1

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Olga. Un dia, sa mare se’n
va anar a comprar. Ella mentre jugava a la Play amb un joc de dracs.

De sobte, un drac del joc, anomenat Carles, va aparèixer i li va dir:

- Olga, vols vindre al Paradís dels dracs?

Ella es quedà mirant-lo esglaiada. I li digué:

- I tu com saps que estaré segura allí? Es que tinc por als dracs de veritat.
I ma mare quan vinga i no em veja, em castigarà i es preocuparà.

El drac li digué:

- No tingues por Olga allí estaràs molt bé, i els dracs també et voldran
molt. A l´hora de dinar ja estaràs a casa, perquè el temps al nostre
Paradís és màgic.

De sobte, el drac Carles va tirar una polseta màgica a la xiqueta i a ell i

van desaparèixer.

La xiqueta mirà el Paradís, era molt bonic, hi havien flors de molts colors,
les cases eren redones i per fora tenien una foto d´un drac obrint i tancant
la boca.

Allí es va fer amiga d´un drac de colors que es deia Clareta i que era un
nadó. Clareta era molt xicoteta i divertida, i sempre volia estar amb Olga.

Olga s´encarregava de cuidar-la, i així, va ser com Clareta cada vegada

estava més contenta.

En aquell paradís, també va trobar un drac flexible, que es deia Pep.

Va fer molts amics.

2
 També hi havien dracs que estaven molt enamorats i tota l´estona
estaven besant-se.

Olga sempre estava amb tots els dracs, divertint-se, pujant pel coll i fent
volantins.

Van passar els dies en el Paradís dels dracs i en el món d´Olga, sols
havien passat tres hores.

De sobte, el drac Carles li digué a Olga, que ja era hora de marxar. Olga
es quedà molt trista per anar-se’n, i més que res per deixar a Clareta. Però,
van decidir que tots els dies jugant a la Play, xarrarien i que una altra
vegada, el drac Carles tornaria a per ella.

Aleshores es digueren adéu i Olga va desaparèixer.

Quan arribà a casa, es posà a jugar a la Play fins que arribà sa mare per
a dinar.

Olga la va abraçar i li digué que la volia molt.

Sa mare no entenia res, però es va alegrar molt.