Reflexió sobre l’entrevista a Miguel Ángel Santos Guerra

 Metàfora de l'educació.
“tenir un got ple de coneixement i buidar-lo en altre per omplir-lo” És
justament el contrari del que fa anys, em sembla haver escoltat als
diferents estudis que he fet. Els Mestres especialitzats en ciències de
l’educació (alguns altres només omplien el nostre cap de matèria) ens
han convidat a fer servir un aprenentatge significatiu on l’alumne té un
paper de protagonista on se li ha d’anar guiant i despertant l’interès per
allò que fa.

 L'escola reproductora o l'escola transformadora?

Penso que tots estem d’acord en que l’escola ha de ser transformadora.
Els coneixements s’han d’anar adaptant a les necessitats i d’alguna
manera té una part de “reproductora” però penso que ha de ser mínima.
Una part molt important com ha comentat M.A, és la de com es sent
l’alumne per intentar ensenyar-lo a viure. Però al llarg del curs ja hem
anat veient com els resultats tenen una gran importància i per això penso
que aquest canvi encara trigarà un temps. Vull pensar de manera
positiva, tot i les diferents lleis que hem viscut i viurem, fa uns anys, no
s’escoltava res de treball d’emocions, de valors… i segur que a moltes
escoles encara no han fer res, però en altres ja s’ha començat i això
dóna esperança.

 Quin és el problema o com vivim el problema?

Suposo que els problemes hi són i com els afrontem i la visió que tenim
d’ells dictaran si guanyem o no. Crec com a docent novell, que sempre
tindrem “problemes” i que l’educació no és fàcil i mai ho farem amb la
perfecció que caldria, però s’ha d’estar allà. Crec també que
l’administració podria facilitar la tasca de moltes maneres, menys lleis,
més recursos i optimització d’aquests, accés a la docència…
 Canvi en la selecció i en la formació del professorat?
Sí, totalment d’acord. Però s’ha de començar per algun lloc i penso que
els que formen als nous docents són els/les professors universitaris i
generalitzo, se que no són tots. Per sort he pogut passar per 1 FP, 2
graus superiors i 2 carreres i m’ha permès veure qui t’omple el cap i qui
et fa que t’interessi la matèria. També qui fa el mínim de la seva feina i
qui fa el màxim per que tu aprenguis i tot i no treguis bona nota
aprenguis un munt i sàpigues transmetre el que ensenyes.