Elaboració de Projectes Elèctrics de Baixa Tensió

Curso de Ejemplo
Nº Nom del Mòdul 1
Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió
Guia per a l’alumnat
Competències:
Energies renovables i medi ambient
Curs: Nº Nom curs

Introducció
Aquest curs té una durada de 60 hores i està enfocat perquè durant aquestes es tractin dos temes claus en
l'elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió.
El primer fa referència a la legislació vigent a Catalunya i el segon, enfocat a la pràctica on es
desenvolupen els punts més bàsics d'una instal·lació en un habitatge.
Per tant, i ja que la durada del curs és de 60 hores, concentrarem els punts més rellevants perquè així
l'alumne pugui assolir aquells coneixements bàsics necessaris per atacar un curs de nivell mitjà o avançat.

Perfil de l’alumne
El perfil de l'alumne està enfocat cap a aquells que desitjarien introduir-se al món dels Projectes Elèctrics
de Baixa Tensió i amb els següents coneixements:
Nivell de coneixements d'electricitat: baix o simplement iniciat.

Nivell de coneixements de normatives: no es necessita cap nivell previ de coneixements.
Nivell acadèmic: no es requereix nivell acadèmic previ.

Objectius d’aprenentatge
L'objectiu genèric del curs és l'obtenció dels coneixements bàsics sobre projectes d'electricitat de baixa
tensió que capacitin a l'alumne perquè realitzi l'estudi d'una instal·lació elèctrica d'habitatge, de manera que
si en el seu treball li anés delegada la tasca del mateix, pogués respondre sense problemes.
Com a objectius específics tenim:
Obtenir coneixements generals sobre les normatives mitjançant les quals es regulen els projectes
d'electrificació de baixa tensió.
Introduir a l'alumne en la capacitació d'elaboració de projectes de baixa tensió o ampliacions de
projectes en habitatges.
Conèixer les normatives i formes pràctiques d'instal·lació dels circuits elèctrics d'un habitatge.

Competències que es desenvolupen
Identificar, avaluar i resoldre problemes reals que puguin ser plantejats durant el desenvolupament d'un
projecte.
Integració i ús del reglament en els projectes de baixa tensió.

Material que s’utilitza al llarg del curs
S'utilitzarà la normativa vigent així com els criteris d'aplicació de la mateixa.

Es fa ús d'exemples reals i pràctics.
Enllaços externs a documents específics com els Reials decrets la font dels quals d'informació és la
Generalitat de Catalunya.
Exercicis pràctics (nou en total), alguns amb càlculs i uns altres amb respostes basades en la lectura de la
normativa.
Recopilació d'exemples de Criteris d'Aplicació del Reglament de Baixa Tensió.
Test avaluatiu de 30 preguntes.

Criteris d’avaluació per a la superació del curs
Cal superar la prova avaluativa amb un mínim del 50% de les respostes correctes.

Curso de Ejemplo

Mòdul: 1 Definicions i marc legal dels projectes
Competències:
Curs: Nº Nom curs

1 Definicions i marc legal dels projectes
Introducció
Abans de res, passarem a definir el que entenem com instal·lacions elèctriques de baixa tensió. D'aquesta
manera podem destriar aquells projectes que se situen en aquest curs i conèixer el reglament tècnic que els
acull.
Què es un projecte elèctric de baixa tensió?

Definició d’instal·lacions elèctriques en baixa tensió
El Reglament electrotècnic per a baixa tensió REBT, qualifica d'instal·lació elèctrica de baixa tensió a
qualsevol conjunt d'aparells i circuits associats en previsió d'un fi particular: la producció, la transformació, la
conversió, la transmissió, la distribució o la utilització de l'energia elèctrica, de tensions nominals iguals o
inferiors a 1.000 volts per a corrent altern i 1.500 volts per a corrent continu.
L’entorn més habitual d’aquestes instal·lacions serà habitatges, comerços i petites empreses.

Condicions per al seu funcionament de les instal·lacions de baixa tensió
Per funcionar, les instal·lacions elèctriques en baixa tensió hauran de complir unes condicions
determinades, vegem-les:
La fiabilitat tècnica i l'eficiència econòmica.
La seguretat tant de les persones i com dels béns.
La previsió de les pertorbacions en altres instal·lacions i serveis. Garantint cert grau d’aïllament
respecte a altres instal·lacions i continuïtat de servei.
Cal saber que els tràmits administratius necessaris per dur a terme l'entrada en funcionament de les
instal·lacions elèctriques de baixa tensió varien d'acord amb el grup al qual pertanyen i, per tant, s’haurà de
conèixer en quin àmbit es desenvolupen.
Les instal·lacions elèctriques, referides segons la seva importància i el seu risc d'accident, poden classificar-
se en dues classes en relació amb els tràmits administratius que requereixen per a la seva execució.

Classificació d’instal·lacions segons els tràmits administratius

P = Potència prevista en la instal·lació, considerant el que s’estipula a la ITC–BT-10. És la potència màxima admissible d’aquella
instal·lació.
Les ampliacions i modificacions de les instal·lacions del grup (b, c, g, i, j, l, m) i les modificacions d’importància de les instal·lacions que,
per a la seva execució, necessiten el seu projecte.

Es requereix l’elaboració del projecte en els casos d’ampliacions i modificacions de les instal·lacions que
veiem a continuació:
Les ampliacions i modificacions de les instal·lacions del grup (b, c, g, i, j, l, m) i les modificacions
d’importància de les instal·lacions que, per a la seva execució, necessiten del projecte.
S’entén per modificacions d’importància les que afecten més del 50% de la potència màxima admissible.
Es considera modificació d’importància la que afecta línies completes de processos productius amb nous
circuits i quadres, encara que es tracti d’una reducció de potència.
Les ampliacions de les instal·lacions que no arribin als límits establerts de potència prevista però els
superin en fer-se l’ampliació.
Les ampliacions d’instal·lacions que originàriament van requerir d’un projecte, quan en una o en diverses
ampliacions se superi el 50% de la potència màxima prevista en el projecte anterior o quan l'ampliació
superi els límits de potència assenyalats a la classificació de les instal·lacions elèctriques noves amb
projecte.

Quan en una instal·lació, o alguna de les seves parts, hi ha més d’un grup dels especificats anteriorment, se
li ha d’aplicar el criteri més restrictiu dels establerts en aquests grups.
Per conèixer si cal fer un projecte en una instal·lació, se n'ha d’avaluar la potència total prevista al
considerar tota la instal·lació. Quan es consideri la part de la instal·lació corresponent a l’altre grup, s’ha
d’avaluar la potència prevista de la part corresponent.
Les instal·lacions, tant si són noves com si són ampliacions o modificacions, que no estan incloses en els
grups indicats, requereixen una memòria tècnica de disseny.

Tasques a realitzar per al seu manteniment
Algunes instal·lacions elèctriques s'han de fer revisar i han de ser inspeccionades. En funció del tipus del
local, els titulars dels mateixos han de contractar el manteniment amb empreses instal·ladores autoritzades i
la inspecció periòdica amb les entitats d'inspecció i control.

Les inspeccions de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió
La inspecció inicial
Finalitzades les instal·lacions, s’han de sotmetre a una inspecció inicial. En el cas de les ampliacions o
modificacions d’importància també seran inspeccionades. També i abans de la seva posada en servei, les
següents instal·lacions:
Instal·lacions industrials que requereixen projecte, amb una potència màxima admissible superior a 100 kW.
Els locals amb risc d'incendi o explosió, de classe I, excepte garatges de menys de 25 places.
Els locals de pública concurrència.
Les piscines amb potència màxima admissible superior a 10 kW.
Els locals mullats amb potència màxima admissible superior a 25 kW.
Les fonts accessibles a persones no autoritzades amb potència màxima admissible superior a 10 kW.
Els quiròfans i sales d'intervenció.
Les instal·lacions d'enllumenat exterior amb potència màxima admissible superior a 5 kW.
Inspecció de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió
Les Inspeccions de caràcter periòdic
L’ interval de les inspeccions serà de cinc anys, amb caràcter periòdic. Això serà per a totes les
instal·lacions elèctriques de baixa tensió que van requerir la inspecció inicial, i també les instal·lacions
d'enllumenat exterior amb potència màxima admissible inferior o igual a 5 kW.
Cada deu anys, també ho són, les comunes a edificis d'habitatges de potència màxima admissible superior
a 100 kW.
La Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d'Energia i Mines, fixa un termini

provisional per a la inscripció d'instal·lacions d'energia elèctrica de baixa tensió, sotmeses al règim
d'inspecció periòdica. Vegem-la a continuació.

Instrucció 10/2005 La font d’informació és la Generalitat de Catalunya
INSTRUCCIÓ 10/2005, DE 16 DE DESEMBRE, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ENERGIA I MINES, PER

LA QUAL ES FIXA UN TERMINI PROVISIONAL PER A LA INSCRIPCIÓ D’INSTAL·LACIONS D’ENERGIA
ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ JA EXISTENTS, SOTMESES AL RÈGIM D’ INSPECCIÓ PERIÒDICA.
La justificació de la legalització d’una instal·lació elèctrica de baixa tensió existent és una documentació que
el seu titular ha de disposar en tot moment, i en base a aquesta justificació té l’obligació, quan s’escaigui
d’acord amb la reglamentació vigent, de contractar el seu manteniment amb una empresa instal·ladora
autoritzada i d’obtenir cada 5 anys un certificat d’inspecció de la seva instal·lació, amb qualificació favorable,
emès per una Entitat d’Inspecció i Control (EIC).
Amb l’entrada en vigor del Decret 363/2004 de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu
per a l’aplicació del reglament electrotècnic per a baixa tensió, sovint es presenta que titulars de
determinades instal·lacions elèctriques (edificis d’habitatges de potència màxima admissible superior a 100
kW, enllumenats exteriors...), per motius diferents, no poden justificar la legalització esmentada, si bé resten
obligats a l’acompliment del que s’ha indicat en el punt anterior.
Per tal de solucionar aquest aspecte, es fa necessari dictar aquesta instrucció aplicable a l’àmbit territorial
de Catalunya.

Instrucció 10/2005
D’acord amb el que preveu l’article 21 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999 i, en exercici
de les funcions atribuïdes per l’article 33 del Decret 190/2005, de 13 de setembre, de reestructuració parcial
del Departament de Treball i Indústria, es dicta la següent Instrucció:
Primer.- En les instal·lacions receptores d’energia elèctrica de baixa tensió, amb una antiguitat anterior a 18
de setembre de 1998, que d’acord amb la reglamentació vigent siguin objecte d’inspecció periòdica per una
EIC i no se’ls pugui emetre el certificat d’inspecció amb qualificació de resultat favorable perquè manca la
justificació de la seva legalització o inscripció, de tal forma que s’ha d’estendre un informe on consti aquesta
deficiència malgrat que les seves condicions de seguretat són acceptables, es podrà procedir
provisionalment de la forma següent:
a) El titular de la instal·lació en un termini de 30 dies, a comptar des de la data en què s’ha efectuat la
inspecció periòdica, presentarà davant l’EIC que hagi efectuat la inspecció periòdica, fent referència al núm.
d’expedient que se li ha assignat en aquesta actuació, la documentació següent:
 - Declaració especificant els motius pels quals no disposa de la documentació relativa a la seva
legalització.
 - Còpia del contracte subscrit amb l’empresa distribuïdora d’energia elèctrica, o qualsevol altre
document que justifiqui la posada en funcionament de la instal·lació amb anterioritat al 18 de
setembre de 1998, i còpia de la darrera factura de consum.
Instrucció 10/2005
 - Memòria tècnica simplificada i un esquema unifilar relatius a la instal·lació existent signats per
tècnic titular o tècnica titulada competent, visats pel col·legi professional que correspongui.
b) L’entitat d’inspecció i control acumularà aquesta documentació a l’expedient corresponent a la inspecció

periòdica realitzada i remetrà al titular de les instal·lacions elèctriques una certificació en què es farà constar
aquesta circumstància. Aquesta certificació tindrà els mateixos efectes que la inscripció de la instal·lació.
c) A partir d’aquest moment, l’EIC podrà emetre el corresponent certificat d’inspecció amb qualificació de
resultat favorable i adherir al seu lloc l’etiqueta d’inspecció periòdica, d’acord amb la reglamentació vigent.
Segon.- Aquest procediment serà aplicable a instal·lacions elèctriques receptores de baixa tensió durant el
període comprès entre la data d’aquesta Instrucció i el 18 de setembre de 2010.
Tercer.- El procediment descrit a la present Instrucció també serà d’aplicació a les instal·lacions elèctriques
d’alta tensió privades en què el manteniment, les inspeccions i els controls periòdics es troben regulats per
l’Ordre de 2 de febrer de 1990 del Departament d’Indústria i Energia.

