Cultura Valenciana Valencia

CONSELLERIA DEDUCACI,
CULTURA I ESPORT
2014, Generalitat Valenciana
Conselleria dEducaci, Cultura i Esport
Av Campanar, 32 46015-Valncia
Direcci del projecte
Direcci General d'Innovaci, Ordenaci i Poltica Lingstica
Coordinaci
Joan Coba Femenia
Antonio Ramos Olivares
Vicent Sebastian Fabuel
Autors
Glria Castaares Mart
Joan Coba Femenia
Voro Gmez Rossell
Ana Beln Snchez Zoroa
Vicent Sebastian Fabuel
Vicent Tamarit Ramon
Disseny i maquetaci: branding
Illustracions dels Jocs populars: ngel Gmez Navarro
CULTURA I ESPORT
En la societat actual, es fa imprescindible educar, des dedats
primerenques, en ladquisici de les competncies que han de permetre
als futurs ciutadans participar de forma constructiva en una societat cada
vegada ms complexa i diversificada. Este aprenentatge ha danar
acompanyat del coneixement de les senyes didentitat collectives i s en
esta lnia on lrea de Cultura Valenciana aporta al currculum el
reconeixement del valor de la cultura prpia i el coneixement daquells
aspectes tradicionals i genuns que ens caracteritzen com a poble i que
hem de transmetre a les futures generacions com a herncia collectiva.
El currculum de Cultura Valenciana desenrotlla principalment la
competncia relacionada amb la conscincia i les expressions culturals,
amb metodologies basades en lactivitat de lalumnat mitjanant treballs
de carcter individual per tamb dndole cooperativa; fomentant
lobservaci, la comprensi, la interpretaci i lexplicaci de lespai histric
prxim i acostant lalumne als costums i les tradicions prpies. El
coneixement de lEstatut dAutonomia i de les institucions ms rellevants
de la Generalitat, present tamb en el currculum desta rea, prepara
lalumnat per actuar com a ciutadans participatius i implicats en la cohesi
i el desenrotllament de la nostra societat.
La Conselleria dEducaci, Cultura i Esport, amb la publicaci que ara
presentem, vol contribuir a satisfer les necessitats de lalumnat i
proporcionar un instrument ms per als docents, facilitant-los uns
materials de carcter orientatiu i referencial, no dndole preceptiva.
Lorganitzaci en blocs de continguts no pretn jerarquitzar els
aprenentatges en laula, respon a un esquema dorganitzaci dels
continguts que han dabordar-se duna manera enllaada, entenent el
procs daprenentatge com una configuraci flexible en la qual uns
continguts es poden relacionar amb uns altres dun bloc diferent. Esta
presentaci no implica, per tant, una organitzaci tancada, al contrari,
permet organitzar els continguts de diferents maneres, i que suse la
metodologia comunicativa ms adequada a les caracterstiques de
lalumnat.
Tot i aix, caldr reconixer que estos continguts sn segurament molt
amplis per a un curs acadmic, per confiem que el professorat, amb bon
criteri, decidir quins temes han de tractar-se amb ms o menys profundi-
tat, fins i tot quins es poden reformular en funci de les peculiaritats del
centre, de la localitat o de la comarca. I seleccionar, per tant, els textos o
propostes de treball que siguen ms adequats per als objectius didctics
programats, a fi de contribuir a fer el procs daprenentatge ms am i
agradable, en definitiva a millorar-lo.
El material est adreat als alumnes de 5t de Educaci Primaria, concebut
amb una estructura gil i un disseny atractiu. Sorganitza en tres blocs:
Lespai geogrfic valenci, Les arrels de la Comunitat Valenciana i Un
projecte en com, que agrupen set unitats didctiques amb diferents
propostes didctiques: El medi fsic i el paisatge, La poblaci i els recur-
sos econmics, Les terres valencianes dels orgens a la dominaci
musulmana, De la fundaci a la desaparici del sistema foral, El segle
XIX, Lestatut dAutonoma i Cultura i tradicions.
Esperem, per acabar, que esta publicaci siga til tant als alumnes de 5t
de Primria com als seus professors i professores. Amb eixa intenci hem
publicat estos materials, pensant a contribuir a la consecuci dels objec-
tius curriculars establits que han de comportar una millora qualitativa del
nostre sistema educatiu.
LA POBLACI I ELS RECURSOS
ECONMICS
LES TERRES VALENCIANES
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
DE LA FUNDACI A LA
DESAPARICI DEL SISTEMA
FORAL
EL SEGLE XIX
5
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
CULTURA I
TRADICIONS
7
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
PG_7
PG_31
PG_57
PG_107 PG_131 PG_149
PG_81
La Comunitat
Valenciana.
Inundacions i
sequeres.
El clima i
laigua
La vegetaci,
el paisatge i els
espais naturals.
9
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
A la Comunitat Valenciana
noms hi ha una classe de
clima, el del litoral.
Lilla de Tabarca es troba a
la provncia de Castell.
El Desert de les Palmes s
un paratge natural de la
Comunitat Valenciana.
Lescassesa de pluges
influx en la quantitat
dincendis que es podem
produir en estiu.
Amb lajuda dun company,
completa la segent enquesta:
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
10
La Comunitat Valenciana t forma allargada i sorienta
de nord a sud. Est situada a lest de la pennsula
Ibrica. Limita al nord amb Catalunya, al sud amb la
Regi de Mrcia, a lest amb el mar Mediterrani, la costa
t ms de 440 km, i a loest fronteres sn les comunitats
de Castella-la Manxa i Arag. El Rac dAdems s un
territori que forma part de la comunitat, per que est
situat entre les provncies de Terol i Conca.
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
11
Busca qui era
Cavanilles i per qu
s tan important la
labor que va realitzar
En les planes s freqent trobar aiguamolls, com a
conseqncia de les filtracions de les aiges, tant
provinents de les pluges com del mar.
En la costa salternen les zones rocoses i els
penya-segats, els caps de Cullera, la Nau, Sant
Antoni i el Penyal dIfac, i les zones arenoses, ms
extenses. Les platges poden ser darena, com la
costa del golf de Valncia, molt apreciades pel
turisme, o de pedra, com alguna en la provncia de
Castell. Tamb destaquen les costes de cord
litoral que tenen una barrera darena parallela a la
costa, com la marjaleria de Castell, lAlbufera i el
Fondo dElx.
A la nostra Comunitat hi pertanyen larxiplag de les
Columbretes i lilla de Tabarca. Les illes Columbretes
estan situades enfront del cap dOropesa i estan
formades per quatre grups dilles diferents. s un
dels arxiplags de major inters del Mediterrani
occidental, tant pel seu origen volcnic com per les
poblacions daus que hi nidifiquen; per aix, han sigut
declarades parc natural.
Una altra illa de la nostra Comunitat s lilla de
Tabarca, situada a 4 km enfront del cap de Santa
Pola. T poca vegetaci, a causa de lescassetat de
pluja i els forts vents.
Les terres valencianes es caracteritzen pel
contrast entre linterior i el litoral, i entre la
muntanya i el pla. Shi distingixen tres unitats
de relleu fonamentals: la muntanya, la plana
i la costa.
La muntanya mostra dos conjunts: al nord, la
cadena Ibrica, que va des de Morella al
Xquer, i al sud les Btiques. Laltitud mitjana
del nostre territori aconseguix els 500 m, per
cap muntanya sobrepassa els 2000 m.
Les planes sn el producte del pas dels rius i
del dipsit dels materials que han anat
transportant. Ocupen menys espai que les
zones muntanyenques i sn molt frtils, la qual
cosa les fa molt valuoses per a lagricultura.
Ciutat de Morella
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
12
Al llarg de la histria els lmits dun territori poden
variar. En el text segent es donen unes raons per les
quals els habitants de la comarca de Requena-Utiel es
van incorporar a la provncia de Valncia:
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
13
Busca en Internet un mapa de relleu de la Comunitat
Valenciana i contesta les preguntes:
Investiga a qu deuen el seu nom les illes Columbretes.
Menciona les tres unitats de relleu de la nostra Comunitat
i explica-les.
Quins
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
14
Realitza un mapa de la Comunitat Valenciana i
assenyala les diferents comarques.
Realitza un mapa de la Comunitat Valenciana i
assenyala els diferents canvis histrics produts
en les seues fronteres.
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
15
En les serres de linterior de la Comunitat
trobem un clima ms humit, a causa de
laltitud i de la vegetaci. A lhivern sn
freqents les gelades i fins i tot dies de neu.
Sobretot en el sud dAlacant es dna un
clima subdesrtic. Les barreres que formen
les serralades Btica i Penibtica eviten
larribada de vents humits, la qual cosa
provoca moltes hores dinsolaci, una elevada
temperatura i escassesa de precipitacions
anuals.
La nostra Comunitat t clima mediterrani,
amb altes temperatures a lestiu i els hiverns
suaus. Les precipitacions tenen els seus
mxims a la tardor i primavera, mentres que
a lestiu es produxen llargs perodes de
sequera.
El mar Mediterrani s el factor ms influent en
el clima de la nostra Comunitat, a ms del
relleu i els vents. Aix s perqu el territori s
quasi parallel al litoral i els punts ms
distants del mar estan a noms 100 km. La
proximitat de les muntanyes al mar fa que
este atenue les oscillacions trmiques a
lhivern. Les muntanyes de linterior de la
nostra comunitat eviten larribada de les
borrasques atlntiques, i per aix es
produxen, en general, poques precipitacions.
No obstant aix, a la primavera i tardor, els
vents de llevant, en ascendir pels vessants,
es refreden i es condensa la humitat que
porten del Mediterrani. Aix provoca
precipitacions torrencials que poden arribar a
ocasionar importants inundacions.
A la nostra Comunitat es distingixen algunes
variants en el clima depenent de la zona:
litoral, muntanya o sud.
En el litoral trobem un clima mediterrani amb
abundant sol i pluges escasses. Les
temperatures mitjanes anuals oscillen al
voltant dels 17C, la qual cosa implica un
hivern suau.
Horta de Valncia
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
16
La prctica totalitat dels nostres recursos
hdrics procedix de les precipitacions, i com
que estes sn irregulars, es va fer necessari
des dantic la construcci dembassaments
per a emmagatzemar laigua, i tamb
distribuir-la per al regadiu, aprofitant la que
procedix de les fortes precipitacions
caigudes a la tardor i primavera i aix palliar
la sequera dels mesos destiu, regular el
cabal dels rius per a evitar les fortes
crescudes que provoquen inundacions i
aprofitar la fora de laigua com a energia
elctrica.
A causa de la configuraci del subsl, la
Comunitat Valenciana s terra daiguamolls,
importants reserves aqferes sota terra, les
descrregues de les quals es realitzen a
travs de deus, fonts, algunes de medicinals,
al costat de les quals shan construt
balnearis.
La majoria dels aiguamolls es localitza en la
costa i estan separats del mar per una
barrera darena que presenta obertures. En
els aiguamolls hi viuen moltes aus aqutiques
i una nombrosa comunitat pisccola.
Les aiges de la nostra Comunitat es
distribuxen pels rius, embassaments i
aiguamolls.
Els rius valencians desemboquen al
Mediterrani, sn curts i de cabal escs, per
que pot augmentar espectacularment a la
tardor i a la primavera per les pluges
torrencials. Tot i aix, les seues aiges
saprofiten al mxim. Es dividixen en dos
categories:
- Els que naixen a la nostra Comunitat, que
presenten un cabal escs per al seu
aprofitament agrcola. Els ms cabalosos
sn el Palncia i el Serpis.
- Els rius nascuts fora dels lmits de la
Comunitat Valenciana, en les cadenes
muntanyoses ms prximes a la Meseta.
Sn rius amb un intens aprofitament
hum. En molts shan construt murs de
contenci per a evitar les trgiques
conseqncies de les seues crescudes.
El ms cabals s el Xquer. El seguixen
en cabal el Segura, el Tria i el Millars.
Zona de marjals
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
17
A la Comunitat Valenciana, les inundacions
constituxen el risc natural ms freqent i
devastador. La causa desencadenant sn
les pluges torrencials molt abundants i
concentrades en el temps. Este tipus de
precipitaci se sol produir com a conseqncia
de temporals de llevant que coincidixen amb
embossament daire fred en latmosfera,
fenomen denominat gota freda. Els danys
causats per les inundacions poden arribar a
ser enormes, ja que dos terceres parts de la
poblaci valenciana viu en zones susceptibles
de ser inundades.
Congost del Tria al seu pas per Chulilla
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
18
que t
Activitat
1. Busca en Internet mapes de la Comunitat Valenciana que
indiquen els climes, les temperatures mitjanes anuals i la
distribuci de les aiges; desprs consulta un mapa de
comarques de la nostra Comunitat i anota aquelles en qu la
temperatura mitjana anual supere els 17C. Ara indica les
zones on la temperatura no supera els 13C. Explica
desprs la relaci que existix entre el relleu i la temperatura.
2. Busca informaci sobre els vents ms caracterstics de la
nostra Comunitat i dibuixa la rosa dels vents.
3. Pregunta als teus pares o als familiars prxims refranys
relacionats amb el clima.
4. Com definiries el clima de la zona on vius? Raona la teua
resposta.
5. Elabora un grfic de barres posant el cabal dels rius
valencians i ordenals de major a menor.
6. Classifica els rius valencians segons tinguen lorigen dins o
fora de la Comunitat Valenciana.
7. Confecciona una llista amb els noms dels embassaments de
la nostra Comunitat i escriu al costat en quin riu estan
situats.
8. Fes una descripci duna marjal o duna albufera. Anota on
est situada i les seues caracterstiques ms destacades.
Quina classe de vegetaci hi predomina? Qu pots dir de la
seua fauna?
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
19
Marjal:
Albufera:
Saladar:
Llacuna:
Rambla:
Busca el significat dels termes segents:
Amplia coneixements
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
20
A la Comunitat Valenciana s caracterstica la vegetaci tpica del
Mediterrani, encara que gran part desta vegetaci natural ha sigut
substituda per cultius. No obstant aix, es conserva una gran
varietat de vegetaci.
Aix, en el medi natural que podem anomenar mediterrani humit,
situat a les zones de muntanya i de linterior, sn caracterstiques
les alzines, substitudes sovint per pinedes i roures. En el medi
mediterrani tpic, el de les planes i part del litoral, destaca el pi i la
malesa formada per la coscolla, el ginebre, largilaga i el margall.
En les planes costaneres predomina Ihorta i el tarongerar dens i
atapet. Tot i aix, estan profundament alterats per Iurbanisme de
tipus turstic.
La Comunitat Valenciana t una gran varietat de vegetaci
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
21
Diversos factors han fet que a la Comunitat Valenciana, com a
altres comunitats, shaja produt un procs de degradaci del medi
que les autoritats han intentat palliar promulgant una srie de lleis
i normes encaminades a la defensa dels espais naturals. La crea-
ci destos espais protegits permet que, en primer lloc, la conser-
vaci del medi natural i de les espcies que hi viuen; daltra banda,
es fomenta el coneixement de la naturalesa per mitj de ls social
destos espais.
Mencionem, a
continuaci, alguns
espais protegits, parcs,
paratges o reserves
naturals:
A Alacant tenim les llacunes de la Mata, el Fondo,
les salines de Santa Pola, la Font Roja, el Penyal
dIfac, etc.
A Castell hem desmentar la Tinena de Benifas-
s, la serra dIrta, el Penyagolosa o la serra
dEspad, entre daltres.
Finalment, a Valncia destaquen lAlbufera i les
Hoces del Cabriel.
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
22
Busca en Internet un mapa de la Comunitat
Valenciana on sindiquen la vegetaci i els espais
naturals i pregunta quin s troba ms prop de la
teua localitat.
Desprs, redacta un informe i indican lextensi, la
localitzaci, els accessos, la data de declaraci i si
hi ha recomanacions per al visitant. Explica tamb
com sn la flora i la fauna prpies deste espai.
Escriu alguns dels motius que han obligat la
Generalitat a adoptar mesures per a la protecci
del medi.
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
23
C
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
24
Cuidem el nostre entorn quan isquem dexcursi.
Intenta produir la menor quantitat de fem i, si s
possible, utilitza els contenidors de reciclatge
(paper, plstic, vidre, piles...) per a dipositar-lo.
Respecta els animals i plantes. No solament s
qesti de deixar-los viure, sin tamb de fer com
menys soroll millor quan ens trobem en el seu
medi (cotxes, motocicletes, rdios...).
No encengues foc per cap motiu. Si el lloc disposa
de barbacoes, ha de ser un adult el qui les utilitze i
sempre amb les majors precaucions possibles.
Aconsella els teus amics i coneguts sobre actituds
positives cap al medi natural.
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
25
Projecte
Ajudem a evitar els incendis
Laigua, considerada tradicionalment un recurs inesgotable, pot
ser objecte de mala gesti i abs, la qual cosa s especialment
crtica en moments de sequera, fenomen conseqncia de llargs
perodes de temps sense precipitacions. La sequera pot produir
grans prdues econmiques en lagricultura, en la producci
denergia hidroelctrica, en el turisme, etc.
Encara que les sequeres i els incendis sn fenmens diferents,
poden tindre causes comunes o estar relacionats entre si. Els
incendis es produxen desprs duna absncia continuada de
precipitacions en una zona de temperatures elevades; el foc s un
perill que amenaa cada any els nostres boscos. Normalment
tenen lloc a lestiu, quan el perode descassesa de pluges els ha
assecat excessivament. Per tant, un incendi s un desastre
natural que ocasiona grans prdues econmiques i, en ocasions,
tamb humanes.
