POSICIONAMENT DE LA PLATAFORMA CEL NET DAVANT LA PRESENTACI DE

LESTUDI "SAPS QU RESPIRES? ESTUDI D'AVALUACI REAL DE LA QUALITAT DE

L'AIRE A LA VALL DE FRANCOL"

Ja fa ms de 40 anys que el complex petroqumic es va establir al Camp de Tarragona.

Des de llavors, els i les habitants de les poblacions properes hem conviscut per fora amb una
indstria ms gran que els propis pobles. No es pot negar que el complex ha aportat una
riquesa i creixement econmic de la qual shan beneficiat la majoria de les poblacions i a la qual
ens hem acomodat sense masses reticncies. Ha estat aquesta mateixa comoditat la que ens
ha portat a acceptar amb tota naturalitat i sense cap tipus de perspectiva crtica el
deteriorament del nostre paisatge, de les nostres condicions de vida i salut, la modificaci de
les nostres fonts de treball i la convivncia diria amb la contaminaci.
Durant molt de temps sha condemnat la zona a un setge informatiu. El silenci, la
manipulaci i levasi de responsabilitats han estat la resposta que sha donat des de les
institucions pbliques i les mateixes empreses davant les contnues agressions contaminants
de la indstria cap a la poblaci i el territori. La informaci en relaci als episodis de
contaminaci produts per les empreses del complex petroqumic, i la seva posterior difusi, no
han estat mai a labast de la poblaci. El seu tractament, interessat i opac, ha generat confusi
i desprotecci als afectats. Aquest constant i continuat setge informatiu" es fa pals en la
manca de dades i rigor dels registres de control dimmissions de contaminants de la Generalitat
com en les justificacions evasives que exposen les empreses del complex davant els repetitius
episodis alarmants. Per aix s necessari exigir la creaci dun equip de control dels
compostos contaminants efectiu, objectiu i transparent que noms pot ser extern a les
empreses implicades.
Aquest estudi no va en contra de ning, sin a favor de tothom. Els resultats volen ser
un punt de partida per tal que la ciutadania, les institucions pbliques i les empreses privades
es comprometin a collaborar amb un nic objectiu com: el de millorar les condicions de vida,
salut i treball de les poblacions properes al complex petroqumic. Treballar per al present
significa treballar per a les generacions futures i per la conservaci del nostre territori. Celebrem
que els ajuntaments del Morell, Constant, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelf hagin fet,
finalment, un pas per trencar la desinformaci i lopacitat davant la contaminaci atmosfrica
produda per la indstria petroqumica a les poblacions de la Vall del Francol. De la mateixa
manera, lamentem la no participaci daltres ajuntaments de poblacions especialment
afectades.
Lestudi presentat va ms enll del mer anlisi de la qualitat real de laire a la Vall del
Francol. Posa de manifest les mancances actuals que presenta el nostre pas en quant a la
protecci i control de les emissions contaminants i a les mesures de prevenci i protecci
enfront dels seus efectes en la salut de la poblaci i el medi. Denunciem que els interessos
econmics de les grans empreses passin per davant dels interessos de la poblaci i de la
construcci dun entorn de sostenibilitat ecolgica i social.

Lestudi sha contextualitzat en la qualitat de laire i les immissions atmosfriques. Som

conscients que la falta de control i informaci resulta extrapolable a altres tipus de contaminaci
que afecten i condicionen el benestar de la poblaci. Exigim, aix, un control transparent,
rigors i real sobre tots els contaminants slids, lquids, lumnics i acstics als que estem
sotmesos.
Les evidncies reflectides en els resultats de lestudi fan indispensable demanar un
canvi normatiu i dels criteris davaluaci de la qualitat de laire, que passa per incloure tots
aquells compostos qumics potencialment nocius per a la salut i el medi ambient, amb
estndards de qualitat reconeguts a nivell internacional. Aix mateix, demanem que saccepti,
sestudi i sassenyali pblicament la relaci causa efecte entre els diferents compostos
contaminants i els seus efectes en la salut i el medi.
Igualment, ens s inevitable interpretar els resultats daquest estudi dins duna realitat
molt ms mplia. Actualment, pel que fa al medi ambient, estem vivint una nova poca on
conceptes com globalitzaci, escalfament global, desertitzaci, canvi climtic o guerres de
laigua ja no sn paraules buides de sentit, sin la realitat del dia a dia. En lmbit de la salut les
malalties crniques, els cncers, els problemes respiratoris, les allrgies i les intolerncies
estan a lordre del dia. I pel que fa a leconomia, el vell discurs que contraposava el concepte
docupaci amb els de salut i medi ambient, ja no serveix. Preocupar-se del medi ambient i de
la salut no significa anar en contra del treball i leconomia. Ans el contrari, qui es fa crrec dels
costos mdics dels danys produts per aquest tipus de contaminats? Qui es fa crrec dels
danys morals i emocionals que aquestes malalties comporten als familiars dels afectats? Qui
pagar els costos del que implica lescalfament global del planeta? I els costos derivats de la
desertitzaci del nostre pas? Qui es far crrec de la cada cop ms evident manca daigua?
Necessitem una nova forma dentendre la productivitat i el benefici: cal comenar a
pensar en una economia del b com, i aquestes grans indstries tenen un paper ms que
rellevant en aquest nou futur. Ara, ms que mai, es fa necessari retrobar la collaboraci entre
institucions pbliques, ciutadania i grans empreses per tal que tots els agents implicats puguin
millorar la situaci actual. Cal que retrobem una certa confiana mtua i, finalment, una nova
forma de collaboraci per tal de millorar la situaci.
Sha de tenir en compte que som les mateixes persones que juguem el paper de
treballadores de les empreses, les que tamb formem part de les poblacions que conviuen amb
aquestes.
Per aix hem de ser partcips i responsables de tot all que ens afecta: ja no sn temps
de girar la vista cap a una altra banda, la situaci actual no ens ho permet. Cal que les
institucions pbliques recordin que el centre del sistema que volem sn la vida i les persones i
que, per tant, el seu deure s vetllar pels interessos de la poblaci. La indstria i les grans
empreses multinacionals no poden viure desquena a la societat i al medi ambient.
En un moment en qu grans empreses de diversos sectors industrials ja estan
promovent mesures de desenvolupament per a la sostenibilitat, demanem a les empreses
implicades que ms enll dactuacions de responsabilitat social i mediambiental corporativa,
accelerin els seus esforos per eliminar al mxim les emissions contaminants. Els projectes de
R+D+I sn fonamentals per canviar de paradigma cap una economia sostenible, aix com

