[Escribir texto]

Divendres, estiu /TT63 El diari de Benaura

__________________________________________
Entrevista: ALBA CLARÉS, una de les supervivents del
cataclisme, metgessa de Benaura, directora de la biblioteca i el
museu i coordinadora de l’escola.

L'Alba té 58 anys. Des de la

gran catàstrofe sempre ha
dedicat una petita part del
seu temps a escriure. La
seva experiència, així com
la d’alguns altres pocs
supervivents coneguts del
cataclisme, està sent
recollida i arxivada en la
biblioteca de Benaura en
l’apartat Nova edat.
Llum, néta de l’Alba,
historiadora i escriptora, està
escrivint amb la màxima
objectivitat i rigor la història
conjunta de tots aquests
homes i dones que amb la
Àvia, avui només et preguntaré pels
primers anys després del cataclisme...
Ja m’ho vas dir que hauríem de parlar
molts dies... d’acord.
M’interessa saber què recordes de la
teva infància?
Suposo que et refereixes a aspectes
personals ... ja saps que vaig decidir
oblidar-ho tot per salut emocional i
que sempre he considerat que la meva
vida va començar a partir del desastre,
de fet, a partir de cada un dels
desastres que he viscut que m’han fet
viure “vides diferents”. Ara, però, en
aquests moments , no descarto
escriure-la un dia , potser començo a
estar preparada per recordar.

seva força i els seu treball

han fet possible la
continuïtat de l’espècie
humana.

Per això, recull en diverses

entrevistes aspectes que li
interessen per completar la
seva obra.

Al registre de Benaura, en
data d’avui hi consten 103
persones.
[Escribir texto]
Divendres, estiu /TT63 El diari de Benaura
__________________________________________
Quina va ser la teva reacció al veure Va ser una mica dur pel temporal però
que tothom estava mort? anàvem ben preparats. A més, de ser el
primer viatge que vaig fer, i oblidant
En un primer moment.... de paràlisi,
que tot el que recorríem estava igual
tant física, com mental... després vaig
que la nostra terra, va ser un gran
pensar que no m’havia de posar trista
viatge. Un viatge d’estimació i amor.
ja que , per sort, érem el Dídac i jo ... el
futur de la humanitat depenia de
nosaltres. Sóc molt valenta i optimista,
si no, ara no seríem aquí... D’altra En Dídac va ser una
banda, sí que és cert que aquesta persona molt important a
manera de ser, i pensant en el que
la meva vida, m’ ajudava
m’has preguntat abans, la dec a la
en tot , a viure en
formació que vaig tenir, em van
ensenyar a lluitar, a treballar, a ser definitiva. El viatge més
generosa... important va ser el de
viure, ell i jo, en tots els
Abans que succeís el cataclisme creies
en els extraterrestres?
sentits.

La veritat és que no creia en ells, Com recordes la primera nit amb en

m'aterria pensar que podien venir a la Dídac com a parella?
terra i acabar amb tot. Després del que Va ser molt divertida i juganera.
va passar, per força...
No ho sé, en alguns moments tenia por,
Creus que en Dídac va ser un bon perquè no sabia res ni què s’havia de
company durant el viatge? fer, però tot amb ell era fàcil,
A quin viatge et refereixes? perquè natural...A més... tenia clar i sabia que
amb en Dídac vàrem fer molts era necessari per la humanitat. Tot va
viatges.... Sí, quan vaig haver de sortir bé.
mentalitzar-me que érem sols a la Hi va haver moltes nits i molts dies.
terra em va ajudar molt a superar-ho.
En Dídac va ser una persona molt
important a la meva vida, m’ ajudava
en tot , a viure en definitiva. Ja ho veus,
el viatge més important va ser el de
viure, ell i jo, en tots els sentits. Per
això, quan el vaig perdre , vaig haver de
tornar a començar... Ell era únic.

