LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA

BARCELONATECH

ESTUDI DE LAVALUACI REAL DE LA QUALITAT DE LAIRE ALS

MUNICIPIS DE CONSTANT, EL MORELL, PERAFORT-PUIGDELF I
VILALLONGA DEL CAMP

Entitats : AJUNTAMENTS DE CONSTANTI, EL

PERAFORT-PUIGDELF I VILALLONGA DEL CAMP

MORELL,

BARCELONA DESEMBRE 2012-MAIG 2014

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

1. INTRODUCCI
A sol.licitud dels Ajuntaments de Constant, El Morell, Perafort i Vilallonga del
Camp sha realitzat el desenvolupament del projecte davaluaci real de la
qualitat de laire en els seus termes municipals segons el conveni de col.laboraci
subscrit amb data del 18 de juny de 2012.
2. OBJECTIUS DEL PROJECTE
Lobjectiu principal del projecte, ha estat la determinaci de la situaci real de la
qualitat de laire en els municipis signants del conveni de col.laboraci establert
amb el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat
Politcnica de Catalunya. En el procs seguit, previ a lencrrec per part dels
Ajuntaments Constant, El Morell, Perafort i Vilallonga del Camp l LCMA, han
participat dues entitats representants duna part de la societat civil : GEPEC
mitjanant la realitzaci conjunta amb el LCMA dun estudi de demostraci de les
tcniques desenvolupades pel LCMA aplicades a diferents rees del Camp de
Tarragona (mar-setembre de 2010) i CELNET entitat que junt amb LA
CANONJA 3 van donar suport a lestudi encarregat per GEPEC i que ha
contribut de forma significativa a la signatura del conveni signat pels ajuntaments
esmentats. CELNET ha participat posteriorment en diferents fases del projecte
(control social i control qumic) i a la difusi, junt amb les alcaldies dels diferents
municipis, dels resultats.
3. DISSENY DEL PROJECTE DESTUDI DE LA QUALITAT DE LAIRE
Per assolir la valoraci de la qualitat de laire en els diferents municipis shan
utilitzat tcniques de control social, qumic i de modelitzaci numrica
desenvolupades pel LCMA i validades mitjanant laplicaci a escala real
(estudis de qualitat de laire en els municipis de Montmel, Montorns del Valls,
Terrassa, Banyoles, Benicarl,..), impactes dactivitats de deposici de residus,
plantes de combusti de biomassa, plantes de tractament de residus,...) i estudis
per a persones afectades per sensibilitat qumica mltiple (SQM), emissions de
materials i emissions biogniques. Els resultats de laplicaci daquestes
tecnologies (veure lapartat Referncies) han estat els segents :
-

Determinaci de lorigen depisodis dolor i contaminaci mitjanant control

social
Determinaci de lorigen depisodis dolor i contaminaci mitjanant el clcul
de retrotrajectries (modelitzaci numrica)
Elaboraci de la base de dades de focus emissors segons els expedients
dactivitats i els controls reglamentaris
Elaboraci de la base de dades de compostos identificats a les emissions
procedents dels controls reglamentaris
Elaboraci de la base de dades dels valors dimmissi de l`rea destudi
procedents de la xarxa
Determinaci dels mapes de predicci dimpactes
1

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

4. BASES DE DADES
Les bases de dades elaborades al projecte davaluaci de la qualitat de laire han
aportat la segent informaci :
-

Shan registrat uns 70 focus emissors a latmosfera existents al Polgon Nord,

Polgon de Constant, Riu Clar I Vilallonga del Camp mitjanant la consulta
dels expedients dactivitats. A partir de la consulta als expedients pblics
facilitats per la Secci de Seguretat Industrial, Autombils i Metrologia
Generalitat de Catalunya sha elaborat un registre dels tancs
demmagatzematge i finalment mitjanant els informes dels controls
reglamentaris realitzats per les Entitats dInspecci i Control (EIC) la
confirmaci de la molt baixa identificaci dels compostos orgnics voltils
emessos, i solament quan es controlen es fa mitjanant valors globals
(carboni orgnic total). Aquest fet s important, i sobretot a la zona destudi, ja
que determina el baix coneixement dels compostos emesos impedint la
valoraci de lexistncia o no de compostos amb potencials efectes sobre la
salut.

