Nº16 temporada 2009

ELS SA B A L L U T S
La revista amb força, equilibri, valor i seny dels Castellers de Sabadell

M O N OGRÀFICS
G R A L L E S I GRALLERS
C A S T E L L S : PAT R I M O N I D E L A HUMANITAT
Crèdits CONSELL DE REDACCIÓ Editorial
Eva Hernández
pag. 3
Jordi Llorens
Joan Moya Rovira

Monogràfic
ADMINISTRACIÓ pag. 5
Josep Guitart

GRAFISME Feina feta

Jordi Llorens
pag. 30
Gemma CId

EDITA
Castellers de Sabadell Altres
Ribot i Serra, 265 pag. 36
Tel. 93 723 08 43 - 028202 Sabadell
NIF G- 60814241
www.castellersdesabadell.cat
e-mail:info@saballuts.org
Cultura
pag. 38
IMPRESSIÓ I REALITZACIÓ
DL B 26427-97- Litogràfiques ALP

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE TOTS ELS

FOTÒGRAFS DE LA COLLA

Els redactors de la revista i els Caste-

llers de Sabadell no assumeixen neces-
sàriament com a seves les opinions que
es publiquen en aquestes pàgines, que-
dant com a responsables a tot efecte
els propis autors.

Sumari

Editorial
Salutacions lector,
Tens a les mans un nou exemplar de la revista Els Sa-
balluts. Aquesta edició ens acosta nous temes per a
la pràctica castellera a Sabadell, ens explia a tots què
és això de la candidatura a patrimoni cultural i imma-
terial de la humanitat dels castells, ens parla del grup
de gralles, i seguint la tònica de les darreres edicions
de la revista, ens fa una visita virtual a un nou local
casteller, entre els temes més destacats.
Disposar d’un local adequat a la pràctica castellera
és el pilar per poder anar vestint una colla plenament
activa durant tot l’any com ho és la colla de Sabadell.
Aquesta és una assignatura pendent a dia d’avui a la
nostra ciutat, però ja és una realitat a Granollers, local
per on la revista ens fa una visita guiada.
A vegades les colles ens veiem obligades a demanar
col·laboracions econòmiques com a contraprestació
a una actuació castellera, tot i sonar estrany per tal
de fer front a les despeses d’un local amb mancances
mentre seguim somiant en un local millor. Aquest és
un dels nostres somnis.
L’article sobre la gralla ens parla de la seva funció in-
dispensable en el castell. La seva música caracterís-
tica acompanya tot el castell: anuncia l’inici de l’intent
i celebra la seva descarregada al final. La feina no la fa
sola; té com a company inseparable: el tabal. El grup de
músics el formen vàries gralles i, a vegades, interpre-
ten fins a dues veus.
Cada vegada és més normal que una colla tingui el seu
propi grup de grallers. Per a què això sigui possible, a
Sabadell l’entitat organitza cada any cursos de gralla i
de tabal amb diferents nivells per iniciar als nous mú-
sics i perfeccionar als que ja el toquen.
Des d’Els Saballuts també ens fem ressò de la cam-
panya de reconeixement al fet casteller que va iniciar
la Coordinadora de Colles Castelleres l’any 2008 per
tal d’aconseguir la declaració, per part de la UNESCO,
dels castells com a Patrimoni cultural i immaterial de la
humanitat, expressió de cultura popular centenària que
ens uneix a tots sense fer diferències i amb uns objec-
tius gens materials.
Des d’aquí agraeixo i destaco que, quan es va expo-
sar al nostre Ajuntament la sol·licitud de recolzament a
aquesta campanya, tothom va fer pinya i l’objectiu final
va prevaler per sobre dels colors, de la mateixa manera
que passa en una plaça quan s’hi fan castells. Això for-
ma part de la màgia dels castells. 3
Just abans de tancar la redacció d’aquesta edició, hem
rebut la notícia que el Consell General de Patrimoni
Històric de l’Estat Espanyol encarregat de decidir qui-
nes serien les quatre candidatures que presentarien a
la Unesco, reunits a Mallorca el 16 de juliol, ha acceptat
la “nostra” candidatura per unanimitat dels represen-
tants de totes les comunitats autònomes. Ja tenim fet
un pas més. N’haurem de seguir l’evolució.
Tot esperant que la lectura ús sigui agradable i inte-
ressant i us animi a apropar-vos alguna vegada a un
castell i sumar-hi les vostres mans o a repetir-ho si ja
ho heu fet, us dono la benvinguda a una nova edició
d’Els Saballuts.
Ens veiem a plaça!
Jordi Sempere
President dels Castellers de Sabadell
CASTELLS:
PATRIMONI DE LA HUMA
GRALLES I
TABALS
 L’activitat castellera està a un pas
de rebre el reconeixement a nivell
mundial que ja fa temps que té a
casa nostra; i és que es troba en
tràmit la candidatura per tal que els
Castells s’inscriguin a la llista de
la UNESCO de patrimoni cultural i
immaterial de la humanitat. Força,
equilibri, valor i seny...

Us imagineu una aleta muda? Què

serien els castells sense les gralles
i tabals? Aquest tàndem conviu en
una perfecta simbiosi per embellir
encara més les construccions hu-
manes. Les gralles i els tabals te- 5
nen un paper clau a l’hora d’indicar
el desenvolupament del castell i, al-
hora, amb el seu ritme són capaces
d’encomanar tranquil·litat o nervi
embolcallant-lo amb la seva melo-

ANITAT
dia. Però la seva música no només
es limita al moment del castell, sinó
que va més enllà...
 CAMISES QUE LLUEIXEN UN
Monogràfic

NOU ESCUT Ester Estadella i Jordi Llorens

Després de moltíssimes proves ara ens trobem davant el moment de la renovació.

6 Ostres, que fort! Hi ha Saballuts sense escut a la camisa! Estan

rebotats? El castell de cebes ha fet llenya? No. Després de 15
anys, els escuts s’han acabat. I no se’n poden reproduir més,
exactament iguals, perquè ningú té el disseny original. Per tant,
ens cal fer nous escuts!

El debat és animat depenent de les ganes de modernització de

cadascú, però, finalment, s’aprova el nou escut proposat per la
Junta a l’assemblea de principis del 2009.

El nou escut segueix els paràmetres definits als estatuts de la

colla: castell format per set cebes sobre fons groc. Conserva
l’efecte cridaner del nostre escut i manté les mides de la ja
mítica “taca groga”.
La millora significativa rau en el fet de tenir el castell de cebes
brodat sobre una tela groga. Els brodats no es descoloreixen,
les cebes no perden el gruix i duren segles! I si no, mireu els
tapissos medievals!
I, per acabar de posar la nostra marca, hi cosim una senyera a
l’estil “piju” a la catalana!
 Després de moltíssimes proves de brodats, teles, ce- hauran de canviar-se tota la butxaca. No patiu que no
bes foradades i voravius de colors, ara ens trobem da- cal que ens subscrivim a “Mis labores”; segur que la

Monogràfic
vant el moment de la renovació. Les camises noves Tieta ens donarà un cop de mà. Endavant Saballuts, ara
ja portaran l’escut incorporat, però les camises velles, ens toca cosir ben fort les butxaques!
si superen la batzegada d’aquesta entranyable pèrdua,

10% decompte
a tots els serveis d’estètics i
fotodepilació

anunci art estetic Tractaments corporals i

facials
Depilació home/dona

SPL
C/Torres i Bages, 25 LPG
08201 Sabadell
Tel: 93 745 01 52 VINE A PROVAR-HO!
 ELS CASTELLS, PATRIMONI
Monogràfic
DE LA HUMANITAT
Els castells seran declarats, tard o d’hora –i confio que sigui més d’hora que no tard–, patri-
moni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.
8 I ho seran perquè, tal com recull el text de la declaració
que varem aprovar per unanimitat al ple del Parlament
del 17 d’abril de 2008, els castells han esdevingut un
fenomen singular en l’àmbit mundial i un referent sim-
bòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat
a la societat, culturalment transcendent i, alhora, una
manifestació plàstica d’una gran bellesa que transmet
emoció.
Però l’autèntica virtut dels castells, el que els ha fet
perdurar en el temps i el que els ha acabat convertint
en una icona de modernitat, són els valors que emanen
de les seves fonts i que no són altres que els valors
que han perdurat al llarg de la història de la humanitat:
integració social, participació, solidaritat, col·lectivitat,
treball en comú, esforç, respecte, diversitat...
A la darrera edició de la Nit de Castells, celebrada a
Tarragona, vaig parlar d’aquests valors que han con-
vertit el fet casteller en un referent modern d’un país
avançat, integrador, solidari, que cultiva la cultura de
Ernest Benach i Pascual
President del Parlament de Catalunya
www.ernestbenach.cat
l’esforç, del treball en equip, de l’enginy, de l’habilitat i
de la superació. En definitiva, un seguit de valors que
són una manera de veure i viure la vida que el poble
català ha mantingut al llarg de la seva història. I entre
altres coses deia, també, que el que fem precisament
els catalans al món, exportant la filosofia castellera, és
una aportació única i pròpia que crea exemple –que
crea bon exemple.
Això és, de portes enfora, el que pot portar la interna-
cionalització del món casteller, amb la declaració uni-
versal de la UNESCO. Però és que de portes endins
els castells s’han convertit en la metàfora que millor
explica la construcció nacional de Catalunya, l’esforç
col·lectiu del poble per aixecar el país.
Avui la candidatura està ben encaminada, i aquest estiu
podria ser incorporada a la llista de peticions del consell
de patrimoni del Ministeri de Cultura i, el mes de juliol
del 2010, obtenir l’aprovació definitiva de la UNESCO.
Però, ho repeteixo, si no és ara, serà una mica més
 endavant, però acabarà essent. I aquest dia, el poble molt orgullosos per l’aportació feta, en forma de valors,
de Catalunya i sobretot els castellers podran sentir-se al conjunt de la humanitat.