Tinena de Benifass
apadrineu
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
26
Superfcie inundada i altura a qu han arribat per les aiges.
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
27
Arreplegueu notcies dactualitat en els mitjans de
comunicaci valencians referides al que sha estudiat en
esta unitat i feu psters als taulers de laula.
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
28
Per a ampliar els teus coneixements sobre els continguts
desta unitat, et suggerim que visites els enllaos
segents i desprs faces un xicotet informe sobre el seu
contingut:
www.citma.gva.es
www.icv.gva.es/va
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
EL MEDI FSIC
I EL PAISATGE
29
ECONMICS
Sectors
productius a
la Comunitat.
Evoluci de la poblaci.
Poblaci urbana. Poblaci rural.
La poblaci
valenciana.
El sector primari.
El sector secundari.
El sector terciari.
ECONMICS
33
Amb lajuda dun company, completa lenquesta
segent:
La Comunitat Valenciana
t ms de 10 milions
dhabitants.
La indstria s el sector
econmic que ms
ocupaci genera a la
Comunitat.
La poblaci jove ha
augmentat els ltims
anys.
El turisme s una
activitat del sector
terciari de leconomia.
La fabricaci de
cermica s molt
important a Elx i a Elda.
En els ltims anys la
provncia que ms ha
augmentat la poblaci s
Alacant.
Les poblacions ms
grans es troben a
linterior de la Comunitat.
Cap poblaci de la
comunitat supera el mili
dhabitants.
V
ver dader fals
F
ECONMICS
34
La major esperana de vida de la poblaci o la natalitat sn
factors importants que ajuden a descriure levoluci de la
poblaci valenciana, que coneixers en esta unitat. El
poblament no s equilibrat, sin que es distribux per tot el
territori de la Comunitat Valenciana de manera irregular; s
a dir, hi ha zones molt densament poblades i altres que, per
contra, tenen un ndex de densitat molt baix. Veurs tamb
com han influt en esta situaci les diferents migracions que
shan produt al llarg del segle XX.
Les activitats laborals es poden agrupar en sectors econmics
segons lmbit dactuaci. En descriurem les caracterstiques i
reconeixers les principals activitats econmiques de la
Comunitat Valenciana. A ms, localitzars en un mapa
territorial on es concentren les activitats ms rellevants dels
sectors primari, secundari i terciari.
ECONMICS
35
La densitat de la poblaci
La densitat de la poblaci s una dada numrica
que ens indica la quantitat dhabitants que viuen
en un km
2
de superfcie duna zona determinada.
Per a calcular la densitat de poblaci dun territori
dividirem la quantitat dhabitants per la superfcie
que t la zona expressada en km
2
.
La densitat de poblaci de la nostra Comunitat s
de 219,91 h/km
2
, superior a la mitjana espanyola,
que s de 93 h/km
2
.
Observant el mapa, es pot dir que la poblaci est
relativament mal distribuda. Hi ha una clara
dicotomia entre linterior, molt poc poblat, i la costa,
on estan les majors concentracions de poblaci,
que es disposen al llarg de tot el litoral.

La Comunitat Valenciana t una poblaci de
5.113.815 habitants. s una de les comunitats ms
poblades dEspanya. Representa el 10,9 % de la
poblaci espanyola. A Espanya hi ha un total de
47.129.783 habitants.
Mapa de densitat de poblaci de la
Comunitat Valenciana
Habitants por km
2
Menys de 20
20,01 - 50,00
50,01 - 150,00
150,01 - 500,00
Ms de 500
Font: Institut Valenci dEstadstica (IVE)
ECONMICS
36
Quines dades necessites per a calcular la densitat
duna poblaci determinada?
En la pgina del Portal dinformaci ARGOS de la
Generalitat Valenciana
http://www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_UTIL.INDEXV
busca les dades necessries per a calcular la
densitat de poblaci de la teua localitat.
ECONMICS
37
Els factors que incidixen en levoluci de la
poblaci valenciana sn la disminuci de la
mortalitat, laugment de lesperana de vida
de les persones, la immigraci i la natalitat.
A la Comunitat Valenciana es distingixen dos
perodes en la seua evoluci demogrfica:
- El cicle demogrfic antic, que va finalitzar
en el segle XVIII i es caracteritzava per
una alta mortalitat i una alta natalitat.
- El cicle demogrfic modern, que abasta
des del final del segle XVIII i principi del
XIX fins als nostres dies. Es caracteritza
per la baixada de la mortalitat i laugment
de la natalitat, la qual cosa va produir un
alt increment de la poblaci.
Al comenament del segle XXI, lestructura de
poblaci de la Comunitat Valenciana denota
una clara maduresa demogrfica, fruit del llarg
procs de transici demogrfica que es va
perllongar en terres valencianes fins al segle
XX. Observant la pirmide demogrfica de la
Comunitat Valenciana, es poden observar les
segents caracterstiques de lestructura de la
poblaci valenciana:
1. Un clar descens de la poblaci jove, a
causa de la important disminuci de la
natalitat.
2. Augment de poblaci adulta, a causa de
lentrada en fase adulta del nombrs
contingent de poblaci nascut desprs de
la bonana econmica dels anys 60. A
este fet cal unir-li la forta aportaci de
poblaci immigrant, normalment en edat
adulta.
3. Augment de la poblaci de la tercera edat,
a causa de laugment de lesperana de
vida.
Pirmides dedats superposades
Dones 2012
Hmens 2012
Dones 2007
Hmens 2007
ECONMICS
Unitat
38
Observant les dades de la taula posterior, calcula i
contesta:
- Quina provncia ha tingut un major creixement de
poblaci?
- Quins factors han afectat perqu es produsca eixa
variaci de la poblaci?
Unitat
PADR MUNICIPAL CONTINU: REVISI DEL PADR MUNICIPAL
Xifres oficials de poblaci
Any (a 1 de gener) Alacant Castell Valncia C. Valenciana Espanya %CV/E
2009 1.917.012 602.301 2.575.362 5.094.675 46.745.807 10,9
2010 1.926.285 604.274 2.581.147 5.111.706 47.021.031 10,9
2011 1.934.127 604.344 2.578.719 5.117.190 47.190.493 10,8
2012 1.943.910 604.564 2.580.792 5.129.266 47.265.321 10,9

2013 1.945.642 601.699 2.566.474 5.113.815 47.129.783 10,9

Homes 968.927 300.992 1.264.620 2.534.539 23.196.386 10,9
Dones 976.715 300.707 1.301.854 2.579.276 23.933.397 10,8
Font: Institut Nacional dEstadstica. Xifres Oficials de Poblaci dels Municipis Espanyols: Revisi del Padr Municipal.
<http://www.ine.es> INEbase
ECONMICS
39
La pirmide de la poblaci s un grfic que
representa la distribuci de la poblaci,
segons ledat i el sexe, dun lloc (ciutat,
comunitat autnoma, pas) en un moment
determinat.
Consistix en un eix vertical que representa els
grups dedats en trams de cinc anys.
En leix horitzontal es representen les dades
de la poblaci dhmens i dones. Ens permetr
conixer els trets de la poblaci dun lloc
determinat.
ECONMICS
40
Hmens Dones
-300000
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85
137.544 128.867
130.366 123.147
121.242
128.332
114.861
146.996
121.035
190.276
142.056
238.660
180.675
229.403
217.326
212.264
209.251
190.455 186.057
199.887
164.299 166.505
139.211 146.457
133.750 144.635
118.425 129.443
93.305 106.111
80.022 102.316
50.293 77.441
31.850 66.511
-200000 -100000 100000 200000 300000 0
Observa la pirmide de la poblaci i contesta:
a) Com shan representat les dades de la poblaci?
b) Quin s el grup dedat que t ms poblaci?
c) Quin grup dedat t menys poblaci?
ECONMICS
41
Fent s de les dades segents realitza la pirmide
de poblaci de lany 2013.
ECONMICS
42
2013
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-ms
131.045
138.001
124.993
122.398
135.535
157.434
208.700
233.902
217.676
202.235
177.262
148.120
135.855
124.878
98.210
83.857
56.475
38.145
123.041
130.854
118.873
114.931
130.472
154.296
197.138
215.978
203.426
195.253
178.877
155.409
147.121
138.179
111.575
103.978
83.091
76.784
Hmens Dones
Hmens
Edat
Dones
3000 3000 2000 2000 1000 1000 0
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
Es diu poblaci rural als nuclis urbans amb menys de 10.000
habitants, i poblaci urbana aquells que tenen ms de 10.000
habitants.
Al principi del segle XX la poblaci rural abundava, concentrant-se
en zones de cultiu a la ribera dels rius ms importants i en
poblacions costaneres que tenen ports, segons les activitats
agrcoles o comercials.
En els ltims anys, sha accentuat la concentraci de les grans
capitals i les seues localitats de les rees metropolitanes
(principalment les dos majors, lrea metropolitana de Valncia i
la dAlacant-Elx) i, molt especialment, en pobles i ciutats
costaneres. Aix, poblacions tradicionalment xicotetes (com per
exemple Benidorm o Torrevieja) han patit un increment
poblacional molt considerable (encara ms remarcable durant
les poques clides de lany) com a conseqncia,
fonamentalment, de les migracions estacionals generades pel
turisme.
Unitat
ECONMICS
43
Consulta la pgina del Portal dinformaci ARGOS de la
Generalitat Valenciana
http://www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_UTIL.INDEXV
Busca cinc nuclis rurals de la teua comarca i cinc nuclis
urbans.
ECONMICS
44
La Comunitat Valenciana s la quarta autonomia espanyola
en termes de producte interior brut (PIB), representant
aproximadament entre un 9 i un 10% de la producci total
dEspanya.
Situada al denominat Arc Mediterrani Europeu de
Desenrotllament, ha experimentat una important transformaci
econmica en les ltimes quatre dcades. Desprs del procs
dindustrialitzaci impulsat per la indstria manufacturera
valenciana i recolzat per lentrada de grans empreses
multinacionals, els anys seixanta i els huitanta van ser els
protagonistes dun significatiu procs de terciaritzaci, de
manera que el sector servicis va aconseguir un pes de ms del
70% de PIB, en detriment del sector agrari i del sector industrial.
Segons les dades de lInstitut Valenci dEstadstica (IVE), la
distribuci per sectors productius s la segent:
Unitat
Font: http://www.ive.es/
ECONMICS
45
Contesta ajudant-te del diccionari o preguntant als companys
o a un adult.
- Qu s el producte interior brut?
- Quants anys sn quatre dcades?
- Qu s una empresa multinacional?
- Quin s el sector que t ms pes en leconomia valenciana?
- I el que menys en t?
- Per qu sanomena procs de terciaritzaci laugment del
sector servicis.
ECONMICS
46
El sector primari est format per aquelles activitats o faenes
que obtenen productes de la natura, el que sanomenen
primeres matries. Per tant, formen el sector primari activitats
com lagricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria.
ECONMICS
47
Agricultura
Consistix en el conreu de la terra per a obtindre aliments (fruites, verdures
o cereals) i matries primeres (com la xufa, el cot o el lli).
A la Comunitat Valenciana, lagricultura ocupa poca gent, a causa de tres
factors principalment: la modernitzaci del treball agrcola, locupaci del
sl per a la construcci i el gran pes i desenrotllament del sector servicis,
aix com la construcci.
Dins lagricultura hem de distingir lagricultura de sec i la de regadiu.
A les zones litorals lagricultura de regadiu s la predominant. Els ctrics, els
fruiters, les hortalisses i larrs sn els cultius ms importants.
La Comunitat Valenciana s la major productora de ctrics de la Uni
Europea i quinta en el mn amb una producci anual superior a 5 milions
de tones durant lltima dcada.
El pes que t el cultiu de taronges i mandarines en particular i lagricultura
de regadiu en general a leconomia valenciana ens el mostra el quadro
superior, que ens indica que ms del 10% de les exportacions sn deixos
productes.
Lagricultura de sec ocupa les zones de linterior, i destaquen la vinya,
lametler, lolivera i els cereals.
ECONMICS
48
La ramaderia
Consistix en la cria i el comer de bestiar per a obtindren aliment
(ous,carn) i productes derivats (llana, cuir, etc.).
Laviram i el bestiar porqu que es crien en granges conformen la part ms
significativa de la producci ramadera. Sn activitats lligades i
complementries de lagricultura.
La pesca
La captura i comercialitzaci de peixos i altres animals marins s lobjecte
desta activitat econmica. Tot i que hi ha ports pesquers importants com
els de Vinars, Castell de la Plana, Gandia, Dnia i Santa Pola, s una
activitat poc significativa en el conjunt de leconomia valenciana,
possiblement a causa de la sobreexplotaci que sha realitzat dels recursos
marins.
Les espcies ms capturades sn aquelles provinents de la pesca
costanera o litoral com la sardina, laladroc i el llucet.
Actualment comena a fer-se una explotaci ms intensiva amb la creaci
de granges marines especialitzades en espcies com la dorada.
ECONMICS
49
La mineria
T poca importncia a la nostra Comunitat. Podem destacar la destinada a
la industria cermica, les argiles sobretot, lextracci de sal, el marbre i
lexplotaci de roques calcries amb finalitat auxiliar en la construcci.
Altres
Tant la silvicultura (explotaci de boscos) com laqicultura (conjunt de
tcniques per a criar, reproduir i cultivar espcies aqutiques animals i
vegetals amb una finalitat alimentria, comercial o de repoblaci) sn poc
significatives en leconomia valenciana, encara que tenen una bona
projecci de futur.
Unitat
ECONMICS
50
Contesta:
- Per qu hi ha poques persones que treballen en el sector
primari a la Comunitat Valenciana?
- Escriu tres productes de sec i tres de regadiu.
Indica en la taula a quin subsector pertany cada un
dels productes segents:
ECONMICS
51
El sector secundari est format per tota classe
dindstries: la industria agroalimentria, la
cermica, la de metalls, la qumica i el disseny
industrial. Fabrica tots aquells productes
manufacturats que les persones fem servir cada dia.
Sn activitats que consistixen a transformar
matries primeres en productes elaborats de
manera artesanal o industrial.
Els artesans treballaven en tallers, on fabricaven els
objectes sencers, dun en un. Antigament, tot es
fabricava manualment. Hi havia diferents oficis, com
ara fuster, sabater, rellotger, terrissaire, vidrier,
modista... Per larribada de la indstria va fer
canviar la manera de treballar.
El sector industrial t un pes de ms del 25% del
PIB, comptant la construcci.
Les indstries ms importants sn lagroalimentria
(conserves, torrons, gelats, begudes...), la qumica
(plstics, pintures, fertilitzants), els productes minerals
no metllics (rajola, cermica, ciment...), el material de
transport (cotxes, camions, locomotores...).
Les empreses valencianes es troben distribudes
per un extens espai industrial. Hi ha una
especialitzaci productiva per regions i localitats
com, per exemple, la Plana de Castell, on hi ha
industria de construcci i cermica; a Almussafes
es fabriquen autombils, i a Valncia i tota la seua
rea metropolitana hi ha una diversitat dindstries,
com les metlliques, agroalimentries, mobles,
qumiques, etc.; a la Foia de Castalla, joguets, i al
Vinalop (Elda-Elx), calat. A Xixona, torr, i a la regi
de Xtiva-Ontinyent-Alcoi destaca la presncia de la
indstria txtil.
Manises destaca tamb per la cermica que es
remunta al segle XIV.
ECONMICS
52
Contesta:
- Quins sn els quatre sectors industrials ms importants
a la Comunitat Valenciana?
- Com est distribuda la indstria en el territori de la
Comunitat Valenciana?
- Quines activitats sn les ms importants del sector
secundari?
ECONMICS
53
El sector terciari o sector servicis est format per totes aquelles activitats
que pretenen satisfer les necessitats socials de les persones: comer, oci,
transports, educaci, sanitat...
A la Comunitat s el sector que dna ms treball i ocupaci; ms del 60%
de les persones ocupades treballen al sector terciari.
La nostra Comunitat compra o importa, entre altres coses, peces i recanvis
per a autombils, i ven o exporta a altres pasos autombils, productes
alimentaris, cermica i calat, principalment.
El conjunt del sector representa el 70% de lactivitat econmica, la quinta
part correspon a lhostaleria i una quarta part addicional al sector
immobiliari, conseqncia de la forta activitat turstica, que sha convertit,
des de la dcada de 1960, en un important factor dingressos. Aix, per,
sha unit a un important risc de degradaci de lecosistema, especialment a
les zones del litoral.
El turisme t molta importncia per la quantitat de visitants i pels llocs de
treball que genera. La majoria de turistes estrangers que arriben a la
Comunitat Valenciana provenen de pasos de la UE (Regne Unit, Frana,
Itlia, Alemanya), i els turistes nacionals vnen sobretot de la Comunitat
de Madrid, Castella - la Manxa i Catalunya.
Unitat
ECONMICS
54
A la Comunitat Valenciana es diferencien dos grans espais turstics:
El litoral. Especialitzat en el turisme de sol i platja, especialment a
lestiu, en nuclis com Benicssim, Benidorm, Cullera, Gandia,
Alacant, Orpesa, etc.
Linterior. El patrimoni histric i artstic de nuclis com Morella, Elx,
Alcoi, etc., que atrau un turisme ms cultural.
Pel que fa al transport, les carreteres mantenen una forma radial centrada
en la ciutat de Valncia.
