EL DIBUIX DELS PLÀNOLS

COM EINA DE
REPRESENTACIÓ GRÀFICA.
Guia del treball de camp

Por :Vicente García-Delgado

PLANS PRINCIPALS

En el dibuix naval s'acostuma a realitzar una sèrie de plànols que corresponen al

objecte en qüestió. En aquests plànols venen representades les tres dimensions.
D'aquesta manera tindrem un objecte de tres dimensions, representat en dues
dimensions. Això és: El PLÀ.

El sistema de representar qualsevol objecte varia en funció de l'objecte i de la

funció o de la finalitat que es busca. No és el mateix representar una muntanya
amb un pla topogràfic, en el que es representa diferents plànols a cotes diferents,
o el sistema de representacions utilitzat per una peça industrial. (explicat en el
curs anterior).

Per representar una peça o objecte existeixen diferents sistemes com: les
perspectives axonomètriques, cavallera o cònica entre altres. Aquestes ajuden a
tenir una idea general del element en qüestió, però per el nostre treball utilitzem
la geometria descriptiva. Aquestes són: LES PROJECCIONS ORTOGONALS.

PLANS UTILITZATS EN EL DIBUIX NAVAL

En el dibuix naval utilitzem diversos plans per obtenir d'aquesta manera una sèrie
d'informacions i poder traçar amb més exactitud el traçat de les seves diferents
línies. Es com si tinguéssim un ganivet i talléssim per a on ens convingui per veure
com és per dins i saber les seves diferents formes.

En el dibuix representem un exemple dels diferents plans utilitzats i la seva

funció. Anem a descriure'ls:
Representació dels diferents plàns que intervenen en la representació gràfica

1. PLA DE SIMETRIA O PLA DIAMETRAL

És el pla que passa per l'eix longitudinal de l'embarcació ( o sigui per la quilla)
dividint l'embarcació en dues parts iguals o simètriques. Això ens estalviarà de
tenir que dibuixar tota l'embarcació, doncs perquè el costat dret o d’estribord
serà igual al costat esquerra o babord. D'aquesta manera en planta només
representarem, tan sol un costat que serà simètric a l'altre en el pla de formes.

2. PLÀ DE FERFIL O PROJECCIÓ LONGITUDINAL

La projecció vertical ens donarà el perfil de l'embarcació amb el que obtindrem

l'eslora. En aquest quedarà reflexada la línia d'amurada, quilla, roda i codast.

3. PLÀ HORITZONTAL O PROJECCIÓ HORITZONTAL DE PLANTA

En aquest pla representem la coberta principal i les altres cobertes que podria
haver-hi. En aquest podem trobar la mànega.
4. PLÀ D'ALÇAT.

En aquest representem les projeccions verticals de proa i popa, en el que ens

vindrà donat el punt.

Degut al pla de simetria podem representar només el costat per poder estalviar-
nos treball.

Es realitzat per conveni un sistema de representació en el que dibuixarem pel

costat de estribord entre la quaderna mestra i la proa a la dreta del eix de
simetria i de la quaderna mestra a popa pel costat de babord a la esquerra del eix
de simetria.

Per representar el pla de formes utilitzarem una sèrie de plans paral·lels que ens
donaran una sèrie de dades que ens ajudaran a representar i obtenir les dimensions
i les formes de l'embarcació. Veurem com utilitzar-los.

5. PLANS PARAL.LELS AL DE PERFIL O SECCIONS LONGITUDINALS

En aquests es poden obtenir les seccions longitudinals. Estan representades en

planta com una línia recta i amb una línia corba en la de perfil amb la seva veritable
magnitud.

6. PLÀ PARAL.LEL AL HORITZONTAL O SECCIONS HORITZONTALS

Són els plans paral·lels a la línia de flotació. En ell s'obtenen les diferents línies
d'aigua i les seccions de les diferents cobertes i línies d'amurada.

Es representen a base de corbes en la seva veritable dimensió en el pla de planta i

amb línies rectes en el de perfil i transversal.

ESCALES

Les escales més utilitzades en l'ofici de mestre d'aixa són 1/1, 1/5, 1/10, 1/20,
1/25, 1/50.