Monogràfic
9

2x1
anunci silvia simon
a tots els saballuts
(fes-te 2 serveis i en pagues només 1)
presentant aquest tiquet

Via Aurèlia, 26 local 1 08206 Sabadell tel: 93 723 06 93 simonperruquers@acatel.org

 SABADELL DÓNA SUPORT ALS CASTELLS COM
Monogràfic

A PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Magí Rovira
Regidor-portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell dóna suport unànime a la declaració dels Castells com a Patri-
moni de la Humanitat

Des del grup municipal d’Esquerra Republicana de

Catalunya a l’Ajuntament de Sabadell, hem estat co-
10 neixedors de la campanya que està portant a terme la
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per
tal que els Castells siguin reconeguts com a Patrimoni
Cultural i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Aquesta campanya va tenir, com a expressió màxima,

la declaració institucional del Parlament de Catalunya,
amb el suport de totes les forces representades, llegi-
da al ple parlament el dia 17 d’abril de l’any passat.

Des del nostre grup polític vam pensar que Sabadell

no podia quedar al marge d’aquesta campanya i, tot i
que el Parlament ja s’hi havia definit, era l’hora que els
ajuntaments, i concretament el de Sabadell, també hi
donéssim suport.

La conseqüència fou la presentació d’una moció a la

Junta de Portaveus del 28 de novembre de l’any passat
en què es proposava donar suport a aquesta campan-
ya. Hi havia l’alternativa de presentar la moció al Ple de
l’Ajuntament, que hagués tingut un caràcter més insti-
tucional, però des dels primers anys de la democràcia,
hi ha un acord a l’Ajuntament de Sabadell que aquells
temes que no són competència de l’Ajuntament no es
portin a ple, sinó a la Junta de Portaveus, que té el ma-
teix valor polític però no té efectes administratius, com
era el cas d’aquesta declaració.
La moció fou aprovada per la unanimitat dels grups po-
lítics presents i, d’aquesta manera, Sabadell ha donat
el seu suport a la candidatura per a la inscripció dels
castells a la llista representativa del patrimoni cultural
i immaterial de la humanitat, de la UNESCO.  Aquesta
resolució s’ha fet arribar a la delegació de la UNESCO
a Catalunya, a la Coordinadora de Colles Castelleres
de Catalunya, als Castellers de Sabadell i a tots els
grups polítics presents al Parlament de Catalunya.
En la moció es recordava que a la nostra ciutat s’han
vist castells des de mitjan del segle XIX i que Saba-
dell té colla castellera pròpia des de fa quinze anys, els
Castellers de Sabadell, coneguts arreu com a “Saba-
lluts”, amb una molt bona projecció en aquesta etapa
de la seva existència, i que la ciutat de Sabadell sent
com a propi el món casteller, que ha incorporat al seu
mapa de referents culturals.
Però totes aquestes raons circumstancials no ens ha
de fer oblidar el fons d’aquesta petició; com diu la De-
Monogràfic
claració del Parlament: “l’autèntica virtut dels castells
-més enllà de l’atractiu i el valor intrínsec que tenen
com a construccions humanes-, el que els ha fet per-
durar en el temps, és la capacitat d’integració social:
permeten que les persones que hi participen (siguin ho-
mes o dones, i independentment del seu origen social
i geogràfic i de la seva edat) posin el seu esforç indivi-
dual per sobre de les diferències i de manera desinte-
ressada per a assolir solidàriament un objectiu comú,
compartit i col·lectiu.” Aquests valors universals són el
veritable patrimoni dels castells, que, oberts com estan
a tothom, volen compartir amb la resta de la humanitat.
Esperem que des del grup municipal d’Esquerra i des
de l’Ajuntament de Sabadell haguem ajudat a fer reali-
tat aquest desig del món casteller.
11
 ELS CASTELLS, PATRIMONI
Monogràfic
DE LA HUMANITAT?
Els castells s’han convertit en una de les expressions més brillants de la cultura popular i
tradicional a Catalunya.
En els darrers temps els mitjans de comunicació s’han
12
fet ressò de la campanya per aconseguir que els cas-
tells siguin considerats patrimoni de la humanitat. Una
notícia d’aquest tipus ens suggereix quelcom important
i probablement transcendent. Però, sabem fins a quin
punt?
Què es considera patrimoni de la humanitat? L’any
1972 la UNESCO va establir un programa de protec-
ció de llocs que, per la seva significació, es conside-
ra que cal preservar per a les generacions futures.
Aquest programa, però, només contempla el patrimoni
tangible, material, i, en cap cas, preveu la conserva-
ció de l’herència cultural. És per això que l’any 2003
la UNESCO va adoptar la Convenció per a protegir el
Patrimoni Cultural Immaterial, Intangible Cultural Heri-
tage en anglès.
Des de la seva creació fins ara, s’han incorporat a
aquest patrimoni noranta elements de la cultura popular
d’arreu del món, d’entre els quals cal destacar que els
dos únics de la Península Ibèrica pertanyen a la cultura
catalana: El Misteri d’Elx i la Patum de Berga.
Òscar Puig i Cánovas
El 14 d’abril del 2007, a Valls, es va constituir la co-
missió encarregada de preparar la candidatura per-
què el fet casteller sigui oficialment considerat per la
UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat. La
comissió està formada pel Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles
Castelleres de Catalunya, la revista Castells i el Centre
UNESCO de Catalunya.
El 17 d’abril del 2008, el Parlament de Catalunya va
aprovar una declaració institucional amb el text se-
güent:
“Els castells s’han convertit en una de les expressions
més brillants de la cultura popular i tradicional a Cata-
lunya. Van començar a adquirir protagonisme al segle
XVIII, en els balls populars de cercavila de les moixi-
gangues o ball de valencians. La primera documenta-
ció que prova l’existència de colles castelleres és del
1805; actualment hi ha una seixantena d’agrupacions o
colles en actiu escampades arreu del país, la qual cosa
és un bon indicador de la pervivència de la tradició i de
la vitalitat del fet casteller.
La tradició de bastir construccions humanes és una comú” es tenen fundades esperances de poder acon-
realitat viva i dinàmica en l’àmbit territorial que li és pro- seguir superar tots els tràmits.

