Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
SINTAXI
L’ORACIÓ
1. L’estructura de l’oració
L'oració es caracteritza per ser una unitat de sentit (que cal interpretar amb l'ajut del context),
una unitat prosòdica (amb una entonació delimitada per dues pauses) i, sobretot, una unitat
sintàctica bàsica.
0 → SN [subj] + SV (pred]
Hem de distingir, però, dos nivells d'anàlisi: d'una banda, els constituents de l'oració o
categories gramaticals, que inclouen diferents classes de paraules o d’estructures; de l'altra, les
funcions que fan.
CONSTITUENTS DE L'ORACIÓ
Així, en analitzar els elements d'una oració, ho podem fer des de diferents perspectives. Ens
podem fixar en:
1
L’oració
2
L’oració
3
L’oració
La morfologia (que prové del grec morphé "forma" i logos "tractat") estudia la forma dels
mots o paraules, que poden ser variables o invariables. Són variables aquells mots que
admeten morfemes (de gènere, de nombre, ...), com l'adjectiu; en canvi, l'adverbi és invariable
perquè no n'admet.
La sintaxi (del grec syntaxis "ordenació") estudia l'ordenació en què apareixen els elements en
la frase, la manera com es combinen per a formar unitats més complexes (amb els mots
construïm sintagmes, i amb els sintagmes formem oracions o proposicions), les funcions que
hi exerceixen, etc. El conjunt de les relacions que mantenen els elements entre ells configura
l'esquelet o estructura sintàctica que sosté tota la frase.
Val a dir, però, que els fenòmens morfològics i sintàctics van lligats; és per això que se sol
parlar de morfosintaxi. Així, la concordança entre dos elements es manifesta en la morfologia
dels mots (en la seva flexió), però és conseqüència de les relacions sintàctiques que
s’estableixen entre els elements.
El sintagma és aquella part de l'oració formada per un grup de paraules que formen una unitat
sintàctica i semàntica. És a dir, un conjunt de mots que exerceixen globalment una
determinada funció sintàctica dins l’oració i, a més, té un significat unitari. Els mots d'un
sintagma s'estructuren al voltant d'un nucli, que n'és la paraula principal. Per sota, doncs, de la
unitat oracional hi ha diferents tipus de sintagmes
4
L’oració
Ex: Vine ara i veuràs què farem / No vinguis: serem fora (també
juxtaposició).
Segons el nucli del SV, les oracions simples es poden classificar en:
a) oracions de predicat nominal (atributives). El seu nucli són els verbs copulatius
ser, estar, i els pseudocopulatius, com semblar, tornar-se, posar-se...
El complement del verb pot ser un nom, un adjectiu, i altres formes com
demostratius, possessius, etc.
Ex.: L 'Arnau és metge
La Laura està malalta
La noia del pis de dalt és aquella
d’Arenys
així
• Les categories gramaticals que tenen flexió i que fan la funció d'atribut concorden
amb el subjecte de l'oració perquè el verb només fa d'enllaç; és a dir, el verb és buit
de significat.
• En català, els verbs ser o ésser i estar no sempre són intercanviables en tots els
contextos. Són de difícil delimitació tècnica, però el fet d'usar-ne l'un o l'altre
aporta, a l’expressió, matisos diferents.
Segons les relacions temàtiques, les oracions transitives es poden classificar en actives i en
passives, més pròpies de la llengua escrita. A més, la veu passiva és un bon procediment per a
descobrir el CD. La seva estructura és la següent:
5
L’oració
Des d'un punt de vista semàntic, les oracions simples es poden classificar segons les
modalitats oracionals:
4. Els complements
Fixa't en la definició de complement. El complement (C) aporta una informació
suplementària a l’expressada pel verb, la frase, el nom o l'adjectiu. Pot ser de diverses classes:
del nom, de l'adjectiu, directe, indirecte, atributiu o atribuït, predicatiu, preposicional i
circumstancial.
6
L’oració
7
L’oració
Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que substitueixen elements d'una oració que ens
són coneguts pel context, ja sigui perquè han estat esmentats anteriorment, ja sigui perquè
l'entorn els fa evidents. Per exemple:
De vegades, però, el context no és gaire explícit i cal usar, aleshores, un sintagma explicatiu o
bé iniciar l'oració amb un antecedent que precisi el valor del pronom. Per exemple:
8
L’oració
Aquest sintagma explicatiu, que tant pot anar abans o després del pronom, va sempre marcat
per una coma; en el llenguatge oral es reflecteix amb dues pauses i es pronuncia en un registre
més baix. En el cas del sintagma explicatiu del pronom en sempre ha d'anar introduït per la
preposició de:
Recorda: un pronom sempre substitueix algun element. Són incorrectes, per tant,
construccions com aquestes:
* N’hi ha cinc noies a la classe de música.
