El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

B. LA LLENGUA LLATINA

Respon les qüestions següents tenint en compte el gràfic de la dreta i

completa el text.

1. Quina informació ens dóna la imatge de dreta?

2. Saps com s’anomena aquest gràfic?

3. El llatí és una llengua ....................................... (llengua

mare?), de la branca ..........................., parlada antigament
pels ........................... .

Tot i que el llatí .................. va desaparèixer com a

llengua habitual de comunicació després de la caiguda
de l'Imperi Romà, el llatí ................... que es parlava als
diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les
llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí
clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa
durant molts segles. La majoria de llengües europees,
sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt
de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per
termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la
classificació taxonòmica dels éssers vius.

El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de

l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no
hi ha parlants nadius del llatí, però, és l'idioma oficial
de ................................., i per això, no es pot considerar
una llengua completament morta.

1
Mercè Grané
En quin àmbit es fa servir el llatí segons aquestes imatges?

3.
Sabries dir què és aquesta pàgina?

2
 El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

A. L’ALFABET LLATÍ

Els llatins van crear el seu alfabet a partir de

l’alfabet grec, però no el van rebre de forma directa,
sinó indirecta, a través dels etruscos.

En un primer moment sols van existir lletres

majúscules, que s’escrivien sense separació entre
paraules i sense signes de puntuació. Les lletres
minúscules sorgiren al final de l’Antiguitat.

La relació de signes de l’alfabet llatí és la següent:

Entra en aquest enllaç i hi descobriràs grans secrets....

http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/ludus_01alfa1_ca/html/section_2.
htm?
&skin=formal&lang=ca&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts
/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xte
c.cat/qv_viewer/dist/html/css/

1) Quins signes té de més l’alfabet català?

2) Quines diferències hi observes, amb el català i castellà?

Diftongs:

3
Mercè Grané
Pronúncia:

La x = ks La z = ds La h = muda

(imatges i idea original extreta del document El alfabeto, de Carlos Villoria, del Departament de Llatí
de Diego de Praves)

4
 El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

B. I... EL LLATÍ ÉS UNA LLENGUA MORTA?

Una llengua morta és aquella que ha deixat de

parlar-se i ha desaparegut. Se sol dir que el
llatí de l’antiga Roma és una llengua “morta”,
sense adonar-se que mai ha deixat de parlar-
se: es va transformar, això sí, i encara perviu.

Ja hem vist com els romans van unificar

mitjançant la seva cultura i llengua els
territoris i les gents del seu Imperi.

Entorn el segle VIII, els parlants de diferents

zones en què es parlava el llatí, van començar a
percebre diferències substancials entre la
llengua parlada (o vulgar) i l’escrita (més conservadora).

Sí, alguna cosa estava passant; les diferències es feien

més grans d’un país a un altre donant lloc a la fragmentació
lingüística dels territoris de l’antic Imperi Romà
d’occident: començaven a gestar-se les llengües romances.

(imatges i idea original extreta del document El alfabeto, de Carlos Villoria,

del Departament de Llatí de Diego de Praves)

5
Mercè Grané
B. LES LLENGÜES ROMÀNIQUES O ROMANCES

El llatí, la llengua parlada a tot l’imperi romà, va evolucionar fins a arribar a

les llengües romàniques, gràcies a la romanització. Les llengües romàniques
són:
• Península Ibèrica: català, castellà, portuguès, gallec
• França: francès, ......................., .......................
• Itàlia: italià i sard
• Est d’Europa: romanès

6
 El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

C. EL LÈXIC CATALÀ I EL SEU ORIGEN LLATÍ

1. Paraules patrimonials: són les paraules que van perviure des de la

romanització de la península. Les utilitzava el poble, i van patir els canvis
fonètics derivats de l’ús mantingut:
• poble < populum
• dit < digitum
• fill < filium,
• ull < oculum

2. Cultismes: són paraules llatines incorporades segles més tard

directament des del llatí culte: popular, digital, filial.
És freqüent que la mateixa paraula llatina doni un cultisme i la paraula
patrimonial:
• colgar i col·locar < collocare,
• mirall i miracle < miraculum,
• ull i ocular < oculum (doblets)

3. Llatinismes: paraules i expressions manllevades directament del llatí:

• agenda
• ante meridiem (a.m.)
• bis
• referèndum
• currículum....

