí insereix un
altre dietari particular i
d'anys passats al que en
principi ens concerneix com
per fer un exercici de resca-
tar i cridar-nos l'atenció
sobre la seva antiga prefe-
rència del que hom n'ha dit
“la literatura del jo”, de la
qual l'escriptor de Quart
n'és un exponent.
Hem avançat que el text
de Miquel Pairolí podria
tenir una tendència a l'estil i
les percepcions literàries de
Marcel Proust. És probable
si no fos que el mateix die-
tari -ens sembla- hauria de
ser més extens, hi hauria
d'haver més possibilitats
d'investigar molts altres
referents que de ben segur
ens hauria volgut transme-
tre. El text és breu però ric,
ens proporciona calma i
serenitat, aspectes que
despresos d'un text literari
li poden -sens dubte- ator-
gar el qualificatiu de bo. 
pDS_39
SARRIA 75 9/3/11 14:25 Página 40
espai 2.0
LES XIFRES DEL 2010
INTERNET ÉS LA NOSTRA
REVOLUCIÓ!
Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat
i
nternet és la gran revolució del
segle XXI! Internet està canviant
la nostra forma de viure, relacio-
nar-nos, consumir... Cada dia hi
ha més persones al món connectades
a internet, més xarxes socials i més
continguts elaborats i compartits per
més gent, més pantalles on connec-
tar-nos a internet...
Aquesta podria ser simplement
una percepció personal, fruit de la
meva pròpia experiència d'usuari actiu
a la xarxa, però són moltes les dades
que demostren aquest creixement
d'internet.
Entre totes les que es publiquen
trobo especialment rellevants les que
un any més ha fet públiques l'empre-
sa de monitorització de llocs web
Pingdom (www.pingdom.com).
Les dades d'internet del 2010
segons Pingdom (http://royal.ping-
dom.com/2011/01/12/internet-2010-
in-numbers/) són aquestes:
Correu electrònic
• 107 bilions de correus electrònics
enviats el 2010. (90 bilions el 2009)
• 294.000 milions de correus electrò-
nics enviats, de mitjana, per dia.
(247.000 milions el 2009)
• 1.880 milions d'usuaris de correu
electrònic en el món. (1.400 milions el
2009)
• 480 milions de nous usuaris de
correu electrònic des de l'any passat.
(100 milions el 2009)
• 89,1% de correus de spam.
• 262.000 milions de correus de spam
enviats cada dia.
• 2.900 milions de comptes de
correus electrònics que existeixen en
el món.
• 25% de comptes de correu corporatius.
40_pDS
Pàgines web
• 255 milions pàgines web existents
al desembre de 2010. (234 milions el
2009)
• 21,4 milions de noves pàgines web
el 2010. (47 milions el 2009)
Servidores web
• 39,1% de pàgines que utilitzen Apa-
che el 2010.
• 15,3% de creixement del nombre de
pàgines que utilitzen IIS* el 2010.
• 4,1% de creixement del nombre de
pàgines que utilitzen nginx** el 2010.
• 5,8% de creixement del nombre de
pàgines que utilitzen Google GWS***
el 2010.
• 55,7% de creixement del nombre de
pàgines que utilitzen Lighttpd**** el
2010.
*ISS: Internet Information Services,
servidor web per al sistema operatiu
de Microsoft Windows
**nginx: servidor web de software
lliure i codi obert
***Google GWS: servidor web de
Google
****Lighttpd: servidor web de soft-
ware lliure sota llicència BSD
Noms de domini
• 88,8 milions de dominis .com a
finals de 2010.
• 13,2 milions de dominis .net a finals
de 2010.
• 8,6 milions de dominis .org a finals
de 2010.
• 79,2 milions de dominis de nivell
superior geogràfic (.cn, .uk, .de, etc.).
• 202 milions de noms de dominis de
nivell superior (octubre de 2010).
• 7% d'increment en el nombre de
dominis des de l'any passat..
Usuaris d'Internet
• 1.970 milions d'usuaris d'internet en
el món (juny de 2010). (1.730 milions
el 2009)
• 14% d'augment de nombre d'usua-
ris des de l'any passat.
• 825,1 milions d'usuaris d'internet a
Àsia.
• 475,1 milions d'usuaris d'internet a
Europa.
• 266,2 milions d'usuaris d'internet a
Nord Amèrica.
• 204,7 milions d'usuaris d'internet a
Llatino Amèrica i el Carib.
• 110,9 milions d'usuaris d'internet a
Àfrica.
• 63,2 milions d'usuaris d'internet a
Orient Mitjà.
• 21,3 milions d'usuaris d'internet a
Oceania i Austràlia.
Xarxes socials
• 152 milions de blocs (segons Blog-
Pulse). 126 milions el 2009)
• 25.000 milions de piulades, tweets,
a Twitter durant el 2010.
• 100 milions de nous usuaris de Twit-
ter el 2010.
• 175 milions de persones a Twitter al
setembre de 2010.
• 7,7 milions de persones que seguei-
xen a @ladygaga (Lady Gaga, el perfil
de Twitter més seguit).
• 600 milions de persones a Facebo-
ok. (350 milions el 2009)
• 250 milions de nous usuaris de
Facebook el 2010.
• 30.000 milions de continguts com-
partits a Facebook cada mes.
• 70% d'usuaris de Facebook viuen
fora dels Estats Units.
• 20 milions d'aplicacions per a Face-
book instal·lades cada dia.
SARRIA 75 9/3/11 14:50 Página 41

• 35 hores de vídeo pujades a You- • 36.000 milions fotografies pujades a

Navegadors
• 46,9% del mercat per a Inter-
net Explorer.
• 30,0% del mercat per a Firefox.
• 14,9% del mercat per a Chrome.
• 4,8% del mercat per a Safari.
• 2,1% del mercat per a Opera.
Vídeos
• 2.000 milions de vídeos visionats a
YouTube cada dia. (1.000 milions el
2009)
Tube cada minut.
• 186 vídeos online de mitjana que
mira cada usuari d'internet per
mes a Estats Units.
• 84% d'usuaris d'internet que
miren vídeos online a Estats
Units.
• 14% d'usuaris d'internet
que pugen vídeos online a
Estats Units.
• 2.000 milions de vídeos que
es veuen cada mes a Facebo-
ok.
• 20 milions de
vídeos pujats a
Facebook cada
mes.
Imatges
• 5.000 milions
de fotografies
allotjades a Flickr (setembre 2010).
(4.000 milions el 2009)
• 3.000 fotografies pujades a Flickr
cada minut.
• 130 milions fotografies pujades a
Flickr cada mes.
• 3.000 milions fotografies pujades a
Facebook per mes. (2.500 milions a
2009)
Facebook per any. (30.000 milions el
2009)
Per prendre una major conscièn-
cia de la rapidesa d'aquest canvi que
estem vivint, val la pena recordar que
Facebook es va crear l'any 2006 i fins
a mitjans del 2007 no es va expandir
fora dels Estats Units amb les respec-
tives versions en francès, alemany o
castellà. Twitter es va crear el 2006,
però el seu creixement exponencial
no va començar fins a l'any 2008. You-
Tube es va crear a principis de l'any
2005, Flickr es va desenvolupar l'any
2004. Internet, malgrat crear-se amb
fins militars a finals dels anys setanta
del segle passat, no va ser fins als
anys noranta del segle XX que es va
popularitzar i utilitzar a nivell d'usuari.
Al costat d'aquestes xifres, algu-
nes de les quals certament causen
cert vertigen, caldria posar-hi també
les del món que, per una o altra raó,
està desconnectat...
Però si internet és una revolució,
si les xarxes socials són una revolució
és perquè així ho hem volgut i volem
els quasi 2.000 milions d'usuaris d'in-
ternet que hi ha el món... No és una
revolució, és la nostra revolució!I

AUTOESCOLA
GIRONÈS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14
FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57
SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52
e-mail: info@autoescolaapsa.com
www.autoescolaapsa.com

pDS_41
SARRIA 75 9/3/11 14:50 Página 42
CULTURA
LES EINES
DEL BRICOLATGE EMOCIONAL
Amb pròleg de Gaspar Hernández. Edició a cura de Francesc Miralles
Eva Martínez i Escobosa
quest llibre
A està basat en
el programa
“Bricolatge
emocional”
de TV3 presentat per Gas-
par Hernández des del 30
de juny al 8 d'octubre de
2010. També inclou les opi-
nions i consells de diferents
professionals de cada àmbit
i també aporta un test per
avaluar-nos al final de cada
capítol. Es compon de 13
capítols que detallo a conti-
nuació:
1) La bona sort
2) Com trobar la parella
ideal
3) Aprendre a dir no
4) Com vèncer la por a la
mort
5) La crisi com a oportunitat
6) Com vèncer la por
7) Com vèncer la timidesa
8) Com viure el sexe de
forma intel·ligent
9) Acabar amb l'estrès
10) Fer amics
11) Guanyar més diners
12) Saber-nos enfadar
13) Com ser feliç
42_pDS
Els capítols que m'han
aportat més coses positi-
ves i que trobo molt impor-
tants en l'àmbit laboral i
personal són:
Capítol 3:
APRENDRE A DIR NO
a. Amb assertivitat
Si volem tenir més autoesti-
ma en la relació amb les
altres persones, hem de
decidir i comunicar de
manera clara els nostres
desitjos i els nostres pensa-
ments.
b. Pagant un preu
Si no sabem dir no, podem
tenir conseqüències negati-
ves com l'angoixa degut a
la sobrecàrrega de feina o
problemes econòmics.
c) Treballant l'autoestima
Una manera seria practicar
esport i així poder tenir un
benestar emocional. L'exer-
cici s'ha d'adaptar a les nos-
tres capacitats i condició
física.
La clau de l'èxit és triar
una activitat adequada als
nostres gustos i capacitats.
Hem de saber marcar
límits entre nosaltres i els
altres, de saber fins a quin
punt podem cedir. Hem de
ser justos i trobar l'equilibri.
Durant aquest capítol
han intervingut la Mercè
Conangla, Joan Garriga,
Emili Hernández, Begoña
Odriozola i Jordi Sánchez
Picanyol.
Capítol 9:
ACABAR AMB L'ESTRÈS
a. Diferenciar l'estrès bo
del dolent
Estrès (positiu) El cos experi-
menta la tensió com un repte
i una sensació agradable.
Distrès (negatiu) Quan l'es-
très es percep com una
amenaça i actua de manera
negativa sobre la salut.
Genera sensació de cansa-
ment, incapacitat o pànic.
L'estrès crònic pot pro-
duir reaccions que es poden
convertir en malalties, la
més comuna seria el trans-
torn depressiu o l'angoixa.
Podem practicar tècni-
ques com la meditació per
tal de combatre'l. Seria con-
centrar la ment i el cos ara i
així podem oblidar-nos de
les preocupacions i l'estrès.
b. Prioritzar
Cal diferenciar el que és
urgent del que és impor-
tant, concentrar-nos en la
feina que realitzem en
aquell moment i programar
l'agenda i incloure els
imprevistos per no estar
amb tensió.
Els símptomes de l'es-
très negatiu poden ser dife-
rents en cada persona. A
continuació en detallo
alguns exemples:
• Dolors intermitents o
recurrents en qualsevol part
del cos sense cap causa
justificada.
• Insomni, mals de cap i
migranyes.
• Alteracions de la digestió
o restrenyiment.
• Dificultats per respirar,
tenir la pressió elevada,
hipertensió. Al llarg del
temps pot provocar proble-
mes de cor.
• Disfuncions sexuals.
c. Relaxar-se
El més important és saber-
nos gestionar bé el temps i
la nostra agenda.
Dues maneres de rela-
xar-nos són: a través de la
meditació i l'exercici físic.
Una bona teràpia seria par-
lar amb persones de la
mateixa professió i fer un
intercanvi d'opinions, fet
que ens ajuda a relaxar-nos
i també ens sentim com-
preses mútuament.
Amb les intervencions
de Jordi Colomer, Esther
Devesa, Xavier Teixidor i
Josep Maria Terricabras.
En resum, són eines
útils i pràctiques per viure
millor des de l'àmbit psico-
lògic i millorar el nostre
camí cap a la felicitat.
En definitiva aquest lli-
bre és una font per renovar
les nostres energies, una
manera de fer la vida més
facil i més feliç utilitzant
habilitats com l'empatia,
l'autoestima, l'assertivitat,
entre d'altres… És una
manera de créixer tant per-
sonalment com professio-
nalment. I
SARRIA 75 9/3/11 14:50 Página 43

