Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
COM EINA DE
REPRESENTACIÓ GRÀFICA.
Guia del treball de camp
Per representar una peça o objecte existeixen diferents sistemes com: les
perspectives axonomètriques, cavallera o cònica entre altres. Aquestes ajuden a
tenir una idea general del element en qüestió, però per el nostre treball utilitzem
la geometria descriptiva. Aquestes són: LES PROJECCIONS ORTOGONALS.
En el dibuix naval utilitzem diversos plans per obtenir d'aquesta manera una sèrie
d'informacions i poder traçar amb més exactitud el traçat de les seves diferents
línies. Es com si tinguéssim un ganivet i talléssim per a on ens convingui per veure
com és per dins i saber les seves diferents formes.
És el pla que passa per l'eix longitudinal de l'embarcació ( o sigui per la quilla)
dividint l'embarcació en dues parts iguals o simètriques. Això ens estalviarà de
tenir que dibuixar tota l'embarcació, doncs perquè el costat dret o d’estribord
serà igual al costat esquerra o babord. D'aquesta manera en planta només
representarem, tan sol un costat que serà simètric a l'altre en el pla de formes.
En aquest pla representem la coberta principal i les altres cobertes que podria
haver-hi. En aquest podem trobar la mànega.
4. PLÀ D'ALÇAT.
Degut al pla de simetria podem representar només el costat per poder estalviar-
nos treball.
Per representar el pla de formes utilitzarem una sèrie de plans paral·lels que ens
donaran una sèrie de dades que ens ajudaran a representar i obtenir les dimensions
i les formes de l'embarcació. Veurem com utilitzar-los.
Són els plans paral·lels a la línia de flotació. En ell s'obtenen les diferents línies
d'aigua i les seccions de les diferents cobertes i línies d'amurada.
ESCALES
Les escales més utilitzades en l'ofici de mestre d'aixa són 1/1, 1/5, 1/10, 1/20,
1/25, 1/50.
10m=1000cm
1000/20=50 cm
66 cm i 45 cm
6,6 m i 4,5 m
66 x 10 = 660 cm
45 x 10 = 450 cm
També es pot donar el cas que vulguem ressaltar un detall d'una peça
representant-la a una escala major que en la realitat. Per fer això tenim que
indicar-ho així: 5/1 o 2/1 etc., que significa que el dibuix representa una mesura
cinc vegades o dues més grans del que és en la realitat.
También nos servirá para saber trabajar en los planos de formas y deducir los
datos necesarios para nuestro trabajo.
Aplicarem aquest exemple en un bussi de Cadaqués, que utilitzarem per donar unes
lliçons en l’escola de treballs del mar, per mestres d’aixa y modelisme naval, en els
anys 1990-95.
Dic tot aixó, perquè el primer a fer serà l'eina a la mida de la barca. Aquest estris
el farem segons el dibuix que s'adjunta en aquest tractat, farem una regla una
mica mes llarg que la mànega total de la barca, i un altre mes curt col·locat
perpendicular al llarg i si pot ser que sigui desmuntable amb la finalitat de que
pugui pujar i baixar i no ens toqui mai a terra. No cal dir que el regla vertical porti
unes guies a cada deu centímetres completament perpendiculars a ell que ens faran
de guia i on recolzarem un regla completament graduat que ens farà de metre.
Sobre tot és important que prenguem les mesures de les quadernes en la seva
veritable longitud, o sigui, que siguin paral·leles a les coordenades de referència
(veure el dibuix).
Obtención de las formas sobre una barca por el método de las coordenadas
cartesianas;
Si l'embarcació esta tombada sobre un costat s'ha que tenir en compte l'angle
d'inclinació amb l'ajuda del transportador i de la plomada i situar les coordenades
o perfils metàl·lics amb el mateix grau d'inclinació de manera que ens circumscrigui
l' embarcació per mesurar.
Ressaltarem els eixos de simetria que ens serviran de referència amb ajuda d'un
cordino que vagi de proa a popa. Si trobéssim obstacles senyalaríem per on passa el
seu hipotètic traçat i situarem per l'altre costat la seva situació exacta.
