Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
projectes arquitectònics
LIDIA BARTOLOMÉ, CRISTINA CLOTET
lidia.bartolome@uvic.cat, cristina.clotet@uvic.cat,
Resum
El ventall de serveis que la biblioteca pública ofereix per a cobrir les demandes dels
seus usuaris cada cop és més ampli, fet que es tradueix directament en l’espai físic i en
l’arquitectura de la biblioteca.
Per començar, es justifica i s’analitza la integració de la biblioteca pública dins
l’equipament sociocultural, la qual cosa permet treballar col·laborativament a diverses
entitats i serveis d’un municipi, solucionar problemes de manca d’infraestructures,
aconseguir projectes econòmicament més rendibles i de major impacte arquitectònic.
A continuació, es fa un repàs a nous projectes arquitectònics de biblioteques públiques
dins d’edificis socioculturals: en primer lloc i a nivell nacional, la Biblioteca de Galicia,
integrada dins del complex arquitectònic Cidade de Galicia i el centre sociocultural de
Xàbia que acollirà la biblioteca pública del municipi. Per acabar i a nivell internacional,
la Library of Birmingham.
1. Introducció
Segons el Manifest de la UNESCO, “la biblioteca és un centre local d’informació que
facilita tot tipus de coneixements als seus usuaris”. Les missions de la biblioteca,
definides en el Manifest, no es poden dur a terme sense un canvi radical en el que, fins
fa pocs anys, era la biblioteca pública. El Manifest convida a l’obertura, a treballar amb
i per la comunitat, a anar molt més enllà de la formació, manteniment i difusió d’una
col·lecció.
Els canvis s’estan produint. Els professionals bibliotecaris són formats com a gestors de
la informació i dinamitzadors culturals. Els serveis que ofereix la biblioteca són cada
cop més amplis i és habitual la col·laboració amb les altres institucions socials i
culturals dels municipis.
Amb aquest article, intentarem apropar-nos als nous espais físics de les biblioteques a
través d’uns quants exemples reals; uns escenaris nous, integrats en equipaments
socioculturals, per a uns serveis destinats a satisfer les necessitats d’informació,
1
formació, oci i cultura dels usuaris i que tenen una traducció directa en l’arquitectura i
en l’espai de la biblioteca pública.
Malgrat tot, els espais físics són molt importants i no només com a magatzems de llibres
o sales silencioses de consulta sinó com a lloc de trobada i punt on disposar
d'equipament tecnològic avançat i gratuït.
Cal veure la biblioteca pública no només com un espai per a l’estudi i la consulta. Els
espais creats en cada nou edifici bibliotecari han de ser tan diàfans i agradables per a
l’usuari com sigui possible. La biblioteca s’ha d’estructurar en àmbits que en facilitin un
ús més diversificat.
Això és fàcil en les biblioteques de nova construcció. Però què passa en les que ja estan
construïdes?
Per aquest motiu, l’arquitectura de la biblioteca, és interessant que tingui en compte les
deu característiques clàssiques que segons Brawne (Brawne 1970) hauria de complir
qualsevol edifici destinat a un equipament d’aquest tipus:
2
3. L’edifici sociocultural
Les noves estructures socials i demogràfiques creen noves necessitats socioculturals. El
model d’edifici sociocultural comença a ser habitual en aquells municipis que
necessiten renovar tant els equipaments, com les polítiques culturals. Consisteix en
reunir, en un sol espai, diferents serveis públics relacionats amb la cultura,
l’ensenyament, benestar social, etc. D’aquesta manera és soluciona la mancança
d’infraestructures creant espais més rendibles econòmicament i que es retroalimenten
entre ells a nivell d’usuaris. El fet d’invertir en un sol edifici, permet realitzar projectes
importants a nivell arquitectònic que revitalitzen el paisatge urbà, i que proporcionen
gran rendibilitat política al govern responsable de la realització del projecte.