* No n’hi ha ningú al passadís.
En l'esquema següent tens les funcions que pot fer cada pronom feble:
FUNCIONS
PRONOMS CD CI CRV CC CPRED ATRI.
EM / ENS + + - - - -
ET / US + + - - - -
ES + + - - - -
EL / LA / LES + - - - - +
ELS + + - - - +
LI - + - - - -
EN + - + + + +
HO + - - - - +
HI - + + + + -
Ara estudiarem cada un dels complements del verb amb els pronoms amb què poden
substituir-se segons els casos.
El Complement directe
1. El CD reflexiu
Quan l'antecedent d'un pronom feble és el subjecte de l'oració, diem que el pronom és reflexiu.
Les formes de pronom són les següents:
Em ens
Et us L’actriu no sap maquillar-se
Es es Subj. CD
2. El CD determinat
9
L’oració
3. El CD no determinat
4. El CD neutre
Es considera que un CD és neutre quan es tracta d'una oració subordinada o quan ens trobem
amb els pronoms neutres això i allò que fan aquesta funció.
No cal que m'expliquis què has fet: No cal que m'ho expliquis.
No cal que m'expliquis això / allò: No cal que m'ho expliquis.
El complement indirecte
1. El CI reflexiu
Les formes pronominals del CI reflexiu són les mateixes que hem vist en estudiar el CD
reflexiu:
Em ens
Et us Nosaltres hem trencat les cames a nosaltres.
Es es Nosaltres ens hem trencat les cames.
2. El CI no reflexiu
Alerta amb el pronom de CI els: en el llenguatge col·loquial sovint és reemplaçat per altres
formes ("elzi/ "lozi"); cal evitar-ne l'ús.
La Maria porta les notes a nosaltres / La Maria ens porta les notes.
L'Eduard compra flors per a la Maria / L'Eduard li compra flors.
L'Esteve regala un poema a les seves amigues / L'Esteve els regala un poema.
Els pares han comprat torrons per a vosaltres / Els pares us han comprat torrons.
10
L’oració
Les següents expressions són incorrectes perquè s'ha elidit el complement d'un verb de
predicació incompleta:
Els pronoms que substitueixen aquests sintagmes preposicionals són els següents i el seu ús
depèn de la preposició que encapçala el sintagma.
El complement atributiu
La funció d'atribut sol fer-la un adjectiu o un sintagma equivalent. En diferenciarem tres tipus:
El Complement Predicatiu
11
L’oració
La Meritxell hi passejava.
El subjecte
Col·locació
Una oració pot portar dos o tres dels seus elements representats cadascun per pronoms febles.
En aquest cas, els diversos pronoms s'agrupen tots immediatament davant el verb o tots
immediata- ment darrere del verb:
En cas de dubte sobre quin ha de ser el pronom que ha d'ocupar el primer lloc i quin l'últim,
podem aplicar aquest ordre de preferència:
1 2 3 4 5 6 7
EL
LA
ES ET EM LI ELS EN HI
US ENS ELS LES
HO
12
L’oració
Les combinacions que solen ser més problemàtiques són aquelles que contenen el pronom li.
Fixa't en l'esquema següent:
la la hi la hi -la-hi -la-hi
LI
els els hi els hi -los-hi ‘ls-hi
Els parlants del País Valencià no reemplacen el pronom li per la forma hi. Així doncs, fan les
combinacions següents:
li + el ..................... li’l
li + la ..................... li la
li + els ..................... li’ls
li + les ..................... li les
Cal anar molt alerta de no confondre la forma li amb la combinació l’hi, així com també la
forma els amb la combinació els hi.
Vaig esmolar el ganivet als teus companys. Els vaig esmolar el ganivet
13
L’oració
El pronom LI mai no pot ser reemplaçat per la forma se, tot i que ambdós pronoms poden fer
la funció de CI. Es diferencien perquè
LI.......................................... fa de CI de 3 a p. no reflexiu.
ES.......................................... fa de Cl de 3 a p. reflexiu
La combinació li'n no pot ser reemplaçada per n'hi, encara que això sigui freqüent en el
llenguatge col·loquial.
Recorda:
Quan combinem els pronoms de CD (el, la, els...) amb un participi,
s’ha d’establir la concordança pertinent en gènere i en nombre.
Per exemple:
14
L’oració
15
L’oració
6. Les preposicions
Les preposicions són paraules o locucions que ens serveixen per a introduir un element
sintàctic que se subordina a un altre element de la mateixa oració. Per exemple:
Preposicions fortes: contra, entre, malgrat, segons, ultra, vers, envers, sota,
mitjançant, durant...
Preposicions compostes: per a, cap a, des de, fins a...
