A la vida es madura a cops?

Els entrebancs són el pa de cada dia en una societat formada per milers
d’individus amb pensaments i ideologies que xoquen unes amb les altres quan
aquests es relacionen.

Pots estar en desacord, jutjar a les persones i fer el que vulguis, al cap i a la fi
la decisió és teva, si és encertada o no ja és més difícil de saber, per que quan
t’equivoques tant pots sortir il·lès del problema o donar-te una dolorosa
patacada que et podria canviar. L’abisme és a un pas, només cal una empenta
per caure-hi, el problema és que no saps què hi trobaràs, si ets sensat amb un
salt potser et salves, si no, tan pots caure i esmicolar-te com entrar en un forat
negre i no sortir-ne. Els pensaments ens torturen, ens manipulem a nosaltres
mateixos seguits per impulsos o decisions còmodes que a la llarga t’acaben
destrossant per dins.

Al cap i a la fi aquests cops serveixen normalment per escarmentar, per

adonar-te’n que el que t’està fent mal no és el que et diuen si no el xoc entre el
teu propi mon i la realitat, on t’has d’adaptar per sobreviure, en resum si no es
madura voluntàriament es fa a cops, per que si no no sobreviuras a la terra, el
planeta en excel·lència de la contrarietat, els monopolitzadors i l’ànsia de
poder.