Instrucció 10/2005
Quan en una inspecció periòdica d’aquest tipus d’instal·lacions no s’obtingui resultat favorable per part de
l’EIC, a causa de la manca de justificació de la seva legalització, es podrà aplicar el procediment descrit per
a les instal·lacions elèctriques de baixa tensió a efectes d’inscripció de la instal·lació, fins al 18 de setembre
de 2010.
Fi de la instrucció 10/2005
Podeu veure aquesta instrucció aquí: Instrucció 10/2005

Qui fa les revisions de les instal·lacions
Els titulars d'instal·lacions elèctriques subjectes a inspeccions periòdiques han de contractar el seu
manteniment amb una empresa instal·ladora de la categoria que correspongui.
Aquesta empresa ha d’estar degudament inscrita.
A més, han de disposar d'un llibre de manteniment que ha de contenir, com a mínim, el registre i el resultat
de les revisions i inspeccions corresponents per a cada cas.
Quan se signi el contracte, l'empresa instal·ladora ha d’efectuar una revisió de la instal·lació. També ha
d’estendre un dictamen de reconeixement, signat per una persona amb carnet individual identificador
d'instal·lador autoritzat de l'empresa, on s’ha d’assenyalar la conformitat de la instal·lació amb el reglament
electrotècnic per a baixa tensió que hi sigui aplicable, o bé les modificacions que cal fer quan –al seu criteri–
no ofereix les garanties de seguretat degudes.
Les posteriors revisions així com els dictàmens de reconeixement s’han de fer, com a mínim cada any.

Les empreses instal·ladores autoritzades
Existeixen un seguit d’empreses instal·ladores autoritzades que són les que estan capacitades per fer
instal·lacions, ampliacions, modificacions i reparacions de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.
Aquestes empreses, prèvia justificació que compleixen els requisits necessaris, estan inscrites en el
Registre d'Empreses Instal·ladores d'Electricitat.
Les empreses instal·ladores es classifiquen en les categories següents:
Empresa de Categoria bàsica
Empresa de Categoria especialista
Cada categoria té unes competències específiques. Per a obtenir més informació sobre les empreses
instal·ladores autoritzades, es pot contactar amb la Direcció General d'Energia i Mines i també amb els
Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria.

Les inspeccions de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió
Aquestes inspeccions poden ser inicials o amb caràcter periòdic.
Aquelles instal·lacions sotmeses a inspecció inicial no es podran posar en servei si la inspecció no ha estat
favorable.
Les inspeccions inicials les ha d’efectuar un organisme de control autoritzat per actuar en aquest camp
reglamentari en l'àmbit territorial de Catalunya.
Aquestes inspeccions periòdiques de les instal·lacions elèctriques han de ser efectuades per una entitat
d'inspecció i control (EIC) concessionària de la Generalitat de Catalunya.

Les entitats d'inspecció i control
Aquestes dues són les entitats d’inspecció i control:
ICICT, SA
Av. Diagonal, 472-476

08006 Barcelona
Tel. 93 237 34 04 / 93 415 53 99
Fax 93 237 16 70
ECA, Entitat Col·laboradora de l'Administració, SA
C. Balmes, 190
Barcelona
Tel. 93 238 65 40
Fax 93 238 65 41

Normativa aplicable
A continuació, es detalla la normativa aplicable per a instal·lació de baixa tensió.
Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s’aprova el reglament electrotècnic per a baixa tensió
(BOE 224, de 18 de setembre de 2002).
Decret 363/2004, de 24 d'agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l'aplicació del
reglament electrotècnic per a baixa tensió (DOGC 4205, de 26 d’agost de 2004).
Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d'Energia i Mines, per la qual es fixa
un termini provisional per a la inscripció d'instal·lacions d'energia elèctrica de baixa tensió ja
existents, sotmeses al règim d'inspecció periòdica.
Resolució per la qual s’aprova el model del certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i el model
del butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals.
Aquesta última la detallem a continuació. Vegem doncs, la RESOLUCIÓ DEL MODEL DE CERTIFICAT.

Resolució model Certificat La font d’informació és la Generalitat de Catalunya
RESOLUCIÓ per la qual s’aprova el model del certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i el model del
butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals.
RELACIÓ DE FETS
1. La Instrucció 7/2003 de 9 de setembre de la Direcció General d’Energia i Mines aplicable provisionalment

a Catalunya mentre no s’aprovés i publiqués el Decret pel qual es regula el procediment administratiu per a
l’aplicació del REBT, va establir el model de certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió en
correspondència amb el contingut de la pròpia Instrucció 7/2003.
2. El Decret 363/2004 de 24 d’agost (DOGC núm. 4205 de 26 d’agost de 2004) va modificar el contingut de
la Instrucció 7/2003.

Resolució model Certificat
3. El mateix Decret 363/2004 de 24 d’agost, estableix que en determinades situacions que es compleixin
uns requisits específics, es podrà substituir el certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió, pel butlletí de
reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals que serà aprovat per
Resolució de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, actualment Direcció General
d’Energia i Mines.
FONAMENTS DE DRET
-Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament Electrotècnic per a baixa tensió i les
seves instruccions tècniques complementàries (ITC) BT 01 a 51 (BOE 18.09.02).
- Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del
Reglament electrotècnic per a baixa tensió (DOGC 26-08-04).

Resolució model certificat
D’acord amb l’article 14 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya:
RESOLC
1. Aprovar el model de certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió (Annex 1), que els instal·ladors
autoritzats hauran d’emetre per a cada instal·lació que efectuïn dins l’àmbit territorial de Catalunya, una
vegada finalitzades les obres i realitzades les verificacions i inspecció inicial quan procedeixi.
De cada certificat d’instal·lació, en caldrà estendre 4 exemplars: 1 per al titular de la instal·lació, 1 per al
Departament de Treball i Indústria, 1 per a l’empresa distribuïdora d’energia elèctrica i 1 per a l’empresa
instal·ladora autoritzada.

2. Aprovar el model de butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de

locals (Annex 2). Aquest butlletí de reconeixement pot substituir excepcionalment el certificat d’instal·lació
esmentat al punt anterior per a modificar les condicions del contracte de subministrament d’una instal·lació
existent, quan aquesta estigui inclosa en la classe que requereix memòria tècnica de disseny i la potència
màxima admissible després de la modificació és inferior o igual a 20 kW, mentre no es tracti d’una reforma
global i es compleixin en la modificació els requisits següents:
-Que no s’alteri l’ús o l’activitat que es duia a terme en el local.
-Que la tensió nominal entre fases no superi els 400 volts en corrent altern trifàsic.
-Que la potència final resultant no superi en més d’un 50% la càrrega mínima regulada segons el tipus de
local considerat.
Prèviament a l’emissió del butlletí de reconeixement, s’haurà d’adaptar la instal·lació a la potència màxima
admissible total.
En aquells supòsits en què no es coneix la potència màxima admissible abans de la modificació, es

considerarà que aquest valor es correspon amb la potència contractada.

De cada butlletí de reconeixement, en caldrà estendre 3 exemplars: 1 per al titular de la instal·lació, 1 per a
l’empresa distribuïdora d’energia elèctrica 1 per a l’empresa instal·ladora autoritzada.
3. Aquests models entraran en vigor el 2 de gener de 2006. Malgrat això, i atesa la possible quantitat de
certificats d’instal·lació i de butlletins de reconeixement impresos d’acord amb els models utilitzats fins ara,
es podrà continuar utilitzant-los fins al 31 de març de 2006.
Fi de la resolució model Certificat

Criteris d'aplicació del Reglament a Catalunya
Aquest són alguns criteris sobre l’aplicació de diferents aspectes del Reglament electrotècnic per a baixa
tensió aprovat pel Reial Decret 842/2002 de 2 d’agost, així com del Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual
es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament esmentat dins l’àmbit territorial de
Catalunya.
La font d’informació d’aquests criteris és la documentació publicada per la Generalitat de Catalunya i es

prenen com a referència.
Com es tracta d'un conjunt de criteris que aclareixen els Reials Decrets i l'aplicació del Reglament i també a
que la seva creació ha estat validada per la Generalitat de Catalunya, creiem que es tracta d'un valuós
document per a l'alumne, incloent-ho en aquest mòdul referent a Reglaments, Normativa i Reials Decrets
Cada criteri està numerat amb 2 dígits que corresponen a la ITC principal a què fa referència la consulta,
separats per un guió de dos dígits més que comencen pel 01.
En el cas de criteris d'àmbit general, els 2 dígits inicials són 00.

Criteri d’àmbit general La font d’informació és la Generalitat de Catalunya.

Direcció General d’Energia i Mines
Àmbit general
Criteris sobre l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió

OO. Àmbit general.
00-01
Consulta
En l’Annex 3 de la Guia tècnica del REBT, en el càlcul de la Corrent de Curtcircuit (Icc), es considera la
tensió d'alimentació (U) fase-neutre a 230 V. En circuits trifàsics no hauria de ser la tensió composta a
400 V i l'equació d'aplicació la següent: Icc = (0,8*U) / √3*R ?
Tanmateix en l'exemple que s'acompanya en la Guia tècnica es desenvolupa el càlcul de la resistència de la
línia general d'alimentació (LGA) d'un edifici i de la derivació individual (DI) d'un habitatge. En ambdós casos
s'aplica la mateixa fórmula de càlcul: R = ρ*2L/S, quan normalment la LGA es trifàsica i la DI és monofàsica.
Així doncs, és correcte multiplicar per 2 vegades la longitud en ambdós casos?
Resposta
La resposta és que la Guia Tècnica preveu el cas més desfavorable.

Criteri d’àmbit general
00-02
Consulta
La intensitat nominal del IGA ha de ser com a mínim la de l’ICP i com a màxim la que correspon a la
potència màxima admissible?
Resposta
ICP: La companyia haurà de controlar la potència demandada. L’ICP és un dels aparells destinats a aquest
control. (RD 1454/2005 de 2/12/05. BOE núm. 306 de 23/12/2005).
IGA: La intensitat nominal ve determinada pel projecte, és a dir, per la potència màxima admissible.

00-03
Consulta
Tot i que la ITC-BT-25 i la ITC-BT-10 parlen d’edificis nous, en els casos d’habitatges que no estan acollits a
tràmit de rehabilitació i que sol·liciten subministrament i que estan donats de baixa de fa més d’un any, s’ha
de refer tota la instal·lació per adequar-la al nou REBT. Pot ser que la instal·lació sigui correcta i
relativament nova, però també pot ser que sigui de fa 50 anys. Això farà que es vagin actualitzant les
instal·lacions domèstiques. Però per altra banda perjudica a aquells habitatges en els que la instal·lació és
correcta en termes de seguretat, perquè és va realitzar poc abans de l’entrada en vigor del nou REBT.
Resposta
El tema queda regulat amb la publicació de la Instrucció 9/2004 de 10 de maig, de la Direcció General
d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, sobre condicions de seguretat en les instal.lacions elèctriques de
baixa tensió dels habitatges.

00-04
Consulta
Es consulta sobre instal·lacions interiors projectades abans del 18 de setembre de 2003: S’admetrà la
presentació del projecte conforme a l’antic REBT després d’aquesta data?
Resposta
Aquests casos estan previstos en el punt 6 de la Instrucció 4/2003, del 7 de març, de la DGEM, quan es
refereix als edificis destinats a habitatges, comercials, d’oficines, etc. i diu que la pròrroga “referida a
instal·lacions d’enllaç i serveis comuns, classificades com a classe c, s’entendrà que inclou totes les
instal·lacions interiors alimentades per les diferents derivacions individuals i que s’han considerat en el
càlcul de la càrrega total”.

00-05
Consulta
Instal·lacions d’ampliació d’altres instal·lacions elèctriques realitzades d’acord amb l’antic REBT. La
instal·lació existent s’ha de refer d’acord amb el nou REBT? Pot haver casos en què només quedi afectat el
quadre general.
Resposta
Segons les definicions del REBT vigent, la instal·lació d’ampliació pot ser:
- ampliació que no suposi modificació - ampliació que suposi modificació:
- d’importància de no-importància
Solament és d’aplicació el REBT vigent a les parts de les instal·lacions que corresponen a ampliacions i/o
modificacions, sempre i quan es justifiqui que la instal·lació existent està convenientment legalitzada i no es
troba afectada per l’ampliació i/o modificació.
En tot cas, quan es fa una ampliació i/o modificació d’una instal·lació, i aquesta implica redimensionar i/o
redissenyar una part de la instal·lació ja existent, aquesta part redimensionada i/o redissenyada haurà de
complir el nou reglament.
En conseqüència, les ampliacions i/o modificacions s’han de realitzar d’acord amb el nou REBT i la
instal·lació existent estarà d’acord amb la reglamentació amb la qual es va legalitzar, a no ser que resulti
afectada per la pròpia ampliació i/o modificació.

