Educació intercultural, posem-la en pràctica!.

L´únic món vertaderament humà és aquell que cada persona elegiria per
a sí mateixa sense saber prèviament quina posició hi ocuparia una
vegada creat.

Immanuel Kant

Escola d’Estiu ROSA SENSAT. JULIOL 2008

Begoña Ruiz de Infante

Guida Al·lès Pons
Hella Schleef

http://basespsicologiques.blogspot.com (vídeos)
http://recursosdidactics.wordpress.com (dinàmiques de grup)
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Índex

1. Què és l´educació inclusiva? I l´educació intercultural? ...................................... 2

1.1. Alguns conceptes .............................................................................................................2
1.2. Decàleg per a una educació intercultural....................................................................5
1.3. Objectius de l’educació intercultural...........................................................................7
2. Mestres moderns, pares postmoderns, alumnes líquids.... un cóctel possible? ...... 9
2.1. Fonamentació ètica. Posicions ètiques davant l´exclusió. .........................................9
3. Com construir la personalitat amb components ètics? (Fon. psicològica) ............ 9
3.1. Psicologia evolutiva i desenvolupament moral .........................................................10
4. La vida a l’aula. .................................................................................................. 13
4.1. Com planificar les sessions? ........................................................................................14
4.2. Com organitzar els continguts? ..................................................................................15
4.3. Com organitzar el grup-aula?.....................................................................................16
5. Eines didàctiques ................................................................................................ 18
5.1. Mirades del món............................................................................................................21
6. L’avaluació, el termòmetre de la qualitat educativa............................................ 24
7. Una proposta educativa. Apropem-nos a Xina.................................................... 25
8. Fonts bibliogràfiques i electròniques .................................................................. 30
8.1. Cultura xinesa................................................................................................................31

1. Què és l´educació inclusiva? I l´educació intercultural?

o No consisteix en la realització d´activitats puntuals d´interculturalitat
o No és un discurs hermós que no canvia la realitat
o No consisteix en la transmissió de coneixements sobre la diversitat
o No posa l´accent en les diferències culturals sinó en les persones.

1. Suposa transformar la vida de l’escola.

2. Requereix una posició ètica personal davant la tasca educativa i
davant
o Continguts : Anàlisi de la discriminació personal/intracultural i estructural.
o Metodologia Educar per a la diversitat. Els continguts es reorganitzen i
relacionen entre sí en funció de l´estructura cognitiva dels infants.
o Nova forma d´organitzar les sessions: participació, convivència i
reforç
o Nova forma d´avaluar. Portfolios, educació individualitzada.

1.1. Alguns conceptes

2
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Cultura:
Del llatí colere, abasta idees com protegir, tenir cura, conrear... És el que ens fa
sentir part d’una comunitat, de l’entorn afectiu en el qual naixem, creixem i
vivim. La cultura és aprenentatge i algunes de les seves manifestacions són la
llengua, les tradicions, les cançons, la gastronomia, com ens relacionem... un
seguit de maneres de fer que es transmet d’una generació a una altra d’una
forma dinàmica, oberta als canvis i capaç de transformar-se, adequant-se a
noves realitats. Una cultura que no s’adapta als canvis, que es tanca en si

3
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

mateixa, està condemnada a desaparèixer. En la convivència, les cultures es

troben sense fronteres, es barregen com una boira en la que no es distingeix
on comença una i on acaba l’altra.
• I el xoc cultural?
• On és el xoc? No hi ha topada cultural, hi ha problemes de convivència. No sempre la
cultura té a veure amb el comportament d’una persona. Si m’emborratxo, és cultura? Si
sóc amable amb els veïns, això és cultura? Aleshores tots els espanyols us comporteu
de la mateixa manera i no és així. Si un espanyol roba, ningú no pensa que tots els
espanyols són lladres. Per què quan ho fa un immigrant se’n treuen conclusions falses?
Em preocupa que se’ns vegi com a grups homogenis. Tú ets espanyola i no hi ha ningú
que sigui exactament com tu, oi?
(El viaje de Ana: historias de inmigración contadas por jóvenes. Consejo de la juventud de
España)

Interculturalitat:
Tot grup humà i cada persona en particular viu la cultura comú d’una manera
diferenciada, donant-li el seu toc particular. Cada individu, cada família i cada
espai social té la seva pròpia cultura, que entra en contacte amb la de les altres
persones. D’aquest encontre entre dues o més cultures en un mateix entorn en
diem interculturalitat. És a dir, quan dues maneres de veure i entendre la
realitat es troben i estableixen un diàleg estarem parlant d’interculturalitat.
Aquesta no s’ha de confondre amb multiculturalitat, que es refereix a
l’existència de diferents cultures en un espai concret, però no implica
necessàriament que hi hagi cap tipus d’apropament o interacció entre elles.

