Taller: Diversitat, Interculturalitat i Avaluació

Activitat 2
En aquella sessió vam tractar entre altres, el alumnes amb “tdah” Al acabar la
sessió hauríem d’haver fet, amb els nostres coneixements, un document amb
estratègies i metodologies per intentar actuar amb més encert, amb aquest
tipus d’alumnat.
La técnica per fer aquesta activitat que ens va proposar la formadora va ser la
del treball cooperatiu. Cadascú de nosaltres va ser designat amb una lletra de
la A a la D i es van fer 5 grups. A partir d’aquí es van formar grups “d’experts”,
ens vam agrupar per lletres. Cada lletra tenia assignat un contingut per dialogar
i desenvolupar. Al cap d’un temps tornàvem amb el nostre grup inicial i
cadascun explicava les decisions que s’havien pres per actuar amb alumnat
amb aquestes característiques.

Activitat 3
Aquestes van ser les aportacions de cada expert. Al document que ens van
facilitar de la Fundació Adana està tot molt més desenvolupat.

A. ORIENTACIONS A UN MESTRE AMB ALUMNES AMB TDAH (Grup D)

Com donar les clases?
- Fer activitats dinàmiques i curtes, d’una en una.
- Fer-los participar i implicar-los, amb una atenció preferencial al vegades
sobre els altres.
- Que predomini la majoria de vegades, l’aprenentatge significatiu.

Com explicar els continguts

- S’ha de captar la seva atenció, motivar-lo.
- El nivell d’abtracció ha d’estar contextualitzat
- Aprenentatge amb molta deducció a partir de cassos pràctics(vida
quotidiana)
Assignació deures i pràctiques
- Que disposi d’una llibreta exclusiva per a ell.
- Tasques no repetitives i assumibles per ell de dificultat progressiva. Han
de ser simples i amb llenguatge clar. Quantitat justa de tasques.
- Tenir present que necessita moure’s i facilitar-li
- Tasques que facilitin la participació amb el grup

B. COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DE L’ALUMNE

Supervisió constant
- Mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar l’esquena, passa rpel
seu costat amb l’obj. De saber que està treballant.
- Una graella per que ell mateix es controli i valori les seves tasques i
coses
- Assignar-li un mestre que s’encarregui d’ell a part del seu tutor (dificil)
- A casa haurien de fer el mateix seguiment que fem a l’escola
- Treballar un hàbit per setmana

Tutories individualitzades
- Ús d’eines bàsiques per la control del comportament: reforç positiu,
extinció, temps – fora i establiment de límits.
- Es proposa fer una tutoria en moviment o al aire lliure, si manté l’atenció.
- Treballar aspectes concrets a curt termini i que ell també marqui
objectius.
- Provar a fer alguna tutoria amb algun alumne més (2/3)
- Que l’alumne expressi d’un altre manera si li cal, com es sent (dibuixant,
expressió del cos, amb musica...)

Eines bàsiques pel control del comportament

- Una graella específica de comportament
- Senyals d’estímul-resposta (p.e. quan està nerviós, mostrar-li un cartell
on ell relacioni el seu estat)
 - Que estigui a prop del mestre, pero no massa, ja que els altres alumnes
han d’anar de tant en tant a parlar amb el mestre i el poden molestar i ell
distreure’s amb més facilitat. Ha de tenir el seu espai com els altres.
- A treballar en grup, es proposa que els altres mitjantçant l’expressió
corporal l’imitin i es possin al seu lloc i els altres el tractin com a ell. La
intenció es que vegin que no està malat, que te un problema.
Un altra opció que es va parlar és que l’alumne escrigui una carta amb o
sense ajuda als seus companys explicant-lis que sent i pensa.

C. ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES

S’aixeca sovint (extret del document de la Fundació Adana)

- Donar-li càrrecs, inclus algun més que a la resta. Explicar al grup el per
què.
- Recordar la norma abans de començar “ningú vindrà a la meva taula si
no té la feina acabada, qui tingui un dubte que aixequi la mà i jo
m’acosto”
- Concertar un senyal privat que li recordi la norma.
- Assegurar-nos que disposa de tot el material necessari per fer la tasca,
per evitar que s’aixequi.
- Reforçar la conducta correcta (apropar-se i dir “m’agrada veure’t
assegut, sé que faràs una bona feina”) i ignorar la incorrecta.
- Elaborar un sistema que li doni l’oportunitat de posar-se dret i caminar
(dibuixar un espai a terra, donar un càrrec...).
- Entrenar-lo a estar uns minuts treballant autònomament (si és capaç
d’estar assegut uns minuts pactats durant la tasca, podrà realizar
després una activitat que li agradi).
- Aplicar la conseqüència més lògica en cas d’incomplir la norma (per
exemple, temporalment perdrà el privilegi de seure).