00-06
Consulta
Segons el nou Reglament electrotècnic per a baixa tensió, és obligatori efectuar el càlcul de la intensitat de
curtcircuit, per a la qual cosa és necessari variar paràmetres, com són la longitud del cable, la seva secció,
material i potència del transformador.
Aquests paràmetres els coneix l’empresa subministradora i, lògicament, no són d’accés directe per part
d’altres persones com, per exemple, enginyers, instal·ladors i d’altres professionals.
Per una banda, i per agilitat i correcció, seria necessari i interessant establir un procediment àgil i ràpid
d’accés d’aquestes dades per als professionals, amb la finalitat de realitzar correctament el càlcul
d’intensitat de curtcircuit que és exigit pel nou Reglament electrotècnic de baixa tensió.
D’altra banda, cal sotmetre a consideració d’aquest Departament la manera amb què es pugui establir la
petició de l’empresa subministradora i la immediata remissió de les dades sol·licitades.
Resposta
Per a potències normalitzades cal buscar la informació als vademècums de les empreses subministradores
d’energia elèctrica.
Per a grans potències, normalment no es contracta en baixa tensió, amb la qual cosa ja es tenen les dades.
En cas contrari l’empresa subministradora d’energia elèctrica les facilita.

00-07
Consulta
El Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del
Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT), DOGC número 4205, de 26/08/2004, no regula els
controls inicials ni el procediment administratiu per part de les EIC, llevat de la previsió obtinguda en el
REBT mateix, amb la qual cosa apareix una llacuna que caldrà completar, establint-hi criteris o protocols
d’actuació.
Resposta
En l’article 11 del Decret 363/3004 s’estableix el procediment d’inspecció en cada cas.

00-07
Consulta
Quin és el concepte de potència màxima admissible?
Resposta
La potència màxima admissible és la màxima que pot suportar el conjunt de la instal·lació de l’usuari sense
modificació essencial. Coincideix amb la utilitzada en els càlculs del projecte tècnic, quan aquest és
preceptiu. Els elements de mesurament i control estaran d’acord amb la potència que cal contractar.
Una instal·lació elèctrica qualsevol, tenint en compte el càlcul de les línies, de les proteccions, de les
simultaneïtats, etc. la podem subdividir en dues grans parts generals:
.

La potència P1 és la potència que pot subministrar la derivació individual, tenint en compte tots el
paràmetres reglamentaris.
La potència P2 de la instal·lació receptora és la suma de les potències parcials que hi ha en els quadres, en
els subquadres i en els receptors, que formen el conjunt de la instal·lació receptora.
Es dóna per fet que els càlculs s’han realitzat per al funcionament correcte de la instal·lació, tenint en
compte els coeficients de simultaneïtat que s’hi apliquen, les caigudes de tensió, les proteccions, les
densitats amperimètriques i, en definitiva, tots el paràmetres reglamentaris.
Així doncs, en una instal·lació que s’hagi simplificat segons l’esquema anterior, la potència màxima
admissible del conjunt total, segons la definició anterior, correspon a la potència menor de P1 i P2.
Exemple 1: El cas més habitual, P1 = P2

La potència de la instal·lació receptora justificada en el projecte s’ha comptabilitzat en 50 kW. La derivació

individual s’ha dimensionat per a 50 kW. L’IGA és el corresponent a 50 kW. Per tant, la potència màxima
admissible és de 50 kW. Els càlculs de la derivació individual s’han de fer per a 50 kW.
Exemple 2: Futures ampliacions en la mateixa instal·lació, P1 > P2
Tot i la previsió perquè la derivació individual de la instal·lació quedi preparada en un futur per a ampliacions
fins a 120 kW, la instal·lació receptora és de 50 kW, i segons el criteri inicial, la potència màxima admissible
és la menor de les dues, que en aquest cas és la que es justifica en el projecte, P2
= 50 kW.
L’IGA és el corresponent per a 50 kW. Els càlculs de la derivació individual s’han de fer per a 120 kW.

Exemple 3: Simultaneïtat en la derivació individual per a la mateixa instal·lació
La potència de la part receptora continua sent P2 = 50 kW, que està justificada en el projecte però, en
aquest cas, es preveu una simultaneïtat del 70%, i, per tant, la potència P1 és de 35 kW.
Segons el criteri inicial, la potència màxima admissible és la menor de les dues que, en aquest cas, és P1
de 35 kW.
L’IGA és el corresponent per a 35 kW. Els càlculs de la derivació individual s’han de fer per a 35 kW.

00-09
Consulta
El nou Reglament de seguretat contraincendis en establiments industrials (RSCIEI), Reial decret 2267/2004,
de 3 desembre, determina en l’annex II, apartat 3.3 l’obligatorietat d’utilitzar cables elèctrics no propagadors
de flama i amb emissió de fums d’opacitat reduïda en els falsos sostres i terres tècnics, establint unes
condicions més restrictives que les que prescriu el REBT 2002.
Es genera, per tant, una incongruència entre els dos àmbits normatius.
Resposta
El compliment del REBT 2002 no exonera els titulars de les instal·lacions de respectar el compliment de la
resta de normatives que li són d’aplicació, en particular el RSCIEI, pel que fa referència a la consulta.

ITC-BT-04 Documentació i posada en servei de les instal·lacions

La font d’informació és la Generalitat de Catalunya.
Criteris referents a la ITC-BT-04

Documentació i posada en servei de les instal·lacions.

04-01
Consulta
Els magatzems sense risc específic no estan expressament indicats a la ITC-BT 04. Si aquests locals
s’assimilen a indústries, atesos els elements emmagatzemats, la càrrega de foc existent i la maquinària
industrial instal·lada, com per exemple els sistemes de ventilació, els grups d’aire condicionat i/o calefacció
etc., el criteri seria que a partir de 20 kW caldria la realització del projecte.
No obstant això, si s’assimilessin els magatzems sense risc específic als edificis destinats principalment a
habitatges, locals comercials i oficines, sense tenir la consideració de locals de concurrència pública, el
paràmetre de potència que determinaria la necessitat d’efectuar projecte, seria a partir de 100 kW.
Sembla que atesos els criteris de seguretat a les persones, béns materials i instal·lacions, i també per un
criteri raonable, escollint el criteri més restrictiu i de major garantia, aquests magatzems s’haurien
d’assimilar a indústries (risc d’incendi, materials emmagatzemats, possibles emissions de partícules
contaminants, etc.).
Caldria conèixer el criteri d’aplicació del cas considerat.
Resposta
Per a potències màximes admissibles superiors a 100 kW, en locals tipus magatzem sense risc específic, es
requerirà projecte i certificat de direcció i acabament d’obra visats pel col·legi professional corresponent.

04-02
Consulta
De quina manera s’ha de tramitar davant les EIC una instal·lació elèctrica d’un edifici d’habitatges amb dues
o més centralitzacions de comptadors? Com es considera pel que fa a les tarifes dels expedients?
Resposta
El Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del
Reglament electrotècnic per a baixa tensió, indica en el grup e) de l’article 3.2 que cal que hi hagi un
projecte en el cas “d’edificis destinats principalment a habitatges, locals comercials i oficines, que no tinguin
la consideració de locals de pública concurrència, en edificació vertical o horitzontal, i una P > 100 kW per
caixa general de protecció”. La P és la potència prevista en la instal·lació, considerant el que s’estipula a la
ITC-BT-10. És la potència màxima admissible de la instal·lació.
Així doncs, procedeix tramitar un expedient per a cada CGP, independentment del nombre de
centralitzacions que hi hagi. En cas que es tracti d’una potència P superior a 100 kW, hi ha d’haver un
projecte i, si es tracta d’una P inferior o igual a 100 kW, cal una memòria tècnica de disseny.

ITC-BT-09. Instal·lacions d’enllumenat exterior

ITC-BT-09 Instal·lacions d'enllumenat exterior

ITC-BT-09. Instal·lacions d’enllumenat exterior.

09-01
Consulta
Tenint en compte el concepte de senyalització lluminosa autònoma per a la regularització del trànsit, a la
Guia tècnica d’aplicació del REBT s'indiquen les instal·lacions alimentades per connexió de servei
independent, les quals queden excloses de l’aplicació de la ITC-BT-09. Llavors, quines normes han de tenir-
se en compte per a aquest tipus d’instal·lacions?
Quina és la tensió nominal (Vn) mínima dels conductors?
Quines seccions són les mínimes?
Quin és el valor màxim de la connexió a terra?
Quina és la sensibilitat dels interruptors diferencials?
Resposta
Tensió mínima dels conductors:
- Tensió d’aïllament 0,6/1 kV dins de tub protector
- Profunditat de 0,40 m

Seccions mínimes:
- Les seccions mínimes han de ser aquelles que són adequades a la càrrega prevista. Es poden utilitzar
seccions de 2,5 mm² si admeten la caiguda de tensió admissible i la intensitat màxima admissible.
Valor màxim de la resistència de terra i de la sensibilitat dels interruptors diferencials:
- Per a Rt =< 30 ohms, diferencial de 300 mA
- Per a Rt =< 5 ohms, diferencial de 500 mA
Envoltant del quadre:
- L’envoltant del quadre tindrà un IP – 55 d’acord amb la UNE-20324.

09-02
Consulta
Per a una instal·lació de braços sobre façana, quin tipus de cable és prescriptiu?
Segons la ITC-BT-09 en el seu punt 5.2.2. s’han d’utilitzar els sistemes i materials adequats per a les xarxes
aèries aïllades descrites en la ITC-BT-06.
A la ITC-BT-06, l’únic cable que s’indica és el que compleix amb la Norma UNE 21030 que tracta sobre
conductors, cablejats trenats de tensió assignada 0,6/1 kV per a línies de distribució, connexions i usos
anàlegs.
D’altra banda, en el punt 5.1 de la ITC-BT-09 respecte als cables elèctrics, l’únic requisit que s’indica és: “els
cables seran multipolars o unipolars amb conductors de coure i tensió assignada de 0’6/1 kV.
El conductor neutre de cada circuit que parteix del quadre no podrà ser utilitzat per cap altre circuit.”
En xarxes sobre façana es pot entendre que la instal·lació d’un cable VV-K o RV-K és correcte, malgrat que
siguin recomanables els trenats segons sembla desprendre’s del REBT?
Resposta
El REBT indica que han de ser cables trenats tipus RZ. Els cables VV-K o RV-K es poden utilitzar sempre
que s’instal·lin en l’interior d’un tub o en una canalització protegida. (Guia Tècnica d’Aplicació del REBT,
ITC-BT-09).

09-03
Consulta
És necessari que el tècnic facultatiu en el projecte justifiqui i/o aporti justificant sobre la certificació dels
bàculs i de les columnes, o és suficient que en el projecte es justifiqui el compliment de la ITC-BT-09?
Resposta
El tècnic haurà de fer constar en el projecte que els bàculs i les columnes compleixen la Norma UNE-EN o
disposició que sigui d'aplicació, o bé haurà d'aportar el certificat del fabricant.
La norma UNE-EN 40-5:2003, vigent des de 1/2/2004, és aplicable a les columnes d'enllumenat d'acer que
no sobrepassen 20 m d'alçada per a lluminàries muntades a la part superior, i als bàculs d'acer d'enllumenat
que no superin el 18 m d'alçada per a lluminàries amb entrada lateral.
Per a les columnes i els bàculs d'acer d'alçades superiors, la presumpció de conformitat haurà de
fonamentar-se en el Reial Decret 2642/85, en el Reial Decret 401/89 i en l’Ordenança Municipal del 16 de
maig de 1989.
Els suports realitzats en altres materials, els són d'aplicació les normes de la sèrie EN 40: Columnes i
bàculs d'enllumenat, relatives a cada tipus de material.

09-04
Consulta
Si el bàcul o la columna estan certificats. Quin sentit té que es demani, a més a més, que la portella estigui
connectada a terra?
És vàlid el que s’indica en la Guia tècnica d’aplicació del REBT respecte al fet que si l’equip elèctric està
allotjat en una caixa, la portella no cal que es connecti a terra?
Resposta
Es considera vàlid el que s’indica en la Guia tècnica sempre que es tracti d’un producte certificat (Marcatge
CE).

09-05
Consulta
En una instal·lació de braços sobre façana interpretant el punt 9 de la ITC-BT-09, únicament haurien de
connectar-se a terra aquells braços que fossin accessibles.
En aquest sentit, s’ha d’entendre també d’aplicació el 3r paràgraf del punt 10, “en les xarxes de terra,
s’instal·larà com a mínim un elèctrode de connexió a terra cada 5 suports de lluminàries i sempre en el
primer i en l’últim de cada línia?”.
Resposta
Per cada cinc suports de lluminàries que s'hagin de connectar a terra, hi ha d’haver un elèctrode de
connexió a terra, i també han d’anar connectats a terra el primer i l’últim de cada línia.

09-06
Consulta
Quan la lluminària sigui de Classe I, és obligatori instal·lar un conductor 450/750 de color verd groc, separat
del d’alimentació per a la seva connexió a terra o és suficient amb el conductor de protecció previst en el
cable d’alimentació de 0,6/1 kV?
Resposta
És adequat el cable de protecció previst en el cable d’alimentació de 0,6/1 kV.

09-07
Consulta
Pel que fa a la connexió equipotencial en enllumenat exterior són vàlids els criteris que s’indiquen en la Guia
tècnica: “si l’element conductor no comporta equipament elèctric, no ha d’executar-se la connexió
equipotencial, perquè no aporta seguretat complementària”?
Resposta
Els criteris de la Guia tècnica d’aplicació del REBT sobre la connexió equipotencial en enllumenat exterior
són vàlids. En cada cas el tècnic ha de valorar aquest criteri.