Integració o Inclusió social:

És l’apropament voluntari des de dues o més bandes, en condicions
d’igualtat. Es tracta d’una adaptació i adequació, per part de totes i tots, a
una realitat que esdevé comuna. Implica negociar i parlar per resoldre els
conflictes. L’objectiu final és la inclusió social, que vol dir que tots cedeixen
en aquells aspectes, que podrien violentar la convivència, i que incorporen
i/o accepten voluntàriament aquells punts que ajudaran a millorar-la.

Prejudicis:
Un dels principals problemes perquè sigui possible la integració d’una persona
o grup són els prejudicis. Aquesta paraula que ve del llatí, “praejudicium”, que
vol dir, judici previ o decisió prematura. Els nens i les nenes neixen sense
prejudicis, però l’educació (la família, l’escola, els mitjans de comunicació, etc.)
influeixen en la seva manera de veure les coses. Sovint, aquests estan
fonamentats en estereotips: dona / home, jove / gran, gent autòctona /
estrangera, etc. L’estereotip pot ser considerat com un pas previ al prejudici, i
d’aquí a la discriminació. L’estereotip és una creença o una imatge positiva o
negativa, mentre que el prejudici és una valoració que implica jutjar, rebutjar o
desaprovar.

Migracions:
Aquest concepte es refereix al moviment, voluntari o no, de persones entre
diferents zones geogràfiques. L’emigració és l’acte de deixar el país de
naixement per residir temporalment o permanent en un altre. Quan el que
marxa ve al nostre país, parlem d’immigració. Les raons que provoquen les

4
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

migracions són complexes i tenen relació tant amb decisions individuals i/o
familiars o comunitàries, com amb el context econòmic, social i polític del lloc
d’on venen aquestes persones. Per això les històries de migració són tan
diverses que és absurd parlar de les persones immigrants com si foren totes
iguals.

1.2. Decàleg per a una educació intercultural

I. Educaràs en la convicció de la igualtat humana i contra tot tipus

d’exclusió.
(…) Per tant, l'objectiu irrenunciable i definitori de l'educació intercultural no
ha de ser el respecte a la diversitat o el culte a la tolerància, sinó la
convicció que som més iguals que diferents, amb totes les conseqüències
que d'aquest principi es deriven.

I això suposa un gran repte educatiu, ja que si la diversitat és tan evident

que solament cal acostar-se a ella amb curiositat i respecte per a descobrir-
la, la igualtat no ho és tant, sinó que és el fruit d'una convicció moral; i
educar en aquesta convicció i els valors i actituds que a ella van associats
és una tasca molt més difícil.

II.
Respectaràs a totes les persones, però no necessàriament tots els
seus costums o les seves actuacions.

Qualsevol proposta d'educació intercultural ha de definir de manera unívoca

i explícita què entén per integració. (…); tots hem d'adaptar-nos a aquesta
nova situació, i els del grup majoritari tenim a més l'obligació de crear les
condicions que possibilitin aquesta adaptació, ja que som els que tenim el
poder. (…)

Es tracta, doncs, de crear conjuntament un nou espai social, ara encara

inexistent, que estarà regit per unes noves normes nascudes de la
negociació i de la creativitat conjunta. Integració, creativitat i negociació són
conceptes inseparables. L'ensenyament-aprenentatge d'aquesta
convivència, d'aquesta negociació, d'aquesta creativitat ha de ser el corpus
fonamental de l'educació cívica intercultural i antirracista.

III.
No confondràs la interculturalitat amb el folklorisme.
(...)
I si és cert que cal fer visible l'acceptació i el respecte a l'altre, a la seva
llibertat i a molts dels seus costums i conviccions, hauria de fer-se, com ja
s'ha dit, emfatitzant més el que ens fa iguals que allò que ens distingeix.