El tramat de ferrocarrils tamb t una estructura radial i sestn per la costa
i cap a linterior. A la Comunitat Valenciana hi ha ferrocarril de via estreta,
Metrovalncia, el TRAM a Alacant i trens rpids com ara lEuromed, lAlaris
i lAVE a Madrid des de Valncia i Alacant, que, en el futur, hauran denllaar
cap al nord amb Castell i Tarragona per estructurar el projecte europeu de
lanomenat Eix Mediterrani.
Entre els ports valencians destaquen els de les tres capitals, pel seu trfic
de mercaderies.
La Comunitat Valenciana t dos aeroports internacionals: el de Valncia i el
dAlacant-Elx, que ocupen el dcim i el sext lloc a Espanya en la quantitat
de passatgers a lany 2012.
ECONMICS
55
1. De la fitxa de dades del teu municipi, copia i explica la pirmide de
poblaci i els percentatges de persones ocupades als diferents sectors
dactivitat.
http://www.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/fichas_mun/val/Principalval.html
2. Arreplega notcies dactualitat en els mitjans de comunicaci valencians
referides al que sha estudiat en esta unitat i feu psters als taulers de
laula.
ECONMICS
56
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
Les pintures
rupestres
llevantines.
Els caadors,
recollectors i
agricultors i
ramaders
prehistrics a
les nostres
terres.
Xarq Al-ndalus:
les terres
valencianes en
poca
musulmana.
5
El perode
visigot.
Els ibers i la
romanitzaci
de les terres
valencianes.
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
59
Ajudat per un company, completa lenquesta
segent
La Comunitat Valenciana
no t restes
arqueolgiques de
lpoca prehistrica.
La rella va ser una
innovaci que portaren ac
els romans.
Les pintures rupestres
sn de lpoca dels
rabs.
Els musulmans
conquistaren les terres
valencianes grcies a
les batalles.
La ciutat de Valncia va
ser fundada pels romans
al segle II a. de C.
Els cultius darrs i
taronja sn una
aportaci dels rabs.
Coneixem com viven els
ibers perqu sha
descobert el seu idioma i
la seua escriptura.
V F
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
60
Les terres que componen en lactualitat la Comunitat
Valenciana estigueren habitades des de molt de temps
arrere. La seua localitzaci al costat del Mediterrani i el
predomini del seu carcter litoral va afavorir rebre
influncies daltres pobles i facilit els intercanvis de tota
classe, econmics, culturals i socials. Al principi va ser
larribada de fenicis i grecs, desprs cartaginesos i romans
i ms tard, la de visigots. Important tamb per a la nostra
histria va ser larribada dels musulmans.
La nostra posici privilegiada vora el Mediterrani va fer que
totes estes civilitzacions, en major o menor mesura,
vingueren a les nostres costes, va possibilitar els
contactes de distints pobles i tamb es feren servir com la
base de penetraci cap a Iinterior de la pennsula Ibrica.
Totes eixes arribades i influncies de diferents pobles i
cultures van conformar els nostres costums i tradicions i el
nostre esperit valenci.
Cova Negra. Xtiva (Valncia)
Cermica de la cova de lOr, Beniarrs
(Alacant)
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
61
Pintures de la cova dels Cavalls de Valltorta
(Castell)
Els agricultors i ramaders
Ms tard, les primeres comunitats agrcoles en les
terres valencianes utilitzaven les coves com a lloc
dhbitat, per hi ha tamb poblats en terra que
compten amb sitges excavades en el sl. Les
restes de llavors indiquen una agricultura totalment
instaurada, conreant-se diverses espcies de blat i
ordi. Tamb apareixen restes de cabres, ovelles o
bous ja domesticats. A ms, sn tamb abundants
restes de crvol, conill, senglar, cavall i algunes
aus. La caa va continuar sent important, tant per a
laprofitament de pells o cuirs com la carn. La
recollecci de fruits silvestres i de mel apareix
representada en algunes pintures rupestres.
Estes comunitats camperoles sinstallaven prop de
les terres de cultiu i dels cursos daigua.
Els caadors i recollectors
La presncia per primera vegada en terres
valencianes del ser hum va estar en relaci
amb el procs de colonitzaci de la
humanitat prehistrica del sud dEuropa.
Entre els jaciments desta etapa destaca el
de la cova de Bolomor a Tavernes de la
Valldigna. Es tractava de grups de caadors
recollectors, i la seua forma de vida es
basava en laprofitament dels recursos
materials mitjanant la caa, la pesca i la
recollecci existents en lentorn que es
podia recrrer en desplaaments diaris, per
tamb explotaven una rea ms mplia
mitjanant desplaaments estacionals. La
grandria destos grups era duns vint-i-cinc
individus.
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
62
Per el fet ms destacable de la prehistria valenciana
s la importantssima riquesa, per la seua quantitat i
qualitat, de les pintures rupestres del final del Paleoltic
i principi del Neoltic. La major part de la pintura
rupestre del litoral mediterrani es troba a la Comunitat
Valenciana. Les pintures representen escenes de la
vida quotidiana: figures masculines o femenines
dansant, lluitant, recollectant mel o caant crvols o
cabres salvatges. Les representacions humanes ms
abundants sn les masculines, que apareixen nues o
portant una espcie de pantalons o tapalls; les figures
femenines presenten caracterstiques comunes: tronc
esvelt, malucs amples, pits xicotets, o, a voltes, grans i
caiguts. Els uns i les altres porten els caps adornats i
diversos tipus de pentinats, tamb sn freqents els
braalets i les turmelleres. Estes representacions es
troben en abrics descassa profunditat i en parets
rocoses protegides per un xicotet ixent. La tcnica
utilitzada s la pintura de color roig i, en menor mesura,
negre.
En 1998, les pintures rupestres llevantines van ser
declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO
per la seua importncia histrica i cultural.
Pintures de la cova dels Cavalls de Valltorta
(Castell)
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
63
Busca en Internet un mapa de la Comunitat Valenciana que
indique els monuments i les troballes ms significatives de
lpoca prehistrica i les mostres dart rupestre. Observal
amb atenci i comental.
Busca quines altres comunitats autnomes dEspanya
possexen tamb art rupestre llevant i reberen la mateixa
consideraci per part de la UNESCO.
Observa les illustracions i descriu les activitats que
representen. Quins aspectes de la vida quotidiana podem
conixer a partir de les escenes?
A partir darticles de diari, llibres o dinformaci proporcionada
pel mestre o els teus pares, descobrix si en la teua localitat o
comarca hi ha llocs arqueolgics o restes destes poques.
Elaboreu en grup una srie daccions que es podrien
emprendre per a la conservaci del patrimoni. Anoteu les
conclusions.
5
Unitat
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
64
Per a conixer millor la prehistria a les nostres,
terres pots visitar:
Pla de Petracos (Castell de Castells).
Valltorta (Trig).
La Sarga (Alcoi).
La cova Negra (Xtiva).
Museu Arqueolgic Municipal dAlcoi.
Museu Comarcal de la Plana de Borriana.
Museu de la Valltorta.
Museu Arqueolgic Provincial dAlacant.
Museu de Prehistria de Valncia.
Museus i coleccions museogrfiques permanents reconeguts de
la Comunitat Valenciana.
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
65
Entre els segles VIII i V a. de C., es van
produir en lrea del Mediterrani una srie
dimportants migracions conegudes amb el
nom de colonitzacions, consistents a fundar
noves ciutats o colnies en llocs que reunien
les condicions idnies per a desenrotllar
activitats agrcoles o comercials. Precisament
estos intercanvis influiran en levoluci dels
pobles que habitaven les nostres terres des
dpoques prehistriques: els ibers.
Els ibers es dedicaven bsicament a
lagricultura i la ramaderia. Els ramats
dovelles i cabres eren fonamentals per a
laprovisionament de carn, llet, pells i llana.
Posseen un alfabet propi, encara que, com
que no coneixem la seua llengua, no podem
desxifrar els textos que dells conservem. En
la nostra zona existien tres pobles ibers: els
ilercavons al nord, els edetans en la zona
central i els contestans al sud.
Els ibers
El procs de romanitzaci dels territoris de
lactual Comunitat Valenciana es va iniciar
quan Annbal va destruir Sagunt i Roma i va
declarar la guerra als cartaginesos. Este
procs es va consolidar a partir de lany 138
a. de C., quan es va fundar la ciutat de
Valentia.
Els nous assentaments militars, establits
prop dels poblats ibers, van crear un conjunt
de ciutats que va servir per a administrar el
territori. Durant el perode de romanitzaci,
la influncia cultural va ser decisiva, tant en
laspecte lingstic com en lorigen dalguns
costums i festivitats. La toponmia (noms de
les poblacions) i el traat de les vies de
comunicaci sn tamb, en gran part, de
procedncia romana.
Els romans van introduir avanos tcnics en
lagricultura i cultius de sec com els
cereals, lolivera, lespart o el lli. Tamb van
destacar la producci doli, lactivitat
pesquera i la cermica.
La romanitzaci
Dama dElx
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
66
Per a conixer millor lpoca ibrica, pots visitar:

Museu Municipal Camil Visedo dAlcoi.
Museu Arqueolgic Provincial dAlacant.
Museu Arqueolgic Comarcal de la Plana Baixa. Borriana.
Museu de Prehistoria i de les Cultures de Valncia.
Tossal de Sant Miquel i Castellet de Bernab (Llria).
Puntal dels Llops (Olocau).
La Bastida de les Alcuses (Moixent).
El Castellar de Meca (Ayora).
Tossal de Manises (Alacant).
El Puig de la Nau (Benicarl).
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
67
Els romans eren pioners en la construcc
dobres pbliques, aqeductes, calades
Les comunicacions deste perode estaven
garantides per un conjunt de camins i rutes
martimes de cabotatge i altura. Coneixem
ports importants com el Grau Vell de Sagunt
o el Portus Ilicitanus (Santa Pola) No obstant
aix, van ser les comunicacions terrestres les
que van destacar per les seues importants
conseqncies en lestructuraci del territori.
Des dantic, era conegut un cam que
travessava la Comunitat Valenciana de nord
a sud, anomenat el cam dAnnbal, que unia
el sud de la pennsula Ibrica amb la costa
mediterrnia. Esta vella ruta ibrica va ser
escenari de diferents lluites pel domini
peninsular. La importncia estratgica de la
calada va ser vital per a la romanitzaci del
territori i va permetre la romanitzaci cultural
i limpuls del comer i de la construcci de
nous nuclis de poblaci.
Estava senyalitzada amb milliars, columnes
que marcaven cada milla del recorregut.
Tamb apareixia el nom de lemperador que
lhavia manat construir. Esta via sassenta
sobre lantiga ruta i les postes que coincidien
amb alguna ciutat o poble. Grcies als
itineraris que ens propocionen els noms dels
llocs hui es pot reconstituir el seu traat. La
calada entra en les nostres terres,
procedent de Tarraco, per la Jana, i seguix
cap al sud. A partir dIlici, la calada es dirigix
cap a Rojales, on sidentifica amb el cam
reial, i es dirigix directament a Cartagena. La
toponmia proporciona informaci molt
aprofitable per a la seua identificaci. Noms
llatins com Quart (quarta milla), Tavernes
(tendes); romnics, com Llosa; fins i tot
arabizats, com Albalat (empedrat) o Alcntera
(el pont). A ms, hi havia un conjunt de
calades menors, que comunicaven les
poblacions interiors entre si i la Via Augusta.
Arc de Cabanes
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
68
1. Busca en Internet un mapa de la Comunitat Valenciana que
indique els monuments i les troballes ms significatives de
les poques ibera i romana. Observal amb atenci i
comental.
2. Realitza un informe sobre la Dama dElx.
3. Prepareu una exposici sobre la destrucci de Sagunt
(Arse).
4. Per qu penses que els ibers acabaren adoptant la cultura
romana?
5. Formeu grups i investigueu a partir de diferents textos
dInternet, com podria ser la vida en un dia qualsevol dun
xiquet iber.
6. Molts topnims de la Comunitat Valenciana tenen el sufix
-ena i -ent, que indica la procedncia del nom del senyor
duna antiga villa romana que constitux el nucli de la
localitat actual. Esbrina i situa en un mapa de la Comunitat
Valenciana localitats amb estos sufixos.
7. A partir darticles de diari, llibres o dinformaci
proporcionada pel mestre o els teus pares, descobrix si en
la teua localitat o comarca hi ha llocs arqueolgics o restes
dpoca ibrica.
8. Qu aportaren els romans a la Comunitat Valenciana?
9. Indaga sobre restes arqueolgiques dorigen rom en la
teua localitat o comarca i confecciona una fitxa que informe
del tipus dobjecte, funcionalitat, data, lloc de la troballa i
estat de conservaci.
10. Traa un mapa de la Comunitat Valenciana en el qual
aparega litinerari de la Via Augusta i les localitats indicades
en el text.
11. Identifica les vies de comunicaci actuals sobre les quals
discorre la Via Augusta.
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
69
Per a conixer millor la romanitzaci, pots visitar:

LAlmoina de Valncia.
La ciutat de Sagunt.
Lucentum (Alacant).
Pres de Sant Vicent de Valncia.
Museu Comarcal de Borriana.
Arc de Cabanes.
Vilavella de Dnia.
Unitat
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
70
En el segle V, desprs de la caiguda de lImperi rom en loccident
dEuropa, els visigots dominaren la major part dHispnia, per els
bizantins, que apareixien com a continuadors de la forma de vida i
cultura romanes, van ocupar el sud del territori. Esta ocupaci va
durar poc de temps i, finalment, els visigots els van expulsar i van
ocupar totes les nostres terres. En una poca de turbulncies i
inseguretat, lactivitat econmica havia passat de la ciutat al camp,
encara que algunes ciutats van mantindre la seua importncia per
la presncia de bisbes, com ara Valncia, Xtiva, Dnia o Elx, llocs
convertits en seus episcopals.
Punta de lIlla, Cullera
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
71
El domini musulm es va iniciar en el segle VIII i va perdurar fins
al segle XIII, quan va arribar Jaume I, i, com en altres llocs de la
pennsula Ibrica, tamb en terres valencianes es va arribar a
acords entre els dirigents locals i els musulmans; aix continuaven
exercint el domini sobre el seu territori encara que dominat pel
control suprem del califa.
Les terres valencianes es van denominar Xarq Al-ndalus, lorient
dAl-ndalus, i va ser un territori de frontera. Per eixe motiu, es
van construir gran quantitat de castells i torres que custodiaven
les comunicacions i defensaven i servien de refugi a alqueries i
localitats. En el segle XI, Xarq Al-ndalus es va dividir en diferents
regnes, taifes. Sn els de Valncia, Alpuente i Dnia.
Tamb al final deste segle es va produir la intervenci dun noble
castell, el Cid, que va ocupar les ciutats ms importants,
incloent-hi la de Valncia, encara que desprs de la seua mort el
control del territori va tornar als musulmans fins a larribada de
Jaume I.
Durant la dominaci musulmana, lagricultura valenciana va tindre
un important desenrotllament grcies als cultius de regadiu: arrs,
taronges, canya de sucre, morera. Per tamb va tindre gran
importncia lartesania, la indstria txtil a Bocairent, Elx i
Valncia, la construcci naval a Dnia i el paper a Xtiva.
Banys de lAlmirall a Valncia
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
72
Escrit dAbd-Al-Aziz Ibn-Nusair a Tudmir Ibn-Gandarik pel qual
obt el pacte de pau, amb la garantia i la protecci de Du i la del
seu profeta. Du el benesca!, que no canviar la seua situaci ni
la dels seus companys: no seran assassinats, ni fets presoners. Ni
sels allunyar dels seus fills ni de les seues dones. No sels
desposseir dels objectes. Tot aix, si s fidel i complix les
condicions que posem: entren en el pacte les set ciutats dOrihuela,
Valncia, Alacant, Novelda, Villena, Llorca i Elda; que no done asil
a fugitius, no faa mal als nostres protegits, ni oculte lenemic; que
paguen ell i els seus companys, per persona, un dinar, quatre
almuts dordi, quatre mesures de vinagre, dos mesures de mel, dos
doli; els esclaus pagaran noms la mitat de tot aix.
Tractat de Tudmir dOrihuela
Unitat
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
73
Un recorregut per les comarques valencianes ens mostra un
ampli conjunt dedificis defensius; desprs de visitar-ne uns
quants arribem a la conclusi que la majoria dels husun, castells
islmics, sn molt grans, per no hi ha restes dhabitaci, la qual
cosa significa que van ser refugis temporals i no residncia
permanent amb una funci defensiva. En el primer cas, el castell
abraa lhbitat dins dels seus murs (Uix, Sumacrcer, Trbena)
o se situa damunt, com ocorria a Chulilla i a Planes. En altres
casos es tractava dun refugi ocasional: castells de Pego, Vilella
(Almiser), Borr (Rtova), Xio (Llutxent), Carbonera (Beniatjar).
Moltes vegades estos husun tenen en el punt ms alt de lrea
protegida un xicotet reducte fortificat on sol haver-hi una torre.
Estos reductes superiors, a voltes, servien dallotjament a una
guarnici eventual que representava el poder del governador.
Per tamb podia tractar-se de punts especialment protegits per
als aljubs i els graners collectius. Les seues dimensions, cal
relacionar-les no solament amb la poblaci, sin amb el bestiar
que shavia de protegir en perode dallament.