El primer nº correspon al dibuix i el segon al objecte real; o sigui que 1 cm del

dibuix representa 5 cm del objecte real a dibuixar en l'escala 1/5. El 1er nº
acostuma a ser 1 per facilitar les operacions. En el mateix pla pot haver-hi dibuixos
de diferent escala.

Exemple: Una embarcació de 10 m d'eslora, 3 de manega i 1 de puntal, que ens

mesurarà sobre el pla si utilitzem l'escala 1/20.

10m=1000cm
1000/20=50 cm

Exemple invers: En un pla a escala 1/10 hem mesurat 66 cm i 45 cm de mesures

corresponents al objecte.

66 cm i 45 cm

6,6 m i 4,5 m

66 x 10 = 660 cm

45 x 10 = 450 cm

També es pot donar el cas que vulguem ressaltar un detall d'una peça
representant-la a una escala major que en la realitat. Per fer això tenim que
indicar-ho així: 5/1 o 2/1 etc., que significa que el dibuix representa una mesura
cinc vegades o dues més grans del que és en la realitat.

EXEMPLE PER LA REALITZACIÓ DELS PLANOLS D’UNA EMBARCACIÓ

SEGUINT EL TREBALL DE CAMP D’UNA EMBARCACIÓ D’EPOCA.

De cara a saber la técnica utilizada para levantamiento de planos a partir de un

modelo real, explicaremos de un modo resumido y general como llevarlo a cabo.

También nos servirá para saber trabajar en los planos de formas y deducir los
datos necesarios para nuestro trabajo.

En concreto para nuestro trabajo hemos utilizado el sistema por coordenadas

cartesianas, pero existen otros muchos sistemas a aplicar, según la problemática
existente e incluso se pueden utilizar técnicas mixtas para el levantamiento de
planos y que ahora sería largo de explicar.

Aplicarem aquest exemple en un bussi de Cadaqués, que utilitzarem per donar unes
lliçons en l’escola de treballs del mar, per mestres d’aixa y modelisme naval, en els
anys 1990-95.

El primer pas a fer es anar a la barca en qüestió i prendre-li la mànega màxima,

1'alçada màxima i mínima. La màxima, segurament, la proa i la popa. La mínima serà
el centre de la barca.

Dic tot aixó, perquè el primer a fer serà l'eina a la mida de la barca. Aquest estris
el farem segons el dibuix que s'adjunta en aquest tractat, farem una regla una
mica mes llarg que la mànega total de la barca, i un altre mes curt col·locat
perpendicular al llarg i si pot ser que sigui desmuntable amb la finalitat de que
pugui pujar i baixar i no ens toqui mai a terra. No cal dir que el regla vertical porti
unes guies a cada deu centímetres completament perpendiculars a ell que ens faran
de guia i on recolzarem un regla completament graduat que ens farà de metre.

Detall de les mides de les seccións tranversals

Exemple de la pressa de dades de la llibreta de camp del bussi
Detall del croquis de camp
La barca que ens serveix de model medía 418 centímetres d'eslora. Quan la barca
es mes gran llavors els espais també podran ser mes grans.

Ja sabeu que aquesta tècnica s’anomena MEDICIÓ PER COORDENADES

CARTESIANES.

SISTEMA PER COORDENADES CARTESIANES

Aquest procediment és convenient per qualsevol tipus d'embarcació, sobre tot si

té una o més cobertes, ja que al prendre les mesures per l'exterior l'únic que s'ha
tenir en compte és posar les mesures al plà descomptant l'amplada del folre del
casc i obtenir les formes de les quadernes sense dificultat de cossos o objectes
que ens impedeixin prendre les mesures, cosa que si tindríem per l'interior, sobre
tot si té més d'una coberta.

Es convenient que l'embarcació estigui ben col·locada sobre el terreny, però no es

imprescindible si tenim cura.