IV.
Facilitaràs una construcció identitària lliure i responsable.
(…)
Aquí i ara, el fet de ser un bon català hauria de ser compatible amb el de ser

5
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

musulmà, haver nascut a Argentina, no ser nacionalista o, fins i tot

(sacrilegi!), amb no parlar català. Si del que es tracta és d'aconseguir la
integració social, cap d'ells hauria de ser considerat per aquestes
circumstàncies un català de segona classe. (…)
Les llengües i les cultures han d'estar sempre al servei de les necessitats de
les persones, i no al revés. (…)

Un altre dels objectius de l'educació intercultural ha de ser, doncs, facilitar a

tots els alumnes les eines més adequades i l'acompanyament personalitzat
necessari per a realitzar una construcció identitària crítica, lliure i
responsable, que es perllongarà al llarg de tota la seva vida.

V.
Prendràs els aprenentatges com a mitjans al servei de les finalitats
educatives.

Oblidem amb freqüència que l'objectiu irrenunciable del període d'escolarització

obligatòria és el de formar ciutadans. Un cicle d'ensenyament obligatori no pot
exigir nivells mínims iguals per a tothom, ja que la diversitat de capacitats de
cadascun dels alumnes no ho permet. És desitjable que s'arribi al màxim nivell
possible, però sempre a partir de les potencialitats individuals. (…)

VI.
T'esforçaràs perquè totes les activitats d'aprenentatge siguin
significatives per a tots, especialment per als alumnes dels grups
minoritaris.

Sabem que els aprenentatges resulten molt deficients, o ni tan sols es realitzen,
si el clima en el qual es duen a terme no és significatiu; si l'alumne no se sent
reconegut i acceptat en la seva diversitat; si la seva pertinença ètnica, cultural i
religiosa la viu de manera vergonyosa; si percep clarament expectatives
desfavorables en relació al seu èxit escolar per part dels professors; si no
aconsegueix relacionar aquests aprenentatges amb vincles socioafectius que li
permetin valorar-se, sentir-se valorat, etc.

Quin interès, quin significat pot tenir per a un alumne marroquí, per exemple,
aprendre català si per a això se’l separa dels seus companys catalans, se’l
tanca pràcticament tota la jornada escolar en una aula només amb altres nens i
nenes marroquins, amb un professor que no entén la seva llengua, mentre, a
més i pel seu compte, està desenvolupant paral·lelament en el carrer una
competència comunicativa en castellà per a defensar-se en la seva vida
quotidiana? No seria molt millor que compartís el màxim nombre possible
d'hores de classe amb alumnes catalanoparlants perquè aquest aprenentatge
fóra un poc més significatiu (i necessari) per a ell?

VII.
No cauràs en la temptació de les agrupacions homogènies d'alumnes
(…)
La literatura pedagògica desborda d'experiències en les quals s’adona de com
els grups homogenis empitjoren significativament el rendiment dels alumnes

6
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

dels grups menys dotats o amb majors dificultats, tot augmentant a més
l'agressivitat i la conflictivitat en els centres. (…)

VIII.
No col·laboraràs en la creació ni en la consolidació de serveis ètnics.

Des de fa un temps, més per iniciativa de les Administracions que dels propis
interessats, tot cal dir-ho, ha començat a aparèixer en l'escenari del treball
socioeducatiu la figura del mediador cultural. (…)
A més d'acceptar als líders democràtics dels seus col·lectius i associacions, cal
promoure, tant a nivell de recursos com de normativa, que els membres de les
comunitats minoritàries formin part dels equips de treball social i dels claustres
escolars.

IX.
Evitaràs els judicis temeraris sobre les famílies dels alumnes.

És difícilment tolerable per a un mestre o per a un treballador social l'angoixa

derivada d'haver de treballar amb membres d'un col·lectiu del que es desconeix
gairebé tot. (…)
És molt convenient que els educadors i educadores s'informin, per exemple,
sobre el concepte de l'espai i del temps en altres cultures, sobre el concepte de
l'honor i tantes altres coses. Sens dubte això, els permetrà entendre el perquè
d'alguns comportaments de les famílies dels seus alumnes que fins a ara o no
comprenien o interpretaven erròniament. (…)
I, sobretot, no s'hauria d'oblidar mai, mai, que la diversitat intragrupal pot ser
més accentuada i significativa que la diversitat intergrupal.