Monogràfic
pi. Els castells han esdevingut un fenomen singular en Aquest reconeixement, si finalment s’obté, no farà
l’àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura cata- més que ajudar a donar a conèixer internacionalment
lana al món, sòlidament arrelat a la societat, cultural- aquesta singular manifestació popular catalana i, alho-
ment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d’una ra, protegirà el seu futur contra qualsevol temptació
gran bellesa que transmet emoció. restrictiva com les que cíclicament apareixen adduint,
Però l’autèntica virtut dels castells -més enllà de bàsicament, la seva perillositat, especialment per als
l’atractiu i el valor intrínsec que tenen com a construc- infants. No obstant, la seva pervivència no dependrà
cions humanes-, el que els ha fet perdurar en el temps, pas de distincions externes sinó de l’esforç i la il·lusió
és la capacitat d’integració social: permeten que les constants dels milers de castellers que arreu del nostre
persones que hi participen (siguin homes o dones, i in- país, despertem el tremp de la terra alçant castells.
dependentment del seu origen social i geogràfic i de la Brindem-hi!
seva edat) posin el seu esforç individual per sobre de
les diferències i de manera desinteressada per a assolir
solidàriament un objectiu comú, compartit i col·lectiu.
Aquests valors universals són el veritable patrimoni
dels castells, que, oberts com estan a tothom, volen
compartir amb la resta de la humanitat.
Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya
dóna suport a la candidatura per a la inscripció dels
castells a la llista representativa del patrimoni cultural i
immaterial de la humanitat, de la Unesco”. 13
El 28 de novembre del 2008, la Junta de Portaveus
de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar una declaració
de suport a la candidatura, afegint-se així a una ja llar-
ga llista d’institucions públiques que donen suport a la
candidatura.
El 28 d’agost d’enguany, una delegació encapçala-
da per en Ramon Fontdevila, director del Centre de
Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
va presentar formalment la candidatura a la UNESCO.
Després d’aquest tràmit es va obrir un període d’anàlisi
i discussió que haurà de concloure a la tardor de l’any
vinent, quan es decidiran quins nous elements culturals
d’arreu del món, d’entre les candidatures presentades,
tenen prou entitat per merèixer el reconeixement de
la comunitat internacional. Atès que els castells, tal i
com es diu en l’argumentari de la candidatura, “són una
pràctica viva, compartida per molta gent, amb elements
plàstics de gran bellesa i que aporta valors com la in-
tegració i el treball en equip per aconseguir un objectiu
ENTREVISTA A FERRAN MIQUEL
Nom: Ferran Miquel i Busqué
Data de naixement: 12 d’abril del 1977
Feina: actualment, mestre d’Educació Primària especialitat en música
Estudis: Conservatori Superior de Flauta, Musicologia
Instruments que toca: gralla, flabiol, tamborí, flauta, oboè i piano.
Com va ser que et vas convertir en professor de gra-
lla dels Saballuts?
Vaig entrar a la colla quan tenia 18 anys i vaig estar-hi
tres o quatre anys, en actiu. Tocava la gralla a la colla i
em posava en alguna pinya però em feia por trencar-me
la mà si queia algun castell i no poder tocar. Després,
però, vaig estar un temps desvinculat fins que em van
oferir de començar les classes i continuar la tasca de
mestre de gralla.
Tu ets el nostre mestre de gralla; t’agrada fer-nos
classe?
La classe de gralla dels castellers és l’única classe que
faig i és perquè m’ho passo bé. És diferent de fer clas-
se per a nens perquè amb vosaltres puc parlar de músi-
ca i d’altres coses. Sempre veniu motivats.
Per què t’agrada tocar la gralla?
Perquè amb la gralla pots abordar un tipus de música,
un tipus de festivitats i un tipus de “bolos” que amb
altres instruments no podràs abordar mai. Té un com-
ponent social, històric i polític a la vegada que m’ho
fa interessant. És diferent d’altres instruments; amb un
oboè no faràs mai música de carrer ni estaràs fent un
Monogràfic
Fermí Gil, Sandra Ruiz, Montserrat Cortès
tipus de música vinculada a la d’aquest país, cosa que
la gralla o el flabiol t’ho permet.
T’agrada el toc de castells? No t’agradaria canviar-
15
lo?
Sí, molt. Antigament el toc no era tot igual; hi ha reco-
llits diferents tocs de castells. Tenien alguna cosa en
comú, però eren diferents. Amb el temps, s’ha anat co-
dificant fins arribar a com es toca ara. De fet, és un toc
totalment funcional: es toca per complir una funció, no
és música per tocar en un concert. Al ser funcional no
té perquè canviar-se si no canvia l’espectacle, és clar.
Cada colla es pot atrevir a modificar-lo una mica, però
arriba un moment que està tan codificat i tothom ho té
tan assumit, que ningú s’atreveix a canviar-ho.
Què t’agrada més Paquito Xocolatero o el Vermut de
Barcelona o Vilafranca?
Depèn de la situació. La veritat és que totes dues són
molt bones. Paquito Xocolatero és brutal, és una marxa
mora, fa festa, és d’aquelles peces de moros i cristians
de València i la melodia és guapíssima, és molt bona.
 S’ha d’estudiar molt per tocar el tabal i la gralla?
Monogràfic
Bé, tothom pot tocar malament la gralla i el tabal, però
per tocar-los una mica bé s’ha d’estudiar. A la colla te-
nim molta sort perquè el nivell de gralla ha pujat molt,
tot i que vosaltres encara esteu estudiant. Amb el ni-
vell que teniu ara de gralla, fa deu anys estaríeu fent
“bolos”, cobrant diners. El que passa és que el nivell
de gralla a Catalunya ha pujat molt. Ara es tenen uns
referents que us fa pensar que no sou tan bons. Té
molta culpa d’això les aules de música tradicional que
hi ha a Vila-seca, Barcelona, Figueres, Lleida, Tortosa
i l’escola de Granollers que no forma part d’aquesta
moguda però on també s’ensenya gralla. La creació
d’aquestes escoles és la conseqüència que aquests
instruments no hagin entrat al conservatori; llavors es
fan classes però sense concedir cap títol.
D’on prové la gralla?
La gralla tindria els orígens en els antics oboès pro-
vinents de l’edat mitjana i que van quedar anacrònics
amb l’evolució de l’instrument. Aquí a Catalunya,
16
anomenem Xirimies (o tarotes), entre altres noms, a
aquests oboès tradicionals. La gralla és una xirimia amb
un so molt més voluminós, agut i potent, i això la fa molt
adequada per tocar al carrer. Amb tot, l’instrument és
força modern, i respon a unes necessitats molt actuals.
Els oboès tradicionals són presents en totes les cultu-
res. A Catalunya, hem tingut molta sort perquè tant la
xirimia com la gralla han arribat vives, o pràcticament
vives, fins als nostres dies; la xirimia de forma molt ana-
crònica, cosa que a molts països no ha succeït. Aquí
a Catalunya, tenim la sort de comptar també amb un
seguit de partitures de música popular apuntades per
organistes al llarg dels segles XVIII i del XIX que ens
dóna un dels corpus recollits més importants d’Europa.
Com són les gralles de claus?
És una gralla que arriba cinc notes més avall, és a dir,
fins el do; per dalt és igual que la que toquem. Hem de
tenir en compte que la gralla que toquem és molt rús-
tica; fa cent anys la gent tocava amb claus. Ara estem
tocant una gralla que fa cent anys ja no tocava ningú
i en les partitures que han quedat es veu que el nivell
era molt més alt que no pas ara. Cal fer i utilitzar més
instruments d’aquests tipus.
Ets professor de música o ets músic professional?
Diguem que abans de fer oposicions em dedicava
més a fer de músic, que no vol dir que no fes classes
de música, perquè no hi ha forma de guanyar-te la
vida només fent “bolos”. I ara, l’escola primària em
limita molt perquè és pràcticament jornada sencera,
Ara faig més de mestre que no pas de músic ja que
ara faig molts menys “bolos”. De fet, fer les dues co-
ses em satisfà molt i es complementen l’una a l’altra.
4De quins grups musicals formes part?
Ara formo part dels Ministrers de la ciutat que és mú-
sica històrica catalana, bàsicament SXVIII i part del
SXIX amb instruments catalans de tradició catalana
i amb partitures buscades en arxius, molt concretes
de Catalunya que han quedat aquí, cosa que en altres
llocs, no. Un grup de música barroca, L’egyptienne,
que toquem dues flautes clavecí i violoncel. El grup
de música Irlandesa, Nancy Whisky, on toco la flau-
ta, és música de taberna; hi ha músiques d’Escòcia
o d’Anglaterra, però bàsicament és música irlandesa.
L’últim grup és un grup que hem creat fa molt poc i
que es diu Massimo Attack. La música és meva i les
lletres són del Massimo i del baixista. És un grup que
no té cap pretensió i és música totalment intranscen-
dent; la fem per passar-nos-ho bé i és música diver-
tida.
Estàs preparant algun projecte especial a
l’ensenyament ?
Tenim un projecte per intentar portar el flabiol a
l’ensenyament primari, introduir el flabiol cap a tercer
o quart ja que la dificultat és similar a la flauta.
El flabiol té avantatges. El primer és que es toca amb
el tamborí, així permet fer una feina de ritme i de melo-
dia a la vegada. D’aquesta manera, estàs donant una
sèrie de continguts als nens d’una manera molt més
vivencial. El segon és que és socialment molt interes-

Monogràfic
sant. Amb el flabiol hi ha un referent molt clar: és troba
al carrer (amb els gegants, capgrossos, ball de cintes,
de bastons...). Com que el que es toca en aquests
llocs és música molt popular i quotidiana, són peces
molt fàcils d’aprendre. Es poden fer entremesos a clas-
se tocats i ballats pels nens i després sortir a fora al
carrer creant a l’escola unes festivitats que surten fora
de l’aula de música. Per últim, el flabiol és un instru-
ment pròpiament català.
Actualment, no s’ensenya flabiol a cap escola, tot i que
fa vint-i-cinc anys va haver un projecte amb el qual de-
mostraven que és factible. Van portar a terme aquest
projecte tres escoles diferents i van demostrar que fun-
cionava i que era molt satisfactori. Però per diferents
problemes amb canvis de lleis i de govern, en aquell
moment el projecte es va aturar. Actualment, som deu
mestres amb el recolzament dels que fa anys ho van
fer. Per saber-ne més podeu visitar a la web: www.
flabiol.es.
17
Que vols ser quan siguis gran?
Ultratjosament feliç.
 ELS ORÍGENS DE LA GRALLA.
Monogràfic

D’ON VE? Joan Sempere Ventura

Qui va ser el primer que, bufant amb totes les forces, va arrancar un esgarip d’un tros de
fusta foradada i buida per dins? Què caram li va passar pel cap per intentar una cosa així?
Va ser un prodigi o potser un crim?