7
Mercè Grané
ACTIVITATS

1. Col·loca l’expressió llatina que correspongui a cada frase:

alias – corpore insepulto – honoris causa – quid – in extremis – quorum –

grosso modo – peccata minuta – status - sine die – ad Kalendas Graecas

• El funeral ............................................... se celebrarà demà a les 19 hores.

• Un conegut físic ha estat anomenat doctor ............................ per la
Universitat Autònoma.
• Des que li va tocar la loteria ha canviat el seu .......................... .
• La votació no es va fer per falta de ................................
• Aquest és el .................. de la qüestió.
• El Nàstic va guanyar .............................. Molts espectadors ja havien marxat.
• El perillós delinqüent Pere Pérez Pérez, ................. el Vaquilla , ha estat
detingut.
• Al bar hi devia haver, .................................., unes cent persones.
• Tot això que em dius és ........................................., al costat del que m’ha
passat a mi.
• No es posen d’acord, i la reunió queda ajornada ......................, més ben dit,
....................................., perquè no crec que es tornin a reunir.

2. Distribueix els noms dels dies en català, castellà i italià en el lloc

corresponent:

lunes – venerdi – dimarts – miércoles – giovedi – martedi – dilluns - dijous

Jueves – dimecres – lunedi – divendres – martes – viernes – mercoledi

Lunae Martis Mercurii Iovis Veneris Saturni Solis

llatí
dies dies dies dies dies dies dies

Cat
Cas
Ital sabato domenica

8
 El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

4. Distribueix les següents paraules catalanes en el lloc corresponent segons si

són cultes o patrimonials, amb el terme llatí del qual provenen:

aquari librari recuperar

calda laborar sobrar
colgar examen any
filial recobrar eixam
íntegre roda enter
literal anual llibre
puny causa lletra
rotar cosa ràtio
aigua fill pugna
càlid llaurar superar
col·locar raó

Paraula
Paraula culta Paraula patrimonial
llatina
annum
aquam
calidum
causam
collocare
examen
filium
integrum
laborare
liber
litteram
pugnum
ratio
recuperare
rotam
superare

9
Mercè Grané
 EL COS HUMÀ PER FORA

Caput, capitis

1. Relaciona el nom llatí de cada part del cap amb el lloc corresponent.

nasus, -i auris, -is frons, frontis

os, oris capillis, -i oculus, -i

collum, -i facies, -ei collum, -i

Sabies que...
L’emperador romà Adrià estava enamorat d’un
jove grec anomenat Antinoo, de Bitínia (Àsia
Menor). Antinoo es va ofegar accidentalment en el

10
 El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

riu Nil l’any 130 dC. En honor seu es van celebrar

uns jocs i es va fundar la ciutat grega de
Antinòpolis, a l’est del Nil. Adrià decretà que fos
adorat com un déu.

11
Mercè Grané
1. Escriu en els requadres la paraula llatina que dóna origen als
derivats que hi ha sota. Després escriu dos derivats més de cada
ètim llatí.

orador ocular faceta capítol frontera

capil·lar nasal aurícula collaret cutani

2. Indica amb quina paraula està relacionada el mot destacat

a) El meu germà ha anat a l’oftalmòleg, ja que tenia els ulls

irritats.

b) Tenia forts dolors de cap, de manera que el doctor li va dir

que patia cefalea.

c) Clàudia pateix otitis, per això es tapa les oïdes.

d)Laura s’ha sotmès a una rinoplàstia, perquè no estava

contenta amb el seu nas.

e) Quan tenim problemes bucals anem a l’estomatòleg.

f) L’escriptor va escriure una bonica prosopografia de la

cara del personatge principal.

3. Defineix els termes següents:

a) cefalitis: e) oftàlmic:

b) rinologia: f) rinitis:

c) otoscopi:

12
 El llatí i les llengües romàniques CCLA 3r ESO

d) estomatitis

13
Mercè Grané