X.
Reconeixeràs la teva ignorància, els teus prejudicis, els teus estereotips, i
la necessitat d'una formació permanent específica.

Francesc Carbonell i Paris

Mestre i pedagog
Quaderns de Pedagogia

Font:
http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/DECALOGO.pdf

1.3. Objectius de l’educació intercultural

Una actitud intercultural positiva

• Respectar i tolerar formes diverses d’entendre la vida.
• Valorar els aspectes positius d’altres formes de vida, d’altres
manifestacions culturals, etc.
• Adoptar una actitud oberta.

7
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

• “ficar-se dins” i empatitzar cognitivament els valors i comportaments

d’altres persones, però no implica sempre l’aprovació afectiva o moral.
• Superar prejudicis.
• Ser crític/ a d’una manera constructiva amb les altres cultures i amb la
pròpia.

L’autoconcepte dels i de les alumnes

• Acceptar i acollir qualsevol alumne, sense etiquetar-lo.
• Destacar els punts forts i valuosos dels infants d’origen estranger/
minoritaris.
• Reconèixer els progressos acadèmics dels i de les alumnes minoritaris
respecte dels seus punts de partida.
• Introduir elements culturals dels diversos/ es alumnes.
• Estimular la participació escolar de tots i totes.

Convivència i cooperació
• Estimular l’interès per l’altre, per les seves experiències i per la seva
realitat.
• Ajudar a descobrir les semblances culturals.
• Estimular els aprenentatges i jocs cooperatius.
• Dialogar i discutir constructivament sobre situacions conflictives.
• Integrar socioafectivament l’alumnat minoritari: treball “en pars”.
• Planificar adaptacions curriculars normalitzades per tal de respondre a
les diferents capacitats, motivacions i estils d’aprenentatge.

8
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

2. Mestres moderns, pares postmoderns, alumnes líquids.... un

cóctel possible?

2.1. Fonamentació ètica. Posicions ètiques davant l´exclusió.

Postures ètiques davant la injustícia1:

• Pensament postmodern: la realitat és massa complexa com per intervenir.
• Pensament comunitarista-tradicionalista: tot és relatiu, cada cultura ha de
mantenir els seus valors.
• Pensament ilustrat. Ètiques del diàleg: capacitat de diàleg, d´acció i
necessitat d´educació.

3. Com construir la personalitat amb components ètics? (Fon.

psicològica)
Com es forma la personalitat? 2
Intel·ligència= capacitat de resoldre problemes a partir dels propis recursos.
Competències bàsiques= capatitats que faciliten l´accés a la felicitat.

1 Pagden, A, La ilustración y sus enemigos, Península, Barcelona, 2002.

2
Marina, J.A., Aprender a vivir, Ariel, Madrid, 2005

9
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

3.1. Psicologia evolutiva i desenvolupament moral

o http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/kohlberg.htm
o Nivell preconvencional, convencional i postconvencional.
! B. Estadi 1. Obediència i por al càstig
! D. Estadi 2. Afavorir els propis interessos
! C. Estadi 3. Expectatives interpersonals
! A. Estadi 4. Normes socials establertes
! E. Estadi 5. Drets prioritaris i contracte social
! F. Estadi 6. Principis ètics universals

Tenir en compte que el desenvolupament infantil segueix tres línies3:

" Pel que fa a les relacions passen de ser unilaterals a bilaterals,
l´evolució és un procés de DESCENTRAMENT, del centrament en
un mateix a la descoberta de l´altre.
" En relació a l´origen dels conflictes, va dels aspectes físics als
aspectes psicològics i de relació.
" En relació al temps, va de l´aquí-ara cap al futur