Sobre tot és important que prenguem les mesures de les quadernes en la seva
veritable longitud, o sigui, que siguin paral·leles a les coordenades de referència
(veure el dibuix).
Obtención de las formas sobre una barca por el método de las coordenadas
cartesianas;

Si l'embarcació esta tombada sobre un costat s'ha que tenir en compte l'angle
d'inclinació amb l'ajuda del transportador i de la plomada i situar les coordenades
o perfils metàl·lics amb el mateix grau d'inclinació de manera que ens circumscrigui
l' embarcació per mesurar.

Ressaltarem els eixos de simetria que ens serviran de referència amb ajuda d'un
cordino que vagi de proa a popa. Si trobéssim obstacles senyalaríem per on passa el
seu hipotètic traçat i situarem per l'altre costat la seva situació exacta.

Agafarem com sempre les mesures més principals com: L'eslora, la màniga i el
puntal.

Senyalarem el lloc exacte i número de seccions o quadernes per realitzar. Com

sempre hi haurà una que serà la quaderna mestra.

Es aconsellable un mínim de 3 a 4 essent el resultat més exacte quant més gran

sigui el número de les obtingudes.

També és corrent saber quines són les més escaients i senyalitzar la repartició en
les zones o les formes més o menys pronunciades del casc o ressaltar algun detall
constructiu.
En el croquis que estem dibuixant o en la llibreta de camp prendrem la mesura
respecte a proa i a popa de cada una de les quadernes agafades o per agafar i la
distància entre elles, si es possible, també. Senyalarem a quina alçada està la LF
respecte l'eix de coordenades (x) de referència (da) i de la línia de trancanil o
d’imbornals que ens donarà la línia de coberta o l' alçada de la quaderna (l').

Agafarem la brusca de cada secció que haurem realitzat per mitjà d'agafar les
distàncies de la coberta a partir de la coordenada (x) o perfil metàl·lic que va de
borda a borda de cada costat i de la presa de la distància entre aquest perfil i el
cordino per saber l'arrufo.

Aportarem un exemple d'una llibreta de camp per el sistema de les coordenades

cartesianes i també un exemple complert d'una embarcació tradicional catalana,
que té un estat actual prou dolent ja que la seva quilla es troba trencada i per tant
les quadernes obtingudes s'han d'abatre segons l'angle de trencament, però que
com exemple és totalment escaient per saber les dades per prendre i l'acotament
d'aquestes.

Es aconsellable agafar el major número possible de dades ja que això que ara
sembla un treball complementari, a l'hora de passar-ho al plànol ens estalviarà molt
temps i ens evitarà haver de tornar (si podem) a prendre les mesures de
l'embarcació o haver de deduir-les sense massa seguretat.

En l'exemple aportat es poden veure detalls constructius, seccions de les seves

diferents peces, detalls de coberta, l'arrufo, etc. a més de detalls dels ferratges,
cartes, bossells i les dimensions del pal i antena amb els seus respectius diàmetres,
així com molts altres elements que composen l'embarcació i la funció que realitza.

Agafarem si hi caben les 0 del caps que composen l'aparell per saber l'amplada de
les politges i diàmetres més convenients.
MATERIAL NECESSARI.

Els materials que necessitarem l'estri, cordill, rotllo de paper adhesiu d'un
centímetre, metre, cinta métrica, plomada, escaire, llibreta i llapis. (Si fa vent es
millor portar cartrons blancs tamany foli que no voleien tant.)

Suposem que ja hem arribat i que estem davant de la barca. El primer que farem
serà posar un cordill lligat de proa a popa de la manera indicada al full número 1.

Seguidament dibuixarem el perfil de la barca d'una manera aproximada. Dividirem

la longitud de la barca sobre el cordill ja col·locat i degudament estirant-li de
manera que les primeres divisions caiguin sobre el centre de les dues primeres
quadernes.

Començant per proa seguirem marcant el centre de la 5ª quaderna, el centre de la

8ª quaderna, després la 11º, la 14º i la 15º.

Els centres sobre el cordill, els marcarem enganxant-hi uns retalls petits de paper
engomat, enganxarem tires de paper a la barca tal com indica el dibuix del plànol
nº1.