Això últim suposo que dependrà de l’habilitat de qui

bufi o de la predisposició del qui escolta, però tecno-
lògicament parlant va ser un precedent. Un fet que ha
marcat un abans i un després. Coneixem el després.
De fet vivim el després i com a mínim recordem els úl-
18 tims moments d’aquesta història: l’últim toc de castells
que hem escoltat, l’última polca d’ors que hem ballat
i potser l’últim maldecap que ens ha deixat... perquè
mira que sonen fort les gralles... Però què podem dir de
l’abans? O, més concretament, del camí entre l’abans i
el després? L’interès per la música com una acció amb
la simple finalitat d’emetre un so és pràcticament im-
possible de rastrejar, però no passa el mateix quan ens
referim a la utilització d’objectes amb aquesta finalitat.
Objectes... útils... instruments... pedres! I és tant fàcil
com imaginar en Pere “el Picapedra” colpejant un tros
de sílex per fer-ne un imperdible o qualsevol altra cosa.
Aquests cops, amb més o menys ritme, han estat con-
siderats com la manifestació més antiga d’un instru-
ment musical -de percussió, òbviament- mentre que
el primer instrument de vent segurament va ser algun
os foradat o la cornamenta d’algun animal. I ja a l’antic
Egipte i a Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys, i, poste-
riorment, a la Grècia i Roma clàssiques, van aparèixer
els primers instruments que reunien una característica
indispensable per a poder parlar d’autèntics precursors
de la gralla: la canya –també anomenada inxa–. Si ens
fixem en l’embocadura dels instruments, la canya, inxa
en la terminologia tradicional catalana, és el que diferen-
cia un clarinet d’una flauta, o un saxòfon d’una flauta, i la
doble canya és el que diferencia un oboè d’un clarinet i
d’una flauta o una gralla d’un saxòfon i d’una flauta.
Doncs bé, a les antigues Grècia i Roma existien uns ins-
truments de vent -l’aulos i la tibia respectivament-, que
consistien en dues flautes tocades simultàniament pel
mateix instrumentista, que molt probablement haureu
vist en la recent pel·lícula 300, i que molt possiblement
eren de canya. Dic “molt possiblement” perquè hi ha
tants dubtes i tanta controvèrsia al voltant de si duien
canya o no, que la hipòtesis que em sembla més
versemblant és la que diu que segurament existien di-
verses versions de l’instrument: una amb canya simple,
una altra de doble canya i una última sense canya que es
bufaria com una flauta. A causa d’aquesta controvèrsia,
tots els instruments de vent es disputen l’aulos grec i la
tibia romana com a possibles avantpassats seus i segu-
rament així sigui, però l’enfonsament d’ambdós imperis,
grec i romà, va significar també la desaparició del rastre
de tots dos instruments.
Això ha portat a pensar a un altre conjunt d’autors que
l’autèntic precursor dels instruments de vent-fusta i em-
bocadura de doble canya va ser un instrument de pro-
cedència turco-àrab anomenat zurna. Però aquí també
trobem diverses hipòtesis que ens dificulten altre cop
el camí. Per una banda, tenim la corrent, podríem dir eu-
ropea, que creu que l’arribada d’aquest instrument va
ANUNCI BAR EGEA
LERO LERO LERO LERO LERO LERO LERO ...LERO LERO
LERO LERO...SABALLUTS!!!!!
tenir lloc per via italiana en el context de les croades,
Monogràfic
concretament a principis del segle XIII durant la 5a
croada. Contràriament a aquesta versió, tenim la que
planteja que l’entrada va tenir lloc per la Península Ibèri-
ca a mitjan del segle IX, justament amb la instauració a
Còrdova del califat omeia i la importació dels costums
cortesans que havien estat practicant fins aleshores a
Damasc. Tot i així ambdues hipòtesis coincideixen en
assenyalar la paternalitat de la zurna.
Per tant, no queda clara si la gènesis de la gralla l’hem
de vincular amb l’aulos grec i la tíbia romana, per un
cantó, si ho hem de fer amb la zurna d’origen turco-
àrab, per l’altre, o tot és un mateix fil tal com plantegen
algunes teories que presenten la zurna com una forma
evolucionada de la tibia romana, cosa que no seria tant
difícil de creure. De fet, la gralla comparteix alguns ele-
ments amb ambdós com són el fet de tocar-se acom-
panyada d’un instrument de percussió, tal com succeïa
amb la zurna, i també servia per encapçalar un contin-
gent de guerrers (llegeixis castellers) que anaven a la
batalla (llegeixis plaça) com feien els grecs amb l’aulos.
Ufff... posem-nos seriosos altre cop...
Arribats al segle XIII, tenim, doncs, un instrument estès
19
per tot Europa però amb diferents noms depenent de
la zona on ens trobem (xirimia, chalemie, schalmei, cia-
ramella, i un llarg etcètera) i que al llarg dels següents
400 anys aniria patint diverses modificacions i donarà
lloc a noves versions. El trobem documentat per primer
cop en terres catalano-aragoneses a mitjan del segle
 XIV, quan Joan I, encara infant, reclama l’enviament de
Monogràfic
dues xirimies –una de curta i una de llarga– i un espe-
cialista en inxes (canyes) de Perpinyà. També el podem
veure representat iconogràficament tant en uns gravats
que apareixen en el “còdex Manesse”, també del se-
gle XIV, elaborats per aleshores conseller de Zürich i
actualment guardats a Alemanya, on apareixen diver-
ses xirimies en un entorn cortesà; com en terres cata-
lano-aragoneses, en els gravats dels respatllers gòtics
de la catedral de Girona, guardats a La Garriga per la
fundació Maurí.
Aquest instrument serà definit tècnicament en el Thea-
trum Instrumentorum de Michael Praetorius, publicat
a mitjan del segle XVII i que és una mostra clara de
l’evolució de la xirimia. En ell s’observa com a partir
del segles XIII i XIV fins al XVII, la xirimia original, un
instrument curt d’uns 30-35 cm, evoluciona i dóna lloc
a diverses mides més llargues. Amb el pas del temps la
versió original més curta va anar abandonant l’àmbit de
la música culta i va quedar reclosa en la música popular
i festiva. A més a més, les diverses versions més llar-
gues usades en la música culta van seguir evolucionant
20 fins als instruments moderns que avui dia coneixem
amb els noms d’oboè i fagot.
La particularitat del cas espanyol, i concretament del
català, és que durant tot aquest temps tant les formes
curtes de xirimia com les llargues van seguir unes lí-
nies evolutives paral·leles a les de la resta del continent
europeu donant lloc a noves formes de l’instrument
que han arribat fins els nostres dies i que coneixem
amb els noms de gralla i dolçaina. A part d’aquests apa-
rells, hem de tractar la dulzaina castellana. No se sap
en quin moment s’origina, de la mateixa manera que
certs autors la desvinculen de la línea genealògica de la
gralla, ja que creuen que bé podria haver derivat de l’ús
aïllat del tub –o gaita– que forma part de la cornamusa
(el sac de gemecs català). Una altra línia evolutiva de
la xirimia és la que trobem ja només en territori català
i que dóna lloc a dos instruments ben coneguts en el
món de la cobla i la sardana com són el tible i la tenora.
Mentre que el primer evoluciona de les versions curtes
o agudes de la xirimia, el segon parteix de les formes
de xirimia més llargues o greus. És a mig camí entre
la xirimia i aquests instruments de cobla que alguns
autors situen també la tarota, com un pas entremig
d’ambdós instruments.
Pel què fa a la gralla, tenim l’instrument que apareix
a València anomenat dolçaina en algun moment entre
els segles XVII i XVIII, que acompanyava el ball de va-
lencians i que a principi del segle XIX va ser importat a
Catalunya juntament amb la pràctica d’enfilar-se els uns
sobre els altres, i que pateixen algunes lleugeres modi-
ficacions fins a rebre un nom ben diferent i que, segons
diuen alguns, bé podria fer referència a la semblança
gralla
del seu so estrident amb l’esgarip de l’ocell que rep el
mateix nom: la gralla.
El que sembla força clar és que tant la tenora com el
tible són instruments més complexos que la gralla o la
dolçaina i el seu ús, tot i que també popular, ha estat
força més refinat. Així, doncs, es podrien relacio-
nar ambdós instruments les versions de xirimia que
s’usaven per a la música culta, dins la línia que va donar
lloc a l’oboè i al fagot, tot i que la sardana fos una com-
posició originalment de caire popular; mentre que de la
xirimia curta original, més “rústica”,reclosa en l’àmbit
estrictament popular i festiu i amb una execució no tant
exigent, van aparèixer les gralles i les dolçaines. L’afany
per poder perfeccionar la tècnica i la interpretació amb
aquests últims instruments va ocasionar que a la gralla
comuna i que avui dia coneixem amb el nom de gralla
seca se li afegissin dos claus que permetessin tapar i
destapar els forats més allunyats de l’embocadura i així
ampliar-ne la tessitura al mateix temps que facilitaven
l’execució de les alteracions.
A aquest nou instrument se l’anomena gralla dolça i el
podem veure esporàdicament acompanyant les gralles
seques, que són les més freqüents.
Tot i l’exclusiva utilització d’aquests instruments en el
terreny festiu o popular, actualment existeixen instru-
mentistes professionals amb uns nivells tècnics altís-
sims que han fet que la música popular i els instruments
reservats per a aquesta s’hagin revaloritzat a l’alça i la
seva exclusió de la música culta ja no sigui tant clara,
i fins i tot s’arriba, en alguns casos, a col·laborar entre
ells. És el cas del projecte que els germans Jordà van
dur a terme el 1996 quan van portar a diverses sales de
concerts deu peces especialment escrites per a gralla
i piano.
D’on ve la gralla? Qui va ser el primer que, bufant amb
totes les forces, va arrancar un esgarip d’un tros de
fusta foradada i buida per dins? Què caram li va passar
pel cap per intentar una cosa així? Va ser un prodigi o
potser un crim?
Coneixíem el després. Ara espero haver ajudat a
conèixer un pèl més l’abans i el camí entre l’abans i
el després. Tot i així, segueixo sense poder respondre
Monogràfic
les preguntes aquí formulades però veig en la gralla
un procés, un camí que es va iniciar fa milers d’anys
i, participar-hi, ja sigui bufant, escrivint o parlant-ne,
em fa sentir una part més de la història i més a prop
d’aquell primer graller.
Fernández de la Cuesta, Historia de la música espa-
ñola, Madrid, 1983, pp. 16-18.
L’escena en què el petit exèrcit d’espartans es diri-
geix cap a les Termòpiles, encapçalat per un músic
21
que toca l’aulos.
G. Burgess i B. Haynes, The Oboe, Londres, 2004,
pp. 10-15.
The New Grove Dictionary of musical instruments,
New York, 1984, p. 367.
Fernández de la Cuesta, Historia de la música espa-
ñola, Madrid, 1983, pp. 205-208.
Claude Riot, Chants et instruments, París, 1998,
p.91.
F. Rius, “La gralla i el seu origen”, HYPERLINK
“http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-ori-
gen_cat.pdf” http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-
i-el-seu-origen_cat.pdf, 2006, p.7.
F. Rius, “La gralla i el seu origen”, HYPERLINK
“http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-ori-
gen_cat.pdf” http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-
i-el-seu-origen_cat.pdf, 2006, p.13.
T. Gilbert, “Gralles i dolçaines. Tradició a cops de
vent”, Descobrir Catalunya, num.107, 2007, pp. 82-
89.
 GRALLERS DE LA COLLA O COLLA DE
Monogràfic