3
Boqué Torremorell, C, Guía de mediación escolar, Col. Rosa Sensat, Octaedro, Barcelona, 2002

10

Estadis del desenvolupament moral
Psicologia evolutiva
Freud. Fase oral/anal. Som la
meva mare. Som els objectes.
Spitz: angoixa (8m.), separació
(11m.)
Piaget. Procés de descentrament
cognitiu. Etapa del joc
sensomotor. Diàleg entre el cos i
la realitat (joc, espai, estructures
cognitives). Esquema corporal.
Freud. Estructura psíquica. 2
anys. Formació del SUPER-JO.
Entendre el que està bé i el que
està malament. Erikson:
Confiança/Desconfiança (apego)-
Autonomia/ Dubte
http://www.network-
press.org/?erik_erikson
Piaget: Pensament simbòlic/ Pens
intuïtiu. Joc simbòlic. Vigotsky:
El nivell de màxima resistència
(normes) i de mínima resistència
(joc)
Freud. F. Fàlica: Edip, Electra:
NORMES MORALS. Erikson.
Iniciativa/ culpabilitat.
Màxima arborització neuronal
Piaget: Estadi 2. S'assumeixen les normes si
Pensament
4
Selman i Demorest, Estratègies de negociació interpersonal dels infants, revista Child Development,
núm. 55, 1984
El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.
T. D. moral de Kohlberg Teoria de la mediació 4
De 0 a 3 anys
Nivell Els conflictes es generen per
Preconvencional (0- interessos momentanis i
12 anys): les normes estan més centrats en
són una realitat aspectes físics que
externa. Es respecten psicològics. Reaccions de
només atenent les lluita i fugida. Els conflictes
conseqüències (premi se resolen mitjançant la
o càstig) o el poder força física o interrumpint
dels qui les la relació. Estratègies de
estableixen. negociació: apabullar-lo
verbalment, aferrar-lo
impulsivament o rebutjar-lo
físicament. Reacciona davant
el conflicte mitjançant la
retracció afectiva o
l´obediència robòtica.
De 3 a 6 anys
Estadi 1. De 0 a 6 Apreciació de les
anys. Obediència i conseqüències subjectives
por al càstig. No hi del conflicte però només
ha autonomia sinó aplicades a un mateix. No
heteronomia: agents s´entén el conflicte com un
externs determinen desacord mutu. El conflicte
què s'ha de fer i què s´origina per un
no. És l'estadi propi egocentrisme competitiu o de
de la infància, però hi guanyo-perds. Estratègies
ha adults que de negociació: ordres i
segueixen tota la seva amenaces. Reaccions:
vida en aquest estadi: acomodació a l´altre,
així el delinqüent que presentar-se com a víctima o
només la por el frena. apelar a parts externes
De 7 a 12 anys
El conflicte és vist com a
11
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

concret. Joc de afavoreixen els propis interessos. El bilateral però no mutu. Comprèn
regles. nen té per objectiu fer allò que satisfà que s´ha d´aconseguir un acord
Lateralitat.
els seus interessos, considerant correcte però no entén que ha de ser
Freud : Fase
que els altres també persegueixin els mútuament satisfactori. Promou
de latència. seus. Les normes són com les regles una cooperació estratègica per
Calma dels jocs: es compleixen per egoisme. a protegir el propi interès.
afectiva. Es compren que si un no les compleix, Estratègies: ús de la persuasió
Erikson: no el deixaran jugar. És un estadi propi amistosa, recerca d´aliats que
claus cultura
adulta.
del nen i de les persones adultes que donin suport a les seves idees,
Iniciativa/ afirmem: «et respecto si em respectes», impressionar a l´altre amb els
inferioritat «fes el que vulguis mentre no em propis talents i aptituds.
molestis». Reaccions: afirmació de les
Gestalt: necessitats pròpies i la
Auditius/ confrontació amb la desigualtat
Cinestèsics/
Visuals
accentuada.
De 12 a 18 anys
Baixa Nivell Convencional. Les persones viuen identificades Els conflictes són atribuïts a la
percepció del amb el grup; es vol respondre favorablement a les relació, de forma que només
risc expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica són acceptables les solucions
com a bo o dolent allò que la societat així ho considera. mútuament satisfactòries que
Necessitat del Aquest nivell integra l'estadi 3 i l'estadi 4. requereixen una vertadera
grup negociació de col·laboració.
Estadi 3. Expectatives interpersonals. En aquest estadi No es diferencia entre les
Descentrament les expectatives dels que ens envolten ocupen el lloc de estratègies de la pròpia
la por al càstig i dels propis interessos. Ens mou el desig transformació i les de
d'agradar, de ser acceptats i estimats. Fer el correcte transformació dels altres. En
significa complir les expectatives de les persones canvi, preveu i integra les
properes a un mateix. És un estadi que es dóna en reaccions de l´altre, i atén a les
l'adolescència però son molts els adults que s'hi queden. lluites individuals i negocia
Són gent que volen fer-se estimar, però que es deixen tenint en compte la coherència
de la relació al llarg del temps.
portar pels altres: els valors del grup, les
modes, el que diuen els mitjans de
comunicació.