REPORTATGE

Sarrià de Dalt
EL TRASLLAT FORÇÓS
DELS VEÏNS DEL
CARRER DEL BOSC

L’ampliació de l’autopista AP-7 en vuit carrils ha obligat a sis famílies a abandonar els seus habitatges. Aquesta imatge es veu el solar de dues
cases enderrocades. Foto: A. Vila

Assumpció Vila . www.avilasimon.blogspot.com

A
l novembre del 2010 es va complir el termini estipulat. L'acord entre Acesa, l'Ajunta-
ment de Sarrià de Ter i els veïns afectats per l'ampliació de l'autopista, preveia que els
veïns tindrien una indemnització suficient per poder adquirir una casa en el mateix
barri dels habitatges Paulí Torras. Així, els veïns propietaris de cases de generoses
parcel·les i bones vistes del carrer del Bosc, varen iniciar el trasllat forçós al seu nou
habitatge, al nou barri del Camp dels Socs, situat també a Sarrià de Dalt.
Cada cas, cada família, ens explica com ha viscut la incertesa, l'angoixa del temps passat fins que
no es va concretar l'acord, com ha assumit aquest canvi, com s'ha instal·lat en el seu nou domicili,
com han crescut els llaços de solidaritat entre ells pel fet d'haver fet front a l'adversitat. Alguns d'ells
tenen records del seu primer trasllat a la casa cinquanta anys enrere. També han sortit imatges i s'han
reviscut els moviments de terres i la construcció de l'autopista, del viaducte de can Guilana, la decep-
ció que es va viure quan l'autopista va trinxar el barri. D'altres expliquen la il·lusió que els va fer adqui-
rir l'habitatge situat en un lloc privilegiat. Però tots han afrontat amb molta dignitat i fortalesa el canvi,
essent conscients que no podien conviure d'ara en endavant amb una autopista de vuit carrils, amb
les limitacions i soroll que això comportarà.

pDS_43
SARRIA 75 9/3/11 14:50 Página 44

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

Maria Massanes i Mer Pairet, davant el seu nou La casa Pairet

habitatge al carrer Sant Joan Les Fonts. Foto: A.Vila Massanes, abans de
ser enderrocada.
Foto: A.Vila

MARIA MASSANES I MER PAIRET

La Maria va venir a viure amb els seus oncles, en Mer Bar- Els Pairet Massa-
trina i l'Enriqueta Cabratosa, l'any 1959, a la casa de Sarrià nes varen viure la
construcció del via-
de Dalt on ha format la seva família. Nascuda el 1935 a
ducte de can Guila-
Medinyà, es va casar el 1960 amb en Josep Pairet de Sant na, l’any 1970.
Esteve de Guialbes. Varen tenir tres fills, els bessons Moi-
sès i en Mer (1960) i l'Albert (1962).
Amb la Maria hi viu en Mer, cuiner de la Masia de
Banyoles. En Mer havia estat nedador i jugador d' handbol
de Sarrià de Dalt, però ara no fa esport, tot el temps el
dedica a treballar. Va estudiar a l'escola d'hoteleria de Sant
Narcís a Girona, on es va treure el títol i el grau de FP.
En Josep Pairet va morir l'any 1987, però des de l'ac-
cident de l'any 1981, quan es va aixafar un dit en una
màquina de la secció d'acabats que ja no treballava. Per
aquella època, la Maria juntament amb els tres nois, tots
formats com cuiners, varen agafar el restaurant Altamira,
una aventura que els durà del 1982 al 1988, cansats com La casa Pairet
explica la Maria, “d'un treball molt esclau, que et feia lle- Massanes, cap els
var a les set del matí i anar a dormir a les dos de la nit”. anys 70.
La casa del carrer del Bosc s'ubicava en una bonica
parcel·la ben assolellada de més de 700m2. Els darrers
anys han viscut amb la incertesa del desnonament i l'ex-
propiació per part d'Acesa, però al final han estrenat casa.
Dol deixar enrere 51 anys de vida i de records, però a la
Maria li agrada el nou habitatge ja que es troba en el
mateix veïnat on hi té tantes coneixences.
El 27 de novembre varen fer el trasllat amb la furgo-
neta d'un veí i dies després la casa ja era tapiada i després
a terra. Poca cosa s'ha aprofitat, tret de les teules, que ser-
Maria Massanes
viran per arreglar una masia de Sarrià de Dalt. I amb el seu oncle
Mer Bartrina i dos
dels seus fills, a
l’interior de casa
seva. Fotos cedides
per la família.

44_pDS
SARRIA 75 9/3/11 14:50 Página 45

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

MARÍA TÍSCAR

La María i el seu home, en Segundo Corral, varen comprar

la casa de la carretera de Sarrià de Dalt l'any 1997. Són
nascuts a Jaén, la María l'any 1967 i en Segundo el 1958,
i amb 21 anys varen venir a Banyoles, on el seu home va
començar a treballar amb l'AMSA.
Els seus fills, Roberto (1986) i Abel són nascuts a
Banyoles.
La casa li agradava i no es queixava del soroll de l'au-
topista, només del de la carretera que puja a l'escola i
l'església. Havien fet obra, canviat les instal·lacions, en
una casa de parcel·la de 396 m2, amb jardí i hort, però ja
no la varen condicionar més perquè ja els varen anunciar
que probablement aniria a terra.
La Maria ara treballa a l'escola Montserrat, fent la
neteja. Té un munt de feina a arreglar la casa, ja que amb
el trasllat tot està capgirat. Es varen traslladar el 19 de
novembre, i amb les presses es va deixar un matalàs nou
al pis del noi i roba, que no ha pogut recuperar ja que de
seguida els varen tapiar la casa. I

María Tíscar, davant la casa al carrer

Sant Joan Les Fonts. Foto: A.Vila

B, c-La casa de la família Corral Tíscar, a

la carretera de Sarrià de Dalt, mentre
encara s’hi habitava. Foto: A.Vila

La construcció del viaducte de can Guila-

na, els anys 70. Foto cedida per Maria
Massanes.

pDS_45
SARRIA 75 9/3/11 14:51 Página 46

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

Salvador Muñoz i Carme Roura, instal·lats al seu

nou habitatge del carrer de Sant Joan les Fonts, al
camp dels Socs. Foto: A. Vila

La casa Muñoz Roura del carrer del Bosc. Foto:

A.Vila

CARME ROURA I SALVADOR MUÑOZ

La Carme és nascuda a Sarrià de Dalt, a can Parraguera el

1937. L'any 1955 va fer el camí de la masia a la casa del
carrer del Bosc amb els seus pares, l' Enric Roura Cervià,
la Maria Barnarda Camps i les seves germanes, Catalina
(1940) i Rosa Ma. (1947). Ha viscut amb els seus pares,
també després de casar-se amb Salvador Muñoz (Tànger
1936). El casament es va fer a la parròquia de Sarrià de Dalt
el dia de la Mare de Déu de Montserrat de l'any 1960.
Han tingut dos fills, en Marcel (1962) i l'Israel (1970)
que viuen a Sarrià de Ter. Vista de la part del darrere de can Muñoz
Roura, on es veu la tanca de l’autopista.
El 1970, quan es va construir l'auto-
pista, ja es va considerar que la seva casa,
molt a prop de la infraestructura, anés a
terra. Fins i tot s'havia donat una quantitat
a compte per les despeses de trasllat, però
al final, seguint el consell del seu pare, no
varen marxar.
L'Enric Roura va morir l'any 1972,
quan l'autopista ja estava en funciona-
ment. Han conviscut 40 anys amb el soroll
i el pas dels cotxes a una distància de dos
metres. El fet de tenir la muntanya al darre-
ra, habilitada amb feixes conreades, on
n'han tret tomates i tota mena de verdures
d'horta, va ser el que va fer decidir el seu
pare a no marxar.
A la Carme i a en Salvador els ha sem-
blat molt llarg tot el procés i la manca d'infor- Celebració familiar dins la casa Muñoz Roura, amb els fills Marcel i Israel i el nét Marc.
mació per part d'Acesa de la possibilitat d'ob- Fotos cedides per la família.
tenir una indemnització per la seva casa. Al
final, han obtingut un habitatge al carrer Sant
La Carme, sempre animosa, ha fet canvis en la deco-
Joan les Fonts, després de l'oferta econòmica presentada
ració de la casa. Així ha considerat que els mobles que
per Acesa, de la possibilitat d'adquirir una casa adossada i
l'han acompanyat 50 anys, des que es va casar, no servien
després d'haver fet un sorteig entre els veïns.
per aquesta nova etapa.I

46_pDS
SARRIA 75 9/3/11 14:51 Página 47

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

PAQUI LÓPEZ I VÍCTOR RODRÍGUEZ

La Paqui i en Victor varen comprar la casa del

carrer del Bosc el 2002. Abans vivien al Pont
Major. La Paqui és nascuda a Sevilla (1963), de
jove va viure a Salt, i en Victor és de Sant Gregori
(1960). Són casats des del 1980 i tenen dos noies,
la Karen (1980) i l'Anna (1989).
A la Paqui, la casa del carrer del Bosc li sem-
blava un somni, sempre havia desitjat tenir una
caseta per ella. En Victor, instal·lador i manyós de
mena, es va encarregar de posar a punt l'habitat-
ge que havien comprat de segona mà als hereus
d'en Ramon Massó“marxant”. Era una bona par-
cel·la, de 700 m2, amb vista sobre Sarrià de Ter.
La casa feia 150m2 i el garatge nou que varen
construir uns 75m2. Varen canviar les portes inte-
riors, els tancaments exteriors, la cuina, els lava-
bos, varen habilitar la terrassa del primer pis per
vestidor i varen obrir una arcada a la part
baixa. Per contra, a l'escala varen deixar Victor Rodríguez i Paqui López, a la seva nova casa del carrer Sant Joan les Fonts.
les rajoles de ceràmica de la Bisbal de Foto: A.Vila
dos colors que els agradava. Els queda-
va per fer el pati, però aleshores ja es
varen assabentar que la casa podia anar a
terra i varen deixar de fer-hi més obres.
Que la casa anés a terra els ha sem-
blat una mala passada, ja que l'havien
deixat com nova. Tot el procés els ha
semblat etern, però ara ja s'han acomo-
dat a la nova casa adossada del carrer
Sant Joan les Fonts. Del nou emplaça-
ment en valoren la tranquil·litat i sobretot
que estan prop dels veïns i del barri.
Només d'arribar ja hi ha fet reformes: han

engrandit la cuina, enllosat el pati i han posat una escala mecà-

nica a l'escala per tal que l'àvia pugui accedir a la seva habita-
ció del primer pis. A la nova casa hi viuen la Paqui, en Víctor, la
mare de la Paqui i tres gossos. Les noies s'han independitzat,
però aviat la família s'engrandirà amb l'arribada d'un nét o néta.
A la Paqui li dol veure la seva casa a terra, hi passa a prop
cada dia ja que ara és cuinera de l'escola Montserrat. Però
amb en Victor són positius. Tenen una nova casa, una família,
feina i no tenen deutes i això, avui en dia dóna molta
tranquil·litat. I

Imatges de les obres que varen fer a la casa del carrer del Bosc. Fotos cedides per Víctor i Paqui.
pDS_47
SARRIA 75 9/3/11 14:51 Página 48