Des de la quilla fins a la borda de la barca degudament aplomades sempre seguin el

centre de la quaderna en qüestió, llavors posarem l'eina que hem preparat sobre el
centre de la primera quaderna de manera que quedi recolzat sobre la borda de
cada costat de la barca i centrat per la quaderna entre medis i l'estamenera,
seguidament començarem a prendre la primera mesura anotant-la.

Tal com s’indica en el dibuix núm.2, i que com a exemple, la primera mida ens marca
2 cm., després 5 cm., seguidament 9 cm., 14-20-27 i 35, des de la borda a la
primera mesura ens marca 7 cm., i de la borda al centre del cordill, 36 cm. , que el
doble serà la mànega del total de la quaderna, de sota el regle fins a la quilla 68
cm. , i de sota el regle fins el cordill 10 cm. , d'aquesta manera anirem prenent la
rufa i així ho anirem fent amb totes les quadernes indicades, no cal dir que ho
anotarem en el quadern de camp tal com s'indica en els plànols 2-3-4-5- i dibuixos .
De la roda de proa a la roda de popa, prendrem les mesures amb un regle i una
plomada, tal com indica el dibuix. Amb la cinta mètrica, la longitud de la barca, les
distancies entre les marques del cordill, també s'anotaran, alçades al codast i de la
roda, gruixos de quilla i amplades, sempre apuntar-hi les mides reals, després
sobre la taula de dibuix, ja reduirem segons l’escala escollida, no cal repetir que
s'han de prendre totes les mides dels bancs amplades i gruixos, tàlem, senó,
tapament de proa, gruixos de medissos i estameneres, la quantitat de quadernes
que hi han a la barca, fins a quina quaderna el medis està en un costat o a l'altre,
tot lo que fa falta perquè el plànol sigui mes entenedor.
COM DISPOSAR EL PLA DE FORMES SEGONS LA LLIBRETA DE CAMP.

Prenem com exemple les dades obtingudes per l'embarcació anterior, del tipus
BUSSI. Per començar traçarem el seu perfil amb ajuda de les dades de la roda i
codast i amb les cotes obtingudes en el croquis farem un pre-dibuix a on situarem
les quatre quadernes preses. Anirà situat en la part superior esquerra de la làmina.
A sota d'aquest dibuix situarem la planta prenent com dades les corresponents a
0º i a partir del eix de simetria traçarem els punts d' A, B, C i D i traçarem
perpendiculars des de la roda i el codast. (Plànol nº0)

En la part dreta de la làmina traçarem un eix de simetria i sobre el eix Y a partir

de la línia de base i del traçat de la cota de 90º de la quaderna A o mestra,
tindrem el punt mig des d'on hem llançat els diferents radis ( en aquest cas 54 cm)
de l'anomenada quaderna A. Des d'aquest punt anirem llançant els radis cada 10º i
les distàncies estipulades són: 74, 74, 73, 71, 68, 66, 60, 58, 56 i 54 que ens
donarà uns punts que haurem d'unir amb la plantilla de corbes. Un cop realitzat
això, ja tindrem la forma de la quaderna mestra del costat d’estribord però que al
ser els dos costats simètrics no fa falta que tracem el costat de babord.

Realitzarem el mateix amb la quaderna B, C i D; o sigui que el centre de la

quaderna B estarà situada a 58 cm de la línia base, i el centre C a 54cm i el B a 56
cm. Des d'aquests centres trobarem les cotes corresponents a cada quaderna amb
l'angle indicat.

Una vegada obtingudes les 4 quadernes comprovarem amb el pla d’abatiment si és

correcte en la planta i per mitja de projeccions situarem el perímetre superior de
l'embarcació que ens donarà exactament la situació d' A', B', C', D' i A'', B'', C'' i
D'' en planta.

Que es un plànol de línies?

El plànol de línies d'un casc sigui barca o vaixell, es l'element descriptiu gràfic que
mostra les característiques de llurs formes, aquestes son tres: longitudinal,
horitzontal o línies d'aigua i transversals.

Les línies longitudinals es dibuixen sobre el perfil del buc però, sobre aquestes
línies també hi marcarem les línies d'aigua, aquestes normalment son línies rectes
paral·leles a la quilla o a la de flotació i distanciades proporcionalment, les
distancies entre elles son opcionals, i finalment marcarem les línies transversals
que seran línies verticals que van de la borda a la quilla i perpendiculars a les línies
d'aigua.