GRALLERS Ester Estadella

Els grallers i tabalers dels Castellers de Sabadell som, en primer lloc, cas-
tellers, però som diferents.

En una colla castellera, tothom hi ha de trobar el seu llers i tabalers. Perquè quan en una plaça sentim unes
lloc. La vinculació a la colla pot arribar a ser molt gran gralles que no semblen gralles, per l’harmonia a què
perquè a part de l’activitat castellera pots formar part no estem acostumats, segur que en el “catxé” només
de la junta, la tècnica, la comissió de festes, la revista, entra el toc de vermut després de l’actuació.
l’equip de canalla... Segons les possibilitats i interes- En contraposició, ens manca una mica de la professio-
sos de cadascú. O intentar tocar la gralla o el tabal. nalitat dels que cobren o dels grups que s’ho han aga-
El fet que el grup de gralles formi part de la colla cas- fat amb més seriositat. Uns dies sona molt bé, alguns
tellera és relativament modern ja que algunes colles, o bé i d’altres, potser no tant, però segur que en té la
22 bé per tradició o bé per obligació (perquè els castells culpa la humitat atmosfèrica. No ens exigim un alt nivell
no es poden fer sense gralles!), contracten una colla de de qualitat, però amb el temps, n’ hem anat aprenent
grallers professional. i creant un bon grup de gralles i tabals que, si sovint
Els grallers i tabalers dels Castellers de Sabadell som, passem desapercebuts, és que ha sonat prou bé! I en
en primer lloc, castellers, però som diferents. Tenim el qual tothom hi és benvingut!
horaris d’assaig diferents; en lloc de tenir despeses
amb massatgistes o gimnasos, nosaltres ens els gas-
tem amb canyes, i no de cervesa que això ho fem tots;
organitzem activitats diferents com les matinades, i, en
definitiva, ens sentim independents. Tot això fa que rei-
vindiquem la nostra condició dins la colla.
Malgrat reclamar que se’ns valori com a músics, som
uns músics molt polivalents i estem orgullosos de po-
der permetre’ns que alguns de nosaltres puguin viure
un castell des de la perspectiva de les gralles i tabals i
un altre, des del tronc, la soca o la pinya!
A més a més, no escatimem amb bufera; toquem fins
l’últim alè o fins que el llavi ens fa figa totes les cançons
del repertori inacabable que anem ampliant. Ho fem de
bon grat i sense cobrar! Una característica imprescindi-
ble a tenir en compte quan es jutja la qualitat dels gra-
23

Monogràfic
 MATINADES,
Monogràfic
PER QUÈ NO?
Ti,ti,tííít! 8h. Diumenge de Diada al matí!!!
Ti,ti, tííít! A quina hora va acabar el concert d’ahir?
Ti,ti, tííít! Les matinades!!! Aixeca’t!!! Treu-te les lleganyes i a bufar!!!
24 Així és com comencen, més o menys, les matinades a
la nostra colla… Però, què són les matinades? Per què
es fan?
A molts pobles i ciutats de Catalunya es fan matinades
(o matines), a cada lloc amb petites variacions, però
sempre amb el toc de gralles i tabals que fan conèixer
als veïns del poble que ha arribat la festa. Habitualment
es toca una sola peça de música, el “toc de matina-
des” i, sovint, hi ha alguna aturada per esmorzar durant
el recorregut. Amb una cercavila pels diferents carrers
i places de la vila o ciutat i amb la intenció de despertar
a la gent, se’ls anima a participar de la festa i què millor
que veure castells després a la plaça del poble?!!
Però, com són les matinades saballudes?
A les 9 del matí ens reunim al local els grallers i ta-
balers i algun altre “voluntari”. Sí, sí, encara que no
us ho sembli, hi ha Saballuts que es lleven d’hora per
acompanyar-nos en la nostra passejada des del local
fins l’Ajuntament; creiem que és per la nostra música
però, potser és pels esmorzars? Sí, sí, ho he dit bé,
Olga Gadea
esmorzars amb S perquè a les matinades de la colla hi
participen molts saballuts, cadascú d’una manera.
Una part molt important de les matinades és la
col·laboració d’uns quants Saballuts que viuen a prop
del recorregut de la cercavila i que ens conviden a es-
morzar a tots. Sí, sí, a tots!! Grallers, tabalers i acom-
panyants!!! I a canvi d’un toc de matinades!!!
Aprofito per donar-los les gràcies. Moltes gràcies, sen-
se vosaltres les nostres matinades serien com totes,
no serien ni molt menys tan especials!
Normalment, fem unes 4 o 5 parades per recuperar for-
ces (o per menjar, com ho vulgueu dir) i, entre parada
i parada, anem tocant tot el repertori de cançons que
sabem i així, fent soroll, aconseguim que el grup es vagi
fent gran.
Després de moltes voltes, cap a les 12, arribem can-
sats i molt tips a la plaça de Sant Roc però contents i
preparats per viure una altra gran diada!!!!
Us hi apunteu? MATINADES... PERQUÈ SÍ !!!
 Monogràfic
25

L’esport enriqueix l’esperit, tonifica i re-

força l’organisme, però necessita d’unes
Josep Orriols i Vergés
Col·legiat per F.E.N.A.C.O. Núm. 405
atencions, d’uns aliments i d’uns tracta-
ments per
QUIROMASSATGISTA - NATURÒPATA -
conservar l’estat de forma.
HEILPRAKTIKER
c/ Montserrat, 106 - 08201 Sabadell
Tel. 93 726 89 87 info@joseporriols.com
 CURSOS DE GRALLES I TABALS
Monogràfic

Montserrat Cortès

La nostra colla ha fet 15 anys. Quasi des del començament s’han anat organitzant cursos
de gralla per a tots els castellers i castelleres (oberts també a la gent aliena a la colla) que
han volgut aprendre a tocar aquest instrument.

