LES EMOCIONS POSITIVES I EL PART

Equip de psicòlogues de Donallum: 
Cristina Fumàs,  Silvia Salvador, Meritxell Sánchez i 
Cristina Silvente
INTRODUCCIÓ TEÒRICA
 Durant molts anys la Psicologia s’ha centrat en 
aspectes de la patologia, arribant a esbiaixar l’estudi 
de la ment humana.
 Aquesta focalització en lo negatiu ha obligat a 
assumir un model de l’existència humana que ha 
oblidat, fins i tot ha negat, les característiques 
positives del ser humà
 Característiques com l’alegria, l’optimisme, la 
creativitat, l’humor, la il·lusió han sigut ignorades o 
explicades superficialment (Vera Poseck, 2006).
EMOCIONS POSITIVES I PART
 Quan treballem en el tema de la prevenció veiem que 
el model patogènic no acaba de ser efectiu a l’hora de 
prevenir trastorns mentals, quan s’ha centrat en 
evitar o eliminar emocions negatives. En canvi, s’ha 
demostrat que existeixen fortaleses humanes que 
actuen com a amortidores contra el trastorn mental: 
l’optimisme, l’esperança, la perseverança o el valor 
actuen de barrera. Per tant, la prevenció hauria 
d’anar orientada a la construcció de competències.
EMOCIONS POSITIVES I PART
 Experimentar emocions positives porta a estats 
mentals i maneres de comportar‐se que prepararen a 
la persona per enfrontar‐se amb èxit les dificultats i 
les adversitats que vindran, sobreposar‐se i sortir‐ne 
enfortits.
 Per exemple, se sap que l’Alegria anima a jugar (en el 
sentit ampli de la paraula), a empènyer els límits, a 
ser creatiu, i això permet l’entrenament d’habilitats 
físiques (força, resistència, precisió), d’habilitats 
psicològiques i intel·lectuals i d’habilitats socials
EMOCIONS POSITIVES I PART
 Se sap que el sentit de l’humor, el riure, té efectes 
físics clars: 
 Tolerància al dolor
 Activació del sistema immunològic
 Millora del sistema cardiovascular
 Activa el sistema de recompenses cerebrals
 Està associada al plaer (producció d’endorfines)
 Percepció subjectiva de millor salut.
EMOCIONS POSITIVES I PART

 Les emocions positives ajuden a integrar la 
informació, aspecte molt important en situacions 
traumàtiques.

 Emocions positives estudiades en la literatura:
 Optimisme, gratitud, entusiasme, curiositat, 
capacitat d’estimar, esperança, fluïdesa, elevació, 
sentit de l'humor (riure), creativitat
EMOCIONS POSITIVES I PART
 En el món del part / maternitat, a les Associacions de 
dones, prou bé sabem l’efecte de la por durant el part, 
el sentir‐nos agredides, no tingudes prou en compte, 
la soledat, la falta de control, moltes hem pogut 
experimentar emocions negatives.
 Però poc es sap de com influeixen les emocions 
positives en el part, de fet, sembla que quasi no es 
poden experimentar emocions positives durant el 
mateix.
INTRODUCCIÓ
 Hipòtesis

 Objectius de l’estudi

 Què ens ha passat en aquest procés
EMOCIONS POSITIVES I PART
 Emocions positives estudiades en la literatura:
 Optimisme, gratitud, entusiasme, curiositat, 
capacitat d’estimar, esperança, fluïdesa, elevació, 
sentit de l'humor (riure), creativitat

 La resiliència i creixement posttraumàtic.
RESULTATS
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: EDAT
 Mostra: 30 experiències de part. 28 entrevistes. 

Edat de les enquestades
20‐29 30‐35 36‐40 41‐45
13% 20%

30%
37%
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: NIVELL D’ESTUDIS
 Mostra: 30 experiències de part. 28 entrevistes. 

Nivell acadèmic
Bàsics Mitjos  Superiors
13%

17%

70%
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: PREPARACIÓ AL PART
 Mostra: 30 experiències de part. 28 entrevistes. 

Preparació al part
si 

100%
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: TIPUS DE PART
 Mostra: 30 experiències de part. 28 entrevistes. 

Tipus de part
Hospitalari Domicialiari

33% 67%
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: TIPUS DE PART
 Part fisiològic
 Part vaginal: administració d’oxitocina, trencament 
de la bossa, episiotomia, instrumentació, peridural.
 Cesària
Tipus de part hospitalari

Fisiològic Vaginal Cesària

50% 30%

20%
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: EMOCIONS 
DURANT EL PART
 La majoria va experimentar emocions positives 
durant el procés de part. Aquí s’inclouen totes les que 
van tenir un part fisiològic i alguna amb algun part 
medicalitzat, però que el va viure de forma positiva. 
 El 30% restant no van experimentar cap emoció
positiva durant el procés de part, però sí al final, en 
tenir la criatura a les seves mans. D’aquest 30%, tots 
els parts van ser a l’hospital, medicalitzats, amb 
intervencions irrespectuoses.
 No hi ha ni una sola dona que hagi tingut un part 
fisiològic que tingui un mal record del seu part.
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: EMOCIONS DURANT EL PART

 Mostra: 30 experiències de part. 28 entrevistes. 