Sota el plànol de perfil del vaixell hi col·locarem el plànol que representarà el

vaixell vist per sobre de la coberta.

En ell i en la seva meitat longitudinal hi marcarem les línies d'aigua, però ara no
seran rectes sinó que representaran la veritable línia que marca l'aigua d'un vaixell
amb diferents càrregues. En aquest plànol també marcarem les mateixes línies
transversals que hem marcat en el plànol longitudinal. I finalment a la dreta del
plànol longitudinal hi dibuixarem les línies transversals o quadernes dividides per
una línia vertical representant el codast i la roda, a la seva dreta hi dibuixarem de
la mestra fins a proa si el vaixell de perfil està dibuixat així i a 1'esquerra de la
mestre fins a popa.

També sobre les quadernes hi dibuixarem les mateixes línies horitzontals del
plànol de perfil que aniran perpendicular a la roda i el codast, i unes altres de
verticals paral·leles al codast i la roda que representaran les línies longitudinals. El
conjunt de totes aquestes representacions farà que l'una rectifiqui l'altra i així el
plànol segur que quedarà perfecte.

Quan ens situem a la taula de dibuix, amb les notes de camp que em pres sobre la
barca, llavors ja es tracta de posar cada cosa al seu lloc i a la escala escollida, per
tant dibuixarem el perfil de la barca, roda, codast, arrufat, quilla amb els seus
gruixos i a la seva dreta, hi situarem les ; quadernes tal com indica el dibuix de
aquesta fulla, seguidament, amb el compàs, prendrem les amplades màximes de
cada quaderna i les situarem sota el plànol longitudinal preparant-lo per treure-li
les línies d’aigua tal com s’indica en el dibuix , llavors passarem unes línies
horitzontals a cada 5 mm, marcades amb línies intermitents, aquestes línees en
quan a les amplades sempre es faran a la voluntat del dibuixant com mes punts de
referència millor, a la hora de treure totes les quadernes que ens falten, si en fen
menys tindrem menys feina, però serà en detriment del resultat de la mateixa.
Per treure les línies d’aigua, agafarem un compàs, posarem una puntera en el centre
de la quilla i a la primera línia d’aigua marcada en el dibuix fulla 3, dibuix nº 2, i
l’altra puntera en 1, encreuament línia 1º quaderna nº 1, aquesta mida la
traslladaren! en el dibuix nº 3, quaderna nº 1, les marques triangulars numerades
representen un compàs, així es que només cal fer lo indicat en el dibuix adjunt fen
les marcacions 1-2-3-4-5-6-7 a les línies 2-3-4-5-6, així tindrem el plànol de
línees d’aigües acabades per tal de poder trobar-les formes de totes les quadernes
que ens falten per marcar i que en parlarem mes endavant

Acabades les línies d' aigua o horitzontals, marcarem totes les quadernes que ens
faltaven, que em marcat amb línies intermitents,. llavors amb el compàs, i a la
inversa de com em marcat les línies d’aigua, ara començarem posant el compàs en la
quaderna nº 3, de les línies d'aigua, o sigui una puntera en el centre de la quilla i
l'altre puntera a la primera línia amb el nº 1, i aquesta, mida ,la passarem a la línia
nº1 de les seccions transversals, i ja tindrem el primer punt de la quaderna nº3,
seguidament tornarem a les línies d`’aigua quaderna nº3, i prendrem la mida de la
segona línia d'aigua i la passarem a la segona línia de les transversals i aixó es
repetirà fins arribar a la línia nº6, completant aixis la quaderna nº3, repetirem la
mateixa operació a les quadernes 4-6-7-9-10-12 i 13 i haurem acabat totes les
seccions transversals tal com es veu en aquest mateix plànol.