Molesta els companys (extret del document de la Fundació Adana)

- Asseure’l amb un company que presenti un bon model de

comportament.
 - Dedicar un temps personal a parlar sobre els sentiments que genera en
el company/companys quan envaeix el seu espai, els interromp, parla en
excés...
- Oferir un espai per a ell sol on pugui treballar tranquil·lament, presentant-
li aquest com un “lloc per treballar tranquil” i no un “lloc perquè no
molestis”.
- Elogiar-lo mitjançant l'alabança específica quan treballi correctament
amb els seus companys (“m’agrada la forma en què en Carles està
treballant amb el seu company”)
- En cas d’incompliment podem aplicar, per exemple, el Temps-fora sota
la següent consigna: “uneix-te al teu company quan creguis que podràs
treballar en silenci”

Interromp constantment (extret del document de la Fundació Adana)

- Oferir la norma per escrit o a través d’un dibuix en un lloc visible (“per
intervenir cal estar en silenci, ben assegut a la cadira i amb la mà
aixecada”)
- Pactar amb el nen senyals silenciosos com a recordatori (tocar, mirar,
picar l’ullet) i mantenir-se sovint proper a ell.
- Aprofitar algunes situacions amb d’altres nens per mostrar el model
correcte (“a veure a qui pregunto... a l’Albert que està assegut, en silenci
i amb la mà aixecada”)
- Reforçar la conducta correcta, sempre que aquesta es doni o s’aproximi
“m’agrada que la Marta recordi que ha d’aixecar la mà i esperar que jo li
digui que parli. Gràcies Marta”
- En cas que el nen continuï interrompent, oferir petits recordatoris de la
norma i ignorar la conducta. (“Ara és el teu torn d’escoltar i el meu de
parlar. Si vols dir alguna cosa, estigues en silenci, ben assegut i aixeca
la mà”)
- Podem donar al nen impulsiu un petit marge d'interrupció, pactant
prèviament amb ell una interrupció legal (com per exemple, que ens
pugui dir: “Senyo, quan puguis...”). Posposant la interrupció l’ajudem a
 adquirir un major autocontrol, doncs el forcem a contenir-se, alhora que
aconseguim disminuir el número d’interrupcions.
- Als nens poc autònoms els podem oferir un mitjà addicional per reclamar
ajut (el nen pot disposar d’una targeta vermella que situarà sobre la taula
quan necessiti l’ajut del mestre)

D. COM MILLORAR L’AUTOESTIMA A L’AULA

Predisposició per part del mestre/a

- Hem de ser molt pacients, empàtics... però no oblidar-nos dels límits.
Hem d’acceptar les dificultats que comporta.
- Tenir i posar molta atenció i comunicació (ells no saben que els hi
passa)
- Molts reforços positius, quan fa qualsevol cosa per minsa o facil que
sigui.
- En certes tasques o preguntes anticipar-nos per ajudar-lo, p.e. que ell
només hagi de repetir la resposta que nosaltres ja hem dit.
- Oferir-li major grau de confiança en la seva persona i en les seves
competències. Dir-li “ajuda’m, m’agrada saber que puc comptar amb tu”
- Evitar l’acusació, la ridiculització i la falta de respecte .

Proposta d’activitats

- Treball en grups, dinàmiques de grup, jocs... per integrar-lo i potenciar

l’autoestima.

Punts clau per a la millora de l’autoestima i el comportament en general (extret

del document de la Fundació Adana)
- Accepta’l!. Fes-lo sentir únic, valora’l a ell com a persona i no valoris
solament els seus èxits i competències.
- Descobreix què té d’especial i digues-li!. Practica l’elogi, tenint en
compte les seves dificultats i grau d’esforç. Verbalitza tots els aspectes
positius de la seva conducta.
- “Creu en ell”. Ofereix confiança al teu alumne. Proposa-li responsabilitats
amb la teva supervisió i ajut. Pots començar oferint-li activitats en què
saps que fàcilment pot aconseguir èxits.
- Analitza els teus missatges. Aquests s’han de convertir en missatges
positius que li indiquin què esperem d’ell (sense oblidar on són les seves
dificultats).
- Fes ús del llenguatge de l’autoestima. Millora la teva comunicació amb
ell. Utilitza un llenguatge positiu i evita acusacions, ridiculitzacions i
comentaris irònics.