GEnER 2011
L’ANUARI DE L’ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ
EntREviSta
Carlos Scolari
«Vivim un moment d’acceleració
i recombinació; com un ecosistema
on introduïm espècies noves»
• Vostè que analitza el món de la comu-
nicació, creu que en el sector hi ha més
certeses que incertes?
• El món de la comunicació sempre té
incerteses, és molt mogut. Però ara en
tenim més que mai, ja que és un període
de transformació absoluta. A més de
la crisi econòmica, hi ha una crisi de
formats tradicionals, de model de negoci.
Fa poc més de cinc anys que les televi-
sions tenien molt clar el seu, de model,
basat en la publicitat, i de cop i volta
apareix el YouTube. I tot això per no
parlar dels canvis en la indústria disco-
gràfica i la resta de sectors culturals.
• En aquest moment incert, de binomi
comunicació-tecnologia, hem d’esperar
canvis radicals?
• La comunicació (excepte l’oral) és
tecnològica des del seu inici. Ho eren
les percussions, la primera escriptura
i, evidentment, la impremta, el telè-
graf, el fax o la web. Ara vivim un
moment d’acceleració i recombinació.
Hi ha elements nous que entren en
l’ecologia dels mitjans i això comporta
una reformulació. És com si, en un llac,
hi introduïssim dues noves espècies:
les relacions de l’ecosistema canvia-
rien abolutament. Quan acabarà aquest
moment d’efervescència? Ni idea.
La indústria té interès a mantenir un
ritme accelerat d’innovació però no
sabem si és sostenible a llarg termini.
• Sobre l’efervescència: fa temps que
tothom parla només de continguts.
Morirà la web com a continent?
• Ara hi ha moltes discussions sobre la fi de
la web i sobre la dicotomia entre contin-
guts tancats en aplicacions –per dispositius
com l’iPad– i oberts a la xarxa. Jo aposto
per la coexistència entre ambdós models.
En tot cas, la clau és que aquests continguts
tinguin qualitat, i més, si s’han de pagar.
2_NOTICIARI._OK.indd 49
49
• La sensació és que els continents es desdi-
JORDI PLAY
buixen i que les empreses editores hagin
de ser més que mai una marca.
• El producte ha deixat de ser el suport,
per tant, la marca és el que consu-
meixes. I això és un procés que anirà
in crescendo. Hi ha una sola referència,
però l’adquireixes –pagant o no– per
múltiples canals. Els diaris tradicio-
nals tenen la marca consolidada i això
fa que la gent continuï buscant la seva
informació allà on sigui.
• I aquest procés pot desorientar algunes
empreses editores?
• I tant. Tots els actors estem desorien-
tats: els periodistes, els consumidors…
En els darrers anys estan desapareixent
progressivament perfils com, per carlos scolari (Rosario, Argentina, 1963) és especialista en comunicació
exemple, el de corrector, i se’n creen i cultura digital, professor i investigador de la Universitat Pompeu Fabra i
de nous com els coordinadors de les de la Universitat de Vic. Admet que els mitjans viuen un dels moments de
comunitats virtuals, els responsables màxima transformació i que tots els actors pateixen desorientació.
d’infografia o el nou periodista multi-
mèdia. És evident que tothom s’ha
d’adaptar a una nova situació.
2.0, de contingut específic per a primera veu breu; després potser arriba
• Ha parlat del periodista multimèdia internet, i el 3.0, que inclou el periodisme a la ràdio o a la web amb la notícia;
–el que grava en vídeo, fa fotos i escriu la ciutadà, és a dir, de continguts produïts posteriorment és el torn de la televisió, i
crònica–. Hi creu? pels usuaris. Ara l’1.0 ja està desapareixent l’endemà, el diari amb l’aprofundiment.
• Hi ha diversos models i molta discussió i la majoria treballa amb continguts i Hi ha empreses que no tenen tots
del sector acadèmic. L’Agència Catalana gramàtiques específiques per a internet. els nivells i ocasions en què la piràmide
de Notícies (ACN) aposta per una poli- s’inverteix parcialment, com en la nevada
valència absoluta, mentre que Interactiva, • Creu que els lectors han de ser partícips del 8 de març, en què Twitter gairebé
de la Corporació Catalana, fa una poliva- del procés de producció de la notícia? donava més informació que la ràdio.
lència de mitjans però no temàtica. Jo em • Crec que no s’hauria de descartar un
pregunto si el lector comú ho diferencia. mètode wiki. Es tracta d’una línia que, • Aquest model és sostenible a llarg termi-
A més, cal tenir en compte que en la en l’àmbit del disseny industrial, està en ni amb el paper com a darrer esglaó?
majoria de mitjans locals tothom és poli- voga als països escandinaus. I certament, • El paper té poc futur com a infor-
valent des de fa moltes dècades. potser es podria traslladar al món de la mació diària. És difícil defensar un
comunicació… producte que et dóna la informació
• Es diu que una notícia per a un diari digi- 24 hores després que succeeixi el fet.
tal no hauria de tenir res a veure amb una • Cada vegada més els periodistes usen el Potser és diferent amb les revistes, amb
notícia per al format en paper. Twitter. Com s’ha de coordinar aquest fet un producte de qualitat, amb molta
• En Juan Varela parla de tres etapes en amb els mitjans de la seva empresa? opinió i anàlisi, que podrien sobre-
el periodisme digital: 1.0, que posa el • Crec en la piràmide informativa. viure més enllà de l’iPad.
contingut del diari en paper a la xarxa;el Comença amb la microinformació, una arnau urGeLL
14/01/11 06:00am