Agafarem com sempre les mesures més principals com: L'eslora, la màniga i el
puntal.
També és corrent saber quines són les més escaients i senyalitzar la repartició en
les zones o les formes més o menys pronunciades del casc o ressaltar algun detall
constructiu.
En el croquis que estem dibuixant o en la llibreta de camp prendrem la mesura
respecte a proa i a popa de cada una de les quadernes agafades o per agafar i la
distància entre elles, si es possible, també. Senyalarem a quina alçada està la LF
respecte l'eix de coordenades (x) de referència (da) i de la línia de trancanil o
d’imbornals que ens donarà la línia de coberta o l' alçada de la quaderna (l').
Agafarem la brusca de cada secció que haurem realitzat per mitjà d'agafar les
distàncies de la coberta a partir de la coordenada (x) o perfil metàl·lic que va de
borda a borda de cada costat i de la presa de la distància entre aquest perfil i el
cordino per saber l'arrufo.
Es aconsellable agafar el major número possible de dades ja que això que ara
sembla un treball complementari, a l'hora de passar-ho al plànol ens estalviarà molt
temps i ens evitarà haver de tornar (si podem) a prendre les mesures de
l'embarcació o haver de deduir-les sense massa seguretat.
Agafarem si hi caben les 0 del caps que composen l'aparell per saber l'amplada de
les politges i diàmetres més convenients.
MATERIAL NECESSARI.
Els materials que necessitarem l'estri, cordill, rotllo de paper adhesiu d'un
centímetre, metre, cinta métrica, plomada, escaire, llibreta i llapis. (Si fa vent es
millor portar cartrons blancs tamany foli que no voleien tant.)
Suposem que ja hem arribat i que estem davant de la barca. El primer que farem
serà posar un cordill lligat de proa a popa de la manera indicada al full número 1.
Els centres sobre el cordill, els marcarem enganxant-hi uns retalls petits de paper
engomat, enganxarem tires de paper a la barca tal com indica el dibuix del plànol
nº1.
Tal com s’indica en el dibuix núm.2, i que com a exemple, la primera mida ens marca
2 cm., després 5 cm., seguidament 9 cm., 14-20-27 i 35, des de la borda a la
primera mesura ens marca 7 cm., i de la borda al centre del cordill, 36 cm. , que el
doble serà la mànega del total de la quaderna, de sota el regle fins a la quilla 68
cm. , i de sota el regle fins el cordill 10 cm. , d'aquesta manera anirem prenent la
rufa i així ho anirem fent amb totes les quadernes indicades, no cal dir que ho
anotarem en el quadern de camp tal com s'indica en els plànols 2-3-4-5- i dibuixos .
De la roda de proa a la roda de popa, prendrem les mesures amb un regle i una
plomada, tal com indica el dibuix. Amb la cinta mètrica, la longitud de la barca, les
distancies entre les marques del cordill, també s'anotaran, alçades al codast i de la
roda, gruixos de quilla i amplades, sempre apuntar-hi les mides reals, després
sobre la taula de dibuix, ja reduirem segons l’escala escollida, no cal repetir que
s'han de prendre totes les mides dels bancs amplades i gruixos, tàlem, senó,
tapament de proa, gruixos de medissos i estameneres, la quantitat de quadernes
que hi han a la barca, fins a quina quaderna el medis està en un costat o a l'altre,
tot lo que fa falta perquè el plànol sigui mes entenedor.
COM DISPOSAR EL PLA DE FORMES SEGONS LA LLIBRETA DE CAMP.
Prenem com exemple les dades obtingudes per l'embarcació anterior, del tipus
BUSSI. Per començar traçarem el seu perfil amb ajuda de les dades de la roda i
codast i amb les cotes obtingudes en el croquis farem un pre-dibuix a on situarem
les quatre quadernes preses. Anirà situat en la part superior esquerra de la làmina.
A sota d'aquest dibuix situarem la planta prenent com dades les corresponents a
0º i a partir del eix de simetria traçarem els punts d' A, B, C i D i traçarem
perpendiculars des de la roda i el codast. (Plànol nº0)
El plànol de línies d'un casc sigui barca o vaixell, es l'element descriptiu gràfic que
mostra les característiques de llurs formes, aquestes son tres: longitudinal,
horitzontal o línies d'aigua i transversals.
