L'ecologia del mn de les fades

27

L'ECOLOGIA DEL MN DE LES FADES

per David D. Levine
Traducci de Maria Lucchetti
Illustraci d'en Francesc Xavier Godoy

La m de la Dora Huntleigh sentia la fredor de l'alumini de la porta

mosquitera mentre esperava en aquell vespre fresc d'estiu. Duia una
bona estona quieta, escoltant. Va sentir el brunzit del llum damunt
la porta, la remor suau del trnsit de la 82a avinguda, el lladruc
lluny d'un gos. Per ni una granota.
La Dora estava preocupada per les seves granotes. Li
agradava el seu roc-roc relaxant i rtmic, li recordava les tranquilles
nits suburbanes a l'antic apartament. Quan sentia les granotes
s'oblidava de la pintura descrostada, dels vens sorollosos, del greix
de Burgerville que li obstrua els porus. De vegades, fins i tot
arribava a oblidar-se de la mare, que es consumia en una habitaci
ben illuminada i estril a Pill Hill.

28

Catarsi 14

Era habitual que el cor cantaire de les granotes s'aturs un

moment quan travessava l'aparcament ms enll del canal de
drenatge on vivien. Era com si hi hagus una lnia invisible a la
tercera plaa d'aparcament, on la dona del 3r A aparcava sempre la
seva pick-up verda i rovellosa, i quan la Dora havia creuat aquella
lnia, les granotes se sentissin segures per reprendre el cant.
Per dues setmanes enrere, la Dora havia notat que les
granotes no recomenaven fins que havia superat ben b el Toyota
blau del costat de la pick-up. La setmana passada havien estat
silencioses fins que va ser gaireb a la porta de casa. I aquesta nit...
Just llavors una veu solitria va fer un roc-roc, i desprs el va
repetir. De seguida se n'hi va afegir una altra, i una altra. Per
teixien una tela de so molt fina, dispersa, que semblava que el
moviment ms lleu podia esquinar-la.
Alguna cosa els espanta, va pensar la Dora, i va desviar la
mirada. Va obrir la porta mosquitera, el grinyol de les frontissa va
tornar a sumir les granotes en el silenci, i va ficar la clau al pany.
El llum vermell del telfon parpellejava damunt la tauleta al
costat de la porta. El cor se li va encongir qualsevol trucada podia
significar males notcies, per es tractava de la Jenifer, antiga
companya d'escola.
Hola, Dora, sc la Jen. Fa dies que no s res de tu. Truca'm,
d'acord?
La Dora es va aturar amb el dit damunt el bot. La Jen havia
estat la seva millor amiga, i estaria b tornar-la a veure. Per aix
significava una hora i mitja d'autobs i, desprs, inevitablement,
hauria d'enfrontar-se a la pregunta: Com est la teva mare?.
El missatge s'ha esborrat, va dir la ntida veu d'accent
japons de la mquina.
La Dora es va dutxar i es va fregar la cara amb fora, intentant
eliminar la ms mnima partcula de Burgerville dels seus porus.

L'ecologia del mn de les fades

29

Desprs es va embolicar amb el seu barns preferit i va obrir el

congelador, on l'esperava un pasts de poma de la marca Marie
Callender entre tot de menjar congelat de la casa d'alimentaci sana
Healthy Choice. Grcies, papa, va dir en veu alta. Va treure el
pasts de la capsa i el va ficar al microones, passant del Healthy
Choice.
Mentre s'escalfava el pasts, va classificar les cartes
amuntegades a la porta d'entrada. Era una de les seves tasques. Les
factures anaven a la carpeta que hi havia a la taula de la cuina. El
correu brossa anava directament al cubell de reciclatge. Les cartes, o
qualsevol cosa que pogus ser important, anava a la cadira del pare,
on ho trobaria en tornar del seu torn de quatre a dotze de la nit a la
companyia telefnica.
Hi havia un sobre gruixut de l'hospital. La Dora el va
sospesar; es tractava d'alguna cosa important, com el resultat
d'alguna prova, o era noms una altra factura? Finalment el va
deixar damunt la cadira, sense obrir-lo ja havia aprs ms del que
hauria volgut sobre agents alquilants i glucocorticoides i sobre totes
les altres coses doloroses i cares que li estaven fent a la mare a
l'hospital.
L'avs ntid i breu del microones, tan diferent del ritme
cadencis de les granotes, va treure la Dora dels seus pensaments.
Es va menjar tot el pasts, acompanyat de Pepsi Light i d'una
reposici del Cosby Show. Hauria preferit mirar els Soprano, per
els feien al canal HBO, i aqu no hi havia televisi per cable.
La leucmia era una mala bstia.
Aviat es van acabar el pasts i el Cosby Show. Eren les deu i
hauria d'anar-se'n directament al llit, per en lloc d'aix va fer mitja
volta al sof i es va posar a mirar per la finestra.
Va veure el seu propi reflex una noia pigada de setze anys,
de cabells rebecs d'un castany fosc i amb un nas massa llarg i de