ITC-BT-15 Instal·lacions d'enllaç. Derivacions individuals


ITC-BT-15. Instal·lacions d’enllaç, derivacions individuals.

15-01
Consulta
Considerem un polígon industrial privat de 8 o 9 naus industrials, amb diversos carrers privats, i tot el
conjunt està envoltat per un mur.
En aquest mur s’hi han muntat dues ET i una CGP amb un T-30 per cada nau. A l’hora de cablejar des
d’aquests comptadors fins a arribar a cadascuna de les naus, amb un cable de 240 mm2 de coure, cal que
sigui lliure d’halògens o no?
Per una banda és una línia d’abonat que correspon a una instal·lació interior, però per una altra està a
l’exterior. La diferència de preu és de 2 euros per metre i cal instal·lar 5.000 metres.
Resposta
La ITC-BT-15 defineix les instal·lacions individuals i també inclou els tubs enterrats.

ITC-BT-18 Instal·lacions de connexió de terra

ITC-BT-18 Instal·lacions de connexió de terra

ITC-BT-18. Instal·lacions de connexió de terra.
18-01
Consulta
De quina secció mínima ha de ser el conductor de terra?, entenent com a tal, el que uneix l’elèctrode de
posta a terra amb el punt de posta a terra (embarrat).
Resposta
En la ITC-BT-18 es fixen mínims (apartats 3.2. i 3.4.) per a conductors enterrats.

ITC-BT-19 Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions generals

ITC-BT-19 Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions generals

ITC-BT-19. Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions generals.
19-01
Consulta
La Taula I. Intensitats admissibles (A) a l’aire 40ºC. Nombre de conductors amb càrrega i naturalesa de
l’aïllament de la ITC-BT 19 és complicada i difícil d’utilitzar.
Resposta
La norma UNE 20460-5-523 defineix i clarifica els conceptes que indiquen per on entrar a la Taula I de la
ITC-BT-19.

ITC-BT-23 Instal·lacions interiors o receptores. Protecció contra

sobretensions
ITC-BT-23 Instal·lacions interiors o receptores. Protecció contra sobretensions
Criteris sobre l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió ITC-BT-23. Instal·lacions interiors o
receptores. Protecció contra sobretensions.
23-1
Consulta:
Quin criteri s’hauria de seguir pel que fa a la instal·lació de dispositius de protecció contra les sobretensions
permanents en les reformes d’habitatges?
Resposta:
Quan es tracti de reformes d’habitatges antics que compleixin els requisits perquè es puguin autoritzar amb
un Butlletí de Reconeixement, o mitjançant certificat de condicions de seguretat emès per una EIC segons
la Instrucció 9/2004, no es considera obligatòria la instal·lació de les proteccions contra les sobretensions.
Quan es tracti de reformes que requereixin Memòria Tècnica de Disseny (MTD) per a la seva legalització cal
aplicar la normativa vigent, incloses les proteccions contra sobretensions permanents adequades, segons
s’especifica en el REBT i en les Normes Tècniques Particulars de FECSA–ENDESA per a embrancaments i
instal·lacions d’enllaç en baixa tensió.
ITC-BT-25 Instal·lacions interiors en habitatges. Nombre de circuits i

característiques
ITC-BT-25 Instal·lacions interiors en habitatges. Nombre de circuits i característiques
Criteris sobre l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió ITC-BT-25. Instal·lacions interiors en
habitatges. Nombre de circuits i característiques.
25-1
CONSULTA:
Un habitatge amb previsió de grau d’electrificació bàsica pot disposar d’un circuit d’alimentació a un sistema
d’automatització, gestió de l’energia i seguretat sense haver de passar a grau d’electrificació elevada?
RESPOSTA:
La instrucció BT-10 “Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió” classifica el grau
d’electrificació dels habitatges en bàsic i elevat en funció de la superfície dels habitatges, dels aparells
elèctrics i de la previsió d’instal·lació d’aire condicionat o de calefacció elèctrica.

ITC-BT-25 Instal·lacions interiors en habitatges. Nombre de circuits i

característiques
La instrucció BT-25 “Instal·lacions interiors en habitatges. Nombre de circuits i característiques” estableix

que s’ha de fer un circuit independent per a la instal·lació d’automatització, gestió tècnica de l’energia i
seguretat i aquest només consta en el grup de circuits d’electrificació elevada (C11).
Cal considerar que els sistemes d’automatització, gestió de l’energia i seguretat contribueixen a l’ús racional
de l’energia i a l’estalvi energètic, sense afegir una potència elèctrica rellevant. Encara que aquests
sistemes s’acostumen a instal·lar en habitatges que tenen una alta dotació d’aparells i electrodomèstics
(electrificació elevada, 9.200 W), s’hauria d’afavorir que també es pugui instal·lar en habitatges amb
electrificació bàsica (5.750 W).
D’acord amb els punts anteriors, i en sintonia amb les noves reglamentacions d’eficiència energètica, es
considera que el fet d’afegir un circuit per als sistemes de gestió de l’energia no suposa, per si mateix, una
ampliació de previsió de la càrrega elèctrica de l’habitatge.
En conseqüència, es considera que un habitatge amb grau d’electrificació bàsica pot disposar de circuit
d’alimentació a la instal·lació d’automatització, gestió de l’energia i seguretat, sense necessitat de passar a
electrificació elevada, tenint en compte que aquest circuit haurà de presentar les característiques i
proteccions que defineix la instrucció BT-25 i que, en cas que s’executi la instal·lació, l’instal·lador haurà de
tenir categoria especialista (IBTE).

ITC-BT-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència

Criteris sobre l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió ITC-BT-28.
Instal·lacions en locals de pública concurrència.

28-01
Consulta
La ITC 28 punt 6 indica els locals de pública concurrència hauran de complir les prescripcions generals del
capítol 5.
En canvi, en la Guia tècnica d’aplicació de la mateixa ITC, indica que hauran de complir les prescripcions
generals del capítol 4.
Resposta
És correcte el que diu la Guia tècnica d’aplicació.

28-02
Consulta
Segons el punt 1, Camp d’aplicació, de la ITC-BT-28, Instal·lacions en locals de pública concurrència, un
comerç o unes oficines amb una ocupació prevista de més de 50 persones o qualsevol local amb una
ocupació prevista de més de 100 persones s’han de catalogar com a locals de pública concurrència.
Per al càlcul de l'ocupació d’aquests locals, la ITC esmentada fixa el paràmetre d’1 persona per cada 0.8 m2
de superfície útil (descomptant-ne passadissos, repartidors, vestíbuls i serveis) amb la qual cosa s’obtenen
unes superfícies de 40 i 80 m2 per als locals esmentats perquè tinguin la consideració citada.
No obstant això, per al càlcul de l'ocupació dels locals l’article 6è de la NBE-CPI/96 dóna uns altres
paràmetres.
El dubte surt en el moment que en un projecte s’ha de justificar el compliment de la NBECPI/96 i s’ha
d’aplicar 1 persona per cada 10 m2 i el del REBT-2002 i s’ha d’aplicar 1 persona per cada 0.8 m2, cosa que
suposa una ocupació 12.5 vegades superior, i per a la qual no estan calculades les vies d'evacuació, les
sortides d'emergència...

Resposta
En la ITC-BT-28, el concepte de “persones” quan es parla d’ocupació d’un local s’ha d’entendre com a
“persones alienes a l’activitat”. Quan són persones que ocupen un lloc de treball, quedaria dins de l’àmbit
d’aplicació de la Llei de prevenció de riscos laborals.
Respecte a l’aplicació de la ITC-BT-28 i la NBE-CPI/96, cada reglament té criteris diferents i té

conseqüències diferents. Quan a les vies d’evacuació, les sortides d’emergència, etc. s’ha de tenir en
compte la NBE-CPI/96 i, pel que fa a la instal·lació elèctrica, la ITC-BT-28.
La superfície útil a considerar seria la dels llocs amb lliure accés del públic.

28-03
Consulta
Es poden seguir els mateixos criteris que s’apliquen a les instal·lacions elèctriques en habitatges en el cas
d’un canvi de titular d’un local de concurrència pública quan el subministrament elèctric d’aquest s’havia
donat prèviament de baixa?
Resposta
La Instrucció 9/2003, de 10 de maig, de la Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial s'adapta
específicament al segment dels habitatges.
Per a la resta d’instal·lacions elèctriques, independentment del període de temps que s'ha perllongat la
baixa del subministrament elèctric, per posar-les novament en funcionament caldrà adaptar-les, si s'escau, i
inscriure-les conforme al REBT vigent.

28-04
Consulta
Per a aquells locals en què l’ocupació prevista determina si és o no local de concurrència pública (50 o 100
persones), a més del criteri de considerar una persona per a cada 0,8 m² de superfície de lliure accés al
públic, es poden admetre els criteris indicats a la NBE-CPI-96 o en el Codi tècnic de l’edificació com indica
la Guia Tècnica?, o bé l’únic criteri és el d’una persona per a cada 0,8 m² en el càlcul de la capacitat?
Resposta
En la consulta 28-02, redactada abans de la redacció de la Guia Tècnica, s’estableixen els criteris per a la
classificació d’un local com a concurrència pública.
La Guia Tècnica dóna ara uns criteris diferents.
D’altra banda, el Codi tècnic de l’edificació (CTE) tractarà aquest tema. Quan estigui aprovat es podrà
revisar, si procedeix, el contingut de la resposta de la consulta esmentada.

28-05
Consulta
En aquells locals en què l’ocupació prevista determina si és o no local de concurrència pública (50 o 100
persones) i a efectes de la necessitat o no del subministrament complementari de socors, quin és el criteri a
seguir, el de considerar una persona per a cada 0,8 m² de superfície de lliure accés al públic o els indicats a
la NBE-CPI-96?
Resposta
A efectes de subministrament complementari de socors preval el criteri establert per la NBECPI-96.

28-06
Consulta
Criteris de diferenciació entre aparcament públic o privat.
Resposta
Definicions
Aparcament públic: local tancat i cobert amb o sense pagament a la sortida, amb rotació de vehicles.
Aparcament privat: local tancat i cobert, d’oficines sense atenció al públic o de comunitats, sense rotació de
vehicles.
Si coincideixen les dues tipologies, es considerarà el cas més desfavorable.
Si coincideixen les dues tipologies i l’accés és diferenciat, cada zona es considerarà segons les seves
especificacions.

Normativa que s’ha d’aplicar
Aparcament públic:
Si el nombre de places > 5: local de concurrència pública (ITC-BT-28) i local amb risc d’incendi o explosió
(ITC-BT-29).
Com a local de concurrència pública:
Si l’ocupació > 300 persones: cal subministrament de socors (càlcul d’ocupació segons NBE-CPI-96).
Si és subterrani i el nombre de places > 100: cal subministrament complementari de reserva. Cal inspecció
inicial i periòdica cada 5 anys (Decret 363/2004).
Aparcament privat:
Si el nombre de places és > 5: classificació com a local amb risc d’incendi o explosió Classe I (ITC-BT-29).
Si el nombre de places és > 25: inspecció inicial i periòdica cada 5 anys (Decret 363/2004). Tipus de
documentació tècnica: projecte o memòria tècnica de disseny.
Tant per a aparcament públic com per a aparcament privat, segons el que estableix el Decret 363/2004, que
preveu les diferències entre ventilació natural i forçada.

28-07
Consulta
Com s’ha d’interpretar la il·luminació necessària que ha de proporcionar l’enllumenat de reemplaçament?
Segons el que indica el punt 3.2, l’enllumenat de reemplaçament és “part de l’enllumenat d’emergència que
permet la continuïtat de les activitats normals. Quan l’enllumenat de reemplaçament proporciona una
il·luminació inferior a l’enllumenat normal, s’utilitzarà únicament per acabar el treball amb seguretat”.
Segons el que indica el punt 3.3.2, “les sales d’operacions, les destinades a tractament intensiu, les sales
de cures, les de parts i urgències disposaran d’un enllumenat de reemplaçament que proporcionarà un nivell
d’il·luminació igual al de l’enllumenat normal durant 2 hores com a mínim”. Així, doncs, el punt 3.3.2,
interpretat literalment, eleva el nivell d’exigència que s’ha de sol·licitar en aquestes zones, ja que tot
l’enllumenat normal ha d’estar alimentat per un SAI (Sistema d’Alimentació Ininterrompuda), atès que no és
vàlida una alimentació amb tall superior a 0,5 s. És aquest el criteri adequat?
Es podria considerar que l’enllumenat de reemplaçament fos alimentat pel subministrament complementari
de l’empresa subministradora amb tall breu, sense tenir fonts pròpies d’energia i tenir alimentats els serveis
vitals únicament amb una font pròpia d’energia?