Les formes longitudinals també les podrem treure amb el compàs, i també es poden
treure amb el paral·lex però no es tant segur com el compàs, en aquest cas
prendrem les mides en el plano transversal(però de baix a dal seguin la línia i al
encreuament amb la quaderna nº 4, amb la lletra A, passarem aquesta mida al plànol
longitudinal a la quaderna ;nº4, marcada amb una A, seguirem posa’n la puntera a la
línia O, amb la lletra B, i així fins a la lletra I, ja sabeu que el punt de sortida de la
borda ens la dona els punts marcats amb números romans.

Plànol de secció longitudinal i transversals amb el plànol de formes

OBTENCIO DELS PLANS DIAGONALS

Com últim treball de comprovació anirem a traçar les diagonals per obtenir les
vagares. Es poden realitzar diverses diagonals essent normalment de 1 a 3, una
d'elles en la zona d'unió del mig entre la primera i l'eix de simetria existint
diversos mètodes que ja explicarem.

Com exemple, anem a traçar el pla diagonal d-d' en la secció transversal i les
distàncies existents a partir de l'eix de simetria i el punt d'intersecció de les
diferents quadernes. Això ens donarà les distàncies per traçar en el pla de planta,
així dm sobre la quaderna m, d1 sobre la 1, d2 sobre la 2 i així successivament;
després la dVII en la VII i per major claredat del dibuix la traçarem per el costat
de babord per no interferir amb la línia d'aigua, encara que no importa molt i a
vegades es fa.

DIFERENTS PLANS DIAGONALS

Existeixen diferents maneres de buscar les diagonals.

Es divideixen en:

* Diagonals polars en l'eix de simetria

* Diagonals polars fora del eix de simetria

* Diagonals polars paral·leles.

Amb aquests plànols aconseguirem les Vagares.

Generalment es fa coincidir el traçat amb la cinta, el ronyó o zona més corbada i en

la zona de la sobreparaia.

Nos donen la seguretat que el traçat de quadernes sigui correcte i que aquestes
estiguin correctament situades.

També ens donen la tg. a la quaderna i l'angle que tindrà que tenir la serra de tall
al fabricar la quaderna.
COM HO FAREM QUAN EL VAIXELL ES MASSÁ GRAN I NO PODEM FER-NOS
L'EINA PER PENDRE LES MIDES PER CCORDENADES CARTESIANES

Detall de la medició per àngles i radiació de distancies

Quan el buc de un vaixell es massa gran, també es poden treure les formes de la
manera indicada en el dibuix del costat, només cal col·locar uns claus a 5 metres
separats ; de la quilla i completament perpendiculars a la mateixa i les distancies la
una de l’altre escollides, seguidament s,enganxaran unes cintes engomades a fi de
no embrutar el buc del vaixell i sobre aquesta cinta marcar-hi amb un compàs gros
a cada 0,50 centímetres amb una ratlleta i seguidament ja podrem prendre les
distancies indicades amb una bona cinta, si es fa be i de la forma indicada el
sistema no falla.
Eines per pendre mides per coordenades cartesianes i coordenades polars
MATERIAL DE CAMP UTILITZAT

* El material necessari és:

1 Cinta mètrica de 10 o 20 m

2 Cinta mètrica de 5 m

1 Cordino

4 Perfils quadrat de 2,00 m.

1 Perfil quadrat de 1,5 m.

1 Transportador d'angles de 90º gran.

4 Sergent

1 Plomada

1 Nivell

1 Esquadra

1 Nivell de bombolla

Material divers com: Cinta adhesiva, martell, puntes, guix, llibreta de camp, paper,
llapis, goma, etc.

De totes maneres, cada mètode és millor personalitzar-lo amb detalls que a criteri
personal milloren el sistema, que de totes maneres, és una mica primitiu.

Per casos d'embarcacions més grans, és millor realitzar altres mètodes més
exactes, com el de dobles coordenades polars o muntar bastidors que permetin
llançar les perpendiculars amb major certesa, ja que les distàncies quant més grans
són, més errors produeixen.
MÈTODE DE COORDENADES POLARS

Per treure el pla prendrem el cas del Bussi. Sobre la llibreta de camp anirem
anotant les mesures i cotes més necessàries, com les seccions de les seves peces
principals, les distàncies entre quadernes, les mesures principals de l'eslora,
manega i puntal, nom i matrícula de l'embarcació, nº de bancs i seccions, cinta
contoval, soleta, folre de cobertes i del casc, etc. (veure l'exemple en un full de
camp).