simples mesures de millor gesti, com per exemple el qu est passant aquests mateixos
mesos coincidint amb lestudi on sestan registrant menors nivells dimmissions en determinats
compostos. Aquesta reconversi santicipa obligada per garantir el manteniment en un futur
mitj dels llocs de treball tan anhelats per tothom.
Tot i aix, aquesta reducci dels episodis de pudors no pot negar levident existncia
dimportants fugues que perjudiquen greument la nostra salut i el nostre entorn. s molt
preocupant, doncs, escoltar frases com: no est tan malament o no nhi ha per tant, quan en
algunes poblacions la concentraci mitjana de 24h de benz ha arribat a 1 microgram/m3,
essent el llindar ptim de 5 micrograms/m3, o el d1,3 butadi a 122 micrograms /m3, sent el
lmit de qualitat a 11g/m3, s a dir, 10 vegades per sobre de lestablert.
Per tot aix, des de la Plataforma Cel Net reclamem:
1. Fer extensiu aquest estudi a altres poblacions properes al complex petroqumic.
2. Reduir immediatament de les emissions localitzades i difuses dels compostos qumics
detectats en aquest estudi que sobrepassen els estndards de qualitat de laire aix com la
incorporaci i el control dels que encara no figuren en la Xarxa de Vigilncia de Prevenci
de la Contaminaci (XVPC) de la Generalitat de Catalunya.
3. Demanar la regulaci d aquells contaminants que actualment no es contemplen en els
programes d'avaluaci de la contaminaci i que a nivell internacional se'n coneixen lmits de
qualitat.
4. La creaci dun equip de control, extern i transparent. Aix implica una nova forma de
control:
a. Que no es limiti noms a controlar la contaminaci atmosfrica i aposti per controlar
tamb la contaminaci del sl i de laigua, aix com tamb la contaminaci acstica i
lumnica.
b. Que aposti per la transparncia i lexhaustivitat dels resultats, amb exposici pblica
i continuada dels mateixos.
c. Que es reubiquin les casetes de control de la Generalitat, seguint els criteris
exposats en aquest estudi.
5. Fer palesa la responsabilitat que t la Generalitat de Catalunya i altres rgans de
ladministraci pblica en el control i la regulaci de la contaminaci.
6. Investigar sobre els efectes de les emissions atmosfriques en la salut de la poblaci al
Camp de Tarragona.
7. Que el conjunt de les Empreses Qumiques del Camp de Tarragona assumeixin la
responsabilitat que els pertoca, agafant un paper dimplicaci activa, positiu i constructiu en
la protecci del medi ambient i la salut de la poblaci. Situant-se, aix, en una nova forma de
producci del segle XXI, la denominada economia verda.
8. Que els costos dels futurs controls i les anlisis recaiguin sobre les mateixes empreses que
desenvolupen la seva activitat en el territori i que, en definitiva, sn els responsables de la
contaminaci.

Des de la Plataforma Cel Net hem apostat i seguirem recorrent el cam de lluita pacfica
que ja fa anys vrem iniciar des de les poblacions de la Vall del Francol. Un cam de defensa
del nostre territori i la nostra salut que aposta per construir una sostenibilitat social i local
oposada al creixement del complex petroqumic i a la falta de control i regulaci de les seves
emissions contaminants.

Plataforma Cel Net

Vall del Francol, 6 de juny de 2014