Daniel Gil (2010) a Los edificios sociales, compara els edificis socioculturals amb el
web 2.0: “una nueva forma de entender la web, más dinámica, más participativa, más
democrática, más abierta y mejor… más humana y más cercana… Una nueva web
que, a pesar de algunas críticas, ha llegado para quedarse, un nueva construcción y un
nuevo edificio de lo que queremos que sea Internet.”
Si ens centrem en el model arquitectònic d’aquest tipus d’edificis, veiem que hi ha uns
trets comuns que defineixen un nou tipus de construcció pensat per a assimilar els
canvis socials i culturals en constant evolució.
La biblioteca ocupa la zona més accessible al públic i l’entrada principal se situa en una
plaça (sempre que les característiques de l’espai ho permetin) que constitueix un punt de
trobada públic. La plaça ha d’integrar-se en l’equipament i l’equipament en la plaça,
l’edifici, doncs, ha d’obrir-se al carrer i formar-ne part, situant la cultura a l’abast de
tothom.
3
4. Alguns exemples
Dissenyada per l’arquitecte americà Peter Eisenman, es defineix com “ciutat, inclusiva i
plural, que contribuirà a donar resposta als desafiaments de la Societat de la Informació
y el Coneixement”.
Es tracta d’un conjunt d’edificis interconnectats per carrers i places que formen una
ciutat destinada a acollir serveis i activitats relacionats amb la preservació del patrimoni,
l’estudi, la investigació, la comunicació, etc.
L’interès arquitectònic que desperta és tal que, malgrat que els únics equipaments
acabats són la biblioteca i l’arxiu, s’ha organitzat un programa de visites guiades a les
obres per al públic en general.
Com succeeix en tots els projectes d’aquestes dimensions, la Cidade da Cultura, no està
exempta de polèmica, sobretot en l’àmbit polític, però també en l’arquitectònic. En el
mateix moment en que es va conèixer el resultat del concurs d’adjudicació, el projecte
va ser qualificat com a megalòman i es va advertir del endeutament que crearia. Des del
Col·legi d’Arquitectes de Galícia, és van criticar les grans dimensions i la dificultat per
a establir un sistema de comunicacions fluït, arribant a comparar-lo amb un centre
comercial.
4
Figura 2. Interior de la Biblioteca de Galícia
La biblioteca (Biblioteca Nacional) té una superfície útil de 16.000 metres quadrats i sis
nivells en els que es reflecteix el que s’anomena “caos trapezoidal” i que és la
característica principal del projecte. L’interior és completament blanc i diàfan. Té
capacitat per a un milió de volums tot i que va obrir amb 250.000. Funcionarà també
com a Dipòsit Legal i com a central del Sistema Gallec de biblioteques.
En aquest cas, ens trobem davant del projecte de construcció d’un nou centre
sociocultural a Xàbia que acollirà la Biblioteca Pública Municipal.
Segons els arquitectes autors del projecte, han tingut especial interès en el disseny i els
acabats de qualitat, la optimització dels recursos econòmics al ser un projecte d’obra
pública, la sostenibilitat, però sobretot la integració de l’edifici en el paisatge. I és que
l’edifici del centre sociocultural tindrà l'aparença d'un bloc massís surant en l'aire.
5
Figura 3. Façana principal de l’edifici
El centre sociocultural estarà situat al port de Xàbia, zona de tradició marinera, raó per
la qual la façana metàl·lica de l'edifici estarà inspirada en el moviment de l'aigua. Per
poder simular la vibració de l'aigua del mar, la façana estarà composta de panells
microperforats, que a més a més regularan l'entrada de llum a l'edifici depenent de quina
zona es tracti.
Com que l'edifici tindrà un ús híbrid, per la seva construcció es tindrà en compte l'ús de
materials reciclats, no tòxics i ecològics, sistemes bioclimàtics i geobiològics que
garantiran la qualitat ambiental i la salut de l'usuari.
A la planta soterrani i orientat cap al sud hi haurà el centre sociocultural, que comptarà
amb dos grans espais polivalents, zones de servei, gestió i amb un gran pati privat de
més de 160 m2.