Sha estudiat tamb el nivell de control procedent de la xarxa automtica i

manual de vigilncia de la qualitat de laire (XVPCA). Daquest anlisi es
conclou que els nics compostos orgnics voltils e hidrocarburs aromtics
polciclics solament es centren en el benz i el benzo[a]pir corresponents a
les seves especfiques directives europees. Donada la complexitat de les
emissions existents a lrea destudi, el control en dos punts del territori de
solament dos compostos resulta del tot insuficient. Sobre aquest nivell de
control cal afegir que les dades de les concentracions a laire daquests dos
compostos (publicades regularment) shan redut de forma significativa en
aquest darrer any 2014.

5. REGISTRE DEPISODIS DOLOR I CONTAMINACI

Mitjanant el registre depisodis (data, hora i punt de detecci) shan elaborat les
roses depisodis mensuals a partir de les dades meteorolgiques existents durant
la detecci dels episodis. Laplicaci de la modelitzaci numrica i com a resultat
els clculs de les retrotrajectries ha perms determinar lorigen dels episodis.
Si prenem com exemple el municipi dEl Morell (municipi amb un registre
continuat dels episodis a diferncia de la resta amb molta ms baixa participaci),
podem observar a la figura 1 levoluci del nombre depisodis segons lescala
dintensitat dolor (1-5 : absncia dolor a olor molt forta). Des de juliol de 2010
(perode dinici de registre depisodis) fins al mar de 2014 el nombre depisodis
ha sofert una important reducci :
-

ANY 2011 : 511 EPISODIS

ANY 2012 : 238 EPISODIS
ANY 2013 : 161 EPISODIS
2

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 1. Evoluci del nombre depisodis de contaminaci a El Morell

Les dades procedents del control social shan validat mitjanant lelaboraci de les
roses depisodis (direccions de procedncia dels episodis). A les figures 2 i 3 es pot
observar la seva correlaci amb les direccions dimpacte de les emissions
procedents del polgon Nord.

Polgon Nord

GENER
Figura 2. Correlaci de les direccions de lorigen depisodis
amb les direccions dimpacte de les emissions
del polgon Nord establertes per modelitzaci numrica

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Polgon Nord

ABRIL
Figura 3. Correlaci de les direccions de lorigen depisodis
amb les direccions dimpacte de les emissions
del polgon Nord establertes per modelitzaci numrica

6. DETERMINACI DE LORIGEN DEPISODIS DE CONTAMINACI

Per la determinaci molt ms precisa de lorigen de compostos de contaminaci
shan calculat les retrotrajectries (clcul de la massa daire existent a la data,
hora i punt de detecci i la seva procedncia a temps anterior) de 770 episodis
(364 dintensitat 2; 406 dintensitat 3 a 5 duna escala de 1 a 5)
A les taules 1 i 2 es poden veure com exemple els principals percentatges
dorgens dels episodis registrats a El Morell i Constant.
Taula 1. Percentatges orgens episodis de contaminaci a El Morell
ANY

2011

2012

2013

EPISODIS

EPIS 2-5

EPIS 2-5

EPIS 2-5

Refineria
Petroqumica
Polgon Constant
Activitats nord El Morell

36,9
50,0
0,8
6,0

20,9
57,1
3,3
4,4

16,6
47,2
5,0
11,9

POLIGON NORD

86,9

78,0

63,8

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
Taula 2. Percentatges orgens episodis de contaminaci a Constant

EPISODIS
POLIGON NORD
POLGON CONSTANT
POLGON RIU CLAR

2013
EPIS 2-5
53,4
26,6
20,0

. El model utilitzat pel clcul de les retrotrajectries ha estat el segent:

Model TAPM (The Atmospheric Pollution Model, CSIRO, Austrlia)

amb resoluci de les equacions fonamentals fluido-dinmiques de
transport per predir la meteorologia i la concentraci de contaminants
per aplicacions destudi i control de la qualitat de laire. TAPM
consisteix en components acoblats de pronstic meteorolgic i
components de concentraci de contaminants, eliminant la necessitat
de tenir observacions meteorolgiques de superfcie de la zona
destudi. El model prediu els fluxos importants per la contaminaci a
escala local, com les brises marines i els fluxos induts pel terreny,
partint de dades meteorolgiques produdes per anlisis sinptics.
La component meteorolgica de TAPM s un model dequacions
diferencials per a flux incompressible, no hidrosttic, que segueix les
corbes de nivell del terreny per a simulacions tridimensionals. El
model resol les equacions vectorials de moment per a la component
horitzontal de vents, lequaci de continutat per a la component
vertical, i les equacions escalars per a la temperatura potencial virtual
i la humitat especfica de vapor daigua, en forma de nvols i aigua de
pluja.