Les línies longitudinals es dibuixen sobre el perfil del buc però, sobre aquestes
línies també hi marcarem les línies d'aigua, aquestes normalment son línies rectes
paral·leles a la quilla o a la de flotació i distanciades proporcionalment, les
distancies entre elles son opcionals, i finalment marcarem les línies transversals
que seran línies verticals que van de la borda a la quilla i perpendiculars a les línies
d'aigua.
En ell i en la seva meitat longitudinal hi marcarem les línies d'aigua, però ara no
seran rectes sinó que representaran la veritable línia que marca l'aigua d'un vaixell
amb diferents càrregues. En aquest plànol també marcarem les mateixes línies
transversals que hem marcat en el plànol longitudinal. I finalment a la dreta del
plànol longitudinal hi dibuixarem les línies transversals o quadernes dividides per
una línia vertical representant el codast i la roda, a la seva dreta hi dibuixarem de
la mestra fins a proa si el vaixell de perfil està dibuixat així i a 1'esquerra de la
mestre fins a popa.
També sobre les quadernes hi dibuixarem les mateixes línies horitzontals del
plànol de perfil que aniran perpendicular a la roda i el codast, i unes altres de
verticals paral·leles al codast i la roda que representaran les línies longitudinals. El
conjunt de totes aquestes representacions farà que l'una rectifiqui l'altra i així el
plànol segur que quedarà perfecte.
Quan ens situem a la taula de dibuix, amb les notes de camp que em pres sobre la
barca, llavors ja es tracta de posar cada cosa al seu lloc i a la escala escollida, per
tant dibuixarem el perfil de la barca, roda, codast, arrufat, quilla amb els seus
gruixos i a la seva dreta, hi situarem les ; quadernes tal com indica el dibuix de
aquesta fulla, seguidament, amb el compàs, prendrem les amplades màximes de
cada quaderna i les situarem sota el plànol longitudinal preparant-lo per treure-li
les línies d’aigua tal com s’indica en el dibuix , llavors passarem unes línies
horitzontals a cada 5 mm, marcades amb línies intermitents, aquestes línees en
quan a les amplades sempre es faran a la voluntat del dibuixant com mes punts de
referència millor, a la hora de treure totes les quadernes que ens falten, si en fen
menys tindrem menys feina, però serà en detriment del resultat de la mateixa.
Per treure les línies d’aigua, agafarem un compàs, posarem una puntera en el centre
de la quilla i a la primera línia d’aigua marcada en el dibuix fulla 3, dibuix nº 2, i
l’altra puntera en 1, encreuament línia 1º quaderna nº 1, aquesta mida la
traslladaren! en el dibuix nº 3, quaderna nº 1, les marques triangulars numerades
representen un compàs, així es que només cal fer lo indicat en el dibuix adjunt fen
les marcacions 1-2-3-4-5-6-7 a les línies 2-3-4-5-6, així tindrem el plànol de
línees d’aigües acabades per tal de poder trobar-les formes de totes les quadernes
que ens falten per marcar i que en parlarem mes endavant
Acabades les línies d' aigua o horitzontals, marcarem totes les quadernes que ens
faltaven, que em marcat amb línies intermitents,. llavors amb el compàs, i a la
inversa de com em marcat les línies d’aigua, ara començarem posant el compàs en la
quaderna nº 3, de les línies d'aigua, o sigui una puntera en el centre de la quilla i
l'altre puntera a la primera línia amb el nº 1, i aquesta, mida ,la passarem a la línia
nº1 de les seccions transversals, i ja tindrem el primer punt de la quaderna nº3,
seguidament tornarem a les línies d`’aigua quaderna nº3, i prendrem la mida de la
segona línia d'aigua i la passarem a la segona línia de les transversals i aixó es
repetirà fins arribar a la línia nº6, completant aixis la quaderna nº3, repetirem la
mateixa operació a les quadernes 4-6-7-9-10-12 i 13 i haurem acabat totes les
seccions transversals tal com es veu en aquest mateix plànol.