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

MARIA CAMPOS SICÍLIA

La María és nascuda al Pont Major (1935), on hi va

1- María Campos, davant la seva casa, encara en
obres del carrer Xuncla.
2- La casa Coll Campos del carrer del Bosc. Foto:
Mer Pairet
3- La família Coll Campos a la casa del carrer del
Bosc. Foto cedida per la família
viure fins que al seu pare li varen adjudicar la casa
del carrer del Bosc. Els seus pares, en Josep Cam-
pos i la Dolores Sicília eren de Lorca, Múrcia, vin-
guts de joves a treballar a Girona, on es varen
conèixer.
En Josep Campos treballava a la foneria
Tomàs Soler de la carretera de Barcelona, quan va
demanar feina a la nova fàbrica de Torras Hostench
de Sarrià de Ter, on va entrar a treballar a la secció
de pastes amb en Paco Mera. La Maria recorda el
trasllat des del carrer del Pont Major, el desembre
de l'any 1955, un hivern fred, tal com ha tornat a
fer trasllat, 55 anys més tard, un altre dia d'hivern.
Es va casar l'any 1957 amb l'Albert Coll, de
Celrà, amb qui ha tingut tres nois, en Josep (1958),
l'Albert (1960) i en Jordi (1969). El seu home
també va treballar a Torraspapel, on feia de pintor.
L'Albert, el seu home, va morir l'any 2007, quan
encara tota la negociació amb Abertis estava a l'ai-
re i no se sabia com acaba-
ria. El seu fill Jordi Coll ha
estat membre actiu de la
Plataforma No als 8 carrils i
una de les persones que va
apostar per demanar una
indemnització que els per-
metés canviar de casa.
La Maria al final ha
escollit una altra solució i,
tot que viurà prop dels seus
veïns de tota la vida, s'està
acabant una casa aparellada
al carrer Xuncla. Ella volia
una habitació a la planta
baixa, tal com havia tingut
sempre a la casa del carrer del Bosc i on havia
pogut cuidar els seus pares malalts. La resta de la
casa, la deixa pels seus fills i néts, però encara no
està acabada. I de fet, li caldran dos trasllats, el que
va fer a finals de novembre deixant els mobles i les
pertinences en un garatge d'una seva neboda, i el
nou trasllat que compta que serà per la primavera.
Ara viu a Girona prop de casa el seu fill Jordi, pare
d'una nena de tres mesos, i s'hi sent ben útil. S'a-
companya d'un bastó, ja que li queden seqüeles
d'un accident que va tenir l'any passat amb l'auto-
bús de línia i que la va deixar ben baldada.
Tot el procés està per tancar. Espera tornar a Sarrià de
Dalt, al barri de la seva gent, amb els seus veïns i reprendre
les seves activitats, anar al Centre Cívic i trobar-se ara i adés
amb tot de persones conegudes. De moment, ve cada dia a
fer una visita a les obres i manar la pressa als operaris. I

48_pDS
SARRIA 75 9/3/11 14:51 Página 49

REPORTATGE [El trasllat forçós dels veïns del carrer del Boscha

LOLA ROCA

A la Dolors Roca tothom la coneix com la Lola. Nascu-

da a Cassà de la Selva l'any 1924, de ben petita va anar
viure a Girona. Quan es va casar amb en Josep Clá, el
1948, varen anar a viure a la casa familiar d'en Josep a
Celrà. En Josep Clá treballava a la secció de la lleixiva-
dora de la fàbrica Torras. El fet d'anar a torns els va fer
plantejar llogar una casa al carrer Major de Sarrià de Ter
l'any 1951 i així estalviar-se fer el recorregut en bicicle-
ta de nits.
Varen tenir tres Lola Roca, casa la seva filla
fills, en Joan (1949), en Mercè Clá i el seu gendre
Josep (1951) i la Mercè Josep Palomeras
(1958). En Josep és
nascut a Sarrià de Ter i
la Mercè a Sarrià de La casa del carrer del Bosc,
ja deshabitada. Fotos: A.Vila
Dalt, a la casa del carrer
del Bosc que els varen
adjudicar el 1955.
Amb una vista
envejable sobre tot el
pla de Sarrià, la casa
situada a redós de la
muntanya de Sarrià de
Dalt, els permetia tenir
hort, un al darrera i un al
davant, una barraca amb gàbies de
conills i gallines que els dissabtes,
explica la Mercè, anaven a vendre a
la plaça del mercat de Girona. Fins i
tot varen tenir oques, que les enge-
gaven a pasturar per la muntanya
del darrera.
La Mercè és la memòria de la
Lola, que ja no recorda gairebé res,
només ens repeteix, una i altra
Imatges de la famí-
vegada, que els dos nois varen lia Clá Roca al seu
estudiar als Maristes a Girona, on hi domicili, amb els
anaven amb l'autobús d'en Pere i tres fills Joan. Josep
una carmanyola per dinar. La Lola i Mercè. Fotos
viu amb en Josep Palomeras i la cedides per Mercè
Clá.
Mercè, a la casa familiar del carrer
Firal, on s'està des que la memòria
ha començat a fallar.
El pare de la Mercè va participar de les activitats que es feien a Sarrià
de Dalt, com la cavalcada de reis, i amb en Paco Mera, Mn. Isidre i més tre-
balladors de la Torras formà part de la HOAC. El noi Josep Clá Roca va jugar
amb l'ADC de handbol, així com la Mercè, també esportista, formà part de
l'equip femení de “balonmano” de Sarrià de Dalt. La Mercè explica que ella
va estudiar a l'escola de Sarrià de Dalt quan la Teresa Jubert n'era la mes- La seva mare, la Lola, viu amb ella des del
tra i que els estius els passava entre la piscina i la casa on es reunien les 2009 i no sap res de les cases enderroca-
noies per aprendre a cosir, fins als catorze anys, que va començar a treba- des ni que casa seva està tapiada. El tras-
llar en una gestoria de Girona. llat de les seves pertinences l'han fet al
Des de l'any 2005, quan es va començar a conèixer que es volia mas de Celrà, on es troben els germans i
ampliar l'autopista, que la Mercè ha participat activament amb la Platafor- la mare, per poder entre tots rescatar una
ma No als 8 carrils, col·laborant amb les manifestacions, pintades i reunions. escletxa de la memòria de la Lola. I
SARRIA 75 9/3/11 14:51 Página 50
QUADERN D APUNTS
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat
Xoriços
No se n'escapa ningú. El mes de
novembre, els lladres es van
endur el cablejat de coure i
les tapes metàl·liques de
registres i clavegueres del
passeig del Riu. El cost de
reposició, a càrrec de les
arques públiques, és molt supe-
rior al benefici obtingut amb
la venda a cal drapaire del
material robat. Al comerç de
metalls i a la indústria de la
foneria se'ls hauria d'exigir
un major rigor a l'hora d'ac-
ceptar material de procedència
com a mínim dubtosa.
De bancs i caixes
L'oficina de Caixa Girona de
l'avinguda de França, a peu
d'autovia, es va obrir fa pocs
anys i era l'única sucursal
d'aquella caixa d'estalvis al
terme de Sarrià de Ter. Per
proximitat geogràfica, histò-
ricament l'oficina del Pont
Major donava servei a imposi-
tors i clients sarrianencs de
l'antiga Caixa d'Estalvis Pro-
vincial de Girona. A primers de
novembre, amb puntualitat,
després de la materialització
efectiva de la fusió amb “la
Caixa”, a l'oficina ja s'hi
havia dut a terme el canvi d'i-
matge exterior: rètols, car-
tells publicitaris…Per la seva
part, l'oficina de Caixa Cata-
lunya ha vist modificar rètol i
logotip pel de CatalunyaCaixa,
immersa també en un procés de
concentració en el qual hi par-
ticipen dues caixes més. En
l'actualitat, a Sarrià hi són
presents tres entitats finan-
ceres: un banc i dues caixes
d'estalvis. El carrer Major és
la principal artèria financera
50_pDS
del poble, amb tres establi-
ments que anys enrere havien
estat quatre, quan Banca Cata-
lana encara era operativa.
Enderrocs
Les cases afectades per l'am-
pliació de l'AP7 del carrer del
Bosc, a Sarrià de Dalt, van ser
demolides a mitjan desembre.
Físicament, ja no en queda
pedra sobre pedra però resten
els records a la memòria de les
persones i famílies que hi han
viscut cinquanta anys. A tothom
que n'ha hagut de marxar, els
desitgem una estada digna, con-
fortable i lliure de sobresalts
a les respectives noves llars.
Pops musicals
Del duet Pulpopop se'n sentiran
a dir de grosses. El formen el
cellerenc Pau Boïgues i el
sarrianenc Edgar Massegú: el
Ter fa d'estrany corrent flu-
vial que uneix talents musi-
cals. De moment, ja tenen un
compromís d'envergadura. Faran
de teloners dels Amics de les
Arts al concert de final de
gira al Palau de la Música. Van
quedar segons al concurs Sona9,
i contra el que es pugui pen-
sar, en aquell concurs la sego-
na posició és la bona. Grups
com Manel o els mateixos Amics
de les Arts també han estat
finalistes en anteriors edi-
cions i mireu-los…
Lapsus
En un del seus darrers actes
com a Conseller de Cultura en
funcions, l'Honorable Joan
Manuel Tresserras va ser pre-
sent a l'acte d'inauguració de
la nova Biblioteca Emília Xar-
gay, el diumenge 12 de desem-
bre. Va pronunciar un discurs
ponderat i carregat d'argu-
ments sòlids per defensar el
paper de la cultura en la
societat actual. L'estat del
benestar, en paraules del Con-
seller que caldria que fossin
subscrites per unanimitat, es
basa en quatre pilars: l'educa-
ció, la salut, l'assistència i
la cultura. Aquesta darrera mai
no s'ha d'entendre com una des-
pesa sinó com una inversió. En
un moment del seu parlament, és
possible que l'orientació dins
de l'àrea d'influència urbana
de Girona li fes una mala juga-
da i parlà de “la nova bilblio-
teca de Salt”. Salvant les dis-
tàncies, a anys llums d'un
altre personatge i d'unes
altres circumstàncies, aquest
petit lapsus em va fer pensar
en el memorable “¡Viva Hondu-
ras!” del gran Federico Trillo.
Moviment sísmic
El diumenge 19 de desembre,
passats pocs minuts de les set
del matí, va produir-se un
terratrèmol de baixa intensi-
tat amb l'epicentre prop de
Caldes de Malavella. A Sarrià
es va sentir. A casa en podem
donar fe: vam notar com el llit
es bellugava de manera percep-
tible i com les persianes del
balcó sacsejaven. Al migdia se
celebrava l'arrossada solidà-
ria amb la Marató de TV3, orga-
nitzada pel Centre d'Esplai-
Mijac i la qüestió sísmica va
ser tema de conversa a l'ape-
ritiu i a la sobretaula. A mol-
tes cases no se n'havien ado-
nat: dormien de manera plàcida
i profunda, que és el que
correspon fer a tan menudes
hores.I
SARRIA 75 9/3/11 15:06 Página 51
Jessica, experimentant amb farina d'arròs amb
els infants: L'Eric, Olga, Oscar i Laura.
LA NOSTRA
EXPERIÈNCIA
DE PRÀCTIQUES
Jessica Casas, Noemi Toledo, Miriam Costa
S
om tres alumnes que
estem estudiant segon
d'educació infantil a l'IES
Montilivi de Girona, i
estem realitzant les nos-
tres pràctiques de l'octubre 2010 a l'a-
bril 2011 en la franja horària de 9 a 13
h a l'EBM Confetti.
En aquest article, volem explicar-
vos la nostra experiència i vivència dins
l'escola bressol.
Quan hi vam arribar, amb la tutora
de pràctiques Eva Rigau vam escollir
els grups classe, la Jessica va triar els
menuts del grup de la Lluna, la Noemi
i la Mimi els grups de 2-3 anys, l'aula
del Lleó i la Granoteta.
Al principi d'iniciar les pràctiques
estàvem nervioses perquè començà-
vem una nova etapa i desconeixíem
com funcionava l'escola. També teníem
una mica de por de no guanyar-nos la
confiança dels infants i les educadores.
A mesura que els dies van anar
passant, el nivell de confiança amb les
professionals de l'escola va anar aug-
mentant, la qual cosa va facilitar la
coneixença dels infants de la nostra
aula: caràcters, preferències, gus-
tos....al mateix temps que nosaltres
anàvem millorant el nostre tarannà
com a futures educadores.
Poc a poc vam col·laborar amb
petites tasques com ajudar a dormir, a
rentar cara i mans, a canviar el bolquer
als infants...
ESPAI ESCOLAR [Confetti
Mimi i Noemi, en el show de
divendres explicant un conte
en els grups de 2-3 anys.
Jessica, cantant a l'aula
de la Lluna. Show del
divendres, grups 1-2 anys.
Una de les tasques de les
nostres pràctiques era realitzar
una activitat a l'aula:
• La Jessica va proposar
als infants una activitat d'ex-
perimentació amb farina d'a-
rròs, ja que a la seva aula hi
ha una nena cel·líaca i no es
podia utilitzar farina de blat.
• La Noemi, amb un petit
grups de 2-3 anys, va experi-
mentar amb puré de pata-
tes barrejat amb aigua.
• La Mimi va portar Mimi, amb
unes caixes amb sorpre- la Mar i la
Jana. E
ses pels infants, la caixa del so i el silen- cançoner d xplicant el
e les caixet
ci, el cançoner de les caixetes. I les tite- es.
lles i els contes d'abans d'anar a dinar.
També vam tenir l'oportunitat de
participar en el “Show dels diven-
dres”, una activitat que es fa a l'escola
i que està oberta a la participació de les
famílies. Vam explicar un conte davant
de tres grups classe, al principi està-
vem neguitoses perquè no sabíem con
reaccionarien els infants, però van
escoltar molt atents el conte i fins i tot
en veure el bon resultat vam repetir
l'experiència més d'una vegada. Thiago, Jan i Ainhoa, experimentant amb puré de patates.
Quant al funcionament de l'esco-
la estem molt contentes que ens hagin Aquesta experiència a l'escola
assignat Confetti, ja que apliquen trets bressol Confetti ens ha deixat petjada
de la metodologia Pikler. en el nostre camí, al mateix temps que
Hem vist l'educació dels infants des els aprenentatges adquirits gràcies a les
d'una altra perspectiva; el respecte envers professionals, ens acompanyaran en el
els nens/es, la forma de dirigir-s'hi. nostre futur com a educadores. I
pDS_51
SARRIA 75 9/3/11 15:07 Página 52
ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti
NOVES ACTIVITATS DE L'AMPA
EL PRIMER PESSEBRE VIVENT
Lourdes Gelada
Detall de la decoració feta pel pessebre vivent de l’escola bressol Confetti.
L’
inici de l'escola bressol
ens suposa moltes coses
com a membres de l'AM-
PA. Començant perquè
els nostres fills/es i nosal-
tres mateixos tornem a la
rutina i continuant perquè s'han de
planificar quines activitats durem a
terme durant el present curs escolar.
El primer trimestre està ple d'ac-
tivitats de caire molt tradicional i molt
festiu. La primera festa que ens tro-
bem és a la tardor i és la Castanyada.
Els nens queden molt sorpresos de
veure les castanyeres com entren a la
seva aula i tots junts ballen la seva
cançó. A més a més, per a molts dels
nostres fills/es és la primera vegada
que veuen i mengen castanyes cuites.
La segona activitat que organti-
zem ja és dins de l'hivern. Es tracta
dels patges reials que visiten l'escola
52_pDS
bressol Confetti. És una feina molt
divertida i agradable perquè tens la
compensació de l'alegria dels infants.
Enguany dins de les activitats
d'hivern hem organitzat una tercera
activitat que ha estat totalment nova :
el 1r pessebre vivent de l'escola bres-
sol Confetti.
El pessebre es feia fora de l'hora-
ri escolar i vam parlar amb les educa-
dores de l'escola bressol que van deci-
dir no col·laborar amb nosaltres. I
seguidament vam demanar permís a
l'ajuntament per poder utilitzar les
dependències de l'escola bressol fora
del seu servei habitual i que no ens hi
van posar cap impediment.
Tots els membres de l'AMPA
estàvem molt engrescats amb la seva
organització. Tot i que tothom sabia
que ens portaria molta feina i que ens
havíem de posar mans a la feina molt
aviat. De tota manera no ens feia cap
mandra perquè sabíem que seria molt
gratificant i que comptaríem amb la
complicitat dels pares i mares. I així va
ser. Vam posar les graelles a les aules
per saber si realment era una activitat
en la qual tindríem participació i la res-
posta va ser genial. Gràcies a tothom!!!
Vam dividir les aules per temàti-
ques i així vam tenir quatre quadres
per al nostre pessebre : animals de
granja (que serien els nens més petits
de l'escola bressol que encara no
caminaven), oficis (els infants del grup
1-2 més grans), dimonis (grup 2-3 anys
aula del lleó) i el naixement (grup 2-3
anys aula la petita granoteta).
L'AMPA va treballar moltes hores
per fer els decorats i així l'escola va dei-
xar de ser-ho per una estona i es va con-
vertir en els diferents espais del pesse-
bre. Realment va quedar molt bonic.
SARRIA 75 9/3/11 15:07 Página 53
Els pares van “disfres-
sar” els seus fills/es dels
personatges que els havien
tocat. No calia comprar cap
vestit sinó senzillament que
tothom hi posés imaginació.
I així va ser, vam tenir tots
els nens i nenes perfecta-
ment caracteritzats i amb
molta gràcia.
La logística d'aquell dia
de penjar decorats, rebre
els nens i organitzar els
familiars, vigilar les aules
nosaltres mateixos i les
diverses feines que vam
anar fent era molt impor-
tant. Per poder-la dur a
terme vam comptar amb la
col·laboració dels membres
de l'AMPA i de diferents
pares i mares que tenien
fills participant en el pesse-
bre. Gràcies per l'ajuda que
ens va oferir tothom.
Realment va ser un
èxit de participació , d'orga-
nització , de nivell de visi-
tants, ... I un agraïment molt
especial a la Ramona i la
Pepi que es van quedar a
fer-nos la xocolata desfeta
amb la qual vam obsequiar
la gent que va venir.
Tot això ens ha donat
molts ànims per continuar
fent feina i per pensar que
aquest pessebre tindrà una
continuïtat dins de les activi-
tats que organitzem. I
RESTAURANT MAS NOU
CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS
COMUNIONS • CONVENCIONS
MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.
Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43
QUI SOM I QUÈ FEM A L'AMPA CONFETTI
L'AMPA és l'associació de pares i mares
d'alumnes. En el nostre cas, els alumnes
són els nostres fills petits que estan a l'Es-
cola Bressol Confetti de Sarrià.
L'AMPA inclou tres grups de perso-
nes, els primers són els que paguen la
quota anual i això vol dir que són sòcies
d'aquesta entitat. Hi ha un segon grup que
són els socis però que, a més a més, són
col·laboradors. Aquest grup ens dóna un
cop de mà en l'organització de les festes,
sempre i quan pugui venir en aquella data,
sense tenir cap responsabilitat. I hi ha un
tercer grup de persones que formen part
de l'AMPA com a socis i com a membres
de la junta. Som les cares visibles que
podeu veure a les festes de l'escola i a les
quals sempre us podeu adreçar en cas de
dubtes i/o suggeriments. En el curs actual
aquests càrrecs són :
Lourdes Gelada –presidenta– mare de
l'aula de La petita granoteta i de la Tortuga
balleruga.
Esther Torrent –secretària– mare de l'aula
del Lleó
Montserrat Gelada –tresorera– mare de
l'aula del Lleó i del Petit bolet
. venir a les festes que fem i a participar per-
L'AMPA de l'escola bressol organitza les
festes populars com ara: castanyada, pat-
ges reials, carnestoltes i Sant Jordi. També
ens fem càrrec de les sortides a la granja
del grup de 2-3 anys i la sortida de final de
curs de tots els nens de l'escola. Des de
l'any passat comprem les verdures que es
planten a l'hort de l'escola i participem en
diferents actes del poble per donar a conèi-
xer la nostra feina a l'escola. Dins aquest
ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti
últim apartat estem presents a la Fira del
Paper i en les Jornades de la Dona Treba-
lladora. Enguany, la previsió és d'organitzar
una activitat totalment nova en el nostre
centre. Abans d'iniciar el període de vacan-
ces nadalenques voldríem fer un pessebre
vivent on els personatges fossin els alum-
nes de l'escola bressol. Esperem que vagi
molt bé i que la gent hi participi molt.
Ser soci de l'AMPA vol dir que pots
gaudir d'una sèrie important d'avantatges.
Les activitats que organitzem nosaltres i
els regals que comprem són gratuïts per
als nostres socis. Els calendaris que
venem per nadal i els DVD's amb les acti-
vitats dels nostres fills són a un preu més
reduït.
L'AMPA convida tothom a participar
en les festes que fem. La primera que tro-
bem és el dia 5 de novembre, que és la
festa de la Castanyada. L'horari de les fes-
tes sempre és dins l'horari lectiu de l'esco-
la. Les portes s'obren a les 16.00 h i s'aca-
ba cap a les 17.00 h. Així, els pares que
tenen altres fills per recollir poden venir i
participar sense tenir problemes a l'hora
d'anar-los a recollir.
Aprofitem per convidar tothom a
què els nostres fills s'ho passin d'allò més
bé, i òbviament, els pares també ens ho
passem molt i molt bé. I quedem a la dis-
posició de tothom per a qualsevol dubte.
La manera de contactar amb nosaltres és :
ampaconfetti@sarriadeter.cat. I podeu
seguir les nostres activitats a través del
nostre blog. L'enllaç el podeu trobar a la
pàgina web de l'Ajuntament de Sarrià de
Ter. I
pDS_53
SARRIA 75 9/3/11 15:07 Página 54