Les classes de tabal van néixer una mica més tard, cap
l’any 2002, per la necessitat que naixessin nous/noves
tabalers/es.
26
Amb la mateixa durada, aproximadament, del curs es-
colar s’han anat confeccionat horaris i grups que al llarg
de tots aquests anys han anat aportant grallers/es i ta-
balers/es a plaça. Les classes s’han fet sempre en pe-
tits grups o han estat d’atenció individual depenen de
la gent inscrita i dels diferents nivells que hi ha hagut.
Aquests cursos, a més d’oferir una millora tècnica als
músics de la colla i una diversitat molt més gran de
peces per interpretar de diferents nivells de dificultat,
han servit per donar la possibilitat d’aprendre a tocar
uns instruments populars, arrelats a la nostra terra, tan
festius i vinculats a les nostres festes i tradicions que,
en la nostra ciutat, no hi ha gaires més alternatives per
fer-ho.
Aquests cursos també donen la possibilitat a la colla
d’estalviar diners. Tenir una cantera pròpia de músics
permet no haver de llogar músics de fora i poder es-
talviar els 400 euros que aquests cobren per actuació.
Malgrat que la colla paga una part del curs del caste-
ller que s’hi apunta, tota l’altra despesa va a càrrec del nent cada cop peces més difícils i amb més complica-
casteller-graller/tabaler (paga l’altra part del curs, ha ció però, quant més aprens, més conscient ets del que

Monogràfic
d’aconseguir un instrument- ha de comptar uns 200 encara et falta per aprendre.
euros per un instrument normalet- i ha de mentalitzar-
se en una despesa anual d’uns 20/30 euros entre Perquè mai se’n sap prou.
canyes, baquetes, llibres i fotocòpies de partitures...).
Seria positiu que la colla, ja que l’estalvi es considera-
ble, invertís una mica en tenir algun instrument propi de
la colla que permetés interpretar peces de major dificul-
tat (pel músic comprar un segon instrument representa
una càrrega excessiva), ja que així també es contribuiria
a millorar el nivell del grup i li permetria acostar-se a
aquesta “professionalitat” que tothom desitja.
I si ser casteller i graller/tabaler alhora és un avantat-
ge per la colla, pel grup de músics és més complicat,
ja que és molt difícil que tot el grup pugui assajar junt
perquè una part estan fent castells, cosa que dificulta
anar tots a una i poder interpretar peces noves. A més,
quan s’arriba a plaça, com que el castell té prioritat i és
on es necessiten les mans, algunes vegades el grup de
música acaba sota mínims.
Encara que, en aquest cursos, no és dóna un títol reco-
negut per la Generalitat, quan aprens el toc de castells 27
i el mestre et diu que estàs preparat per tocar a plaça,
sents la mateixa emoció que quan acabes un postgrau
o un màster. I quan arribes a plaça i et poses al costat
dels que porten un temps tocant i intentes seguir-los,
et sents igual que quan acabes una carrera i et poses
a treballar. T’adones de tot allò que encara et falta per
aprendre. Per això, no deixes de fer cursos, vas apre-

Administració de Finques Telèfon: 93 727 69 00

Compra-venda d’immobles Fax: 93 727 40 44
Llogues d’immobles Pl. Àngel, 4, 2n -D
Assegurances 08202, Sabadell

www.ati.cat
 EL SO DE LA GRALLA
Monogràfic
«Sentir com s’emociona la gent al veure aquell castell culminat i ple de glòria»
28
Nosaltres ho percebem de diferent manera, no només
per l’emoció que vibra en aquella plaça sinó també per
un petit xiuxiueig que arriba a les nostres oïdes i que
allò va com està manat i defensat amb molt d’esforç i
valentia; són les gralles i els tabals els que ens guien en
la nostra història, moments i racons del món casteller.
A través d’ells ens despertem, ens enfaixem, gaudim,
suem, ballem, disfrutem, ens apropem a viure experièn-
cies noves; i ho fem amb diferents melodies musicals
que en fan aixecar l’ànim.
Podem trobar-nos des d’un xotis, una masurka fins a
uns quants vermuts i uns quantes més de danses an-
tigues, falcons... Segur que en coneixeu una que es
diu Dolors de munt que convida a reunir-se i d’altres
com El tremendo que és un vals jota i, fins i tot, «unes
moixigangues d’Algemesí»... Ara la que està més de
Max Gómez
moda és la polca de la qual ha sorgit un ball ben fà-
cil d’aprendre i que convida a tothom a ballar-lo (són
quatre passos endavant, girem i quatre passos enre-
re, al mateix temps que canvia el ritme i la melodia
fem uns saltets cap a dins i cap a fora...). Atreviu-vos
i apreneu-la, normalment, en acabar alguna actuació
per crear ambient de germanor entre colles.
Els temps d’espera de l’autocar o mentre s’espera
l’ambulància abans de començar una actuació per
prevenir algunes caigudes i/o lesions, un cercavila...
són moments molt bons on el silenci no hi té cabuda.
Sempre hi ha temps per endolcir l’oïda i rememorar
un ampli repertori, alleugerir els breaks fins a l’hora de
dinar o sopar. Demaneu alguna cançó!
Qualsevol estona és bona, si la gralla sona!!!! Si no les
sentiu, llavors ningú riu!!!
 Especialitats:
Braves i tastets
Torrades gratinades
Assortiments
d’amanides
Brasa

Menús:
Migdies de
dilluns a diumenge

Sopar per
29
a grups (per encàrrec)

