LA VEU DE CATALUNYA

(Qui el va fundar? D’on ve? Classe social? Per què? Interessos? Suports?
Influències? Propagandístic?

La Veu de Catalunya va néixer el 1898 i va esdevenir la portaveu de la Lliga

Regionalista (premsa explícitament política). Va influir en la difusió del catalanisme i
en la progressiva politització del moviment. La ideologia dels editors i dels lectors és la
mateixa: catalanista regionalista i conservadora. Per tant, va dirigit a la burgesia
catalana que defensarà a partir de 1914 el projecte noucentista de la Mancomunitat. Cal
destacar que La Veu de Catalunya va estar sospitosament mantinguda per la Lliga ja que
va anant disminuint la publicitat i alhora augmentant la superfície. A més,
progressivament va perdre lectors. Això reitera al fracàs de la política noucentista de
masses mantinguda per la Mancomunitat. Pel que fa al seu posicionament respecte la
Primera Guerra Mundial, va se neutral.

El 1905 va ser punt de mira dels militar, i en novembre d’aquest mateix any va ser
assaltat junt amb el setmanari humorístic Cu-cut!. Tots dos eren editats per persones
lligades a la Lliga. Les conseqüències de l'assalt als dos periòdics van ser la creació del
moviment de Solidaritat Catalana i Llei de Jurisdiccions, que establia el pas a la
jurisdicció militar (i no civil) qualsevol delicte contra l'exèrcit.

La seva tirada màxima declarada arribava als 8.000 exemplars l’any 1918, representava
el 2,45% del percentatge del total i hi venia 13,74 exemplars per a cada mil habitants.