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

OBSERVEM, MANIPULEM,
EXPERIMENTEM ...
Engràcia Bramon i Ayats. Cap d'estudis i Comissió aula de ciències

E
ra durant el curs 2006-2007 quan us anuncia-
vem que a l'escola haviem rebut la dotació
d'una Aula de Ciències amb suport TIC”.
Una dotació amb diversos recursos mate-
rials que ens ajudarien a acostar als nens i a
les nenes a la ciència tot realitzant un treball experimental
encaminat a desenvolupar processos d'ensenyament-apre-
nentatge significatius des de l'Educació infantil.
Per aquesta aula hi passen tots els nostres alumnes de
P-3 fins a sisè. Després d'aquests cinc anys, us obrim nova-
ment les seves portes perquè pogueu veure una petita
mostra de l'activitat diària:

P-3 i P-4

Els nens i nenes de P3 i P4 ens agrada anar a l'aula de ciències. Aquí

tenim mooooltes pilotes, botons, agulles... Juguem a classificar per
color, per mida, per tacte... També fem dibuixos, castells, camins... Ens
ho passem molt bé!

P-5

Els nens i nenes

de P5...
Estem estudiant
com és el nostre
cos: com és per
dintre i com és per
fora. Volíem saber
quin camí fa el
menjar a dins nos-
tre, per això hem
estat treballant l'aparell digestiu: boca, esò-
fag, estómac, intestins i anus.

54_pDS
SARRIA 75 9/3/11 15:08 Página 55

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Primer

Els nens i nenes de 1r...

Hem experimentat amb l'aire i hem comprovat
que tot i que no el veiem, està a tot arreu. Té
força i ens pot proporcionar energia.
Hem fet un vehicle lliscant que funciona amb la
força de l'aire.

Segon

Els nens i nenes de 2n …

Hem experimentat amb la calor i els canvis que
pot produir:
. escalfament de l'aire
. fusió del gel

Tercer
Els nens i nenes de 3r ...
Hem estudiat com es reproduei-
xen les plantes i hem experimen-
tat amb un tipus de reproducció: la
gemmació. Hem plantat patateres
a partir de patates “grillades”.

pDS_55
SARRIA 75 9/3/11 15:08 Página 56

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Quart

Els nens i nenes de 4t ...

Hem estat estudiant l'aparell respiratori. Hem
observat i hem inflat d'aire els pulmons d' un
xai. N'hem apuntat les parts: tràquea, bronquis
i pulmons i hem disseccionat els pulmons per
poder veure quin recorregut fa l'aire.