Obert de dilluns a diumenge

Advocat Cirera, 21
08201 Sabadell
Tel. 937270307
 FEINA FETA!
16/03/08 POBLE SEC
p4xs, 3 de 6, 4 de 6, 4 de 6 amb agulla,
pilar de 5.
Estrenem temporada i cap de colla.
Acompanyats dels castelleres del Poble-
Sec i els de Barcelona. Actuació de cas-
tells de 6. No hi podem portar castells de
set. Tot i això, la temporada pinta molt
bé! Castellers de Barcelona preparant
castells de vuit i els amfitrions no se
n’acaben de sortir amb els de set.
30 30/03/08 SABADELL, inici temporada
p4, 3 de 7, 4 de 7, 5 de 6, p5.
Actuem al Passeig de la Plaça Major per
inaugurar el curs casteller a Sabadell.
Primers castells de set de la temporada
sense problemes. Ens acompanyen Min-
yons i Xics que també estan començant
les respectives temporades.
20/04/08 ESPLUGUES
4 de 7 ag, 4 de 7, 3 de 7, p5.
Com plou! (1) Com que actuàvem amb
els cargolins, que és com s’anomenen
el Castellers d’Esplugues, ens vam ha-
ver de mullar. Semblava que no podríem
actuar per culpa de la pluja però al final,
aprofitant una clariana... Primera actuació
de tres castells de set de la temporada!
Jordi Segura i Helena Artigas
23/04/08 SABADELL, St. Jordi
p4, 5/5net, 2 de 6, 4 de 6, pluja...
Com plou! (2) Aquí ja no ens salvem de
la pluja! Amb segons ja col·locats hem de
desmuntar el tres de set i obrir els parai-
gües. Ens refugiem sota els porxos del
mercat i els grallers ens obsequien amb
un concert. (Apunt: va començar a ploure
abans que comencessin a tocar les gra-
lles).
26/04/08 SABADELL, Festa de la diver-
sitat
3 de 5, 4 de 5, 5 de 5, 3p4, p4 xs.
Clàssic taller-actuació. Aquest any vam
actuar al parc Catalunya per culpa de les
obres del metro. Es va trobar a faltar la
gespa de la plaça Espanya.
4/05/08 CERDANYOLA DEL VALLÈS,
festes de Maig
p4, 3/7, 4/7 agulla, 4/7, p5.
Amb Cerdanyola i Xicots de Vilafranca, re-
petim l’actuació d’Esplugues. Fem la millor
actuació de la Diada i, de passada, fem
contents a tots els Vailets.
11/05/08 SABADELL, Festa Major de la
Creu Alta
Com plou! (3) Diumenge feia bon dia però
el divendres ja s’havien suspès totes els actes de la
Festa Major de Creu Alta per previsió de mal temps.
12/05/08 SABADELL, Aplec de la Salut
p4, 5/5 net, p4 xs, 4/5n agulla, p4, 3/6n, 2/6.
Un taller i una cercavila molt saludable amb un tres de
sis net com a castell més destacat.
18/05/08 TERRASSA
3/7, 3/6 xs, 4/7, p5, 4/6 de germanor.
Comencem a fer proves de cara el tres per sota. Bon
rotllo amb la colla local i quatre de sis de germanor un
pèl ganàpia. (Potser celebràvem el quatre de set que
havien descarregat els Ganàpies de la UAB pocs dies
abans?).
25/5/08, LA GARRIGA, La Tripleta
Com plou! (4) Per segona vegada (de cinc), s’ha de
suspendre per culpa de la pluja aquesta actuació itine-
rant que ens agermana amb Xics i Sagals.
8/06/08 BARCELONA, Poble Nou
2p4, 5/7, 4/7, 3/7, p5.
Per fi, primer cinc de set de la temporada! No el vam
poder fer abans per les inclemències del temps. Sortim
contents de plaça. Compartim plaça amb el Castellers
de Barcelona (s’agraeix fer actuacions amb colles de
vuit) i Castellers de Sant Cugat, que tenen un mal dia i
fan llenya per partida doble.
14/06/08 SABADELL, Sabadell, Festa i Tradició
p4, 4/7, 3/7 agulla, 3/7, p5.
Feina feta
Estrenem el tres amb agulla. Nosaltres ja el fèiem
abans que estigués de moda!
Actuem amb els nostres fillols, els Xerrics d’Olot, que
fan castells de sis, i una altra vegada amb Sant Cugat,
que fan castells de set.
15/06/08 SABADELL, Masia Falcons
P4, 3/6, 4/5n agulla, 4/6n, 2/6, 5/6, p5.
Quina calor! (1) Actuació-assaig amb moltes estrenes
de futur a tronc i canalla. I després vermut!
22 i 23/06/08 OTXANDIO, País Basc
P4xs, 2/6, 3/6xs, 3/7, 3/6a, 2p4
Onze anys més tard aprofitem el pont de Sant Joan per
tornar País Basc. Aquesta vegada acompanyats de les
Forques de Can Deu. Fem bons castells, davant d’un
nombrós públic que participen entusiàsticament a les
pinyes. 31
El poble d’Otxandio, a més de la seva hospitalitat, ens
obsequia amb un record ben curiós.
29/06/08 SABADELL, 14è aniversari dels Saballuts!
P4, 4/7, 5/7, 4/7 agulla, p5.
Quina calor! (2) No sabíem que a la plaça Dr.Robert hi
pogués fer tant de sol. Com a solució d’urgència, en
traslladem uns metres fins al principi de la Rambla
 perquè ens enganxi una mica d’ombra.
Primers dos castells de set i mig junts en
Feina feta
una diada aquesta temporada. Ens agrada
l’estadística, així sempre podem celebrar
alguna cosa.
5/07/08 MOLINS DE REI
3/7 agulla, 3/7 xs, 4/7, p5, 2/6n.
Això és anar a sac! Al barri de les Conserves,
hi fem una actuació gens conservadora.
Avancem part de la feina de Barberà i, de
passada, ens apropem més al Concurs.
(xxxt! que això no es pot dir!). Bromes a
part, ens surten uns bons castells i podem
fer una prova de la torre que volem intentar
l’endemà. Els Matussers estan molt agraïts
que hi haguem fet una actuació tan bona.
6/07/08 BARBERÀ DEL VALLÈS, Festa
Major
5/7, 3/7xs, 2/7, vano de 5, p4 balcó.
32
Barberà plaça talismà! Hi fem la millor actu-
ació de la colla per primera vegada de la
temporada i la tercera del nostre historial.
Com en les grans ocasions, hi ha qui acaba
dins la font. Actuem amb Margeners de
Guissona, déu ni do com hi van, i Castellers
d’Esplugues, que estan fent una de les
seves millors temporades.
20/07/08 PRADELL DE LA TEIXETA, Festa
Major
P4 caminat, 2/6, 3/6 xs, 3/7, p4xs, 4/6, 4/6
agulla, p5.
Quina calor! (3) Anem de festa major a una
petita però acollidora vila del Priorat. Matí
de Gegants i bastoners. Ens ofereixen dinar
i, a la tarda, després de remullar-nos als
safareig, per fi, castells. La veritat és que la
plaça estava molt plena, segurament hi
havia el doble de gent de la que viu al poble.
31/08/08 BARCELONA, Festa Major de
Sants
3/7 agulla, 3/7, 4/7 agulla, p5 i p4 simulta-
nis.
Tornem de vacances amb una singular actu-
ació amb dos castells amb agulla.
Evidentment, no té res a veure que sigui
l’últim dia on les actuacions puntuen per
poder entrar al Concurs i amb aquesta actu-
ació ens assegurem una plaça matemàtica-
ment. (Quina imaginació que té la gent,
eh?).
6/09/08 SABADELL, Cercavila de Festa
Major
3/6, 4/5n, 4/5n agulla, 2/6n, 3/5n, 3/7, 4/7
agulla, p3 de canalla, p4 caminat i molts
p4.
Molts castells: qualitat i quantitat (no es pot
dir el mateix del vermut que va oferir
l’Ajuntament). Aquest any, el castell escollit
per acabar la cercavila és el quatre amb
agulla, que no és poca cosa!
7/09/08 SABADELL, Festa Major
P4 caminat, 5/7, 2/7, 3/7 xs, 2p5, p5
balcó.
Donem bona imatge. Millor actuació de la
colla per quarta vegada i segona de la tem-
porada. La presència dels Capgrossos de
Mataró fa augmentar molt el nivell de la
diada. Sabadell torna a ser plaça de nou
gràcies als Minyons. L’actuació va ser rodo-
na i a les dues ja estàvem al vermut. Renoi
quin vermut! Res a veure amb el dia anteri-
or! Ja ho diuen que qui no plora no mama
oi?
11/09/08 BEGUR, Diada Nacional de Catalunya
2p4, 4/7, 5/7, 3/7, p5, p4 amb senyera.
Celebrem la diada nacional a Begur acompanyats dels
Marrecs de Salt. Les dues colles fem una actuació de
set i mig sense gaires dificultats. Aprofitem els castells
per fer canvis de posicions de cara al futur. Després de
l’actuació, paella i digestius. A l’autocar, per això,
se’ns va tallar la digestió a més d’un.
14/09/08 BARCELONA, Festa Major del Poble Nou
5/7, 2/7, 4/7, vano de 5.
Quina calor! (4) La tercera torre de la temporada ens fa
treballar de valent; tot i això, la descarreguem dem-
ostrant que la tenim. Actuem amb Castellers de
Barcelona que fan la clàssica de vuit i Xicots amb cas-
tells de set i mig.
20/09/08 LES FRANQUESES, Festa Major
P4, 3/7, 5/6, 4/7, p5. (prova pinya 4d8 fins a quints).
Un dissabte a la tarda a les Franqueses on no som
gaire gent. Tot i així, podem fer dos castells de set i
demanem col·laboració als Xics per fer una prova de
quatre de vuit fins a quints.
28/09/08 CORNELLÀ DEL LLOBREGAT, Festa Major
del barri del Padró
4/7, 2/7, 5/7, 3p4.
Una actuació que ja comença a ser un clàssic en el
nostre calendari en la qual sempre hi hem portat els
millors castells. Tornem a treballar de valent la torre de
set i aquesta vegada, a més, el cinc també ens fa patir
més del compte. Però ho tornem a descarregar tot.
Actuem al costat de Castellers de Terrassa i els de
Cornellà que fan castells de set.
4/10/08 SABADELL, CIPO
P4 xs, 5/5n, 4/5n agulla, p4.
Actuació de compromís davant les autoritats en la qual
ens fan córrer.
5/10/08 TARRAGONA, 22è Concurs de castells 33
5/7, 2/7, 3/7xs, p5.
Castellers, socis, simpatitzants... tots cap a Tarragona.
Per segona vegada participem al Concurs de Tarragona
amb les setze millors colles del país. Sense fer gaire
soroll quedem en una meritòria onzena posició.
Repetim la nostra millor actuació per cinquena vegada
(tercera de la temporada) allà on dos anys abans
l’havíem fet per primer cop.
12/10/08 VILANOVA I LA GELTRÚ
3/7, 4/7, 5/6, p5.
Una bona diada. Però, potser, el gran esforç fet pel
concurs ens passa factura i hi anem pocs saballuts.
Ens hem de conformar amb dos castells de set.
Estrenem nous castellers i castellers retrobats.
Bordegassos i Jove de Sitges fan un actuació amb
castells de set i mig.
 25/10/08 SABADELL, Vigília de la 15a Diada dels Cercavila castellero-gastronòmica pels establiments
Saballuts col·laboradors. Potser perquè ha estat una temporada
Feina feta

Pilar de 4 caminat de la pl. del Gas a la pl. Sant Roc. tan plujosa els cargols triomfen.
4/7, 4/7n, 3/7, p5xs, 5p4sim. (prova pinya 4d8 fins a
quasi dosos). 9/11/08 TERRASSA, Diada dels Castellers de
Terrassa
Comencem amb el pilar caminat que, seguint la tònica P4 caminat, 5/7, 2/7, 3/7xs, 6p4sim
dels últims any, l’aconseguim fer arribar fins a destí.
L’actuació se centra en fer castells de set pensant ja Tornem a fer la millor actuació de la colla per setena
en l’any vinent i fer les últimes provatures del quatre de vegada (cinquena de la temporada). El quatre de vuit,
vuit que volem provar l’endemà. Ens acompanyen però, haurà d’esperar definitivament una temporada
Castellers de Poble Sec que fan castells de sis i una més. Per cert, fem per primera vegada sis pilars de
vintena de castellers de Cerdanyola. quatre simultanis, això s’ha de celebrar! Tots a dinar al
local. Castellers de Terrassa fan torre, tres per sota i
26/10/08 SABADELL, 15a Diada dels Saballuts cinc (definitivament, ens han copiat la tònica). Xerrics
P4 caminat, 5/7c, 4/7 agulla, 4/7, p5 xs, vano de 5 (el d’Olot fan castells de sis.
pilar de 5 al balcó).
Resultat final: Com plou! 5 – Quina calor! 4
La maledicció del carro gros torna a fer estralls. Ens el
vam reservar per tercera ronda i, a primera ronda, vam
topar amb el cinc. Increïble! Feia vuit anys que no ens Jordi Segura i Helena Artigas
queia. Amb la moral per terra, pèssim quatre amb
34 agulla i quatre de set pensant amb el que hagués pogut
ser. Ens acompanyen Castellers de Terrassa que fan
torre, tres per sota i cinc, (us sona aquesta actuació?)
i Figueres, que fa el quatre de set.