A les figures 4-10 es poden observar diferents retrotrajectries amb orgens a

diferents activitats :

Figura 4. Retrotrajectria amb origen al polgon Nord (episodi registrat

a Constant)

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 5. Retrotrajectria amb origen al polgon de Constant (episodi registrat

a El Morell)

Figura 6. Retrotrajectria amb origen al polgon Nord-Refinera (episodi registrat

a El Morell)

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 7. Retrotrajectria amb origen al polgon de Vilallonga del Camp

(episodi registrat a El Morell)

Figura 8. Retrotrajectria amb origen al polgon Nord-Petroqumica

(episodi registrat a El Morell)

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 9. Retrotrajectria amb origen al polgon de Constant

(episodi registrat a Sant Salvador)

Figura 10. Retrotrajectria amb origen al polgon Riu Clar

(episodi registrat a Sant Salvador)

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
A la figura 11 sobserven els percentatges origen de les retrotrajectries calculades
per als diferents episodis registrats a El Morell i Constant.

Figura 11. Percentatges retrotrajectries depisodis registrats a El Morell i Constant

Figura 12. Percentatges retrotrajectries depisodis registrats a Vilallonga del Camp i

Catllar

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
7. PROGRAMA DE CONTROL QUMIC

A part de conixer lorigen dels episodis de contaminaci, laltre objectiu a assolir

pel que fa a la valoraci de la qualitat de laire, s el control dels nivells de
concentraci de contaminants a les rees urbanes. Per la caracteritzaci de
limpacte de les emissions (nivells dimmissi), sha dissenyat un programa de
control fonamentat en les segents consideracions :
-

El programa de control qumic ha de servir per controlar limpacte, no

solament dolors, sino en els perodes amb o sense detecci dolors. El control
sha programat per a perodes de 24 hores (perodes on a nivell internacional
disposem de criteris de qualitat)
El programa de control qumic sha de realitzar en els perodes de mxim i
mnim impacte de les potencials fonts emissores. En aquest sentit shan
el.laborat els mapes de predicci dimpactes mitjanant modelitzaci numrica
per determinar els perodes de lany (perodes mensuals) on les activitats
tenen el mxim i mnim impacte sobre les rees urbanes dels 4 municipis.
Daquesta manera sobt el rang de concentracions que est sotmesa lrea
urbana.
El programa de control sha dirigit a la determinaci de les concentracions de
compostos orgnics voltils (COV), hidrocarburs aromtics policclics (HAP) i
a PM10 contaminants amb nul o molt baix nivell de control i molt importants a
lhora de valorar limpacte de les activitats existents al Camp de Tarragona.
El programa basat en perodes de mxim i mnim impacte aconsegueix una
important reducci de la despesa de control i en aquest cas als eraris pblics
corresponents als diferents municipis.

Els perodes de control qumic realitzats es poden veure a la figura 13.

ControlCOV

ControlPM10+HAP

Figura 13. Punts i perodes de control qumic

10

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI DE COVS, HIDROCARBURS AROMTICS POLICCLICS I PM10

Figura 14. Famlies qumiques de COV i nombre total detectats en els controls de 24 hores

11

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE

(MUNICIPI DE CONSTANT)

Figura 15. Nivells de concentraci de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Constant (Controls de 24 hores)

12

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI PM10 (MUNICIPI DE CONSTANT). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS DIMPACTE DE LES
ACTIVITATS EMISSORES

Figura 16. Nivells de concentraci de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Constant (Controls de 24 hores)

13

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE

(MUNICIPI DEL MORELL)

Figura 17. Nivells de concentraci de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a El Morell (Controls de 24 hores)

14

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI PM10 (MUNICIPI DEL MORELL). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS DIMPACTE DE LES
ACTIVITATS EMISSORES

Figura 18. Nivells de concentraci de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a El Morell (Controls de 24 hores)

15

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE
PUIGDELF)

(MUNICIPI DE PERAFORT-

Figura 19. Nivells de concentraci de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Perafort-Puigdelf (Controls de 24 hores)