Resposta
El criteri és que s’ha de garantir l’enllumenat necessari per desenvolupar les activitats normals,
independentment de la tecnologia aplicada.
Per exemple, una possible solució seria que per garantir el tall breu durant la commutació, tot l’enllumenat
estigués alimentat per un SAI i que aquest funcionés mentre entra en règim el grup electrogen o qualsevol
altra font pròpia amb més autonomia.
No és admissible el subministrament complementari de l’empresa subministradora. S’ha de garantir la

continuïtat de les activitats normals amb fonts pròpies d’energia.
Segons el punt 2.1 de la ITC-BT-28, aquestes fonts d’energia pròpia hauran de presentar una resistència al
foc de durada apropiada. Si es troben ubicades fora del quiròfan, la línia des de les fonts fins al quiròfan
també haurà de presentar aquesta resistència al foc.

28-08
Consulta
En quines condicions es pot fer servir l’enllumenat de seguretat interior sobre la porta de sortida, com a
enllumenat de seguretat exterior en el veïnatge immediat de la sortida?
Resposta
En l’apartat 3.3.1 i) de la ITC BT 28 deixa clar que l’enllumenat de seguretat ha de ser a l’exterior de l’edifici.
En tot cas es podrien tenir en compte diferents circumstàncies:

Si l’exterior està il·luminat o no, per exemple en zones urbanes.
Si a l’exterior hi ha obstacles o no.
D’altra banda, segons l’apartat 3.1.1, en les rutes d’evacuació, l’enllumenat d’evacuació ha de proporcionar,
a nivell del terra i en l’eix dels passos principals, una il·luminació mínima d’1 lux. D’aquesta manera potser
es garantiria la il·luminació a l’exterior sense el punt de llum a l’exterior de l’edifici.

28-09
Consulta
Les línies interiors en establiments de concurrència pública que s’instal·len per l’exterior dels locals, han de
ser no propagadors d’incendis i amb emissió de fums i opacitat reduïda?
Resposta
Tant si s’instal·len per l’interior com si s’instal·len per l’exterior, les línies que alimenten un local de
concurrència pública han de complir el que indica la instrucció ITC-BT-28 referent a la no propagació
d’incendis, i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
Si aquestes línies alimenten altres serveis externs, com enllumenat exterior, etc., s’aplicarà la ITC-BT 28 en
el seu recorregut interior.

28-10
Consulta
És correcte que els enllumenats d’emergència s’alimentin des d’un subministrament complementari realitzat
per l’empresa subministradora, independent del subministrament principal, tenint en compte que els
enllumenats no són autònoms?
Resposta
En aquest cas, no és admissible el subministrament complementari de l’empresa subministradora com a
alimentació exclusiva d’enllumenat d’emergència, ja que no és una font pròpia d’energia.

28-11
Consulta
Es poden admetre, en locals de pública concurrència, cables tipus mànega de 06/1 kV d’aïllament (UNE
21123 part 4 o 5), sense canalitzar sota tub, canalitzats entre estructures d’obra de cartró-guix o envans
separats prefabricats que no tinguin una RF120, en la mesura que la protecció mecànica està garantida?.
Seria admissible igualment que s’acceptés en fals sostre, segons l’últim aclariment de la ITC-BT 28, punt 4,
descrit en les Guies Tècniques i acceptada des de l’Administració?
Resposta
En locals de pública concurrència , la col·locació de cables amb coberta (0,6/ 1kV) sense canalitzar sota
tub, canalitzats entre estructura d’obra de cartró-guix o envans separats no es poden instal·lar si no es
garanteix una RF-120, segons l’apartat 4.e) de la ITC-BT 28.
En canvi, la col·locació dels cables amb coberta (0,6/ 1 kV) situats en fals sostre hauria de garantir que el
suport d’aquests cables i la seva independència material amb altres instal·lacions alienes, resulten
equivalents als que s’obtenen amb la utilització de les safates i safates d’escala.

28-12
Consulta:
En quina mesura afecta que els serveis de seguretat d’una instal·lació estiguin alimentats des de
subquadres, amb referència al compliment de la ITC BT 28 punt 4, sobre si els cables elèctrics compliran la
norma UNE-EN 50.200? Això obliga que tots els cablejats de quadres generals, circuits generals de
distribució a subquadres amb circuits de seguretat, siguin dissenyats amb aquests requisits de la norma
UNE-EN 50200?
Resposta:
El cablejat interior de quadres elèctrics dels serveis de seguretat, així com la resta d’elements del quadre,
són part integrant dels circuits de seguretat d’aquests serveis.
El punt 2.1 de la ITC-BT-28 fixa: “Per tal que els serveis de seguretat funcionin en cas d’incendi, els equips i
materials utilitzats han de presentar, per construcció o per instal·lació, una resistència al foc de durada
apropiada”. Aquesta resistència al foc assegurarà el manteniment del servei de seguretat durant el temps
considerat apropiat segons la normativa contra incendis aplicable.
En el cas dels quadres elèctrics i del seu cablejat intern, la solució consisteix a ubicar els quadres en
calaixos, armaris o recintes resistents al foc amb durada apropiada, no sent necessari així que el cablejat
interior del quadre exclusiu de serveis de seguretat compleixi la UNE-EN 50200.

ITC-BT-29 Condicions particulars per a les instal·lacions elèctriques dels

locals amb risc d'incendi o explosió
ITC-BT-29 Condicions particulars per a les instal·lacions elèctriques dels locals amb
risc d'incendi o explosió
Criteris sobre l’aplicació del reglament electrotècnic per a baixa tensió

ITC-BT-29. Condicions particulars per a les instal·lacions elèctriques dels locals amb risc d’incendi o
explosió.


29-01
Consulta
Segons el punt 1, Camp d’aplicació, de la ITC-BT-29, Prescripcions particulars per a les instal·lacions
elèctriques dels locals amb risc d’incendi o explosió, aquesta instrucció només considera els locals amb
atmosferes explosives i per als altres casos remet a les reglamentacions pertinents. Vol dir això que els
locals amb risc especial alt, mitjà o baix (article 19, Locals i zones de risc especial, de la NBECPI/96) poden
tenir aquesta consideració?
Resposta
La ITC-BT-29 només considera els riscos associats a la coexistència d’espai i de temps d’equips i
instal·lacions elèctriques amb atmosferes explosives.
Per tant, els locals als quals es refereix la NBE-CPI/96 no tenen per què estar afectats per la ITC-BT-29 si
no fos que es donés la circumstància de la qual es parla en aquesta instrucció: la coexistència d’espai i de
temps d’equips i instal·lacions elèctriques amb atmosferes explosives.


29-02
Consulta
A l'anterior REBT del 1973 hi havia una Resolució, d’11/11/88, de la DGSQI, el punt 3 de la qual, Ventilació,
indicava com havien de ser les ventilacions dels aparcaments, ja que no quedava del tot clar a la MIE-BT-
027.
Amb l'actual REBT, queda derogat tot l'anterior i no hi ha ITC equivalent. Quin criteri s’ha d'adoptar?
Resposta
El punt 4, Classificació d’emplaçaments, de la instrucció ITC-BT-29, Prescripcions particulars per a les
instal·lacions elèctriques dels locals amb risc d’incendi o explosió, parla de la classificació de zones i faculta
el tècnic perquè faci aquesta classificació i en justifiqui adequadament els criteris i els procediments
aplicats.
A les normes UNE-EN 60079-10 i CEI 61241-3 es preveuen regles per establir zones en les diferents
classes d’emplaçaments.

ITC-BT-30 Instal·lacions en locals de característiques especials

Criteris sobre l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió.

ITC-BT-30. Instal·lacions en locals de característiques

especials
30-01
Consulta
La Instrucció ITC-BT-30, apartat-2, relatiu a
instal·lacions elèctriques en locals classificats com a
“MULLATS”, estableix que les canalitzacions han de
proporcionar un grau de protecció IP44, admetent
textualment com a vàlides les següents:
1.-Instal·lació de conductors de tensió assignada

mínima de 450/750 V sota tubs encastats o
superficials.

2.-Instal·lació de cables aïllats amb coberta de tensió assignada mínima de 450/750 V a l’interior de canals
aïllants superficials, sempre que les connexions es realitzin a l’interior de caixes.
No obstant, la experiència en instal·lació i manteniment d’instal·lacions industrials en locals d’aquestes
característiques ens porta a proposar el sistema “obert”.
Aquest sistema consisteix en una canalització formada per cables multipolars aïllats amb coberta, de tensió
assignada 0,6/1KV instal·lats sota tubs superficials oberts en els seus extrems, és a dir, sense colzes ni
ràcords roscats terminals (tal com s’especifica a la figura adjunta de l’anterior pàgina).
En aquest cas la estanquitat queda garantida per la utilització de premsaestopes directament aplicats a la
coberta dels cables conductors i roscats a la caixa de derivació o la caixa de connexió del receptor o
accessori al que es troben connectats. Aquesta unió garanteix totalment la estanquitat a la penetració
d’aigua a l’interior de les envolupants (grau IPX4).
La funció del tub és tant de suport físic del cable com de protecció addicional en els trams que cobreix el
cable. Els cables quedaran descoberts en els trams terminals i en els canvis de direcció, circumstància que
no afecta a la seguretat ja que la coberta dels cables actua com a envolupant en front de les influencies
externes.

En aquestes condicions podem considerar el cable multipolar amb coberta aïllant 0,6/1KV com a substitutiu
o equivalent a una canalització formada per cables unipolars 450/750 sota tub o canal protectora (sistema
acceptat per ITC-BT-30)?
Voldríem conèixer doncs la interpretació oficial d’aquest sistema d’instal·lació a efectes de la seva
acceptació com a mètode alternatiu i igualment vàlid als proposats pel REBT.
Resposta
La coberta dels cables es considera equivalent a una envolupant (protecció contra l’ingrés d’objectes sòlids i
de líquids). En aquest sentit l’ús de conductors amb coberta de tensió assignada mínima de 0,6/1kV es pot
considerar com equivalent a l’ús de conductors canalitzats mitjançant sistemes de conducció de cables amb
característica d’envolupant tals com els tubs o les canals.

ITC-BT-40 Instal·lacions generadores de baixa tensió

ITC-BT-40 Instal·lacions generadores de baixa tensió
Criteris sobre l’aplicació del reglament electrotècnic per a baixa tensió ITC-BT-40
Instal·lacions generadores de baixa tensió.
40-01
Consulta
Es vol realitzar una instal·lació elèctrica en la qual s’interconnecta un generador elèctric a la xarxa elèctrica.
Segons l’Ordre de 5 de setembre de 1985, en tota instal·lació d’aquest tipus s’ha d’instal·lar un “Rectificador
Inversor de font commutat per xarxa”. Aquest equip ens ha estat sol·licitat per la companyia elèctrica.
Segons el nou REBT, en la ITC-40, no menciona aquest aparell. És obligatori instal·lar aquell aparell, quan
el nou REBT no hi apareix?
Resposta
L’Ordre 5 de setembre del 85 està en vigor. Encara que la ITC-40 no ho contempli, s’ha de seguir el que diu
l’Ordre.

ITC-BT-41 Instal·lacions elèctriques en caravanes i parcs de caravanes

Criteris sobre l’aplicació del reglament electrotècnic per a baixa tensió

ITC-BT-41. Instal·lacions elèctriques en caravanes i parcs de caravanes.

41-01
Consulta
En els càmpings, les línies que van soterrades des del quadre general a la piscina, des del quadre general a
les caixes dels endolls de les caravanes, l’enllumenat exterior, etc. han de ser no propagadors d’incendis, de
baixa emissió de fums i opacitat reduïda?
Resposta
En un càmping cada zona ha d’anar regulada per la instrucció tècnica que li correspongui. El càmping en si
mateix no està considerat com a local de concurrència pública, sinó que les seves instal·lacions estan
regulades per la ITC-BT-41. Caldrà aplicar-hi les ITC següents segons el cas:
−ITC-BT-41 per a càmpings
−ITC-BT-31: per a piscines
−ITC-BT-09: per a enllumenat exterior
−ITC-BT-28: per a altres locals del càmping (restaurant...)
D’altres, segons el tipus d’instal·lació.