Cinquè
Els nens i nenes de 5è …
Hem estudiat els animals vertebrats i invertebrats, per això hem disseccionat una
sardina, hem observat les seves parts externes: cap, cos cua, aletes, escates... i
internes: brànquies, intestins columna vertebral (espina), classificat closques de
mol-luscs, observat insectes al microscopi

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter

Tel. 972 17 04 48

56_pDS
SARRIA 75 9/3/11 15:08 Página 57

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Sisè
Nens i nenes de 6è...
Hem fet l'observació de les cèl·lules de la pell de ceba. Ho hem
observat amb la lupa, la lupa binocular i el microscopi. El material que
hem necessitat ha estat: unes pinces, un ganivet, un portaobjectes,
un cobreobjectes, un comptagotes, una càpsula de petri, aigua
destil·lada, blau de metilè i un bulb de ceba.

La incorporació d'aquestes aules a la
tasca docent, facilita molt l'aprenentat-
ge de les ciències perquè desperta la
motivació de l'alumnat i connecta amb
els seus interessos; afavoreix l'adqui-
sició d'habilitats intel·lectuals, el des-
envolupament de la curiositat, l'anàlisi
i la presa de decisions. Ofereix l'opor-
tunitat de treballar habilitats manipula-
tives, organitzatives, comunicatives, al
temps que potencia la creativitat i l'au-
tonomia personal.
Plantejar als nens i nenes situa-
cions i converses que donin joc, que
generin diferents punts de vista que
han de defensar davant dels altres,
que puguin exposar les seves opi-
nions, i valorar les de la resta, fa que
des de ben petits s'acostumin a rao-
nar, argumentar, observar, indagar...
Dóna resposta a les necessitats d'edu-
cació científica de la societat actual
mentre tots aprenem de tots de mane-
ra divertida i engrescadora. I

