(La cançó de l'ós Baloo)

(Traduïda i ajustada per Vicenç Vidal-Forner)

Pregunta’t què et cal de debò:

el simple, el bàsic... tot això.
I mai més no tindràs un dia gris.
Vull dir que... què vols de debò,
si la natura et dóna allò
que cal per sobreviure i ser feliç?

Jo dormo a la fresca
i em banyo en el riu.
Aquí tens de tot, noi:
has de ser viu!

Si et ve de gust, de bon matí,

trobarem mel per compartir.
Més tard, quan vulguis un bon dinar,
només et cal allargar la mà.
Formigues: tasta-les!

Ja veus que tot allò que et cal és a l’abast,

al teu abast.

Pregunta’t què et cal de debò:

el simple, el bàsic... tot això.
I mai més no tindràs un dia gris.
Vull dir que... què et cal de debò,
si tens un ós trempat com jo
que fa d’aquesta jungla un paradís?

...

Vull dir que tot allò que et cal és a l’abast,

al teu abast!

...

T’adonaràs que és innecessari.

Doncs molt millor:
ja no has de pensar-hi.
La vida m’ha ensenyat
que aquí tinc tot allò que em cal de veritat!

Pregunta’t què et cal de debò:

el simple, el bàsic... tot això.
I mai més no tindràs un dia gris.
Vull dir que... què et cal de debò,
si tens un ós trempat com jo
que fa d’aquesta jungla un paradís?