Enllaços d'interès
Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (BOE).
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2002-18099
Decret 363/2004, de 24 d'agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l'aplicació del
Reglament electrotècnic per a baixa tensió (DOGC).
http://www.gencat.cat/diari/4205/04204006.htm
Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d'Energia i Mines, per la qual es fixa un
termini provisional per a la inscripció d'instal·lacions d'energia elèctrica de baixa tensió ja existents,
sotmeses al règim d'inspecció periòdica.
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_80345955_1.pdf
Resolució per la qual s’aprova el model del certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i el model del
butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals.
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_49562114_1.pdf

Bon ús de l’energia a la llar: Climatització, els electrodomèstics, la il·luminació
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=71a
0c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=71a0c77be417c110VgnVCM1000000b0c
1e0aRCRD&vgnextfmt=default
La Climatització
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.71a2158dbba416fdc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=9cf1
c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9cf1c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e
0aRCRD&vgnextfmt=default
Els Electrodomèstics
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.c953bfabb4074c1fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=78a1
c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=78a1c77be417c110VgnVCM1000000b0c1
e0aRCRD&vgnextfmt=default
La Il·luminació
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.71a2158dbba416fdc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=14e
1c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=14e1c77be417c110VgnVCM1000000b0c

L’energia als edificis i serveis
Certificat d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció i Registre de certificats
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=135
2c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1352c77be417c110VgnVCM1000000b0c
L'energia al sector dels serveis i el comerç
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.c953bfabb4074c1fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=3182
c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3182c77be417c110VgnVCM1000000b0c1
e0aRCRD&vgnextfmt=default
Empreses serveis energètics
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=1eb
5c01b84156210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1eb5c01b84156210VgnVCM1000008d0c

Vídeo
COM ADAPTAR LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DE BAIXA TENSIÓ ALS EDIFICIS

D’HABITATGES SEGONS 10_2005
http://www.youtube.com/watch?v=zJVGRIu8NCA

Curso de Ejemplo

Mòdul: 2 Disseny d’un habitatge
Competències:
Curs: Nº Nom curs

2 Disseny d’un habitatge
Índex
1.- Introducció
2.- Organització de les instal·lacions.
2.1.- El grau d'electrificació d'un habitatge.
2.2.- La Instal·lació d'Enllaç i l'Escomesa
2.3.- Nombre i tipus de circuits en els habitatges.
2.4.- El Quadre General de l'habitatge.
2.5.- Paràmetres i materials.
2.6.- Protecció i connexió de la terra. Exemple del quadre general.
3.- Circuits bàsics en els habitatges.
3.1.- L'endoll o presa de corrent.
3.2.- Un punt de llum, dues llums en paral·lel.
3.3.- El timbre.
3.4.- Una commutació.
3.5.- La commutació d'encreuament.
4.- Instal·lació en cuina i bany.
5.- Distribució de circuits en habitacions.
6.- Quadre resum.
7.- Exercicis.
8.- Exercicis resolts.

Introducció
En l'anterior mòdul hem vist que les instal·lacions elèctriques de baixa tensió estan subjectes a normatives,
instruccions i, en definitiva, a un reglament.
El reglament és imprescindible conèixer-ho tant pels instal·ladors elèctrics com pels que pretenen realitzar
un projecte elèctric de baixa tensió. En aquest mòdul es fa referència al que indica el mateix amb l'objecte
de familiaritzar-nos amb les seves instruccions, el reglament i les bones pràctiques.
Per representar mitjançant esquemes les instal·lacions s'utilitzen dos tipus principals de representació. Això
ens ajuda a interpretar tant la connexió entre els diferents elements com a evitar possibles interpretacions
ambigües.
Els dos tipus d'esquemes principals són:
Esquema unifilar: molt simplificat i amb pocs detalls. Dóna una idea genèrica de la situació dels
diferents elements que ho componen i certs paràmetres crítics.
Esquema multifilar: aquest tipus d'esquema està orientat per poder comprendre el funcionament i
portar a terme l'execució del cablejat i distribució dels components. Una de les seves característiques és
que és més fàcil interpretar les funcions dels components per a una intervenció de tipus reparació.
En aquest mòdul utilitzarem ambdós tipus d'esquemes, unifilar i multifilar.

Organització de les instal·lacions
El reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT) estableix que les tensions nominals usualment utilitzades
en les distribucions de corrent altern seran inferiors a 1.000 volts.
230 V entre fases per a xarxes trifàsiques de tres conductors.
230 V entre fase i neutre, i 400 V entre fases, per a les xarxes trifàsiques de 4 conductors.
La freqüència de treball d'aquest corrent altern està fixada en 50 Hz.
Fixats el voltatge i la freqüència, veiem que per a realitzar el disseny d'un projecte elèctric de baixa tensió
només serà necessari dissenyar en base al corrent necessari per a cada cas.
La quantitat de corrent que circula per una línia ens determinarà el conjunt de components per distribuir-la,
així com els elements de protecció necessaris.
A més, seguint el reglament, haurem de complir amb una sèrie de normatives, entre elles, les referents als
límits de caigudes de tensió al llarg de les instal·lacions.

El grau d'electrificació d'un habitatge
Com no es pot conèixer a priori el consum exacte d'un habitatge, el reglament electrotècnic de baixa tensió
(REBT) estableix el grau d'electrificació dels habitatges, depenent del grau d'utilització que es desitgi
aconseguir, establint-se dos nivells o graus d'electrificació de l'habitatge:
Electrificació bàsica.
Electrificació elevada.
Electrificació bàsica:
Ha de cobrir les possibles necessitats d'utilització primàries sense necessitat d'obres posteriors. Es preveu
una potència no inferior a 5.750W a 230 V. No depèn de la potència que contractarà l'usuari.
Electrificació elevada:
Ha de cobrir les necessitats de l'electrificació bàsica i, a més, sistemes de calefacció elèctrica o de

condicionament d'aire. També aplicable quan l'habitatge té una superfície útil superior a 160 m2. En aquest
cas es preveu una potència no inferior a 9.200 W. També independent de la contractació que realitzarà
l'usuari.

La Instal·lació d'Enllaç i l'Escomesa
L'escomesa:
És una derivació des de la xarxa de distribució de l'empresa de servei elèctric cap a l'edificació d'habitatges.
L'escomesa finalitza en l’anomenada Caixa General de Protecció (CGP). Aquest és el punt on comencen les
instal·lacions internes d'habitatges.
La instal·lació d'enllaç:
Són aquelles que uneixen la Caixa General de Protecció, incloent aquestes, amb les instal·lacions d'interior.
Comencen al final de l'Escomesa i finalitza en els Dispositius Generals de Comandament i Protecció.
Les parts que constitueixen les instal·lacions d'enllaç són:
Caixa General de Protecció (CGP)

Línia General d'Alimentació (LGA)
Elements per a la Ubicació de Comptadors (CC)
Derivació Individual (DI)
Caixa per a Interruptor de Control de Potència (ICP)
Dispositius Generals de Comandament i Protecció (DGMP)
El conjunt Derivació Individual i instal·lació interior constitueix la instal·lació privada de l'usuari. La resta
pertany a l'empresa subministradora de l'energia.

Per a un sol usuari
Llegenda dels esquemes
1.Xarxa de distribució
2.Escomesa
3.Caixa general de protecció
4.Línia general d'alimentació
5.Interruptor general de maniobra
6.Caixa de derivació
7.Emplaçament de comptadors
8.Derivació Individual
9.Fusible de seguretat
10.Comptador
11.Caixa per a interruptor de control de potència
12.Dispositius generals de comandament i protecció
13.Instal·lació interior

Per a dos usuaris
2.Escomesa
10.Comptador

Per a diversos usuaris amb comptadors centralitzats en un lloc
2.Escomesa
10.Comptador

Per a diversos usuaris amb comptadors centralitzats en més d'un lloc
2.Escomesa
10.Comptador
11.Caixa per a interruptor de control de
potència
12.Dispositius generals de comandament i
protecció

Per a diversos usuaris amb comptadors centralitzats en més d'un lloc
2.Escomesa
10.Comptador
11.Caixa per a interruptor de control de
potència
12.Dispositius generals de
comandament i protecció

Les Caixes Generals de Protecció són caixes que allotgen els elements de protecció de les línies generals
d'alimentació delimitant responsabilitats entre client i empresa distribuïdora.
Se situaran en l'exterior de l'edifici preferentment en les façanes, en llocs de lliure i permanent accés.
Quan l'escomesa sigui aèria, podran instal·lar-se en muntatge superficial a una altura sobre el sòl compresa
entre 3 m i 4 m.
En el cas de ser subterrània, s'instal·larà sempre en un nínxol o arqueta a la paret, que es tancarà amb una
porta preferentment metàl·lica. La part inferior de la porta es trobarà a un mínim de 30 cm del sòl.
En el cas de subministrar a un únic usuari o dos usuaris alimentats des del mateix lloc, al no existir línia
general d'alimentació, podrà simplificar-se la instal·lació col·locant, en un únic element, la caixa general de
protecció i l'equip de mesura, anomenat Caixa de Protecció i Mesura (CPM), que és aquella que en un sol
element inclou la Caixa General de Protecció i el Conjunt de Mesura.
S'allotjarà de manera que els dispositius de lectura dels equips de mesura hagin d'estar instal·lats a una
altura compresa entre 0,7 m i 1,80 m, instal·lant-se de la mateixa forma que les Caixes Generals de
Protecció.

La línia general d'alimentació és la que enllaça la Caixa General de Protecció amb la centralització de
comptadors, podent-se realitzar derivacions en el cas de disposar de més d'una centralització de
comptadors. En ella s'inclourà el conductor de protecció.
Derivació individual és la part de la instal·lació que, partint de la línia general d'alimentació, subministra
energia elèctrica a una instal·lació d'usuari. S'inclourà el conductor de protecció.
Cada derivació individual serà totalment independent de les derivacions d'altres usuaris.
Els comptadors i altres dispositius per a la mesura del consum de l'energia elèctrica podran estar situats en:
mòduls (caixes amb tapes precintables)

armaris
panells
Hauran de permetre de forma directa la lectura dels comptadors, així com la de la resta de dispositius de
mesura.
Per a un usuari o dos, se situen les anomenades caixes de protecció i mesura, que s'instal·laran com s'ha
citat anteriorment.
La comunitat propietària de l'edifici o l'usuari tindrà la responsabilitat de la conservació i trencament de

precintes que es col·loquin, quedant sota la seva custòdia.

Nombre i tipus de circuits en els habitatges
Cada tipus de circuit de l'habitatge serà independent i estarà protegit cadascun d'ells per un interruptor
automàtic de tall omnipolar, amb accionament manual i el seu dispositiu de protecció contra sobrecàrregues
i curtcircuits.
Circuits en un habitatge de grau d'electrificació bàsica:
C1 circuit de distribució interna, per als punts d'il·luminació.
C2 circuit de distribució interna, per a preses de corrent d'ús general i el frigorífic.
C3 circuit de distribució interna, per alimentar la cuina i el forn.
C4 circuit de distribució interna, destinat a alimentar la rentadora, el rentavaixelles i l’escalfador elèctric

d’aigua.
C5 circuit de distribució interna, destinat a alimentar les preses de corrent de cambres de bany i les bases
auxiliars de la cambra de cuina.

Nombre i tipus de circuits en els habitatges

Circuits d'un habitatge amb grau d'electrificació elevada:
(a més dels circuits de l'electrificació bàsica…)
C6 circuit addicional del tipus C1, per cada 30 punts de llum.
C7 circuit addicional del tipus C2, per cada 20 preses de corrent d'ús general o si la superfície útil de
l'habitatge és major de 160 m2.
C8 circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació de calefacció elèctrica, quan existeix previsió
d'aquesta.
C9 circuit de distribució interna, per a la instal·lació d'aire condicionat, quan existeix previsió d'aquest.
C10 circuit de distribució interna, per a la instal·lació d'una assecadora independent.
C11 circuit de distribució interna, destinat a l'alimentació del sistema d'automatització, gestió tècnica de
l'energia i de seguretat, quan existeixi previsió d'aquesta.
C12 circuits addicionals de qualsevol dels tipus C3 o C4, quan es prevegin, o circuit addicional del tipus
C5, quan el seu nombre de preses de corrent excedeixi de 6.

El Quadre General de l'habitatge
El quadre general de l'habitatge se situarà el més a prop possible del punt d'entrada de la derivació
individual de l'habitatge i al costat de la porta d'entrada.
La seva altura respecte al sòl estarà compresa entre 1,4 m i 2 m. No es podrà col·locar en dormitoris, banys,
etc.
Al Quadre General de l'habitatge se situaran els següents elements:
L'interruptor de Control de Potència (ICP), ho instal·la l'empresa subministradora de l'energia, la

seva funció no és la de protegir, sinó la de limitar el consum de corrent de l'abonat. Se situa en una
caixa, immediatament abans dels altres dispositius, en compartiment independent i precintable. Pot
col·locar-se en el mateix quadre que la resta dels dispositius generals de comandament i protecció.
L'empresa subministradora proporciona el valor del mateix depenent de la potència a contractar. Per
exemple:

A continuació, veurem el conjunt d'interruptors que vénen instal·lats en els quadres generals dels
projectes elèctrics de baixa tensió.
L'Interruptor General Automàtic (IGA) de l'habitatge ve determinat per la capacitat màxima de la

instal·lació i és un element encarregat de protegir de sobrecàrregues o curtcircuits la instal·lació completa.
Serà un interruptor de tall omnipolar amb el seu accionament manual, d'intensitat nominal mínima de 25 A i
dispositiu de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits.
El seu poder de tall ha d'arribar a la intensitat de curtcircuit de com a mínim 4.500 A.

Un o diversos interruptors diferencials (ID) que garanteixin la protecció contra contactes indirectes de
tots els circuits, amb una intensitat diferencial residual màxima de 30 mA.
La intensitat assignada serà superior o igual que la de l'interruptor general. Com a mínim un cada cinc
circuits.
Un interruptor automàtic (IA) de protecció individual per a cada circuit de tall omnipolar amb el seu
accionament manual i un dispositiu de protecció contra les sobrecàrregues i els curtcircuits.
La intensitat assignada a cadascun serà segons la seva aplicació i circuit de treball.