16

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI PM10 (MUNICIPI DE PERAFORT-PUIGDELFI). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS DIMPACTE
DE LES ACTIVITATS EMISSORES

Figura 20. Nivells de concentraci de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Perafort-Puigdelf(Controls de 24 hores)

17

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE LAIRE
CAMP)

(MUNICIPI DE VILALLONGA DEL

Figura 21. Nivells de concentraci de contaminants (COV, PM10) que superen criteris de qualitat a Vilallonga del Camp (Controls de 24 hores)

18

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS DIMPACTE DE LES ACTIVITATS EMISSORES (VILALLONGA DEL CAMP)

Figura 22. Correlacions dels nivells de concentraci de TCOV i PM10 (Controls de 24 hores) amb les direccions dimpacte de fonts emissores

19

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI HIDROCARBURS AROMTICS POLICCLICS (HAP) : Benzo[a]pir

Figura 23. Comparativa dels nivells de benzo[a]pir amb el criteri de qualitat del RD 102/211( 1 ng/m3)

20

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACI HIDROCARBURS AROMTICS POLICCLICS (HAP) : Compostos de control recomanat

Figura 24. Nivells dimmissi de HAP recomanats en el RD 102/2011 en els diferents municipis

21

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
8. MAPES DIMPACTES DE LES EMISSIONS DIFUSES PROCEDENTS DEL POLGON NORD

Figura 25. Mapa dimpacte de les emissions difuses procedents del sector de la refineria de petroli

22

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 26. Mapa dimpacte de les emissions difuses procedents del sector petroqumic

23

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
9. MAPES DE PREDICCI DIMPACTES. EINA DE PLANIFICACI TERRITORIAL

Figura 27. Mapa de predicci dimpactes de Constant. Impacte de les activitats segons el punt dinstal.laci en el territori

24

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 28. Mapa de predicci dimpactes dEl Morell. Impacte de les activitats segons el punt dinstal.laci en el territori

25

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 29. Mapa de predicci dimpactes de Perafort. Impacte de les activitats segons el punt dinstal.laci en el territori

26

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 30. Mapa de predicci dimpactes de Vilallonga del Camp. Impacte de les activitats segons el punt dinstal.laci en el territori

27

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
10. CONCLUSIONS
Les conclusions que es deriven dels diferents resultats obtinguts sn les
segents :
a) Laplicaci de les tcniques de control social, control qumic i modelitzaci
numrica desenvolupades pel LCMA permeten el segent :
Determinar els orgens dels episodis
Determinar els nivells de concentraci dun ampli espectre de
compostos orgnics voltils
Caracteritzar els episodis dolor-contaminaci
Com es mostra a lexemple del control depisodis amb la utilitzaci simultnia
del control social (dades de registre depisodis : data, hora i punt de detecci),
control qumic (valors de concentraci de 1,2 butadi que superen ms de 10
vegades els criteris de qualitat de laire internacionals) i la modelitzaci
numrica amb lentrecreuament de les retrotrajectries certificant lorigen dels
episodis (les retrotrajectries sentrecreuen on est situada una planta de
fabricaci del 1,3 butadi) permeten lavaluaci precisa de quant i don b
lemissi.

Figura 31. Retrotrajectries dun episodi registrat en dos punts dEl Morell. Ambdues
indiquen el mateix origen de lepisodi. Les retrotrajectries confirmen els
nivells de concentraci d1,3 butadi registrats en el control qumic

28

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
Generar eines de planificaci territorial : mapes de predicci dimpactes
(On situar una activitat emisora en el territori amb el mnim impacte
sobre lrea urbana)
Avaluar la qualitat de laire mitjanant criteris internacionals
b) El desenvolupament de lestudi a generat les segents bases de dades :
Base de dades de compostos detectats (200 COV+HAP)
Base de dades dorigens depisodis ( 770 retrotrajectries)
Mapes de predicci dimpacte especfics de cada municipi per
situar en el territori futures activitats emissores que generin el
mmi impacte sobre lrea urbana
Base de dades meteorolgica (dades meteo de cel.les de
300x300m de tot el camp de Tarragona)
Mapes dimpacte demissions difuses
c) En referncia al nombre depisodis i el seu origen, levoluci prenent com a
referncia els registrats a El Morell, ha estat la segent :
Des de lany 2011 (Referncia El Morell) sobserva un descens
progressiu del nombre depisodis dolor-contaminaci :
Any 2011 : 522 episodis dintensitat 2-5 23 (2) 16(3) 4 (4-5)
Any 2012 : 232 episodis dintensitat 2-5 11 (2)
7(3) 2,5 (4-5)
Any 2013 : 161 episodis dintensitat 2-5 9 (2)
3(3) 1,5 (4-5)
Any 2014 : 18* episodis dintensitat 2-5 5 (2) 0,3 (3) 0,3 (4-5)
(*) Gener-Mar
Des de lany 2011 sobserva un descens progressiu del percentatge
depisodis procedents del polgon Nord (emissions refineria)
(Referncia : El Morell)
Any 2011 : REFINERIA : 36,9 %
Any 2012 : REFINERIA : 20,9 %
Any 2013 : REFINERIA : 16,6 %