El poblament rural va ser de dos tipus: les alqueries o comunitats
rurals poblades per famlies nombroses i que sorganitzaren, en
molts casos, al voltant dels husun, i alqueries amb torre, de
dimensions variables, per ordinriament compreses entre deu i
cinquanta cases. Estes torres, molt conegudes als voltants de la
ciutat de Valncia i que han perdurat fins hui, degueren servir per
a la defensa de les alqueries. En sn exemples les de Russafa,
Espioca, Moncada, Museros, Bufilla, Foios, Burjassot, Massamagrell,
Sollana, Almussafes, etc.
Ms tard, per la fragmentaci de lautoritat i lexistncia de les
taifes, va augmentar la importncia de llocs com Valncia, Xtiva
i Dnia, amb un model paregut al de ciutat-estat.
Castell dAlpuente
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
74
Per a conixer ms de lislam a Xarq Al-ndalus,
pots visitar:
La Rbita de Guardamar.
La Mesquita de la Xara (Simat de la Valldigna).
Els Banys de lAlmirall (Valncia).
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
75
Visita un jaciment arqueolgic
Et proposem que visites un jaciment arqueolgic prxim a la teua
localitat o comarca. Prviament has de tindre en compte les
segents recomanacions:
Respecta les indicacions dels arquelegs o del personal encarregat.
Seguix el recorregut i no te nisques de les zones indicades per
a les visites.
No toques ni extragues cap objecte del jaciment.
Les troballes es registren detalladament amb fotografies i
dibuixos del lloc on han sigut trobats.
Les restes es traslladen al laboratori del museu o de la universitat
responsable de les excavacions per a restaurar-los si cal.
Finalment, semprn el seu estudi i interpretaci.
Desprs de visitar lexcavaci, realitza una fitxa dobservaci del
treball de camp dels arquelegs, responent estes qestions:
Quin tipus dinformaci proporciona?
Quina importncia t la descripci exacta del lloc on sha trobat
cada resta?
Creus que s difcil interpretar les troballes? Per qu?
Jaciment arqueolgic valenci
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
76
Projecte
Fem un fullet turstic de la nostra
comarca
Realitzeu en equip de treball un full turstic de la vostra comarca
o localitat i presenteu-lo a lescola i a lajuntament. s una activitat
important perqu permet donar a conixer la prpia cultura als qui
ens visiten, a ms que el turisme s una font de riquesa i
docupaci.
Vos convertireu en promotors de la vostra localitat reflexionant
sobre el que pot oferir als visitants. A travs de lelaboraci de
fullets, treballareu el text informatiu i descriptiu, la redacci i
ladequaci al llenguatge de la imatge. Per a aix, caldr
investigar, dissenyar, redactar i illustrar, per la qual cosa el treball
el fareu en equip.
Per a orientar la reflexi, vos suggerim fer-vos algunes preguntes
com estes:
Vos agrada viatjar?
Quins llocs coneixeu i quins vos han agradat ms? Per qu?
Qu recomanareu a un turista que ve a passejar per la vostra
ciutat o poble o comarca?
Fases:
Anlisi del fullet turstic i busca dinformaci turstica de la
localitat.
Redacci dun fullet turstic de la localitat.
Producci dun fullet turstic digital.
Posada en com i presentaci pblica.
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
77
Realitzeu una investigaci sobre lalfabet iber, dibuixeu els
seus signes i desprs transcriviu els noms dels companys
amb lescriptura ibrica.
Tamb podeu intercanviar-vos missatges.
comunicaci valencians referides als perodes estudiats
en esta unitat i feu psters als taulers de laula.
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
78
Per a ampliar els teus coneixements sobre estes
poques del passat de la Comunitat Valenciana, et
suggerim que visites algunes de els enllaos segents i
desprs faces un xicotet informe sobre el seu contingut:
www.museuprehistoriavalencia.es
www.marqalicante.com
mam.burriana.es
www.cece.gva.es
DELS ORGENS A LA
DOMINACI MUSULMANA
79
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
La guerra de
Successi.
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
Conquista i colonitzaci del Regne de
Valncia.
Lart en lEdat Mitjana.
El Segle dOr valenci.
El Comproms de Casp.
Les Germanies.
Lexpulsi dels moriscos i les seues
conseqncies.
El Renaixement valenci: lHumanisme.
Lart barroc a Valncia.
Jaume I i la
fundaci del
Regne de
Valncia.
La guerra de Successi i les seues
conseqncies.
El desenrotllament econmic i la societat
valenciana durant el segle XVIII. La Illustraci
a Valncia.
83
Ajudat per un company, completa la segent
enquesta:
El valenci s una
llengua que prov del
llat.
Les mesquites sn edificis
fonamentals en lart islmic.
Cada 9 doctubre
commemorem el
descobriment dAmrica.
Quan el mal ve
dAlmansa, a tots alcana
s un refrany que
rememora la prdua de
les institucions
valencianes en el
segle XVIII.
Els musulmans no han
viscut mai al territori
valenci.
El Regne de Valncia va
ser conquistat per Jaume I.
V F
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
84
En esta unitat continuars coneixent la histria prpia, en
este cas des del perode que va entre la conquista del
territori valenci per les tropes cristianes del rei Jaume I
(segle XIII) fins a la guerra de Successi (segle XVII), amb
importants conseqncies per al Regne de Valncia.
Aprendrs aix a interpretar i explicar lespai histric
prxim, dins del qual es donen les relacions entre els
elements naturals i socials que conformen lespai geogrfic
local i regional. En acabar, sabrs ubicar els perodes i els
esdeveniments ms rellevants en la histria de la
Comunitat Valenciana i tadonars que en altres poques hi
hagu formes de vida diferents de les actuals i que la
societat s producte duna transformaci gradual.
Exemplar dels Furs de Valncia
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
85
Els comtats i els regnes de la
pennsula Ibrica
Al comenament de lEdat Mitjana la pennsula
Ibrica estava partida en diversos regnes cristians
al nord i musulmans al sud. A poc a poc, els
territoris cristians del Nord es van independitzar
dels reis francs. Tamb la llengua que usaven els
romans, el llat, va anar evolucionant en els
diversos llocs on es parlava, i les llenges que es
van formar es coneixen com a llenges
romniques, entre les quals, les nostres. Podem
assegurar que al segle IX les llenges romniques
ja estaven diferenciades.
Amb la conquista de nous territoris, conseqncia
de lexpansi cap al sud al segle XIII, es va
constituir la Corona dArag.

Conquista i colonitzaci
del Regne de Valncia
LEdat Mitjana comen al segle V amb la
caiguda de lImperi rom dOccident i acab
al segle XV, amb els grans descobriments
geogrfics.
Guerrers cristians i musulmans
La pennsula al segle X
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
86
La conquista
El 1232, el rei Jaume I va emprendre la campanya
militar de conquista dels territoris islmics del que
desprs havia de ser el Regne de Valncia. Inici la
conquista de les actuals terres valencianes desprs de
la conquista de Mallorca i les seues illes. La conquista
es planific a Alcanys, i fou realitzada en tres etapes:
- La primera, dirigida entre el 1225 i el 1232 a les
terres del litoral nord i la frontera del Regne dArag,
amb les conquestes dAres, Morella, Borriana i
Penscola.
- La segona abast la zona central i es va conquistar
la ciutat de Valncia i les terres planes fins al Xquer.
El Puig es va prendre lagost de 1237, desprs del
fracs duna esquadra enviada pel rei de Tunis en
auxili de Valncia. Les capitulacions de rendici es
van signar el 28 de setembre i el rei entr en la ciutat
el 9 doctubre de 1238.
- La tercera fase abast des de 1243 fins a 1245 i
arriba fins als lmits estipulats per a la conquista
entre Arag i Castella en el Tractat dAlmirra lany
1244. Les terres al sud de la lnia Biar-Busot-la Vila
Joiosa quedaren reservades per a Castella.
Posteriorment, els territoris del Regne de Mrcia
situats al nord del riu Segura van ser incorporats al
regne de Valncia per Jaume II. Les terres del Rac
dAdems ja havien sigut conquistades en 1210 per
Pere II dArag.
Mapa de la conquesta
del Regne de Valncia
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
87
Els Furs
La noblesa aragonesa considerava les terres
conquistades a Valncia com una prolongaci
dels seus senyorius. Jaume I, per, tenia una
visi poltica molt moderna i per aix va
establir unes corts per a cada regne, cosa que
permet la creaci duna conscincia
diferenciadora de cada territori. Aix, convert
Valncia en un regne propi (1239), formant
una entitat poltica expressada en els Furs de
Valncia, les Corts Valencianes, moneda
prpia, i unida dinsticament a la Corona
dArag. Amb la conquista de Valncia,
Jaume I i els seus soldats van posar fi a
cinc-cents anys de domini musulm.
La repoblaci
Si la conquista va ser llarga, encara ms ho va
ser la repoblaci, a pesar de les cartes de
poblaci que volien afavorir un rpid
repoblament dels territoris. Cada nova zona
conquistada es convertia en terra de frontera.
No obstant aix, com que la Reconquista de
les terres valencianes es va basar en
capitulacions, va evitar el desplaament de la
poblaci autctona cap al sud, i va permetre
respectar els costums musulmans. Per este
motiu la poblaci musulmana va continuar
sent majoritria fins al segle XVI. La seua
empremta durant cinc segles s clara, si
mirem la toponmia i els vestigis que ens han
arribat en forma de construccions com els
castells o el sistema de regs de les planes
litorals.
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
88
Quants anys dur la conquista del que actualment
s el territori de la Comunitat Valenciana?
Treball individual
Qu celebrem el 9 doctubre?
Compara les paraules de la taula, completa les
caselles i reflexiona sobre levoluci del llat en
algunes llenges romniques:
Llat Francs Itali Portugus Castell Valenci
RBOR(ME) rbol albero rvore
BRCCHIU(M) bras braccio brao
CLU(M) ciel cielo cu
CLVE(M) clef chiave chave
DGITU(M) doigt dito dedo
(H)MO o
(H)MINE(M)
homme uomo homem
NIGRU(M) noir nero pretono / negro
NOCTE(M) nuit notte noite
NOVU(M) nouveau nuovo novo
SUCU(M) jus succo suco / sumo
VACCA(M) vache mucca/ vacca vaca
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
89
Treball en grup
Inicieu en classe un debat sobre el futur de la llengua
prpia de la Comunitat Valenciana en el segle XXI.
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
90
Cristiandat
El sistema econmic, social i poltic imperant
en lEdat Mitjana era el feudalisme. Hi havia
uns pocs propietaris de grans extensions de
terres, o feus, i la majoria de la gent, que
treballava per a ells en lagricultura i la
ramaderia, ho feia a canvi de protecci i
manteniment. A les ciutats, els artesans
sorganitzaven en gremis. Els senyors feudals
eren vasalls del rei i vivien en castells. Els
monestirs van ser els grans depositaris de la
cultura medieval.
Al-ndalus
El califa era la persona amb ms poder i vivia
en lalcassaba. La poblaci era sobretot
urbana i la vida econmica es concentrava en
el soc o mercat, on es venien productes
provinents de les rutes comercials i dels
artesans. Lagricultura va ser molt important.
Van posar en marxa nous sistemes de reg i la
snia. Els rabs van introduir larrs, la canya
de sucre i el taronger. La cultura, la medicina,
larquitectura, la filosofia, la msica i altres
arts van tindre un creixement molt important.
Observa els diferents sistemes econmics i socials que
conviuen en lEdat Mitjana:
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
91
Lart islmic
Construccions principals: mesquita, palau,
soc (mercat cobert), banys pblics o
hamman, madrasses (escoles superiors).
Materials ms usats: rajola, algeps, fusta i
pedra.
s de larc lobulat i de larc de ferradura.
Decoraci geomtrica
Lart romnic
Principals construccions: esglsies, monestirs
i castells.
El material ms com s la pedra.
Larc de mig punt s molt utilitzat.
Contraforts, pilars adossats als murs per
suportar el pes de les voltes.
Volta de can. Coberta de forma semicircular.
Volta daresta. Volta formada en encreuar-se
dos voltes de can.
Finestres menudes.
Lart gtic
Els edificis ms caracterstics sn: catedrals,
llotges, palaus, castells...
s de larc ogival.
s de la volta de creuer, formada per
lencreuament de dos arcs ogivals.
Arcbotant. Element arquitectnic utilitzat per
descarregar part del pes de les voltes i aix
evitar la construcci de contraforts.
Finestres grans amb vidrieres. Conjunt de
vidres acolorits per tancar una finestra que
formen una composici.
Roset. Gran finestral circular amb vidriera.
Al llarg del miler danys que va durar lEdat Mitjana, van
aparixer diferents estils artstics. Els cristians van crear
el romnic i el gtic, i els musulmans, lart islmic.
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
92
Busqueu tres diferncies entre lorganitzaci social
i leconomia de la cristiandat i el mn islmic.
Treball en grup
Classifiqueu els segents elements arquitectnics
segons siguen islmics, romnics o gtics.
Arc ogival
Arc de ferradura
Arc de mig punt
Digueu dos diferncies entre els tres estils artstics:
romnic, gtic i islmic.
Arc lobulat
Volta de can
Volta daresta
Quin tipus de construccions medievals podem
trobar hui en dia en les ciutats valencianes?
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
93
Banys de lAlmirall.
Valncia
Esglsia. Sant Mateu Catedral. Valncia
Esglsia de la Sang.
Llria.
St. Joan de lHospital.
Valncia
La Llotja de la Seda.
Valncia
Esglsia de St. Feliu.
Xtiva
Banys de lAlmirall.
Valncia
Esglsia de Santiago A.
Orihuela
A quin estil artstic corresponen les segents
imatges?
Treball en grup
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
94
Al segle XV la ciutat de Valncia i el seu regne es van convertir en un
dels territoris ms importants dEuropa grcies al desenrotllament
de lagricultura, la indstria i el comer. La poblaci de la ciutat
pass dels 4.000 de primeries de segle a 80.000 habitants al final
del segle. La Corona dArag es va expandir pel Mediterrani, i dos
papes foren dorigen valenci.
La prosperitat econmica de la burgesia va anar companyada per
un gran desenrotllament arquitectnic del gtic amb nombrosos
edificis religiosos i civils a les grans ciutats valencianes i per una
creativitat literria en valenci impressionant: Ausis March, Joanot
Martorell, Jaume Roig, Jordi de Sant Jordi, Ros de Corella, Sor
Isabel de Villena...
Mapa del Regne de Valncia el 1441
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
95
El 1410, mort lltim rei del casal dArag, Mart
lHum, sense descendncia, hi hagu un interregne
de dos anys. Per a decidir qui seria el nou rei, hi
hagu una reuni de nou notables, representants
dels tres estats de la Corona, coneguda com el
Comproms de Casp (1412). Els tres estats shavien
comproms prviament a respectar, fra quina fra,
la decisi dels nou notables, entre els quals va tindre
un paper destacat el valenci sant Vicent Ferrer. Fou
escollit el castell Ferran de Trastmara dit el
dAntequera, en detriment de laltre candidat, Jaume
II dUrgell, desprs de dos anys de violncia, guerres,
invasions i pressions dun dels dos papes que hi
havia en aquell moment.
Anys desprs, en 1479, es va produir la uni dinstica
entre les dos principals corones peninsulars, la de
Castella i la dArag, grcies al matrimoni celebrat en
1469 entre Isabel I de Castella i Ferran II dArag, els
Reis Catlics. Es conformava aix la monarquia
hispnica, que completarien posteriorment les
annexions dels regnes de Granada i Navarra.
Sant Vicent Ferrer,
un dels compromissaris a Casp
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
96
El 1520, les governacions van perdre gran part de la seua
importncia i es va establir el virregnat (representant del rei al
regne de Valncia), que fou el detonant de la revolta de les
Germanies, ja que va sotmetre el poble a una crrega dimpostos
molt elevada. Esta gran insurrecci va ser protagonitzada pels
gremis, que exigien tindre representants en el govern de la ciutat.
En realitat, la revolta de les Germanies contingu diverses lluites
en parallel: la dels menestrals i el poble menut contra els nobles,
la dels llauradors contra els senyors i la dels gremis cristians contra
la competncia dels artesans musulmans. A mesura que les ciutats
se sumaven a les Germanies, la revolta adquir la categoria de
guerra civil, i es va estendre a tot el regne. A pesar dels triomfs
inicials, les ciutats i viles agermandes van anar sent derrotades. En
aquell moment apareix un personatge misteris, lEncobert, que
aconseguix reunir la gent ms pobra, cosa que convert les
germanies en una lluita social. La repressi que va seguir a la
victria de la noblesa va ser molt violenta, amb ms de 800
execucions, confiscacions, multes, desterraments i pres. El fracs
de les Germanies signific la derrota de les classes populars, que,
des daquell moment, van ser excloses del govern de les ciutats, i
va servir per a fer canvis cap a una monarquia autoritria i
absolutista.
Revolta de les Germanies
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
97
Immediatament desprs de la fi de la conquista castellana del
Regne de Granada, els Reis Catlics encomanen al cardenal
Cisneros convertir els moros pacficament a la fe cristiana per tal
que no savalotaren. Prompte la conversi es tornaria obligatria.
Per tal devitar lexili, la majoria de musulmans de la Corona de
Castella i la Corona dArag optaren per la conversi al
cristianisme, per mitj del bateig. Al Regne de Valncia, van ser
escassssimes les conversions, i la prctica totalitat dels sarrans
continu practicant la seua religi islmica. En canvi, arran de la
revolta de les Germanies, lemperador Carles I els va obligar a
batejar-se (1525).
Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, sels anomenava
moriscos o cristians nous, expressions que en aquella poca eren
pejoratives. La conversi forada dels antics musulmans i sobretot
la por a noves sublevacions va fer que finalment Felip III decretara
lexpulsi de tots els moriscos.
El decret (1609) va ser especialment dur per al Regne de Valncia,
on es van expulsar 135.000 moriscos, quan la poblaci total del
regne era de 400.000 persones. Com que la major part de
leconomia estava basada en lexplotaci agrria per part dels
moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades.
Aix comen la major crisi econmica, social i cultural dels
territoris pertanyents a la Corona dArag.
Lexpulsi dels moriscos signific una minva de treballadors als
camps. Els cultius de canya de sucre o el cot van disminuir
considerablement i molts tallers tancaren per falta de m dobra. El
rei Carles II dEspanya conced als nobles locals tots els drets sobre
aquelles terres, els quals, al seu torn, imposaren als nous
treballadors cristians impostos quantiosos. El sentiment dexplotaci
provocar la Segona Germania al final de segle i la revolta dels
Maulets durant la Guerra de Successi.
Expulsi dels moriscos
Port de Dnia
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
98
El Renaixement s la culminaci de lHumanisme i sestn per
Europa al llarg del segle XVI. Amb lHumanisme i el Renaixement
es passa duna visi en qu Du s el centre de lunivers a la idea
de lhome com a mesura de totes les coses i centre del mn. Per
als hmens del Renaixement, la ra ser lnica font de
coneixement. Confiaran en la seua intelligncia i capacitat de
creaci i dinvestigaci: ser lpoca dels grans descobriments
geogrfics i cientfics. Una figura de talla europea s el filsof i
pegagog valenci Joan Llus Vives. En larquitectura, es recupera
lestil de larquitectura clssica de Grcia i Roma. Els elements
gtics es mesclen amb les noves aportacions renaixentistes com
en ledifici del Consolat del Mar de Valncia. Joan de Joanes
esdevindr el nostre pintor renaixentista ms conegut.
Joan Llus Vives
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
99
Lart renaixentista va evolucionar cap al barroc al segle XVII. El
Barroc, a ms dun perode de la histria de lart, fou un moviment
cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, larquitectura,
la dansa i la msica des del 1600 fins a 1750 aproximadament.
Lestil barroc va sorgir al principi del segle XVII a Itlia. Dac es va
estendre cap a la major part dEuropa. Al regne de Valncia, en
pintura destaquen Francesc Ribalta i Josep Ribera, i en escultura,
Ignasi Vergara, que va fer la portalada del palau del Marqus de
Dos Aiges a Valncia.
Faana del Palau del Marqus de Dos Aiges
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
100
La guerra de Successi i les seues conseqncies
La Guerra de Successi Espanyola (17011713) va ser un conflic-
te bllic internacional, ja que, a ms de la successi a la corona
hispnica, shi dirimia tamb la qesti de lequilibri de poder entre
les diferents potncies europees.
El 1700, Carles II de Castella i dArag va morir reconeixent com a
hereu Felip de Borb. La guerra va comenar perqu lemperador
dustria va reivindicar els drets del seu llinatge a la corona hisp-
nica. La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat
dUtrecht, en aplicaci del qual Felip V fou reconegut com a rei
dEspanya.
Durant la Guerra de Successi espanyola, els estats de la Corona
dArag salinearen amb el pretendent Carles dustria, que oferia
garanties sinceres de respecte a les llibertats tradicionals, i fou
proclamat rei de Valncia a Dnia el 17 dagost del 1705. En la
batalla dAlmansa (25 dabril del 1707), les tropes de Felip V (nt
de Llus XIV de Frana) derroten les de larxiduc Carles dustria.
Desprs dassetjar i de cremar Xtiva, defensada pels maulets, les
tropes de Felip V ocupen el Regne de Valncia per dret de conquis-
ta, i aix es perden els Furs i s imposat el Decret de Nova Planta,
pel qual es dissolien les principals institucions i seliminava la seua
autonomia.
Encara hui en dia perdura el refrany Quan el mal ve dAlmansa, a
tots alcana, que rememora les conseqncies desta derrota.
Quadro de Felip V
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
101
El desenrotllament econmic i la societat valenciana
durant el segle XVIII. La Illustraci a Valncia
En lmbit econmic, durant el segle XVIII Valncia va viure una
etapa de recuperaci recolzada en la manufactura de teixits de
seda i diverses activitats industrials, com la taulellera. El XVIII va
ser el segle de les idees, el segle de les llums. El pensament
illustrat nascut a Frana va trobar a Valncia un ress fervent, i va
tindre noms de reconegut prestigi europeu, com Gregori Maians,
Prez Bayer o el botnic Cavanilles.
Cartografia valenciana del segle XVIII: la Baronia de Chulilla. Arxiu del Regne de Valncia
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
102
Treball individual
1. Busca informaci sobre la figura de sant Vicent Ferrer en el
Comproms de Casp.
2. Busca informaci sobre la figura de lEncobert i redactan la
biografia.
3. Explica les conseqncies en leconomia valenciana de
lexpusi dels moriscos. Podeu fer desprs un debat.
4 Completa lesquema conceptual de la Guerra de Successi:
Mor Carles II
Gran Bretanya
Holanda
Portugal
LImperi Austrac
Frana Espanya
Mor Carles II
Felip V
nacional internacional
Castella
Furs
Territoris Corona dArag
shi oposa recolza
Antecedents
Frana
Espanya
guerra
Gran Bretanya
Holanda
Portugal
LImperi Austrac
nomena hereu al Borb
guanya
proposen Casa dAustria
firmen
lluiten
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
103
Treball individual
5. El quadro de Felip V que est al revs no s una equivocaci.
Investiga on est i per qu est aix.
6. Construx una lnia del temps que abrace de lany 1000 al 2000, tot
seguint les instruccions segents:
a) Dibuixa una lnia horitzontal doble:
b) Traa una marca per cada centmetre. Cada cm equival a 100 anys.
c) Indica els anys corresponents i els fets ms remarcables.
1000 dC 1100 dC 1200 dC 1300 dC 1400 dC 1500dC 1600dC 1700dC 1800dC 1900dC
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
104
Per a ampliar els teus coneixements sobre els
continguts desta unitat, et suggerim que visites Internet
i desprs faces un xicotet informe sobre algun dels
aspectes que thaja resultat interessant. Et suggerim
que investigues sobre el rei Jaume I, sobre lEdat
Mitjana, els castells medievals, lart romnic o la festa
del 9 dOctubre.
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
105
Arreplegueu noticies dactualitat en els mitjans de
comunicaci valencians referides als perodes estudiats
en esta unitat i feu psters per a collocar als taulers de
laula.
DE LA FUNDACI A LA
FORAL
106
EL SEGLE XIX
5
La Guerra de la Independncia a la
Comunitat Valenciana.
El setge de 1808.
Els herois populars.
Locupaci francesa de 1810 i 1811.
La retirada el 1812.
La participaci valenciana en les Corts de
Cadis.
Les caracterstiques.
La
modernitzaci
econmica:
La Guerra de la
Independncia
i lorigen del
liberalisme:
La
Renaixena
cultural:
EL SEGLE XIX
5
La crisi de la indstria sedera.
Lemigraci a Algria.
Els inicis de la industrialitzaci.
La importncia dels nous mitjans de
transport: el vapor i el ferrocarril.
La modernitzaci de lagricultura valenciana:
lexpansi del cultiu de ctrics i de larrs.
Els principals sectors industrials: la indstria
txtil, la indstria del calcer, la de la fusta, la
del ferro, la cermica.
109
segent:
La Guerra de la
Independncia va ocrrer
entre 1936 i 1939.
Algria s un pas dAmrica.
Les torres de Quart, a
Valncia, encara conserven
desperfectes
causats per lartilleria francesa.
El ferrocarril va suposar
un avan molt important
en el comer valenci del
segle XIX.
La Constituci de les Corts
de Cadis es coneix com la
Pepa.
Alcoi va destacar en el
segle XIX per la indstria
txtil.
El Palleter va ser un heroi
popular de la Guerra de la
Independncia.
V F
EL SEGLE XIX
5
110
En esta unitat coneixers els diferents successos de la
Guerra de la Independncia, ocorreguda a Espanya entre
1808 i 1814, presta especial atenci a les circumstncies
que ocorregueren a la Comunitat Valenciana daquella
poca. Analitzant els successos locals i regionals de ms
importncia, estos relacionarem els esdeveniments
dEspanya per a comprendre com van influir diversos
factors en la conformaci dels costums, les formes de
vida, les activitats econmiques, lorganitzaci social i
altres elements culturals de la societat actual valenciana.
El segle XIX va ser tamb el segle de la modernitzaci
econmica del territori valenci, que havia conegut
lauge de la indstria sedera i el declivi posterior. A
Valncia comena el desenrotllament industrial, ajudat
pel vapor i el ferrocarril, nous mitjans de comunicaci en
el camp dels transports. Comena a desenrotllar-se la
indstria txtil, la del calcer, la de la cermica, etc.
Des dun punt de vista cultural, el segle XIX suposa el
renaixement de les lletres valencianes, desprs del
perode de decadncia dels segles anteriors.
La crrega dels mamelucs, de Goya
EL SEGLE XIX
5
111
Les noves idees de la Illustraci i el
creixement econmic del segle XVIII van
conduir a la revoluci liberal burgesa. La
Revoluci Francesa de 1789 va proporcionar
les idees dels programes dels partits liberals
i democrtics de gran part del mn i va
consolidar el concepte de naci. Entre 1815
i 1870 liberals i absolutistes es van enfrontar.
El liberalisme va triomfar i moltes nacions
aconseguiren la independncia enfront dels
imperis.
La Guerra de la Independncia fou un
conflicte bllic entre Espanya i el Primer
Imperi Francs que sinici el 1808 amb
lentrada de les tropes napoleniques, i que
conclogu el 1814, amb el retorn de Ferran
VII dEspanya al poder. Va ser provocat per
la pretensi de Napole dinstallar en el tron
espanyol el seu germ Josep Bonaparte.
Forma part de les guerres napoleniques,
guerres iniciades el 1807 en declarar Frana
i Espanya la guerra a Portugal, tradicional
aliat del Regne Unit. Tamb va tindre un
important component de guerra civil entre
afrancesats (defensors de les idees de la
Illustraci) i els absolutistes (partidaris de
Ferran VII).
La Guerra de la Independncia a la
El primer ministre espanyol Manuel Godoy va
deixar passar les tropes imperials franceses pel
territori espanyol per a invadir Portugal. Les tropes
franceses van entrar a Espanya el 18 doctubre de
1807, van creuar el seu territori a tota marxa en ple
hivern i van arribar a la frontera amb Portugal el 20
de novembre. No obstant aix, el que Godoy no
sabia era que els plans de Napole anaven ms
enll. Les tropes napoleniques van anar prenent
posicions en importants ciutats i places fortes, amb
la intenci de derrocar Carles IV i la seua dinastia,
la Casa de Borb, i suplantar-la per la seua prpia
dinastia napolenica, convenut de comptar amb el
suport popular. Curiosament, mentres que la
noblesa culta don suport a la invasi, el poble pla
la va rebutjar.
Madrid fou ocupada per les tropes del general
Murat el 23 de mar. Lendem entra a la ciutat
Carles IV, que s forat a abdicar en favor del seu fill
Ferran VII. Els dos monarques sn obligats a acudir
a Baiona, on posaran la corona dEspanya en mans
del germ de lemperador, Josep Bonaparte.
Napole creuant els Alps,
de Jacques-Louis David
EL SEGLE XIX
5
112
Mentres succeen estos fets, a Madrid, el 2 de
maig de 1808 el poble es revolt contra els
francesos. El general Murat orden disparar
contra la multitud. La lluita arrib rpidament
a tots els barris de Madrid. Els madrilenys
iniciaren aix un alament popular espontani.
Goya mostraria anys desprs en el quadro La
crrega dels mamelucs estes lluites desiguals.
Murat va posar Madrid sota control militar i
deix sota les seues ordes la Junta de Govern
de la ciutat.
La segona quinzena de maig de 1808, la
situaci a Valncia era de calma tensa. El 23
de maig de 1808 van arribar les notcies a
Valncia dels fets de Madrid i la marxa de la
famlia reial cap a Frana. Davant una gran
multitud es va fer la lectura del peridic. El
coneixement dels successos de Madrid
ompli dindignaci els valencians i, a pesar
que les autoritats intenten sotmetres a
Bonaparte, el poble lidera els esdeveniments
i el 25 de maig fora la Junta Suprema de
Govern del Regne de Valncia a reclutar
tropes i declarar la guerra.
El 29 de maig es va crear el Regiment de la Reina
2n, integrat per 3.732 persones, i que es denominava
Caadors Voluntaris de Valncia o Caadors de
Caro perqu el seu primer coronel va ser el
general Caro, que va nomenar generala dels
exrcits del Regne la Mare de Du dels Desemparats.
El mes de juny el general francs Moncey, que
venia de Madrid, va derrotar les tropes valencianes
que li van eixir al pas a Contreras, es va acarnissar
amb la poblaci de Buol i dies desprs va
aconseguir arribar a les proximitats de Valncia, on
va derrotar les restes de lexrcit que quedava.
Els afusellaments de la Moncloa, de Goya
EL SEGLE XIX
5
113
El setge de 1808
Moncey va arribar amb les seues tropes
davant les portes de Quart, des don va exigir
la rendici de la llavors emmurallada
Valncia. El duc de la Conquista pretenia fer
capitular la ciutat davant la falta de forces
militars, per el poble va entrar en la Casa de
la Ciutat cridant: El poble preferix la mort en
la seua defensa.
Durant el dia i la nit es van tancar i van
reforar posant fustes en les portes de la
ciutat que es consideraven ms vulnerables:
Russafa, Portal Nou, Serrans i Trinitat. Una
bateria i un fossat van cobrir la porta de Sant
Vicent. La de Quart va ser objecte de ms
detall, perqu enfilava el cam per on Moncey
avanava: es va obrir una gran fossat i una
tronera amb el seu can dirigit al cam
daccs a les torres en la porta de fusta.
Uns vint mil valencians es van preparar per a
la defensa, ajudats pels mariners del Grau i
pel Regiment de Caadors, desplegat a
laltra part del riu, per lhorta de Campanar. A
les huit del mat del 28 va comenar la batalla
del primer setge de Valncia i va durar tot el dia. A
les dotze Moncey va reiterar la seua petici de
rendici, i va ordenar avanar en dos columnes
franceses cap a la porta, per es van veure
detingudes pel fossat obert i sorpreses entre dos
focs. Dos hores desprs, els francesos seguien
sense arribar a la porta i amb moltes baixes.
Lartilleria francesa va disparar a les torres, on
caus alguns desperfectes que encara hui sn
observables.
Moncey es va retirar a una alqueria prxima, per
el foc dartilleria de la muralla el va obligar a
retirar-se a ms distncia. A la nit, els valencians
van anegar lhorta, fet que va impedir la mobilitat a
les tropes franceses. Moncey va tindre unes dos
mil baixes i va ordenar la retirada a Madrid.
Les tropes valencianes, una divisi de 16.300
homes, van avanar sobre Madrid, on van entrar
per la porta dAtocha el 15 dagost de 1808;
desprs van passar per Tudela, on van patir 200
baixes, i acabaren a Saragossa, on la majoria va
morir. Solament van tornar a Valncia 1.455 infants
i 300 cavalls, per la qual cosa la Junta va reclutar
33.000 soldats ms per tot el Regne.
EL SEGLE XIX
5
114
Els herois populars
Entre els defensors del setge, es van fer
famosos tres personatges: Vicent Domnech
el Palleter, Joan Batiste Moreno i Vicent
Garcia.
Locupaci francesa de 1810 i 1811
El 1810 les tropes franceses es van atrinxerar al nord de
la ciutat, a les zones de Campanar i la carretera de
Sagunt. Els valencians van fortificar la zona nord i els
ponts daccs a la ciutat sobre el riu Tria. Per la
situaci va anar canviant. Sense suport exterior, la
capitulaci de la ciutat va arribar desprs dun dur setge,
el 1811, un any abans dacabar la guerra. En este setge
les tropes valencianes van destruir el Palau Reial de
Valncia, no se sap ben b si per impedir que el
prengueren els francesos o per aconseguir fons amb la
venda de les riqueses que tenia, per a poder finanar la
guerra.
El crit del Palleter, dEmili Caladn
EL SEGLE XIX
5
115
La retirada el 1812
Desprs de les represlies habituals, els
francesos van impulsar algunes reformes a
Valncia, ciutat que va quedar sota control
francs i va arribar a ser capital dEspanya
quan Josep I va traslladar ac la cort, lestiu
de 1812. Quan els francesos es van retirar a
Valncia, el general Elo va organitzar una
revolta militar que va servir per a reposar en
el tron dEspanya Ferran VII el Desitjat i
iniciar el Sexenni Absolutista (1814-1820).
A laltre costat de lAtlntic, lAmrica
espanyola obtindria la independncia. En el
pla poltic intern, la Guerra de la Independncia
va forjar la identitat nacional espanyola i va
obrir les portes al constitucionalisme, concretat
en la Constituci de Cadis.