Les formes longitudinals també les podrem treure amb el compàs, i també es poden
treure amb el paral·lex però no es tant segur com el compàs, en aquest cas
prendrem les mides en el plano transversal(però de baix a dal seguin la línia i al
encreuament amb la quaderna nº 4, amb la lletra A, passarem aquesta mida al plànol
longitudinal a la quaderna ;nº4, marcada amb una A, seguirem posa’n la puntera a la
línia O, amb la lletra B, i així fins a la lletra I, ja sabeu que el punt de sortida de la
borda ens la dona els punts marcats amb números romans.
Com últim treball de comprovació anirem a traçar les diagonals per obtenir les
vagares. Es poden realitzar diverses diagonals essent normalment de 1 a 3, una
d'elles en la zona d'unió del mig entre la primera i l'eix de simetria existint
diversos mètodes que ja explicarem.
Com exemple, anem a traçar el pla diagonal d-d' en la secció transversal i les
distàncies existents a partir de l'eix de simetria i el punt d'intersecció de les
diferents quadernes. Això ens donarà les distàncies per traçar en el pla de planta,
així dm sobre la quaderna m, d1 sobre la 1, d2 sobre la 2 i així successivament;
després la dVII en la VII i per major claredat del dibuix la traçarem per el costat
de babord per no interferir amb la línia d'aigua, encara que no importa molt i a
vegades es fa.
Es divideixen en:
Nos donen la seguretat que el traçat de quadernes sigui correcte i que aquestes
estiguin correctament situades.
També ens donen la tg. a la quaderna i l'angle que tindrà que tenir la serra de tall
al fabricar la quaderna.
COM HO FAREM QUAN EL VAIXELL ES MASSÁ GRAN I NO PODEM FER-NOS
L'EINA PER PENDRE LES MIDES PER CCORDENADES CARTESIANES
Quan el buc de un vaixell es massa gran, també es poden treure les formes de la
manera indicada en el dibuix del costat, només cal col·locar uns claus a 5 metres
separats ; de la quilla i completament perpendiculars a la mateixa i les distancies la
una de l’altre escollides, seguidament s,enganxaran unes cintes engomades a fi de
no embrutar el buc del vaixell i sobre aquesta cinta marcar-hi amb un compàs gros
a cada 0,50 centímetres amb una ratlleta i seguidament ja podrem prendre les
distancies indicades amb una bona cinta, si es fa be i de la forma indicada el
sistema no falla.
Eines per pendre mides per coordenades cartesianes i coordenades polars
MATERIAL DE CAMP UTILITZAT
1 Cinta mètrica de 10 o 20 m
2 Cinta mètrica de 5 m
1 Cordino
4 Sergent
1 Plomada
1 Nivell
1 Esquadra
1 Nivell de bombolla
Material divers com: Cinta adhesiva, martell, puntes, guix, llibreta de camp, paper,
llapis, goma, etc.
De totes maneres, cada mètode és millor personalitzar-lo amb detalls que a criteri
personal milloren el sistema, que de totes maneres, és una mica primitiu.
Per casos d'embarcacions més grans, és millor realitzar altres mètodes més
exactes, com el de dobles coordenades polars o muntar bastidors que permetin
llançar les perpendiculars amb major certesa, ja que les distàncies quant més grans
són, més errors produeixen.
MÈTODE DE COORDENADES POLARS
Per treure el pla prendrem el cas del Bussi. Sobre la llibreta de camp anirem
anotant les mesures i cotes més necessàries, com les seccions de les seves peces
principals, les distàncies entre quadernes, les mesures principals de l'eslora,
manega i puntal, nom i matrícula de l'embarcació, nº de bancs i seccions, cinta
contoval, soleta, folre de cobertes i del casc, etc. (veure l'exemple en un full de
camp).
A continuació situarem els elements que ens permetin definir les coordenades:
Ens ajudarà saber sobre quina quaderna ens hem situat i les distàncies parcials
entre A, B, C, D.
Per fer això haurem obtingut la forma de quaderna sense folrar. Aquest mètode el
realitzarem en totes les quadernes que considerem necessàries.