Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
La oxitocina
Les endorfines
Son semblants als opiacis, i requereixen una certa relaxació per poder ser alliberades.
Donen eufòria, excitació, plaer, plenitud. En el part també s'assoleixen nivells elevats i
poden donar una sensació de mareig i com d'estar borratxa. Són les que ens ajuden a
anar al “planeta part”. Les persones esportistes i sanes tenen més facilitat per produir
endorfines.
Adrenalina: ens ajuda a estar alerta en cas de necessitat, també en cas de por,
d'ansietat i estrès, per tant disminueix la oxitocina i les endorfines perquè puguem
reaccionar ràpid, fugir, defensar-nos, combatre el fred.
En el moment del naixement una mica d'adrenalina serveix per que la mare agafi al seu
nadó i sigui més conscient, barrejat amb totes les altres hormones és beneficiós.
L'experiència del dolor és molt individual. Avui dia se sap que les dones que viuen
completament integrades a la natura no veuen el part com un esdeveniment dolorós.
Tampoc parlen de plaer. Per elles és un acte molt normal i fisiològic. No els fa por.
Nosaltres estem més “sofisticades”, que vol dir, més desarrelades de la natura, i a més
tenim una cultura que és molt específica sobre el dolor:
Religió catòlica: el dolor és un sacrifici per netejar la nostra ànima de pecats i culpa,
és patiment que ens mereixem per pecadors, un càstig, és completament negatiu.
“Pariràs amb dolor” va ser el càstig per Eva, segons la Bíblia, i en canvi Maria va parir
sense dolor ja que era santa i escollida per Déu. Conclusió: si tens dolor al part, ets una
pecadora.
Visió hol.lística: el dolor és útil. El produeix el nostre cos, que és part de nosaltres, així
que el teu cos no pot ser el teu enemic. Si tens dolor, escolta el missatge que t'està
intentant enviar el teu cos i troba la causa per ajudar-lo a sanar.
Visió de les llevadores hol.lístiques sobre el dolor del part: el dolor del part no és
inherent del part, hi ha dones que no ho viuen com a dolorós, però sabem que està
present molt sovint en el part. Sabem que tenir dolor no és el mateix que patir.
L'acceptem i li donem la benvinguda perquè les contraccions són necessàries per que
pugui sortir el bebè. Sabem que té una utilitat, un propòsit, que és un repte que es
presenta a la mare per créixer com a dona, per renéixer com a mare, que ha de viure
aquesta experiència per estar preparada per criar al seu nadó d'acord amb la seva
naturalesa. Hem de permetre que tingui aquesta experiència, no som ningú per usurpar-
li.
Ajuda a que deixis tot el que estàs fent, les distraccions mentals, les feines, i no
tinguis més remei que prestar atenció al teu cos en aquell moment. Si no,
paririem a la cua de la caixa del supermercat.
Ajuda a produir les endorfines. Les endorfines ajuden a que el canal de part
estigui més tovet o permeti el pas del nadó, també ajuda a que augmentin els
nivells d'oxitocina i que la contracció sigui més efectiva. Com més tensa està la
dona, més costa produir-les, per tant el cos fa servir el dolor com a recurs per
produir-ne més.
Ajuda a cridar, obrir la boca, per obrir més el canal de part que està connectat.
Ajuda a desinhibir-te. Amb el dolor podem engegar tota la vergonya que podíem
tenir, tornar-nos “boges” i desinhibir-nos. Això succeeix perquè ens connecta amb
el cervell primitiu i desconnecta el neocòrtex si ho permetem.
Provoca la producció de les hormones de l'amor, i així el vincle amb el nadó és
més fort i més passional.
Les dones que pareixen insensibilitzades per l'anestèsia epidural també s'estimen
els seus nadons, però ni elles ni el nadó experimenten el vincle mamífer que té
lloc en els primers minuts de vida i que és irrepetible i irreemplaçable.
Sobre el plaer
La nostra cultura relaciona el plaer amb la gastronomia i el sexe, el massatge, i
cataloga el plaer intel.lectual d'escoltar una bona música o llegir un bon llibre.
Es desconeix la funció del plaer quan tenim dolor al mateix temps. No s'accepta
aquest fet. Però sí que és possible. Es pot tenir dolor i plaer alhora. El dolor pot
acabar convertint-se en plaer a mesura que l'acceptem. L'explicació fisiològica és
que relaxats respirem millor i al oxigenar-nos alliberem les endorfines, que
disminueixen el dolor i augmenten el plaer.
Durant el part es necessiten les mateixes hormones que per l'acte sexual i per
l'orgasme, per tant és lògic que pugui haver plaer d'una manera o l'altra.
La dona està més sensible i més receptiva, el seu clítoris més vascularitzat, la
vulva també, les sensacions són més intenses.
Bibliografia