30

Catarsi 14

punta arrodonida i estpida, el reflex del televisor i la foscor. La

Dora afinava l'oda, per si les granotes cantaven, el seu cant
quedava ofegat pel so de la tele.
Es va alar i va apagar la tele i els llums. Desprs va tornar all
on era i va recolzar la barbeta sobre el respatller del sof. Sentia
l'olor de la pols. Amb els llums apagats veia l'aparcament l'asfalt
esquerdat cobert de lnies grogues i cotxes antiquats i passats de
moda i la filera de joncs i bogues que marcaven el marge del canal
de drenatge. Ms enll, silenci i foscor.
B, no era una foscor total.
Entre les bogues es movia una llum. Una llum blau-verdosa
molt dbil. Potser era una cuca de llum? Mai no n'havia vist cap;
pensava que a Oregon no n'hi havia o ja no. Havia llegit que
s'estaven morint a causa dels insecticides i de l'escalfament global.
Igual que les granotes.
En qualsevol cas, la llum no es movia com un insecte. Es
desplaava en lnia recta, avanant un metre aproximadament cada
vegada, desprs s'aturava completament durant un moment abans
de continuar en una altra direcci. Amunt, a l'esquerra, a la dreta, a
l'esquerra, avall. I no era intermitent, sin que parpellejava com la
llum d'un televisor vista des de molt lluny.
Reclinada enrere en la foscor, observant aquella estranya llum
verdosa dbil i tremolosa que es movia ms enll de la finestra, la
Dora va notar de sobte un calfred des de la nuca fins al cccix. Hi
havia alguna cosa en aquella llum, en aquella luminescncia pllida
i aquell moviment deliberat que la feia sentir petita i indefensa. Se
sentia observada.
La Dora va tancar els ulls i va fer que no amb el cap: eren
imaginacions seves.
Per va crrer totes les cortines i es va assegurar de tancar la
porta abans d'anar-se'n al llit. Es va cobrir el cap amb la manta, tal

L'ecologia del mn de les fades

31

com solia fer de petita.

Just abans d'adormir-se es va adonar que havia oblidat rentarse les dents. Per ni la idea que el pare s'hauria disgustat amb ella
no va ser suficient per fer-la sortir de sota la manta.
#
La Dora odiava la mascareta de paper que havia de posar-se quan
visitava la mare. La petita vareta de metall damunt el nas sempre se
li clavava a un lloc o altre per molt que provs d'ajustar-se-la de
maneres diferents, i la mascareta s'omplia del seu al i feia olor de
llgrimes, encara que no plors.

La mare no tenia gaire bon aspecte avui. Unes ombres

vermelles i negres li envoltaven els ulls, que no va semblar que

32

Catarsi 14

enfoquessin la Dora quan va entrar. Els pocs blens de cabell que li

quedaven emergien per sota la gorra dels Chicago Cubs. Per qu
volia identificar-se amb un equip que sempre perdia, sobretot ara?
Ei, hola va dir. Com est la meva Theodora? Va
allargar la m cap a ella.
B, suposo va dir. Em preocupen les granotes.
Acosta't. No et facis pregar.
La Dora va fer un pas cap al llit, per es va mantenir fora del
seu abast. Se la veia tan frgil, la mare, connectada a tot de tubs i
cables, i, entre la malaltia i el tractament, gaireb no tenia defenses.
Al principi d'estar malalta la Dora li va encomanar un refredat que
havia agafat a l'escola i gaireb la mata.
Estan tan silencioses, mare. s com si alguna cosa els fes
por.
Potser s noms el canvi de temps va dir el pare, amb la
veu ofegada per la mascareta. Quan fa massa calor no canten.
Ja? va dir la mare, i es va incorporar una mica. Qu se
n'ha fet de la primavera?
El pare i la Dora van intercanviar una mirada rpida per
damunt de les mscares. La mare duia a l'hospital des del febrer.
Semblava que hagus passat un any. Tota una vida.
M'agradaria... oh... oh Du meu... La mare intentava
abastar el recipient de plstic amb forma de rony que hi havia a la
tauleta al costat del llit. Va arribar pels pls a posar-se'l a la falda per
vomitar a dins. La Dora va sentir l'olor del vmit, fins i tot a travs
de la mascareta, fins i tot a travs de l'olor de llgrimes.
Va sortir de l'habitaci i es va asseure a la cadira de plstic del
vestbul, amb els genolls doblegats sota la barbeta, abraant-se les
cames. No suportava veure vomitar la mare. A travs de la porta
sentia les arcades i la veu del pare que intentava confortar-la. La
Dora tremolava, tot i que al vestbul no hi feia massa fred.