Aquest és un esquema de com quedaria el quadre general per a un habitatge amb grau d'electrificació bàsic
i ICP inclòs:

I per al cas del quadre general per a un habitatge amb grau d'electrificació elevat amb el seu ICP inclòs
quedarà:

Paràmetres i materials
Segons la normativa de REBT, la màxima caiguda de tensió entre l'origen de la instal·lació i qualsevol altre
punt de la instal·lació serà menor o igual al 3%.
El seu traçat serà el més curt possible i la seva secció mínima serà de 10 mm2 si és de coure i 16 mmv si és
d'alumini.
La caiguda de tensió màxima permesa segons el REBT serà:
Cas de línies generals destinades a comptadors totalment centralitzats: 0,5 per 100.
Cas de línies generals destinades a centralitzacions parcials de comptadors: 1 per 100.
En la taula següent es mostren les seccions admissibles dels conductors de la línia general d'alimentació i el
tub que ha de contenir-la.


Derivacions Individuals
El diàmetre dels tubs i canals tindrà un valor exterior nominal mínim de 32 mm.
Si les derivacions individuals discorren verticalment, aquestes s'allotjaran a l'interior d'una canal o conducte
d'obra amb parets de resistència al foc tipus RF 120. Per evitar la propagació de les flames, es disposarà
com a mínim, i cada tres plantes, d'elements tallafocs i tapes de registre a fi de facilitar tant els treballs
d'inspecció com els de instal·lació.
Les dimensions mínimes les podem veure en aquesta taula:

L'altura de les tapes de registre serà com a mínim de 0,30 m i la seva amplada igual a l'amplada de la canal.
La seva distància superior quedarà instal·lada, com a mínim a 0,20 m del sostre.
Per facilitar la instal·lació, cada 15 m es podran col·locar caixes de registre, on aniran a ajuntant-se els tubs
de les derivacions individuals.
Cada línia portarà el seu corresponent conductor neutre així com el de protecció. Depenent del nombre de
fases que tinguem portarà més conductors o menys. Cada derivació individual tindrà el seu fil de
comandament amb la finalitat de possibilitar l'aplicació de diferents tarifes.
El tipus de cable serà de coure o alumini, aïllat i normalment unipolars, sent la seva tensió assignada
450/750 V.
La caiguda de tensió màxima admissible serà:
Per al cas de comptadors concentrats en més d'un lloc: 0,5 %
Amb de comptadors totalment concentrats: 1%
En el cas de derivacions individuals en subministraments per a un únic usuari en què no existeix línia
general d'alimentació: 1,5%

Vegem que tenim en els comptadors

La secció dels cables dels comptadors seran de 6 mm2 de secció com a mínim, excepte quan s'incompleixin
les prescripcions reglamentàries en aquest cas la secció serà major. Seran de coure i tensió assignada de
450/750 V.
Per als circuits de comandament i control el seu color serà vermell i amb una secció d'1,5 mm2.
Per als circuits interiors en els habitatges tindran:
El valor de la intensitat d'un circuit tindrà un corrent assignat, no inferior al valor de la intensitat prevista pel
receptor o la suma de receptors a connectar en aquest circuit.
La intensitat de corrent en cada circuit es calcularà utilitzant la fórmula:
I  n  I a  Fs  Fu
On:
n és el nombre de preses o receptors.
Ia és la intensitat prevista per la presa o receptor.
Fs (el factor de simultaneïtat) és la relació de receptors connectats simultàniament sobre el total.
Fu (el factor d'utilització) és el factor mitjà d'utilització de la potència màxima del receptor.

Es posaran conductors de coure i tensió nominal de disseny de 450/750 V, la seva secció serà com a mínim
la indicada en la taula següent, i a més estarà condicionada al fet que la caiguda de tensió sigui com a
màxim el 3% entre l'entrada i la presa del receptor.
El color de l'aïllant dels cables ens servirà per identificar cadascun d'ells.
Per al conductor de neutre s'usarà el de color blau, el de protecció o terra serà de color verd-groc, les fases
seran de color marró o negre, quan es consideri necessari identificar tres fases diferents s'utilitzarà també el
color gris.

Aquí es pot veure una taula amb les

toleràncies dels percentatges de caigudes de
tensió:
Taula de la versió agafada del reglament R.E.B.T. en castellà

Resum de les caigudes de tensions depenent de si es tracta d'un usuari únic o varis amb comptadors
centralitzats en un sol lloc o diferents llocs:

Característiques elèctriques dels circuits interiors en els habitatges (1)

(1) La tensió considerada és de 230 V entre fase i neutre.
(2) La potència màxima permissible per circuit serà de 5.750 W.
(3) Diàmetres externs segons ITC-BT 19.
(4) La potència màxima permissible per circuit serà de 2.300 W.
(5)
Aquest valor correspon a una instal·lació de dos conductors i terra amb aïllament de PVC en tub encastat
a obra. Altres seccions poden ser requerides per a altres tipus de cable o condicions d'instal·lació.
(6)
En aquest circuit exclusivament, cada presa individual pot connectar-se mitjançant un conductor de
secció 2,5 mm 2 que parteixi d'una caixa de derivació del circuit de 4 mm 2.
(7)
) Les bases de presa de corrent de 16 A 2p +T seran fixes del tipus indicat en la figura C2a i les de 25 A
2p + T del tipus indicat en la figura ESB 25-5A, ambdues de la norma UNEIX 20315.
(8)
Els fusibles o interruptors automàtics no són necessaris si es disposa de circuits independents per a cada
aparell, amb interruptor automàtic de 16 A en cada circuit, el desdoblament del circuit a aquest efecte no
suposarà el pas a electrificació elevada ni la necessitat de disposar d'un diferencial addicional.
(9) El punt de llum inclourà conductor de protecció.

Punts d'utilització I
(1)
On es prevegi la instal·lació d'una presa per al receptor de TV, la base corresponent haurà de ser
múltiple, i en aquest cas es considerarà com una sola base a l'efecte del nombre de punts d'utilització.

Punts d'utilització II
(1)
On es prevegi la instal·lació d'una presa per al receptor de TV, la base corresponent haurà de ser múltiple i,
en aquest cas, es considerarà com una sola base a l'efecte del nombre de punts d'utilització.

Punts d'utilització III
(2)
Es col·locaran fora del volum delimitat pels plànols verticals situats a 0,5 m de l'aigüera i dels fogons
de cocció o cuina.

Punts d'utilització IV

La següent taula mostra els diàmetres dels tubs que siguin superficials o encastats.
Per a tubs o canalitzacions superficials tindrem els següents diàmetres:

Si tinguéssim més de cinc conductors per cada tub, o conductors o cables de seccions diferents a instal·lar
en un mateix tub, la seva secció serà, com a mínim 2,5 vegades la secció ocupada pels conductors.
Per a tubs en canalitzacions encastades tindrem:

Per més de cinc conductors per tub, o conductors o cables de seccions diferents a instal·lar en el mateix
tub, la seva secció serà, com a mínim 3 vegades la secció ocupada pels conductors.
La instal·lació dels tubs i canalitzacions ha de complir les següents prescripcions:
No es permetrà la unió de conductors amb entroncaments per simple retorçament, sinó que haurà de
realitzar-se sempre utilitzant borns de connexió, individualment o en blocs.
El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de
les parets.
Es col·locaran els registres que es considerin necessaris que en trams rectes no estaran separats
entre si més de 15 m. El nombre de corbes entre dos registres no serà superior a 3.
La connexió entre conductors es realitzarà a l'interior de caixes apropiades i la seva profunditat serà
com a mínim de 40 mm.
En el cas d'utilitzar tubs encastats en parets, és convenient disposar els recorreguts horitzontals a 50
centímetres com a màxim, de sòl o sostres, i els verticals a una distància dels angles de cantonades no
superior a 20 centímetres.

Distàncies i zones per on situar els tubs.

Protecció i connexió de terra
L'objectiu de la posada a terra de les parts metàl·liques és el de limitar la tensió que, pel que fa a terra,
puguin presentar en un moment donat les parts metàl·liques dels receptors, assegurar l'actuació de les
proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats.
La seva connexió és mitjançant una unió elèctrica directa, sense fusibles ni protecció alguna, d'una part del
circuit elèctric o d'una part conductora no pertanyent al mateix (per exemple una carcassa metàl·lica d'un
motor) mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grups d'ells enterrats en el sòl.
En una instal·lació de posada a terra s'ha d'aconseguir que entre el conjunt d'instal·lacions no aparegui
diferències de potencial perilloses, permetent així el pas a terra dels corrents de defecte o les de descàrrega
d'origen atmosfèric.
A aquesta presa de terra es connectarà tota massa o carcassa metàl·lica important, existent a la zona de la
instal·lació, i les masses accessibles dels aparells receptors. A aquesta mateixa presa de terra hauran de
connectar-se les parts metàl·liques dels dipòsits de gasoil, de les instal·lacions de calefacció en general, de
les instal·lacions d'aigua, de les instal·lacions de gas canalitzat i de les antenes de ràdio i televisió.
Les línies de terra s'estableixen en les mateixes canalitzacions que les de les Línies Generals d'Alimentació
i Derivacions Individuals.
Els conductors de protecció seran de coure, amb les mateixes característiques d'aïllament que els
conductors actius.

Depenent de la secció del conductor de fase, tindrem una secció o una altra per a la línia de protecció o
terra. La secció que ha de tenir el conductor de protecció (terra), segons sigui la del conductor de fase,
s'indica en la taula següent:
Els conductors de protecció acompanyaran als conductors actius en tots els circuits de l'habitatge fins als
punts d'utilització dels receptors.
En el quadre general de distribució es disposaran els borns o platines per a la connexió dels conductors de
protecció de la instal·lació interior amb la derivació de la línia principal de terra.

Vegem un esquema d'una instal·lació del Quadre General per a un habitatge amb grau d'electrificació bàsic i
ICP inclòs:

I la instal·lació del Quadre General per a

un habitatge amb grau d'electrificació
elevat i ICP inclòs serà:

Circuits bàsics en els habitatges
Els circuits bàsics generalment es representen amb l'esquema multifilar, veient-se el connexionat amb detall
dels conductors i els seus elements.
Però quan es representa la instal·lació, se sol utilitzar l'esquema unifilar, donant-nos una millor idea de la
quantitat de conductors i per on discorreran, encara disposant, en aquest tipus d'esquema, d'un menor
detall.
També existeixen els esquemes topogràfics. A les següents pàgines mostrarem els diferents esquemes.

L'endoll o presa de corrent
Les bases permeses són la Base (C2a) 16 A 2p + T d'ús general i la Base (ESB 25 -25a) 25 A 2p + T per a
cuines.
Per a habitatges antics es poden seguir utilitzant les bases antigues (C1a) sense presa de terra. No en les de
nova creació, ni en ampliacions d'habitatge, o modificacions o reparacions de certa importància.
Per situar les preses de corrent hem de tenir en compte per on poden passar els tubs i les normatives de
construcció.
Les preses de corrent d'ús general s'han de posar a una altura del sòl de 30 cm, les utilitzades en les cuines
damunt del marbre o fogons han d'estar a 110 cm del sòl i separades de la cuina i de l'aigüera com a mínim
en 50 cm.
El microones pot situar-se a 140 cm del sòl i l'extractor o campana entre 170 i 180 cm des del sòl. Encara que
les altures poden variar si es considera necessari, ja que no són del tot estrictes.
L'endoll o presa de corrent
Esquemes d'una presa de corrent:
Esquema multifilar Esquema unifilar L'esquema topogràfic

Un punt de llum, dues llums en paral·lel
Per als mecanismes dels punts de llum s'aconsella una altura compresa entre 80 i 120 cm en general,
excepte en les capçaleres dels llits que pot ser d'uns 70 cm.
Anem a veure com es planteja la instal·lació d'un mecanisme interruptor que connecta dos llums connectats
en paral·lel.
Fixem-nos que el neutre va directament connectat als punts de llum, mentre que la fase és interrompuda per
l'interruptor. Si coneix quin és el terminal mòbil de l'interruptor, és aquest el que s'ha de connectar al llum i la
fase es connecta a la part fixa de l'interruptor.
A la següent pàgina trobarem el disseny i ubicació d'un punt de llum amb dues llums en paral·lel en el
sostre.

Un punt de llum, dues llums en paral·lel
Control de dues llums en paral·lel en el sostre

El timbre
El mecanisme de pulsació del timbre de trucada s'instal·la a una altura superior que la de la resta de
mecanismes habituals, de 120 cm a 180 cm del sòl i en la part exterior de l'habitatge, evidentment.
Aquest és el seu disseny:

Una commutació
L'altura dels mecanismes, quan s'instal·len en dos punts d'una habitació, podrà ser diferent depenent d'on
es trobin els elements. Variarà entre 80 cm i 120 cm.
La seva forma de funcionar és la següent:
Quan canviem la posició de qualsevol dels commutadors, es tanca el circuit i per tant la llum s'encén. Si
tornem a canviar la posició de qualsevol dels commutadors, la llum s'apaga.