pDS_57
SARRIA 75 9/3/11 15:08 Página 58
ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat
LA RODA D'ESPORTS
EL PLA DE FOMENT DE L'ESPORT A L'ESCOLA
MONTSERRAT DE SARRIÀ DE TER
AMPA Escola Montserrat
P
er tercer any consecutiu
l'escola Montserrat i
l'AMPA participem en el
programa de Foment de
l'esport a l'escola, amb la col·laboració
del Consell Comarcal del Gironès.
És en aquest marc que des de
l'AMPA, en col·laboració amb diferents
entitats esportives del poble, hem creat
una nova activitat extraescolar, gratuïta,
que hem denominat “la roda d'es-
ports”. En aquesta nova activitat hem
intentat que els nens i nenes de l'esco-
la provin diferents esports, fomentant
així la multidisciplinaritat esportiva.
58_p
LA RODA D'ESPORTS HA COMPTAT
AMB LES SEGÜENTS ACTIVITATS:
Primer trimestre: bàsquet
El primer trimestre l'hem dedicat a
ensenyar les bases del bàsquet als
alumnes d'educació primària; aquesta
activitat ha tingut molt d'èxit, amb
més d'un centenar de participants, fet
que ens ha obligat a programar aques-
ta activitat tres dies per setmana, vet-
llant d'aquesta manera per a que
tothom pugui participar-hi. L'activitat
de bàsquet l'hem realitzat gràcies a la
col·laboració del Club Bàsquet Sarrià,
amb la participació desinteressada
d'alguns dels seus monitors.
Segon trimestre: tennis de taula i
escacs
Per al segon trimestre oferim dues
activitats esportives ben diferents,
tennis de taula, per als alumnes de 5è
i 6è de primària, i escacs, per a alum-
nes de 1r a 4rt de primària.
Per a la pràctica del tennis de taula
s'ha adequat un dels dos patis interiors
de l'escola per a practicar aquest
esport i s'ha comprat una taula de ten-
nis taula sufragada amb els diners que
ha rebut l'AMPA per a participar en el
projecte del “Pla de foment de l'esport
SARRIA 75 9/3/11 15:08 Página 59
a l'escola” del Consell Comarcal del
Gironès. Per a realitzar aquesta activitat
esportiva l'AMPA cedeix un dels seus
monitors de menjador per a dirigir
aquesta activitat. En aquesta activitat hi
participen 18 nens i nenes.
Pel que fa als escacs hi participen
més de 60 alumnes de 1r a 4rt de pri-
mària en una activitat dirigida per la
Federació Gironina d'Escacs, que pro-
porciona dos monitors.
Tercer trimestre: handbol
De cares a aquest tercer trimestre
està previst realitzar un esport amb
molta tradició en el nostre poble:
l'handbol. Per a realitzar aquesta acti-
vitat esportiva comptarem amb la
col·laboració de la Unió Esportiva
Sarrià, que ens cedirà gratuïtament
dos monitors per tal que es pugui dur
a terme l'activitat. Confiem en què
ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL
Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès
aquesta activitat tindrà una participa-
ció tan elevada com les que han tingut
les altres que s'han fet en aquesta
roda d'esports.
Cal remarcar que totes aquestes
activitats s'ofereixen gratuïtament
amb l'objectiu que hi puguin participar
el màxim nombre d'alumnes de l'es-
cola, amb independència de quina
sigui la seva situació econòmica de la
seva família.
Més enllà de servir per a sufragar
les despeses d'aquestes activitats
esportives, la resta de recursos eco-
nòmics rebuts per la participació en el
“Pla de foment de l'esport a l'escola”
s'han destinat a la compra de material
esportiu i per a sufragar part de la des-
pesa de l'excursió anual a Núria, acti-
vitat organitzada per l'AMPA, ente-
nent que aquesta activitat també està
considerada com una manera de
fomentar l'esport, concretament l'es-
qui i l'snow board.
Està previst, doncs, que al llarg
del curs es vagi comprant material
esportiu que necessiti l'escola a partir
de la dotació econòmica del “Pla de
foment de l'esport a l'escola” que dis-
posa l'AMPA.
Des de l'AMPA volem manifestar
el nostre més sincer agraïment a tots
els qui fan possible no només que
puguem participar del “Pla de foment
de l'esport a l'escola”, sinó sobretot
que aquest pla sigui tot un èxit de par-
ticipació: l'equip directiu i docent
esportiu de l'escola, la Federació Giro-
nina d'Escacs, la Unió Esportiva Sarrià,
el Club Bàsquet Sarrià i el Consell
Comarcal del Gironès.
NETEJA XEMENEIES
GIRONA
Tel. 972 17 17 33
ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat
Per altra banda des de l'AMPA
també organitzem altres activitats
extraescolars esportives, encara que
no dins el “Pla de foment de l'esport a
l'escola”: futbol flag, judo, funky i
dansa i psicomotricitat.
El futbol flag és una activitat que
es realitza per tercer curs consecutiu,
sempre de manera gratuïta des dels
seus inicis gràcies a la desinteressada
col·laboració d'en Manel Iribarne, dels
Wolves de Sarrià de Ter, amb la
col·laboració de la Federació Catalana
de Futbol Flag. Aquesta és una activi-
tat que s'ofereix als alumnes de 4rt,
5è i 6è de primària.
El judo s'ofereix aquest curs per
primera vegada; és una activitat coordi-
nada per l'Associació de Judo de Girona.
El funky és una activitat que s'o-
fereix des de fa molts anys com a acti-
vitats extraescolars. Adreçada a alum-
nes de 1r a 6è de primària té una gran
acceptació, especialment, encara que
no de manera exclusiva, entre les
alumnes.
La dansa i psicomotricitat, que
s'ofereix als alumnes de P3 a 1er de
primària, també té una gran accepta-
ció i és un espai molt indicat per a que
les i els alumnes petits de l'escola
comencin a conèixer el seu propi cos i
les seves potencialitats.
Des de l'AMPA valorem molt
positivament totes aquestes activitats
i pensem que contribueixen a un
millor desenvolupament integral dels
nostres fills i filles a l'escola, alhora
que, n'estem convençuts, elles i ells
s'ho passen molt bé i es diverteixen
realitzant-les. I
pDS_59
SARRIA 75 9/3/11 15:08 Página 60
NATURA [Cho You
Primera expedició
al Cho Oyu (8.201 m)
UNA EXPERIÈNCIA D'ALÇADA
Xevi Gómez. Grup Muntanya Sarrià
A
quest article pretén explicar-vos, en
primera persona, les meves vivèn-
cies a l'intentar escalar un cim de
més de 8.000 metres a l'Himàlaia.
Amb l'objectiu de fer una
gran ascensió vaig escollir intentar un 8.000, que
finalment va ser el Cho Oyu de 8.201 m situat al
Tibet. Sabent el pic on anava “començava la
festa”: preparació de material, logística, mogudes
burocràtiques, etc. I és clar, paral·lelament, la pre-
paració física, portant-ho tot per igual importància
i amb tots els maldecaps, dies sense dormir, tru-
cades per telèfon i visites aquí i allà (que final-
ment moltes no serveixen per a res).
Va arribar el dia de marxar i vaig volar a
Madrid, de Madrid a Doha i de Doha finalment a
Katmandú. Després dels últims preparatius a Kat-
mandú, vam preparar el viatge al Tibet, que es
presentava entretingut. El trajecte que havia de
durar sis hores va acabar durant dos dies, cosetes
d'aquest país. Hi van haver esllavissades a la
carretera per unes fortes pluges i com a conse-
qüència la carretera tallada per sis punts i vint-i-
cinc morts.
60_pDS
Arribant al Tibet, que ara li diuen Xina, vaig
fer dos cims, un de 4.000 m i un altre de 5.000 m
per anar-me aclimatant. La veritat és que van anar
molt bé. També dir que estava compartint grup
amb set argentins, un noi de Valladolid, dos de
Saragossa, un equatorià, dos francesos i el “cata-
lán”, que era jo. Vam deixar de banda l'altiplà tibe-
tà i vam anar al camp base. Per arribar al camp
base (C B) del Cho Oyu , com que es troba a
molta alçada per ser un camp base, fan falta tres
dies. Així es passa pel C B Xinès, el C B Interme-
di finalment el C B. Una vegada a lloc, van arribar
els yacks amb tot el meu material i em vaig donar
uns dies per preparar-lo i també per aclimatar, tot
passejant pel camp base, i ara sí, començava la
festa.
Fem un primer porteig del CB (situat a 5.700
m) fins als 6.050 m amb 25 kg de material carre-
gats a l'esquena (una matada!), tornem a les ten-
des i al cap de 2 dies tornem a tirar cap amunt,
fins a 6.400 m. Al Camp 1 instal·lem, dormim i
l'endemà cap a baix, descansem i tornem-hi. En
aquesta segona tirada érem 3, jo, l'Álvaro i el Pilo-
ta. Quan arribo al Camp 1 em giro i no els veig
SARRIA 75 9/3/11 15:13 Página 61
darrera meu. Preparo te, espolso la
tenda i espero, al cap d'una hora, i ja
de nit, arriba l'Álvaro:
“Xevi! Xevi! Que Pilota está enfer-
mo”.
“No jodas!” - li vaig dir jo - “Qué le
pasa?”
Em diu que li fa molt de mal la panxa i
que esperen que no sigui apendicitis,
que trucaran al metge de Saragossa a
veure què. Jo volia baixar amb ells,
perquè crec que el primer és el primer
i un amic és sempre el primer. Però a
la tenda de baix no hi cabíem tots tres,
així que em vaig quedar al Camp 1 a
passar la nit. A l'endemà vaig aconse-
guir una ràdio però no em va ser possi-
ble parlar amb ells. Ja havia desistit de
seguir amunt quan es va acostar un
alpinista d'una altra expedició i em va
cridar:
“No possible to camp two, abalanch,
abalanch!” - Així que vaig tornar cap a
baix.
Al CB una altra vegada.
El problema era que al C2 hi
havia hagut una allau i d'a-
quest camp cap amunt les
condicions eren molt peri-
lloses. Es veu que hi havia
una placa de 100 o 200
metres amb una capa de 7
centímetres de gel, a sota 1
metre de neu pols i a sota
una altra capa de 5 centímetres més
de gel. Cada cop que un grup la trepit-
java aquesta placa de gel i neu pols es
trencava. En aquell moment ja hi
havian hagut 4 allaus de placa a alçada,
cadascuna amb les seves respectives
víctimes.
Donades aquestes circumstàn-
cies els xerpes de totes les expedi-
cions van fer una reunió i van decidir
abandonar el CB al·legant que no
volien morir en aquella muntanya. (Ens
consta que aquesta gent no es fan
enrere fàcilment, ja que les seves
NATURA [Cho You
famílies viuen tot l'any del que ells
guanyen durant la temporada d'expe-
dicions, però és clar, si morien tampoc
no hi guanyarien res). Això a nosaltres
no ens condicionava, perquè nosaltres
no teníem xerpes, però el fet que mar-
xés tothom ens va fer meditar.
El nostre grup va decidir fer un
altre intent. Ens trobàvem bé i encara
ens quedaven dies. Vam tirar amunt.
Aquesta vegada hi vam anar l'Álvaro i
jo, ja que en Pilota s'estava recuperant
del que al final va ser una inflamació
del fetge. Vam arribar fins al Camp 1.
Vam dormir, tot correcte, i carregats
pDS_61
SARRIA 75 9/3/11 15:13 Página 62
NATURA [Cho You
com animals vam pujar cap al C2. La
nostra idea era tirar amunt i si no fèiem
el cim, arribar a la màxima cota possi-
ble. I si ho vèiem pelut, tirar avall!
Nosaltres érem les dues úniques per-
sones del camp base (en total hi havia
uns 550 alpinistes) que no teníem
espònsors i no estàvem subvencio-
nats per cap diputació ni administració
autonòmica ni estatal. I per tant, tam-
poc estàvem obligats a respondre
davant de ningú.
La nostra carta a jugar era que si
aconseguíem alçada, podíem intentar
de travessar la placa de gel, i comptà-
vem que amb el pes de només dues
persones era difícil que es trenqués...
encara que mai se sap.
Vam escalar el sérac (que ens va
portar una llarga estona) i al cim del
sérac em va agafar un atac de tos i un
mareig que no em va agradar gens. Jo
cada vegada estava més malament de
62_pDS
el meu relat i voldria donar les
gràcies a tots aquells que han
comprat o venut samarretes,
perquè sense ells tot això no
hauria estat possible, i també a
aquells companys que m'han
aguantat tantes vegades en una
petita tenda en algun lloc d'aque-
lles o d'aquestes muntanyes. I
Moltes gràcies de tot cor,
Xevi.
Nota: s'està preparant un petit
audiovisual amb vídeo i fotografies
de l'expedició, que es passarà prò-
ximament a Sarrià.
la gola. Cap als 7.000 m vam tro-
bar dues tendes i vam decidir
quedar-nos-hi i seguir l'endemà.
Vam passar la nit com vam poder,
al matí em vaig aixecar, vaig sor-
tir a fora i vaig vomitar 3 vegades.
Era clar, se m'havia acabat pujar.
Vaig parlar amb l'Álvaro i vam
decidir que jo em quedava allà i
ell pujava una mica, i quan bai-
xés, marxaríem tots dos cap
avall. L'Álvaro va pujar fins a
7.400 m, vam recollir els trastos i
vam baixar cap a baix a dormir al
C1 i l'endemà al C B.
La història va ser que quan
nosaltres estàvem bé, la muntan-
ya no ho estava i quan la muntan-
ya semblava que estava a punt,
nosaltres no. Però és clar, que
sigui al Tibet, als Alps o al Pirineu
la que decideix és la muntanya.
Espero que us hagi agradat
SARRIA 75 9/3/11 15:13 Página 63
CONSELLS PER A L'ORGANITZACIÓ DE LA
PRESA DE MEDICAMENTS
Emili Marco. Àrea Bàsica Salut Sarrià de Ter
A
partir de certa edat, és
relativament freqüent
que es prenguin, com
a mitjana, entre tres i
sis medicaments per
dia de manera crònica. Aquest fet fa
que alguns dels malalts no compleixin
amb el seu tractament, de manera que
la seva malaltia progressa o no es pro-
dueix la millora esperada.
Una de les causes més freqüents
d'incompliment és que el malalt no
veu la manera de fer compatible tota
la presa de medicaments amb la seva
activitat quotidiana. Altres vegades, el
malalt, simplement, se n'oblida.
Es defineix com a malalt polime-
dicat el que pren 5 o més medica-
ments, de forma continuada, durant
un període igual o superior a 6 mesos.
No hi ha dubte que l'ancià constitueix
el malalt polimedicat típic, encara que
els consells esmentats es poden apli-
car a qualsevol pacient polimedicat. A
més, la gent gran és més susceptible
de patir efectes secundaris i interac-
cions que la gent jove.
Aquest document pretén propor-
cionar als malalts o als seus cuidadors
una ajuda a per organitzar la presa de
medicaments al llarg del dia de la
manera més senzilla possible, però
alhora obtenint el màxim benefici del
seu tractament.
1. CONEGUI EL SEU TRACTAMENT
Un malalt informat és un malalt més
complidor. El malalt o el cuidador
han de conèixer:
1. Què és el que pren
2. Quant de temps ho ha de prendre
3. Com ho ha de prendre
- Amb aliments o sense
- Si es pot partir o triturar o bé ho
ha de prendre sencer
4. Les reaccions adverses més fre-
qüents del medicament i què ha de
fer si es presenten
5. Les interaccions importants amb la
resta de medicaments que està pre-
nent
6. Com poden afectar els aliments al
nostre tractament farmacològic
7. Medicaments desaconsellats en
cas de dieta sense sal
Tota aquesta informació la trobarà al
prospecte que acompanya el medica-
ment.
2. ELABORI UN PLA DE MEDICACIÓ
PERSONALITZAT
El pla de medicació personalitzat és
una llista detallada de tota la medica-
ció (medicaments amb recepta o
sense, vitamines i compostos d'her-
bolaris) que pren un pacient amb el
nom comercial, la dosi, la durada del
tractament i les hores d'administració.
És una eina útil tant pel metge com
pel farmacèutic, ja que d'aquesta
manera se sap tota la medicació que
es pren i s'eviten duplicitats de medi-
caments i possibles interaccions far-
macèutiques.
Demani ajuda als seus familiars,
al metge i a la infermera o al seu farma-
cèutic per construir el pla de medica-
ció. Si ho prefereix, també pot anotar-
ho a mà sobre una plantilla en blanc.
3. TINGUI UNA "FARMÀCIA DE
SCAPÇALERA"
Comprar la medicació sempre a la
mateixa farmàcia pot facilitar que el
farmacèutic conegui tot l'historial
mèdic del pacient i pugui fer un
correcte seguiment del tractament
prescrit, evitant duplicacions i inter-
accions de medicaments i adaptant
els consells genèrics a la realitat d'un
malalt concret.
4. SIMPLIFIQUI ELS HORARIS
D'ADMINISTRACIÓ
És recomanable que aquests coinci-
deixen amb els àpats, abans o des-
SALUT [Consells
prés d'acord amb les instruccions
específiques d'administració, ja que
d'aquesta manera és menys proba-
ble que s'oblidi la medicació, és a dir:
1. Cada 6 hores: esmorzar, dinar,
berenar i després de sopar
2. Cada 8 hores: esmorzar, dinar i sopar
3. Cada 12 hores: esmorzar i sopar
4. Una vegada al dia: esmorzar, dinar o
sopar, sempre d'acord amb les instruc-
cions especifiques d'administració.
5. Si hi ha febre o en cas de dolor, és
fonamental preguntar al metge quin
és l'interval i la dosi màxima diària.
Hi ha excepcions a tenir em
compte, com és el cas dels antibiò-
tics, amb les quals és molt important
respectar els intervals d'administra-
ció, així com la durada del tracta-
ment. També els antineoplàsics
(medicaments pel tractament del
càncer) i altres medicaments que
requereixen precaucions especials
per la seva administració. Per això, és
molt important ensenyar el pla de
medicació personalitzat a la farmà-
cia, per tal que, en cas necessari, el
farmacèutic hi pugui incloure anota-
cions especials.
5. INTENTI SIMPLIFICAR LES
PAUTES TERAPÈUTIQUES
Demani ajuda al metge per simplifi-
car el seu tractament (amb formula-
cions que redueixin el número de
preses al dia. No sempre pot ser pos-
sible, però si ho és, resulta més fàcil
seguir el tractament.
6. UTILITZI UN SISTEMA PERSONA-
LITZAT DE DOSIFICACIÓ (SPD)
Actualment hi ha oficines de farmà-
cia que ofereixen al pacient la possi-
bilitat d'accedir a la medicació diària
disposada en envasos especialment
dissenyats per evitar confusions i
facilitar el compliment del que s'ha
prescrit. I
pDS_63
SARRIA 75 9/3/11 15:13 Página 64
VIATGES [La Xina
DE BADOC
PER LA XINA (1)
Francesc Ramió
C
om sempre i a cada viat-
ge, t'entra l'esverament
de l'últim moment i,
com sempre, just abans
de sortir de casa no tro-
bes els bitllets de l'avió o els passa-
ports. Res, no estàs tranquil fins que
has embarcat l'equipatge i estàs a la
sala d'espera davant la porta d'embar-
cament del teu vol, ja pots respirar
tranquil. Ara el neguit que et ve és el de
les coses que creus imprescindibles,
que has oblidat. La veritat, que les
imprescindibles ja les trobaràs a faltar,
just quan les necessitis de veritat
durant el viatge, però no sé si tan
imprescindibles, perquè tornaràs i no
les hauràs tingut, però ja hauràs fet el
viatge, per tant hauràs passat sense
64_pDS
aquestes coses, que creus que neces-
sites per poder fer un viatge tal com
cal.
La veritat que quan viatges lluny
sempre vas a deshora o surts a hores
raríssimes, o a mesura que viatges va
canviant l'hora de l'avió, però no la del
teu rellotge i ara és quan comença el
drama, et serveixen un esmorzar a les
sis de la tarda, dinar a les onze de la
nit, etc. Un descontrol total. En resum,
arribes al lloc més de 24 hores d'haver
sortit de casa, amb un cansament de
no haver dormit i si quan arribes és el
matí, vol dir que per agafar el ritme no
pots anar a dormir fins al vespre. Al
cim tens el “jet lag”, una expressió
anglesa, per dir confús, descontrolat,
descol·locat, tot amb dues paraules
curtes.
En aquest vol, la majoria de pas-
satgers són xinesos i aquests no
tenen tan definits els àpats com nosal-
tres, en general a tots els àpats men-
gen el mateix, no fan les nostres dife-
rències de l'esmorzar amb la resta
dels àpats, ni tampoc fan tan marcats
els àpats, sinó que mengen molts
cops al dia. És per això que a part d'un
determinat moment, l'avió es conver-
teix en un formiguer d'anant i venint a
la part de darrera de l'aparell buscant
d'uns pots de “noodels”, o sigui de
fideus de farina de blat, que ja seran
una visió constant en tot el viatge, són
un gots, no tan grossos com els de
crispetes del cine, plens de fideus
deshidratats, que s'omplen d'aigua
SARRIA 75 9/3/11 15:13 Página 65

