Albert Bastardas i Boada Fer el futur Sociolingtistica, planificacié i normalitzacié del catala Editorial Empuries BarcelonaCoberta: Enric Sarué © 1991: Albert Bastardas i Boada . Drets exchusins ¢edicis Editorial Emparies, 8. A., Hercegovina, 27, 08006 Barcelona Primera edicié: setembre de 1991 ISBN: 7596-3129 Diposit legal: B. 32.140 - 1991 Imprés a Nova-Grifik, S.A., Pal 127, 08019 Barcelona Introduccié Elconjuat d'estudis que segueixen ban estat retiits ext aquest Hibre amb la finalitat essencial de posar-tos a facil disposicid de les persones interessades en les qtiestions sociolingitistiques, ett es- pecial les que afecten l'area catalana. Sén, pero, treballs més aviat potser de reflexid académica i «técnica» que no pas textos combax tius que cerquin per ells mateixos el canvi d'una situacid. La seva especifitat, doncs, & que tagtien una problenratica altament senti- da en aquest pats con & interés pitblic i, en consegeiéncia, necessi- tada d’inforrnacis i d’elements conceptuals que pugnin permsetre ais ciutadans de pensar-bi amb els maxims rigor i claredat. En concret, la preocupacis pel futur de la Hengua catalana s'ha con- vertit damerament de nou en teria d'actualitat, # no sense rad, donade Cevolucid global en els aspectes que hi sén determi- nants Sobre tat aquest debat dels darrers mesos potser cal aclarir que, paradoxalment —perd només en apariéricia—, els argunsents fonamentals de les posicions que semblen estar en discussié. son tots dos certs, cow es pot inferir dels textos aqué inclosos. Es a dir, que el castella é cada dia més present en l'tts lingitéstic infor. mal dels joves avui residents a Catalunya & tan cert com Vafirma- cid que el catala & també cada dia més present en importants 1. Prats, M., A. Rafanell & A. Rossich, lona: Ed, Empiries, 1990. allverchi, Francesc, L's det catalé: se futur controvertit. Barcelona: Edi- cions 62, 199%, 1 futer de la Hongara catatana,. Intreduccié: funcions de la comunicacid social, sense que tampoc hi bagi ne- cessdriament contradiccis entre una i altra assercié. Els dos argu- ments pertanyen a nivells d'analisi diferents, de fet complementa~ ris. El catala avanga en les comunicacions institucionalitzades —en especial les controlades per la Generalitat— d'on havia sortit a causa de estat de subordinacié politica total de la comunitat ca- talana i, alhora, el castella avanga en les comunicacions indivi dualitzades, gricies fonamentalment al major index de natalitat de la poblacié d’origen immigrat respecte de la d’origen autécton, si més no en els primers temps de la residéncia d'aquella a Catalu- aya, Els dos fendmens, dones, responen a causes diferents, d'ac- tuacib, perd, simultane. Sigui com sigui, el fet que demolingitsticament el grup que 18 el catala com a lengua primera bagi deixat de ser majoritari en Vestrat juvenil i infantil de Catalunya és un esdeveniment de primera magnitud que de cap manera pot ser ignorat si es pretén la normalitzacié —i, dones, Vestabilitat futura— del codi autoc- ton. Confirmat aquest fet, la urgencia de Uaveng del catald en les comunicacions piibliques i formals —que ocuparia ara si no agnés estat per la larga situacié de subordinacié politica— esde- vé molt més peremptoria si es vol arribar algun dia a capgirar Pactual situacid en el pla de les comunicacions informals dels in- dividus —decisives en la continnita: «naturaly de les Uengies. Liadequada comprensié d’aquests processos sociocultural glo- bals i la reflexié sobre Velaboracis i Vexecuci6 de les politiques que puguin intervenir-bi son, doncs, els objectius fonamentals dels estudis agut reunits, El lector sabri perdonar les diferéncies d'estil i les repeticions innecessaries que bi puguin haver —absents amb tota probabilitat si el libre bagués estat escrit com wna unitat— que no hem eliminat, pero, atenent al criteri de no retocar els articles que ja havien estat publicats sencers. Que la poblacié ac- tual del pats es beneficii de les cabéries i pensaments que es coven 4 les seves universitats, que també bi pensi i hi digui la seva, és el maxim desig d’aquests falls I Poblacié i comportament lingiifstic