Ferran VII, de Goya
EL SEGLE XIX
5
116
La participaci valenciana en les
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis s com es coneix
lassemblea constituent inaugurada a Cadis
durant la Guerra de la Independncia
(1808-1814). La Constituci de 1812 fou la
norma fonamental dEspanya redactada per
les Corts reunides a Cadis sota el setge dels
francesos. Fou de carcter liberal i va ser
coneguda com la Pepa pel fet dhaver-se
aprovat el dia de Sant Josep. La constituci
establia la sobirania en la naci (no ja en el
rei), la monarquia constitucional, la
separacin de poders, la limitaci dels
poders del rei, el sufragi universal mascul
indirecte, la llibertat dimpremta, la llibertat
dindstria i el dret de propietat, entre
daltres. El text definia Espanya com a estat
confessional catlic. De la mateixa manera,
el text constitucional no va reconixer cap
dret per a les dones, ni tan sols el de
ciutadania.
En representaci valenciana, participaren en
la redaccin de la Constituci 23 diputats. No
sols van ser dels que ms hi intervingueren,
sin que, com a grup, els diputats valencians
van treballar units en les qestions que ms
afectaven la seua terra natal, com ara labolici
dels senyorius o la defensa del Regne. A ms,
uniren les seues forces amb els diputats
aragonesos, catalans i mallorquins per a
reclamar els furs abolits per Felip V el 1714,
conjuntament amb els navarresos, que
aspiraven a defensar els seus furs vigents.
No obstant aix, als avanos que suposava la
Pepa van ser suspesos pel Decret de Valncia
de 4 de maig de 1814 del rei Ferran VII, que va
declarar nulla la Constituci de 1812 i totes les
decisions de les Corts de Cadis.
La histria de Valncia durant el regnat de
Ferran VII s una etapa de conflictes entre els
partidaris dun rgim absolutista i els adeptes al
liberalisme. Desprs de la mort de Ferran VII el
1833, hi hagu anys difcils, amb enfrontaments
entre liberals i absolutistes. El 1833 es van
crear les provncies i es van reestructurar els
ajuntaments.
El 1837 es va posar en marxa la desamortitzaci
de bns de lEsglsia la qual cosa va suposar
una prdua del patrimoni cultural i artstic
irreparable. No obstant aix, la Comunitat
Valenciana va fer un canvi qualitatiu cap a la
modernitat, va millorar substancialment les
infraestructures i els servicis, es va construir el
port i la ciutat de Valncia va comenar a crixer
amb lenderroc de les muralles el 1868.
EL SEGLE XIX
5
117
Treball en grup
1. Qui defensava les idees de la Revoluci Francesa i la
Illustraci i qui nestava en contra?
2. Trieu un dels personatges: Vicent Domnech el Palleter,
Joan Batiste Moreno i Vicent Garcia, i investigueu a qu es
dedicaven i qu van fer en el setge de Valncia.
3. Qu era i on estava situat el Palau Reial? Investigueu-ne
lorigen i la histria i feu-ne una presentaci amb diapositives.
4. El segle XIX, els antics regnes sn dividits en provncies.
Observeu atentament els mapes, busqueu les diferncies i
discutiu sobre els canvis.
5. Debat. Creieu que la Constituci de Cadis supos un avan
cap a la modernitat, cap a la democrcia com hui lentenem?
Mapa de la divisi el 1833. Lmits provincials i regions
Mapa de la divisi el 1978. Lmits de les comunitats autnomes
EL SEGLE XIX
5
118
La crisi de la indstria sedera
La indstria sedera de Valncia havia sigut
des del segle XIV fins al XVIII la ms puixant
del regne. Els artesans de la seda rebien el
nom de velluters a la ciutat de Valncia i
tenien el seu propi barri, el barri de
Velluters. Tan important era la seda en les
transaccions comercials que la Llotja de
Valncia, que fins aquell moment shavia
anomenat dels Mercaders, pass a ser
coneguda com de la Seda.
Amb larribada de la monarquia borbnica,
les sedes valencianes inundaren els
mercats espanyol i americ. El 1753
sinstall a Valncia una reial fbrica, al
costat del Convent del Carme, amb 150
mestres i vora 400 telers. La segona mitat
del XVIII fou el moment de mxima
esplendor, ja que la seda donava treball de
forma directa o indirecta a ms de 25.000
persones i ms de 3.000 telers.
La seda va influir en bona mesura en el
paisatge de lhorta, els seus camins vorejats
de moreres i les barraques i alqueries daltes
andanes per a la cria del cuc. El Collegi de
lArt Major de la Seda era lencarregat de
regular una professi, la de velluter, cada
vegada ms apartada del marc gremial i ms
prxima a la proletaritzaci. A partir de 1790
comen la decadncia de la indstria sedera
valentina.
Capolls de seda
EL SEGLE XIX
5
119
Lemigraci a Algria
Frana va ocupar Alger el 1830. Milers de
valencians van emigrar-hi fugint de les
plagues de la vinya, la falta de futur o la
persecuci poltica. Entre els emigrats van
destacar, sobretot, els de les comarques de
lAlacant, el Baix Vinalop i la Marina, que es
van establir al voltant dOr.
Eren sobretot treballadors temporers i, encara
que no van mantindre una gran cohesi, van
conservar un valenci influt pel francs i lrab, i
van arribar a publicar uns peridics en valenci
amb ortografia francesa: Journal de Cagayous i
El Patuet. El 1896 hi havia 56.000 habitants
dorigen alacant residint a Or. Shi arriba a crear
la Xicoteta Alacant, i frases colloquials com salut
i fora al canut eren ds com entre la poblaci
no valencianoparlant. Desprs duna guerra de
huit anys, Algria va aconseguir la independncia
el 1962 i els europeus patiren un xode massiu.
Els valencians dAlgria (uns 40.000 pied-noirs)
tornaren a les seues comarques o a Frana, i les
seues peculiaritats es difuminaren rpidament.
EL SEGLE XIX
5
120
Els inicis de la industrialitzaci
El XIX s un segle de transformacions:
Valncia es convertix en una ciutat burgesa
i industrial. A mitjan segle, Valncia comena
el desenrotllament industrial, que ara s
possible per les millores en les infraestructures
urbanes (port, carreteres...). La ciutat creix
materialment i el 1865 senderroquen les
muralles i es planifica leixample, i sintroduxen
noves infraestructures com laigua potable,
el gas o la electricitat. LExposici Regional
de 1909 s laparador dels grans avanos
de lpoca, per, alhora, t lloc enmig dun
clima cada volta ms deteriorat a causa de
les intenses lluites socials que posen de
manifest laltra cara del progrs econmic.
La importncia dels nous mitjans
de transports: el vapor i el
ferrocarril
A finals del segle XVIII James Watt va
inventar la mquina de vapor. Aplicada a la
locomotora, va revolucionar els transports.
Aix va aparixer el ferrocarril i desprs el
barco de vapor. Els invents es van estendre
a diversos pasos. El primer tren en terres
valencianes va unir Valncia amb el Grau, i
era el primer tram del Ferrocarril del Mar a
San Felipe de Jtiva. El conjunt dels avanos
tcnics i els canvis socials que comportaren
es coneixen com a revoluci industrial. Les
primeres fbriques txtils van crear-se a
Alcoi i a Ontinyent. Tamb es crearen
fbriques de cermica a Manises, i de calat
a Elx i Elda, entre daltres.
EL SEGLE XIX
5
121
La modernitzaci de lagricultura
valenciana: lexpansi del cultiu
de ctrics i de larrs
Leconomia en el segle XIX va experimentar
canvis importants. Lagricultura, afavorida
pels nous mitjans de transport, va orientar la
producci cap a lexportaci, sobretot de
taronges i darrs, amb noves roturacions i
lampliaci de terres cultivables.
La Primera Guerra Mundial va afonar
lexportaci de taronges. Els pasos en
guerra no necessitaven postres, per s
menjar. Per aix, lexportaci darrs visqu
uns anys daurats.
EL SEGLE XIX
5
122
Els principals sectors industrials:
la indstria txtil, la indstria del
calcer, la de la fusta, la del ferro, la
cermica
El txtil, que tenia el seu nucli a Alcoi, reb
un fort impuls grcies a les exportacions
durant la Primera Guerra Mundial. A
Ontinyent i Crevillent sorgiran noves empreses
de mantes i de catifes. Tamb hi hagu un
fort creixement de la indstria de la sabata a
causa de la guerra. Els tradicionals tallers de
sabates es concentraran en grans fbriques
grcies a lelectrificaci. La comarca del
Vinalop arribar a concentrar el 70% de la
producci de calat a Espanya.
La injecci de fabuloses quantitats de diners
durant la guerra tingu un altre efecte: un
auge desconegut del consum de productes
de luxe i de les inversions immobiliries,
especialment les ms ostentoses, sobretot
a Valncia i a Alacant. Tamb durant la
guerra semprenen nous projectes empresarials
ambiciosos que suposaren un gran salt
avant per a la indstria valenciana. Com a
exemples, en la construcci de barcos, les
drassanes de la Unin Naval de Levante al
Grau de Valncia; en el ferro, la Compaa
Siderrgica del Mediterrneo a Sagunt, o la
construcci, amb la creaci de Valenciana
de Cementos a Buol. No pass aix amb el
transport ni amb el sector financer perqu
no hi hagu mai una gran companyia de
transport martim valenciana, mentres que
el sector bancari tampoc arrib a ser mai un
sistema amb solvncia.
A pesar de la gran commoci de leconomia
i de la societat valencianes durant la Gran
Guerra, el fabuls desenrotllament econmic
daquells anys no ser ms que un
parntesi en la histria, ja que, en acabar-se
el conflicte, quasi tot tornar a les condicions
anteriors a 1914. La Gran Guerra va ser un
gran negoci per a moltes empreses, per no
es va traduir en benestar per a la classe
treballadora, sin al contrari. Les males
condicions de vida dels proletaris sagreujaren,
com qued pals amb la vaga general
revolucionria de 1917.
EL SEGLE XIX
5
123
Les seues caracterstiques
La Renaixena literria de la Comunitat
Valenciana en el segle XIX sorgix de la
voluntat de fer renixer el valenci com a
llengua de cultura desprs de segles de
preeminncia del castell en un perode
anomenat, tradicionalment, Decadncia. Es
tractava, dentrada, de recobrar el prestigi i la
consideraci dunes senyes didentitat
prpies, entre altres, les lingstiques. El
valenci havia viscut arraconat en el terreny
particular i familiar, i es pretenia demostrar
que tamb era vlid per a usos literaris i
cultes. El poema iniciador de la Renaixena a
Valncia s En los dies del nostre rey
Fernando (1830), dAntoni M. Peyrolon. El
1831 Vicent Salv publica Lo somni. I, en
1840, Villarroya publica la Can.
La Renaixena literria a Valncia se
centrar exclusivament en el terreny potic,
en una poesia ms prompte conservadora,
que evoca nostlgicament un passat
llegendari. s per aix que una de les
aspiracions del renaixentistes fou la
restauraci dels Jocs Florals, competicions
literries de clar regust tradicional, amb la
intenci que es convertiren en el centre
promotor de la vida literria. Alguns poetes
que desprs en serien els representants
ms excelsos, com ara Vicent Wenceslau
Querol i Teodor Llorente, comencaren a
forjar-se en este renaixement potic. Laltra
cara del moviment, ms activa i dinmica,
comptar entre daltres autors amb
Constant Llombart, el fundador de Lo Rat
Penat, societat damadors de les glries
valencianes. Per la tendncia que acab
per imposar-se fou la de Teodor Llorente,
ms conservadora i menys reivindicativa
des dun punt de vista poltic.
EL SEGLE XIX
5
124
Potser has criat o coneixes alg que tinga cucs de seda.
Investiga sobre els cucs de seda, sobre larbre de la
morera del qual salimenten i el procs de filada.
Mira el documental Memries dAlgria de Canal 9, amb
els testimonis de valencians que van emigrar a Algria i
conservaren el valenci:
https://docks.google.como/hilo/d/0B0L338fSDj-QOE5OaWpaU2U0S2c/edit
Busca i situa en un mapa de
Valncia el barri de Velluters.
EL SEGLE XIX
5
125
Desprs de veure la pellcula El chico o Tiempos
modernos de Charles Chaplin, investiga com era la vida
dels burgesos i la dels treballadors en el segle XIX.
4
Busca imatges en Internet i elabora una pirmide social del
segle XIX.
5
EL SEGLE XIX
5
126
El poema de Teodor Llorente que et presentem tot seguit
es titula La canc del teulad, i est dedicat a un dels
nostres pardals ms representatius i menys cridaners, el
teulad. Contesta desprs les preguntes de ms avall:
LA CAN DEL TEULAD
I
Jois caador, passa;
busca ms brava caa
i deixam quiet a mi;
jo sc lamic de casa,
jo sc lo teulad.

II
Jo no tinc la ploma de la cadernera,
que dor i de grana tiny la primavera;
no tinc la veu dola que t el rossinyol;
ni de loroneta joliva
1
i lleugera
les ales, que creuen la mar dun sol vol.
De parda estamenya,
2
sens flors, sense llistes,
vestit pobre duc;
mes penes i glries, alegres o tristes,
les cante com puc.
Jois caador, passa;
busca ms brava caa
jo sc lo teulad.
III
Les ligues niuen damunt de la roca
del gorg
3
que entre timbes
4
eixampla la boca;
en branca fullosa lo viu paixarell;
la trtora en larbre que ja obri la soca;
la gralla en les runes denfonsat castell.
Jo a lhome confie la meua niuada,
i pobre i pauruc,
5
entre la famlia, baix de la teulada,
m empare com puc.
Jois caador, passa;
busca ms brava caa
jo sc lo teulad.
6
?
IV
Los fruits del bosc busca lo turcs;
6
la griva,
7
xanglots
8
entre els pmpols;
9
lestornell, loliva;
asserps verinoses, lo vists flamenc;
la llntia del temple lbila furtiva,
i anyells lavorrvol
10
cndor famolenc.
Jo visc de lalmoina, que a lhumil mai falla,
i em sent benastruc!
11
Lo gra que en les eres se perd entre palla
replegue com puc.
Jois caador, passa;
busca ms brava caa
jo sc lo teulad.
1
grata de veure
2
teixit
3
clot en el llit dun corrent daigua
4
precipicis
5
poregs
6
tud, varietat de colom que viu als boscos, sobretot
alzinars i pinedes
7
au de la famlia dels tords, negre i groc
8
singlons, gotims de ram
9
fulles dels ceps
10
repugnant
11
afortunat
http://www.cervantesvirtual.com/portales/teodor_llorente/audio_la_canco_del_teuladi
EL SEGLE XIX
5
127
a) Qu demana el teulad al caador? Per qu?
b) Fent servir un estil narratiu, resumix el poema. Ac tens
el resum de la segona estrofa:
- El teulad assegura que no s tan bonic com altres
pardalets, no canta tan b i, a ms, tampoc no t unes
ales poderoses. Al contrari, s ms prompte poc
atractiu i no canta massa b.
- En la tercera estrofa, el teulad diu que.
- En la quarta estrofa, el teulad afirma que.
- Per tot aix, el teulad suggerix al caador que
c) Desprs de respondre a la pregunta anterior no et
resultar complicat fer una fitxa amb les caracterstiques
del teulad. Ha dincloure, com a mnim, estos apartats:
aspecte exterior, llocs on niua i mitj de subsistncia.
EL SEGLE XIX
5
128
comunicaci valencians referides al perode
estudiat en esta unitat i feu psters per a
collocar-los als taulers de laula.
EL SEGLE XIX
5
129
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
Els drets dels
valencians.
La importncia
de lEstatut
dAutonomia.
Les institucions
ms rellevants
de la Generalitat:
les Corts i el
Consell.
Les relacions
amb lEstat i amb
les altres
comunitats
autnomes.
La importncia
de la Comunitat
Valenciana dins
dEspanya i de
la Uni
Europea.
La divisi de
poders.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
4
5
6
133
segent:
Ara feu-ne el resum, entre tots i totes, a la
pissarra i poseu-lo en com.
Pareu atenci al que ve a continuaci perqu en arribar al final del tema
haureu de realitzar i publicar una infografia.
Vivim a la Comunitat
Valenciana.
LEstatut dAutonomia s la
nostra constituci.
Espanya est formada per la
nostra comunitat ms Mrcia,
Andalusia i Arag.
El mxim representant del
nostre govern s el
president de la
Generalitat.
Els valencians tenim un
govern propi.
Les nostres lleis saproven
en les Corts.
Espanya entrar a formar
part de la Uni Europea
lany 2020.
Els valencians tenim tres
llenges cooficials.
V F
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
134
El poble valenci, els valencians i les valencianes, tenim
actualment una forma de govern prpia, un autogovern,
i unes lleis prpies. Lautogovern t el nom de
Generalitat i les nostres lleis sn lEstatut dAutonomia.
Les institucions ms importants de la Generalitat sn les
Corts, el nostre parlament, i el Consell, el nostre govern.
A ms a ms, tenim altres institucions que ens sn
prpies com el Sndic de Greuges, la Sindicatura de
Comptes, el Consell Valenci de Cultura o lAcadmia
Valenciana de la Llengua.
El nostre autogovern s lhereu de les lleis i de les
institucions que el rei Jaume I el Conqueridor, en el
segle XIII, ens va concedir quan va conquistar les terres
als musulmans i va fundar el Regne de Valncia.