Adultesa

Estadi 4. Normes socials establertes. És l'estadi en el qual l'individu és lleial a les

institucions socials vigents; per ell, fer el correcte és complir les normes socialment
establertes per a proporcionar un bé comú. Aquí comença l'autonomia moral: es
compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la
societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral i
s'hi sol arribar ben superada l'adolescència. Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el
qual es troba la majoria de la població.
Nivell Postconvencional. És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que
inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes. El composen l'estadi 5 i
l'estadi 6.

Estadi 5. Drets prioritaris i contracte social. És l'estadi de l'obertura al món. Es reconeix que a més de la
pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan
per damunt de totes les institucions socials o convencions. L'obertura al món porta, en segon lloc, a

12
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis legítimes són només aquelles
obtingudes per consens o contracte social. Ara bé, si una norma va contra la vida o la llibertat, s'imposa
l'obligació moral de no acceptar-la i d'enfrontar-s'hi
Estadi 6. Principis ètics universals. Es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de
seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. S'obra d'acord amb
aquests principis perquè, com a ésser racional, se n'ha captat la validesa i hom se sent compromès a seguir-
los. En aquest estadi impera la regla d'or de la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I hom té el
coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana
o el de la igualtat. És l'estadi moral suprem, el de Gandhi, de Martin Luther King i el de totes les persones
que viuen profundament la moralitat.

Com despertar la motivació? L´estructura afectiva i la seva relació amb les

creences
Segons J.A. Marina5, la motivació és un dels elements de l´estructura afectiva
juntament amb els sentiments i les dependències. La motivació determina el
que sentim i depèn del que pensam. Quines implicacions té aquesta teoria per
la nostra activitat amb els infants

4. La vida a l’aula.

De la teoria a a pràctica

• Còm aprenem
o Aprenentatge experièncial. Enfoc socioafectiu.
o Teories constructivistes de l´aprenentatge.
• Còm ensenyar
o Descentralització en la presa de decisions. Foment de la participació
o Gestió de l´aprenentatge i el coneixement
o Ús de les NTIC

5
Marina, J.A., Aprender a vivir, Ariel, Madrid, 2005

13
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

4.1. Com planificar les sessions?

14
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

" A. CONEIXEMENT
A.1. Partir dels coneixements i experiències prèvies. Una experiència
personal, un joc, unes preguntes per connectar amb els coneixements
previs. En el primer moment el protagonista és l´alumne.
A.2. La informació entra a l´aula: a través del joc col·lectiu i la dramatització
es tracta de mirar la realitat i destriar-ne les seves causes i conseqüències:
a. Discriminació nord-sud. Jocs d´educació pel desenvolupament,
projeccions de video. Anàlisis de l´informe del PNUD 05.
b. Exclusió social i pobresa a Catalunya. Quart món i exclusió.
c. Discriminació a l´àmbit cultural. De l´etnocentrisme a
l´interculturalitat.
o Les CAUSES
o Les CONSEQÜÈNCIES: Les noves migracions.
Immigrants, refugiats i demandants d´asil. Racisme.
Discriminació als mitjans de comunicació.

" B. OPINIÓ (DEBAT). Prendre una posició ètica personal. Es

necessari introduir diferents punts de vista sobre el tema tractat, per
ajudar a pensar i prendre una posició pròpia. Es treballa a través de
dilemes morals i jocs de rol que ajuden a posar-se en la pell de
l´altre6.
" C. ACCIÓ. L´acció pot abarcar des d´un canvi d´actitud personal fins
l´elaboració de produccions culturals amb NTIC (vídeos, pel·lícules,
posters, obres de teatre.)7, passant per la participació infantil
ciutadana, que pot ser local o global. El procés finalitzarà amb una
conclusió, una posada en comú o una festa.