PETROQUMICA : 50,0 %
PETROQUMICA : 57,1 %
PETROQUMICA : 47,2 %

PN : 86,9 %
PN : 78,0 %
PN : 63,8 %

Lany 2013 a Constant la principal font origen depisodis ha estat :

Polgon Nord : 57,9 % ; Polgon Riu Clar : 26,3 % ; Polgon Constant :
15,8 %
Lany 2013 a Vilallonga del Camp la principal font origen han estat les
activitats instal.lades en el sector N-NE de Vilallonga (intensitat 4-5)
d) Lanlisi del nivell de control procedent de la xarxa XVPCA i dels controls
reglamentaris de les entitats dinspecci i controls sobre els focus emissors,
aporta la segent informaci :

29

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
Els controls de la xarxa manual XVPCA indiquen un descens en el
nombre de superacions de la fase particulada a Constant (11)2011,
(*) Octubre 2013
(17)2012, (2) 2013*
Al 2013 no hi ha registre de dades de benz a les estacions de
Constant des del gener fins al novembre i a Perafort des de el mar
de 2013.
A maig de 2014 no hi han registres de HAP; PM10 , PM2,5 , BaP, metalls
des doctubre de 2013
Linventari de focus emissors (71 focus) solament detecta als controls
reglamentaris la identificaci de 6 compostos (benz, estir,
acrilonitril, etilbenz, feniletanol, xids de propil) en 5 focus emissors.
La resta savalua amb valors globals (COV, COT)
La informaci que es disposa de les emissions es deficient degut a la
no identificaci dels compostos emesos fet que dificulta el control de
seu impacte
e) El programa de control qumic fonamentat en control de 24 hores (no
solament en episodis dolor) ha detectat superacions de criteris de qualitat de
diferents contaminants en els diferents municipis :
En els perodes de major impacte de les fonts emissores shan detectat les
segents superacions de criteris de qualitat :
MUNICIPI
CONSTANT

CONTAMINANT N SUP VMX (mg/Nm3) (% CONTROLS)

1,3-butadi
benz
PM10
Benzo[a]pir
TCOV

EL MORELL

1,3-butadi
PM10
TCOV

27

12

18

36

64

1
15

1,14(*)
515

4
30

121

3
13

83
404

12
26

PERAFORT

1,3-butadi
TCOV

6
9

123
486

24
36

PUIGDELF

1,3-butadi
cid actic

5
3

125
70

20
12

VILALLONGA

TCOV
PM10
TCOV

21
1
13

1378
89
486

84
5
26

DEL CAMP

PM10

81

12

30

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
Els nivells de hidrocarburs aromtics policclics (benzo[a]pir+19 HAP)
no superen el criteri de qualitat del Reial Decret 102/2011
Sobserven valors diaris superiors al criteri anual
Els nivells de concentraci de contaminants que superen criteris de
qualitat presenten correlacions importants amb els sectors de
direcci del vent procedents dels diferents polgons industrials :
Polgon Nord : TCOV, benz, 1,3-butadi (Constant)
TCOV, PM10, 1,3-butadi, benz (El Morell)
TCOV, PM10, 1,3-butadi (Puigdelf)
PM10 (Vilallonga del Camp)
Polgon Nord (Petroqumica) : 1,3-butadi (EL Morell,Puigdelf)
cid actic (Puigdelf)
Polgon Nord (Refineria) : TCOV, 1,3-butadi (Puigdelf)
TCOV (Perafort,Puigdelf)
Polgon Constant : PM10 (Constant)
Polgon Riu Clar : TCOV,PM10 (Constant)
Activitats N-NE Vilallonga del Camp : TCOV (Vilallonga del Camp)