6
La planta baixa i les superiors estaran ocupades per la biblioteca que haurà de funcionar
d'una manera eficaç com a espai social, molt més enllà de la seva funció tradicional de
magatzem de grans col·leccions de llibres i altres materials. Les persones i els grups
n’hauran de poder fer servir l’espai físic per trobar-se i no només com a lloc de reunió,
sinó com a espai "integrador cívic" important.
Per aquest motiu, comptarà amb espais flexibles per poder acollir a part dels serveis de
gestió i interns, sala de consulta, hemeroteca, etc. dues sales d’informàtica (una per
joves i una altra per a adults), sala d’exposicions i sala d’usos múltiples. Nous espais
pensats per a compartir, descobrir, establir relacions, intercanviar idees, sorprendre's,
inspirar-se, comunicar-se, interactuar, aprendre…
A l’entrada, els usuaris hi trobaran un vestíbul ampli que conduirà cap a una planta
baixa amb terrasses interiors; els quatre primers pisos seran d’accés públic i comptaran
amb dues terrasses exteriors amb jardí; les dues plantes següents acolliran l’arxiu i seran
d’accés restringit; el vuitè i el novè pis es destinaran a oficines i l’últim, de forma
circular, estarà dedicat a la Shakespeare Memorial Room.
En aquest cas no estem davant d’un edifici sociocultural entès com a tal, sinó que
l’espai físic de la biblioteca estarà connectat amb el Birmingham Repertory Theatre
(REP) de manera que aquests equipaments culturals funcionaran de forma conjunta.
L’edifici també acollirà altres espais com ara un amfiteatre a l'aire lliure i altres espais
artístics informals, un estudi de gravació i àrees destinades a infants i joves.
7
Com a biblioteca pública local serà un lloc d’intercanvi de coneixements, de reunió per
a les organitzacions comunitàries locals, amb seccions dedicades a la cultura, arts, grups
de lectura, aprenentatge, suport empresarial, patrimoni local, etc. i de forma molt
destacada, donarà oportunitats per a l’autoformació.
Com a equipament social promotor de la cultura, oferirà els seus espais per a iniciatives
formatives, creatives, empresarials i culturals, fet que ha obligat a adaptar el seu model
físic a un disseny arquitectònic innovador que permeti aglutinar i desenvolupar amb èxit
una àmplia gamma de serveis. Per aquest motiu, la flexibilitat és una característica
important del disseny de l’estructura interior de la biblioteca, ja que moltes seccions
permetran readaptar-se temporalment segons convingui per acollir activitats diverses
amb l’objectiu d’apropar els usuaris als diferents recursos i serveis.
5. Conclusió
El nou enfocament de la biblioteca pública cap a una vessant més social és tan evident
com la influència de les noves tecnologies i del web 2.0 en la cultura i en la vida
quotidiana. Hem vist, en els exemples descrits, com els edificis també evolucionen en
aquest sentit, optimitzant recursos i creant espais polivalents que són punts de trobada i
d’integració social.
Els arquitectes tenen especial cura amb la integració dels edificis en el paisatge, fent-los
formar part del carrer alhora que el carrer entra dins dels edificis, en dissenyar façanes
que mostrin el que succeeix en l’interior i que emplenin de llum natural espais, com les
biblioteques, que han estat tradicionalment foscos.
Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici ha de ser un referent, un volum destacat i
simbòlic respecte a l’entorn. Ha de representar l’activitat cultural que es produeix a
l’interior, orientant, dirigint i provocant als vianants.
8
Bibliografia
Gambles, Brian (2010). “Espais nous per a usos nous”. BiD: textos universitaris de
biblioteconomia i documentació, núm. 25. <http://www.ub.edu/bid/25/gambles1.htm>
[Consulta: 21-01-2011].
Romero, Santi (2010). “Arquitectura i biblioteca : junts des de l'inici”. BiD: textos
universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 25.
<http://www.ub.edu/bid/25/romero1.htm>. [Consulta: 21/01/2011].