Locucions prepositives: arran de, enfront de, entorn de, quant a, en lloc de, en
comptes de, a favor de, a partir de, a causa de, llevat de, tret de, a fi de...
16
L’oració
Algunes de les preposicions fortes són adverbis que s'han habilitat com a preposicions, sovint
afegint-los la partícula de.
La preposició i el CD
El CD sol anar darrere el verb sense cap preposició fins i tot quan es tracta de persones:
Però en alguns casos, el CD pot anar introduït per la preposició a. Per exemple
Us miraven a vosaltres
Saludaven a tothom
Anteposem la preposició en davant l'infinitiu quan aquest té un valor temporal, mai en cap
altra ocasió:
Hi ha un nombre considerable de verbs que regeixen una preposició feble determinada a l'hora
d'introduir el complement. És a dir, sense aquest complement el significat de la frase resta
incomplet. Aquests complements, recorda-ho, se'n diuen complements de règim verbal,
complements preposicionals o complements preposicionals regits. Són aquells que
t'atabalen una mica, oi? Fixa’t en el quadre següent:
17
L’oració
a) Regeixen la preposició a:
acostumar-se a S'han acostumat al fred
contribuir a. Han de contribuir a les despeses
Ara cal que t'hi fixis bé, perquè aquesta és la recepta per utilitzar correctament les
preposicions en el cas que hi vagin.
Exemples:
Contribueix a l’obra
a desfer el malentès.
Ø que s’analitzi el fet.
S'oblidaren de l’horari
de canviar la tovallola.
Ø que allò no era legal.
18
L’oració
Ús de com i com a
Introdueix Significat
Com Una comparació Igual que, de la mateixa manera...
Exemples:
a) La Roser, com el secretari de l'empresa, va haver d'anar a declarar.
b) La Roser, com a secretària de l'empresa, va haver d'anar a declarar.
Ús de per i per a
En el llenguatge parlat d'una bona part del domini lingüístic no s’usa quasi mai la preposició
composta per a, sinó que sempre se sol dir per. Però en el llenguatge escrit convé diferenciar
l'ús d'ambdues preposicions. Fixa’t en els següents esquemes:
a) Davant un SN utilitzarem:
PER A PER
Era per al seu cunyat. L’agafà pels cabells.
Ho hem portat per a ell. Passejàvem pel carrer.
Quan expressem el servei o l’ús d’una cosa, és a dir, la seva destinació, i volem
remarcar que no depèn d’una acció intencionada, aleshores es recomana usar la
preposició per a:
La politja serveix per a canviar el sentit d’una força.
És un bon remei per a curar les angines.
c) Davant la conjunció que, mai no podrem escriure les preposicions per o per a,
sinó que:
19
L’oració
Cal anar alerta, però, a no confondre la conjunció que amb el pronom què (pronom
interrogatiu o relatiu) ja que el pronom sí que accepta davant ambdues preposicions:
CATEGORIA SIGNIFICAT
Observa que el grup per a què s’usa per a preguntar la destinació o el servei d’una cosa; per
això, molt sovint va davant dels verbs servir, usar-se o d’altres de valor impersonal o reflexiu
i de significat semblant.
EXERCICIS DE PREPOSICIONS
1.- Omple els buits de les oracions següents amb a, en, de, amb, per o bé conjunt buit [Ø],
segons calgui. Fes els canvis ortogràfics que siguin necessaris.
20
L’oració
2. Omple els buits de les oracions següents amb a, per, per a o bé conjunt buit [Ø] quan
calgui. Fes els canvis ortogràfics pertinents:
1.- Han tramès el full d'empadronament............ correu. 2.- Avui trucaré.......... el Joan ...........
telèfon. 3.- Aquests llapis no són .............. tu, sinó ............ el teu germà. 4.- La Roser ha fet el
cafè ............. els convidats. 5.- Tot això ho fa ............. no haver d'escarrassar-se treballant. 6.-
............ el maig, cada dia un raig. 7.- Han anat al palau ............ visitar el ministre. 8.-
Aquesta eina serveix .............. tallar ferro. 9.- El van condemnar ........... traïció. 10. - L'han
despatxat ............ haver estat negligent en la feina. 11.- Aquells dos gossos es miraven l'un
...................... l'altre. 12.- Hem conegut ........................ els germans bessons. 13.- Ara fa de
fuster .................... els matins. 14.- La llei protegeix ............... els usuaris amb una
assegurança obligatòria. 15.................... juny, la falç al puny.
3. Omple els buits de les oracions següents amb una preposició quan calgui:
21
L’oració
4. Omple els buits amb una d'aquestes tres expressions: perquè, per què, per a què
5. Omple els buits de les expressions següents amb com, com a segons convingui:
7. Inventa’t dues frases amb cada una de les locucions prepositives següents:
quant a:
llevat de:
22