f) Les conclusions anteriors evidencien pel que fa al control de la qualitat de

laire a les rees urbanes el segent :
Actualment es disposen de tcniques per avaluar la qualitat de laire en
les rees urbanes permetent determinar lorigen dels episodis, la
identificaci dels compostos generadors dels episodis, els nivells
dimmissi (24 hores) dun ampli espectre de compostos i generar
eines de planificaci territorial aplicant el principi de prevenci situant
les noves activitats en punts del territori que generin un mnim impacte
sobre les rees urbanes.
s necessari una xarxa de control especfica per a rees amb una alta
presncia dactivitats emissores, incrementant el control dels
contaminants primaris amb aquells especfics (compostos amb
potencials efectes sobre la salut) de les emissions de les activitats
existents.
s necessari disposar de la identificaci dels compostos emissors i la
seva quantificaci individual evitant valoracions globals. Cal adoptar
nivells legislatius de criteris de qualitat de laire demissions a
latmosfera com lexistents a la majoria de pasos de la UE.
La absncia depisodis dolor no s sinnim de que no hi hagin
compostos que superin criteris de qualitat. Compostos txics o
carcinogens tenen llindars dolor molt superiors als nivells de qualitat
31

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
(1, 3 butadi : llindar dolor : 220 g/Nm3 Criteri de qualitat : 10
g/Nm3)
Cal disposar a nivell dAdministraci Local de mitjans per obtenir un
control continuat dels impactes de les activitats amb la finalitat de ferles compatibles de forma progresiva amb les rees habitades. En
aquest sentit shan proposat programes de control especfics per
cadascun dels municipis participants a lestudi.
Les tcniques i els programes de control proposats son extensibles i
aplicables a qualsevol rea habitada del territori.

REFERNCIES

Ribes, A., Carrera, G., Gallego, E., Roca, F.J., Berenguer, M.J., Guardino, X.,
Development and validation of a method for air quality and nuisance odors
monitoring of volatile organic compounds using multisorbent adsorption and GC/MS
thermal desorption system, Journal of Chromatography A, 1140, pp. 44-55 (2007)
Gallego,E, Roca F.J, Perales, J.F., Ribes, A., Carrera, G, Guardino, X., Berenguer,
M.J., Isocyanatocyclohexane and isothiocyanaotcyclohexane levels in urban and
industrial areas and possible emission related activities, Atmospheric Environment,
41, 8228-8240 (2007)
Roca, J.F., Perales, J.F., Gallego, E., Participaci ciutadana en processos de
control per la millora de la qualitat de laire, Recull de ponncies B-37084-2007, I
Congrs UPC Sostenibilitat 2015, Juliol , Barcelona, 2007
Gallego, E., Perales, F.J., Roca, F.J., Guardino, X., Berenguer, M.J., VOC and PAH
emissions from creosote-treated wood in a field storage rea, Science of Total
Environment, 402, 130-138(2008)
Gallego, E., Roca, F.J., Guardino, X., Rosell, M.G., Indoor and outdoor BTX levels in
Barcelona city metropolitan rea and Catalan rural areas, Journal of Environmental
Sciences, 20, 1063-1069 (2008)
Gallego, E., Alarcon, M., Roca, F.J., Perales, J.F., Soriano, C, Guardino, X.,
Identification of the origin of odour episodes through social participation, chemical
control (DT-GC/MS) and numerical modelling, Atmospheric Environment,42, 81508160 (2008)
Gallego, E., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X., Simultaneous evaluation of odor
episodes and air quality. Methodology to identify air pollutants and their origin
combining chemical analysis (TD-GC/MS), social participation and mathematical
simulations techniques Air Quality in the 21 st Century, pp. 139-209, ISBN 978-160456-793-9 Nova Science Publishers, NY, (2008)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Berenguer, M.J., Determining
indoor air quality and identifying the origin of odour episodes in indoor environments,
Journal Environmental Sciences, 21, pp.333-339 (2009)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Use of sorbents in air quality
control systems, Sorbents : Properties, Materials and Applications,pp. 71-108,
ISBN 978-1-60741-851-1 NovaPublishers, NY (2009)
Perales, J.F, Roca, F.J., Gallego, E., Elaboraci de mapes de predicci dimpactes
aplicats al disseny de xarxes de control i planificaci territorial, II Congrs UPC
Sostenible 2015, Juliol, Barcelona (2009)
Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,Comparative of the adsorption
performance of a multi-sorbent bed (Carbotrap, Carbopack X, Carboxen 569) and a