Emocions durant el part

Positiva Negativa

90%

10%
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: EMOCIONS POSITIVES DURANT EL PART

 Mostra: 30 experiències de part. 28 entrevistes. 

Emocions positives durant el part

procés part resultat final

30%

70%
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: EXPERIMENTACIÓ DE PLAER
 Mostra: 30 experiències de part. 28 entrevistes. 
Plaer?
si no
80%

20%
EL PLAER
 Hem de buscar el plaer en el part?

 De què parlem quan diem PLAER?
DESCRIPCIÓ DE LES DADES: ASSOCIACIONISME
 El 90% de les dones formen part d’alguna associació. 
 La majoria s’han posat en contacte amb aquests 
recursos a partir de la seva primera experiència. La 
necessitat de buscar respostes? De compartir? De no 
tornar a repetir l’experiència en el proper embaràs?

Associació Abans / després

si no abans després

90% 37%

10%

63%
LES EXPECTATIVES
 En les vivències positives de part, la confiança en una 
mateixa i en el propi cos apareixen com a element 
important de les expectatives.
 Totes les dones amb parts fisiològics asseguren que 
les seves expectatives es van complir, però també és 
així en un 50% de les que van tenir un part 
intervingut.
 Influència de la preparació al part.

 Les experiències al nostre voltant.
LES EXPECTATIVES
 Expectatives, desitjos i somnis
 D’on sorgeixen les nostres expectatives?

 Quan, com i on es transformen les nostres 
expectatives?
 Hem de contribuir a generar expectatives?

 Les expectatives frustrades
PREPARACIÓ AL PART
 Hi ha una relació directa entre el tipus de preparació
al part i la vivència del mateix.
 Les dones en què la preparació no es limita a 
l’assistència d’unes classes d’un curs pre‐part, sinó
que consisteix en llegir informació sobre parts 
fisiològics, que realitzen una preparació més 
psicològica (ioga, renaixement, participar en fòrums 
sobre part i criança), en tenir una actitud més activa i 
treballar l’autoconfiança, són les que tenen parts més 
satisfactoris, més plaer al part, una experiència única 
i irrepetible.
LES EMOCIONS DURANT EL PART
 Les emocions positives predominen, tant en els 
parts fisiològics com en els parts intervinguts. La 
majoria de les emocions que sorgeixen durant el part 
són positives.
 Una minoria experimenta plaer durant el part. Les 
dones que afirmen haver experimentat plaer, han 
viscut parts fisiològics i descriuen haver sentit plaer 
en la majoria de casos durant l’expulsiu.
 El plaer al que es refereixen moltes dones en parts 
intervinguts se centra en el moment de rebre i tocar 
el nadó i en posar‐se el nounat al pit. 
LES EMOCIONS DURANT EL PART
 Les emocions negatives que destaquen en parts 
intervinguts són el dolor, la tristesa i l’ansietat 
degudes a la separació mare‐nadó. Es viu com 
l’experiència més dolorosa i de la qual se’n té un 
pitjor record. 
 Les emocions positives que destaquen en parts 
intervinguts són l’alegria i l’amor en el moment de 
rebre i tocar el nadó.
LES EMOCIONS DURANT EL PART INFLUEIXEN 
EN EL POSTPART?
 És possible que les emocions negatives que es viuen 
durant el part estiguin associades a un major risc de:
 Dificultats d’adaptació a la nova situació
 Dificultats en la lactància materna
 Dificultats per establir un vincle amb el nadó
 D’estrés posttraumàtic
 De depressió postpart
LES EMOCIONS DURANT EL PART INFLUEIXEN 
EN EL POSTPART?
 Les emocions negatives durant el part podrien 
influir de manera negativa en el postpart:
 Més temps i esforç per aconseguir una recuperació
física i emocional
 Sentiments d’inseguretat, falta d’autoestima, 
d’incapacitat i de manca de capacitats i habilitats 
com a mare. Sensació de pèrdua de control. 
LES EMOCIONS DURANT EL PART INFLUEIXEN 
EN EL POSTPART?
 Les emocions positives podrien influir de manera 
positiva en el postpart:
 Ajudant a que la dona gaudeixi d’una millor 
autoestima i que la dona se senti més segura de sí
mateixa de cara a establir un vincle saludable amb 
el nadó, de cara a la criança i la lactància. 
 Això es podria traduir en una criança i una 
lactància més satisfactòries per la mare. 
 El recolzament de la parella durant el part podria 
influir de manera positiva en el postpart, ajudant a 
que la dona se senti més recolzada i protegida 
també durant el postpart. 
CONCLUSIONS
 Podem parlar d’emocions positives?
 Vivències positives del part vinculades a la 
consciència i acceptació de les circumstàncies
 Apareixen com a molt significatius els estats
emocionals vinculats a l’absència de por: seguretat, 
força, poder…..i l’AUTOCONFIANÇA
 La confiança en allò organísmic

 El treball personal s’associa a experiències 
gratificants del part
 La resiliència i el creixement posttraumàtic
CONCLUSIONS
 Vivències no resoltes vs. respostes emocionals actuals
 I tot això com s’aconsegueix?

 DONALLUM i altres grups/associacions

 La preparació al part
 Com podem acompanyar una dona en el transcurs 
del seu part?
 Com podem acollir una dona que no ha tingut una 
bona experiència?

 Possibles línies de treball
L’EMPODERAMENT DEL PART