A continuació realitzarem un croquis de les peces desmuntades de l'embarcació i

seccions més convenients tal com tenim en l'exemple donat.

En aquest ressaltarem els detalls constructius més interessants i reflectirem les

mesures més importants per més tard saber el lloc exacte d'on s'ha pres la
mesura. També obtindrem les dades del timó, rems, arjau ruixó, etc.

A continuació situarem els elements que ens permetin definir les coordenades:

1) El cordino de proa a popa ben tesat i en l'eix de simetria de l'embarcació, ja

en aquest ens donaran les cotes de referència longitudinalment així com els bancs,
paramola, cobertes de proa i popa, si les hi ha, i distància entre el cordino i els
perfils metàl·lics que aniran a banda i banda per situar la quaderna, etc.

2) Situar la posició de les quadernes per tenir i mesurar la distància amb la

resta a proa o popa ( en el nostre cas A,B,C,O que ens dona 0'86, 1'56, 2'05, 3'15 i
4'13 m respecte a popa).

No és necessari que les quadernes a prendre siguin equidistants, essent convenien

prendre sempre una en la quaderna mestra (A) i 1 o 2 a proa i un número similar a
popa.

El número de quadernes a prendre dependrà de la seva eslora i de les seves formes

més o menys uniformes.

3. A continuació col·locarem els perfils metàl·lics a sobre de la soleta i

perpendicular al eix de l'embarcació, ( donat per el cordino) i el fixarem per mitjà
dels sergents o un altre mitjà que no faci possible el seu moviment. Prendrem la
mida màxima de soleta a soleta i trobarem el punt mig de manera que si
l'embarcació no té deformacions ens ha de coincidir, amb l'ajuda de la plantilla,
amb el cordino i amb el eix de la quilla, senyalant en el perfil metàl·lic la situació a
on anirà el transportador d'angles.
 Mesurarem el punt o distància del perfil a la quilla i la distància entre el perfil i el
cordino col·locat longitudinalment.

Ens ajudarà saber sobre quina quaderna ens hem situat i les distàncies parcials
entre A, B, C, D.

4. Col·locarem el transportador d'angles de manera que els 90º ens

coincideixin perpendicularment amb l'eix de l'embarcació ( així doncs serà
equidistant a les cantonades) sobre el perfil metàl·lic situat perpendicularment
amb l'eix d'aquesta.

5. Amb el perfil metàl·lic fort i correctament mesurat anirem col·locant a 0º,

10º, 20º, 30º ... 90º prenent distàncies entre el centre del transportador i el folre
de l'embarcació per el seu costat interior.

En cas de no poder accedir al folre es prendrà la mesura fins a on es pugui i es

prendrà una cota parcial fins aquest, ressaltant la dificultat en la llibreta de camp
per si després no coincideix amb les dels altres per un error en la presa de
mesures.

Per fer això haurem obtingut la forma de quaderna sense folrar. Aquest mètode el
realitzarem en totes les quadernes que considerem necessàries.

6. Prendrem el perfil de l'embarcació del mitjà següent:

Col·locarem un perfil metàl·lic perpendicular a la línia de flotació, en el cas de que

sigui una embarcació que no tingui la quilla paral·lela a la L.F o perpendicular a la
quilla, si aquesta és recta i paral·lela a la L.F. com és el nostre cas.

El perfil metàl·lic, el col·locarem tangent a la roda, de la manera com està fet al

dibuix., i sobre d'aquest, si no està mesurat, col·locarem una cinta mètrica que ens
vagi indicant les mesures a prendre cada 10 cm a partir de la línia de base o del
extrem superior de la roda.

Prendrem la distància total i la distància a la línia de flotació, de la orla, si té gongo

o qualsevol altre element a ressaltar, cap de mort, etc...

A continuació cada 10 cm anirem llançant mesures a la roda obtenint d'aquesta

manera el seu perfil. El mateix farem amb el codast i anotarem les dades de la
quilla més convenients.
Material utilizado para la toma de datos