VIATGES [La Xina

Exposició universal de Shanghai

Xina ens deixa clar punteres. Cal dir que totes les esta-
el país on entrem, cions de metro tenen l'accés a la vies
a part que són trà- tancat, de tal manera que quan arriba
mits que a Europa el comboi s'obre una porta, i és llavors
ja no hi estem que tens accés al vagó, sistema que si
acostumats, això estigués implantat a les nostres esta-
sí, amb la més alta cions evitaria molts accidents, per
tecnologia, veus exemple el de Castelldefels a la revet-
en una pantalla en lla de St. Joan.
tot moment com No deixa de ser un cop molt fort,
emplenen les la visió de la “city”, el barri nou, seu de
El Shanghai World Financial Center és el cinquè edifici més alt del món. teves dades per- les oficines centrals, les grans empre-
què si tu hi veies- ses, corporacions, bancs, etc. És un
bullent, s'espera uns minuts i ja estan sis algun error barri nou de trinca, que sembla que
llestos per a menjar, n'hi ha de molts poguessis demanar la rectificació i ja participen en un concurs de veure qui
gustos, la majoria porten també uns et donen un resguard que hauràs de fa l'edifici més alt i modern, encara
sobrets amb diferents salses segons donar quan deixis el país. Les càmeres que l'estètica, pel nostre gust, és una
el gust de cadascú. Com he dit, durant de vigilància tampoc ens deixaran cap mica “cantona”, el conjunt és molt
tots els dies en veurem menjar a dia, estem allà on estem, és com un modern i no té res a envejar a altres
tothora i a per tot arreu . “gran hermano” de mesura gegant, “cities” semblants.
Els viatges en avió han canviat reafirmat per la presència de militars L'edifici més alt té 492 m d'alça-
molt, ara veus viatgers amb ordinadors estem on estem, de parades de da, és el Shanghai World Financial
portàtils, iphones, ipods, ipads, etc., metro, estacions de tren, aeroports, Center, i en aquest moment és el 5è
amb tota mena d'enginys electrònics carrers, etc. edifici més alt del món, a dalt de tot té
per distreure's de les llargues hores Continuem amb l'alta tecnologia, una oscil·lació entre 3 i 6 m per tal de
d'un vol internacional. La tecnologia el tren que ens porta al centre de la no oposar resistència al vent i no
s'ha estès molt per tot arreu, malgrat ciutat fa els 40 km de la distància del caure. És un edifici de línies molt sen-
l'esforç de les companyies aèries per recorregut amb 7 minuts, és el zilles, molt elegant i segurament el
posar-se al dia, guanyen la carrera tec- Maglev, tren de levitació magnètica, que més fuig de l'estètica una mica
nològica els passatgers, almenys que té el seu rècord en 581 km/h, mal- “freeke” de tot el conjunt, però això
quant a l'entreteniment, no em poso grat que circula a uns 400 km/h. només és de dia, perquè a la nit, fins a
amb la seguretat. No cal dir que és un tren esplèn- mitjanit, tenen el costum d'il·luminar
L'arribada a Shanghai, perfecta, did, immaculat, perfecte i que quan hi tots els edificis, amb llums de colors, i
com era d'esperar. Però al primer comences a trobar el gust ja ets a lloc. deixen la ciutat com un arbre de Nadal.
moment ja tenim clar que estem Enllacem amb el metro, també molt Tot plegat et fa la sensació de
entrant en un país totalitari, el control modern, net, amb una gran puntualitat, potència econòmica molt gran, en par-
dels papers i la butlleta d'entrada a la dotat de totes les tecnologies més ticular a nosaltres que venim d'un país

pDS_65
SARRIA 75 9/3/11 15:14 Página 66
VIATGES [La Xina
que estem donant la sensació contrà-
ria i on el pessimisme s'ha apoderat de
tot i de tots.
La tanca d'or d'aquesta demos-
tració de potència econòmica ha estat
l'Expo. Les expos totes solen ser molt
semblants, és un lloc on els diferents
països intenten presentar la seva
millor imatge i la gent hi va a badar
per veure les coses que presenta cada
pavelló i com que tothom fa el
mateix, ningú té vergonya de fer el
badoc.
Cada cop és més difícil sorprendre
la gent, primer perquè els canvis són
tan ràpids i extraordinaris, que ja hem
perdut la capacitat de sorprendre'ns. I
segon perquè poques coses veus que
no hagis vist a la “tele”. El món és tan
immediat que res s'escapa de la vista
de tothom. Quant sortim de casa ja
sabem el que anirem a veure i portem
com una llista com si fos de la compra,
per anar tatxant el que hem vist i el que
hem de fer, i si quan tornem no hem
posat totes les creuetes, ens sembla
que el viatge no ha estat prou bé. Ens
oblidem que el viatjar bàsicament és
viure i no es tracta de veure les coses
sinó de viure-les, per captar l'essència i
el tarannà del lloc que visitem. I és amb
aquest esperit que hem fet el viatge i la
visita a l'Expo.
A nosaltres el que primer ens va
sorprendre és que per primer cop a la
Xina hi havia fons d'aigua potable al
carrer, això a dins de l'Expo, ja que a
66_pDS
Pavelló espanyol de l’expo
tot el país l'aigua no és potable, ni per
poder-te rentar les dents, sempre has
de circular amb les ampolletes d'aigua
mineral. És clar que per als xinesos és
diferent, ells ja estan més o menys
acostumats a les seves aigües, és per
nosaltres els forasters que hi ha perill.
Per això el costum que tenen de pren-
dre te a totes hores és la manera de
fer potable l'aigua, bullint-la, d'aquesta
manera s'asseguren la qualitat sanità-
ria del que beuen.
A les expos, els països intenten
donar la millor visió d'ells mateixos, a
part d'apuntar-se al carro del que toca,
o sigui la sostenibilitat, presentant con-
trasentits ben evidents. El pavelló d'A-
ràbia Saudita, malgrat que la seva reli-
gió prohibeix la representació humana,
presentava una pantalla gegant, la més
gran que mai s'hagi fet, o sigui, una
eina per projectar imatges, bé serà
molt difícil que mai hi surti algú.
Molts pavellons utilitzaven mate-
rials naturals per representar aquesta
sostenibilitat, Vietnam era tot fet de
bambú, el de Taiwan combinava un
trenat de bambú amb pantalles
gegants amb imatges de passejades
virtuals pel seu fons marí, etc. El Cana-
dà combinava el formigó amb molta
fusta. Però el que guanyava sobre tots
era l'Espanyol, amb tota la seva cober-
ta feta de panells de materials naturals
trenats, bambú, vímets, espart, etc.
Ha estat entre els 3 o 4 més visitats,
amb cues de 2 o 3 hores, i més en
El robot Miguelin. Fotos: Francesc Ramió
moments puntuals. Li han donat la
medalla de bronze al tercer millor
pavelló de l'Expo i serà un dels pocs
que no es destruiran. Hem de tenir en
compte que l'exposició ha tingut prop
de 73 milions de visitants, o sigui que
prop de 7 milions de persones han
passat pel pavelló espanyol. Les xifres
segons qui les dóna ballen una mica,
cal fer propaganda també amb el nom-
bre de visitants.
Per assolir aquesta quantitat de
visites i així poder superar el nombre
de visitants de la d'Osaka, al Japó, el
govern ha fet una invasió massiva de
xinesos per assolir la quantitat i supe-
rar el rècord, que com hem dit tenia la
ciutat d'Osaka, al Japó.
La idea del pavelló espanyol era
presentar com serà el nen del futur i
com serà el futur que l'envoltarà. El
nen era representat per un robot
gegant, en Miguelín, amb tot tipus de
moviment, donant la imatge esperan-
çadora d'un futur millor.
El robot del nen petit es veu que
ha arribat a l'ànima dels xinesos i s'ha
convertit en un ídol que tothom volia
veure.
Després de tant rondar d'un país
a l'altre, de pavelló en pavelló, val a dir
que vàrem agrair molt la truita de pata-
tes del restaurant del pavelló espanyol,
ja que no trobaríem cap mes ocasió de
menjar de casa en tot el viatge.
A part de les coses tecnològica-
ment punteres dels diferents pave-
llons, el que ens ha cridat l'atenció ha
estat uns troleibusos que a cada para-
da es desplegava una ballesta
instal·lada al sostre del bus i connecta-
va amb un subministrador d'electrici-
tat, i carregava al bus, d'aquesta mane-
ra no havia de parar mai per tenir ener-
SARRIA 75 9/3/11 15:14 Página 67
gia per a funcionar i evidentment la
contaminació era mínima perquè l'e-
nergia era elèctrica.
Tota la ciutat és un neguit constant
de circulació amunt i avall, com la majo-
ria de ciutats asiàtiques, agreujat per
ser una ciutat molt poblada, amb més
de 25 milions d'habitants i amb una cir-
culació caòtica, sense respecte a cap
norma de circulació. Caminant per la
vorera et poden venir bicicletes i motos
per tots costats i no en parlem pel
carrer, també amb tot tipus de vehicles
de dues rodes circulant per on volen, en
especial a contra sentit, per això no
saps mai per on et vindran i no et queda
ni el recurs del pas de vianants, perquè
no és respectat per ningú, amb l'agreu-
jant que les motos i la majoria de bici-
cletes són elèctriques i no fan soroll,
per tant no les sents venir. El que sí que
funciona a la perfecció són els clàxons,
sonen contínuament, serveixen d'inter-
mitent, en realitat quan sents una botzi-
na vol dir: alerta que jo faig un movi-
ment, vigila que passo jo! I qui avisa no
és traïdor. És una circulació demencial,
que té prioritat el més potent o el més
atrevit, jo de moment no em posaria al
volant d'un cotxe en una circulació d'a-
quest tipus.
En un país de més de 1.300
milions d'habitants, és molt difícil
sobreviure i encara més sobresortir, el
fet ha provocat un caràcter col·lectiu,
en especial a les grans ciutats, molt
desagradable, tothom va a la seva,
però quan dic a la seva vull dir exacta-
ment això, i aquest fet provoca cons-
tantment conflictes de convivència:
per exemple pujar i baixar del metro és
un autèntic drama, no respecten cap
norma, pugen ràpid sense donar
temps als altres passatgers a baixar,
creant un conflicte constant, es colen
contínuament a per tot arreu, arribant a
punts molt i molt ridículs, com ara a les
cues per entrar al pavelló espanyol,
senyores posar-se un coixí sota el ves-
tit, per simular un embaràs, perquè les
embarassades no havien de fer cua, o
anar amb cadira de rodes, perquè tam-
poc havien de fer cua i trobar-les aban-
donades a dins del pavelló perquè ja
havien fet el seu ús, colar-se. El proble-
ma va arribar a ser de tal calibre, que
els que controlaven l'entrada posaven
la mà a la panxa de les senyores emba-
rassades, per comprovar si era un
embaràs autèntic. Bé, suposo que l'es-
très de la súper població encara va
molt mes enllà, però a primer cop d'ull
aquestes petites coses et sorprenen
molt, creen un neguit amb coses de
convivència del tarannà diari . Circulen
amb la filosofia de“merda per l'últim”
i això ho tenen molt assumit.
Visitem l'anomenat barri dels sas-
tres de Shanghai, és una zona plena de
sastres, modistes i botigues de roba,
on pots triar un model de vestit o por-
tar una revista amb una fotografia del
que vols, et prenen les mides, tries la
roba i l'endemà pots anar a recollir-lo,
si hi ha algun retoc a fer el deixes i al
mateix dia et porten la peça l'hotel. No
cal dir que estava ple d'occidentals
encarregant roba, americanes, panta-
lons, vestits jaquetes, abrics, etc. El
preu, calculant que mai saps si pagues
el correcte o t'enreden com un “xino“,
pot variar. Un vestit d'home, 30 o 40,
VIATGES [La Xina
un abric de llana de “cachemira”, uns
55, i camises a mida per 8 o 12, a part
de les corbates de seda que rondaven
entre 2 i 5. Aquests preus són aproxi-
mats, depèn de la botiga i la capacitat
de regateig de cada persona, a mi m'a-
grada molt regatejar i el joc que es
munta amb aquest sistema de fer el
preu, malgrat que fa faltar tenir molt
de temps i tranquil·litat per aconseguir
un preu raonable.
La veritat és que la gent treballa
moltes hores, sense distingir dia feiner
amb dia de festa, treballen tots els
dies unes 12 hores i tenen un mes de
vacances a l'any, repartides amb una
setmana per la festa nacional Xinesa (
primer d'octubre), una setmana pel pri-
mer de maig i dues setmanes per l'any
nou xinès, equivalent al nostre Nadal,
on tothom va a casa seva a reunir-se
amb la família. Malgrat que no tothom
ho aconsegueix, perquè és tan gran el
nombre de desplaçaments que un tant
per cent molt elevat es queden sense
bitllets de tren o avió per poder arribar
a casa, i poden passar anys que no
poden reunir-se amb la família per
aquest motiu. La majoria de despla-
çats són solters o matrimonis joves
que deixen els fills amb els avis i van a
treballar a les grans ciutats. Si no
tenen possibles per poder agafar un
pis ( és una concessió per 70 anys)
acaben vivint en dormitoris comunita-
ris de les fabriques i, com hem dit,
poden passar anys sense veure la
família, una cosa que els que ja tenim
certa edat no ens és tan desconeguda.
Encara recordem el famós programa
de Radio Nacional “De España para los
Españoles“ dirigit als treballador del
nostres país que hi havia escampats
per arreu d'Europa.
Fet un primer cop d'ull de tres
dies a Shanghai, comencem el que és
el motiu principal del nostre viatge,
seguir el curs del riu Yangtse (riu llarg,
amb xinès). Es el tercer riu del món,
després de l'Amazones i el Nil. Té un
recorregut de 6.300 km. Neix a l'altiplà
del Tibet i desemboca al Mar de la
Xina, a Shanghai, després d'haver for-
mat un delta mol extens, important i
molt fèrtil. Proporciona el 40% de l'ai-
gua que necessita la Xina, i rega el
pDS_67
SARRIA 75 9/3/11 15:14 Página 68

ESPORTS [UES

Guillem Mallola

QUINA DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ 2010/2011

na any més, i ja en van quatre, s'ha celebrat la quina

U de Nadal de la Unió Esportiva Sarrià amb un gran

èxit d'afluència . Durant cinc dies s'han aplegat al
pavelló municipal més de 300 persones per gaudir
en companyia de familiars i amics d'aquest tradicional joc de
les festes nadalenques.
Felicitar la gent que s'ha emportat algun regal i convidar
els qui han marxat de buit a intentar-ho l'any que ve.
Aprofitem per agrair a tothom l'ajuda per fer possible
aquesta quina i especialment a Ferreteria Decofer, Cafes Illy, El
Petit Racó, Flor de Loto i Birrart. I

Un moment de la quina 2010/2011.