32

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Tenax TA adsorbent tube for the analysis of volatile organic compounds, Talanta,
pp. 916-924 (2010)
Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X., Assessment of chemical hazards in
sick building syndrome situations. Determination of concentrations and origin of
VOCS in indoor air environments by dynamic sampling and TD-GC/MS analysis,
Springer, ISBN 978-3-642-17918-1p. 289-334, (2011)
Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X., Evaluation of the effect of different
sampling time periods and ambient air concentrations in the performance of the
Radiello diffusive sampler for the analysis of VOCS through TD-GC/MS, Journal Air
Monitoring, 13, p. 2612-2622 (2011)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Comparative study of the
adsorption performance of an active multi-sorbent bed tube (Carbotrap, Carbopack X,
Carboxen 569) and a Radiello diffusive sampler for the analysis of VOCS, Talanta,
85, p.662-672 (2011)
Roca, F.J., Gallego, E., Perales, Guardino, X. Odour control in urban areas
originated from multiples focuses. Identification of potencially toxics compounds
Advances in Environmental Research, ISBN 978-1-61942-785-3, ISN 2158-5717,
NovaPublishers, p. 261-288 NY (2011)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Simultaneous evaluation of
odour episodes and air quality in urban areas by multi-sorbent sampling and TDGC/MS analysis, Supelco Report 29.3, p.3-5 (2011)
Gallego, E., Gelabert, A., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X., Identification of
volatile orgnic compounds (VOC) emitted from three European orchid species with
different pollination strategies: two deceptive orchids (Himantoglossum robertianum
and Ophrys apifera) and a rewarding orchid (Gymnadenia conopsea), Journal of
Biodiversity and Environmental Sciences (JBES), Vol 2, N 5, p.18-29,
http://www.innspub.net (2012)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Snchez, G., Esplugas, P., Characterization and
determination of the odorous charge in the indoor air of a waste treatment facility
through the evaluation of volatile organic compounds (VOC) using TD-GC/MS,
Waste Management, 32, p. 2469-2481, Julio 2012-11-26
http://dx.doi.org/10.1016/j.wasman.2012.07.010
Gallego, E., Roca, F.J., Snchez, G., Esplugas, P.,Determinacin de compuestos
orgnicos voltiles en el ambiente interior de una planta de tratamiento biolgico y su
contribucin al olor, Residuos, 129, p. 14-19, Junio 2012
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Experimental evaluation of VOC
removal efficiency of a coconut shell activated carbon filter for indoor air quality
enhancement, , Building and Environment, 67, p.14-25, (2013) DOI:
10.1016/j.buildenv.2013.05.003
Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MG, Calidad del aire interior.
Contaminantes orgnicos voltiles, olores y confort, Nota Tcnica de Prevencin
(NTP) N 972, p. 1-6, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2013)
NIPO : 272-13-036-3
Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MG, Compuestos orgnicos voltiles:
Determinacin ambiental mediante captacin en tubos multilecho y anlisis DT-CGEM Notas Tcnicas de Prevencin (NTP), N 978, p. 1-6, Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo (Accepted 2013)
Gallego, E., Roca, J.F., Perales, J.F., Guardino, X., Rosell, MG, Trillo, X.,Calidad
del aire interior: filtros de carbn activo para su mejora, Notas Tcnicas de
Prevencin (NTP) N 989, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo,
NIPO: 272-13-036-3 (2013)
Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Guardino, X., Surface emission of volatile
organic compounds (VOC) from a closed industrial waste landfill, Science of the

33

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
Total Environment, 470-471, p. 587-599 (2013)
http://dx.doi.org/10.1016/j.scitotenv.2013.09.105

Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Snchez, G., Reducing the indoor odorous
charge in waste treatment facilities, International Journal of Waste Resources,
4:136, DOI: 10.4172/2252-5211.1000136 (2014)
Gallego, Roca, F.J., Guardino, X, Gadea, E., Unidades de olor: evaluacin de la
molestia en ambientes industriales Notas Tcnicas de Prevencin (NTP), N1102,
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2014)

34

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

35