Per al mateix temps que tenim unes lleis prpies, la
nostra comunitat forma part dEspanya i duna uni
supranacional que s la Uni Europa.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
135
Desprs de mesos dassetjament i atacs a la
ciutat, Zayan, el rei musulm de Valncia, es
va decidir a negociar la rendici de la capital. A
canvi dabandonar la ciutat pacficament,
Jaume I es comprometia a donar-los protecci
fins a Cullera, respectant-los les vides i els
bns que pogueren transportar.
En senyal de rendici, els defensors de la
ciutat van hissar el pen reial des de la
porta dal-Sakhar de les muralles.
El 9 doctubre de 1238, el rei Jaume I el
Conqueridor, seguit pels nobles i les seues
tropes, entrava a la ciutat de Valncia.
Amb la intenci dafermar el poder del rei
davant la noblesa, Jaume I va decidir
convertir els territoris que acabava de
conquistar en un regne independent.
Lanomenem i volem que sanomene
Regne de Valncia i que comprenga des
del riu Ulldecona fins al terme de Biar, i
des de la mar fins a Albentosa i
Mananera, i fins a Santa Creu i fins a la
frontera del terme de Requena, que
dividixen el terme amb Castella.
La primavera segent, el rei va promulgar un
recull de lleis que es va denominar Costum, que
seria la base de lordenament jurdic valenci.
Pocs anys ms tard, en 1252, prendria el seu nom
definitiu de Furs.
Els Furs, les lleis que regien el Regne de Valncia,
determinaven qu es podia fer i qu no es podia
fer, quines eren les obligacions del rei i de la
noblesa. Tant el rei com els nobles havien de jurar
els Furs i comprometres a respectar-los. I aix ho
varen fer en les primeres Corts del regne,
reunides a Quart el dia 7 dabril de lany 1261
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
136
Contesta les preguntes segents:
1. Amb quin altre nom era conegut Jaume I?
2. Qu hauria passat si Jaume I no haguera conquistat el
Regne de Valncia?
3. Quines eren les condicions de la rendici de la ciutat de
Valncia?
4. Explica qu eren els Furs.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
137
Com hem vist, Jaume I va jurar els Furs de Valncia davant
les Corts el 7 dabril de 1261. A ms, l11 dabril promulga
un privilegi al nou regne, pel qual tots els successors del
monarca tamb haurien de signar-los a Valncia, en un
mes des del comenament del seu regnat.
Els Furs recullen una srie de normes que regulen la vida
comuna i lordenaci de la ciutat de Valncia. Tamb
determinen les obligacions de la noblesa, inclus les del
mateix rei, i els drets dels ciutadans, aix com els diferents
tribunals.
Els Furs sn, en definitiva, les nostres primeres lleis i varen
estar en vigor fins a la Guerra de Successi i el Decret de
Nova Planta, que els va derogar.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
138
Busca ms informaci sobre el Decret de Nova Planta.
Qu va suposar?
La Conselleria de Governaci de la Generalitat ha posat en
marxa un projecte per a ordenar i transcriure al valenci
actual els Furs. En trobars ms informaci en el vdeo
segent, on sentrevista el professor dHistria del Dret i de
les Institucions de la Universitat Jaume I Vicent Garcia
Edo, responsable del projecte.
https://www.youtube.com/watch?v=80e1d6gfIXU
(data de consulta: 18 dabril de 2014)
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
139
Els Furs de Jaume I ja no estan en vigor. Per aix
no vol dir que els valencians i les valencianes no
tinguem unes lleis prpies. Ara la mxima norma
que regula la nostra societat s diu Estatut
dAutonomia.
LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana
regula les normes bsiques de la nostra
convivncia, els nostres drets i els nostres deures.
Tamb hi trobem les caracterstiques que definixen
el poble valenci, els nostres smbols i les nostres
institucions dautogovern.
Les institucions ms rellevants de la Generalitat
sn les Corts i el Consell.
Les Corts: sn elegides en eleccions democrtiques
cada quatre anys i representen la voluntat poltica del
poble valenci. Tenen la funci delaborar i aprovar
les lleis i delegir el president de la Generalitat.
El Consell: s el nostre govern. El president
coordina les conselleries i nomena els consellers
per a dirigir-les. Cada conselleria t unes funcions:
Conselleria dEducaci, Conselleria de Sanitat,
Conselleria de Governaci...
Altres institucions del nostre autogovern
- El Sndic de Greuges
- La Sindicatura de Comptes
- El Consell Valenci de Cultura
- LAcadmia Valenciana de la Llengua
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
140
1. En grups de tres o quatre persones, elaboreu un informe
sobre una de les institucions anteriors (quan es va crear,
quines funcions t, qui la forma, on es reunix, quan es
renova...)
Busqueu informaci en Internet.
Llegiu-la.
Elimineu les repeticions.
Feu un esquema amb els punts importants.
Redacteu un breu informe.
2. A partir delinforme que teniu prepareu una presentaci digi-
tal (Power Point, Impress, Keynote...). Heu de tindre en
compte les orientacions segents:
La primera diapositiva ha de ser la portada i ha dincloure
ttol i autors.
Cada diapositiva ha de tindre com a mnim una imatge.
No poseu ms duna idea per pantalla.
El text sha de poder llegir des del final de la classe.
3. Prepareu una breu exposici oral, amb la vostra presentaci,
per a explicar a la classe el que heu aprs. Heu de tindre en
compte les orientacions segents:
Cal assajar abans de fer lexposici oral. Practica davant
dun company, dun familiar o de lespill.
Parla clar i fort. Vocalitza i parla pausadament.
No has de llegir les diapositives, has dexplicar-les.
Mira els teus companys quan parles.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
141
Les relacions amb lEstat i les altres comunitats
autnomes
1. Mira el mapa de les comunitats autnomes de la unitat
anterior. Quines has visitat alguna vegada?
2. Escriu el nom de les comunitats autnomes que tenen
llengua prpia cooficial.
Espanya t un parlament i un govern com per a tot el
territori. Per, a ms a ms, est organitzada en comunitats
autnomes. Cada una tamb t el seu propi govern i el seu
parlament, que s elegit democrticament pels habitants de
cada territori cada quatre anys.
El govern central t competncies, sencarrega de la
defensa, les relacions internacionals, etc. I els governs
autnoms tenen altres competncies, per exemple sanitat i
educaci. La Generalitat s qui sencarrega dels hospitals i
de les escoles.
La llengua oficial de tot Espanya s el castell. Per algunes
comunitats tenen una llengua prpia que s cooficial, junt
amb el castell, al seu territori. Tots els ciutadans tenen dret a
utilitzar-la a la seua comunitat. En el nostre cas, lEstatut
dAutonomia diu:
2. Lidioma valenci s loficial a la Comunitat Valenciana,
igual que ho s el castell, que s lidioma oficial de
lEstat. Tots tenen dret a conixer- los i a usar-los i a
rebre lensenyament del, i en, idioma valenci.
3. La Generalitat garantir ls normal i oficial de les dos
llenges, i adoptar les mesures necessries per tal
dassegurar-ne el coneixement.
Unitat
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
142
Lany 1951, desprs de la segona Guerra Mundial, per a
promoure el creixement econmic i per a evitar nous
conflictes bllics, sis pasos europeus varen crear la
CECA, la Confederaci Europea del Carb i de lAcer.
Eren Frana, Alemanya, Itlia, Holanda, Blgica i
Luxemburg.
Aquella organitzaci es convertiria desprs en la
Comunitat Econmica Europea, a la qual anirien unint-se
altres estats europeus, primer Dinamarca, Irlanda i el
Regne Unit, i posteriorment Grcia, Espanya i Portugal.
Actualment la Uni Europea est integrada per 28 estats
sobirans i independents, coneguts com a estats
membres. Per a formar part de la Uni Europea cal
complir alguns requeriments: una democrcia estable
que respecta els drets humans i lestat de dret, una
economia de mercat i lacceptaci de les obligacions dels
membres, inclosa la llei europea.
I ja no es tracta duna uni econmica, sin tamb poltica
i social.
Actualment 500 milions de ciutadans tenim passaport
europeu. Tamb tenim un Parlament que elegim
democrticament entre tots en unes eleccions i un
govern: la Comissi Europea.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
143
1. Explica amb les teues paraules els conceptes segents:
bllic:
sobir:
requeriment:
estat de dret:
democrticament:

2. Busca i apega una foto del teu ajuntament i una foto del
Parlament Europeu.
3. Completa el quadro amb les paraules que falten:
nom de la teua localitat, president de la Generalitat, president
del Govern, president de la Comissi Europea, Comissi de
Govern, Parlament Europeu, Corts, Consell, Comissi Europea
MBIT LOCAL AUTONMIC ESTATAL EUROPEU
Territori C. Valenciana Europa
Alcalde
Poder executiu Govern
Poder legislatiu Ple Parlament
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
144
Des de la Revoluci Francesa (Pars, 1789)
els sistemes democrtics apliquen la
separaci de poders. El poder legislatiu fa
les lleis, el poder executiu governa i el poder
judicial jutja. Per evitar abusos, els tres
poders no poden concentrar-se en la
mateixa persona o instituci.
En el cas dels valencians, el poder legislatiu
sn les Corts; el poder executiu, el Consell, i
el poder judicial, els jutges.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
145
1. A la teua localitat viuen persones daltres estats de la Uni
Europea? En coneixes alguna?
Si en coneixes cap, pregunta-li per les diferncies del seu
pas amb el nostre. Tenen la mateixa organitzaci poltica?
Voten en les eleccions europees? Voten el mateix dia que
nosaltres?
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
146
Observeu i analitzeu els grfics segents:
Tenen imatges? Tenen text? Tenen grfics? Sn
impactants? La informaci es presenta duna manera
clara? Sn fcils dentendre? Lespai est ben aprofitat?
Els continguts estan ben repartits?
Sn infografies, una manera de resumir la informaci que
tenim sobre un tema. Les infografies combinen imatge i
text per a comunicar de manera fcil i visual. Busqueu-ne
altres models en Internet.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
147
1. En grups de tres o quatre elaboreu una infografia, en format
digital o en cartolina, resumint tot el que heu aprs de cada un
dels punts del tema. Si lheu feta en format digital, publiqueu-la en
Pinterest (pinterest.com) i compartiu-la.
2. Tamb podeu arreplegar notcies dactualitat en els mitjans de
comunicaci valencians referides a all que heu estudiat en esta
unitat i fer psters als taulers de laula.
LESTATUT
DAUTONOMIA
6
148
CULTURA I
TRADICIONS
7
Els jocs
populars.
Cultura, festes,
rituals. El foc
com a element
configurador de
la festa.
CULTURA I
TRADICIONS
7
La cuina
valenciana i la
dieta
mediterrnia.
Lorxata.
4
La msica
valenciana. Les
societats musicals.
La msica popular.
151
Amb lajuda dun company, completa lenquesta
segent:
No hi ha cap festa a la
Comunitat Valenciana en
qu el protagonista siga el
foc.
Lorxata s una beguda
valenciana feta a base de llet.
En la festa de Sant Antoni es
benexen els animals.
El cant destil est basat
principalment en la
improvisaci.
En la festa de Moros i
Cristians se simula una
confrontaci entre estos.
El criquet i el futbol sn
jocs tradicionals
valencians.
V F
CULTURA I
TRADICIONS
7
152
Les festes sn un element cabdal en la cultura del poble
valenci, com tamb ho sn per a altres comunitats. El culte al
foc, caracterstic de tantes festes valencianes, pot tindre un
origen rom, igual que ocorre en altres llocs de la Mediterrnia.
Es pot dir que sense foc no hi ha festa.
Un altre element important s la msica. La msica est
intrnsecament vinculada a les festes i s tan important per a
elles com la plvora. Acompanyant cada moment fester
(despertaes, cercaviles, arreplegues de premis, ofrenes,
reunions en els casals, masets), les bandes de msica fan
sonar les peces musicals ms emblemtiques de cada
celebraci.
En la unitat, coneixers tamb alguns jocs i esports autctons, i
descobrirs que el joc forma part de la nostra vida. La persona
necessita un temps doci, uns moments per a relaxar-se.
Arrelats en la vida dels nostres pobles trobem alguns jocs que
han marcat poca i han ocupat el temps i lespai.
Ens acostarem tamb al procs delaboraci de lorxata, un art
que seguix receptes que vnen de molts anys arrere.
Tadonars que la msica forma part de les manifestacions
artstiques dels nostres pobles. La Comunitat Valenciana s
molt rica en este tipus delement. Hi ha diversos tipus de formes
musicals que entren dins del que podem anomenar com a
populars. En este camp, coneixers les caracterstiques del
cant destil o cant a laire.
Masclet
CULTURA I
TRADICIONS
7
153
En forma de candeles, atxes, torxes, fogueres o
artificis pirotcnics, el foc s un component
indispensable en la major part de les celebracions
festives dels valencians. Lesclat de la plvora (coets,
traques, morters o salves darmes de foc) anuncia la
festa o destaca un moment especial. El foc est
present en quasi totes les festes, grans i xicotetes de
la Comunitat Valenciana, en les Falles, en les
Fogueres de Sant Joan, en la festa dels Moros i
Cristians, en els bous al carrer i tantes altres festes,
testimonis del carcter popular de la festa del foc.
Les fogueres de Sant Antoni, els correfocs, els
gegants i nanos o la tradici millenria danar a
banyar-se els peus en la Nit de Sant Joan sn altres
manifestacions festives que demostren el lloc que
ocupa el foc en les nostres tradicions.
Nexaminem algunes de les ms rellevants:
La festa de Sant Antoni al gener es caracteritza per
lencesa de fogueres com a centre de lactivitat
festiva a la plaa de la vila o b en encreuaments de
carrers o places. Al voltant es reunix la comunitat,
desfilen els animals, es balla i es menja.
Falles de Valncia
Fogueres de Sant Antoni
CULTURA I
TRADICIONS
7
154
CULTURA I
TRADICIONS
7
Coincidint amb la fi de lhivern, per Sant Josep, en
les Falles es crema la representaci satiritzada del
mal com. En estos monuments de cart o suro no
falta la ironia, la stira i el sarcasme. El foc purificador
semporta el pitjor i el ms negatiu de lany en les
albors de la primavera. El carcter de renovaci, a
lentrada de lestiu, est present tamb en les
Fogueres de Sant Joan, la festa major dAlacant, de
caracterstiques semblants.
Lorigen destes festes est al carrer. Fa molts anys
els vens cremaven fogueres, a les quals safegien
ninots que criticaven el comportament dalguns
membres de la comunitat. El pas del temps ha fet que
es convertiren en les actuals Falles i Fogueres, que
han crescut en espectacularitat, per a les quals els
ninots continuen donant sentit grcies al missatge
crtic que sovint transmeten.
Les xicotetes fogueres que es fan a la platja la Nit de
Sant Joan, on es tradici banyar-se els peus, es
feien per a allunyar els mals esperits o les bruixes i,
amb ells, les possibilitats duna tempesta que
poguera afectar lobtenci duna bona collita. Ballar al
voltant de la foguera i, sobretot, saltar-la eren formes
devitar males influncies, alhora que una prova de
valentia. A les cendres dels focs desta nit satribuen,
igualment, virtuts curatives.
En algunes comarques del territori valenci
apareixen colles de dimonis a partir duna tradici de
teatre popular, la representaci de la vida de sant
Antoni Abat. A banda de la tradicional celebraci
deste sant, els personatges infernals deriven en
colles que fan correfocs i actuacions per tot el poble.
155
Foguera de la Nit de Sant Joan
En les Festes de Moros i Cristians es dna una
contraposici festiva entre moros i cristians. Es
tracta duna representaci teatralitzada dun
enfrontament entre dos bndols per tal daconseguir
una possessi (un castell, una imatge, una
donzella...) per mitj daccions i parlaments, tot i que
en ocasions es pot prescindir de la paraula. Lorigen
immediat desta simulaci de la lluita entre moros i
cristians, cal buscar-lo en les milcies urbanes
conegudes com a soldadesca. Des de la
conquesta cristiana de les terres valencianes, les
seues costes shavien vist afectades pels atacs
continuats de pirates barbarescos. Aix va motivar
successives ordenances reials que regulaven la
creaci de milcies locals, formades per voluntaris
armats, encarregades del socors i la defensa de les
poblacions afectades. Hui dia s una festa de gran
difusi arreu de la Comunitat Valenciana i que ompli
les localitats que la celebren de color i de soroll.
Les Festes de la Magdalena sn les festes majors
de Castell de la Plana. Recorden un dels actes que
van ser claus en la fundaci de la ciutat: el trasllat
dels castellonencs des de la muntanya de la
Magdalena fins al Pla en una fosca nit, ajudats per
unes canyes verdes i uns fanals que els guiaven, i
amb els xiquets subjectes a unes cordes per tal que
no caigueren a les aiges fangoses de les marjals,
fets ocorreguts en 1251.
A ms de la presncia del foc i de la plvora en
lanunci oficial de les festes, la llum tamb est
present en les gaiates, monuments de llum duns sis
metres dalria, un altre smbol de les festes.
Recorda les canyes, gaiatos i fanals que, segons la
tradici, van usar els castellonencs per a temptejar el
terreny pantans durant aquella baixada nocturna
molts segles arrere.