Com va ser el viatge a Itàlia amb el

Dídac?
[Escribir texto]
Divendres, estiu /TT63 El diari de Benaura
__________________________________________
Quan va arribar el moment del part te
l’esperaves d’aquella manera?
La veritat és que abans del cataclisme
m’imaginava tenir els meus fills en un
hospital amb metges especialitzats , és
el que sempre havia vist... ni hi havia
pensat mai o hi havia pensat així...
Després tot va ser diferent i en aquest
món renascut ja saps que, una de les
feines que he fet al llarg de la vida,
primer amb en Dídac, i després amb
tots vosaltres, ha estat recollir tots els
llibres possibles.....mira, ha valgut la
pena, oi? És amb els llibres que em vaig
preparar pel part. Ja saps també quina
ha sigut l’altra gran passió meva, la
medicina, i quina sort n’heu tingut tos,
ah,ah... En Dídac em va ajudar tot el
que va poder... estàvem preparats,
però sense saber res sobre parts de
veritat. Suposo que va fer mes del que
sabia, va ser un bon llevador i ens va
sortir tot bé.
Perquè vau decidir que el nen es
digues Mar?
Mar, per a nosaltres significava
grandesa, noblesa, pau, tranquil·litat...
i el mar va acompanyat d'aquest sentit.
Voliem que el nostre fill tingues un nom
simbólic. Com el meu nom, que es el
començament del dia i també, perquè
ens agradava molt la platja. De fet,
quan va néixer ens en vam anar a viure
a la platja. Tots els noms dels nous
descendents de Benaura tenen sentits
així, simbòlics. El teu també, Llum.
Alguna vegada et vas enamorar
realment d’en Dídac?
Sí, segur que sí. Primer l’estimava molt,
només érem nosaltres dos, no podíem
viure un sense l’altre, ens
necessitàvem....després me’n vaig
enamorar, i tant que sí. Per això mai no
oblidaré aquells dies, ara m’agrada
recordar-los i m’han ajudat en molts
moments a tirar endavant. Però quan
es va morir, la meva nova vida va
canviar moltíssim, sort que tenia en
Mar, perquè sinó no sé què hauria
fet...Sí, sí, me’n vaig enamorar, es més,
encara l’estimo molt. Encara el trobo a
faltar.
sempre he tingut molta
força, he estat una gran
lluitadora, si no, ara no
seria aquí, ni tu tampoc...
Com van ser els dies sense el Dídac?
Potser et diria que va ser la pitjor època
de la meva vida. Em va semblar que
llavors sí que tot s’havia acabat. Sóc
molt obstinada i només pensava que
havia de viure i encara que per a mi era
estrany tenir fills amb el teu fill, per
repoblar el món havia de fer, vaja, tots,
hem hagut de fer tot el que ha estat a
les nostres mans. En aquells moments
jo només volia que fos com el Dídac
perquè així podríem tenir fills.
[Escribir texto]
Divendres, estiu /TT63 El diari de Benaura
__________________________________________

No, perquè era molt jove i tenia la vida

no vaig perdre mai
l'esperança, ni l’he perdut,
que el món, segurament,
tornaria a ser una mica
com abans... però només
en alguns sentits, en altres
hem de ser molt diferents
d’aquell món que jo vaig
conèixer.
Això de tenir fills tan jove no et va fer
canviar la teva forma d’ésser?
La veritat es que una mica sí, només en
el sentit que abans només ens havíem
de cuidar de nosaltres mateixos i cada
un era independent, autosuficient, i
després de tenir el meu primer fill havia
de cuidar-lo a ell i a en Dídac, que en
Mar visqués depenia de nosaltres. Tot
em va fer créixer més com a persona,
madurar i ser més responsable. I quan
es va morir en Dídac, vaig haver de
cuidar jo sola a en Marc durant molts
anys.
per davant i sobretot perquè sempre
he tingut molta força, he estat una gran
lluitadora, si no, ara no seria aquí, ni tu
tampoc... En aquell moment era un
pilar molt important per a la societat i
vaig pensar que era la única dona que
hi havia en el món i que d’ en Dídac i jo
depenia la vida dels altres. I desprès
tenia en Marc i no vaig perdre mai
l'esperança, ni l’he perdut, que el món,
segurament, tornaria a ser una mica
com abans... però només en alguns
sentits, en altres hem de ser molt
diferents d’aquell món que jo vaig
conèixer.
Bé, àvia, ara me n’he d’anar. Avui he
de fer moltes coses. Però continuarem,
t’he de preguntar encara tantes altres
coses...
Llum Vanacore

Vas pensar alguna vegada en suïcidar-

te?
[Escribir texto]
Divendres, estiu /TT63 El diari de Benaura
__________________________________________