4.2. Com organitzar els continguts?

6 Los dos primeros provienen de L. Kohlberg, seguidor de Piaget

.
7 Franco, M, Políticas públicas de juventud, curs informadors juvenils 04/05. Professora Ajo Monzó.

15
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

" La ment democràtica no sorgeix espontàniament. Requereix ser

educada. Plató (Teeteto) es demana quins són els coneixements
imprescindibles per a ser ciutadà. El sentit de la justícia.
" L´educació en drets humans integra: (IP pág. 211, més C 30):
o Component civil. Educació per a convivència. Aprendre a tenir
confiança en sí mateix i en els altres. Drets que aborden les
llibertats individuals.
o Component social. Educació per a la participació. Aprendre a
participar en la comunitat. Drets socials i econòmics.
o Component polític. Implicar-se en la vida política: conèixer les
institucions, problemes i pràctiques de la democràcia. Drets
polítics.

4.3. Com organitzar el grup-aula?

16
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

A mediados de curso, José, un alumno de Santo Domingo, se incorpora al curso. Tiene un

nivel escolar que no se ajusta al que le debería corresponder por su edad. Prácticamente no
sabe leer y no tiene adquiridos conceptos básicos que están en la base del aprendizaje
matemático. Durante las horas ordinarias de clase a este alumno se le sienta al fondo de la
misma, junto a otra compañera que se encuentra en una situación similar. Con bastante
frecuencia, y según un horario establecido por el claustro, estos dos alumnos salen al aula de
compensatoria. En ella se trabaja de manera individual los objetivos instrumentales básicos
del área de lengua y de matemáticas. Su participación en el aula suele ser muy reducida, su
tiempo útil de trabajo en clase también, y lo suele dedicar a colorear o a realizar actividades
mecánicas de lectoescritura (hoy tocan las palabras que se escriben con par, pre, pri, pro, pru.
Font: Inter Project, página 146

Estábamos totalmente convencidos de que este estudiante, al cual nunca olvidaremos, no

sería capaz de aprender más de lo que ya había aprendido. Con una simple mirada sabíamos
todas las cosas que no sabe. Sabemos que no sabe sumar, que no conjuga los verbos, que
no localiza tal país en el mapa.... Sin embargo, este estudiante es capaz de hacer otras
muchas cosas que no se tenían en cuenta en la evaluación. Al centrarnos exclusivamente en
los otros objetivos estábamos dejando fuera una gran cantidad de potencial.

Entrevista a unos profesores, Inter Project, página 147

17
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

5. Eines didàctiques
1. Dinàmiques de grup per a treballar continguts:
a. Educació intercultural (gènere)
b. Educació per al desenvolupament i la pau
c. Educació ambiental

2. Dinàmiques metodològiques
a. Per a avaluar
b. Per a exposar continguts
c. Per a memoritzar (concursos...)

3. Dinàmiques per a treballar la mediació: Jocs per a comprendre:

a. Què és un conflicte. Causes. Diversitat en la percepció. Àmbits

en els que se manifesta la diversitat: personal, intracultural.
Conseqüències: esterotips, prejudicis, discriminació i exclusió.
Posicions davant la diversitat. L´altre segons LÉVINAS.
b. Habilitats de comunicació
c. Autoconeixement, tècniques de feed-back, afirmació davant el
grup.
d. Habilitats de pensament. Presa de decisions.
e. Diàleg i participació.
f. Cooperació

18
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Proposta d´organització d´activitats de mediació8:

8
Boqué Torremorell, C, Guía de mediación escolar, Octaedro, 2002

19
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

20
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

5.1. Mirades del món

En el marc de les seves activitats de foment d'una cultura de la pau, la

interculturalitat i la solidaritat de la Fundació Save the Children, Mirades del
Món és un projecte adreçat a l’alumnat i el professorat de secundària i
batxillerat per treballar la convivència intercultural a Catalunya a través de
materials didàctics.

Aquests materials es complementen entre ells ja que ajuden a entendre millor

la realitat de les migracions, a conèixer altres països, vivències i persones que
conviuen amb nosaltres i, analitzar com els mitjans de comunicació tracten
totes aquestes qüestions.