CULTURA I
TRADICIONS
7
156
Festa de Moros i Cristians
Gaiata de les Festes de la Magdalena
CULTURA I
TRADICIONS
7
Altres elements distintius destes festes, on la llum i el
foc tamb tenen protagonisme, sn la celebraci dun
preg que inicia les festes, duna desfilada de
penitents, la desfilada de gaiates i lacte central que s
la Romeria de les Canyes. En esta romeria els
castellonencs pugen al puig de la Magdalena, a la seua
ermita, un acte simblic on es referma la seua
personalitat, tornant al solar dels seus avantpassats.
Van amb les seues respectives canyes, amb una cinta
de seda verda i vestits amb brusa negra. Una vegada
arriben a lermita, s tpic recuperar forces menjant un
entrep de faves mentres se celebra la tradicional
missa de romeus. Tamb es dispara una gran masclet
aria i es comena el repartiment dels tradicionals
rotllets als romeus.
De la cultura valenciana han sigut reconeguts per la
UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat:
El Tribunal de les Aiges de lHorta de Valncia, un
tresor del patrimoni cultural immaterial valenci duna
dimensi universal inqestionable i herncia viva del
sistema de govern de les aiges en lhorta en poca
islmica.
La Festa o Misteri dElx, tresor cultural del poble dElx
i una de les joies ms preades del patrimoni cultural
valenci. Misteri derivat dels primitius drames litrgics i
manifestaci religiosa on es representa la mort,
assumpci i coronaci de la Mare de Du.
La Festa de la Mare de Du de la Salut dAlgemes,
un ritual que es remunta al segle XIII, i en qu es
donen cita processons, balls, composicions teatrals i
musicals, junt amb la tradicional Muixeranga.
157
Ermita al puig de la Magdalena
Festa de la Mare de Du de la Salut dAlgemes
Tribunal de les Aiges de lHorta de Valncia
Misteri dElx
1. Pensa en el paper que t el foc en alguna de les festes que
se celebren al teu poble. Explica on i de quina manera est
present.
2. Segur que has sentit dir que als estrangers els crida molt
latenci que els monuments fallers o els de les Fogueres es
cremen. Explica a un estranger per qu shan de cremar els
uns i els altres, i qu simbolitza el foc en estos casos.
3. Busca ms informaci sobre les gaiates. En qu consistixen?
Qu representen estos monuments lluminosos?
4. Elabora una presentaci digital sobre les festes del teu
poble. Recorda que has de tindre en compte les orientacions
segents:
La primera diapositiva ha de ser la portada i ha dincloure
ttol i autors.
Cada diapositiva ha de tindre com a mnim una imatge.
No poseu ms duna idea per pantalla.
No has de llegir les diapositives; les has dexplicar.
El text sha de poder llegir des del final de la classe.
CULTURA I
TRADICIONS
7
158
La importncia del joc en el temps doci
El joc t un carcter universal, s a dir, que els xiquets i les
xiquetes de totes les cultures han jugat sempre. Sn part
universal de la cultura humana i sen t constncia des de
temps prehistrics. Fins i tot, molts jocs es repetixen en la
majoria de les societats. Se sol jugar per passar-sho b, per
gaudir del temps, de les persones i per gratificaci prpia.
Els jocs dels pobles valencians eren i sn mltiples i variats.
Nhi ha per a menuts i per a majors, encara que, a vegades,
la barrera no s tan fcil de delimitar. Abans i encara ara, els
pobles tenien carrers i places que valien per a jugar i el joc
apareixia al llarg de lany i de les estacions. Un dels llocs on
encara s possible mantindre vius els jocs tradicionals s en
lescola.
En este tema, presentem alguns dels jocs tradicionals ms
significatius darreu de les nostres terres, uns jocs que es
poden posar en prctica al pati del centre i en els quals, per
la seua facilitat, podr integrar-se qualsevol persona sense
cap distinci per raons fsiques ni de sexe.
CULTURA I
TRADICIONS
7
159
Alguns dels jocs tradicionals valencians ms
rellevants
El sambori
Poden jugar tantes persones com es vullga, una vegada
tinguem pintat el quadro de joc i posats els nmeros (mnim
de set caselles, amb caselles simples i dobles). En les
caselles simples cal anar a peu coix; en les dobles es deixen
els dos peus a terra, un en cada casella. Cal llanar la tella
al nmero que corresponga, sense que toque cap ratlla. Cal
fer el recorregut sense xafar cap ratlla, ni amb el peu ni amb
la tella.
Llana la primera persona al nmero 1; si no fa cap falta,
passa al nmero 2, i aix fins que falla. Ara s la segona
persona qui intenta fer el mxim recorregut en el quadro.
Aix, totes les persones fins que de nou li toca a la primera,
la qual continuar des de la casella on havia fallat.
Continuen llanant i fent el recorregut fins que totes les
persones aconseguixen acabar el quadro.
La trompa
Els xiquets grecs ja jugaven en el seu temps desplai. Com
abans, hui en dia, la primera complicaci s saber enrotllar
b el fil. Un altra dificultat sorgix quan no es fa b el
moviment destirar-lo perqu la trompa isca cap a fora. Quan
ja se sap fer-la ballar b, s el moment daprendre a fer
punteria si es vol jugar a traure trompes dun cercle fet a
terra. Fer-la ballar ms que altres noms requerix saber
llanar-la fort i molt estabilitzada perqu no perda fora
abans de parar-se i puga ballar com ms millor.
CULTURA I
TRADICIONS
7
160
El pic i pala
Es tracta tamb dun joc molt antic i present en cultures molt
diverses. s un joc dhabilitat on el jugador ha de
concentrar-se per a poder colpejar el pic amb la pala, una
vegada sha elevat aquell en laire. Als nostres pobles,
potser la variant ms coneguda s la dempomar. En esta
manera de jugar al pic i pala, senfronten dos equips.
Mentres que un intenta fer arribar el pic tan lluny com siga
possible, laltre equip intenta empomar en laire el pic i
eliminar aix el jugador que ha colpejat.
La pala es feia amb qualsevol fusta plana que es preparava
fent-li una part ms estreta per a poder-la agarrar
cmodament. El pic era red i duns quatre centmetres de
grossor i duns dotze de longitud, al qual shavia fet punta en
els dos extrems.
El mocador
En el joc del mocador hi ha una competici entre dos equips,
on lestratgia i la velocitat juguen a favor, o en contra,
segons lhabilitat de cada persona. Sha de jugar en una
zona plana i lliure dobstacles.
La mare, s a dir, la persona que crida, es collocar al mig
de les dos lnies que ocupen cada equip. Estos es posaran
els nmeros de joc, cada persona un. Quan tot estiga
enllestit, la mare cridar un nmero; les persones de cada
equip que tinguen eixe nmero eixiran tot corrents per
intentar agarrar el mocador que sost la mare i tornar al seu
camp sense que laltra persona la toque. Normalment, quan
una persona era tocada quedava eliminada o, si el
perseguidor no tocava la que portava el mocador, aquell era
eliminat.
Podem dir que s un joc on la diversi s constant i en el
qual sha destar molt despert.
CULTURA I
TRADICIONS
7
161
1. Intenta explicar el sentit dels refranys o frases fetes
segents, buscant la informaci necessria. Relaciona els
refranys amb els jocs populars anteriors:
Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer.
A Pasqua ballen la trompa, fins que el trompellot entra.
Ser un trompellot
2. Pregunta als teus pares o iaios si coneixen els jocs populars
anteriors. Jugaven ells de la mateixa manera o introduen
alguna variant?
3. Resumix les caracterstiques dun altre joc de carrer sobre el
qual et parlen els teus familiars. Pots omplir la fitxa de la
pgina segent.
CULTURA I
TRADICIONS
7
162
Investigaci de jocs del meu poble
De qui he recollit el joc? Edat de linformant
Nom del joc
On es jugava?
Qui jugava?
Descripci del joc
Qu fa falta per a jugar?
CULTURA I
TRADICIONS
7
163
Examina la publicaci en PDF del llibre Jocs tradicionals dngel
Gmez, en
http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/docs/JOCS_TRADICIONALS.pdf
Es tracta dun recull que presenta molts dels jocs populars ms
significatius darreu de les nostres terres. Un dels llocs on encara s
possible mantindre vius els jocs s en lescola, on amb poc de
pressupost i un poc dimaginaci podem fer que els xiquets i xiquetes
aprenguen a pactar i respectar les normes bsiques dels jocs.
CULTURA I
TRADICIONS
7
164
La gastronomia s lart i tcnica de preparar els aliments per tal
que siguen ms nutritius, ms agradables de menjar, aix com
ms atractius i desitjables. s un art que seguix receptes que
sovint vnen de molts anys, i que, per tant, servixen per a
conixer comportaments que es remunten, normalment a molts
segles arrere. Cada poble desplega, segons les seues matries
primeres i en funci de les prpies necessitats i de la seua
imaginaci, preparats culinaris especfics. En altres casos, els
aliments sn producte de lelaboraci i la transformaci
delements naturals com loli, lorxata, el torr, el pa, la mel, el
formatge, el sucre i el vi, entre altres.
La cuina valenciana s molt variada com a resultat de la
diversitat de paisatges de la Comunitat Valenciana, per amb
trets comuns: la senzillesa dels seus elements i la presncia de
larrs com a cereal dominant, acompanyat de verdures, fruites,
carns i peix de la comarca, embotits tpics, vins i licors de collita
prpia. s una gastronomia sana i natural, entre els seus plats
destaca la paella, reconeguda mundialment i convertida en icona
de les gastronomia occidental.
s una gastronomia que sha anat modificant a travs del temps
amb les aportacions de les diferents cultures que shan anat
establint a les nostres terres. Originriament va ser la trada
mediterrnia: oli, blat i vinya, aliments als quals ms tard es van
unir els ctrics i larrs de manera destacada, aix com altres
arribats dOrient i Amrica. Totes estes aportacions han
conformat una cuina tradicional, sana i equilibrada, que forma
part principal de la nostra cultura i que s bsicament la
denominada dieta mediterrnea.
CULTURA I
TRADICIONS
7
165
Lorxata
Per exemple, lorxata s una beguda lessncia de la qual s la
xufa, tubrcul tpic de lhorta valenciana. Conta una llegenda que
una jove va donar a tastar esta beguda blanca i dola al rei Jaume
I, qui, molt complagut pel seu sabor, va preguntar: Qu s a?,
i la jove va respondre: s llet de xufa, a la qual cosa el rei li va
replicar dient: A no s llet, a s or, xata. s evident que s
noms una llegenda popular sense cap validesa etimolgica, per
ens servix per a demostrar lantiguitat del producte i la seua
popularitat, que es remunta molt arrere.
Es considera una beguda refrescant, per s ms que aix,
perqu es tracta dun producte imprescindible en la dieta
mediterrnia pels seus innombrables beneficis per a la salut. A
ms de la xufa, en la seua elaboraci pot intervindre tamb lordi,
les ametles, les avellanes o, fins i tot, larrs. Esta ltima, ara, est
prcticament desapareguda, per abans era la ms usual entre els
llauradors a Valncia perqu larrs s ms barat que la xufa.
Lorxata de xufa es prepara amb la proporci adequada de xufa,
aigua i sucre. Per tota la Comunitat Valenciana hi ha orxateries
artesanes que produxen lorxata directament de la matria
primera (la xufa), i els altres dos ingredients citats.
El procs delaboraci comena amb la llavada de les xufes a fi
deliminar les restes de terra i dimpureses que normalment
acompanyen les xufes seques. A continuaci es procedix a la
selecci de les xufes per a eliminar els tubrculs defectuosos. Una
vegada eliminades les xufes defectuoses, les seleccionades se
sotmeten a diverses llavades amb aigua potable per a finalment
procedir a la trituraci dels tubrculs en un mol. Posteriorment, es
deixa en maceraci la massa de xufa triturada amb aigua. El
triturat obtingut sintrodux en una premsa que separar el lquid
del residu slid, al qual safigen al voltant de dos litres daigua per
quilogram de xufa, amb la qual cosa sobt lextracte final. Lorxata
aix obtinguda ha de refredar-se rpidament i es pot presentar
lquida, granissada o, fins i tot, congelada. Sassegura que,
tradicionalment, es consumia granissada quan encara no hi havia
congeladors a les cases i el gel es comprava a venedors
ambulants.
CULTURA I
TRADICIONS
7
166
Visita virtualment el museu de lorxata i la xufa en
http://www.elmachistre.es/es/
Tamb podeu visitar-lo fsicament i podreu entendre millor el significat
desta tradici i aprendre com selabora lorxata, com es cultiva la xufa,
com es comercialitza actualment i com es feia fa dos-cents anys.
CULTURA I
TRADICIONS
7
167
1. Busca informaci sobre els orgens de la paraula orxata,
deixant de banda letimologia popular. Quin devia ser,
probablement, el primer cereal amb el qual es feia lorxata?
2. Quan beus orxata, s molt freqent menjar els anomenats
fartons. Qu sn? Com els descriuries?
3. Resumix, amb les teues paraules, el procs delaboraci de
lorxata.
CULTURA I
TRADICIONS
7
168
Les societats musicals a la Comunitat Valenciana
La Comunitat Valenciana destaca especialment en lart
de la msica. Per aix sha dit tradicionalment que en
cada valenci hi ha un msic. Este amor per la msica es
veu clarament reflectit en la quantitat de societats
musicals que hi ha per tot el territori. I s que ser difcil
trobar un poble de la Comunitat Valenciana que no tinga
la seua banda i, fins i tot, de vegades ms duna.
La importncia de la msica a la Comunitat Valenciana s
tal que hi ha una Llei Valenciana de la Msica i un institut
especfic per al seu desenrotllament i protecci. El
reconeixement en 2011 de la tradici musical popular
valenciana materialitzada per les societats musicals com
ben Immaterial de Rellevncia Local, garantix la
conservaci dun dels patrimonis que ms ens
identifiquen. Sn expressions dels nostres pobles, on les
bandes es convertixen en les seues principals institucions
culturals: assajos, classes, concerts, audicions,
cercaviles o certmens que fan delles, a ms dun gran
moviment musical, un gran moviment social. Este
moviment associatiu mou molta gent, fomenta valors com
la cooperaci entre els seus membres, congrega
persones de distintes edats que cooperen entre elles i
desenrotllen projectes de potenciaci de la cultura
musical. All, des de molt jvens, adquirixen valors com
lesfor, el treball ben fet o el treball en equip, i tot per
amor a lart. Les bandes sn bressol de grans msics,
per tamb de msics amateurs, que compaginen la
msica amb la seua vida professional. Per qualitat i
tradici la msica valenciana gaudix de gran rellevncia
internacional i es manifesta com el b cultural ms
destacat de la Comunitat Valenciana.
CULTURA I
TRADICIONS
7
169
La msica popular: el cant destil i les albaes
Entre les manifestacions de la msica popular comptem a
la Comunitat Valenciana amb una tradici vocal viva, de
transmissi oral, que es concreta en lanomenat cant
destil i en les albaes i que bsicament es tracta de poesia
oral improvisada.
El cant destil o cant a laire s aquell que t com a
peculiaritat essencial la improvisaci meldica amb la veu
i es fa molt sovint sobre la base duna versada, que
improvisa el versaor. Hi ha diversos tipus de cant,
distingits sobretot pel seu acompanyament instrumental.
Les albaes, per exemple, van acompanyades per tabalet
i dolaina. Estos cants en principi nasqueren sense
mtrica, a lestil de cadasc. s, en definitiva, una forma
musical viva, amb una estructura que deixa llibertat per a
crear a lintrpret en el moment mateix de lexecuci.
El cant a laire es va desenrotllar al llarg del segle XIX a
lrea central de la Comunitat Valenciana i en lmbit rural.
Els llauradors i els artesans saplegaven i organitzaven,
amb carcter festiu, rondes amoroses o familiars
acompanyats de msica, cants i balls. Alguns noms
associats a esta tradici sn de significaci ben evident:
sanomenen albaes perqu es cantaven a lalba, cant a
laire perqu no s una msica dinterior i destil perqu,
com que s improvisada, depn molt de lestil de cada
cantaor.
CULTURA I
TRADICIONS
7
170
1. Ac tens un fragment adaptat del llibre La msica popular, de
Vicent Torrent, en el qual es descriu el procs dexecuci del
cant destil. Llig-lo amb atenci i explica desprs oralment en
qu consistix una cant:
Es dispara la rondalla: comencen els vents a introduir la
melodia que anuncia quin estil es cantar; immediatament
les cordes safigen per a acompanyar rtmicament el vent;
mentrestant, el cantaor va recitant-li a lorella les frases que
haur de cantar a continuaci; el vent deixa a punt lltima
cadncia, i el cantaor entra vigorosament amb una fora i
una alegria que electritza el pblic. Perqu, a ms, el text
que es canta ha de ser improvisat en el moment per a
locasi; tal s el paper del versaor. I no solament el text s
improvisat, sin que les variacions meldiques en sn
tamb creades all mateix pel cantaor [] Esta s la
primera virtut del cant a laire: una estructura que deixe
llibertat per a crear a lintrpret en el moment mateix de
lexecuci s una forma musical viva i que conserva
virtualitats creatives.
CULTURA I
TRADICIONS
7
171
Tens accs a diferents mostres de cant destil valenci en
https://www.youtube.com
CULTURA I
TRADICIONS
7
172
Arreplega notcies dactualitat en els mitjans de
comunicaci valencians referides a all que has
estudiat en esta unitat i fes un pster als taulers de
laula.
CULTURA I
TRADICIONS
7
173
CULTURA I ESPORT

Cultura Valenciana Valencia

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Cultura Valenciana Valencia

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

CONSELLERIA DEDUCACI,

También podría gustarte