2/11/08 LLEIDA, Diada dels Castellers de Lleida

5/7, 2/7, 3/7xs, p5.

Com plou! (5) Actuem a cobert a la universitat de

Lleida. Recuperem confiança i tornem a fer la millor
actuació de la colla per sisena vegada (quarta de la
temporada). Us en recordeu de la tònica? Em sembla
que no era ben bé així. Els Castellers de Lleida fan la
torre de vuit amb folre i el pilar de sis. Al·lucinem! Els
Margeners de Guissona, que van llançats, fan castells
de set i mig.

8/11/08 SABADELL, Correcastells

4/5n, 3/6, 3/5n agulla, 4/5n, 4/5net agulla, 5p4sim,
p5
35

Feina feta
 LOCAL DELS XICS DE GRANOLLERS
Altres
A la Troca els avantatges són notables: d’entrada, l’espai d’assaig és més gran i permet
contemplar els castells en tres nivells.
Una de les reivindicacions històriques de les entitats
de Granollers ha estat aconseguir un local d’assaig
estable. Així, l’any 2007, es van acabar les obres del
36 centre La Troca on s’han aplegat totes elles. Els Xics
de Granollers, a més, tot i tenir un local acceptable,
varen voler recolzar aquest canvi. La Troca, propietat
de l’Ajuntament, és el centre de cultura tradicional i po-
pular que comparteixen les diferents entitats culturals
de la ciutat. Són unes 7 entitats les que donem vida a
la Troca, que té diferents sales de reunions i d’assaig, i
un bar, entre d’altres.
En Salvador, responsable del local de Xics, ens expli-
ca que, anteriorment, assajaven a la Casa de Cultura
Sant Francesc, que era un recinte antic, amb diferents
sales, entre les quals hi havia la principal on es feien
tot tipus d’actes de teatre, conferències, i on podien
assajar castells gràcies a l’alçada interior. No obstant,
la sala Sant Francesc tenia nombroses mancances a
nivell d’instal·lacions, espai, mobilitat, i l’Ajuntament
volia centralitzar les entitats en aquest nou edifici, més
modern i amb tots els serveis a l’abast.
En quant a la Troca, els avantatges són notables:
d’entrada, l’espai d’assaig és més gran i permet con-
templar els castells en tres nivells. Hi ha un vidre que
Flanagan i Sergi González
deixa veure als vianants el que passa dins, cosa que
serveix com a propaganda directe; i hi ha més sales per
a la canalla, un espai exterior directe i un bar de tots
que fa bullir l’olla i és un punt de trobada de les entitats.
Tot i així, també ens explica alguns inconvenients: per
una banda, que és un lloc on la gent es dispersa amb
facilitat i costa que a vegades estiguin tots a la pinya
quan se’ls crida. D’altra banda, la Troca està en el límit
del casc urbà, i s’ha perdut centralitat en comparació
amb Sant Francesc, que es trobava al bell mig de Gra-
nollers. Finalment, el gran inconvenient continua sent el
fet de compartir l’espai amb altres entitats.
Els Xics ocupen la sala gran de la Troca, anomena-
da l’Aplegador, dimarts i divendres, i tenen l’opció
d’utilitzar-ne d’altres de petites, si cal. Tenen el magat-
zem en el primer pis, amb l’escala a prop, i també hi ha
un muntacàrregues per baixar elements voluminosos.
Els dilluns es fan les reunions de tècnica i junta, i utilit-
zen una sala que es diu la Bobina, al segon pis.
Com a tall d’anècdota, en Salvador ens ha comentat
que l’edifici és una rehabilitació d’una de les naus del
que va ser l’antiga fàbrica de la Roca Umbert, de nota-
ble importància a Granollers en la confecció de teixits.
En honor a aquest ús, tots els noms del centre (“Tro-
ca”, “Aplegador”, “Bobina”) es relacionen amb el món tèxtil.

Altres
En definitiva, Granollers han aconseguit una nova seu per aple-
gar, com feien abans, les seves entitats culturals. És una seu
que ha reunit forces millores per als Xics, tot i haver de com-
partir el local. Els Xics ens remarquen que, tot i tenir un local
acceptable, sempre es pot millorar, sempre i quan es tingui
l’ajuda de l’Ajuntament.

37
 SABADELL CASTELLER
cultura
El món casteller de ben a prop!
La idea d’aquesta nova pàgina web fou donar una visió de tot el món casteller des d’una
àmbit diferent a l’habitual
El món dels castells genera moltíssimes notícies a part
de les actuacions que veiem cada cap de setmana o
dels assajos que totes les colles fan entre setmana. La
38
seguretat, la lectura i oci casteller, fer tertúlies sobre
una diada o sobre alguna colla, parlar de l’estat de les
colles punteres... són temes que acostumem a escol-
tar o participar.
És, per això, que vàrem decidir de crear un lloc web on
aquestes inquietuds es poguessin publicar ràpidament
i tothom que volgués llegir-ho o escriure-hi pogués fer-
ho.
SABADELL CASTELLER (o SBD CASTELLER) anava
dirigit inicialment a un àmbit local, de la ciutat de Saba-
dell. Actualment es realitzen articles especials sobre
les grans actuacions que es fan a Sabadell, amb espe-
cial atenció a les colles que hi participen. Però, sobre-
tot, hi ha un ampli seguiment de la colla de la nostra
ciutat, els Castellers de Sabadell, tant en assajos com
en actuacions a fora de Sabadell, i per això es comp-
te amb la col·laboració de molta gent: tots aquells que
volen posar-se a la pinya de la web, escrivint cròniques
d’actuacions, resums dels assajos, fotos dels castells,
articles d’opinió.
Xavi Muñoz
No obstant, la informació que apareix al web ha anat
creixent, a poc a poc, per anar difonent no només la
cultura castellera que es desenvolupa a la ciutat de Sa-
badell, sinó també donar pinzellades del que succeeix a
un nivell més general de tot el món casteller. Des d’un
llenguatge més o menys entenedor per als no entesos
en l’argot casteller es facilita l’accés a altres pàgines
web amb enllaços i adreces on es puguin aclarir els
termes necessaris.
La idea d’aquesta nova pàgina web fou donar una vi-
sió de tot el món casteller des d’una àmbit diferent a
l’habitual, des de la base, des de les colles que fan
castells més baixets fins les que en fan d’enormes, i no
a l’inrevés com succeeix habitualment en la majoria de
mitjans d’informació general castellera. D’aquesta ma-
nera, el lector pot sentir-se més proper a les colles cas-
telleres i, per tant, si ho desitja hi pot anar a col·laborar.
Aquest nou lloc web va entrar en funcionament el pas-
sat mes de març, des de l’anonimat, i, a poc a poc,
va creixent en el nombre de visitants i d’usuaris de
les pàgines, fet que indica que hi ha un clar interès en
conèixer cada cop més coses del món casteller.
Un dels aspectes més importants que s’estan duent
a terme en aquest nou lloc web és l’aposta clara per
la seguretat en els castells amb especial atenció a to-
tes les mesures que des de la Coordinadora de Colles
Castelleres de Catalunya i del Grup de Foment de la
Ciència i la Salut en els Castells es recomanen. Des
de Sabadell Casteller entenem que els castells del se-
gle XXI han de ser realitzats i pensats no només per a
descarregar tots els castells que es portin a plaça sinó
també per a evitar lesions evitables.
Un altre dels punts forts de la pàgina web és la secció
d’hemeroteca, on es recorda moments històrics caste-
llers importants, tant a nivell general com aquells que
s’han realitzat a la nostra ciutat.
Una novetat que ofereix SABADELL CASTELLER és
la tutorització de treballs de recerca a estudiants que
investiga més sobre castells, sobre les colles o sobre
qualsevol tema del món casteller en general. D’aquesta
cultura
manera, es centralitzen tots els temes castellers i els
estudiants poden tenir un referent a qui demanar con-
sell i orientació.
El fet que es compti amb força informació sobre els
Castellers de Sabadell ha permès que hi hagi una es-
treta col·laboració i coordinació entre la web dels Saba-
lluts ( HYPERLINK “http://www.saballuts.org” http://
www.saballuts.org) i SABADELL CASTELLER i així,
s’intenta millorar en l’eficiència de la informació caste-
llera que es transmet a tots aquells que volen saber una
mica més de castells..
Xavi Muñoz
Editor del web SABADELL CASTELLER (sbdcaste-
ller@gmail.com)
“http://sites.google.com/site/sabadellcasteller”
39