La commutació d'encreuament
Quan desitgem controlar llums des de més de dos llocs, s'usa la commutació creuada. Això ho podem trobar
en passadissos, dormitoris, etc.
L'altura dels mecanismes de commutació serà entre 70 cm per a les capçaleres dels llits i entre 80 cm i 120
cm per a la resta de llocs.
Un commutador d'encreuament funciona així:
En repòs, els terminals A i A' estan connectats a B' i B respectivament. Quan actuem sobre ell es connecten
A amb B i A' amb B'. D'aquesta manera, canviem la connexió.
Quan activem qualsevol dels elements (commutadors o commutador d'encreuament) canvia l'estat de les
llums entre apagades i enceses.

La commutació d'encreuament
Podríem afegir tants commutadors d'encreuament com volguéssim. Veiem quins són els seus esquemes:

Instal·lació en cuina i bany

La cuina
La cuina sol tenir una de les zones amb major grau d'equipament elèctric de l'habitatge. Fins a ella arriben
les línies d'il·luminació (C1), preses de corrent de 16 A (C2) amb extractor i frigorífic, presa de corrent de 25
A (C3) per al forn, preses de corrent de 16 A (C4) per a la rentadora, rentavaixelles i escalfador d’aigua, així
com preses de corrent de 16 A (C5) situades damunt del marbre. També tindrem un microones i presa de
corrent de 16 A (C10) per a l’assecadora. Poden coincidir fins a set línies diferents.
Podem veure que les altures dels elements mecànics és molt variada. Existeix la limitació que no es poden
posar preses de corrent a menys de 50 cm dels plànols verticals de la cuina i de l'aigüera.
Les preses de corrent de rentavaixelles, rentadora, forn i fogons, sol posar-se en un mòdul per permetre
l’encastament complet dels electrodomèstics.

Aquí podem veure les diferents cotes i una possible distribució dels elements.


El bany
La normativa fa referència a diferents volums on en cadascun d'ells es defineixen les seves limitacions
quant a la instal·lació d'elements elèctrics:
- Volum 0
Comprèn bàsicament l'interior de la banyera o de la dutxa.
En un lloc que contingui una dutxa sense plat, el volum 0 està delimitat pel sòl i per un plànol horitzontal
situat a 0,05 m per sobre del sòl. En aquest cas:
Si el difusor de la dutxa pot desplaçar-se durant el seu ús, el volum 0 està limitat pel pla generatriu vertical
situat a un radi d'1,2 m al voltant de la presa d'aigua de la paret o el plànol vertical que tanca l'àrea prevista
per ser ocupada per la persona que es dutxa.
Si el difusor de la dutxa és fix, el volum 0 està limitat pel pla generatriu vertical situat a un radi de 0,6 m al
voltant del difusor.
- Volum 1
Està limitat pel plànol horitzontal superior al volum 0 i el plànol horitzontal situat a 2,25 m per sobre del sòl, i
El plànol vertical al voltant de la banyera o dutxa i que inclou l'espai per sota dels mateixos, quant aquest
espai és accessible sense l'ús d'una eina; o
Per a una dutxa sense plat amb un difusor que pot desplaçar-se durant el seu ús, el volum 1 està limitat
pel pla generatriu vertical situat a un radi d'1,2 m des de la presa d'aigua de la paret o el plànol vertical que
tanca l'àrea prevista per ser ocupada per la persona que es dutxa; o
Per a una dutxa sense plat i amb un ruixador fix, el volum 1 està delimitat per la superfície generatriu
vertical situada a un radi de 0,6 m al voltant del ruixador.

- Volum 2
Està limitat per:
El plànol vertical exterior al volum 1 i el plànol vertical paral·lel situat a una distància de 0,6 m; i
El sòl i plànol horitzontal situat a 2,25 m per sobre del sòl.
A més, quan l'altura del sostre excedeixi els 2,25 m per sobre del sòl, l'espai comprès entre el volum 1 i el
sostre o fins a una altura de 3 m per sobre del sòl, qualsevol que sigui el valor menor, es considera volum 2.
- Volum 3
Està limitat per:
El plànol vertical límit exterior del volum 2 i el plànol vertical paral·lel situat a una distància d'aquest de 2,4
m; i
El sòl i el plànol horitzontal situat a 2,25 m per sobre del sòl.
A més, quan l'altura del sostre excedeixi els 2,25 m per sobre del sòl, l'espai comprès entre el volum 2 i el
sostre o fins a una altura de 3 m per sobre del sòl, qualsevol que sigui el valor menor, es considera volum 3.
El volum 3 comprèn qualsevol espai per sota de la banyera o dutxa que sigui accessible només mitjançant
l'ús d'una eina sempre que el tancament d'aquest volum garanteixi una protecció com a mínim IP X4.
Aquesta classificació no és aplicable a l'espai situat per sota de les banyeres d’hidromassatge i cabines.

Detalls dels volums

Taula resum de característiques dels diferents volums en un bany.

Altres casos que ens podem trobar, segons la ITC-BT-27:
Dutxa amb paret fixa Dutxa sense plat
Volum
Volum Volum
Volum
Volum

Dutxa sense plat però amb paret fixa i difusor fix
Volum
Volum
Volum
Volum
Paret
fixa

Volum
Volum
exterior
Exterior
Cabina de dutxa prefabricada Vivenda
Obertura
sense porta
Cabina de
dutxa
Volum exterior prefabricada
Exterior Vivenda
Volum
Volum
Porta
Volum exterior
Interior Vivenda

Distribució de circuits en habitacions
A les habitacions solen coincidir diversos tipus de circuits, tenint en comú el circuit de la línia C1
d'il·luminació. En general trobarem també el circuit C2 de preses de corrent d'ús general.
És una bona pràctica instal·lar tubs diferents per a cadascun dels circuits i tractar-los per separat.
De tota manera, en ocasions simplifica molt la implementació pràctica dels circuits la utilització d'un mateix
tub per a dues línies independents.
Aquest exemple demostra com podem reunir dos circuits de l'interruptor i l'endoll en un mateix tub.

Quadre resum
Instal·lació elèctrica de baixa tensió en un habitatge amb grau bàsic d'electrificació.

Quadre resum
Instal·lació elèctrica de
baixa tensió en un habitatge
amb grau elevat
d'electrificació.

Exercicis
Exercici 1:
En un habitatge de 96 m2, tenim una sèrie de receptors distribuïts de la següent manera:
Menjador: 3 bombetes de 60 W, 1 televisor de 350 W, 1 equip de música 100 W, 2 llums de 40 W i 1

DVD de 40 W.
Passadís: 3 bombetes halògenes de 20 W.
Cuina: 2 fluorescents de 18 W, nevera de 100 W, rentavaixella 600 W, microones 800 W, forn 2000
W, rentadora 1200 W i assecadora de 2600 W.
Dormitori principal: 5 bombetes de 60 W, dos llums de 40 W, televisor de 80 W.
Habitacions restants: 4 llums de baix consum de 7 W, 1 ordinador personal 400 W, 1 equip de música
de 145 W.
Bany: 3 bombetes de 50 W, 1 assecador de cabells de 2.000 W.
Obtenir la potència total instal·lada en l'habitatge.

Exercicis
Exercici 2:
A quin tipus de grau d'electrificació d'habitatge correspon l'exemple anterior de l'exercici 1?
Exercici 3:
Quin tipus d'electrificació hem de triar per a un habitatge on volem posar aire condicionat?
Exercici 4:
Quina electrificació hem de triar per a un habitatge de 90 m2, amb rentadora i escalfador d’aigua elèctric?
Exercici 5:
Realitza una taula amb els circuits i els seus elements de cada circuit per a un habitatge en el qual anem a
instal·lar els següents elements: 18 punts de llum, 25 preses de corrent, 1 rentadora, 1 televisió, 1 cuina
elèctrica i 1 aire condicionat.
Exercici 6:
Realitza una taula amb el contingut del quadre general per a l'habitatge de l'exercici 5.
Exercici 7:
Tenint en compte el percentatge màxim de caigudes de tensió segons el reglament, en una instal·lació d'un
usuari únic, calcula quina serà la tensió mínima que ha d'aparèixer en el receptor més allunyat de la línia.
Tenint en compte el total del conjunt de la instal·lació.
Exercicis
Exercici 8:
Calcula el valor mínim de secció que ha de tenir un conductor si el corrent que ha de subministrar és de 10
A i la seva longitud de la línia, que és de coure, va des de l'Interruptor Automàtic fins al receptor més
allunyat necessitant 30 m. Hem d'incrementar el valor mínim que ens diu el Reglament de Baixa Tensió?.
Exercici 9:
Si disposem d'una línia amb preses de corrent d'ús general i es desitgen connectar 4 receptors de 3,2 A
cadascun, 2 d'1,3 A i 1 de 5,6 A.
Calcular la intensitat prevista per a aquesta línia.

Respostes als exercicis

Solució exercici 1:
La potència consumida pel total dels
receptors instal·lats serà:
Si dividim la potència total per la tensió

obtenim el corrent que entrarà en
l'habitatge.
P 6929W
I   30,126 A
V 230V
Per tant serien necessaris uns 30 amperes

si tot estigués en marxa.

Grau d'electrificació bàsic. La superfície de l'habitatge és inferior a 160 m2, no disposa ni de calefacció ni
d'aire condicionat. Per al càlcul NO es preveu la possibilitat de tenir tot funcionant simultàniament.
Electrificació elevada.
Electrificació bàsica.


El quadre tindrà els següents elements. Tots ells són elements de tall omnipolar, excepte l’ICP, que ho
subministra l'empresa i pot ser tant omnipolar com unipolar.
Es tractarà per tant d'un habitatge amb grau d'electrificació elevat.

Ja que la caiguda de tensió màxima total permesa és del 4,5 % i la tensió de subministrament de 230 V, la
tensió en el punt més allunyat serà major o igual a:
Vmínima = V - V * 4,5% = V * ( 1- 0,045) = 230 V * (0,955) =219,65 V

La caiguda màxima permesa per a aquest tram és del 3%, i aquesta tensió serà:
Vcaiguda = 230 V * 3% = 230 V * 0,03 = 6,9 V.
Com la resistència del conductor ha de complir que R = V / I = 6,9 V / 10 A = 0,69 W
Es tracta de dos conductors (fase i neutre) de longitud 30 m, en els quals es compleix:
R=r*L/S
on:
R = Resistència total dels dos conductors (W)
r = Resistivitat del coure (0,0172W * mm2 /m )
L = Longitud total dels dos conductors (m)
S = Secció dels conductors (mm2)
Aïllem el valor de la secció i la calculem
S = r * L / R = 0,0172W * mm2 /m * 60 m / 0,69 W = 1,495 mm2
No és necessari incrementar la secció que diu el reglament.

Amb ajuda de les taules anteriors i la fórmula tindrem:
I = (4 x 3,2 ) x 0,2 x 0,25 + (2 x 1,3) x 0,2 x 0,25 + 1 x 5,6 x 0,2 x 0,25 = 1,05 A
Com la intensitat prevista serà 1,05 A, no serà necessari ampliar la línia mínima prevista segons el
reglament.

Elaboració de Projectes Elèctrics de Baixa Tensió

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Elaboració de Projectes Elèctrics de Baixa Tensió

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Curso de Ejemplo

Nº Nom del Mòdul 1

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Guia per a l’alumnat

Curs: Nº Nom curs

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Nivell de coneixements d'electricitat: baix o simplement iniciat.

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Competències que es desenvolupen

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Material que s’utilitza al llarg del curs

S'utilitzarà la normativa vigent així com els criteris d'aplicació de la mateixa.

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Criteris d’avaluació per a la superació del curs

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Curs: Nº Nom curs

Què es un projecte elèctric de baixa tensió?

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Definició d’instal·lacions elèctriques en baixa tensió

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Condicions per al seu funcionament de les instal·lacions de baixa tensió

La fiabilitat tècnica i l'eficiència econòmica.

La seguretat tant de les persones i com dels béns.

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Classificació d’instal·lacions segons els tràmits administratius

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Classificació d’instal·lacions segons els tràmits administratius

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Classificació d’instal·lacions segons els tràmits administratius

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Classificació d’instal·lacions segons els tràmits administratius

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Tasques a realitzar per al seu manteniment

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Les inspeccions de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió

Els locals de pública concurrència.

Les piscines amb potència màxima admissible superior a 10 kW.

Els locals mullats amb potència màxima admissible superior a 25 kW.

Els quiròfans i sales d'intervenció.

Inspecció de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió

Les Inspeccions de caràcter periòdic

La Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d'Energia i Mines, fixa un termini

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Instrucció 10/2005 La font d’informació és la Generalitat de Catalunya

INSTRUCCIÓ 10/2005, DE 16 DE DESEMBRE, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ENERGIA I MINES, PER

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

b) L’entitat d’inspecció i control acumularà aquesta documentació a l’expedient corresponent a la inspecció

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Podeu veure aquesta instrucció aquí: Instrucció 10/2005

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Qui fa les revisions de les instal·lacions

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Les empreses instal·ladores autoritzades

Les empreses instal·ladores es classifiquen en les categories següents:

Empresa de Categoria bàsica

Empresa de Categoria especialista

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Les inspeccions de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió

Aquestes inspeccions poden ser inicials o amb caràcter periòdic.

Curs: 93 Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió

Les entitats d'inspecció i control