FORMACIÓ DE PARAULES

Les paraules es poden descomposar en unes altres unitat més petites que
posseeixen significat: lexemes i morfemes.

LEXEMA: (arrel) unitat de significat lèxic.

Exemple: arbreda= arbr-

menjo= menj-

MORFEMA: unitat amb significat gramatical. Complementa al lexema en

gènere, nombre, augmentatiu, diminutiu i altres terminacions.

Exemple: arbreda= arbr-eda

menjo= menj-o

Els morfemes poden ser de dos tipus:

- Flexius: indiquen gènere, nombre, persona, temps i modes verbals.

- Derivatius: serveixen per formar noves paraules mitjançant prefixos i

sufixos.

* Incloem aquí els augmentatius i diminutius.

Un bon sistema per descomposar en lexemes i morfemes una paraula es

comparar-la amb unes altres de la mateixa família. Normalment, la part que es
repeteix és el lexema.

Fug-a, fug-ida, fug-acitat, fug-at, fug-aç = lexema: fug-

En el cas dels verbs, cerquem l’infinitiu i li traiem la terminació verbal (-ar, -er/
-re, -ir). La part que queda és el lexema.

Agafava = agaf-ar = lexema: agaf-

 PROCEDIMENTS DE FORMACIÓ DE PARAULES

DERIVACIÓ

Afegir un o més morfemes derivatius a una paraula.

Segons el lloc que aquests morfemes ocupen en relació a la paraula, trobem:

- Prefix: davant el lexema. Aporten matisos de significat al lexema:

situació, oposició, negació...

Incapaç

- Sufix: darrera el lexema. Poden expressar conceptes abstractes,

objectes, instruments, llocs, etc.

Moneder

COMPOSICIÓ

Consisteix en unir dues o més paraules (lexemes) amb significat propi. La

paraula que resulta té un significat diferent del que té cada una de les paraules
que la formen:
Trencar + closques = trencaclosques
Auto + pista = autopista