SIS SARRIANENCS ALS CAMPIONATS D'ESPANYA DE

SELECCIONS
ins a sis sarrianencs van participar els passats 4, 5, Finalment en la categoria juvenil, que també es va fer

F 6, 7, 8 i 9 de gener en el Campionat d'Espanya de

seleccions, el que constata la bona salut del hand-
bol base sarrianenc.
En la categoria infantil es varen proclamar campions
d'Espanya Sergi Mach
amb el campionat d'Espanya, hi militava el sarrianenc Gui-
llem Lozano (FCB).
Sens dubte ha estat el Campionat d'Espanya amb més
color blau i groc de la història. Moltes felicitats a tots! I

(UES) i Pere Arnau (FCB),

mentre que en la categoria
cadet dirigida pel sarria-
nenc Jesús Mach, que va
aconseguir el segon lloc
del campionat, hi van par-
ticipar Martí Arnau (UES) i
Arnau Rovira (UES).

D'esquerra a dreta: Martí Arnau, Jesús Mach, Sergi Mach, Arnau El sarrianenc Guillem Lozano
Rovira, Pere Arnau i Oriol (H. Bordils). amb la selecció catalana juvenil.

68_pDS
SARRIA 75 9/3/11 15:14 Página 69

ESPORTS [UES

JA HEM COMPLERT LA MEITAT DE LA TEMPORADA

ls equips de la UES ja es troben a l'equador de la temporada i el balanç és més que positiu: el grup de psicomo-

E trocitat ja incorpora els llançaments a porteria als seus entrenaments; els equips benjamins segueixen amb la
seva progressió; l'aleví B, format quasi en
tota la seva totalitat per jugadors d'edat
benjamí, ha acabat la primera fase a mitja taula clas-
sificatòria; l'aleví A ha quedat primer del seu grup i
disputarà la segona fase per aconseguir el Campio-
nat gironí; l'equip infantil, amb una gran majoria de
jugadors de primer any, ha aconseguit la seva classi-
ficació per a la segona fase de la LLiga Catalana i
serà l'únic representant gironí a la màxima catego-
ria catalana; l'equip cadet h anat de més a menys i
ha aconseguit escalar fins a la sisena posició de la
LLiga Catalana; l'equip Juvenil ocupa el tercer lloc
de la Primera Catalana i és un ferm aspirant a dispu-
tar el TOP-6 de la categoria. Els equips sèniors estan
completant una de les millors temporades de la his-
tòria; l'equip de Tercera Catalana ocupa la tercera
posició que donaria el dret a disputar la fase d'as-
cens; l'equip de Primera Catalana es troba líder
imbatut del seu grup i ho té tot de cara per aconse- El benjamí A 2010/2011 de la UES.
guir l'ansiat ascens de categoria, i pel que fa al pri-
mer equip de la UES, és el líder del grup C de la Primera Estatal, posició que li atorgaria disputar la fase d'ascens a la Divi-
sió d'Honor B.
Podem assegurar que el gran treball de l'equip tècnic de la UES està donant els fruits esperats i que dia a dia s'està
treballant pel nostre gran objectiu: formar esportistes i persones. I

pDS_69
SARRIA 75 9/3/11 15:15 Página 70

ESPORTS [Wolves Sariià

ELS WOLVES FINALITZEN UNA

EXCEL·LENT TEMPORADA DE DEBUT

A,B- Partit al camp del Sarrià, a la Rasa.

Enric Sucarrats

L’ equip de football flag de

Sarrià de Ter ha comple-
tat una gran temporada
2010 amb la consecució
dels dos sotscampio-
nats de la Copa Catalana celebrats el
mes de desembre, completant així una
Els equips de Sarrià de Ter de la Sub 13 i Sub 15 que varen jugar la Copa Catalana.

excel·lent temporada de debut en

competició oficial.
L'abril del 2010 es creava oficial-
ment l'equip dels Wolves i en aques-
tes mateixes dates es disputava la pri-
mera competició oficial, la Lliga Catala-
na en categoria sub13. En el debut ofi-
cial l'equip de Sarrià va sorprendre
equips amb més experiència i va acon-
seguir un sotscampionat de Catalunya.
Però el club ha continuat creixent
i així en l'edició de la Copa ja va pre-
sentar dos equips, en categories
Sub13 i Sub15, tornant a sorprendre
amb dos sotscampionats més. també ha destacat per l'organització a CEIP Montserrat, activitat que té una
Els Wolves ja preparen l'equip Sarrià de Ter de dues jornades de com- gran acceptació amb una trentena de
sub11 per a la propera temporada, petició, una a la Lliga Catalana i una nens i nenes apuntats.
quan la categoria s'oficialitzi en com- altra a la Copa, on ha rebut 6 equips Així, doncs, el balanç del 2010 és
petició. D'aquesta manera el club de visitants i oferint la possibilitat de excel·lent per ser el primer d'un club
Sarrià es col·loca entre els clubs més veure aquest nou esport a casa nostra. que segueix amb ganes de créixer, i de
importants de Catalunya tant pel que Pel que fa a promoció, també cara al 2011 el principal objectiu és
fa al nombre d'equips en competició s'han organitzat tres jornades de Flag tenir equips a totes les categories ofi-
com en la seva qualitat. Acció al Pavelló de Sarrià i es continua cials i, si pot ser, a nivell esportiu acon-
A nivell organitzatiu, el club organitzant una extraescolar de Flag al seguir algun campionat. I

70_pDS
SARRIA 75 9/3/11 15:15 Página 71
The Sarrià NewS
LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT
EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: La frase “només els imbècils són feliços” demostra que també hi ha imbècils infeliços: els qui la diuen.
Editorial
D'entre els milers de cartes dels lectors
que s'amunteguen a la nostra redacció,
algunes ens han dit que el TSN no fa
riure, que no tenim gràcia.
A nosaltres ens ho direu, que cada cop
que el fem ens salten unes llàgrimes
com a punys de veure la nostra pròpia
incapacitat. Però què voleu?, no en
sabem més i com va dir el filòsof Ausiàs
Llull, d'on no n'hi ha no en pot rajar.
Ara, que si de debò el que voleu és
riure, llegiu les pàgines sèpia de
qualsevol diari, les d'economia, i veureu
els descomunals beneficis de les grans
empreses. Allò sí que fa riure!
Sam Enfot,
Redactor sense cap, TSN.
De biblioteques
Assisteixo, com a Visitant, a la
inauguració de la nova biblioteca Emília
Xargay. Una festassa i un luxe pel poble,
però em lamento amb una bona amiga
del temps que ha passat entre el
tancament de l'antiga biblioteca i la
inauguració de la nova: vora sis mesos
hem estat sense aquest servei. I ella
em diu: I què? Home... intento refutar.
Res. Ni ha sortit la gent al carrer a
protestar ni s'ha aturat el poble. Vol dir
que no passa res, que sense biblioteca
també podíem viure!
Què voleu que us digui. Em fot la
impertinència de la meva amiga,
sobretot perquè és encertada.
Laica Grangé, TSN,
Sarrià del Mig.
Govern
Ja tenim nou govern. L'Artur Plus va
guanyar per àmplia majoria i la desfeta
a l'esquerra és monumental.
L'expresident José Moriles (o Montilla)
deixa la política de primera línia, en
Benach fa mutis pel racó i en
Puigcercós amaga el cap sota l'ala i
dimiteix. Totes les patums peten. L'únic
que aguanta el ruixat és el de la
bicicleta, i és que amb aquell posat
d'enciam bullit no m'estranya...
Amadeu Vot,
TSN, Parlament.
Obres públiques
Els senyors de ca n'Autopistes que a
l'hora de trinxar el territori o
d'enderrocar quatre o cinc cases no
miren prim per tal d'eixamplar els vials
i també els beneficis, tindran la
delicadesa de canviar el desafortunat
cartell de l'autopista que en passar
sobre la riera d'en Xuncla hi diu “Xucla”
o seria massa demanar?
Perquè aquí l'únic que xucla són ells.
Albert Abertis,
TSN, Autopista.
Crisi
Llegeixo, que no m'ho invento, que les
empreses de l'Ibex 35 han guanyat en
els tres primers trimestres de l'any
2010 trenta-vuit mil cent cinquanta-sis
milions d'euros (38.156.000.000) .
Només un 16,7% més que l'exercici
anterior.
Sort en tenim que estem en temps de
crisi! Això sí: ens diuen que cal retallar
despeses, i mentrestant les
administracions escanyades i els
ajuntaments amb l'aigua al coll.
Però no patim, si alguna d'aquestes
empreses fes fallida, Déu no ho vulgui,
doncs a parar la mà i corre-m'hi tots a
rescatar-la.
Pel bé del sistema, esclar.
Marc Franc,
TSN, Analista.
Desmentits
-No és cert que el nou govern sigui els
dels tres masos (Mas, Mascarell i Mas-
Colell) ni el dels dos turons (Puig i
Pujol). És, lluny d'antigues i
rocambolesques experiències, el del
bipartit (CDC i UDC).
-No és cert que a l'Institut Balmes
El Perich
hagin suprimit l'assignatura de
gimnàstica i esport.
-No és cert que l'Isidre Fainé hagi dit
“O Caixa o faixa”.
No és cert que les aigües termals surtin
del termo. Ni el Caldarium de la
caldera.
Nolasc A. Gat,
Becari.
Televisió
Sembla que els hàbits a l'hora de veure
televisió estan canviant. La mainada veu
la tele per internet, descarregant-se
sèries a l'hora que volen o a través del
servei de programes a la carta.
Millor així. Perquè si han de veure allò
que fan a l'hora en què ells arriben a
casa pararien locus.
Programes del cor i del fetge, tertúlies
de gent cridanera que només saben
esbroncar-se i dubtosos reportatges
sobre inundacions, esllavissades i altres
desastres quotidians, mentre un públic
desvagat aplaudeix a rabiar uns i altres.
Ens diuen que això és el que demana
l'audiència, però han provat a oferir una
cosa digna?
Potser no els aniria malament.
Jo de moment continuo enganxada als
Simpson: divertits, àcids i crítics. Què
més volem?
Mireia Para Bòlica,
TSN, TV13.
La reivindicació
Ens estan fent un nou pont sobre el Ter.
No dins el terme però a prop, als límits.
I ens preguntem: ens hi posaran també
algunes gallines per decorar-lo?
Ja que no ens volen treure la vella, la
pollosa, l'altiva i sinistra, la perversa
gallina de fatídic record del Pont de
l'Aigua, doncs ja posats que ens
emplenin el territori de gallines i això
semblarà per fi un corral! I
samenfot.blogspot.com
pDS_71
SARRIA 75 9/3/11 15:15 Página 72

BOTIGUES A:
c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614
Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345
Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021
Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484