Aquest curs presentem a Catalunya la guia Mirades de la Xina, un recurs

didàctic innovador que reuneix informacions i activitats que ens apropen a les
persones i a les realitats d’aquest país.

21
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Les unitats didàctiques van dirigides als estudiants d'ESO i Batxillerat, al

professorat, a les AMPES, a entitats de lleure infantil i juvenil, i a centres
culturals i socials que vulguin aprofundir sobre aquests temes.

Es pretén fomentar una cadena educativa que comenci en professors i

estudiants i s'estengui cap a altres agents socials.

Es tracta d'unes activitats de reflexió i d'altres més dinàmiques amb les

quals volem:

# Despertar l'interès per les històries i cultures d'altres persones

desenvolupant la capacitat de diàleg i de l’escolta.
# Desenvolupar l’afectivitat des del respecte, la confiança i la igualtat
rebutjant els prejudicis.
# Crear empatia: ensenyar-los a posar-se al lloc dels altres i que entenguin
com pensen i com senten.
# Realitzar actuacions globals, no dirigides exclusivament a la població
immigrant o altre tipus de minories.
# Fomentar la participació infantil i valorar el treball en grup.
# Partir de l'aprenentatge intercultural basat en el principi d'interacció a
partir de les vivències que els mateixos nens, nenes i adolescents troben
en la seva convivència quotidiana.
# Impulsar un espai d’intercanvi entre alumnes, professor/ es, pares i
mares per descobrir conjuntament altres realitats.

Els materials estan formats per:

4 guies didàctiques per a un aprenentatge creatiu i constructiu de la

realitat d’altres països:

" Mirades Andines

" Mirades Àrabs
" Mirades de l’Índia
" Mirades de la Xina

DVD Marroc i Perú + Guia del Videofòrum

Són dos documentals educatius, d’uns 18 minuts de duració cada un, en els
quals joves del Marroc i del Perú parlen de la seva vida quotidiana.

3 Mòduls sobre Comunicació per a la Tolerància

" Immigració
" Mitjans de Comunicació
" Anàlisi de Textos Periodístics

Guia de la Setmana Intercultural

22
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

Una guia dirigida al professorat amb propostes de tallers per a cada nivell
educatiu (ESO i Batxillerat).

Podeu trobar totes les guies en versió PDF en català a la

pàgina web:

http://www.savethechildren.es/interior_fills.asp?IdItem=1600

23
 El projecte educatiu de SAVE THE CHILDREN.

6. L’avaluació, el termòmetre de la qualitat educativa.

o Per a què avaluem?
o L´avaluació me va servir per millorar els indicadors del projecte
o Me va ajudar a millorar com a dinamitzador
o L´avaluació va servir als alumnes per adonar-se´n del seu procés
d´apenentatge no només en continguts escolars sinó en participació i
convivència.
o L´avaluació em va aportar dates que em permeteren integrar tots els alumnes

o ¿Qué avaluar?.
o Vaig avaluar la participació i la capacitat per resoldre conflictes
o Vaig avaluar si les relacions amb la família van estimular l´educació en la
diversitat.
o Vaig fer un contracte d´avaluació individual amb cada alumne.

o ¿A qui avaluar?
o Avaluam als infants, als voluntaris i a nosaltres mateixos com a dinamitzadors
o Tenc en compte l´avaluació que els infants fan de mi i canvii algunes
estratègies.

o Com i quan avaluar?

o Feim activitats per a detectar el nivell inicial i partim d´aquí.

o Parlam amb cadascun d´ells per detectar què els interessa, què volen ser de
grans, com se senten al centre, qui són els seus amics, què els agrada, etc...
Parlar amb ells millora les meves expectatives de cadascun d´ells.
o Tenim altes expectatives de les possibilitats de cada alumne. No partim dels
nostres objectius sinó de les seves capacitats.
o Avaluam a través de jocs, diàleg, reflexió i observació.
o Acordam amb els infants els continguts i criteris d´avaluació. Feim un contracte
inicial amb ells. Saben què s´espera d´ells i en funció d´això s´autoavaluen.

L´avaluació com a eina fonamental per atendre la diversitat.

L´experiència britànica dels port-folis
L´avaluació en els projectes de treball

24